Reglaments d'Andorra

Reglament, del 13 de febrer del 2019, pel qual es regulen les radiocomunicacions marítimes a bord de les embarcacions esportives i de lleure

14 articles1 versionsText oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 — Objecte

Sentències

Aquest Reglament té per objecte establir la regulació de les radiocomunicacions marítimes i de les instal·lacions radioelèctriques a bord de les embarcacions esportives i de lleure andorranes, destinades a emissions del servei mòbil marítim que regula el Reglament de radiocomunicacions de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) en vigor en cada moment, des de la perspectiva de la tutela de la seguretat marítima. El seu contingut s’entén sense perjudici del que disposin les lleis en matèria de telecomunicacions vigents al Principat d’Andorra.

Article 2 — Àmbit d’aplicació

Sentències

Les disposicions d’aquest Reglament són aplicables a les embarcacions esportives i de lleure andorranes. Cap article d’aquest Reglament no pot impedir l’ús per part de qualsevol embarcació en perill de qualsevol mitjà a la seva disposició per atraure l’atenció, fer conèixer la seva posició i obtenir ajuda.

Article 3 — Termes i definicions

Sentències
1. Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
a) Embarcacions esportives i de lleure: qualsevol tipus d’embarcació, amb independència dels seus mitjans de propulsió (vela, motor o rem), destinada a fins esportius o de lleure. Aquestes embarcacions no poden fer activitats de transport de càrrega o passatgers ni pesca comercial.
b) Distintiu de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació: un distintiu de crida (call sign, CS) és un identificador o distintiu únic per a una estació transmissora. Per tant, en l’àmbit marítim, els distintius de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació són els identificadors únics de les estacions transmissores de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació que permeten identificar aquestes estacions quan són origen d’una transmissió radioelèctrica.
c) Identitat de servei mòbil marítim (MMSI): un número MMSI és l’equivalent electrònic a un distintiu de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació. És necessari per operar amb equips de crida selectiva digital (DSC), equips satèl·lit i radiobalises.
d) Equips radioelèctrics o instal·lacions radioelèctriques dels vaixells o d’altres tipus d’embarcacions: els equips o les instal·lacions a bord de vaixells o d’altres tipus d’embarcacions l’ús dels quals es destini tant a radiocomunicacions com a la radionavegació marítima, així com els elements que en formin part o intervinguin en el seu funcionament.
e) Radiobalisa indicadora de posició d’emergència (EPIRB) i balisa de localització personal (PLB): radiotransmissor de petites dimensions, autocontingut i que funciona amb bateria. La seva funció principal és determinar la posició dels supervivents en una operació de recerca i salvament.
f) Crida selectiva digital (DSC): tècnica que utilitza codis digitals i que dona a una estació radioelèctrica la possibilitat d’establir contacte amb una altra estació, o amb un grup d’estacions, i transmetre-hi informació complint les recomanacions pertinents del sector de radiocomunicacions de la UIT.
g) Reglament de radiocomunicacions: el Reglament internacional de radiocomunicacions governa l’ús de l’espectre ràdio a escala mundial. Està fet per la UIT i s’ha acordat en les conferències mundials de radiocomunicacions. Andorra es va adherir a la UIT el 1994.
h) Nomenclàtor de les estacions costaneres i estacions que presten serveis especials (llista IV): llista d’estacions publicada en format electrònic i en paper per l’Oficina de Radiocomunicacions de la UIT. És consultable en línia des del lloc web del Sistema de recuperació i accés mòbil marítim (MARS) de l’Oficina de Radiocomunicacions.
i) Zona marítima A1: zona compresa en l’àmbit de cobertura radiotelefònica, com a mínim d’una estació costanera d’ones mètriques (VHF), en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta de crida selectiva digital (DSC) i l’extensió de la qual està delimitada pel Govern contractant interessat.
j) Zona marítima A2: zona de la qual s’exclou la zona marítima A1, compresa en l’àmbit de cobertura radiotelefònica, com a mínim d’una estació costanera d’ones hectomètriques (MF), en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta DSC i l’extensió de la qual està limitada pel Govern contractant interessat.
k) Zona marítima A3: zona de la qual s’exclouen les zones A1 i A2, compresa en l’àmbit de cobertura d’un satèl·lit geostacionari d’Immarsat, en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta.
l) Zona marítima A4: qualsevol de les altres zones que queden fora de les zones marítimes A1, A2 i A3.
m) Estació costanera: estació terrestre del servei mòbil marítim.
2. Els conceptes que no estiguin expressament definits en aquest Reglament tenen el significat que prevegin la normativa de telecomunicacions en vigor, el Reglament de radiocomunicacions de la UIT o els convenis de l’OMI.

