Article 26: El règim de les activitats especials

1. Són activitats especials aquelles que per l’especificitat de l’actiu digital o per la manera d’estructurar-se financerament en mercat tenen particularitats pròpies que mereixen una atenció especial de registre, autorització, tutela, seguiment i control per part dels organismes supervisors.

2. Cap entitat que no disposi de la llicència d’activitat pròpia de les entitats operatives del sistema financer i digital andorrà no podrà realitzar, directament o indirecta, les activitats del règim especial, tret que l’activitat estigui totalment descentralitzada d’acord amb els paràmetres de l’article 25 i sempre que l’exercici de l’activitat estableixi condicions de tipus d’interès, comissions i pràctiques d’operativitat que no siguin considerades com a abusives en mercat.

3. Totes les entitats subjectes a règim especial, sense excepcions, hauran de demanar llicència d’activitat d’acord amb el procediment ordinari de sol·licitud de llicència de l’article 13, sempre que tinguin relació amb la participació en la representació digital d’actius.

4. Aquestes activitats són, entre d’altres, les següents:

1. Les iniciatives dels stablecoins 1. Un acord de representació digital de stablecoins comprèn diverses funcions clau, alhora interconnectades i interdependents: (i) funció de pagament, (i.

2. A les iniciatives dels stablecoins no els serà d’aplicació la normativa referent als instruments financers ni la de serveis de pagament i el diner electrònic en tant que no tinguin un subjacent d’aquests tipus o un mecanisme de pagament associat a un stablecoin que serveixi de mitjà de pagament i de transferència de valor.

3. Si l’emissor de la moneda no atorga crèdit a l’usuari, el bescanvia amb paritat 1:1, i els usuaris finals tenen un dret sobre l’emissor, la criptomoneda entrarà en la definició de diner electrònic d’acord amb la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. En aquest cas, la criptomoneda i l’emissor estaran subjectes a aquesta Llei. En aquest cas, el resultant de l’emissió de criptomonedes es mantindrà en custodi en una entitat bancària.

4. Si la iniciativa de l’ stablecoin garanteix el bescanvi amb paritat 1:1 però també proporciona crèdit, es classificarà com una institució que accepta dipòsits i haurà de ser una entitat bancària que operi al Principat d’Andorra.

5. Les emissions dels stablecoins als quals els sigui d’aplicació la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic hauran d’invertir els fons que obtinguin en col·laterals que siguin segurs.

6. L’emissió d’un actiu digital referenciat a diner fiat de curs legal queda reservada a les entitats bancàries a què es refereix l’article 8 de la Llei 7/2013, a les entitats financeres —no bancàries— de crèdit especialitzat i a les entitats de pagament a què es refereix l’article 61 de la Llei 7/2013.

7. L’emissió d’un actiu digital que estigui referenciat a un instrument financer tradicional o digital queda reservada a les entitats bancàries, a les entitats financeres d’inversió, a les societats financeres d’inversió i a les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.

8. La custòdia del diner fiat dels fons de reserva que utilitzin els emissors de stablecoins haurà d’estar dipositada en una entitat bancària del Principat d’Andorra.

9. Cap altra persona física o jurídica diferent a les anteriors no podrà emetre ni prestar els serveis accessoris dels stablecoins referenciats a diner fiat o a instruments financers.

10. L’emissió d’un actiu digital referenciat a actius digitals que siguin diferents del diner fiat de curs legal i diferents dels instruments financers podrà ser realitzada per persona jurídica que tingui el domicili social al Principat d’Andorra i s’haurà de sol·licitar d’acord amb el que disposa l’article 13.

11. L’emissió d’un actiu digital que tingui la consideració d’un stablecoin algorítmic queda reservada a les entitats bancàries, a les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i a les entitats financeres d’inversió en tant que constitueixen activitats d’assessorament d’inversions, i la llicència d’activitat s’haurà de sol·licitar d’acord amb el que disposa l’article 13.

