1. La potestat sancionadora regulada en aquesta Llei s’exercirà, en allò que no hi sigui previst, de conformitat amb el que disposa el Codi de l’Administració.
2. Les infraccions en matèria de la utilització de procediments invasius en la recerca biomèdica, assaigs clínics, així com les dades genètiques de caràcter personal, i en relació amb qualsevol de les activitats que en connexió amb aquestes es descriuen en aquesta Llei, són objecte de les sancions administratives corresponents, prèvia instrucció de l’expedient oportú, sens perjudici de la responsabilitat civil o penal que es pugui derivar d’aquestes accions o omissions.
3. Quan, segons el parer de l’Administració, la infracció pugui ser constitutiva de delicte o falta, l’òrgan administratiu ha de traslladar el cas al Ministeri Fiscal i s’ha d’abstenir de prosseguir el procediment sancionador mentre l’autoritat judicial no s’hagi pronunciat. La sanció penal exclourà la imposició de sanció administrativa.
Si no s’ha estimat l’existència de delicte, l’Administració continuarà l’expedient sancionador prenent com a base els fets que els tribunals hagin considerat provats.
Les mesures administratives que hagin estat adoptades per salvaguardar el dret a la protecció de la salut i la seguretat de les persones es mantindran mentre l’autoritat judicial no es pronunciï.
No es poden sancionar per via administrativa els fets que ja hagin estat sancionats penalment, si hi ha coincidència de subjecte, fet i fonament.
4. En els procediments sancionadors per infraccions greus o molt greus, l’òrgan competent per resoldre’l pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars adequades per garantir l’eficàcia de la resolució que pugui recaure. En qualsevol cas, aquestes mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida.
En l’adopció i el compliment d’aquestes mesures s’han de respectar, en tot cas, les garanties, les normes i els procediments previstos en l’ordenament jurídic per protegir els drets a la intimitat personal i familiar i a la protecció de les dades personals, quan aquestes puguin resultar afectades.
En els casos d’urgència i per a la protecció immediata dels interessos implicats, les mesures provisionals previstes en aquest apartat podran ser acordades abans de la iniciació de l’expedient sancionador. Les mesures s’han de confirmar, modificar o aixecar en l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels 15 dies següents a la seva adopció i que pot ser objecte del recurs que sigui procedent. En tot cas, les mesures esmentades quedaran sense efecte si no s’inicia el procediment sancionador dins d’aquest termini o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre aquelles mesures. L’òrgan administratiu competent per resoldre el procediment sancionador pot imposar multes coercitives per un import que no excedeixi els 1.000 euros per cada dia que transcorri sense complir les mesures provisionals que hagin estat acordades.
5. Les infraccions molt greus prescriuen en el termini de tres anys a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable; les greus prescriuen en el termini de dos anys a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable, i les infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per faltes greus, al cap de dos anys, i les imposades per faltes lleus, al cap d’un any.