Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d'entitats bancàries

116 articles · 5 versions · Text oficial consolidat

Títol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1 — Objecte

Aquesta Llei estableix normes en matèria de:

a) els requisits prudencials generals que les entitats bancàries i les empreses d’inversió han de complir en relació amb:

i) els requisits de fons propis relatius a elements plenament quantificables, uniformes i normalitzats del risc de crèdit, del risc de mercat, del risc operatiu, del risc de liquidació i de palanquejament;i.

i) els requisits destinats a limitar les grans exposicions;ii.

i) els requisits de liquiditat relatius a elements del risc de liquiditat plenament quantificables, uniformes i normalitzats;i.

v) els requisits d’informació relatius als incisos i), ii), i iii), i en matèria de palanquejament;

v) els requisits de divulgació pública.

b) la supervisió prudencial d’entitats per part de l’AFA de manera que sigui compatible amb les normes reglamentàries aplicables;

c) els requisits de publicació de l’AFA en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial de les entitats.

Article 2 — Àmbit d’aplicació

Sentències

1. Aquesta Llei s’aplica a les entitats establertes al Principat d’Andorra, tal com es defineixen en el punt 23, apartat 1 de l’article 3, i als grups consolidables d’aquestes.

2. El capítol segon del títol IV s’aplica a les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera i les societats mixtes de cartera que tenen les seves seus centrals al Principat d’Andorra.

3. Aquesta Llei no s’aplica a les entitats de gir postal que estiguin establertes al Principat d’Andorra.

Article 3 — Definicions

Sentències

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents: 1) “Actius de fons de pensió de jubilació de prestació definida” són els actius d’un fons o pla de pensions de prestació definida, segons correspongui, calculats després de descomptar l’import de les obligacions que es deriven d’aquest mateix fons o pla; 2) “Actius intangibles” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable; 3) “Actius per impostos diferits” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable; 4) “Agència externa de qualificació creditícia” o “ECAI” (per les seves sigles en anglè.

s) és una persona jurídica l’ocupació de la qual inclogui l’emissió de qualificacions creditícies amb caràcter professional reconeguda per l’AFA, d’acord a amb la lletra a), de l’apartat 3 de l’article 68; 5) “Ajustament per risc de crèdit” és l’import de provisió específica o genèrica per a la cobertura de pèrdues per risc de crèdit que ha estat reconegut als estats financers de l’entitat, d’acord amb el marc comptable aplicable; 6) “Autoritat competent” és una autoritat pública o un organisme oficialment reconegut en el dret nacional d’un país tercer, amb facultats d’acord amb el dret nacional aplicable per supervisar entitats com a part del sistema de supervisió vigent en el país de què es tracti; 7) “Base consolidada” significa sobre la base de la situació consolidada; 8) “Base subconsolidada” significa sobre la base de la situació consolidada d’una entitat matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, excloent un subgrup d’entitats, o sobre la base de la situació consolidada d’una entitat matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu que no és l’última entitat matriu, l’ultima societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu; 9) “Benefici no distribuït” són els resultats transferits a exercicis posteriors com a conseqüència de l’aplicació final de les pèrdues o guanys d’acord amb el marc comptable aplicable; 10) “Benefici” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable; 11) “Beneficis discrecionals de pensió de jubilació“ són la millora de les prestacions de pensió de jubilació atorgades de forma discrecional per una entitat a un empleat com a part de la retribució variable d’aquest empleat, i que no inclouen els beneficis meritats concedits a un empleat d’acord amb el pla de pensions de l’empresa; 12) “Capital admissible”, segons el cas:

a) Als efectes de les limitacions a les participacions qualificades de les entitats bancàries en entitats o empreses diferents d’un ens del sector financer previstes en l’apartat 6 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, és la suma del següent:

i) El capital de nivell 1 a què fa referència l’article 27, sense aplicar la deducció de l’incís i) de la lletra j) de l’article 30.i.

i) El capital de nivell 2 a què es refereix l’article 37, igual o inferior a un terç del capital de nivell 1 calculat d’acord amb l’incís i) d’aquesta lletra.

b) Als efectes de l’article 50, és la suma del següent:

i) El capital de nivell 1 a què es refereix l’article 27.i.

