1. L’abonament de les prestacions no és compatible amb el cobrament, per part de la víctima, de les indemnitzacions per danys i perjudicis causats pel delicte que s’estableixin mitjançant sentència.
No obstant això, és procedent l’abonament d’una part de la prestació prevista en aquest capítol en cas que el culpable del delicte compleixi de forma parcial l’obligació d’indemnització, sense que en cap cas la víctima pugui percebre pels dos conceptes un import superior al que fixi la resolució judicial i sense que la diferència a pagar pugui superar el límit previst a l’article següent.
2. Així mateix, les prestacions que preveu aquest capítol són incompatibles amb les indemnitzacions a què la víctima tingui dret a través d’un sistema d’assegurança privada, així com, en el supòsit d’incapacitat temporal de la víctima, amb la prestació que li pugui correspondre per la incapacitat en el règim públic de seguretat social.
No obstant el que estableix el paràgraf anterior, és procedent l’abonament de la prestació prevista en aquest capítol, a la persona beneficiària d’una assegurança privada si l’import de la indemnització que ha de percebre en virtut d’aquesta és inferior a la fixada en la sentència i sense que la diferència a pagar pugui superar el límit previst a l’article següent. L’import de la indemnització corresponent a l’assegurança privada s’ha de deduir de l’import de la prestació prevista en aquest capítol.
Igualment, és procedent l’abonament de la prestació prevista en aquest capítol, a la persona beneficiària d’una prestació per incapacitat temporal sota el règim públic de seguretat social si l’import de la prestació que ha de percebre en virtut d’aquest règim és inferior a la indemnització fixada en la sentència i sense que la diferència a pagar pugui superar el límit previst a l’article següent. L’import de la prestació per incapacitat temporal s’ha de deduir de l’import de la prestació prevista en aquest capítol.