1. Les vídues o els vidus de cinquanta-cinc anys o més en el moment de la defunció de la persona assegurada cobren una pensió vitalícia igual a la meitat de la pensió de jubilació que cobrava o que hauria correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació.
2. Les vídues o els vidus de cinquanta anys o més i menys de cinquanta-cinc anys, que formin una unió per matrimoni o parella estable existent amb la persona assegurada en el moment de la defunció que hagi tingut una vigència igual o superior a deu anys, poden optar per cobrar una pensió vitalícia igual a la meitat de la pensió de jubilació que cobrava o que hauria correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació. En aquest cas, no tenen dret a percebre la pensió de viduïtat temporal d’acord amb l’article 182.
3. En el cas que la persona difunta tingués dret a capitalitzar la seva pensió de jubilació, la vídua o vidu tindrà dret a percebre la meitat del capital que hagués correspost al difunt.