A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per:
a) Prevenir: és adoptar actuacions socials necessàries per abordar els indicadors i els factors de risc i per prevenir les situacions que puguin posar els infants i els adolescents en una situació de desprotecció o en situacions que són perjudicials per al seu desenvolupament sa i integral o per al seu benestar.
b) Detectar: significa reconèixer o identificar l’existència d’una situació susceptible de ser una situació de risc. És el primer pas per poder intervenir amb l’infant o l’adolescent i la seva família per proporcionar-los l’ajuda necessària per reconduir aquesta situació.
c) Notificar: és transmetre o traslladar informació sobre la suposada situació de risc o desemparament de l’infant o l’adolescent i de la seva família. És una condició necessària per possibilitar la intervenció alhora que constitueix una obligació legal i professional. Els recursos de suport i d’intervenció als infants i adolescents i les seves famílies només es poden activar en cas que la situació de risc s’hagi notificat. La responsabilitat de valorar la situació de risc o inclús el desemparament correspon a l’equip de professionals del ministeri encarregat dels afers socials o si escau, als altres agents que intervenen davant de situacions de desprotecció.
d) Situació de risc: situació que afecta el desenvolupament i el benestar dels infants i els adolescents quan es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir-los efectivament no calgui separar-los del nucli familiar però sigui necessària la intervenció de les administracions públiques competents per eliminar, reduir o compensar les dificultats que estiguin travessant. Les situacions de risc es detallen a l’annex II.
e) Risc lleu o moderat: situació en què els progenitors o guardadors de l’infant o l’adolescent utilitzen unes pautes educatives, de cura, tracte o relació inadequades envers el menor, i tot i que la situació no ha provocat un dany significatiu, si es manté, podria provocar-lo en un futur. La valoració, la intervenció i el seguiment d’aquesta situació corresponen al Servei Social d’Atenció Primària (SSAP).
f) Risc greu: situació en què l’infant o l’adolescent té les necessitats bàsiques sense satisfer, o bé la falta d’aquestes necessitats li han provocat o és probable que li provoquin un dany significatiu en la salut i el desenvolupament. Aquesta situació és conseqüència directa de la incapacitat o la impossibilitat dels progenitors, tutors o guardadors de complir els deures de protecció o d’un compliment inadequat d’aquests deures. La valoració, la intervenció i el seguiment d’aquestes situacions corresponen al Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA).
g) Situació de desemparament: és la situació que afecta el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent en el sentit que es veu limitat o perjudicat greument per qualsevol circumstància personal, familiar o social, i sempre que sigui imprescindible separar-lo del seu nucli familiar per protegir-lo de forma efectiva, com a mesura adient per garantir la seva atenció adequada, d’acord amb el que estableix la normativa vigent. La situació de desemparament la declara el batlle competent de la jurisdicció de menors, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, del SEAIA, dels progenitors o de la persona que en tingui atribuïda la tutela o la guarda, o de qualsevol altre familiar de l’infant o l’adolescent. A l’annex II es reprenen les possibles situacions de desemparament previstes a la Llei 14/2019.
h) Sospita fonamentada: és la situació en què, tot i els indicadors detectats, el diagnòstic no permet confirmar la certesa de la situació de risc.
i) Indicador de risc: és una eina metodològica o estàndard de referència per facilitar el coneixement objectiu de la realitat de l’infant o de l’adolescent i el seu entorn, i la seva finalitat és donar suport en la valoració dels fets que s’han d’acreditar i vincular-los a una situació de risc o desemparament. Els indicadors de risc es refereixen a les observacions fetes en relació amb l’aspecte físic de l’infant i l’adolescent, l’aspecte emocional, el comportament i el nivell de desenvolupament o d’aprenentatge que fan pensar que podria trobar-se en una situació de risc. Alguns indicadors són altament específics d’una situació de risc, però n’hi ha d’altres que s’han de contextualitzar i contrastar amb els coneixements professionals per determinar la situació d’aquell infant o adolescent. La guia d’indicadors de risc figura a l’annex III.