Article 1 · Objecte
Aquest Reglament té per objecte regular el règim jurídic de les prestacions econòmiques individuals i familiars en matèria d’atenció social.
43 articles · 2versions · Text oficial consolidat
Aquest Reglament té per objecte regular el règim jurídic de les prestacions econòmiques individuals i familiars en matèria d’atenció social.
Les prestacions econòmiques d’atenció social són ajudes dineràries atorgades pel Govern a favor de persones individuals o unitats familiars adreçades a proporcionar mitjans per:
Les prestacions econòmiques d’atenció social, segons el tipus de dret que atorguen, poden ser:
Les prestacions econòmiques assistencials poden ser d’urgència, ordinàries i excepcionals. Les d’urgència s’adrecen a satisfer o pal·liar necessitats peremptòries, bàsiques i puntuals de subsistència. Totes les altres prestacions econòmiques tenen la consideració d’ordinàries, excepte les de caràcter excepcional regulades a l’article 23.
Es consideren beneficiaris les persones individuals i les unitats familiars de convivència que es troben en una situació de necessitat prevista en la normativa i que compleixen els requisits generals i específics establerts en aquest Reglament, i en cas de prestacions que se sotmeten a convocatòria pública, els que estableixen les bases corresponents. A l’efecte d’aquest Reglament, es consideren unitats familiars de convivència les formades per persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades o formen una unitat estable de parella i els familiars del sol·licitant fins a segon grau.
Per accedir a les prestacions econòmiques assistencials s’han de complir els requisits següents:
Els beneficiaris de la prestació econòmica tenen les obligacions següents:
Les prestacions econòmiques s’abonen directament al beneficiari, ja sigui mitjançant transferència, lliurament de tiquets o altres modalitats vinculades al pagament de les despeses adreçades a cobrir les necessitats bàsiques o a accedir a serveis d’atenció social. Tanmateix, el ministeri competent en matèria d’atenció social pot resoldre ingressar les quantitats que corresponguin directament al proveïdor del servei, al subministrador de materials o a una tercera persona que es faci càrrec de la seva atenció, com a tutor, curador o defensor judicial, d’acord amb el que estableix la legislació vigent en matèria d’incapacitació i organismes tutelars.
El Govern, mitjançant el ministeri competent en matèria d’atenció social, pot adoptar acords amb els comuns i altres entitats públiques i privades per tal que col·laborin i contribueixin a facilitar l’agilitació dels tràmits i la simplificació dels processos, per mitjà de l’establiment de bestretes, tiquets bescanviables per queviures, materials i serveis o per mitjà d’altres modalitats de finançament o d’aval.
Es crea el Catàleg de prestacions econòmiques assistencials, que inclou les prestacions següents:
Tenen la consideració de prestacions econòmiques ordinàries les prestacions econòmiques assistencials que no tenen el caràcter d’urgència i no són excepcionals. Per accedir a aquestes prestacions, cal complir els requisits exigits amb caràcter general per a les prestacions econòmiques assistencials establertes a l’article 7 i els específics exigits per a cada tipus de prestació. Les quanties màximes d’aquestes prestacions s’actualitzen periòdicament mitjançant Decret.
A. Per atendre situacions de precarietat 1. Objectiu: atendre necessitats de subsistència i garantir la protecció social mínima a les persones o famílies que es troben en situació de precarietat greu deguda a una malaltia, situació de dependència funcional, dificultat per incorporar-se al món laboral o una altra carència greu, sempre que no siguin perceptores de cap altra ajuda o prestació pública o privada d’una quantia igual o superior i no disposin de familiars obligats a fer-se’n càrrec.
Aquestes prestacions econòmiques tenen un caràcter preventiu i de promoció de les persones i les famílies que per manca de recursos es troben en situació de vulnerabilitat que els podria conduir a situacions d’exclusió i de dependència. Tipus de prestacions:
Les prestacions econòmiques per a l’accés als programes, a les actuacions i als serveis d’atenció social s’adrecen a col·laborar a fer efectiu l’accés als programes, a les actuacions i als serveis d’atenció social quan la persona i, si és el cas, els familiars obligats no disposen de recursos suficients per fer front a les despeses.
Les prestacions excepcionals s’adrecen a satisfer necessitats greus i peremptòries no previstes al Catàleg de prestacions o que no s’ajusten plenament als requisits exigits.
El procediment administratiu de tramitació de les prestacions econòmiques assistencials s’ha d’ajustar a la normativa general, amb les especificacions que es regulen en els articles següents.
Els serveis d’atenció social primària de la parròquia de residència de la persona interessada faciliten informació i orientació personalitzada sobre les ajudes econòmiques d’atenció social. El procediment per sol·licitar les prestacions econòmiques assistencials s’inicia mitjançant la presentació al Servei de Tràmits d’una sol·licitud, formalitzada en model oficial, signada per la persona interessada, el representant legal o el guardador. Es consideren interessades a l’efecte d’aquest procediment les persones que la normativa vigent reconeix com a possibles beneficiaris. Quan les persones tenen capacitat d’obrar actuen per si mateixes o per mitjà de representants, degudament acreditats. Quan es tracta de menors i persones declarades incapaces, estan legitimades per representar-los les persones que n’exerceixen la pàtria potestat o les persones físiques i les entitats tutelars que en tenen la representació legal. Quan les prestacions econòmiques assistencials siguin objecte de convocatòria pública, les sol·licituds s’han de presentar dins el termini establert a les bases de la convocatòria corresponent. A la sol·licitud s’hi han d’adjuntar els documents requerits i, si escau, de la representació de la persona signatària. Així mateix, cal aportar els altres documents generals i específics exigits segon el tipus de sol·licitud que es presenti, a més de la informació i els documents que es considerin d’interès.
