Llei de la representació digital d'actius mitjançant criptografia i blockchain

1. Són aplicables, als efectes d’aquesta Llei, les definicions 1-38 de l’article 3 de la Llei 35/2014, de 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica, així com les següents:

39. “Block” o “Bloc”: unitat agregada i immutable de dades mitjançant tecnologia de llibre registre distribuït, que està integrada per una col·lecció de transaccions, realitzades en un període concret de temps, amb una capçalera de bloc, que inclou, entre altres camps, unhashde la capçalera del bloc previ i un arbre de Merkle.

40. “Blockchain” o “Cadena de blocs”: registre distribuït que conté blocs confirmats organitzats en una cadena seqüencial d’annexió emprant enllaços criptogràfics.

41. “Block data” o “Dades de bloc”: dades estructurades que inclouen dades de bloc i una capçalera de bloc.

42. “Block Header” o “Capçalera de bloc”: dades estructurades que inclouen un enllaç criptogràfic amb el bloc anterior, a menys que no existeixi aquest bloc anterior.

43. “Blockchain System” o “Sistema de cadena de blocs”: sistema que implementa una cadena de blocs.

44. “Confirmed” o “Confirmat”: acceptació de la inclusió d’un registre en un registre distribuït d’acord amb el seu protocol propi de consens.

45. “Confirmed block” o “Bloc confirmat”: bloc que ha estat confirmat.

46. “Confirmed transaction” o “Transacció confirmada”: transacció que ha estat confirmada.

47. “Consensus” o “Consens”: acord entre nodes DLT relatiu al fet que 1) una transacció ha estat validada i 2) el registre distribuït conté un conjunt consistent i ordenat de transaccions validades.

48. “Consensus mechanism” o “Mecanisme de consens”: normes i procediments per assolir el consens.

49. “Cryptographic hash function” o “Funció de resum criptogràfic”: funció que assigna una cadena de bits de longitud arbitrària a una cadena de bits de longitud fixa, de tal forma que sigui unidireccional o computacionalment inviable trobar qualsevol entrada que es correspongui amb una sortida preespecificada, i que sigui resilient a la col·lisió o computacionalment inviable trobar dues entrades diferents que es corresponguin amb la mateixa sortida.

50. “Cryptographic link” o “Vincle criptogràfic”: referència creada emprant tècniques de funció de resum criptogràfic que condueix a les dades.

51. “Cryptography” o “Criptografia”: disciplina que conté els principis, mitjans i metodologies per a la transformació de les dades amb l’objectiu d’amagar el seu contingut semàntic, prevenir el seu ús no autoritzat o prevenir la seva modificació no detectada.

52. “Descentralitzed System” o “Sistema descentralitzat”: sistema distribuït en què el control és repartit entre les persones o organitzacions que participen en l’operació del sistema.

53. “Distributed Ledger” o “Llibre registre distribuït”: registre compartit amb un conjunt de nodes DLT i sincronitzat entre nodes DLT emprant un mecanisme de consens.

54. “Distributed Ledger Technology” o “Tecnologia de llibre registre distribuït” o “DLT”: tecnologia que permet l’operació i ús de registres distribuïts.

55. “DLT Address” o “Adreça DLT”: valor que identifica un compte DLT implicat en una transacció.

56. “DLT Network” o “Xarxa DLT”: xarxa de nodes DLT que constitueixen un sistema DLT.

57. “DLT Node” o “Node DLT”: programari, giny o procés que participa en un entorn de llibre registre distribuït per processar o comunicar peces d’informació entre els participants.

58. “DLT Platform” o “Plataforma DLT”: conjunt d’entitats de processament, emmagatzematge i comunicació que proporcionen les capacitats del sistema DLT en cada node DLT.

59. “DLT System” o “Sistema DLT”: sistema que implementa un registre distribuït.

60. “DLT User” o “Usuari DLT”: entitat que empra serveis subministrats per un sistema DLT.

61. “Distributed System” o “Sistema distribuït”: sistema en què els components ubicats en ordinadors connectats en xarxa es comuniquen i coordinen les seves accions a través de la seva interacció.

62. “Genesis block” o “Bloc Gènesi”: primer bloc d’una cadena de blocs.

63. “Hard fork” o “Bifurcació dura”: canvi en una plataforma DLT en què els nous registres distribuïts o blocs creats pels nodes DLT, a partir de la nova versió de la plataforma DLT, no són acceptats com a vàlids pels nodes DLT en emprar versions antigues de la plataforma DLT.

64. “Hash value” o “Valor de resum criptogràfic”: cadena de bits resultant d’una funció de resum criptogràfic.

65. “Immutability” o “Immutabilitat”: propietat segons la qual el registre no pot ser modificat o eliminat un cop inserit en el llibre registre distribuït.

66. “Interoperability” o “Interoperabilitat”: capacitat de dos o més sistemes o aplicacions d’intercanviar informació i d’emprar la informació intercanviada.

67. “Ledger” o “Llibre registre”: magatzem d’informació que guarda registres de transaccions finals, definitives i immutables.

68. “Ledger record” o “Llibre registre distribuït”: llibre registre que conté registres transaccionals, valors de resum criptogràfic dels registres transaccionals o referències a registres transaccionals enregistrats en un registre distribuït.

69. “Merkle tree” o “Arbre de Merkle”: estructura de dades que han estat assignades amb unhasho resum criptogràfic, i combinades fins a una única i singular arrel de hash o resum criptogràfic que representa l’estructura sencera de dades.

70. “Miner”: node DLT dedicat a la mineria.

71. “Mining” o “Mineria”: activitat que, d’acord amb determinats mecanismes de consens, inicia, enregistra, crea o valida blocs o en fa una combinació.

72. “Node”: programari, giny o procés que participa en un entorn de llibre registre distribuït per processar o comunicar peces d’informació entre participants.

73. “Nonce” o “Número únic”: número o cadena de bits que s’utilitza en un conjunt d’operacions criptogràfiques.

74. “On-chain” o “En la cadena”: ubicat, realitzat o executat a l’interior d’un sistema de cadena de blocs.

75. “On-ledger” o “En el llibre registre”: ubicat, realitzat o executat a l’interior d’un sistema DLT.

76. “Off-chain” o “Fora de la cadena”: relacionat amb el sistema de cadena de blocs, però ubicat, realitzat o executat fora d’aquest sistema.

77. “Off-ledger” o “Fora del llibre registre”: relacionat amb un sistema DLT, però ubicat, realitzat o executat fora d’aquest sistema.

78. “Peer-to-peer” o “D’igual a igual”: formar part d’una xarxa de parelles de participants que es consideren entre si com a iguals i que comparteixen informació i recursos directament entre ells, sense que hagin de dependre d’una entitat central.

79. “Permissioned” o “Permissible”: que requereix autorització per realitzar una o diverses activitats concretes.

80. “PermissionedDLT System” o “Sistema DLT permissible”: sistema DLT que necessita permisos.

81. “Permissionless” o “No permissible”: que no requereix autorització per realitzar una activitat concreta.

82. “Permissionless DLT System” o “Sistema DLT no permissionat”: sistema DLT no permissionat o d’accés públic sense requerir permís.

83. “Private DLT System” o “Sistema DLT privat”: sistema DLT accessible únicament a un grup limitat d’usuaris DLT.

84. “Public DLT System” o “Sistema DLT públic”: sistema DLT l’ús del qual és accessible al públic.

85. “Root node” o “Node arrel”: node que no té un node progenitor.

86. “Shared Ledger” o “Llibre registre compartit”: registre distribuït en què el contingut és accessible a diverses entitats.

87. “Sidechain” o “Cadena lateral”: sistema de cadena de blocs que interopera amb un sistema de cadena de blocs independent associat per dur a terme funcions específiques en relació amb el sistema de cadena de blocs associat.

88. “Smart contract” o “Contracte intel·ligent”: programa informàtic emmagatzemat en un sistema DLT en què el resultat de qualsevol execució del programa és desat en el registre distribuït.

89. “Subchain” o “Subcadena”: cadena lògicament separada que pot formar part d’un sistema de cadena de blocs.

90. “Timestamp” o “Segell de temps”: paràmetre temporal variable que denota un moment temporal concret respecte a una referència temporal comuna.

91. “Transaction” o “Transacció”: unitat més petita d’un procés de treball, que constitueix una o més seqüències d’accions necessàries per produir un resultat que satisfaci les normes de governança i que suposa un intercanvi d’informació entre nodes.

92. “Transaction record” o “Registre transaccional”: registre que documenta tot tipus de transacció.

93. “Wallet” o “Moneder”: aplicació emprada per generar, gestionar, emmagatzemar o utilitzar claus privades i públiques, i que permet als usuaris del llibre registre distribuït poder fer transaccions.

2. És aplicable també, als efectes d’aquesta Llei, la definició següent, continguda a l’article 2 paràgraf 1 de la Llei 20/2014, del 16 d’octubre, reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital:

3. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

1. “Accessibilitat híbrida”: combinació d’accessibilitat amb permís i sense permís a un sistema DLT.

2. “Accessibilitat amb permís”: activitat que requereix, per ser executada, una autorització.

3. “Accessibilitat sense permís”: activitat que no requereix, per ser executada, cap autorització.

4. “Acord Monetari”: acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, signat a Brussel·les el 30 de juny del 2011, publicat alButlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 79, de data 22 de desembre del 2011, i que entrà en vigor l’1 d’abril del 2012.

5. “Algoritme” o “algorisme”: sistema per solucionar una classe específica de problemes i que consisteix en un conjunt d’instruccions o passos a seguir per un ordinador a fi d’obtenir un determinat resultat o executar una tasca.

6. “Adreça”: identificador de caràcters alfanumèrics que utilitza una entitat per realitzar les transaccions o altres accions enblockchaino en un entorn de registre distribuït.

7. “Application Program Interface” o “API”: codi de programari que permet comunicacions entre sistemes independents, com ara programes computacionals i aplicacions, en la forma de missatge demanda-contestació.

8. “Aplicació”: conjunt estructurat de capacitats que proporcionen un valor afegit funcional amb el suport d’un o més serveis.

9. “Aplicació descentralitzada”: aplicació que s’executa en un entorn de computació distribuït i descentralitzat.

10. “Arbre de Merkle”: estructura de dades on aquestes han estat assignades amb unhasho resum criptogràfic i combinades fins a una única i singular arrel dehasho resum criptogràfic que representa l’estructura sencera de dades.

11. “Arbitratge”: la negociació d’un actiu amb la finalitat de treure un avantatge en la discrepància del seu preu des d’una persona o lloc a una altra persona o lloc.

12. “Bitcoin”: exemple de la utilització deblockchainseguint la prova de treball com a protocol.

13. “Bifurcació”: creació de dues o més versions diferents d’un registre distribuït mitjançant una bifurcació.

14. “Bifurcació dura”: canvi en el protocol o en les normes resultant d’una bifurcació que el fa no compatible amb el seu antecedent.

15. “Bifurcació suau”: canvi en el protocol o en les normes resultant d’una bifurcació que el fa compatible amb el seu antecedent.

16. “Bit”: subunitat de valor.

17. “Block Height”: en relació amb el bloc d’un llibre registre distribuït, el número de blocs que precedeixen al bloc en qüestió (veg.: el número de blocs entre el bloc i el Bloc Gènesi, que sempre té un bloc Height igual a zero).

18. “Block Reward” o “Bloc recompensa”: criptomoneda que s’atorga per una xarxa blockchain als miners escollits per cada bloc que han minat satisfactòriament.

19. “Blockchain as a Service (BaaS)”: categoria de serveiclouden què les capacitats que s’ofereixen al client del servei cloud estan desplegades i administrades en un entorn blockchain permetent l’habilitat del consens, contractes intel·ligents, transaccions, motors criptogràfics, dipòsit de registres de blocs, connectivitat i administració utilitzant tecnologiablockchainentre iguals opeer-to-peer.

20. “Bounty:” premi o recompensa, normalment una quantitat de criptomonedes, que es dona a una persona per encoratjar certs comportaments o com a recompensa per realitzar determinades tasques.

21. “Burn” o “Crema” o “Amortització” detokens: destrucció d’un o méstokens. La crema detokenspot ser utilitzada com a component de proba d’un model de consens, com a mecanisme de pagament de dividends o com a taxes o costos de transaccions.

22. “Byzantine fault tolerance”: propietat que fa que un sistema pugui continuar operant perfectament inclús en circumstàncies en què els seus components han fallat o en casos en què ho han intentat malfactors intencionadament.

23. “Cadena de bloc”: tipus de registre distribuït, compost per dades digitals registrades i ordenades en una successiva i creixent cadena de blocs, cadascun d’ells enllaçat criptogràficament i assegurat contra manipulacions i revisions posteriors.

24. “Compliance” o “acompliment”: submissió a requeriments específics preestablerts.

25. “Confirmació”: verificació i legitimació dels blocs en una cadena de blocs mitjançant els nodes. Quan un bloc ha estat verificat, aquest és acceptat i addicionat a la cadena de blocs, i les transaccions d’aquest bloc es consideren confirmades. El nombre de confirmacions que té una transacció augmenta amb cada subseqüent bloc que s’addiciona a la cadena de blocs.

26. “Contracte executat plenament”: execució d’un programa que succeeix en tots els nodes i que canvia el conjunt de bits que representen la informació amb valor, i que està emmagatzemada i encadenada dins del mateix contracte. Tots els nodes que contenen el contracte han d’executar el programa a fi de canviar el conjunt de bits que representen la informació amb el valor que incorpora.

27. “Contracte no executat plenament”: execució d’un programa que succeeix només en un node determinat (o en un conjunt de node.

28. “Crash fault tolerance”: propietat que permet a un sistema continuar operant correctament inclús si hi ha components que han fallat.

29. “Criptografia de pany i clau” o “criptografia asimètrica”: criptografia on la clau pública —el pany— i la corresponent clau privada —la clau— s’utilitzen per xifrar i desxifrar, i on la clau pública es troba disseminada, i la clau privada és coneguda només pel propietari de la clau. Els usuaris poden accessòriament signar digitalment amb la clau privada, i la signatura pot ésser verificada per qualsevol mitjançant la corresponent clau pública.

30. “CriptogràficNonce” o “Nonce”: número arbitrari que s’utilitza només en comunicacions criptogràfiques.

31. “DApps” o “Aplicació descentralitzada”: programa digital que treballa en una xarxa entre iguals opeer-to-peer(P2P) d’ordinadors, i utilitza els contractes intel·ligents per accedir a la xarxa de tecnologia de registre distribuït i fa complir cada termini de l’acord entre ambdues parts.

32. “Delegació de prova de participació”: dins de la prova de participació, se seleccionen uns nodes en concret a fi que quan es produeixi un bloc el validin, en lloc de fer-ho la totalitat de la xarxa d’entorn al que pertanyen.

33. “Diner electrònic” o “e-money”: té el significat descrit a l’article 3.16 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.

34. “Diner escriptural”: dipòsits bancaris que tenen en compte les institucions de crèdit o el banc central, o les institucions d’e-money.

35. “Diner fiat”: qualsevol diner de curs legal designat com a tal i emès per una autoritat central, que s’empara en la confiança que es diposita en aquesta autoritat.

36. “Diner virtual”: representació digital de valor que ni ha estat emès per un banc central o autoritat pública, ni necessàriament està associat a diner fiduciari, però que pot ésser utilitzat per una persona natural o jurídica com a mitjà d’intercanvi i que pot ésser transferit, emmagatzemat i intercanviat electrònicament.

37. “DLT Oracle”: servei que confereix informació a un registre distribuït utilitzant dades externes al sistema d’aquest registre.

38. “Diner digital sobirà programable”: actiu digital o instrument digitalitzat emès per un banc central o una autoritat governamental amb el propòsit de fer-lo servir com a mitjà de pagament o com a unitat de compte en qualsevol tipus de transacció amb independència individual o global.