Article 4 — Assignació dels distintius de crida i d’identitats del servei mòbil marítim

Sentències
1. Atès l’article 19 del Reglament de les radiocomunicacions, l’òrgan competent per assignar distintius de crida per a estacions de radiocomunicacions d’ús marítim és el Govern. De la mateixa manera, aquests distintius són comunicats i compartits amb la UIT per ser usats en cas d’emergència o per localitzar possibles interferències.
2. Atesa la regla 5-1 del capítol quart de l’annex del conveni SOLAS, l’òrgan competent per assignar les identitats del servei mòbil marítim (MMSI), per a la seva programació en els equips de crida selectiva digital i en les radiobalises per satèl·lit respecte de les embarcacions nacionals, és el Govern, que ha de mantenir una base de dades actualitzada d’aquestes identitats, permanentment connectada amb els equips nacionals d’emergències i protecció civil.
3. Les identitats per a centres de coordinació de salvament (CCS) també les assigna el Govern. Així mateix, i si és necessari per poder complir determinats serveis de seguretat de la navegació i salvament, com ara radiobalises de tipus personal o altres serveis, el Govern pot assignar excepcionalment altres identitats diferents de l’MMSI o del distintiu de crida.
4. Les sol·licituds de distintius de crida i les d’MMSI les han de dirigir al Govern els propietaris o explotadors de les embarcacions, o els seus representants autoritzats. Aquestes sol·licituds s’han de formalitzar mitjançant els impresos oficials publicats pel Govern.
5. El termini màxim per resoldre i notificar els procediments d’assignació de les identitats esmentades és de dos mesos. S’entén desestimada la sol·licitud si en aquest termini no s’ha dictat i notificat la resolució.

Article 5 — Instal·lació i desmuntatge d’equips radioelèctrics marins

Sentències
1. Tots els equips radioelèctrics que s’instal·lin en les embarcacions andorranes, sigui quina sigui la seva classificació i encara que no hi hagi l’obligació d’instal·lar-los, han de ser comunicats al Govern mitjançant els formularis corresponents i necessiten l’autorització prèvia per instal·lar-se a bord.
2. Les sol·licituds d’autorització d’instal·lació que s’han de formalitzar estan publicades pel ministeri encarregat del departament de transports.
3. Els equips que s’instal·lin a bord d’una embarcació andorrana han de ser els mateixos que s’han registrat sense modificar-ne les característiques. En el cas que calgui fer una modificació, es comunica prèviament al Govern mitjançant el formulari corresponent perquè l’autoritzi, si escau.
4. Un cop rebuda la sol·licitud d’autorització d’instal·lació d’un equip, i comprovades les dades que hi figuren, el Govern ha d’autoritzar-la o denegar-la. En cas de ser autoritzada, el Govern pot inspeccionar l’embarcació per assegurar que la instal·lació s’adeqüi a la sol·licitud.
5. Es prohibeix la instal·lació d’equips radioelèctrics sense la preceptiva autorització del Govern o bé si no es compleixen les característiques per les quals s’ha rebut l’autorització, ja que aquests aparells es consideren no autoritzats.
6. El desmuntatge de qualsevol equip instal·lat en una embarcació ha de ser comunicat obligatòriament al Govern.
7. Les comunicacions de desmuntatge s’han de presentar mitjançant el corresponent formulari oficial publicat pel Govern.
8. Tota instal·lació d’un equip radioelèctric marí ha de complir els requisits establerts en les regles 6.1 i 6.2 del capítol quart del conveni SOLAS i en la regla 17 del capítol cinquè del mateix conveni.

