1. Els cribratges genètics estaran dirigits a detectar una malaltia o risc greu per a la salut en l’individu participant o en la seva descendència, amb la finalitat de tractar precoçment la malaltia o oferir l’accés a mesures preventives.
2. Les autoritats sanitàries han de determinar, basant-se en criteris objectius, la pertinència del cribratge genètic en atenció a les malalties que cal prevenir o tractar. Vetllaran, així mateix, perquè es garanteixi l’accés universal i equitatiu de la població per a la qual està indicat el cribratge, per l’organització i planificació del programa, així com per la qualitat de les proves de cribratge, de les proves diagnòstiques de segon nivell i de les prestacions preventives i terapèutiques que s’ofereixin.
3. Per a la realització del cribratge es tindran en compte els aspectes psicosocials i la seva integració al sistema sanitari. Així mateix, el programa específic de cribratge de què es tracti serà avaluat per la Comissió d’Ètica de la Investigació.
4. S’establiran els procediments apropiats per al seguiment i l’avaluació continuada del programa.
5. És aplicable a les proves emprades en ocasió dels cribratges genètics el règim establert per aquesta Llei per a les anàlisis genètiques.