1. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat o per adopció neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
2. Si la mare i/o el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant o l’adolescent o les persones adoptants són persones treballadores per compte propi, tenen dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat des del mateix dia que comencin el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
3. Si el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant substitueix la mare en una part del període de descans per maternitat, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació. La mare que percebia la pensió deixa de percebre-la el dia de la substitució.
4. En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació per maternitat durant els dies que falten per completar el seu període de descans per maternitat.