1. Per desenvolupar les funcions de seguretat privada, el personal previst en l’article anterior ha d’obtenir l’autorització del ministeri competent en matèria d’interior. La persona titular del ministeri competent en matèria d’interior pot delegar aquesta competència en el director del Cos de Policia.
2. La sol·licitud per obtenir l’autorització la tramita la persona física que vol exercir la professió. Mentre la persona no estigui autoritzada té prohibit desenvolupar cap funció o activitat de seguretat privada.
3. No obstant el que preveu l’apartat anterior, es pot atorgar una autorització d’exercici provisional com a vigilant privat a les persones que compleixin els requisits previstos a l’apartat 1 de l’article 23. La sol·licitud per obtenir l’autorització provisional la tramita l’empresa al servei de la qual hagi de treballar el vigilant privat.
L’obtenció d’aquesta autorització provisional faculta per a l’exercici de les funcions previstes a les lletres
a
i
b
de l’article 26 i per actuar com a personal de suport en relació amb les funcions previstes a les lletres c a f del mateix article.
Durant el primer mes des que són contractats, els vigilants privats titulars d’una autorització d’exercici provisional han de seguir una formació preliminar. Per via reglamentària, s’han de fixar les condicions d’aquesta formació.
Els vigilants privats titulars d’una autorització d’exercici provisional han de presentar-se obligatòriament a la convocatòria de les proves previstes a la lletra c de l’apartat 2 de l’article 23 immediatament següent a la data d’obtenció de l’autorització d’exercici provisional. La superació de les proves referides comporta l’obtenció de l’autorització d’exercici definitiva.
La no aprovació en dos convocatòries de les proves previstes a la lletra
c
de l’apartat 2 de l’article 23 o la no presentació a la convocatòria immediatament següent a la data d’obtenció de l’autorització d’exercici provisional comporten automàticament i d’ofici la revocació de l’autorització d’exercici de la professió i la cancel·lació de la inscripció en el Registre de seguretat privada, així com la prohibició de sol·licitar i obtenir una nova autorització, provisional o definitiva, d’exercici com a vigilant privat durant el termini de cinc anys comptat a partir de la data de la revocació de l’autorització provisional.
4. El termini per obtenir les autoritzacions previstes en aquest article és d’un mes a comptar de la presentació de la sol·licitud. El silenci guardat per l’Administració a partir de la finalització del termini establert anteriorment implica el refús automàtic de la sol·licitud.
5. El ministeri competent en matèria d’interior o el director del Cos de Policia, en el supòsit de delegació previst a l’apartat 1, ha de lliurar un carnet professional als vigilants privats, als escortes privats, als directors de seguretat i als detectius privats que obtinguin l’autorització d’exercici corresponent. El contingut i la forma d’aquests carnets professionals es determinen per via reglamentària.
6. Els vigilants i els escortes privats han de signar un compromís de confidencialitat conservat per l’empresa segons el model establert reglamentàriament una vegada que han obtingut l’autorització d’exercici corresponent, ja sigui definitiva o provisional.