Reglament, del 11 de novembre del 2020, regulador del procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents i el Protocol (PAI)

Tipus de norma
Tipus: absent del corpus
Vigència
Versions
1 versió
Data de publicació
Data de publicació: absent del corpus
Referència BOPA
Referència BOPA: absent del corpus
Darrera actualització de la fitxa
Fitxa actualitzada el 23 d’agost del 2026
8 articles1 versióText oficial consolidat
1Objecte2Àmbits d’aplicació3Règim jurídic4Conceptes5Principis6Destinataris7Detecció8Procediment d’actuació

Article 1 · Objecte

Sentències

Aquest Reglament té per objecte:

1. Regular el procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents.
2. Definir els mecanismes de relació entre les administracions encarregades de l’atenció i la protecció dels infants i els adolescents i també els processos de comunicació i coordinació eficaç amb els professionals que intervenen en situacions de maltractament físic agut, abús o agressió sexual.
3. Definir el circuit mitjançant l’establiment del Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents (PAI) que figura a l’annex I.

Article 2 · Àmbits d’aplicació

Sentències

S’aplica als infants i adolescents menors de divuit anys, amb independència de les seves característiques o condicions, que es trobin eventualment o resideixin habitualment al Principat d’Andorra. S’entén per infant la persona amb una edat compresa entre el naixement i els onze anys i per adolescent, la persona que té una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat, d’acord amb la Llei 14/2019.

Article 3 · Règim jurídic

Sentències

Aquest Reglament i els seus annexos despleguen les previsions establertes al títol II de la Llei 14/2019, especialment els articles relacionats amb el sistema de protecció contra qualsevol tipus de maltractament, la prevenció, la coordinació efectiva contra el maltractament, i les actuacions de detecció, notificació i derivació.

Article 4 · Conceptes

Sentències
1. Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
a) Maltractament: qualsevol tipus de violència, física o psicològica, com ara els càstigs corporals, la negligència, els abusos sexuals, la violència de gènere, domèstica o familiar i l’explotació sexual, laboral o amb qualsevol altra finalitat, incloent-hi quan es du a terme mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, amb independència de l’entorn o la persona o la institució que el genera. També ho és la manca d’atenció de les necessitats bàsiques de l’infant que afectin el seu desenvolupament, d’acord amb l’article 59, apartat 3 de la Llei 14/2019.
b) Maltractament físic (agut): qualsevol acció no accidental per part de les persones que tenen cura de l’infant o l’adolescent que provoqui o pugui provocar danys físics evidents o malalties, o el col·loqui en un risc greu de patir-ne.
c) Agressió sexual: qualsevol conducta que, mitjançant violència o intimidació, atempti contra la llibertat sexual de l’infant o l’adolescent.
d) Abús sexual: comportament sexual amb una persona menor de divuit anys en situació de desigualtat, ja sigui per raó de l’edat o perquè s’exerceix un poder sobre l’infant o l’adolescent. La persona menor no comprèn aquest tipus de situacions o no hi està preparat, i no hi pot donar el seu consentiment. El que defineix l’abús és l’asimetria entre els implicats en la relació i la presència de coacció –explícita o implícita– mitjançant poder, coneixements o gratificació.i. En funció de la relació entre la víctima i la persona que comet l’abús- Abús sexual intrafamiliar: relació sexual protagonitzada per una persona que manté consanguinitat lineal amb el menor (pare, mare, avi, àvi.
a) o per un germà, oncle o nebot. També s’hi inclou el cas en què l’adult estigui cobrint de manera estable el rol parental (per exemple, tutors, pares adoptius, etc.).
— Abús sexual extrafamiliar: relació sexual protagonitzada per qualsevol persona no inclosa en el paràgraf anterior.ii. En funció del tipus de contacte sexual- Abús sexual sense contacte físic: exhibicionisme, sol·licituds a l’infant o l’adolescent d’implicar-se en una activitat sexual sense contacte físic, mostrar material pornogràfic o parlar-ne amb el menor, comentaris verbals sexualitzats, ciberassetjament pedòfil (grooming), entre d’altres.
— Abús sexual amb contacte físic: tocar i acaronar els genitals de l’infant o l’adolescent, coit, intents de penetració vaginal, oral o anal, penetració digital, inducció de l’infant o l’adolescent a fer tocaments a la persona agressora, entre d’altres.
e) Sospita fonamentada: la situació en què, tot i els indicadors detectats, el diagnòstic no permet confirmar una situació de maltractament, abús o agressió sexual.

Article 5 · Principis

Sentències
a) Interès superior de l’infant o l’adolescent. És un principi que ha de regir en totes les actuacions que derivin d’aquest Reglament i del protocol (PAI) annexat. El fet de garantir aquest principi ha de ser una consideració primordial en el moment de ponderar diversos interessos i prendre una decisió que afecti l’infant o l’adolescent.
b) Atenció individualitzada i planificada. Tot i l’establiment d’un circuit homogeni per atendre els casos de sospita d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut, s’adaptaran les intervencions professionals a les necessitats detectades per abordar el cas considerant l’atenció individualitzada de la víctima.
c) Atenció a la discapacitat. Els infants i els adolescents amb discapacitat han de rebre l’assistència adequada d’acord amb les seves necessitats.
d) Intervenció mínima i prioritària. Suposa prioritzar i actuar amb immediatesa davant de situacions de qualsevol tipus de maltractament per evitar, en la mesura que es pugui, que la víctima sigui objecte d’intervencions repetitives.
e) Coordinació. Suposa una actuació unificada dels professionals i les institucions que intervenen en el PAI, en què es vetlla especialment perquè aquesta coordinació faciliti l’optimització dels recursos i l’adequació de les intervencions a l’objectiu que es vulgui obtenir.
f) Especialització. L’actuació dels professionals i els serveis és duta a terme per personal amb formació específica en matèria d’infància i adolescència.
g) Recuperació física i emocional. Totes les mesures d’intervenció establertes en aquest protocol aporten garanties per a la recuperació física i emocional i la reinserció psicosocial de l’infant o de l’adolescent víctima.
h) Perspectiva de gènere. Totes les actuacions que es derivin d’aquest Reglament i de l’aplicació del PAI han de tenir en compte i integrar les qüestions de gènere.