12. Els emissors de stablecoins hauran d’aportar addicionalment els documents de la sol·licitud a què fa referència l’article 14:

13. Durant el primer trimestre dels anys següents a l’inici d’activitat, els participants en la representació digital d’actius hauran de fer una memòria de seguiment d’activitats explicativa de l’activitat a fi d’acreditar que continuen complint les condicions de la llicència d’activitat d’acord amb la resolució d’autorització vigent. La no-presentació en el termini de sis mesos posteriors als anys naturals d’activitat suposarà la suspensió temporal de la llicència per exercir l’activitat, que serà acordada d’ofici per l’Autoritat Financera Andorrana, i si, en el període d’un any des de la finalització de l’any natural, no s’ha presentat, es donarà de baixa l’entitat o persona del registre d’inscripcions d’entitats autoritzades i se suspendrà l’activitat.

14. Cada iniciativa de col·lateralització de stablecoins definirà quin tipus específic de col·lateral es considera elegible, en el sentit que permeti utilitzar-lo per emetre un nou stablecoin .

15. En el termini d’un any, se’n desenvoluparà reglamentàriament les condicions i les normes complementàries, així com les normes de transparència i divulgació per a la seva emissió i admissió a cotització, les autoritzacions i els mecanismes de supervisió, les normes de funcionament, organització i govern dels emissors, les normes de protecció del consumidor i les mesures específiques de prevenció d’abusos de mercat i les relatives a assegurar la integritat del mercat.

16. L’Autoritat Financera Andorrana podrà no autoritzar l’emissió de stablecoins en cas que consideri que sigui molt significativa, en tant que pugui afectar una gran quantitat de persones o en funció de l’import de la seva emissió, i pugui suposar un risc per a l’estabilitat financera i monetària o pugui comprometre la sobirania del Principat d’Andorra.

17. Els emissors de stablecoins hauran de publicar a la web corporativa i amb caràcter mensual la quantitat de tokens que hi ha en circulació, així com la valoració i la composició dels fons col·lateralitzats, i n’hauran de remetre una còpia a l’Autoritat Financera Andorrana.

2. Criptopréstecs comercials Les aplicacions per les que, mitjançant la col·lateralització d’actius digitals, una persona pugui obtenir un préstec de qualsevol mida sense haver de revelar la seva identitat directament a un tercer i de forma quasi instantània són activitats especials. Els proveïdors de préstecs DeFi podran emetre préstecs en stablecoins amb noves plataformes que amplien les capacitats de préstec per a monedes més volàtils, amb les condicions de les ràtios de cobertura i les ràtios de liquidació i tipus d’interès raonables de mercat.

3. Préstecs Flash Els criptopréstecs sense col·lateralitat (préstecs Flas.

4. Exchanges descentralitzats Són plataformes de compravenda d’actius digitals totalment descentralitzades i públiques sense cedir la custòdia dels tokens . N’hi ha de dos tipus:

5. Arbitratge palanquejat L’arbitratge palanquejat financerament és la pràctica d’utilitzar fons prestats per augmentar una posició en un determinat actiu digital. En la seva forma bàsica, un sol pool de liquiditat té dos tokens i cada pool crea un nou mercat per a aquest parell de tokens en particular. Quan es crea un nou pool , el primer proveïdor de liquiditat és el que fixa el preu inicial dels actius al pool . El proveïdor de liquiditat s’incentiva a subministrar un valor igual d’ambdós tokens al pool . Si el preu inicial dels tokens del pool es desvia de l’actual preu de mercat global, es crea una oportunitat d’arbitratge instantani que pot donar lloc a una pèrdua de capital per al proveïdor de liquiditat. Aquest concepte de subministrament de tokens en una ràtio correcta segueix essent el mateix per a la resta de proveïdors de liquiditat que estan disposats a afegir més fons al pool més endavant. Quan se subministra liquiditat a un pool , el proveïdor de liquiditat (LP) rep tokens especials, anomenats tokens LP, en proporció a la quantitat de liquiditat que subministraven al pool . Quan un comerç és facilitat pel pool, una quota equivalent a un percentatge es distribueix proporcionalment entre tots els titulars dels tokens LP. Si el proveïdor de liquiditat vol recuperar la liquiditat subjacent, a més de les comissions meritades, s’han de cremar els tokens de l’LP. Cada intercanvi de tokens que facilita un pool de liquiditat presenta un ajust de preus d’acord amb un algoritme de preus determinista. Aquest mecanisme també s’anomena Automated Market Maker (AMM) o creador de mercat automatitzat. Els pools de liquiditat poden utilitzar un algoritme lleugerament diferent mitjançant diferents protocols.

