1. El ministeri competent en matèria de serveis socials pot acordar la revocació, total o parcial i exigir el reemborsament de la prestació concedida, en els casos següents:
a) Quan, des del moment d’entrega de la sol·licitud, o amb posterioritat a la resolució administrativa que acordi la prestació, la persona beneficiària obtingui per qualsevol concepte la reparació total o parcial del perjudici sofert en els tres anys següents a la concessió de la prestació. La persona beneficiària de la prestació ha d’informar al ministeri competent en matèria de serveis socials d’aquesta circumstància.
b) Quan la prestació s’hagi obtingut sobre la base de l’aportació de dades falses o deliberadament incompletes o a través de qualsevol altra forma fraudulenta, així com l’omissió deliberada de circumstàncies que determinin la denegació o reducció de la prestació sol·licitada.
2. En cas que el ministeri competent en matèria de serveis socials consideri que concorre algun dels supòsits previstos a l’apartat anterior, ha de notificar a la persona beneficiària l’inici del procediment de revisió, amb indicació dels motius que justifiquen l’obertura del procediment i la informació i/o documentació requerida als efectes de verificació, i li atorga un termini de quinze dies hàbils per complir el referit requeriment.
3. Contra la resolució del ministeri competent en matèria de serveis socials es pot interposar recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració.
4. La revocació de la prestació econòmica comporta l’obligació́ de la persona beneficiària de retornar els imports satisfets pel Govern.
5. El dret d’iniciar el procediment de revisió previst en aquest article prescriu al cap de quatre anys a partir de la data en què s’ha d’entendre concedida la prestació de la que es tracti. Aquest termini s’interromp per qualsevol actuació del ministeri competent en matèria de serveis socials, notificada a la persona concernida.