1. L’assistència psicològica, en coordinació amb l’atenció especialitzada en les àrees sanitàries, ha de procurar la desaparició de la simptomatologia presentada i la total rehabilitació psicològica per aconseguir una recuperació integral de la víctima en la mesura que sigui possible, i aportar mecanismes que en promoguin l’autonomia, si escau, i que previnguin futures vulneracions.
2. Es consideren prioritàries les intervencions amb víctimes que presentin problemes de salut mental, dependència de substàncies addictives o altres patologies que requereixin un tractament psicològic específic.