39. “Emissor”: entitat que ofereixi al públic o busqui l’admissió a negociació de qualsevol tipus d’actiu digital que sigui objecte d’una sol·licitud d’admissió o negociació subjecta a llicència al Principat d’Andorra. En cap cas no tindran la consideració d’emissors, als efectes d’aquesta Llei, les persones físiques.

40. “Ecosistemablockchain”: sistema digital o espai digital on els participants i els seus usuaris interactuen i es coordinen entre ells utilitzanttokens, tecnologiablockchaino DLT i sistemes de governança i consens.

41. “Estat d’origen”: Estat on l’emissor té el seu domicili social. En les emissions d’actius digitals oferts al públic per primera vegada o en la sol·licitud d’admissió a la negociació en un mercat regulat al Principat d’Andorra per part dels emissors, l’Estat d’origen serà, a elecció de l’emissor, el de l’oferent o el de la persona que en sol·licita l’emissió.

42. “Fons”: té el significat descrit a l’article 3.22 de la Llei 27/2018, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, i a més incorpora el de criptomonedes i altres actius digitals transferibles.

43. “Funcióhash”: funció que assigna una cadena de bits de longitud arbitrària a una cadena de bits de longitud fixa. Les funcionshashhan de complir les propietats següents:

44. “Governança”: sistema de direcció o control d’un ecosistema digital.

45. “Hashing”: mètode de càlcul d’unoutputrelativament únic (anomenathash diges.

46. “Interoperabilitat entre registres”: habilitat de dos o més protocols de registres distribuïts d’intercanviar informació i utilitzar-la.

47. “Mecanisme de consens”: normes i procediments pels quals s’aconsegueix el consens.

48. “Mecanisme d’incentius”: mètode que ofereix un premi o compensació per algunes activitats en relació amb l’operativitat del sistema de registre distribuït.

49. “Moneda” i “diner”: instruments que representen la funció d’intercanvi entre persones o organitzacions d’emmagatzematge de valor en el temps (dine.

50. “Moneda Fiat digitalitzada”: representació digital tant d’una moneda emesa per un banc central o una autoritat monetària governamental com de diner electrònic.

51. “Moneda fiduciària”: monedes o bitllets designats com a mitjà legal i diner electrònic d’un país acceptat com a mitjà de canvi en el país expedidor.

52. “Moneda virtual”: representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central ni per una autoritat pública governamental, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta, que no té estatut jurídic de moneda o diner, però que és acceptada per persona física o jurídica com a mitjà de pagament, i que pot transferir-se, emmagatzemar-se i negociar-se per mitjans electrònics. Les monedes virtuals no s’han de confondre amb el diner electrònic, tal com es defineix a l’article 2, punt 2, de la Directiva 2009/110 / CE del Parlament Europeu i del Consell (1), en tant que no implica la generació d’un crèdit pel seu emissor; amb el concepte més ampli de «fons», tal com es defineix en l’article 4, punt 25, de la Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell (2), amb el valor monetari emmagatzemat en instruments exempts, tal com s’especifica en l’article 3, lletres k) i l), de la Directiva (UE) 2015/2366, ni amb les monedes de jocs, que només poden utilitzar-se en el context específic d’un joc. Tot i que les monedes virtuals poden utilitzar-se freqüentment com a mitjà de pagament, també podrien utilitzar-se amb altres fins i trobar aplicacions més àmplies, com ara mitjans de canvi, inversió, productes de reserva de valor o d’ús en els casinos en línia. L’objectiu d’aquesta Llei és abastar tots els possibles usos de les monedes virtuals o criptomonedes.

53. “Monedes locals” o “monedes complementàries”: en tant que són utilitzades en entorns molt limitats, com ara una ciutat o una regió, o per un grup reduït d’usuaris, no es consideren monedes virtuals.

54. “Oferent”: el qui ofereix els actius digitals al públic.

55. “Oferta pública”: aquella comunicació a persones, de qualsevol forma i per qualsevol mitjà, que presenti la informació suficient sobre les condicions de l’oferta i dels actius digitals que s’ofereixin, de tal manera que permetin a l’inversor decidir l’adquisició o subscripció d’aquests actius digitals. S’inclou en la definició també la que es faci mitjançant serveis d’inversió.

56. “Organització autònoma descentralitzada” (“DAO” o “Decentralized autonomous organization”): entitat digital que administra actius i opera autònomament en un sistema descentralitzat, però que confia en tasques d’individus a fi de realitzar correctament certes funcions que d’altra manera no podria fer l’autòmat.

57. “Offchain”: relacionat amb un sistemablockchain, però localitzat, desenvolupat o desplegat fora d’aquest sistema.

58. “Participant”: aquell actor que pot accedir al llibre registre, ja sigui llegint registres o afegint registres al llibre.

59. “Permís”: acció permesa i autoritzable que s’atribueix a un usuari (per exemple, participar, llegir, escriure, executar, validar, vetar, delegar, admetre, distribuir, etc.).

60. “Principal beneficiari”: qualsevol persona que tingui un 10% o més d’una entitat o consorci o sigui el beneficiari del mateix percentatge.

61. “Prova de treball”: procés de consens per resoldre una dificultat d’un problema (en termes de cost i de consum de temp.

62. “Prova de representació”: procés de consens on, per arribar a un determinat consens, es necessita tenir una part representativa del total del sistema de distribució.

63. “Proveïdor de serveis de custòdia de moneders electrònics”: entitat que presta els serveis de salvaguarda de claus criptogràfiques privades en nom dels seus clients, per a la tinença, el dipòsit i la transferència de moneda virtual.

64. “Registre distribuït”: tipus de registre compartit, replicat i sincronitzat d’una manera distribuïda i descentralitzada.

65. “Sandbox”: entorn de proves controlat amb una duració limitada i un objectiu concret, que permet a les empreses amb idees innovadores testar els seus nous productes i serveis sota la supervisió del regulador.

66. “Sistema descentralitzat”: sistema distribuït en què el control és repartit entre les persones i organitzacions que participen en operar el sistema.

67. “Signatura”: utilització d’un parell de claus asimètriques que contenen dades xifrades per verificar un missatge o una transacció. Les dades es xifren utilitzant una clau privada i poden ésser desxifrades per un tercer utilitzant una clau pública per verificar el missatge enviat pel tenidor de la clau privada.

68. “Sistema de llibre registre distribuït amb permís”: sistema de llibre registre distribuït on els permisos són necessaris per mantenir i operar els nodes.

69. “Sistema de llibre registre distribuït sense permís”: sistema de llibre registre distribuït on els permisos no són necessaris per mantenir i operar els nodes.

70. “Sistema públic de llibre registre de distribució”: sistema de llibre registre distribuït que és accessible al públic per al seu ús.

71. “Sistema privat de llibre registre de distribució”: sistema de llibre registre distribuït que és accessible només a un limitat grup d’usuaris de DLT.

72. “Sotscadena”: cadena lògicament separada que forma part d’un sistema de cadena de blocs.

73. “Token”: representació digital de valor, ja sigui en forma d’interessos o de drets econòmics, de governança, de drets d’utilitat o de drets de consum, en un llibre registre distribuït de propietat que està protegit emprant criptografia a fi d’assegurar la seva autenticitat i a fi d’evitar modificacions o falsificacions sense el consentiment del seu propietari, i que sigui susceptible de ser emès, transferit, emmagatzemat i intercanviat electrònicament.

74. “Tokenomics” o “economia deltoken”: disciplina que tracta de l’economia en relació amb el llibre de registre distribuït basada entokenscom a unitat de valor.

75. “Tokensno fungibles” (“TNF”): aquella representació digital sencera i única d’actius.

76. “Tumbler”: sistema que barreja fons de criptomonedes amb el propòsit d’amagar l’origen dels fons.

1. L’exercici d’activitat econòmica, amb caràcter professional i habitual, és l’única activitat permesa en l’àmbit de la representació digital d’actius, i requereix l’obtenció prèvia de la corresponent llicència d’activitat en la forma determinada en aquesta Llei. Qualsevol exercici de l’activitat al Principat d’Andorra sense obtenir-ne la llicència és constituïu d’infracció i de sanció corresponent per part de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), amb independència d’altres tipus d’infraccions i sancions que corresponguin en funció del tipus objectiu que en constitueixi per raó de la matèria.

2. L’activitat subjecta a la Llei és aquella realitzada per qualsevol empresa registrada al Registre de Societats del Govern d’Andorra, i que serveixi per estructurar, iniciar, emetre, suportar, emmagatzemar, processar, validar, rebre, executar, transaccionar, comercialitzar, distribuir, transferir, dipositar, custodiar, negociar, controlar, administrar, destruir o qualsevol altra forma de participació en la representació digital d’actius des del Principat d’Andorra, així com totes aquelles que participin en desenvolupar, facilitar o mantenir qualsevol dels mecanismes de cooperació, a fi de descentralitzar, total o parcialment, qualsevol part de protocols o sistemes de governança que ho possibilitin. Les persones físiques només podran realitzar aquelles activitats que s’hagin previst excepcionalment a la Llei.

3. Aquesta Llei és d’aplicació, en especial, a totes aquelles ofertes públiques de representacions digitals d’actius, sigui quina sigui la seva configuració, naturalesa jurídica i funcionalitat, que s’estructurin, iniciïn, emetin, suportin, emmagatzemin, processin, validin, rebin, executin, transaccionin, comercialitzin, distribueixin, transfereixin, dipositin, custodiïn, negociïn, controlin, administrin o destrueixin actius digitals al i des del Principat d’Andorra.

4. Queden excloses de l’aplicació d’aquesta Llei les emissions d’actius digitals que:

5. Queda també exclosa de l’aplicació d’aquesta Llei la mineria directa i per compte propi, i la negociació directa i per compte propi d’actius digitals amb plataformes de negociació o amb plataformes de compravenda d’actius digitals quan sigui aquesta l’única activitat que es realitzi.

1. Les emissions públiques i privades d’actius digitals 1. Les emissions públiques de representacions d’actius digitals requeriran el registre i l’autorització prèvia a la seva emissió i comercialització d’acord amb el que determina aquesta Llei. L’emissor pot ser individual, múltiple o mitjançant l’ús de contractes intel·ligents, però no en perdrà, en cap cas, la qualitat d’emissor als efectes de la Llei.

2. Una oferta pública d’adquisició de representació digital d’actius comprèn tant l’emissió pública d’actius digitals com la seva comercialització a tercers per compte de l’emissor amb el seu permís explícit.

3. Una emissió es considera pública quan s’adreça de forma oberta i pública; a persones que tinguin una informació bàsica de l’emissió que els permeti fer un judici informat sobre els drets i riscos associats als actius digitals, així com als proveïdors de serveis associats, a fi de preservar els drets dels inversors i les normatives legals d’abús de mercat vigents; i que aquestes persones compleixin amb els requeriments específics, quant a nombre d’inversors i quant als atributs específics del tipus d’inversors d’acord amb l’actiu digital corresponent.

4. Una emissió es considera pública també quan d’acord amb una altra normativa sigui preceptiu de publicar un prospecte o fulletó que reculli la informació qualificada que aquella en determini.

5. Es poden oferir i comercialitzar representacions digitals d’actius, i de forma pública al Principat d’Andorra o des del Principat d’Andorra, sempre que s’adrecin a clients professionals que, per la seva nacionalitat o residència fiscal, hi estiguin autoritzats simultàniament d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, així com amb la del país de residència de l’inversor a qui s’adrecin.

6. Es poden oferir i comercialitzar representacions digitals d’actius de forma pública quan s’adrecin tant a clients professionals com a clients minoristes, aquests últims en un nombre màxim de 150 persones, i amb un màxim d’emissió de 8.000.000 d’euros per emissió, el que es calcularà en un període de dotze mesos.

7. Les emissions d’actius digitals fins a l’import de 2.000.000 d’euros no requereixen autorització per part de l’Autoritat Financera Andorrana, tot i que els emissors hauran de registrar-les i aportar la documentació corresponent com si es tractés d’una oferta pública. En tot cas quedaran sotmeses al control, seguiment i monitorització corresponent de l’AFA en els mateixos termes que els altres tipus d’emissions.

8. Als efectes de la publicitat de les emissions d’actius digitals, es requerirà:

9. Es considera privada una emissió d’adquisició de representació digital d’actius quan no es fa pública per cap mitjà ni se’n comercialitza ni negocia cap actiu digital de forma pública per compte de l’emissor.

10. No tenen la consideració d’inversió estrangera l’adquisició de béns mobles ni l’adquisició de drets sobre actius digitals, llevat que aquesta adquisició atorgui el dret a participar en el capital en societats andorranes, així com atorgui drets polítics en les mateixes, ambdues en una quantitat superior al 10% del capital social o dels drets de vot. Les qüestions de declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres es regulen per les disposicions vigents en matèria d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, en especial la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.

11. Les inversions en cartera que es vulguin efectuar mitjançant la subscripció de valors digitals representatius d’emprèstits, excepte els que es considerin inversions directes —emesos per persones jurídiques, privades o públiques— andorranes d’accions o participacions preferents que no incloguin el dret de vot i de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva regulats en la normativa del sistema financer, són lliures i no estan subjectes ni al deure de sol·licitud d’autorització prèvia ni als deures de formalització i declaració previstos a la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.

12. Les inversions en immobles que es vulguin efectuar mitjançant l’adquisició de la propietat i altres drets reals sobre immobles, i de les concessions administratives que suposin un ús privatiu de béns immobles, situats al territori del Principat d’Andorra, i que es realitzin mitjançant l’emissió digital d’actius, estaran subjectes a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera si la participació estrangera en el capital social o en els drets de vot sigui igual o superior al 50 per cent, així com les que vulguin efectuar les persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera, sempre que estiguin vinculades al desplegament de l’activitat de la persona jurídica.

13. Les altres formes d’inversió mitjançant la participació en contractes de comptes en participació, fundacions, cooperatives o comunitats de béns i que es realitzin mitjançant actius digitals necessitaran l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera si la participació estrangera en el capital social o en els drets de vot és igual o superior al 50 per cent, així com les que vulguin efectuar les persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera, sempre que estiguin vinculades al desplegament de l’activitat de la persona jurídica.

2. Dels clients professionals i dels clients minoristes en actius digitals 1. Són clients professionals en actius digitals els clients professionals en els termes de l’article 31 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

2. Són clients minoristes tots els clients que no es consideren clients professionals.

1. La representació digital d’un actiu o tokenització constitueix la creació de l’avatar digital o token que serveix d’enllaç digital amb l’actiu que representa, i pot constituir l’abstracció del seu valor econòmic, dels drets i obligacions que representa o del títol legal de l’actiu, tangible o intangible, de què es tracti, a fi de poder ser negociat en els mercats.

2. La representació digital d’un actiu en els sistemes de llibre registre distribuït té lloc quan la informació que incorpora és registrada oficialment i de forma irreversible, en un moment concret en el temps, en un repositori d’informació reconegut per la xarxa en la que opera i sota les regles de consens i governança que li són pròpies. En aquest precís moment s’entendrà que la transferència del dret de disposar adquireix efectes legals enfront de tercers i que qualsevol canvi o modificació del registre s’ha fet de bona fe i d’acord amb la llei que regula la seva governança.

3. Una representació digital d’un actiu comprèn des de la primària representació d’un actiu de forma nativa mitjançant la utilització de la criptografia i la tecnologia digital de llibre registre distribuït per al seu registre (avatar digital o token ), fins la representació secundària, entesa com aquella que emmiralla digitalment una posició d’un inversor en un registre diferent d’un actiu o de la seva representació ( tokenització d’actius).

