1. La instal·lació de sistemes de videovigilància, tant públics com privats que captin imatges de la via pública o d’espais públics, està subjecta a l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior, la qual només pot atorgar-se per complir alguna de les finalitats previstes a l’article 20 i respectant el principi de proporcionalitat tal com es defineix a l’apartat 4 de l’article 23.
2. La instal·lació de sistemes de videovigilància privats diferents dels que preveu l’apartat anterior s’ha de comunicar prèviament al ministre competent en matèria d’interior d’acord amb el procediment i les condicions que es determinin reglamentàriament.
3. En els supòsits establerts a l’apartat 1 anterior, cal l’informe previ i vinculant de la Comissió Nacional de Videovigilància.
4. L’autorització atorgada ha de contenir totes les limitacions i les condicions d’ús aplicables i té una durada màxima de cinc anys, renovable per períodes de la mateixa durada.
5. El Govern determina reglamentàriament els altres requisits i condicions d’autorització i de comunicació aplicables als sistemes de videovigilància.
6. Contra la resolució adoptada pel ministre competent en matèria d’interior es pot interposar un recurs, de conformitat amb les normes del Codi de l’Administració.