1. Les prestacions econòmiques s’estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica.
2. La prolongació de les prestacions, passats els dotze mesos, és una decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que té el dret d’efectuar o fer efectuar prèviament qualsevol control que consideri necessari.
3. Les pròrrogues s’atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l’expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l’activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l’alta de la persona assegurada abans d’expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d’invalidesa, si correspon.
4. Quan les prestacions econòmiques per incapacitat temporal deriven d’accident no laboral o malaltia comuna, per tenir-hi dret per un període superior a dotze mesos, la persona assegurada ha de justificar cotitzacions a la branca general de vint-i-quatre mesos en els anteriors cinc anys a la data del cessament laboral o de l’acabament de l’activitat professional o la seva qualitat de persona assegurada indirecta a càrrec d’una persona assegurada directa que ha cotitzat a la branca general durant aquest mateix període.
5. Si durant el període d’incapacitat temporal sobrevé una nova patologia no similar ni associada a la patologia que va motivar la situació d’incapacitat temporal inicial, el termini màxim de tres anys expira a comptar de la data en què el metge certifica aquesta nova patologia, amb el control i el parer favorable de l’Àrea de Control Sanitari.