4. La representació digital de l’actiu, tant físic com digital, tant fungible com no fungible, pot fer-se directament o per associació a un altre actiu subjacent o col·lateral, a una potencial reclamació d’exercici de drets o obligacions o a una responsabilitat que se’n derivi, amb independència de si es fa de forma descentralitzada o no, amb independència de si l’emissor és identificable o, a priori , no ho és i amb independència del valor, inherent o per representació, que es derivi de la seva funcionalitat dinàmica en el temps, i que pugui ésser generada, transferida, dipositada o intercanviada electrònicament.

5. Les representacions digitals d’un actiu poden conferir algun tipus de dret econòmic, de governança i d’accés a un producte o servei específic, mitjançant la utilització de la plataforma DLT/ blockchain i de claus criptogràfiques, i poden fer-se servir de mitjà de pagament, de mitjà d’intercanvi, de propòsit d’inversió, de dipòsit de valor, d’unitat de compte o bé poden ésser un híbrid d’algunes de les funcionalitats anteriors, des de la seva emissió i al llarg de la seva existència.

6. Si la representació de l’actiu digital s’ha emès representant un actiu que estigui subjecte a determinats requeriments de forma o anotació en compte, el registre digital dels actius haurà d’interoperar amb el registre oficial de què es tracti a fi d’assegurar que els drets han estat transferits efectivament mitjançant l’intercanvi dels tokens que representen aquell actiu complint la formalitat de què es tracti en cada cas. En aquests casos els avatars digitals o tokens no garanteixen la validesa jurídica de la representació de l’actiu, sinó simplement actuen com a mitjà de prova de la seva tinença.

7. La representació digital d’un actiu i el grau de participació subjecte a llicència són qualificats per l’Autoritat Financera Andorrana d’acord amb la seva substància entesa com a naturalesa jurídica i funcionalitat dinàmica.

1. L’avatar digital o token 1. Un actiu és aquella unitat de dada, ítem, objecte o representació de valor, tangible o intangible, que pot ésser transferit d’una persona o lloc a una altra persona o lloc.

2. Un actiu criptogràfic és aquell actiu que representa una dada digital i està registrat d’alguna forma electrònica en un llibre registre distribuït i autenticat mitjançant criptografia. Els actius criptogràfics no tenen un emissor formal i han estat emesos i transferits exclusivament mitjançant un sistema de llibre registre distribuït o DLT, en què aquest juga un indispensable paper en el disseny de l’incentiu econòmic del subjacent registre distribuït o aplicació, de tal manera que la separació de l’actiu de la xarxa subjacent podria comprometre el sistema en el seu conjunt.

3. Un actiu digital és una representació intangible i digital de la propietat o dels drets i obligacions associats a un actiu criptogràfic, mitjançant un registre electrònic, una autenticació electrònica criptogràfica i l’ús de tecnologia de llibre registre distribuït o similar, subjecta a unes normes de consens en la xarxa en la que opera. Un actiu digital o avatar digital o token neix de la representació de valor en forma digital o electrònica, mitjançant la tecnologia de llibre registre distribuït d’anotació en compte i l’ús de claus criptogràfiques, amb la finalitat de poder-se emetre, validar, dipositar, intercanviar, transferir o amortitzar. Els actius digitals representen drets i obligacions codificats, fins i tot en actius nous, i poden executar-se automàticament. El seu accés i la signatura de transaccions per iniciar-ne la transferència de propietat es realitzen i controlen mitjançant claus criptogràfiques, que permeten interactuar amb altres actius digitals que siguin compatibles, i poden tenir diferents formes i característiques. Un actiu digital pot tenir la funcionalitat de mitjà de pagament, de dipòsit o de propòsit d’inversió, d’unitat de compte o de mitjà d’accés a plataformes on s’ofereixin i comercialitzin productes o serveis. Un actiu digital no constitueix en cap cas un acte iniciat pel pagador o pel seu compte o pel beneficiari, de col·locar, de transferir o de retirar fons, que s’englobi dins del marc regulat dels instruments de pagament. Un actiu digitalitzat és aquell actiu en què la seva propietat o els drets associats a la mateixa són representats per un registre electrònic, inclòs el magnètic. D’acord amb la naturalesa jurídica i la funcionalitat dinàmica en el temps de l’actiu digital, es configura la seva caracterització i els requisits de creació, emissió, transmissió, custòdia, seguiment, supervisió i control per part de l’entitat reguladora, l’Autoritat Financera Andorrana.

4. La naturalesa jurídica dels actius digitals ve determinada per les seves característiques i la seva funcionalitat. La representació digital d’un actiu, en funció de les seves propietats, utilització, naturalesa i drets i obligacions associats, permet la seva classificació dinàmica al llarg del temps i fa que un actiu digital neixi amb una categorització i es transformi en una o més categories d’actius digitals i esdevingui híbrid.

5. En funció d’aquesta categorització dels actius digitals, els seran d’aplicació determinades formalitats prèvies quant a la seva emissió, custòdia, intercanvi i transmissió, i quant als requeriments d’autorització de llicència pels seus intermediaris per prestar serveis de comercialització, custodi, tokenització i serveis accessoris.

6. La categorització de les representacions digitals és competència exclusiva de l’Autoritat Financera Andorrana i es farà d’acord amb el procediment administratiu corresponent i tenint en compte les seves característiques, la seva naturalesa jurídica i la seva funcionalitat, en funció del propòsit econòmic i en funció de la seva estructura i altres característiques tecnològiques i de risc de l’emissió que consideri rellevants.

7. L’Autoritat Financera Andorrana podrà requerir la informació addicional que li sigui necessària a fi d’emetre un judici de valor sobre la naturalesa jurídica i funcionalitat de la representació digital i de l’activitat que qualsevol partícip vulgui desenvolupar al Principat d’Andorra.

2. Categories i subcategories d’actius digitals Les categories i subcategories d’actius digitals que la Llei regula són:

1. Diner digital emès per l’autoritat governamental competent o per un banc central: Diner digital sobirà programable (DDSP) És una forma de representació digital de diner, emès, sense que sigui preceptiu que sigui amb tecnologia DLT/ blockchain , per un banc central o autoritat governamental competent, amb valor monetari, electrònicament dipositat, que representa un mitjà de pagament amb caràcter alliberador d’obligacions i que pot ésser intercanviat, entre iguals o peer-to-peer (p2p) o d’una manera descentralitzada, i que no té cap valor intrínsec en tant que el seu valor està determinat per l’oferta i la demanda del mateix en el mercat i la confiança en l’autoritat central emissora. Pot ésser de dos subtipus: 1.

1. Diner digital sobirà dipositari (DDSD) Diner digital que es podrà oferir a qualsevol persona i corporació en la forma de dipòsit central al banc central o en dipòsit en comptes segregats en entitats financeres oberts a nom de l’autoritat governamental sobirana. Requerirà verificació per part de l’entitat que tingui el token en dipòsit. 1.

2. Diner digital sobirà e-payment (DDSEP) Diner digital que serveix de mitjà de pagament i compensació com a diner digital, emès pel banc central o autoritat governamental sobirana i destinat al públic en general. No requerirà verificació per part d’un tercer.

2. Tokens emesos per entitats privades identificades o identificables No constitueixen diner digital sobirà programable ni diner fiat. Poden ser de dues classes: 2.

1. Criptomonedes Categoria de monedes virtuals que no tenen la consideració de diner digital sobirà, normalment emeses i controlades de forma no individual pels seus desenvolupadors, i que s’utilitzen i són acceptades pels membres d’una comunitat virtual. Poden ser de dos tipus: 2.1.

1. Criptomonedes tradicionals sense subjacent o criptocoins o tokens de pagament Són representacions digitals de valor emeses per un desenvolupador privat i denominat amb la seva pròpia unitat de compte, que no està garantit per part de cap autoritat governamental o banc central, i que no incorpora cap referència ni té cap relació amb cap altre actiu per a la seva emissió, la finalitat de la qual és que sigui utilitzat, ara o en un futur, com a mitjà de pagament per adquirir coses o serveis o per transferir valor. 2.1.

2. Stablecoins o Stabletokens Són unitats digitals de valor que no tenen una forma específica de diner fiduciari i que en ésser referenciades a un actiu o a una combinació de diversos actius monetaris subjacents, físics o digitals, tenen la funcionalitat de:

1. Stablecoins de fons monetaris o fons tokenitzats o Fiat-backet stablecoins Són aquells actius digitals que tenen per col·laterals fons monetaris de diner fiat, i en els que l’emissor està identificat i és el responsable de la guarda i custòdia del col·lateral, ja sigui directament o mitjançant un tercer, i que han estat emesos contra el dipòsit de fons en diner fiduciari en una institució financera. Són stablecoins regulats, a més, dins de l’àmbit regulat vigent del diner electrònic i dels instruments de pagament, així com per la normativa d’inversions col·lectives de fons. Hauran de poder-se cancel·lar en qualsevol moment a requeriment del tenidor que tingui plenament el dret de disposició del token i han de ser amortitzables 1:1 amb paritat del valor monetari del subjacent. Aquests tokens no podran retribuir-se amb interès ni atorgar cap altre benefici durant la durada de la seva tinença. Tenen la funcionalitat de ser mitjans de pagament o dipòsit de valor. Poden ser de tres subtipus: 2.1.2.1.

1. Electronic money stablecoins o e-money tokens Si tenen la funció de servir de mitjà de pagament. 2.1.2.1.

2. Fiat-backet stablecoins Si tenen la funció de dipòsit de valor alternatiu. 2.1.2.1.

3. Híbrid money stablecoin Si tenen diverses funcions alhora. 2.1.2.

2. Stablecoins d’actius col·lateralitzats Són aquells actius digitals suportats per actius o unitats d’actius diferents del diner fiat, ja sigui perquè són col·lateralitzats mitjançant actius tradicionals o mitjançant altres actius digitals diferents del diner fiat o del diner digital. Tenen la funcionalitat de ser un dipòsit de valor. L’amortització d’aquests actius digitals pot fer-se amb diner fiat o amb altres actius col·lateralitzats. Els ingressos del pool s’obtenen del pagament d’interessos, dels col·laterals o de les subhastes de deute. L’amortització dels stablecoins pot ser voluntària, on l’ordre d’amortització reverteix en l’ordre de l’emissió i es reemborsa el col·lateral, o pot ser obligatòria, quan el valor del col·lateral estigui per sota de la ràtio de cobertura especificada en les regles de la iniciativa de l’stablecoin. L’usuari té dret a completar la ràtio de cobertura corresponent i si no ho fa, un contracte intel·ligent o smart contract liquidarà el col·lateral. Poden ser de dos subtipus: 2.1.2.2.

1. Off-chain stablecoins col·lateralitzats Els actius col·lateralitzats poden ser de qualsevol tipus (béns, accions, bons, derivats, actius digitals, etc.), llevat del diner fiat, i inclouen aquells actius que no puguin ésser emmagatzemats digitalment, com ara les commodities o els actius immobiliaris. Tenen un emissor identificat, estaran dipositats en una tercera entitat a fi de mantenir-los en custòdia i estaran en possessió de l’emissor només fins que l’usuari no amortitzi els stablecoins . Els beneficis de la venda del col·lateral s’utilitzaran per recomprar la corresponent quantitat de stablecoins al mercat i s’amortitzaran o cremaran. Els ingressos de l’import del procés de recompra que excedeix el valor dels stablecoins emesos per la posició deutora del col·lateral s’abonaran a l’usuari que inicialment va posar el col·lateral. Es podran cobrar comissions d’amortització, que es deduiran de la posició líquida del col·lateral. Si s’amortitza un stablecoin abans que la posició del col·lateral baixi del valor associat a la unitat associada de l’stablecoin, el conjunt de la iniciativa col·lateralitzada no es veurà afectat. 2.1.2.2.

2. On-chain stablecoins col·lateralitzats Són aquells actius digitals que tenen com a subjacents altres actius digitals diferents del diner fiat, que seran representats i registrats directament en un registre distribuït de forma descentralitzada i no dependran d’un emissor ni d’un custodi per reclamar-los. Els usuaris podran auditar el contracte intel·ligent i, fins i tot, col·laborar en el manteniment de la iniciativa. Es podrà ajustar el mínim nivell de col·lateralització o col·lateralització necessària per obtenir un stablecoin , sobre la que es basa la liquidació de la posició del col·lateral, així com canviar el conjunt de col·laterals elegibles, i aturar la iniciativa i liquidar la garantia als tenidors de monedes estables d’acord amb una opció predeterminada. El contracte intel·ligent podrà vendre la garantia, prèviament vinculada als stablecoins amb garantia insuficient, a canvi de drets sobre futurs ingressos. Si queda alguna garantia sobrant, es tornarà al propietari original, prèviament descomptada una penalització per no aportar els col·laterals en garantia dels stablecoins . En aquestes iniciatives el custodi del col·lateral no estarà centralitzat i el contracte intel·ligent no disposarà de potestat sobre els actius col·lateralitzats, sinó que necessitarà suficients recursos per recomprar els stablecoins que hi hagi en circulació i amortitzar-los o cremar-los i associar-los al que hi ha col·lateralitzat en excés. 2.1.2.

3. Stablecoins algorítmics Són aquells actius digitals en què els contractes intel·ligents programats o els protocols es basen en expectatives de l’usuari com a subjacent amb el propòsit de mantenir un valor estable mitjançant l’estabilització programada de l’emissió i l’amortització dels stablecoins en funció de la demanda dinàmica i amb l’objectiu preestablert de paritat preprogramada a fi de mitigar la volatilitat del seu preu. No disposen de col·lateral subjacent i el seu valor es basa en la pura expectativa del valor de mercat futur, i tenen la funcionalitat de ser un mitjà de pagament o un dipòsit de valor. 2.

2. Tokens privats Són representacions digitals d’actius emesos per entitats no governamentals o bancs centrals i controlats de forma individual pels seus desenvolupadors. Poden ser de tres tipus: 2.2.

1. Security tokens o instruments financers digitals Són instruments financers digitals o security tokens els que, a més a més de tenir la consideració estricta d’instruments financers d’acord amb l’article 2.11 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, han estat emesos electrònicament mitjançant l’ús de la criptografia i la tecnologia blockchain o la tecnologia de llibre registre distribuït o una altra de similars característiques. S’exclou de la seva categorització els que constitueixin instruments de pagament d’acord amb la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. 2.2.

2. Tokens d’utilitat o consum Són aquelles representacions digitals amb què l’emissor confereix accés, present o futur, a un producte, servei o plataforma, i que mitjançant el seu intercanvi s’hi pot tenir accés o arribar a consumir-los, amb descomptes o sense sobre el preu corrent de mercat, on es pot obtenir un premi o un pagament en funció de les activitats que es duguin a terme, sempre que no constitueixi un instrument financer o un instrument de pagament d’acord amb la normativa del Principat d’Andorra. Si els tokens són emesos abans que el producte, servei o plataforma estigui disponible per operar, aquests tokens no es podran transmetre a tercers fins que estiguin plenament disponibles per al seu consum o accés al servei que incorporen. 2.2.

