1. Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament del pagament dels deutes s’adrecen a l’òrgan de l’Administració general que és competent per decidir l’execució forçosa, d’ara endavant “l’òrgan competent”, d’acord amb el que estableix l’article 51 ter del Codi de l’Administració.
2. Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament del pagament dels deutes s’han de presentar dins el termini de pagament assenyalat a l’article 51, apartat 2, de la Llei 21/2014, si es tracta de deutes que encara són objecte del període de pagament voluntari, o en qualsevol moment anterior a l’embargament dels béns i drets si es tracta de deutes que són objecte d’una execució forçosa, sempre que no s’hagi instat l’execució forçosa del deute de què es tracti prop del saig o per qualsevol altre sistema d’execució establert per l’ordenament jurídic.
3. Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament del pagament dels deutes han de contenir, com a mínim, les dades següents:
a) El nom i els cognoms o la raó social completa, i el domicili de la persona obligada al pagament i, si escau, del seu representant.
b) El concepte i l’import del deute, així com la data de finalització del termini del període de pagament voluntari, si escau.
c) Les causes que motiven la sol·licitud d’ajornament o fraccionament.
d) Els terminis i les condicions sol·licitats.
e) L’aval o la fiança d’una entitat bancària autoritzada a operar a Andorra.
f) Una domiciliació bancària, amb la indicació del codi IBAN, de la persona obligada al pagament.
g) El lloc, la data i la signatura de la persona sol·licitant.
h) Qualsevol document que acrediti l’existència de dificultats econòmiques i financeres que impedeixen fer, de forma transitòria, el pagament en els terminis establerts.
4. En cas que se sol·liciti l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o la fiança d’una entitat bancària, s’ha d’aportar, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents assenyalats a l’apartat anterior, la documentació següent:
a) La declaració responsable i la justificació documental de la impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança on constin les gestions efectuades a aquest efecte, o bé la documentació que acrediti que el fet d’obtenir la garantia perjudicaria greument la viabilitat de l’activitat econòmica de la persona obligada al pagament.
b) La valoració dels béns oferts en garantia efectuada per un expert independent.
5. En cas que se sol·liciti la dispensa total o parcial de la garantia, s’ha d’aportar, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents assenyalats a l’apartat 3 d’aquest article, la documentació següent:
a) La declaració responsable i la justificació documental que acredita que no es disposa de béns que es puguin oferir en garantia.
b) La justificació documental de la impossibilitat d’obtenir un aval o una fiança bancària on constin les gestions efectuades a aquest efecte.
c) La documentació que provi fefaentment que la persona obligada al pagament no disposa de béns suficients per garantir el deute i que l’execució del seu patrimoni pot afectar greument la capacitat productiva i de treball de la seva activitat econòmica, o pot produir greus perjudicis a l’Administració general.
6. Si la sol·licitud d’ajornament o fraccionament del pagament del deute no reuneix els requisits establerts als apartats anteriors, o no s’hi adjunta la documentació que s’hi relaciona, l’òrgan competent requereix a la persona sol·licitant que, en el termini de deu dies hàbils comptats a partir del dia següent a la notificació del requeriment, esmeni el defecte o aporti els documents que manquen, amb l’advertiment que, en cas contrari, la sol·licitud es tindrà per no presentada i s’arxivarà sense cap altre tràmit.
7. Quan la sol·licitud d’ajornament o fraccionament del pagament del deute es presenta dins el període de pagament voluntari, i el termini per atendre el requeriment d’esmena a què fa referència l’apartat anterior finalitza amb posterioritat a l’acabament del període esmentat, si el requeriment no és atès s’inicia el període d’execució forçosa.
8. Quan es consideri oportú a l’efecte de dictar una resolució, es pot requerir a la persona sol·licitant que faciliti o aporti la informació o la documentació que es consideri necessària, en particular pel que fa a la titularitat, la descripció, l’estat, les càrregues i la utilització dels béns oferts en garantia.