1. Les sol·licituds de prestació presentades a l’empara d’aquest capítol han de ser tramitades i resoltes pel ministeri competent en matèria de serveis socials, i han d’anar acompanyades de:
a) La còpia de la resolució judicial que estableix l’import de la indemnització a càrrec de l’autor del delicte.
b) La còpia de la documentació que acrediti el grau de menyscabament ocasionat per les lesions o la durada de la incapacitat temporal, segons escaigui.
Reglamentàriament, es pot establir l’obligació de la persona sol·licitant d’aportar documentació addicional a la referida als apartats anteriors.
2. La sol·licitud s’ha de resoldre en el termini màxim de dos mesos. En cas de silenci administratiu, la sol·licitud s’ha d’entendre denegada.
3. El ministeri competent en matèria de serveis socials pot sol·licitar a les autoritats policials, al Ministeri Fiscal i als tribunals la informació necessària per resoldre sobre les sol·licituds de prestació.
En tots els casos, ha de sol·licitar l’informe del tribunal que va dictar la resolució penal per conèixer si la indemnització acordada ha estat satisfeta, totalment o parcial, per l’autor del delicte. Aquest informe ha de ser emès per l’òrgan judicial competent en el termini màxim d’un mes. En cas que de l’informe es desprengui que el cobrament de la indemnització es troba en fase d’execució, se suspèn el termini de resolució de la sol·licitud de la prestació fins que es conegui el resultat de l’execució referida.
Igualment, la sol·licitud de qualsevol dels informes previstos en aquest apartat suspèn el termini de resolució del procediment de sol·licitud de prestació econòmica fins la recepció, per part del ministeri competent en matèria de serveis socials, de l’informe del què es tracti.
4. Contra la resolució del ministeri competent es pot interposar recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració.