1. El dret d’accés previst en aquest capítol pot ser denegat quan la divulgació de la informació sol·licitada comporta un perjudici per a:
a) La defensa i seguretat nacional.
b) Les relacions internacionals i les obligacions de confidencialitat assumides en mèrits d’acords amb organismes internacionals.
c) La seguretat pública.
d) Les relacions amb els coprínceps i els seus serveis.
e) La política econòmica, financera i monetària.
f) La protecció del medi ambient.
g) La prevenció, investigació i sanció d’infraccions penals, administratives o disciplinàries.
h) Les funcions administratives de vigilància, inspecció, control, supervisió i auditoria.
i) La igualtat entre les parts en els procediments judicials i la tutela judicial efectiva.
j) Les deliberacions en el si o per part d’autoritats públiques en relació amb l’examen d’un assumpte, així com la garantia de la confidencialitat o el secret requerits en processos de presa de decisions.
k) La intimitat i altres interessos privats legítims, com ara els drets dels menors d’edat i els de les víctimes de violència de gènere, de conformitat amb la normativa en matèria de protecció de dades personals.
l) Els interessos econòmics o comercials d’una persona física o jurídica, inclosa la propietat intel·lectual i industrial i la informació empresarial estratègica.
m) El secret professional.
2. L’aplicació de les limitacions previstes a l’apartat 1 ha de ser justificada i proporcional a l’objecte i finalitat de protecció i ha d’atendre a les circumstàncies del cas concret i, particularment, a la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació.
3. En cas que les limitacions previstes a l’apartat 1 s’apliquin únicament a determinades parts de la informació pública sol·licitada, l’accés s’acorda de manera parcial, ometent la part afectada, excepte que en resulti una informació distorsionada o sense sentit. L’entitat concernida ha de separar la informació reservada de la que sigui accessible i ha d’indicar al sol·licitant quina part de la informació ha estat omesa.
4. La normativa en matèria de protecció de dades personals és d’aplicació al tractament posterior de les dades obtingudes a través de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.