Llei d'intercanvi d'informació fiscal

1. Les institucions financeres andorranes obligades a comunicar informació estan subjectes a les obligacions de comunicació relatives a la informació sobre comptes financers, en els termes que estableixen el articles i els annexos d’aquesta Llei, quan les persones físiques o entitats titulars del compte, o les persones físiques que exerceixen el control d’ENF passives titulars del compte, són residents fiscals en:

2. Són institucions financeres andorranes obligades a comunicar informació les entitats residents a Andorra i les sucursals d’entitats no residents situades a Andorra, definides a l’apartat A de la secció VIII de l’annex I d’aquesta Llei.

3. Es podran desenvolupar reglamentàriament els requisits de contingut i els criteris necessaris per complir aquesta obligació d’informació.

1. Són considerades institucions financeres andorranes no obligades a comunicar informació les institucions financeres definides a l’apartat B de la secció VIII de l’annex I d’aquesta Llei residents a Andorra i, en particular, les següents:

2. El Govern, a proposta del Ministre de Finances, pot designar altres entitats com a institucions financeres no obligades a comunicar informació en la mesura que aquestes entitats presentin un baix risc de ser utilitzades amb la finalitat d’evadir impostos i que tinguin característiques substancialment similars a qualsevol de les entitats descrites a l’apartat B.1, lletres a) i b), de la secció VIII de l’annex I d’aquesta Llei o de l’acord o conveni internacional aplicable.

1. Són comptes exclosos de les obligacions de comunicació d’informació els definits a l’apartat C.17 de la secció VIII de l’annex I d’aquesta Llei i, en particular, els següents:

2. A l’efecte del subapartat C.17 de la secció VIII de l’annex I d’aquesta Llei, tenen la consideració d’exclosos els comptes financers següents:

3. El Ministeri de Finances pot designar altres comptes financers com a comptes exclosos sempre que presentin un risc baix de ser utilitzats amb la finalitat d’evadir impostos i tinguin característiques similars a qualsevol dels comptes descrits a l’apartat C.17, lletres a) a f), de la secció VIII de l’annex I d’aquesta Llei.

1. La comunicació d’informació a què fa referència la secció I de l’annex I d’aquesta Llei té caràcter anual i s’efectua en la forma, el lloc i el termini que es determinin reglamentàriament.

2. El Ministeri de Finances transmet la informació requerida a les autoritats competents dels estats corresponents en el termini que estableixi l’acord o el conveni internacional aplicable.

1. El Ministeri de Finances intercanvia, amb la sol·licitud prèvia de les autoritats competents, informació que sigui previsiblement rellevant per a l’aplicació de l’acord o el conveni internacional que correspongui o per a l’administració o l’execució de les lleis nacionals relatives als impostos de tota classe i denominació de l’estat sol·licitant o de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals, en la mesura que la imposició en virtut de les dites lleis nacionals no sigui contrària a un conveni per evitar la doble imposició entre Andorra i l’estat de què es tracti.

2. L’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia s’efectua en els termes i les condicions que estableix la Llei 10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal.

1. Tota informació comunicada o obtinguda en el marc d’acords o convenis internacionals que estableixin un intercanvi d’informació de comptes financers entre altres estats i el Principat d’Andorra es considera confidencial i ha de protegir-se de la mateixa manera que l’obtinguda en virtut de la legislació nacional de cada estat i, en la mesura necessària per a la protecció de les dades personals, de conformitat amb la legislació nacional aplicable i les salvaguardes que pugui especificar l’estat que comuniqui la informació en aplicació de la seva legislació interna.

2. La informació tractada de conformitat amb aquesta Llei es conserva durant un període de temps no superior al necessari per aconseguir les finalitats dels acords o convenis internacionals aplicables. En qualsevol cas, les institucions financeres han de:

3. La informació pot ser revelada únicament a les persones o autoritats, inclosos els tribunals i òrgans administratius o de supervisió, encarregades de la determinació, la recaptació o el cobrament dels impostos d’Andorra o de l’estat corresponent, dels procediments declaratius o executius relatius a aquests impostos o de la resolució dels recursos relatius als mateixos impostos. La utilització de la informació està reservada únicament a aquestes finalitats i a aquestes persones, que poden revelar-la únicament en un procediment públic davant un tribunal o en una decisió judicial que tingui relació amb els impostos concernits.

1. El ministeri encarregat de les finances, quan ho consideri necessari als efectes de qualsevol actuació dirigida a la comprovació del compliment d’aquesta Llei, està facultat per exercir les prerrogatives de control previstes en la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

2. Les institucions financeres andorranes obligades a comunicar informació han de presentar anualment al ministeri encarregat de les finances un informe d’una entitat auditora externa sobre el compliment de les obligacions d’aquesta Llei. Aquest informe es presenta en la forma, el lloc i el termini que es determinin reglamentàriament. Per a les institucions financeres que disposin d’auditors externs, l’informe el poden fer els mateixos auditors externs amb el vistiplau previ del ministeri encarregat de les finances. El ministeri encarregat de les finances pot sol·licitar i revisar la informació complementària i els aclariments que consideri oportuns sobre el contingut de l’informe de l’entitat auditora.

1. L’incompliment de les obligacions de comunicació i diligència deguda que estableix aquesta Llei és una infracció del deure de subministrar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, en els termes que estableix la lletra c de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. No comunicar dades a la institució financera o comunicar-li dades falses, incompletes o inexactes en les autocertificacions per identificar la residència fiscal del titular del compte o de les persones que exerceixen el control del compte constitueix una infracció en els termes que estableix la lletra a de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. La quantificació de les sancions es determina en els termes que estableix l’article 128 de la mateixa Llei.

2. L’adopció de pràctiques dirigides a eludir els procediments de comunicació d’informació i de diligència deguda que estableix aquesta Llei és una infracció tributària especial sancionada amb multa de fins a 250.000 euros. Les sancions es graduen de conformitat amb tots o alguns dels criteris següents:

3. El règim sancionador que regula aquesta Llei es complementa a efectes únicament del seu procediment i de la competència per tramitar l’expedient sancionador i imposar sancions amb les disposicions del títol IV de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, relatiu a la potestat sancionadora i, subsidiàriament, pel Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.

4. Si la institució financera no pot confirmar immediatament la credibilitat de l’autocertificació que resulta exigible al titular de comptes oberts després de l’1 de gener del 2017 o a la persona que exerceix el control d’aquests comptes, perquè aquesta tasca la duen a terme els serveis administratius de la institució financera, aquesta institució haurà de confirmar la credibilitat de l’autocertificació en els 90 dies posteriors a l’obertura del compte. Si la credibilitat de l’autocertificació no es pot confirmar en aquest període, no s’hi efectuaran càrrecs, abonaments ni qualsevol altra operació fins que es confirmi.

5. En determinats casos, que es podran desenvolupar reglamentàriament, en el moment de l’obertura d’un compte la institució financera podrà disposar d’un període de 90 dies per obtenir i confirmar la credibilitat de l’autocertificació que resulta exigible als titulars de comptes oberts després de l’1 de gener del 2017 o a les persones que n’exerceixen el control. En aquests casos, si no s’obté i no s’acredita la credibilitat de l’autocertificació en aquest període, no s’hi efectuaran càrrecs, abonaments ni qualsevol altra operació fins que es confirmi.