Article 6 — Normativa reguladora dels equips radioelèctrics marins

Sentències
1. Els equips radioelèctrics marins instal·lats en embarcacions andorranes han de complir les disposicions següents:
a) Es prohibeix establir estacions de radiodifusió (de radiodifusió sonora i de televisió) a bord d’embarcacions andorranes fora del territori nacional i operar-hi.
b) L’energia radiada pels aparells receptors ha de ser tan reduïda com sigui possible i no ha de causar interferències perjudicials a altres estacions.
c) El funcionament dels aparells elèctrics o electrònics de qualsevol classe instal·lats en les estacions mòbils no ha de produir interferències perjudicials als serveis radioelèctrics principals d’altres estacions subjectes al Reglament de les radiocomunicacions 2. Addicionalment i sempre que sigui escaient, els equips radioelèctrics marins instal·lats en embarcacions andorranes han de complir els requisits establerts per les normes següents:
a) Directiva 2014/90/UE del Parlament d’Europa i del Consell, del 23 de juliol del 2014, sobre equips marins, per la qual es deroga la Directiva 96/98/CE del Consell.
b) Decisió de la Comissió del 12 d’agost del 2013 relativa als requisits bàsics dels equips marins de comunicació per ràdio destinats a ser utilitzats per vaixells no coberts pel Conveni SOLAS i a participar en el Sistema mundial de socors i seguretat marítims (SMSSM).
c) Directiva 2014/53/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 d’abril del 2014, relativa a l’harmonització de les legislacions dels estats membres sobre la comercialització d’equips radioelèctrics.

Article 7 — Equipament radioelèctric mínim

Sentències

Les embarcacions andorranes no estan obligades a dur equipament radioelèctric. Tanmateix, en funció de les zones marítimes per les quals es vol navegar, es recomana seguir les regles 7, 8, 9, 10 i 11 del capítol quart del Conveni SOLAS.

Capítol segon. Estacions transmissores d’embarcació

Article 8 — Llicència d’estació de vaixell

Sentències
1. Les embarcacions esportives i de lleure poden, de forma voluntària, instal·lar un equip transmissor de radiocomunicacions d’ús marítim. Tanmateix, prèviament i segons indica l’article 18 del Reglament de les radiocomunicacions de la UIT, han de disposar obligatòriament d’una llicència apropiada. Aquesta llicència l’expedeix el Govern. No estan obligades a tenir llicència les embarcacions que només disposin d’equips radiotelefònics portàtils d’ones mètriques l’ús dels quals es destini exclusivament a serveis d’emergències marítimes. Tampoc no s’inclouen en la llicència equips emissors com ara radars, sondes o altres que no es considerin equips transmissors utilitzats per a les radiocomunicacions marítimes.
2. Tota embarcació que disposi d’una llicència d’estació de vaixell ha de conservar l’original o una còpia correctament autoritzada pel Govern dins la mateixa embarcació per poder-la mostrar davant qualsevol inspecció. També sempre que sigui possible ha d’estar exposada permanentment a l’estació o a prop.
3. La llicència té un període de validesa indefinit sempre que es mantinguin les condicions sobre la base de les quals va ser expedida. En cas que aquestes condicions variïn, els propietaris o explotadors de les embarcacions o els seus representants autoritzats han de sol·licitar la renovació de la llicència.
4. Qualsevol nova instal·lació d’un aparell transmissor o la substitució per un de diferent del que figura en la llicència, així com qualsevol modificació substancial de les dades que hi figuren, comporta l’obligació de sol·licitar una llicència nova al Govern. No cal sol·licitar una llicència nova quan l’equip substitut sigui igual en totes les seves característiques al que ja hi figurava, però, en aquest cas, la substitució s’ha de comunicar al Govern mitjançant l’imprès oficial d’instal·lació.
5. Sempre que no es produeixi cap modificació en l’equipament radioelèctric instal·lat i l’embarcació disposi d’una llicència en període de validesa, no cal expedir-ne una de nova per canvis de nom, o de propietari, o de distintiu de crida o del senyal d’identificació que hi figuri. Tanmateix, s’ha d’informar dels canvis el Govern i cal deixar-ne constància escrita en el revers de la llicència. No informar dels canvis el Govern abans de sortir a navegar suposa la pèrdua immediata de la vigència de la llicència, amb les conseqüències jurídiques que se’n derivin.
6. El sol·licitant de cada llicència d’estació de ràdio està obligat a abonar els cànons i les taxes corresponents fixades pel Govern.
7. En cas d’obtenir una llicència d’estació de ràdio, l’embarcació ha de disposar dels documents següents:
— El nomenclàtor de les estacions costaneres i de les estacions que presten els serveis especials en format paper o electrònic.
— Les normes i els procediments de radiocomunicacions pertinents a l’estació de ràdio instal·lada. Per exemple, el manual per a l’ús de serveis mòbils marítim.

