1. Perquè el dret a la pensió de viduïtat sigui efectiu, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o mes anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta es titular d’una pensió de jubilació en el moment de la defunció i ha cotitzat seixanta mesos tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.
També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació, els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.
S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació, els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariat, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.
2. Quan la mort tingui per motiu un accident laboral o una malaltia professional, no es requereix un període mínim de cotització.
3. No computen per a la cotització de l’epígraf 1 les cotitzacions a la branca general de les persones de 65 anys o més que no perceben cap pensió i només cotitzen a la branca general.