3. Tokens emesos per entitats privades no identificades o no identificables Són aquelles representacions digitals d’actius de qualsevol de les categories anteriors en què l’emissor ha estat pseudonimitzat per qualsevol mitjà; o no s’ha acreditat i registrat davant de l’Autoritat Financera Andorrana, o és anònim perquè ha estat impossible fer-ne una associació amb algun emissor. En aquests casos es consideraran emissors, en tant que cooperadors necessaris, els nodes que operin, processin, validin o mantinguin les transaccions o els registres dins el territori del Principat d’Andorra, i que contribueixin com a empreses de serveis a desenvolupar o col·laborar a desenvolupar, facilitar, mantenir, processar, validar i operar qualsevol mecanisme de cooperació a fi de descentralitzar aquelles parts de protocols o sistemes de governança, i que amb l’exercici fragmentat d’aquestes funcionalitats, ni que sigui de forma provisional, tractin d’eludir el compliment de la normativa legal del Principat de representació digital d’actius, en tant que siguin necessaris estructurar, iniciar, emetre, suportar, emmagatzemar, processar, validar, rebre, executar, transaccionar, comercialitzar, distribuir, transferir, dipositar, custodiar, negociar, controlar, administrar, destruir o qualsevol altra forma de participació al o des del Principat d’Andorra, així com totes aquelles representacions digitals d’actius d’emissors no identificats o identificables que estiguin adreçades a qualsevol nacional andorrà o resident al Principat d’Andorra. 2.2.4 Tokens híbrids o tokens duals Són aquelles representacions digitals d’actius que tinguin una naturalesa jurídica o funcionalitat que correspongui a més d’una categoria, no només en la seva emissió sinó al llarg de la seva vida. En aquest cas tindran la consideració d’instruments financers digitals o instruments de pagament digitals si recullen alguna de les característiques que els són pròpies d’acord amb aquesta Llei, i en requeriran les autoritzacions preceptives i el compliment dels requisits legals vigents en cada moment. Si no és així, s’emmarcaran en cadascun dels casos que correspongui a criteri de l’Autoritat Financera Andorrana.

1. La persona major d’edat que tingui la possessió del dret de disposar es considera a efectes legals que és el tenidor del dret que representa el token o actiu digital respecte a la persona obligada.

2. El tenidor de la clau o claus criptogràfiques, en cas de ser més d’una, de l’actiu digital és qui té el poder de disposició i el dret de disposar-ne, sempre que no s’hagi limitat la seva disposició per un tercer.

3. La disposició del token o actiu digital suposa la disposició dels drets i de les obligacions que incorpora.

4. Es pressuposa a efectes legals, ans prova en contrari, que l’actual tenidor va obtenir la propietat del token d’una persona que també tenia el poder i el dret de disposar-ne com a propietari i que el va adquirir de bona fe.

5. S’entén per disposició d’un actiu digital:

6. Per disposar d’un token o actiu digital cal que aquest estigui emès en un llibre registre distribuït, i que es tingui plenament i exclusivament el poder de disposar-ne. En tot cas, la disposició i transferència del token requerirà l’acord unànime entre la part que el transfereix i la part que el rep. Si s’ha disposat d’un token sense cap motiu, la revocació de la transacció s’haurà de considerar causa d’un enriquiment injust del que l’hagi rebut.

7. La disposició del token és d’obligat compliment des que la transferència s’hagi activat mitjançant l’inici de la transacció en registre en un llibre registre distribuït, i fins i tot abans que la seva transferència sigui executiva en els casos en què requereixi validació per part d’un tercer. En el cas que no s’arribi a confirmar la disposició del token o actiu digital mitjançant la seva validació per part d’un tercer que així ho requereixi el protocol de consens, si aquesta és requisit de naixement de la disposició del dret i obligacions que incorpora, s’entendrà que aquests no s’han disposat fins que la validació corresponent es produeixi. Si no s’arriba a produir mai la validació, els tokens hauran de ser retornats al propietari originari de la transacció.

8. Els tokens poden tenir incorporades d’origen limitacions temporals del seu poder de disposició, que impedeixin que el token o actiu digital pugui ésser disposat abans d’una determinada data, tot i que pugui gaudir dels seus beneficis en tant que el tenidor tingui el dret de disposar-ne i els drets associats al token .

9. El dret de disposar del token també es pot veure limitat de forma sobrevinguda per diverses causes com són:

10. El registre electrònic transferible que representa el token és funcionalment equivalent a la transferència del document o instruments que representa si:

11. La persona que té el dret de disposar del token té el control exclusiu del registre electrònic transferible i aquest l’identifica com la persona que en té el control.

2. Els emissors emetran els tokens de forma pública mitjançant els esdeveniments de generació de tokens (EGT), a través dels quals els emissors reben diners o actius digitals a canvi de tokens o representacions digitals d’actius.

3. Només les entitats bancàries podran emetre els tokens com a mitjà de liquidació o com a representació de divisa paritària. ii. Els proveïdors de serveis tangencials als emissors (PST) Són proveïdors de serveis tangencials als emissors aquells actors de mercat que faciliten, processen, verifiquen, validen, afegeixen, mantenen o proveeixen qualsevol infraestructura o servei als emissors d’un token d’acord amb unes normes o un protocol de consens preestablerts. Són també proveïdors de serveis als emissors aquells actors de mercat que donen assessorament als emissors, ja sigui criptogràfic, electrònic, magnètic, econòmic, de disseny del token , d’arquitectura tècnica, d’estratègia, de màrqueting i comercial, legal, d’estructuració econòmica o d’auditoria. L’emissor haurà d’identificar, en l’expedient de llicència prèvia d’activitat així com en el decurs del compliment de les obligacions com a subjecte obligat en tant que emissor, tots els serveis tangencials que hagi contractat per a l’emissió i comercialització dels actius digitals. iii. Les plataformes d’intercanvi (PI) Les plataformes d’intercanvi són aquelles que donen serveis de negociació, compra, venda o intercanvi de tokens per qualsevol tipus de diner emès per un banc central o d’actius digitals per altres tipus de tokens . Poden ésser centralitzades (tenen en dipòsit els actius digitals per compte del clien.

2. El veedor digital registrat podrà ser tant persona física com persona jurídica. En aquest darrer cas, s’haurà de registrar a l’Autoritat Financera Andorrana una persona física, com a mínim, en representació d’aquesta com a veedor digital. En tot cas, el veedor digital registrat ha de ser advocat o economista col·legiat, i ha de tenir la nacionalitat o la residència fiscal al Principat d’Andorra. viii. Els nodes (NS) 1. Els nodes poden realitzar diferents funcions depenent del rol que desenvolupin. Mitjançant la funció de mineria, poden facilitar el consens i protegir i mantenir el llibre registre distribuït. També poden tenir altres funcions com ara les de verificació d’un pagament o verificació d’identitat als efectes de la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, així com d’altres que depenen del tipus de blockchain que s’utilitzi i del rol que s’assigni a cada node.

2. Si els nodes han de servir per donar suport a la generació de registres amb valor probatori, hauran de garantir totes aquelles mesures tècniques i organitzatives apropiades a les transaccions, incloent-hi els models de governança i consens, la sincronització horària, la seguretat criptogràfica, la certificació de programari, l’ús de programari de font oberta o l’autorització administrativa per fer una bifurcació. En aquest cas, els nodes s’hauran de registrar a l’AFA i els serà d’aplicació l’efecte jurídic sobre les marques de temps electròniques, d’acord amb l’article 17 de la Llei 35/2014, de 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica.

1. Autorització, registre, supervisió i control Queden sotmeses a autorització, registre, supervisió i control de l’Autoritat Financera Andorrana les persones físiques o jurídiques que desenvolupen, de forma professional i habitual, les activitats subjectes a llicència segons la present Llei, així com les emissions de representació d’actius digitals dins del Principat d’Andorra.

2. Activitats subjectes a llicència 1. Constitueixen activitats subjectes a llicència prèvia les següents:

2. Quan els participants subjectes a llicència, ja sigui en nom propi o per compte de tercers, vulguin desenvolupar activitats empresarials que tinguin relació amb la representació digital d’actius, hauran d’adreçar-se a l’Autoritat Financera Andorrana a fi d’obtenir, de forma prèvia a l’inici de les activitats per primer cop, la seva autorització corresponent. Així mateix, aquests hauran d’ajustar l’activitat al tipus de llicència d’activitat que li correspongui en funció de la qualificació que en faci l’Autoritat Financera Andorrana.

3. Registre especial d’actius digital d’accés al públic 1. L’Autoritat Financera Andorrana mantindrà un registre especial d’actius digital amb el caràcter d’accés públic, que disposarà de la informació següent sobre els participants en la representació digital d’actius:

2. Qualsevol persona interessada podrà accedir al registre públic mitjançant una sol·licitud per escrit o digital o mitjançant la web, i obtenir la corresponent certificació de l’estat de la llicència.

4. Expedient de sol·licitud de llicència Per ser aprovat l’inici d’activitat, l’empresari haurà d’acreditar en l’expedient de sol·licitud de l’article 13.1 les circumstàncies següents:

1. Les persones jurídiques que vulguin tenir una activitat professional i habitual com a participants en la representació digital d’actius, hauran de tenir un capital apropiat i en efectiu per exercir l’activitat, que haurà d’ésser desemborsat íntegrament abans d’iniciar l’activitat, o aportar una garantia bancària del mateix valor si en la sol·licitud el capital no fos desemborsat íntegrament. En aquest cas, l’atorgament de llicència estarà condicionat per la justificació formal a l’AFA de la subscripció i el desemborsament íntegre d’aquest capital prèviament a l’inici de l’activitat.

2. El capital mínim i apropiat en efectiu desemborsat en funció del tipus d’activitat és el següent: 2.

1. Quant als emissors:

2. Quant a la resta de participants que no tinguin la consideració d’entitats operatives del sistema financer d’acord amb la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra:

1. L’assegurança de responsabilitat civil professional 1. Els participants hauran de tenir vigent una assegurança de responsabilitat civil professional, un aval o una altra garantia equivalent que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional, amb una cobertura mínima per reclamació de danys de:

2. Els participants hauran de remetre una còpia original de la pòlissa a l’Autoritat Financera Andorrana abans d’iniciar l’activitat, així com la seva novació en funció del volum d’activitat reflectit en la memòria d’activitats o ampliació de període de vigència, amb anterioritat d’un mes abans que caduqui o venci l’anterior. El fet de no enviar-ho dins del termini i en la forma escaient podrà suposar, amb prèvia instrucció de l’expedient corresponent de reclamació, la suspensió i la pèrdua de la llicència de l’activitat d’acord amb el procediment de l’article 14 que li sigui aplicable.

2. L’assegurança de responsabilitat d’administradors i directius 1. Les empreses que participin en la representació d’actius digitals hauran de tenir una assegurança de responsabilitat d’administradors i directius.

2. Els participants hauran de remetre una còpia original de la pòlissa a l’Autoritat Financera Andorrana abans d’iniciar l’activitat, així com la seva novació amb anterioritat d’un mes abans que caduqui o venci l’anterior. El fet de no enviar-ho dins del termini i en la forma escaient podrà suposar, amb prèvia instrucció de l’expedient corresponent, la suspensió i la pèrdua de la llicència de l’activitat d’acord amb el procediment de l’article 14 que li sigui aplicable.

1. Els participants en la representació d’actius digitals que vulguin acreditar-se davant de l’Autoritat Financera Andorrana per exercir l’activitat, hauran de tenir disponibles en el domicili social i en el lloc efectiu d’exercici de l’activitat uns mecanismes de control en tot moment, des que sol·licitin l’autorització per exercir l’activitat.

2. Els emissors de tokens hauran de tenir disponibles els elements de control següents:

3. Els proveïdors de serveis als emissors que generin els tokens hauran de tenir disponibles els elements de control següents:

4. Els proveïdors de serveis que dipositin claus criptogràfiques hauran de tenir disponibles els elements de control següents:

5. Els proveïdors de serveis que siguin dipositaris de tokens i els que siguin dipositaris de claus criptogràfiques, segons el cas, hauran de tenir disponibles els elements de control següents:

6. Els proveïdors de serveis que realitzin funcions de plataforma de compravenda de tokens hauran de tenir disponibles els elements de control següents:

7. Els gestors de carteres d’actius l’objectiu dels quals sigui invertir en actius digitals o invertir més del 10% o més del valor total de l’actiu directament o resultant de l’increment dels preus dels actius digitals, hauran de tenir disponibles els elements de control següents:

1. Els participants que vulguin iniciar l’activitat en relació amb la representació digital d’actius hauran de registrar-se davant l’Autoritat Financera Andorrana mitjançant una instància de sol·licitud d’incorporació d’activitat, que acrediti les circumstàncies personals de l’article 9.4 i que vagi acompanyada de la documentació següent:

2. Les entitats operatives del sistema financer que ja disposin d’autorització vigent d’acord amb la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, hauran de comunicar a l’Autoritat Financera Andorrana la seva voluntat d’iniciar l’activitat específica que vulguin portar a terme dins l’entorn dels actius digitals. A la comunicació hauran de nomenar un veedor registrat i hauran d’adjuntar-hi la mateixa documentació anterior juntament amb la consideració dels riscos propis en relació amb l’exposició d’actius representats digitalment tant pel que fa al procés d’avaluació de l’adequació de capital intern com pel que fa a l’avaluació del risc propi i el de solvència. A més a més, hauran d’informar l’Autoritat Financera Andorrana de qualsevol activitat planificada que vulguin efectuar en relació amb l’exposició als actius digitals i hauran de justificar:

3. La informació per al registre i seguiment de l’activitat s’haurà de trametre mitjançant un registre electrònic amb els documents necessaris a l’Autoritat Financera Andorrana, o bé en escriptura notarial de compulsa de documents, i postil·lada degudament si fos preceptiu.

4. Un cop autoritzada l’activitat, qualsevol canvi en la prestació dels serveis per als quals s’ha sol·licitat la llicència serà degudament informat a l’autoritat competent en el menor temps possible i en tot cas abans de cap canvi o ampliació d’activitat i abans de cap anunci públic d’emissió de tokens .

5. El procediment a seguir per sol·licitar el canvi o ampliació d’activitat serà el mateix que el del registre previ.

6. Qualsevol canvi en l’estructura accionarial de l’entitat que ha estat autoritzada amb una llicència d’activitat s’haurà de sotmetre a una revàlida prèvia a l’operació corporativa pretesa davant l’Autoritat Financera Andorrana a fi de ratificar els criteris de la seva autorització inicial d’acord amb l’article 13 de la Llei. Aquesta autorització serà constitutiva a l’hora de consolidar els drets dins de la nova estructura organitzativa i estarà condicionada a l’atorgament del document notarial corresponent d’acord amb el seu contingut.

1. Amb la documentació que acompanyarà la sol·licitud de registre previ d’activitat, l’Autoritat Financera Andorrana verificarà en els 30 dies hàbils següents al registre que es compleixen els requeriments necessaris i que la documentació aportada a l’expedient està completa, i així ho notificarà al sol·licitant per escrit.

2. En el cas que l’expedient de sol·licitud sigui incomplet o no estigui correctament explicada la finalitat o els protocols de control que corresponguin a cada sol·licitant d’activitat, l’autoritat competent reclamarà al peticionari que completi la sol·licitud en el termini d’un mes. Passat aquest termini sense que el sol·licitant aporti la documentació que se li ha requerit, es considerarà que el peticionari desisteix de la sol·licitud i s’arxivarà l’expedient sense cap més tràmit.

3. Un cop rebuda tota la documentació a fi de completar l’expedient, se li notificarà que l’expedient ja està complet, i en el termini de cinc mesos següents a la notificació al sol·licitant, i amb prèvia verificació i caracterització del tipus de servei a fi de determinar el tipus d’activitat que portarà a terme el sol·licitant, i d’acord amb la valoració tècnica i jurídica de l’expedient, s’acordarà una de les tres resolucions següents:

4. Són causes de denegació de llicència d’activitat:

1. L’aprovació de l’inici d’activitat comporta l’obligatorietat de començar l’activitat en els propers dotze mesos. En cas contrari, es produirà la caducitat de la llicència d’activitat i se n’haurà de tornar a demanar una altra totalment independent, tret que per circumstàncies excepcionals i degudament raonades se’n demani una pròrroga, que serà valorada per l’Autoritat Financera Andorrana a fi de procedir o no a la seva aplicació.

2. Durant el primer trimestre dels anys següents a l’inici d’activitat, els participants en la representació digital d’actius hauran de fer una memòria de seguiment d’activitats explicativa de l’activitat a fi d’acreditar que continuen complint les condicions de la llicència d’activitat d’acord amb la resolució d’autorització vigent. La no-presentació en el termini de sis mesos posteriors als anys naturals d’activitat suposarà la suspensió temporal de la llicència per exercir l’activitat, que serà acordada d’ofici per l’Autoritat Financera Andorrana, i, si en el període d’un any des de la finalització de l’any natural no s’ha presentat, es donarà de baixa l’entitat o persona del registre d’inscripcions d’entitats autoritzades i se’n suspendrà l’activitat.