El Servei de Tràmits entra la sol·licitud i la tramet amb la documentació annexa al Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge, a nom de la Cogespe, que es crea a l’article 28. Aquesta Comissió inscriu l’expedient en el llibre de Registre de sol·licituds les dades, documents i incidències en la base de dades de prestacions socials. La base de dades i el registre seran oficialitzats mitjançant Decret, publicat al BOPA, conforme a la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals. Si s’observa que hi falta informació, dades o documents exigits legalment, la coordinació de la Cogespe ha d’adreçar un escrit a la persona signatària de la sol·licitud perquè corregeixi la deficiència o aporti els documents que falten, i l’ha d’advertir que, si no ho fa en el termini de deu dies hàbils, es considerarà que desisteix de la seva petició i s’arxivarà la sol·licitud.
Un cop registrat l’expedient i es disposi de tota la documentació requerida, el coordinador de la Cogespe ha de trametre, en el termini màxim de set dies naturals, l’expedient al treballador social d’atenció social primària de la parròquia de residència del sol·licitant o, quan correspongui d’acord amb aquest Reglament, al servei d’atenció social especialitzat d’infància o de violència domèstica per tal que elaborin el PAI o el PAF i hi adjuntin l’informe social i la proposta de resolució referent a la sol·licitud. Els professionals han de trametre l’informe proposta i la documentació restant a la Cogespe. En els casos de prestacions en què aquest Reglament no exigeix el PAI o el PAF, l’expedient es tramita directament a la Cogespe.
Es crea la Comissió de Gestió de les Prestacions Econòmiques (Cogespe), que és presidida pel titular de la Direcció de Benestar i Família o la persona en qui delegui per escrit, i en formarà part el coordinador de la Comissió esmentada que serà un tècnic nomenat pel titular del ministeri competent, que actuarà de secretari, i un representant dels treballadors socials d’atenció social primària. Així mateix, la presidència pot demanar l’assistència d’altres treballadors socials d’atenció primària o professionals d’atenció especialitzada si considera que es requereix per a les sol·licituds que s’han de tractar. La Cogespe té la funció d’unificar criteris, d’establir normes objectives de tramitació i resolució i d’elaborar les propostes de resolució de les sol·licituds presentades. Per tal de resoldre les prestacions econòmiques per a l’acolliment familiar, l’atenció a víctimes de violència domèstica o d’altres que es consideri necessari es poden crear subcomissions de gestió de prestacions econòmiques especialitzades. Si la Cogespe considera que els documents i les dades aportades no contenen els elements suficients per poder elaborar la proposta, pot requerir a la persona sol·licitant l’aportació d’informació complementària. Si la persona interessada o els seus representants, després que els ho hagin notificat formalment, no lliuren en el termini de deu dies hàbils la informació o els documents complementaris requerits ni justifiquen la impossibilitat d’aportar-la, les actuacions practicades caduquen i s’arxiven, i aquest fet es notifica a la persona sol·licitant.
La Cogespe presenta la proposta adoptada al titular del ministeri competent en matèria d’atenció social, que resol la sol·licitud de prestació econòmica. La resolució ha de ser motivada i s’ha de notificar a la persona sol·licitant, i s’han d’indicar les possibles reclamacions i els recursos que pot interposar i l’òrgan competent, així com els terminis de què disposa. La resolució s’ha d’emetre dins el termini màxim de dos mesos, computats a partir de la data d’entrada de la sol·licitud al Servei de Tràmits o des de l’aportació de la totalitat de les dades, informació i documentació exigida en aquest reglament. La coordinació de la Cogespe tramet una còpia de la resolució al treballador social d’atenció primària de la parròquia on resideix el sol·licitant.
Per tal d’aconseguir l’agilitat i la celeritat que requereixen les prestacions de caràcter urgent, la tramitació s’ha d’ajustar al procediment especial següent:
Les prestacions econòmiques assistencials s’extingeixen pels motius següents:
Totes les persones que participen en la tramitació de les prestacions econòmiques d’atenció social han de respectar la intimitat de les persones sol·licitants i de les seves famílies i mantenir protegides legalment la confidencialitat de totes les dades i informació que constin en el seus expedients i registres, d’acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de secret professional i de protecció de dades personals.
D’acord amb el que estableix l’article 14 del present Reglament, la prestació econòmica per desocupació involuntària és subsidiària de qualsevol altra que pugui tenir dret el sol·licitant. Així mateix, és compatible amb altres prestacions o ajudes per finalitats diferents, si bé es comptabilitzarà la pensió com a ingrés, i també pot ser complementada, mitjançant convenis de col·laboració, amb prestacions i ajudes dels comuns o altres entitats públiques o privades.
El dret a la prestació de desocupació involuntària s’extingeix pels motius generals establerts a l’article 31 del Reglament de prestacions i dels específics següents:
Un cop extingida la prestació, o esgotat el període màxim de percepció de la prestació o de la pròrroga, encara que concorrin els requisits i les circumstàncies que donen dret a percebre-la, no es podrà sol·licitar una nova prestació fins que hagi transcorregut el temps que s’indica a continuació: