1.
— La proposta ha d’incloure una planificació temporal d’implantació de plans d’estudis, el seu manteniment i els criteris pels quals podrien deixar d’oferir-se o s’haurien de modificar. Tanmateix, cal fer una referència explícita als procediments que s’aplicaran als estudiants matriculats en els supòsits de modificacions o de cancel·lació de l’oferta dels ensenyaments que estiguin cursant, presentant, si escau, convenis signats amb altres universitats o institucions en les quals els estudiants inscrits podrien continuar llurs estudis, en cas extrem.
2.
— Els projectes d’universitat han de contemplar una oferta mínima de tres titulacions (de bàtxelor, màster o doctora.
t) en el seu primer any de funcionament. La universitat haurà d’oferir un mínim de deu títols (de bàtxelor, màster o doctora.
t) en els cinc primers anys de la seva existència.
3.
— Els projectes d’altres tipus d’institucions d’ensenyament superior han de contemplar una oferta mínima de dos titulacions (de bàtxelor, màster o doctora.
t) en el seu primer any de funcionament. La institució d’ensenyament superior ha d’oferir un mínim de cinc títols (de bàtxelor, màster o doctora.
t) en els cinc primers anys de la seva existència.
4.
— Per a cadascuna de les ofertes formatives proposades cal aportar la informació següent:
a) Denominació del títol.
b) Número de crèdits ECTS.
c) Centre responsable de la seva impartició.
d) Tipologia (única, conjunta, doble o múltiple).
e) Modalitat de l’ensenyament: presencial, semipresencial o no presencial.
f) En cas de docència semipresencial, cal indicar el percentatge.
g) Llengua o llengües en les quals s’impartirà.
h) Número mínim de places per a la seva impartició.
i) Número màxim de places admissibles.
5.
— En cas que s’ofereixin títols conjunts, dobles o múltiples indicats a la lletra d) de l’apartat quart d’aquest article cal indicar totes les institucions i els centres implicats, incloent el conveni que els regula i descrivint la col·laboració entre les institucions o els centres.
6.
— En l’apartat de modalitat de l’ensenyament de la lletra e) de l’apartat quart d’aquest article cal tenir en compte les definicions següents:
a) S’entén per ensenyament presencial, aquell ensenyament on més de les 2/3 parts de la docència total requereixen la presencia de l’estudiant en la institució d’ensenyament superior. Aquesta modalitat presencial pot comptar igualment amb el recolzament de plataformes o campus virtuals.
b) S’entén per ensenyament semi presencial, aquell ensenyament on la presencialitat és d’entre una desena part (1/10) i dos terços (2/3) de les hores de docència.
c) S’entén per ensenyament no presencial aquell ensenyament que no necessita la presència de l’alumne a la institució per a la docència o en altres espais físics. En casos excepcionals es poden portar a terme activitats presencials fins a una desena part de les hores de docència previstes. Dins d’aquesta modalitat d’ensenyament, els títols poden contemplar pràctiques externes o bé sistemes d’avaluació (per exemple, exàmen.
s) que requereixen de la presència de l’alumne.
7.
— Si escau, cal incloure el detall de les institucions amb descripcions dels centres i institucions per a pràctiques externes curriculars: obligatori per al DPA, bàtxelor d’especialització i títols professionalitzats.
8.
— Cal aportar la normativa de convalidació i de reconeixement de crèdits (criteris, òrgan responsable i procediments aplicables per a la convalidació de períodes d’estudis i de reconeixement de crèdits, d’acord amb els articles 7 i 8 del Decret del 8 de juliol del 2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals).
9.
— Cal proporcionar el règim de permanència i d’abandonament (regulació de les modalitats de matrícula a temps complet, a temps parcial, criteris de permanència i la seva aplicació) així com la proposta de calendari acadèmic.
10.
— Cal aportar els mecanismes de coordinació docent (procediments institucionals per a la coordinació de l’assignatura, del curs, de la titulació i entre titulacions).