1. Té dret a la pensió de viduïtat, quan mor la persona assegurada, el cònjuge supervivent o la persona que estava unida a aquella formant una unió estable de parella convivent en el moment de la defunció.
Quan la mort tingui per motiu un accident no laboral o una malaltia comuna, es requereix també que el matrimoni o la inscripció al Registre Civil com a unió estable de parella tingui una vigència d’almenys dos anys abans de la data de la defunció, o que hi hagi fills comuns.
2. També tenen dret a la pensió de viduïtat temporal o a una pensió de viduïtat vitalícia, en les condicions fixades en els articles 182 a 186, les persones que han estat vinculades a la persona assegurada difunta, per matrimoni o unió estable de parella i existeixi separació, divorci o extinció de la unió estable de parella, sempre que aquestes persones:
a) Hagin estat unides amb la persona assegurada difunta per matrimoni o unió estable de parella.
b) No s’hagin tornat a casar o a formar una nova unió estable de parella.
c) I, a més, tinguin dret a percebre del difunt, en el moment de la defunció, una pensió compensatòria o una pensió d’aliments al seu favor.
3. En cas de concórrer el cònjuge de la persona difunta o la persona assimilada i una o diverses persones de les esmentades en el número segon d’aquest article, la distribució de la pensió s’efectua d’acord amb el que estableix l’article 186.