1. El Govern i els comuns promouen un model de mobilitat cap a mitjans més sostenibles sempre privilegiant el transport públic respecte dels transports privat i particular i d’acord amb la jerarquia següent:
a) mobilitat no motoritzada o assistida;
b) mobilitat motoritzada elèctrica o d’una font sense emissions de gasos amb efecte d’hivernacle;
c) mobilitat motoritzada amb emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
2. Sense perjudici de la disposició transitòria cinquena, aquesta promoció es fa efectiva mitjançant l’estratègia nacional de mobilitat, que elabora el Govern mitjançant els ministeris competents en matèria d’energia i de canvi climàtic, de transport i de mobilitat, i els plans de mobilitat parroquials, que elaboren els comuns incorporant les previsions de l’estratègia nacional a la planificació local.
3. El Govern i els comuns incorporen en els seus instruments de planificació urbanística les previsions de l’estratègia nacional de mobilitat i dels plans de mobilitat parroquials.
4. Totes les administracions, les entitats públiques i les empreses, de més de 100 treballadors, han de disposar de plans de mobilitat sostenible per als seus treballadors d’acord a la jerarquia establerta a l’apartat 1 d’aquest article. El contingut mínim dels plans de mobilitat sostenible per als treballadors es desenvolupa reglamentàriament.