1. La recerca no ha d’implicar per a l’ésser humà riscos i molèsties desproporcionats en relació amb els beneficis potencials que se’n puguin obtenir.
2. Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, quan la recerca no tingui la possibilitat de produir resultats de benefici directe per a la salut del subjecte participant, només podrà ser iniciada en el cas que representi un risc i una càrrega mínims per a aquest subjecte i que les intervencions a què serà sotmès siguin equiparables a les que corresponen a la pràctica mèdica habitual en funció de la seva situació mèdica, psicològica o social.