1. La llicència d’inici d’activitat podrà ser revocada per part de l’Autoritat Financera Andorrana, amb prèvia instrucció de l’expedient oportú de revocació.

2. Són causes de revocació de la llicència, les següents:

3. En el cas que l’Autoritat Financera Andorrana adverteixi de qualsevol de les causes d’infracció que suposin revocació de la llicència d’activitat, haurà de requerir per escrit el participant en la representació digital d’actius a fi que regularitzi la situació d’acord amb els requisits per al seu atorgament en el termini màxim d’un mes. Si en aquest termini el participant requerit no ha completat l’expedient d’incoació de suspensió o de revocació de llicència, l’Autoritat Financera Andorrana li comunicarà directament la resolució de suspensió temporal o definitiva de la llicència d’activitat com a participant en la representació digital d’actius, i si fos impossible la seva notificació ho faria mitjançant un anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

4. Un cop feta efectiva la comunicació i publicació de la notificació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i transcorregut el termini de 15 dies, es farà efectiva la revocació de la llicència d’activitat i es publicarà al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra a càrrec del participant no regularitzat, i es donarà formalment de baixa en el registre corresponent d’entitats supervisades.

5. Un cop publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la revocació o la suspensió temporal de l’activitat, el participant haurà de cessar en l’activitat per a la qual fou autoritzat per l’Autoritat Financera Andorrana, i haurà de prendre totes aquelles mesures protocol·làries per assegurar l’interès dels seus clients com a afectats per la discontinuïtat del servei. Si l’Autoritat Financera Andorrana considera que les mesures preses pel participant incoat de regularització són insuficients, les podrà dur a terme d’ofici sense cap més requeriment que la resolució corresponent, i podrà, si fos necessari, nomenar una comissió d’auditoria, monitorització, seguiment i control a fi de monitoritzar les seves implementacions, essent els costos associats als serveis a càrrec del participant infractor.

1. L’entitat que hagi estat autoritzada per l’AFA per realitzar un tipus d’activitat de representació digital d’actius podrà indicar en l’àmbit corporatiu, identificant l’objecte del negoci de servei que porti a terme, i en l’àmbit publicitari aquesta autorització.

2. Tota autorització tindrà un identificador numèric o alfanumèric en funció del tipus de registre de cada activitat segons l’article 8. S’autoritza l’Autoritat Financera Andorrana a crear els diferents tipus de registre, així com la nomenclatura per identificar-los separadament en funció del tipus d’activitat. En l’àmbit reglamentari s’establiran mecanismes de protecció de les designacions dels participants.

3. Les entitats o persones autoritzades a realitzar l’activitat subjecta a llicència hauran de mantenir i guardar a disposició de l’AFA els registres corresponents a les seves activitats durant un període de 10 anys complerts a partir de la seva data de registre.

4. Les activitats principals dels participants en la representació digital d’actius hauran de tenir relació directa i exclusiva amb la funció operacional sota la qual han obtingut llicència d’activitat. En tot cas, les activitats que siguin delegades a tercers proveïdors hauran de fer-se a participants que hagin obtingut també una llicència d’activitat d’acord amb la funcionalitat de l’encàrrec a desenvolupar com a prestador de serveis a participants.

5. Els participants acreditats amb llicència d’activitat hauran d’informar immediatament l’Autoritat Financera Andorrana de les circumstàncies següents:

1. L’obligació de publicar i registrar un fulletó 1. Tota empresa que vulgui fer una emissió d’actius digitals al Principat d’Andorra haurà de publicar el corresponent fulletó. La simple admissió a cotització d’actius digitals en un sistema multilateral de negociació o la publicació dels preus de compra i de venda no es considera per si mateixa que sigui constitutiva d’una oferta pública d’actius digitals, i, per tant, no està subjecta a l’obligació d’elaborar un fulletó d’acord amb aquesta Llei. Només en el supòsit que aquestes situacions vinguin acompanyades d’una comunicació que constitueixi una oferta pública d’actius digitals és exigible l’elaboració i registre del fulletó.

2. L’obligació de publicar un prospecte o fulletó harmonitzat no s’aplicarà a les ofertes públiques d’actius digitals següents:

3. L’emissió d’un actiu digital s’haurà de registrar per l’emissor al Registre especial d’actius digitals de l’Autoritat Financera Andorrana, el qual serveix de mitjà de creació formal de l’actiu digital i li confereix validesa jurídica. Tots aquells actius digitals que no estiguin degudament registrats no tindran cap validesa jurídica al Principat d’Andorra i no es podran negociar en cap mercat organitzat ni en cap plataforma de compravenda d’actius digitals.

4. Un cop creat, emès i distribuït, l’actiu digital podrà ésser negociat, dipositat, intercanviat, comprat, venut i transferit en un mercat secundari de compravenda d’actius digitals.

5. Els emissors d’aquells actius digitals que siguin transferibles a tercers o susceptibles de ser negociats, en l’actualitat o en un futur, en mercats organitzats de qualsevol tipus, i de forma prèvia a la seva publicació i comercialització, a fi que l’usuari pugui fer un correcte judici sobre els drets i els riscos associats a l’emissió així com als participants que hi estan relacionats, hauran de preparar, facilitar, emetre i registrar d’acord amb el procediment de l’article 14 de la Llei:

2. La nota de síntesi Tant el fulletó harmonitzat com el reduït hauran d’incloure un resum o nota de síntesi que indiqui les característiques essencials i els riscos vinculats de l’emissor, que s’haurà de redactar en llenguatge no tècnic i no haurà de constar de més de 2.500 paraules en la llengua en què s’hagi redactat el fulletó originàriament.

3. El fulletó harmonitzat 1. El fulletó harmonitzat contindrà la informació següent:

2. L’omissió d’informació sensible que hagi d’estar inclosa en el fulletó es permetrà mitjançant una excepció concedida per l’Autoritat Financera Andorrana en determinades circumstàncies a fi d’evitar situacions adverses per a un emissor, i si es considera que:

4. El fulletó reduït 1. El fulletó reduït serà només d’aplicació en els supòsits següents:

3. Els formats en relació amb el contingut del fulletó harmonitzat, del document de registre, de la nota sobre els valors i de la nota de síntesi s’incorporen com a annexos I, II, III i IV. El fulletó reduït té un contingut no tan formal i no està ajustat als models normalitzats anteriors.

4. Per part del ministeri encarregat de les finances, es podrà complementar reglamentàriament aquesta informació mínima d’acord amb els criteris d’aquesta Llei, en especial pel que fa a les emissions digitals i els stablecoins .

5. La declaració jurada 1. El fulletó harmonitzat i el reduït han de contenir expressament la declaració jurada següent: L’emissor de l’actiu digital és l’únic responsable del contingut del fulletó. Aquest fulletó no ha estat revisat o aprovat per cap autoritat competent del Principat d’Andorra .

2. A més a més, ambdós fulletons han de contenir una declaració clara i sense ambigüitats sobre els fets següents:

3. Qualsevol declaració d’exempció de responsabilitat civil per part de l’emissor no privarà el consumidor dels efectes legals oportuns.

6. El tancament oficial de l’emissió En els quinze dies següents a la finalització de l’emissió, l’emissor del fulletó haurà de presentar, de forma addicional i a fi de declarar oficialment tancada l’emissió per part de l’Autoritat Financera Andorrana, una relació amb totes les dades personals i la quantitat de fons que ha subscrit cadascun dels compradors, separada per diner fiat i per criptomonedes, amb la indicació de la corresponent adjudicació dels actius digitals que els ha estat assignada i amb la indicació de l’adreça del moneder digital que hagin designat els inversors per ésser dipositats els actius digitals subscrits de l’emissió. En els cinc dies següents de completar el tràmit i un cop rebudes les dades anteriors, l’Autoritat Financera Andorrana declararà formalment tancada l’emissió mitjançant comunicació a l’emissor i fent pública aquesta circumstància mitjançant una publicació a la pàgina web.

7. El suplement de l’emissió i la vigència del fulletó 1. Qualsevol addenda a la informació bàsica ja publicada, ja sigui per error material o per no estar prou desenvolupada amb anterioritat, s’haurà de fer en un document addicional al de l’emissió, el suplement de l’emissió, que haurà de seguir els mateixos tràmits que els de l’emissió.

2. El fulletó de l’emissió tindrà una validesa de dotze mesos des de la data d’autorització d’emissió per part de l’Autoritat Financera Andorrana. Transcorregut aquest termini, i en el cas que l’emissió duri més d’un any, s’haurà de sol·licitar, durant els dos mesos abans de la finalització de la validesa, una extensió de la vigència per un termini addicional de sis mesos amb indicació que es compleixen els mateixos supòsits de fet i de dret que van servir per a la seva autorització. En els casos en què l’emissió duri més d’un any, els dos mesos anteriors es computaran tenint en compte la data de validesa del fulletó de la resolució d’autorització de l’Autoritat Financera Andorrana. En ambdós casos, l’emissor haurà de registrar una memòria d’activitats del desenvolupament de l’emissió fins a la data de presentació de l’extensió de la vigència del fulletó, amb indicació dels fons recaptats i una llista exhaustiva dels inversors, així com una justificació dels dipòsits dels fons en entitat financera i dels moneders en cas de criptomonedes que hagin servit de mitjà de pagament de la contraprestació dels actius digitals. Si no es fa així, s’haurà de fer una nova emissió seguint el procediment legalment establert. El suplement de l’emissió té la mateixa validesa de temps que el fulletó al qual modifica.

3. En el termini d’un mes, l’Autoritat Financera Andorrana resoldrà la seva autorització o denegació d’acord amb el compliment fins a la data dels criteris que van servir per a la seva autorització inicial. La manca de qualsevol documentació es resoldrà d’acord amb l’article 14, que regula la seva autorització inicial.

8. La publicitat i les comunicacions dels fulletons 1. Els termes i condicions de l’emissió hauran d’estar disponibles perquè se’n pugui obtenir informació completa en tot moment, fins i tot abans de l’emissió i registre, possibilitant que qualsevol interessat pugui informar-se directament sense cap referència externa al registre.

2. Hauran d’estar en forma impresa i de forma gratuïta a disposició del públic a les oficines de l’Autoritat Financera Andorrana, a les oficines del mercat on els actius digitals s’admetin a cotització, als domicilis socials dels emissors i a les oficines dels intermediaris financers que els col·loquin o venguin.

3. A més, hauran d’estar disponibles en format electrònic a la intranet de l’intervinent en el mercat regulat on es pretengui la seva cotització, així com a la de l’Autoritat Financera Andorrana i a la de l’autoritat competent de l’estat d’origen de l’emissor, si aquest és estranger.

1. Si alguns dels supòsits de fet que contenen tant la informació bàsica com les addendes a l’hora de preparar, facilitar, registrar o emetre davant l’Autoritat Financera Andorrana són incorrectes o incomplets, inexistents o falsos, les persones participants en l’emissió seran responsables solidàriament amb l’emissor dels danys i perjudicis que s’hagin ocasionat com a conseqüència directa de la seva participació, ans que demostrin que van tenir la cura suficient i prudent que es demanaria a un bon home de comerç a l’hora de preparar aquesta informació. Només es considerarà dany i perjudici el pròpiament causat (dany emergent), i no pas la pèrdua de benefici (lucre cessant).

2. L’emissor i els altres participants de l’emissió seran també responsables directament de les actuacions dels empleats i d’aquells participants externs en qui hagin delegat alguna de les funcions que els són pròpies a fi de completar i comercialitzar l’emissió, ans que demostrin que van tenir cura a l’hora de la seva selecció, instrucció i supervisió.

3. Es consideren nul·les de ple dret, sens perjudici dels actes i dels negocis formalitzats amb tercers de bona fe, que mantindran la seva eficàcia, aquelles exempcions de responsabilitats de l’emissor que s’hagin establert en la documentació bàsica de l’emissió i en les addendes amb la finalitat d’eximir-se’n, en especial aquelles que es derivin de fets constitutius de negligència greu i manifesta. Aquesta circumstància serà valorada en cada cas i en funció dels fets i circumstàncies que han acompanyat successivament l’emissió de l’actiu digital.

4. Qualsevol oferta pública o privada d’actius digitals que no sigui qualificada com a instrument financer o instrument de pagament d’acord amb la legislació vigent estarà subjecta a responsabilitat contractual d’acord amb la llei civil. En qualsevol altre cas, estarà subjecta a la reglamentació de mercats financers que sigui vigent en cada moment.

5. El perjudicat per una emissió fraudulenta o negligent tindrà un període màxim de 2 anys, comptats des de la data de tancament oficial de l’emissió, per demanar-ne responsabilitats a l’emissor, tret de les responsabilitats penals, que tindran el seu propi calendari de prescripció.

6. Els intermediaris financers que ofereixin o revenguin successivament els actius digitals a tercers ho hauran de fer d’acord amb el fulletó inicialment publicat amb les addendes i suplements corresponents publicats per l’emissor en tant que siguin vàlids, i sempre que l’emissor n’hagi autoritzat per escrit el seu ús, podent aquest establir les condicions que cregui convenients a la utilització d’aquest fulletó i suplements per a la seva comercialització, sempre que no vagin en contra de la llei, a fi de permetre la col·locació o la revenda dels actius digitals, sempre que es compleixin les condicions en què així s’hagi autoritzat per l’emissor.

7. En cas que s’hagi donat el consentiment d’ús del fulletó, l’emissor serà la persona responsable de la informació continguda en ell, incloent els termes finals de l’emissió. No obstant això, en cas que aquest consentiment d’ús no hagi estat atorgat per l’emissor, l’intermediari financer haurà de publicar un altre prospecte o fulletó, essent responsable de la informació que contingui, incloent la que incorpori fent referència al fulletó de l’emissió, així com dels termes finals de l’emissió.

1. Mentre no estigui tancada l’emissió de la tokenització digital dels actius i comunicada en aquest sentit a l’Autoritat Financera Andorrana en els termes de l’article 18.6, els fons recaptats en diner fiat o en criptomonedes hauran d’estar en dipòsit en una entitat bancària del Principat d’Andorra, si es tracta de diners, o en un custodi d’actius digitals registrat al Principat d’Andorra, si es tracta d’aquests, a fi de respondre de la devolució en el cas que així sigui previst en l’emissió per no arribar al capital mínim de subscripció; o s’hagi informat a l’emissor per part de l’adquirent dels actius digitals de la seva decisió de desistir sobre el contracte principal d’adquisició.

2. Els emissors d’actius digitals, diferents dels actius digitals sobre actius i els actius digitals de diner electrònic, reconeixeran un dret de desistiment a tot consumidor que compri els actius digitals directament a l’emissor o al proveïdor de serveis d’actius digitals que col·loqui els actius digitals per compte de l’emissor. Els consumidors disposaran d’un termini de catorze dies naturals per a desistir del seu compromís de compra sense incórrer en cap cost i sense necessitat d’adduir raons. El termini de desistiment començarà a comptar des del dia en què el consumidor es comprometi a adquirir els actius digitals.

3. Tot pagament rebut d’un consumidor, inclosos les possibles despeses cobrades, es reemborsarà sense demora indeguda i en qualsevol cas a tot tardar catorze dies després de la data en què s’informi l’emissor d’actius digitals, o al proveïdor de serveis que col·loqui els actius digitals per compte de l’emissor, de la decisió del consumidor de desistir de la seva compra. El reemborsament s’efectuarà a través del mateix mitjà de pagament emprat pel consumidor en l’operació inicial, excepte consentiment exprés del consumidor perquè es faci d’una altra forma, i sempre que el reemborsament així efectuat no impliqui cap despesa per al consumidor. Els emissors d’actius digitals inclouran en el fulletó harmonitzat o reduït (segons sigui el ca.