Article 9 — Certificats d’operador

Sentències
1. Atès l’article 18 del Reglament internacional de radiocomunicacions de la UIT, una estació de ràdio de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació només pot operar si, a part de la llicència corresponent, l’operador posseeix el certificat de competència adequat expedit o reconegut pel Govern.
2. El certificat requerit per a una estació de ràdio de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació varia en funció de la zona marítima (A1, A2, A3 i A4) per a la qual s’ha sol·licitat la llicència d’estació de ràdio.
3. De forma obligatòria cal que el document que acredita la certificació -o una còpia correctament autoritzada pel Govern- d’un operador que vulgui utilitzar una estació sigui dins l’embarcació disponible per ser mostrat davant una eventual inspecció.

Article 10 — Certificats SMSSM (conveni SOLAS)

Sentències
1. Els certificats sota el conveni SOLAS d’operador general (GOC) i d’operador restringit (ROC) que compleixin la Decisió del Comitè Europeu de Radiocomunicacions del 10 de març de 1999 [ERC/DEC/(99)01] permeten operar amb estacions de ràdio d’embarcacions andorranes en diferents zones marítimes segons els punts 2 i 3 d’aquest article. Ambdós certificats poden ser expedits fora d’Andorra per una administració de la comunitat europea, però només seran reconeguts per Andorra si s’han expedit d’acord amb la Decisió esmentada.
2. El certificat d’operador restringit (ROC) permet operar amb una estació de ràdio marítima amb llicència vigent segons l’article 8 d’aquest Reglament, dins de la zona marítima A1.
3. El certificat d’operador general (GOC) permet operar amb una estació de ràdio marítima amb llicència vigent segons l’article 8 d’aquest Reglament, dins totes les zones marítimes.

Article 11 — Certificats SMSSM (no conveni SOLAS)

Sentències
1. Els certificats que no estan sota el conveni SOLAS de curt abast (SRC) i de llarg abast (LRC) també permeten operar en les zones marítimes A1, A2, A3 i A4, segons els punts 2 i 3 d’aquest mateix article. Els dos certificats han de complir, respectivament, les recomanacions del CEPT/ERC/REC 31-04 i ECC/REC/(10)03. Ambdós certificats poden ser expedits fora d’Andorra per una administració de la comunitat europea, però només són reconeguts per Andorra si s’han expedit d’acord amb les recomanacions esmentades.
2. El certificat de curt abast (SRC) permet operar amb una estació de ràdio marítima amb llicència vigent segons l’article 8 d’aquest Reglament, dins de la zona marítima A1.
3. El certificat de llarg abast (LRC) permet operar amb una estació de ràdio marítima amb llicència vigent segons l’article 8 d’aquest Reglament, dins totes les zones marítimes.

