1. L’autoritat que disposa de la potestat sancionadora pot graduar la quantia de la sanció aplicant l’escala relativa a la classe d’infraccions anterior en gravetat a aquella en què s’integra la infracció considerada en el cas de què es tracti quan concorrin els següents supòsits:
a) Quan s’apreciï una qualificada disminució de la culpabilitat de l’entitat infractora conseqüència de la concurrència significativa de diversos dels criteris enunciats a l’article 37.
b) Quan l’entitat infractora hagi regularitzat la situació irregular de manera diligent.
c) Quan l’entitat infractora hagi reconegut espontàniament la seva culpabilitat.
2. Atesa la naturalesa dels fets i la concurrència significativa dels supòsits indicats en l’apartat anterior, l’autoritat que disposa de la potestat sancionadora pot no acordar l’inici del procediment sancionador, procedint, en el seu lloc, a advertir a l’entitat infractora perquè, en el termini que l’autoritat que disposa de la potestat sancionadora determini, acrediti l’adopció de les mesures correctores que, en cada cas, resultin pertinents, sempre que concorrin els següents pressupòsits:
a) Que els fets siguin constitutius d’infracció lleu o greu conforme al que es disposa en aquesta Llei.
b) Que no s’hagi sancionat o advertit a l’entitat infractora en els dos anys previs per la comissió d’infraccions previstes en aquesta Llei.
En cas que l’advertiment no s’atengui en el termini que l’autoritat determini, es procedirà a l’obertura del corresponent procediment sancionador per raó d’aquest incompliment.