4. El dret de desistiment no s’aplicarà quan els actius digitals s’admetin a negociació en una plataforma de negociació d’actius digitals.

5. Quan els emissors d’actius digitals hagin establert un termini per a la seva oferta pública d’actius digitals, el dret de desistiment no podrà exercir-se una vegada conclòs el termini de subscripció.

6. Un cop tancada l’emissió, es remetrà a l’Autoritat Financera Andorrana la documentació completa de l’emissió amb una auditoria de comptes amb especial indicació de qui són els titulars dels tokens , així com les seves dades personals i els moneders on s’han adjudicat els actius digitals de l’emissió.

7. L’Autoritat Financera Andorrana, en els cinc dies següents a la recepció, emetrà una resolució de compliment del tràmit, que permetrà que els fons siguin desbloquejats de la institució financera i siguin disposats d’acord amb el prospecte o fulletó de l’emissió, del qual respondran els emissors. En el cas que hi hagi reclamacions de reembors per part dels subscriptors, només es desbloquejaran els fons que no en tinguin cap, i aquells quedaran retinguts i es posaran a disposició de l’AFA a fi de ser reemborsats als reclamants.

8. Els emissors d’actius digitals hauran d’oferir als consumidors el dret a desistir de l’emissió i retirar-se i rescindir unilateralment l’acord de compravenda dels actius digitals sense cap cost i sense adduir cap motiu per fer-ho. El període per exercir aquest dret per part del consumidor comença el dia de l’acord de compravenda dels actius digitals i finalitzarà a la data de publicació del suplement de l’emissió o, en cas de no fer-se’n cap, quan es tingui per formalment conclòs el procés de subscripció.

9. Aquest dret de rescissió no serà aplicable quan els actius digitals estiguin admesos a cotització en una entitat de compravenda d’actius digitals o en una plataforma de trading d’actius digitals.

10. El reembors per part de l’emissor haurà de fer-se en la mateixa moneda fiduciària o criptomoneda que fou utilitzada per la compra i s’haurà de fer efectiu al mateix compte bancari o a l’adreça del moneder de criptomonedes del consumidor.

11. El termini per fer efectiu el reembors és de 5 dies des que l’emissor n’hagi tingut coneixement mitjançant una comunicació a l’adreça del seu domicili social, a la del domicili del seu administrador o al correu electrònic que s’hagi designat per part de l’emissor per exercir el dret a la rescissió del contracte i a l’exercici del reembors. En cas que no s’hagin reemborsat els fons, el consumidor es podrà adreçar a l’Autoritat Financera Andorrana perquè els bloquegi abans del tancament oficial de l’emissió.

12. Les entitats operatives del sistema financer andorrà que vulguin exercir qualsevol activitat en la representació digital d’actius hauran de disposar, com a mínim, d’un servei de custodi d’actius digitals de qualsevol de les categories d’actius digitals a què es refereix l’article 6.

1. Les plataformes de compravenda d’actius digitals són aquelles en què terceres parts manifesten l’interès de comprar o l’interès de vendre actius digitals de tal forma que poden interactuar entre elles d’acord amb el contracte de compravenda establert per la plataforma, intercanviant un actiu digital per un altre o intercanviant un actiu digital per diner fiat de curs legal.

2. S’entén per intercanvi d’un actiu digital per un altre actiu digital tot contracte completat en relació amb la compra o la venda d’actius digitals, amb un tercer i a canvi de la propietat d’un altre actiu digital.

3. S’entén per intercanvi d’un actiu digital per diner fiat de curs legal tot contracte completat en relació amb la compra o la venda d’un actiu digital, amb un tercer i a canvi de la propietat de diner fiat de curs legal.

4. Les plataformes de compravenda d’actius representats digitalment podran oferir serveis de compravenda d’actius digitals mitjançant el pagament d’una determinada comissió o corretatge per part dels usuaris. L’arbitratge del preu en què s’ofereixin els actius representats digitalment mai no podrà suposar conflicte d’interès amb altres tipus d’activitats.

5. La compravenda d’actius representats digitalment es podrà fer mitjançant el seu pagament en diner de curs legal o bé mitjançant l’intercanvi d’altres actius digitals. Cada activitat tindrà una llicència d’activitat per separat.

6. Les plataformes de compravenda que realitzin les funcions de negociació i vulguin oferir serveis de custodi hauran de sol·licitar les dues llicències d’inici d’activitat per separat.

7. Les plataformes de compravenda poden servir de contrapartida directa entre dues parts o més parts, o poden comprar i vendre tokens per compte del client. Les transaccions poden fer-se entre actius digitals i diner de curs legal o entre tokens , essent aquests últims possibles directament mitjançant blockchain o mitjançant una solució via off-chain que estigui pinçada a blockchain .

8. Hauran de tenir llicència d’activitat les plataformes de compravenda de tokens que compleixin algun dels criteris següents:

9. Les companyies que vulguin operar en el mercat secundari de tokens hauran de mantenir un llibre registre d’ordre i hauran de proporcionar de forma simultània i conjunta als participants la possibilitat de poder coincidir l’oferta i la demanda de preus. Podran executar-se aquestes relacions d’interacció en mercat mitjançant plataformes de compravenda que serveixin de contrapartida a fi de trobar la coincidència entre l’oferta i la demanda, o bé aquestes plataformes de compravenda podran comprar i vendre tokens en nom dels seus clients.

10. En les plataformes descentralitzades de compravenda de tokens , els saldos creditors dels tokens es mantindran en l’adreça criptogràfica de l’usuari. Aquests tokens es transferiran mitjançant un contracte intel·ligent que els tindrà en dipòsit fins que l’ordre sigui processada mitjançant una transacció convencional de blockchain o DLT, en la que l’usuari haurà de signar mitjançant la clau criptogràfica per validar la transacció.

11. Les plataformes de compravenda hauran de portar un sistema de registre de totes les transaccions de compra i venda que executin, així com un registre dels serveis de custodi que facin per compte de clients amb identificació del titular de cadascun d’ells d’acord amb la normativa legal vigent en cada moment del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, així com la de mercats financers.

12. De forma anual, faran una auditoria de sistemes i una auditoria comptable a fi de garantir el compliment de la normativa comptable, fiscal, laboral, tributària i de ciberseguretat, la qual haurà de ser tramesa electrònicament a l’Autoritat Financera Andorrana abans dels sis mesos del tancament de l’exercici fiscal de cada any.

13. Les plataformes de compravenda d’actius digitals hauran de:

14. Un comitè responsable prendrà la decisió de si un actiu virtual ha de ser o no admès a negociació en la plataforma d’acord amb els criteris d’admissió i enviarà a l’Autoritat Financera Andorrana la resolució presa, juntament amb una opinió o dictamen legal de la seva naturalesa jurídica i funcionalitat.

15. Tota recepció de pagaments per admetre un actiu digital en negociació a la plataforma haurà d’evitar un conflicte d’interès a l’hora de prendre aquesta decisió i s’haurà de basar en els honoraris de mercat i en els que tingui establerts d’acord amb l’estructura d’honoraris que hagi fixat i publicat.

16. Les plataformes publicaran a les seves webs les regles de negociació que governin les seves operacions de forma clara, i, com a mínim, hauran d’incloure les següents:

17. Les plataformes de compravenda hauran de preveure activitats de manipulació de mercats i activitats que puguin resultar abusives, en especial, les que puguin crear aparences falses en relació amb la negociació activa i el preu de mercat d’un actiu digital, així com les que puguin crear o mantenir un preu artificial de mercat.

18. Les plataformes de compravenda hauran de divulgar informació sobre la manipulació del preu d’un actiu digital, així com la informació falsa o enganyosa que pugui induir a realitzar transaccions amb actius digitals.

19. Les plataformes de compravenda hauran d’establir i implementar polítiques i procediments per identificar, prevenir i reportar els presumptes actors maliciosos darrere de qualsevol activitat que pugui considerar-se com a manipulació de mercat i enganyosa.

20. L’Autoritat Financera Andorrana requerirà a l’operador de la plataforma que adopti un efectiu programa de seguiment que realitzarà un consultor amb reputació i independent a fi d’identificar, monitoritzar, detectar i preveure qualsevol activitat de manipulació de mercat o que pugui considerar-se abusiva a la seva plataforma.

21. Les plataformes de compravenda hauran d’establir i mantenir polítiques i procediments per als seus empleats que governin les negociacions dels actius digitals en què participin a fi d’eliminar, evitar, administrar o divulgar conflictes d’interès reals o potencials que puguin sorgir de les seves actuacions.

22. Les ordres dels clients tindran preferència d’execució sobre les ordres de l’operador de la plataforma i sobre les ordres dels seus empleats.

23. Els diners dels clients hauran d’estar segregats i dipositats en un o diversos comptes al Principat d’Andorra o per compte del client.

24. Si la plataforma de compravenda té actius digitals per compte dels clients, siguin instruments financers o no, i creu que no hauran d’estar immediatament disponibles, els emmagatzemarà immediatament en un moneder fred a fi de minimitzar les pèrdues que puguin derivar-se d’atacs que puguin comprometre el sistema.

25. Les plataformes de compravenda reportaran dins del termini i en la forma escaient tota aquella informació que sigui necessària per aplicació de la Llei, a més de la que els pugui requerir puntualment l’Autoritat Financera Andorrana.

1. Els serveis de custòdia d’actius digitals per compte de tercers comprenen la custòdia, l’administració i la disposició d’actius digitals de tercers.

2. S’entén per prestació de servei de custòdia d’actius digitals l’activitat professional sota la qual es té el poder de disposició sobre les claus privades corresponents a un actiu digital d’un client dins d’un sistema criptogràfic publicoprivat que pugui permetre funcionalment el dret de disposar-ne.

3. L’administració i la disposició de carteres de tokens comprenen totes les activitats que suposen el poder discrecional de gestionar i invertir tokens per compte de tercers. Si el propòsit és només de dipòsit de tokens en custòdia, l’activitat del dipositari no suposarà, a priori , funcions d’administració i disposició dels tokens .

4. Els serveis de custòdia de tokens poden incorporar, com a servei, el dret de disposar-ne per compte del client, mitjançant l’accés al registre d’actius digitals i mantenint el registre de posicions obertes a nom del client. En tant que aquesta activitat de custòdia i administració d’actius digitals no sigui en relació amb tokens d’utilitat o consum intercanviats per diner de curs legal, es requerirà l’autorització prèvia d’activitat per part de l’Autoritat Financera Andorrana. No caldrà que els actius digitals siguin transferits a una entitat operativa del sistema financer andorrà, segons correspongui el cas, per a la seva custòdia.

5. Les entitats que ofereixin al Principat d’Andorra custòdia de tokens en forma de moneders digitals, així com les entitats que ofereixin i proporcionin serveis de guarda de claus criptogràfiques per compte dels seus clients, que custodiïn, que controlin o que transfereixin actius digitals, són subjectes obligats al compliment normatiu de la regulació del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, d’acord amb la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

6. Les claus criptogràfiques o els tokens que siguin custodiats en un fideïcomís (del tipus fiducia cum amico o amb la finalitat de gestió) o instrument jurídic anàleg que no sigui comparable a les societats i a altres entitats jurídiques per la seva estructura o funció, o bé en nom del client per part de qualsevol entitat, seran considerats actius en dipòsit a nom d’un tercer, i seran subjectes a ésser reclamats pels clients en tot moment, formant un patrimoni separat respecte a l’entitat custodi.

7. Les claus criptogràfiques i els tokens en dipòsit o custodi hauran d’ésser protegits respecte a qualsevol reclamació que pugui tenir el participant personalment com a custodi i respecte a qualsevol creditor, particularment en casos de fallida, a fi de protegir els interessos dels clients usuaris. L’Autoritat Financera Andorrana podrà en qualsevol moment verificar que es compleixen els requeriments respecte als mecanismes de control de les entitats registrades, així com verificar que l’entitat autoritzada ha pres totes les precaucions necessàries a fi de complir amb aquesta dissociació i segregació d’actius del custodi. Si l’entitat registrada no atén el requeriment informatiu en el termini de 7 dies naturals, s’iniciarà l’expedient de suspensió o cessament de la llicència d’activitat.

1. L’assessorament en actius digitals Qualsevol que ofereixi assessorament financer en relació amb actius digitals necessita autorització prèvia de l’Autoritat Financera Andorrana. L’assessorament en relació amb inversió en actius representats digitalment es qualifica com a activitat regulada i requereix la prèvia aprovació per part de l’Autoritat Financera Andorrana. S’entén per assessorament sobre actius digitals l’activitat de proposar, fer o comprometre’s a fer recomanacions personalitzades o específiques a un tercer, bé a petició d’aquest tercer, bé a iniciativa del proveïdor del servei d’actius digitals que presta assessorament, sobre l’adquisició o la venda d’un tercer o diversos actius digitals, o de l’ús de serveis d’actiu digitals.

2. Altres serveis relacionats amb actius digitals 1. Qualsevol que ofereixi serveis d’inversió en relació amb actius digitals necessita l’autorització prèvia de l’Autoritat Financera Andorrana. Els serveis en relació amb inversió en actius representats digitalment es qualifica com a activitat regulada i requereix la prèvia aprovació per part de l’Autoritat Financera Andorrana.

2. Els serveis en actius digitals que no siguin qualificats com a instruments financers.

3. Els organismes d’inversió col·lectiva (OIC) i la inversió directa en actius digitals 1. Únicament els organismes d’inversió col·lectiva classificats com a altres OIC segons la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà podran crear compartiments que inverteixin en actius digitals en els quals, sota un únic contracte constitutiu o reglament, puguin emetre les seves pròpies participacions/accions representatives de la part del patrimoni de l’OIC que els sigui atribuïda. Tots els compartiments que inverteixin directament en actius digitals han de pertànyer al mateix tipus d’OIC d’acord amb la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

2. Els organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM) i els altres OIC de dret andorrà podran invertir en actius digitals emesos o comercialitzats al Principat d’Andorra per l’entitat registrada, sempre que les desinversions es produeixin de forma simultània per a tots els partícips i que cada partícip sigui un inversor qualificat d’acord amb l’article 29 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

3. Els organismes d’inversió col·lectiva vetllaran per solucionar els riscos en relació amb la valoració dels actius, la gestió de la seva liquiditat i la garantia de custòdia quan es tracti d’actius digitals. En especial, vetllaran per determinar el procediment que utilitzaran per valorar les criptomonedes i els altres actius digitals que gestionin tenint en compte la seva volatilitat, la fragmentació i la dispersió normativa internacional de la criptomoneda o actiu digital subjacent. En relació amb la liquiditat, hauran de fixar la forma de la gestió de la liquiditat i la manera de controlar el risc de liquiditat a fi de garantir que poden complir amb les seves obligacions en relació amb el palanquejament financer en què hagin pogut incórrer. A més, també hauran d’analitzar com garantir la custòdia d’aquesta classe d’actius.

1. El diner sobirà digital programable 1. El Principat d’Andorra té el dret d’emetre monedes d’euros i l’obligació de donar curs legal als bitllets i les monedes d’euros emesos per l’Eurosistema i pels estats membres que han adoptat l’euro. El Principat d’Andorra ha de vetllar perquè les normes de la Unió Europea sobre els bitllets i les monedes d’euros, incloses les normes relatives a la protecció de l’euro contra la falsificació, siguin aplicades en el seu territori.

2. El Govern pot autoritzar l’emissió i amortització de diner susceptible de ser programable electrònicament amb la tecnologia de llibre registre distribuït o qualsevol altra de similar, amb característiques d’encriptació i anonimat quant a administració, i amb el mateix caràcter alliberador d’obligacions financeres que el diner fiduciari, essent diner de curs legal. El diner digital sobirà programable serà de curs legal per al pagament d’obligacions monetàries a l’Estat, als comuns, als bancs i als organismes públics del Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances podrà autoritzar aquestes entitats mitjançant decret.