Capítol tercer. Radiobalises

Article 12 — Notificació i registre de radiobalises

Sentències
1. Les radiobalises per satèl·lit de Cospas-Sarsat de 406 MHz (EPIRB/PLB) i les altres radiobalises que s’instal·lin en les embarcacions nacionals han d’estar registrades pel Govern, el qual n’ha de mantenir una base de dades actualitzada per facilitar l’activitat dels serveis de salvament. Sense perjudici del que indica l’article 4, el codi a programar per a aquestes radiobalises és el número d’identificació del servei mòbil marítim (MMSI).
2. Una vegada programada la radiobalisa i abans d’instal·lar-la a l’embarcació, el distribuïdor autoritzat en el país on s’ha fet la programació, o el propietari de l’embarcació, o el seu representant autoritzat a Andorra ha de remetre al Govern el full de programació corresponent, segons els models publicats pel Govern, amb totes les dades consignades correctament.
3. Les empreses autoritzades per programar les radiobalises han de ser els seus mateixos fabricants o les empreses autoritzades pel fabricant que operin al país de la UE on s’ha fet la programació.
4. Quan, per qualsevol motiu, es desmunti una radiobalisa de 406 MHz d’una embarcació quan aquesta embarcació hagi de ser abanderada en un altre estat, el propietari de l’embarcació o el seu representant legal n’ha de comunicar la baixa al Govern per donar-la de baixa a la base de dades.
5. Qualsevol radiobalisa que s’instal·li en una embarcació andorrana ha de portar marcades a l’exterior, amb material indeleble que no es deteriori, les instruccions de funcionament en català o en un dels idiomes de treball de la UIT, la data de caducitat de les bateries i la identificació de l’embarcació a què pertany (nom, distintiu de crida i MMSI). El dispositiu d’alliberament ha de portar marcat, també a l’exterior o en una xapa a la vora, les instruccions d’ús i la data de caducitat.
6. Quan la radiobalisa instal·lada en una embarcació s’accioni involuntàriament sense que hi hagi cap motiu per fer-ho, el capità o la persona responsable de l’embarcació han de fer saber el fet al Govern per evitar la utilització injustificada dels mitjans de salvament. També s’ha de notificar la incidència a una estació costanera o a un centre coordinador de salvament marítim (CCS) pròxim utilitzant els mitjans de què disposi la embarcació.
7. Quan per qualsevol motiu variïn les dades que figuren en el full de registre original d’una radiobalisa (canvi de propietari, dades de l’embarcació, caducitat de les bateries o alliberador hidroestàtic, etc.), el propietari de l’embarcació ha de facilitar al Govern un full de registre nou, en el qual s’han d’incloure aquestes modificacions per actualitzar la informació disponible a la base de dades.

Article 13 — Radiobalises de localització de sinistres

Sentències

La radiobalisa per satèl·lit, d’activació automàtica, ha d’estar instal·lada de manera que es compleixin els requisits següents:

1. En cas de naufragi, ha de poder flotar lliurement amb la màxima probabilitat possible i evitar ser capturada per reixes, per la superestructura de l’embarcació, etc.
2. Ha d’estar en una localització d’on pugui ser fàcilment retirada de forma manual i portada a una embarcació d’emergència per una persona. Per aquest motiu es recomana que no estigui situada en pals o en altres llocs als quals només s’arribi mitjançant una escala vertical.
3. La radiobalisa s’ha de situar permanentment en el seu suport mentre l’embarcació sigui al mar.
4. Les radiobalises han de ser sotmeses a una prova anual de funcionament per inspectors de les organitzacions autoritzades per l’Administració marítima de països de la Unió Europea. La prova consisteix, bàsicament, en una revisió visual de totes les parts que la componen, el seu emplaçament i muntatge, la identificació i codificació mitjançant el sistema d’autorevisió, la data de caducitat de les bateries i el dispositiu d’alliberament, la freqüència d’emissió, etc. Els propietaris o explotadors de les embarcacions o els seus representants autoritzats al Govern han de conservar una còpia dels informes de les revisions dels darrers quatre anys.
5. Cada quatre anys, a més, les radiobalises han de ser objecte d’un examen i manteniment complets, en un centre aprovat d’assaig o del servei tècnic de la casa instal·ladora autoritzada. En l’examen s’ha de prestar una atenció especial a l’estabilitat de la freqüència, la potència del senyal i l’estat de càrrega de les bateries. S’ha de procurar que aquest examen i manteniment es faci coincidint amb el canvi de les bateries de la radiobalisa i el resultat de l’informe pot ser sol·licitat pel Govern.
6. Cada canvi de bateria o de dispositiu d’alliberament exigeix la col·locació d’una etiqueta nova, escrita amb material indeleble i que no es deteriori, amb la data de caducitat gravada per l’empresa autoritzada a substituir-la. No s’admeten les etiquetes que continguin errors o estiguin ratllades. L’empresa que faci aquestes substitucions ha de facilitar als propietaris o explotadors de les embarcacions o els seus representants autoritzats un certificat en el qual s’indiqui que les substitucions esmentades s’han fet conforme a les normes en vigor.

Capítol quart. Disposicions finals

Article 14 — Incompliments

Sentències

L’incompliment de qualsevol de les disposicions d’aquest Reglament suposa la retirada immediata de la llicència i la impossibilitat de seguir utilitzant la balisa i els MMSI i CS assignats, així com l’exigència de la responsabilitat jurídica que se’n pugui derivar.

jurisprudència.ad
Totes les lleis