Article 6 · Destinataris

Sentències

Les institucions, els serveis i els departaments que estan subjectes a l’aplicació d’aquest Reglament i els seus annexos, són els següents:

a) El Cos de Policia. Per mitjà de l’àrea competent en matèria de policia judicial i investigació criminal.
b) L’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (en endavant, “AAIA”), per mitjà del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (en endavant, “SEAIA”) i del personal que exerceix la psicologia forense.
— El SEAIA informa, assessora i orienta sobre l’aplicació del PAI a qualsevol persona que ho sol·liciti; efectua, si escau, l’avaluació psicosocial de la situació de risc de l’infant o de l’adolescent; acompanya, mitjançant el professional referent, l’infant o l’adolescent i la seva família durant el procés judicial, i activa, si són necessaris, els recursos socials necessaris per a la seva recuperació física i psicosocial.
— El psicòleg forense efectua la prova pericial psicològica, emet informes que dictaminen la validesa del testimoni de l’infant o de l’adolescent i avalua les habilitats cognitives, de llenguatge i de desenvolupament en la seva declaració.
c) L’Àrea de Medicina Legal i Forense. És competent per trobar i preservar el cos de la prova, en cas que sigui possible, així com per desenvolupar una funció pericial mitjançant la qual es constatin i es valorin tècnicament les possibles lesions sofertes per la víctima.
d) El Ministeri Fiscal. D’acord amb les missions que té encomanades, el Ministeri Fiscal exerceix l’acció penal i l’acció civil, si escau, juntament amb la penal; dirigeix l’acció del Cos de Policia per esbrinar els fets que puguin ser constitutius d’infracció penal fins que el batlle instructor incoï diligències prèvies o sumari (anteriors a la intervenció de la Batllia), i intervé directament en el procés penal per sol·licitar les diligències més adequades per esbrinar el delicte i la persona que pugui ser-ne responsable. També vetlla perquè durant tot el procés policial es garanteixin els drets de la víctima i es donin les garanties processals a l’acusat.
e) La Batllia.
— El batlle instructor exerceix les funcions d’investigació; en situacions de certesa o evidència raonable, incoa el procediment penal corresponent o dedueix testimoni, si escau, a la secció de menors de la Batllia, i adopta les mesures de protecció o qualsevol altra mesura necessària en benefici de l’infant o de l’adolescent i les que concerneixen la persona processada.
— El batlle competent de la jurisdicció de menors efectua el seguiment de la situació de risc de l’infant o l’adolescent i pren les mesures de protecció que consideri escaients.
f) El Tribunal de Corts. És competent per jutjar, en primera instància, els delictes majors i menors −en composició col·legiada− i les contravencions penals −en composició unipersonal− i també per dur a terme l’execució de les seves sentències i altres resolucions. Les resolucions i sentències del Tribunal de Corts són susceptibles de recurs d’apel·lació davant de la instància immediatament superior, el Tribunal Superior de Justícia.

Article 7 · Detecció

Sentències
1. La primera condició per poder intervenir en els casos de maltractament, abús o agressió sexual contra els infants i adolescents és que s’hagi detectat la situació. Els professionals de l’educació, la salut, els serveis socials, la policia, les entitats de lleure, esports i cultura i altres als quals tenen accés els infants i els adolescents han de responsabilitzar-se de la detecció de les situacions que donen lloc a supòsits de desprotecció i tenen l’obligació de complir i actuar segons el que estableix aquest Reglament i el PAI que figura a l’annex I.
2. La detecció ha de ser tan precoç com sigui possible per evitar conseqüències més greus i incrementar les possibilitats d’èxit de la intervenció, tractar les seqüeles, així com evitar la reiteració de la conducta detectada. Tan aviat com es detecti una possible víctima s’ha d’activar el PAI i han d’intervenir els professionals implicats.
3. Per facilitar la detecció d’aquestes situacions, s’annexa la guia d’indicadors (annex II).

Article 8 · Procediment d’actuació

Sentències
1. En cas que la ciutadania o un professional tingui una sospita fonamentada o evidència d’una situació d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra un infant o adolescent, gràcies a la visualització de lesions físiques, d’episodis de maltractaments recents o la declaració explícita de l’infant o l’adolescent, han de notificar la situació d’acord amb que preveu el protocol (PAI), annexat (annex I).
2. Les institucions, els serveis i els departaments que intervenen en el procés, una vegada notificada la situació, tenen l’obligació d’aplicar el Reglament i protocol (PAI) que figura a l’annex I.
jurisprudència.ad
Totes les lleis