3. El ministeri encarregat de les finances, per delegació del Govern, tindrà la potestat de la seva creació, així com de determinar reglamentàriament el seu funcionament.

4. Qualsevol persona o entitat que emeti monedes i bitllets al portador a la carta, en paper i en qualsevol altre suport material o immaterial, inclòs el digital, o qualsevol altre document o testimoni susceptible de passar com a moneda o mitjà de pagament, serà sancionada amb el doble del valor de l’emissió i amb la sanció penal que correspongui en funció dels fets presumptament comesos. Aquesta disposició s’aplica sense perjudici de l’emissió de diners electrònics d’acord amb aquesta Llei.

5. El diner sobirà digital programable (DSDP) podrà ser de dos tipus:

6. A fi d’autenticar, registrar i analitzar els big data o bases de dades, i administrar i vetllar pel bon funcionament del diner digital sobirà programable, s’hauran de crear tres centres centralitzats amb les funcions següents:

7. Aquests tres centres garantiran que les transaccions amb diner digital siguin anònimes des del punt de vista de l’usuari, així que permetran combatre el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i l’evasió fiscal. Els registres de transferència d’un diner digital d’un moneder a un altre hauran de ser traçables i es mantindrà íntegre l’històric de transaccions. Les identitats de cada usuari aniran lligades als respectius moneders individuals.

8. Les obertures de moneders de diner digital sobirà programable requeriran els mateixos requisits d’acreditació que l’obertura d’un compte bancari, estant sotmeses a la regulació del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

9. Aquest diner digital només podrà meritar interès si es trasllada del moneder a un compte de dipòsit de diner fiduciari.

10. Cada token tindrà una denominació individual i un número de sèrie que el farà únic i no fungible.

2. Les potestats del ministeri encarregat de les finances 1. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, determinarà quin diner sobirà digital programable vol emetre i quines són les institucions o persones que hi podran tenir accés i en quines condicions, en funció dels objectius que vulgui aconseguir en cada moment.

2. El ministeri encarregat de les finances tindrà la potestat de la seva creació, adquisició, distribució, retirada i amortització, així com de determinar reglamentàriament el seu funcionament.

3. El ministeri encarregat de les finances podrà autoritzar l’obertura de tot tipus de comptes en els llibres d’ordre de l’Estat, així com als bancs i altres tipus d’institucions que puguin rebre dipòsits i altres fons reemborsables. Aquests comptes seran en tot cas remunerats pel dipositari.

4. El ministeri encarregat de les finances haurà de controlar i regular la infraestructura necessària a fi de tenir una clara governança en termes de disseny, desenvolupament, manteniment, dotació econòmica i actualitzacions necessàries, alhora que decidirà sobre un equilibri apropiat entre la privacitat i la transparència.

5. El ministeri encarregat de les finances proposarà al Govern el disseny del diner sobirà digital programable en funció de si vol que sigui de base token o vol que sigui de base d’unitat de compte. En el primer cas la transferència d’un token a un altre no necessitarà la reconciliació de les dues bases de dades, mentre que en el sistema de base d’unitat de compte el banc central o l’autoritat governamental tindrà els comptes dels usuaris de DDSD i mantindrà les contrapartides de crèdit i de dèbit entre els mateixos usuaris.

6. Amb la finalitat que el DSDP pugui desenvolupar-se amb plena seguretat jurídica i tècnica, el ministeri encarregat de les finances crearà, en els sis mesos següents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un grup de treball multidisciplinari a fi d’explorar les oportunitats que pot oferir al Principat d’Andorra la seva emissió sobirana i fer possible la seva implementació en un termini de dos anys.

1. Les finances descentralitzades o DeFi són aquells ecosistemes que, sota la base d’una blockchain /DLT pública i de codi obert, utilitzen actius digitals i ofereixen serveis d’una forma descentralitzada mitjançant aplicacions i la utilització de contractes intel·ligents a fi d’automatitzar i realitzar correctament funcions sense la intervenció d’una autoritat central o d’un intermediari.

2. Quan es vulguin descentralitzar parts del protocol, s’hauran de complir uns requisits mínims per permetre que la plataforma pugui operar al Principat d’Andorra, que seran verificats prèviament per part de l’Autoritat Financera Andorrana, i que són els següents:

3. La descentralització de les aplicacions, la seva simplicitat i la seva seguretat s’hauran d’acreditar, prèviament al seu desplegament operatiu, davant de l’Autoritat Financera Andorrana a fi de no quedar subjectes dins de l’activitat que correspongui a la naturalesa jurídica del digest resultant com de la funcionalitat de la plataforma que ho faci possible.

4. S’haurà de sol·licitar la llicència d’activitat d’acord amb la seva configuració i desplegament de processos i serveis resultants:

5. Les activitats o transaccions que es portin a terme mitjançant les DeFi no hauran de ser moderades, intermediades o validades per una única o centralitzada part.

6. Les activitats que es duguin a terme mitjançant les DeFi són considerades activitats especials.

1. Són activitats especials aquelles que per l’especificitat de l’actiu digital o per la manera d’estructurar-se financerament en mercat tenen particularitats pròpies que mereixen una atenció especial de registre, autorització, tutela, seguiment i control per part dels organismes supervisors.

2. Cap entitat que no disposi de la llicència d’activitat pròpia de les entitats operatives del sistema financer i digital andorrà no podrà realitzar, directament o indirecta, les activitats del règim especial, tret que l’activitat estigui totalment descentralitzada d’acord amb els paràmetres de l’article 25 i sempre que l’exercici de l’activitat estableixi condicions de tipus d’interès, comissions i pràctiques d’operativitat que no siguin considerades com a abusives en mercat.

3. Totes les entitats subjectes a règim especial, sense excepcions, hauran de demanar llicència d’activitat d’acord amb el procediment ordinari de sol·licitud de llicència de l’article 13, sempre que tinguin relació amb la participació en la representació digital d’actius.

4. Aquestes activitats són, entre d’altres, les següents:

1. Les iniciatives dels stablecoins 1. Un acord de representació digital de stablecoins comprèn diverses funcions clau, alhora interconnectades i interdependents: (i) funció de pagament, (i.

2. A les iniciatives dels stablecoins no els serà d’aplicació la normativa referent als instruments financers ni la de serveis de pagament i el diner electrònic en tant que no tinguin un subjacent d’aquests tipus o un mecanisme de pagament associat a un stablecoin que serveixi de mitjà de pagament i de transferència de valor.

3. Si l’emissor de la moneda no atorga crèdit a l’usuari, el bescanvia amb paritat 1:1, i els usuaris finals tenen un dret sobre l’emissor, la criptomoneda entrarà en la definició de diner electrònic d’acord amb la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. En aquest cas, la criptomoneda i l’emissor estaran subjectes a aquesta Llei. En aquest cas, el resultant de l’emissió de criptomonedes es mantindrà en custodi en una entitat bancària.

4. Si la iniciativa de l’ stablecoin garanteix el bescanvi amb paritat 1:1 però també proporciona crèdit, es classificarà com una institució que accepta dipòsits i haurà de ser una entitat bancària que operi al Principat d’Andorra.

5. Les emissions dels stablecoins als quals els sigui d’aplicació la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic hauran d’invertir els fons que obtinguin en col·laterals que siguin segurs.

6. L’emissió d’un actiu digital referenciat a diner fiat de curs legal queda reservada a les entitats bancàries a què es refereix l’article 8 de la Llei 7/2013, a les entitats financeres —no bancàries— de crèdit especialitzat i a les entitats de pagament a què es refereix l’article 61 de la Llei 7/2013.

7. L’emissió d’un actiu digital que estigui referenciat a un instrument financer tradicional o digital queda reservada a les entitats bancàries, a les entitats financeres d’inversió, a les societats financeres d’inversió i a les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.

8. La custòdia del diner fiat dels fons de reserva que utilitzin els emissors de stablecoins haurà d’estar dipositada en una entitat bancària del Principat d’Andorra.

9. Cap altra persona física o jurídica diferent a les anteriors no podrà emetre ni prestar els serveis accessoris dels stablecoins referenciats a diner fiat o a instruments financers.

10. L’emissió d’un actiu digital referenciat a actius digitals que siguin diferents del diner fiat de curs legal i diferents dels instruments financers podrà ser realitzada per persona jurídica que tingui el domicili social al Principat d’Andorra i s’haurà de sol·licitar d’acord amb el que disposa l’article 13.

11. L’emissió d’un actiu digital que tingui la consideració d’un stablecoin algorítmic queda reservada a les entitats bancàries, a les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i a les entitats financeres d’inversió en tant que constitueixen activitats d’assessorament d’inversions, i la llicència d’activitat s’haurà de sol·licitar d’acord amb el que disposa l’article 13.

12. Els emissors de stablecoins hauran d’aportar addicionalment els documents de la sol·licitud a què fa referència l’article 14:

13. Durant el primer trimestre dels anys següents a l’inici d’activitat, els participants en la representació digital d’actius hauran de fer una memòria de seguiment d’activitats explicativa de l’activitat a fi d’acreditar que continuen complint les condicions de la llicència d’activitat d’acord amb la resolució d’autorització vigent. La no-presentació en el termini de sis mesos posteriors als anys naturals d’activitat suposarà la suspensió temporal de la llicència per exercir l’activitat, que serà acordada d’ofici per l’Autoritat Financera Andorrana, i si, en el període d’un any des de la finalització de l’any natural, no s’ha presentat, es donarà de baixa l’entitat o persona del registre d’inscripcions d’entitats autoritzades i se suspendrà l’activitat.

14. Cada iniciativa de col·lateralització de stablecoins definirà quin tipus específic de col·lateral es considera elegible, en el sentit que permeti utilitzar-lo per emetre un nou stablecoin .

15. En el termini d’un any, se’n desenvoluparà reglamentàriament les condicions i les normes complementàries, així com les normes de transparència i divulgació per a la seva emissió i admissió a cotització, les autoritzacions i els mecanismes de supervisió, les normes de funcionament, organització i govern dels emissors, les normes de protecció del consumidor i les mesures específiques de prevenció d’abusos de mercat i les relatives a assegurar la integritat del mercat.

16. L’Autoritat Financera Andorrana podrà no autoritzar l’emissió de stablecoins en cas que consideri que sigui molt significativa, en tant que pugui afectar una gran quantitat de persones o en funció de l’import de la seva emissió, i pugui suposar un risc per a l’estabilitat financera i monetària o pugui comprometre la sobirania del Principat d’Andorra.

17. Els emissors de stablecoins hauran de publicar a la web corporativa i amb caràcter mensual la quantitat de tokens que hi ha en circulació, així com la valoració i la composició dels fons col·lateralitzats, i n’hauran de remetre una còpia a l’Autoritat Financera Andorrana.

2. Criptopréstecs comercials Les aplicacions per les que, mitjançant la col·lateralització d’actius digitals, una persona pugui obtenir un préstec de qualsevol mida sense haver de revelar la seva identitat directament a un tercer i de forma quasi instantània són activitats especials. Els proveïdors de préstecs DeFi podran emetre préstecs en stablecoins amb noves plataformes que amplien les capacitats de préstec per a monedes més volàtils, amb les condicions de les ràtios de cobertura i les ràtios de liquidació i tipus d’interès raonables de mercat.

3. Préstecs Flash Els criptopréstecs sense col·lateralitat (préstecs Flas.

4. Exchanges descentralitzats Són plataformes de compravenda d’actius digitals totalment descentralitzades i públiques sense cedir la custòdia dels tokens . N’hi ha de dos tipus:

5. Arbitratge palanquejat L’arbitratge palanquejat financerament és la pràctica d’utilitzar fons prestats per augmentar una posició en un determinat actiu digital. En la seva forma bàsica, un sol pool de liquiditat té dos tokens i cada pool crea un nou mercat per a aquest parell de tokens en particular. Quan es crea un nou pool , el primer proveïdor de liquiditat és el que fixa el preu inicial dels actius al pool . El proveïdor de liquiditat s’incentiva a subministrar un valor igual d’ambdós tokens al pool . Si el preu inicial dels tokens del pool es desvia de l’actual preu de mercat global, es crea una oportunitat d’arbitratge instantani que pot donar lloc a una pèrdua de capital per al proveïdor de liquiditat. Aquest concepte de subministrament de tokens en una ràtio correcta segueix essent el mateix per a la resta de proveïdors de liquiditat que estan disposats a afegir més fons al pool més endavant. Quan se subministra liquiditat a un pool , el proveïdor de liquiditat (LP) rep tokens especials, anomenats tokens LP, en proporció a la quantitat de liquiditat que subministraven al pool . Quan un comerç és facilitat pel pool, una quota equivalent a un percentatge es distribueix proporcionalment entre tots els titulars dels tokens LP. Si el proveïdor de liquiditat vol recuperar la liquiditat subjacent, a més de les comissions meritades, s’han de cremar els tokens de l’LP. Cada intercanvi de tokens que facilita un pool de liquiditat presenta un ajust de preus d’acord amb un algoritme de preus determinista. Aquest mecanisme també s’anomena Automated Market Maker (AMM) o creador de mercat automatitzat. Els pools de liquiditat poden utilitzar un algoritme lleugerament diferent mitjançant diferents protocols.

6. Creadors de mercat Els creadors de mercat fan un seguiment del preu actual d’un actiu digital canviant constantment els seus preus, la qual cosa es tradueix en un gran nombre de comandes i cancel·lacions de comandes que s’estan enviant a un intercanvi d’actius digitals, amb la finalitat d’obtenir un benefici mitjançant aquest arbitratge.

7. Intercanvi atòmic L’intercanvi atòmic és una tecnologia que, basant-se en contractes intel·ligents, permet l’intercanvi d’una criptomoneda per una altra sense utilitzar intermediaris centralitzats, com ara plataformes de compravenda d’actius digitals. Els intercanvis atòmics poden tenir lloc directament entre cadenes de blocs de diferents criptomonedes, o es poden dur a terme fora de cadena, lluny del blockchain principal.

8. Staking o participació per representació L’ staking és un procés de participació activa en la validació de transaccions en una cadena de blocs de Proof of Stake (POS) que es basa en l’estratègia d’adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de rebre guanys, drets de vot, interessos o recompenses, a canvi de contribuir a l’operativitat i funcionament del blockchain de la criptomoneda que s’utilitzi, augmentant la seguretat i el rendiment. Els saldos estan bloquejats i no es poden utilitzar lliurement.

9. Yield Farming o Liquidity Minig És l’estructuració que possibilita guanyar de forma fixa o variable mitjançant la inversió en actius digitals en un mercat DeFi, deixant en préstec un actiu digital a canvi d’un retorn emès enllà de l’apreciació del subjacent en obtenir un altre actiu digital de rendiment, que s’aprecia en mercat.

10. Oracles Són els serveis d’oracle que se centren a oferir mecanismes d’alimentació de dades fiables del món exterior en els contractes intel·ligents. Un mecanisme d’alimentació de dades és aquell que subministra fluxos de dades d’un servidor a un client automàticament o sota demanda.

11. Assegurances L’assegurança és una altra part del finançament tradicional que es pot reproduir en finances descentralitzades. Proporciona certes garanties d’indemnització a canvi d’un pagament d’una prima mitjançant l’execució de contractes intel·ligents.

12. Gestió de carteres digitals Aquests protocols permeten als usuaris d’assignar actius digitals amb diferents estratègies de negociació d’una manera que, sense delegar la custòdia, s’executin automàticament amb un contracte intel·ligent.

13. Coneix el teu client (KYC) i identitat Protocols que permeten custodiar on-chain i utilitzar dades de caràcter personal de forma descentralitzada, que seran utilitzades per una altra plataforma per al compliment de la normativa de prevenció i lluita contra el blanqueig de diner o valors i el finançament del terrorisme, o per altres usos.