6. Creadors de mercat Els creadors de mercat fan un seguiment del preu actual d’un actiu digital canviant constantment els seus preus, la qual cosa es tradueix en un gran nombre de comandes i cancel·lacions de comandes que s’estan enviant a un intercanvi d’actius digitals, amb la finalitat d’obtenir un benefici mitjançant aquest arbitratge.

7. Intercanvi atòmic L’intercanvi atòmic és una tecnologia que, basant-se en contractes intel·ligents, permet l’intercanvi d’una criptomoneda per una altra sense utilitzar intermediaris centralitzats, com ara plataformes de compravenda d’actius digitals. Els intercanvis atòmics poden tenir lloc directament entre cadenes de blocs de diferents criptomonedes, o es poden dur a terme fora de cadena, lluny del blockchain principal.

8. Staking o participació per representació L’ staking és un procés de participació activa en la validació de transaccions en una cadena de blocs de Proof of Stake (POS) que es basa en l’estratègia d’adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de rebre guanys, drets de vot, interessos o recompenses, a canvi de contribuir a l’operativitat i funcionament del blockchain de la criptomoneda que s’utilitzi, augmentant la seguretat i el rendiment. Els saldos estan bloquejats i no es poden utilitzar lliurement.

9. Yield Farming o Liquidity Minig És l’estructuració que possibilita guanyar de forma fixa o variable mitjançant la inversió en actius digitals en un mercat DeFi, deixant en préstec un actiu digital a canvi d’un retorn emès enllà de l’apreciació del subjacent en obtenir un altre actiu digital de rendiment, que s’aprecia en mercat.

10. Oracles Són els serveis d’oracle que se centren a oferir mecanismes d’alimentació de dades fiables del món exterior en els contractes intel·ligents. Un mecanisme d’alimentació de dades és aquell que subministra fluxos de dades d’un servidor a un client automàticament o sota demanda.

11. Assegurances L’assegurança és una altra part del finançament tradicional que es pot reproduir en finances descentralitzades. Proporciona certes garanties d’indemnització a canvi d’un pagament d’una prima mitjançant l’execució de contractes intel·ligents.

12. Gestió de carteres digitals Aquests protocols permeten als usuaris d’assignar actius digitals amb diferents estratègies de negociació d’una manera que, sense delegar la custòdia, s’executin automàticament amb un contracte intel·ligent.

13. Coneix el teu client (KYC) i identitat Protocols que permeten custodiar on-chain i utilitzar dades de caràcter personal de forma descentralitzada, que seran utilitzades per una altra plataforma per al compliment de la normativa de prevenció i lluita contra el blanqueig de diner o valors i el finançament del terrorisme, o per altres usos.

14. Plataformes multinivell d’inversió automatitzades Plataformes en què l’usuari inverteix una quantitat en sistemes d’arbitratge de criptomonedes i diner fiat, on, mitjançant una invitació pseudonimitzada, es genera una expectativa d’obtenir beneficis en un mínim període de temps, amb l’opció de l’usuari d’aplicar l’interès compost a la inversió, i amb rendiments diaris. S’instrumenta la plataforma amb una pasarel·la de pagament mitjançant la qual es reben criptomonedes amb unes comissions sobre l’import de la compravenda. Les plataformes treballen amb un sistema d’invitacions per referència numèrica o alfanumèrica, que permeten desenvolupar una xarxa multinivell de col·laboradors amb un sistema unilevel o piramidal, on es reparteixen les comissions entre els prescriptors i els referits. Queden prohibides aquestes activitats al Principat d’Andorra, en tant que no estigui identificat el propietari de la plataforma d’arbitratge i les entitats financeres d’inversió, les societats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, o l’assessor d’inversions que les gestioni o operi, així com fins que obtinguin una llicència prèvia d’activitat d’acord amb l’estructuració del negoci corresponent. Amb independència de l’aplicació d’aquesta Llei, totes aquestes activitats especials es regiran també per la normativa específica de l’actiu a què correspongui l’activitat, en especial la relativa a les entitats operatives del sistema financer andorrà i a les entitats de serveis de pagament, quant a activitats reservades.