1. Poden accedir a les prestacions previstes en aquest capítol les persones que, en el moment en què es cometi el delicte, siguin andorranes o les que, malgrat no ser-ho, tinguin la seva residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra, o siguin nacionals d’un altre Estat que reconegui prestacions o ajudes anàlogues a les persones andorranes en el seu territori.
2. La condició de víctima a l’efecte d’aquest capítol s’ha d’acreditar a través de la sentència condemnatòria ferma.
3. Poden accedir a aquesta prestació, a títol de víctimes directes, les dones, incloses les menors de divuit anys, que pateixin les lesions o els danys previstos a l’article següent, com a conseqüència directa del delicte.
4. Tanmateix, són persones beneficiàries a títol de víctimes indirectes, en el cas de mort de la víctima directa, i amb referència sempre a la data en què s’ha produït la defunció, els seus fills menors d’edat no emancipats i els fills majors d’edat amb discapacitat que depenien econòmicament d’ella.
A l’efecte d’aquest apartat, es consideren dependents econòmicament els fills que, abans de la defunció de la víctima directa, es trobaven al seu càrrec i que, a la data referida, tenien uns recursos personals iguals o inferiors al llindar econòmic de cohesió social i béns amb una valoració igual o inferior a la puntuació establerta al barem de valoració patrimonial, segons definits per la normativa en matèria de serveis socials i sociosanitaris.
Si hi ha diversos fills, l’import de la prestació s’ha de dividir en parts iguals entre ells.