14. Plataformes multinivell d’inversió automatitzades Plataformes en què l’usuari inverteix una quantitat en sistemes d’arbitratge de criptomonedes i diner fiat, on, mitjançant una invitació pseudonimitzada, es genera una expectativa d’obtenir beneficis en un mínim període de temps, amb l’opció de l’usuari d’aplicar l’interès compost a la inversió, i amb rendiments diaris. S’instrumenta la plataforma amb una pasarel·la de pagament mitjançant la qual es reben criptomonedes amb unes comissions sobre l’import de la compravenda. Les plataformes treballen amb un sistema d’invitacions per referència numèrica o alfanumèrica, que permeten desenvolupar una xarxa multinivell de col·laboradors amb un sistema unilevel o piramidal, on es reparteixen les comissions entre els prescriptors i els referits. Queden prohibides aquestes activitats al Principat d’Andorra, en tant que no estigui identificat el propietari de la plataforma d’arbitratge i les entitats financeres d’inversió, les societats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, o l’assessor d’inversions que les gestioni o operi, així com fins que obtinguin una llicència prèvia d’activitat d’acord amb l’estructuració del negoci corresponent. Amb independència de l’aplicació d’aquesta Llei, totes aquestes activitats especials es regiran també per la normativa específica de l’actiu a què correspongui l’activitat, en especial la relativa a les entitats operatives del sistema financer andorrà i a les entitats de serveis de pagament, quant a activitats reservades.

2. Un contracte legal intel·ligent tindrà validesa jurídica al Principat d’Andorra i entre les parts intervinents si compleix les condicions següents:

3. Una signatura vàlida és aquella signatura realitzada mitjançant una clau privada criptogràfica, que atorga el permís al sistema de llibre registre distribuït per demanar una anotació vàlida al llibre registre que reflecteixi el canvi de propietat de l’actiu digital o a fi d’executar les instruccions que el contracte legal intel·ligent incorpora.

4. Una signatura vàlida comporta seguretat criptogràfica al sistema de llibre registre distribuït, i els seus participants, a priori , s’entén que tenen permís per iniciar les transaccions mitjançant la corresponent anotació al registre de què es tracti.

5. Els contractes legals intel·ligents que s’hagin articulat, verificat, executat o controlat per nodes radicats al Principat d’Andorra i que hagin de tenir efectes fora d’aquesta jurisdicció es regiran per la llei aplicable que hagin triat les parts per al seu compliment o interpretació del contracte que representen, i a falta d’aquesta elecció es regiran per la llei del lloc on es produeixin els danys i perjudicis principals causats pel seu incompliment, per la llei del domicili social o personal del proveïdor del servei d’execució del contracte legal intel·ligent o per la llei aplicable de residència fiscal de la part que ha sofert els danys i perjudicis com a conseqüència de l’incompliment del contracte, a elecció del damnificat.

6. Un contracte intel·ligent tindrà implicacions legals més enllà dels acords entre les parts, i en especial en tindran:

7. En els contractes intel·ligents multilaterals s’haurà de considerar la seva validesa en funció del mínim nombre de requeriments que siguin necessaris per al seu perfeccionament i conclusió. Quan una organització descentralitzada (DAO) no estigui registrada al Principat d’Andorra, el titular del node dins del Principat d’Andorra que en possibiliti el seu desplegament com a desenvolupador, miner, validador o altra funció que suporti com a node serà el responsable dels danys que es causin en relació amb els seus contractes intel·ligents.

8. En el cas que els sistemes de governança de la DAO possibilitin que s’executin i perfeccionin contractes intel·ligents al Principat d’Andorra perquè no hi ha cap node al Principat que ho possibiliti, aquests no tindran cap validesa ni eficàcia jurídica dins del Principat d’Andorra.

1. Tots els participants en la representació digital d’actius hauran de tenir un sistema robust de governança, que inclogui una clara estructura organitzacional amb una transparència ben definida i unes línies de bona consciència i responsabilitat consistents, efectius processos d’identificació, administració i monitorització i report dels riscos a què poden estar exposats, adequats mecanismes interns de control, processos d’administració, comptabilitat i polítiques de remuneració i bones pràctiques que siguin consistents i que promoguin l’efectivitat del sistema d’administració.

2. Els emissors hauran d’establir, mantenir i implementar polítiques i procediments sobre:

1. L’AndorraDex El ministeri encarregat de les finances podrà crear l’Andorra Digital Exchange o AndorraDex com a plataforma de negociació d’actius digitals basats en tecnologia blockchain i DLT, que integrarà les operacions de negociació, de liquidació, de compensació, d’infraestructura i de custòdia dels actius digitals que es vulguin emetre. El ministeri encarregat de les finances determinarà si l’AndorraDex podrà operar com a sistema multilateral de negociació (SMN) dins del Principat d’Andorra o com a mercat regulat organitzat digital.

2. L’organisme rector de l’AndorraDex 1. L’AndorraDex estarà gestionat, sota supervisió de l’Autoritat Financera Andorrana, mitjançant un organisme rector que serà responsable de la seva organització i funcionament intern, i disposarà dels mitjans necessaris per gestionar-lo.

2. La composició de l’organisme rector, les normes de funcionament, les normes i procediments transparents que assegurin una negociació justa i ordenada, els criteris objectius per a una execució eficaç de les ordres, els mecanismes per a la gestió adequada dels aspectes tècnics del sistema, els procediments de contingència i les normes de transparència.

3. L’organisme rector prendrà les mesures necessàries per facilitar la liquidació eficient de les operacions realitzades en els sistemes de l’AndorraDex.

4. L’organisme rector podrà subscriure acords adequats amb entitats de contrapartida central, càmeres de compensació, sistemes de liquidació i dipositaris centrals de valors d’altres Estats, amb prèvia aprovació del ministeri encarregat de les finances, per a la compensació i liquidació d’alguna o totes les transaccions que hagin conclòs amb membres dels mercats dels seus respectius sistemes.

5. L’organisme rector establirà mecanismes i procediments eficaços per supervisar, amb regularitat, el compliment de les normes per part dels usuaris i supervisarà les ordres emeses, incloses les cancel·lacions, i les operacions realitzades pels membres o usuaris d’acord amb els seus sistemes. Alhora empraran els recursos necessaris per garantir l’eficàcia d’aquesta supervisió i establiran un règim disciplinari que l’organisme rector aplicarà en cas d’incompliment de les normes internes amb independència de les sancions administratives que siguin aplicables d’acord amb el que preveu aquesta Llei.

6. Finalment, l’organisme rector establirà mesures a fi de gestionar adequadament els riscos als quals estiguin exposats, aplicant mecanismes i sistemes de contingència que permetin identificar tots els riscos significatius que comprometin el seu funcionament i establir mesures eficaces per atenuar-los. Addicionalment, hauran d’adoptar mecanismes eficaços per facilitar la conclusió eficient i puntual de les operacions executades d’acord amb els seus sistemes.

1. Facultats de l’Autoritat Financera Andorrana en relació amb els actius digitals 1. L’autoritat tutelar de l’activitat de la representació digital d’actius és l’Autoritat Financera Andorrana. L’AFA exerceix el poder disciplinari sobre el conjunt de les entitats operatives i sobre tots els participants en la representació digital d’actius, per al compliment de les disposicions d’aquesta Llei i de les normes que la desenvolupin, i, amb aquesta finalitat, registra, incoa, tramita, impulsa i resol els procediments sancionadors i determina les sancions corresponents, quan la infracció ha estat presumptament comesa per entitats operatives.

2. A més de les facultats que té com a pròpies, derivades de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, disposarà de totes aquelles que siguin necessàries a fi de monitoritzar, inspeccionar, controlar, supervisar i sancionar l’activitat objecte d’aquesta Llei, així com qualsevol altra que per delegació es pugui desenvolupar en el futur.

3. L’Autoritat Financera Andorrana podrà exigir als emissors, oferents o persones que demanin qualsevol llicència d’activitat d’emissió d’actius digitals i a les persones que les controlin o que siguin controlades per elles, als auditors, programadors o serveis auxiliars, a les persones que les comercialitzin i a qualsevol de les persones esmentades en l’article 9.2.1, en tant que són activitats subjectes a llicència:

4. Tanmateix, l’Autoritat Financera Andorrana podrà suspendre, temporalment o definitiva, o prohibir una oferta d’emissió d’actius digitals cada cop que descobreixi o tingui la sospita fonamentada de violació de qualsevol disposició d’aquesta Llei, sol·licitant l’empara judicial si fos necessari.

5. L’Autoritat Financera Andorrana podrà fer públic, mitjançant el registre especial d’actius virtuals i el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , el fet que un emissor no compleix amb les seves obligacions.

6. Addicionalment, a fi de donar compliment a les seves funcions, podrà demanar auxili administratiu a les altres administracions públiques, tant del Principat d’Andorra com estrangeres, per verificar, autoritzar, monitoritzar, controlar i sancionar aquells partícips que vulguin desenvolupar una activitat de representació digital d’actius al Principat d’Andorra. D’acord amb els principis de cooperació i col·laboració, el Govern d’Andorra i els seus ministeris hauran de facilitar a l’Autoritat Financera Andorrana la informació que necessiti i també hauran de prestar, en l’àmbit propi, la cooperació i assistència actives que aquesta pogués demanar per a l’eficaç exercici de les competències que li atribueix aquesta Llei. A aquests efectes, l’Autoritat Financera Andorrana pot sol·licitar totes les dades, documents o mitjans probatoris que es trobin a la disposició del ministeri competent, i requerir la seva assistència per al millor exercici de les funcions.

7. Les resolucions de l’Autoritat Financera Andorrana s’entendran concedides a una sola entitat com a activitat principal, seran motivades i podran incloure limitacions i condicionants, fins i tot limitacions de transferibilitat dels tokens reservats als emissors durant un període màxim de temps de vint-i-quatre mesos des del tancament oficial de l’emissió o fins que el projecte tingui beneficis, allò que primer es produeixi, si així ho considera escaient.

8. L’Autoritat Financera Andorrana vetllarà perquè les reserves dels actius que s’utilitzin com a subjacent o col·lateral dels stablecoins siguin invertides en actius líquids i segurs, perquè aquests siguin de valor superior al de l’emissió dels tokens , perquè estiguin totalment segregats del balanç de l’emissor, perquè siguin de lliure disposició i perquè no tinguin cap tipus de càrrega com ara una penyora, hipoteca, embargament, etc., durant la seva vigència. Aquests actius o fons hauran de ser dipositats en custòdia en institucions bancàries de la zona euro, i si l’emissió es fa al Principat d’Andorra, en institucions bancàries del Principat d’Andorra.

9. Anualment l’emissor haurà de remetre a l’Autoritat Financera Andorrana l’informe independent d’auditoria dels actius o fons que es tinguin com a col·lateral, reserva o subjacent, que haurà de fer-se pública amb menció especial del valor dels actius o fons i del nombre de stablecoins emesos i dels que hi hagi en circulació.

10. Quan els actius digitals hagin estat admesos a cotització en un mercat organitzat o en una plataforma de compravenda dins del Principat d’Andorra, l’Autoritat Financera Andorrana tindrà addicionalment les facultats següents:

11. L’Autoritat Financera Andorrana serà l’òrgan competent per requerir, avaluar, registrar, autoritzar, monitoritzar i controlar les ofertes d’actius digitals que hagin estat emeses en altres jurisdiccions que no siguin la del Principat d’Andorra i que vulguin ésser comercialitzades o negociades en plataformes de compravenda autoritzades en la seva jurisdicció.

2. Facultats del Departament de Policia i el ministeri encarregat d’Interior El Departament de Policia i el ministeri encarregat d’Interior són competents, respectivament, per incoar i tramitar, d’una banda, i per resoldre, d’altra banda, els procediments sancionadors regulats per aquest títol, quan els incompliments han estat presumptament comesos per persones jurídiques no operatives en la representació digital d’actius.

1. L’abús de mercat consisteix en l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat.

2. Es considera ús d’informació privilegiada la informació de caràcter concret, que no s’hagi fet pública i que es refereixi directament o indirecta a un o diversos emissors d’actius digitals, i que, si es fa pública, podria influir de manera apreciable sobre la cotització o el preu d’aquests actius digitals o sobre la cotització o el preu dels actius digitals derivats relacionats amb ells.

3. No es considera ús d’informació privilegiada quan aquell que se’n beneficia desconeix que l’origen de la informació és intern i no actua de mala fe.

4. Es considera manipulació del mercat, l’ús abusiu d’estratègies o tècniques per modificar el preu o la cotització d’un actiu digital, així com incitar o recomanar l’ús d’aquestes tècniques per a la mateixa finalitat.

5. Qualsevol titular d’una autorització d’un actiu digital ha de tenir a les seves dependències aquells sistemes i protocols per detectar de forma efectiva aquestes males pràctiques i comunicar-ho immediatament a l’autoritat reguladora.

1. Són infraccions susceptibles de sanció en els termes establerts en aquesta Llei les accions o omissions dels subjectes, autors i responsables que vulnerin les disposicions legals d’observança obligatòria.

2. Les sancions que estableix aquesta Llei són d’aplicació sense perjudici de les responsabilitats penals que es poguessin derivar dels fets presumptament constitutius d’infracció d’acord amb la legislació penal. Quan les infraccions comeses puguin ser constitutives de delicte o falta, l’autoritat reguladora n’informarà immediatament l’autoritat judicial o la fiscalia.

3. L’autoritat reguladora tramitarà un expedient sancionador al titular o oferent que cometi qualsevol de les infraccions previstes en aquest capítol.

1. Infraccions molt greus 1. Són infraccions molt greus les infraccions que afecten substancialment la solvència, la liquiditat i l’estabilitat dels actius digitals o que vulneren la legitimitat operativa i la reputació de l’ecosistema dels actius digitals i la tecnologia de registres distribuïts.

2. Constitueixen infraccions molt greus:

2. Infraccions greus 1. Són infraccions greus les infraccions que afecten la solvència, la liquiditat i l’estabilitat dels actius virtuals, que no impliquen una infracció molt greu, i les infraccions que dificulten conèixer la situació real de l’actiu digital.

2. Constitueixen infraccions greus:

3. Infraccions lleus 1. Constitueixen infraccions lleus els incompliments d’obligacions o prohibicions establertes a la normativa vigent, incloent qualsevol norma que dicti l’AFA, i que són d’observança obligatòria pels titulars de qualsevol autorització sobre actius digitals i els seus serveis, que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els dos apartats anteriors.

2. Així mateix, constitueixen infraccions lleus els incompliments de pagament, en el termini estipulat, de qualsevol taxa que, d’acord amb la normativa vigent, s’hagi de satisfer a l’autoritat reguladora.

1. Les sancions que resulten de cada procediment s’estableixen d’acord amb la qualificació de les infraccions.

2. A fi de valorar l’import de la sanció, es tindran en compte els següents criteris:

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb:

4. Les infraccions greus se sancionen amb:

5. Les infraccions lleus se sancionen amb:

6. Quan el benefici obtingut com a conseqüència dels actes o omissions en què consisteixi la infracció sigui ponderable, el límit superior de la multa prevista a la lletra a) dels tres apartats precedents s’amplia fins al doble del referit benefici, si aquesta xifra és superior a aquell límit.

7. En aplicació dels punts 3, 4 i 5 precedents, les sancions dels diversos apartats de cada punt es poden imposar acumulativament.

8. Les sancions administratives podran ser recorregudes d’acord amb el Codi de l’Administració i les normes aplicables al sistema financer.

9. Un cop hagin adquirit fermesa, es publicarà el seu contingut a la web de l’AFA, amb indicació de la identitat de l’infractor i la naturalesa de la infracció amb la corresponent sanció o mesures addicionals a l’infractor.