i) El capital de nivell 2 a què es refereix l’article 37, inferior a un terç del capital de nivell 1; 13) “Cartera de negociació” són totes les posicions en instruments financers i matèries primeres mantingudes per una entitat amb finalitats de negociació, o amb el propòsit de cobrir les posicions mantingudes amb finalitats de negociació; 14) “Control” és la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions de control que es relacionen en el punt 7 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats; 15) “Direcció general” són els membres, persona física, que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i han de retre comptes d’això davant l’òrgan d’administració; 16) “Distribucions” són el pagament de dividends o interessos, en qualsevol forma possible; 17) “Empresa de serveis auxiliars” és una empresa que té com a activitat principal la tinença o gestió d’immobles, la gestió dels serveis informàtics, o qualsevol altra activitat similar que és accessòria a l’activitat principal d’una o més entitats; 18) “Empresa d’inversió” són les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió, societats gestores de patrimoni en modalitat directa, en la mesura que estan autoritzades a prestar serveis d’administració i custodia d’instruments financers per compte de clients, incloent la custodia i serveis connexes, com la gestió de tresoreria i de garanties, tal com es defineixen en els articles 23 a 25 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; 19) “Empresa matriu” és l’empresa que pot exercir, directament o indirecta, el control d’una o més empreses, tal com es defineix en el punt 14 d’aquest apartat; 20) “Ens del sector financer” és qualsevol de les següents:

a) una entitat;

b) una entitat financera;

c) una empresa de serveis auxiliars inclosa en la situació financera consolidada d’una entitat;

d) una entitat asseguradora;

e) una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra;

f) una entitat reasseguradora;

g) una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra;

h) una empresa domiciliada fora del Principat d’Andorra amb una activitat principal comparable a la de qualsevol dels ens esmentats en les lletres a) a g); 21) “Ens del sector públic” és un organisme administratiu sense ànim de lucre responsable davant les administracions públiques centrals o regionals o les autoritats locals, o autoritats que exerceixin les mateixes funcions que les administracions públiques regionals i les autoritats locals; o una empresa sense ànim de lucre que pertany a les administracions públiques centrals o regionals, o a les autoritats locals, o creades i patrocinades per aquestes administracions o autoritats, que disposin de condicions expresses de garantia, entre les quals poden figurar organismes autònoms regulats per llei i subjectes a supervisió pública; 22) “Entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra” és una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra; 23) “Entitat” és una entitat bancària o una empresa d’inversió; 24) “Entitat asseguradora” és una entitat asseguradora tal com es defineix en el punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra; 25) “Entitat bancària“ és una persona jurídica, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, el propòsit de la qual és rebre del públic dipòsits o altres fons reemborsables, i concedir préstecs, de qualsevol naturalesa, per compte propi; 26) “Entitat d’importància sistèmica” o “EIS” (per les seves sigles en anglès): és una entitat matriu, una societat financera de cartera matriu, una societat financera mixta de cartera matriu o una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, la fallida o el mal funcionament de les quals pot generar un risc sistèmic; 27) “Entitat de contrapartida central” o “ECC” (per les seves sigles en anglès): és una persona jurídica que fa d’intermediari entre les contraparts dels contractes negociats en un o diversos mercats financers, actuant com a comprador davant de tot venedor i com a venedor davant de a tot comprador; 28) “Entitat financera” és una empresa, diferent d’una entitat, l’activitat principal de la qual consisteix a adquirir participacions o exercir una o diverses activitats de les que es recullen en lletres a) a l), i lletra n) de l’apartat 2 de l’article 8, de Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. S’inclouen les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats de pagament, tal com es defineixen a l’apartat 1 dels articles 38 i 61, respectivament, de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; 28 bi.

s) “Entitat gran” és una entitat que compleixi qualsevol de les condicions següents:

a) Que hagi sigut definida com una altra entitat d’importància sistèmica de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59.

b) Que sigui, al Principat d’Andorra, una de les tres entitats més grans per valor total dels actius.

c) Que el valor total dels seus actius de forma individual o, quan procedeixi, sobre la base de la seva situació consolidada, sigui igual o superior a 30.000 milions d’euros; 29) “Entitat matriu al Principat d’Andorra” és una entitat amb domicili social al Principat d’Andorra que té com a filial una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars, o que té una participació en aquesta entitat o entitat financera o empresa de serveis auxiliars, i que per si mateixa no és una filial d’una altra entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra; 29 bis ) “Entitat petita i no complexa” és una entitat que reuneixi totes les condicions següents:

a) Que no sigui una entitat gran.

