1. S’entén per accident laboral tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut amb ocasió o per conseqüència de la feina que realitza, ja sigui com a persona assalariada o persona que realitza una activitat per compte propi.
2. Es presumeix que és accident laboral quan les lesions descrites en el paràgraf anterior es produeixen durant el temps i en el lloc de treball.
3. S’assimilen al lloc de treball tots els espais en els quals s’executen els serveis corresponents al contracte de treball o les tasques professionals.
4. Tenen la consideració d’accident laboral les malalties, que no siguin professionals, que contreu el treballador com a conseqüència de la realització del seu treball, sempre que s’acrediti que aquesta malaltia té com a causa exclusiva l’execució d’aquest.
5. Es considera accident laboral, també, l’accident que es produeix en el recorregut d’anar o de tornar entre el domicili i el lloc de treball.
El desplaçament ha d’estar motivat exclusivament pel treball, l’accident s’ha de produir en un temps raonablement pròxim a les hores d’entrada i sortida de la feina i el trajecte ha de ser l’habitual.
6. La prova d’haver-se produït els accidents regulats als paràgrafs quart i cinquè va a càrrec de la persona assegurada.
7. No es considera accident laboral l’accident produït per força major aliena al treball, ni aquell que tingui com a causa el dol de la persona treballadora, sigui assalariada o per compte propi, accidentada.
8. Els supòsits regulats als paràgrafs quart i cinquè no s’apliquen a les persones que realitzen una activitat per compte propi.