b) Que el valor total dels seus actius de forma individual o, si escau, en base consolidada prudencial sigui de mitjana equivalent o inferior al límit de 5.000 milions d’euros durant el període de quatre anys immediatament anterior a l’actual període anual de presentació d’informació.

c) Que no estigui subjecta a obligacions o estigui subjecta a obligacions simplificades en relació amb la planificació de la recuperació i la resolució de conformitat amb el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió.

d) Que la seva cartera de negociació estigui classificada com de petit volum, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 47.

e) Que el valor total de les seves posicions en derivats mantingudes amb fins de negociació no superi el 2% del seu actiu total dins i fora de balanç i el valor total de les seves posicions en derivats no superi el 5%, tots dos calculats com es determini reglamentàriament.

f) Que més d’un 75% dels actius i dels passius totals consolidats de l’entitat, excloses en tots dos casos les exposicions dins d’un grup, estiguin relacionats amb activitats efectuades amb contraparts situades en l’Espai Econòmic Europeu.

g) Que l’entitat no s’hagi oposat davant l’AFA a la seva designació com a entitat petita i no complexa.

h) Que l’AFA no hagi decidit que l’entitat no pot considerar-se petita i no complexa a partir d’una anàlisi de la seva mida, interdependència, complexitat o perfil de risc; 30) “Entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra” és una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra; 31) “Entitat reasseguradora” és una entitat reasseguradora, tal com es defineix en el punt 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra; 32) “Entitat regulada” és una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, una empresa d’inversió o una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva; 33) “Filials” són les entitats en les quals concorren algun dels requisits del punt 7 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats; Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considera també filial de l’última empresa matriu; 34) “Fons propis” és la suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, de conformitat amb els articles 27 i 37; 35) “Grup de clients vinculats entre si” és el següent:

a) Dos o més persones físiques o jurídiques que, excepte prova en contra, constitueixin un conjunt pel que fa al risc pel fet que una d’elles exerceixi control directament o indirectament sobre l’altra o les altres.

b) Dos o més persones físiques o jurídiques entre les quals no existeixi cap relació de control com la que es descriu a la lletra a), però a les quals s’hagi de considerar com a conjunt pel que fa al risc pel fet que, a causa dels vincles existents entre elles, si una tingués problemes financers, en particular dificultats de finançament o reemborsament, l’altra o les altres també tindrien probablement dificultats de finançament o reemborsament. No obstant el que disposen les lletres a) i b), quan una administració pública central tingui un control directe sobre més d’una persona física o jurídica o tingui vincles directes amb aquestes persones físiques o jurídiques, es pot considerar que el conjunt format per l’administració pública central i totes les persones físiques o jurídiques directament o indirectament controlades per aquesta administració pública d’acord amb la lletra a), o vinculades amb aquesta administració pública d’acord amb la lletra b), no constitueixen un grup de clients vinculats entre si. Per contra, l’existència d’un grup de clients vinculats entre si format per l’administració pública central i les altres persones físiques o jurídiques pot avaluar-se per separat respecte de cadascuna de les persones directament controlades per l’administració pública central d’acord amb la lletra a), o indirectament vinculades amb l’administració pública central d’acord amb la lletra b) i totes les altres persones físiques i jurídiques controlades per aquesta persona d’acord amb la lletra a) o vinculades amb aquesta persona d’acord amb la lletra b), inclosa l’administració pública central. Això mateix s’aplica en el cas de les administracions regionals o les autoritats locals; Es considera que dos o més persones físiques o jurídiques que reuneixin les condicions establertes en les lletres a) o b) a causa de la seva exposició directa a la mateixa ECC pel que fa a les activitats de compensació no constitueixen un grup de clients vinculats entre si; 36) “Instrument financer”, ha de ser entès en el sentit més ampli del terme, i especialment els que s’enumeren a continuació: 1) un contracte que dona lloc tant a un actiu financer per a una part com a un passiu financer o instrument de capital per l’altra part;2) un instrument, tal com es defineix en el punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;3) un instrument financer primari.4) un instrument d’efectiu; Els instruments contemplats als punts 1) i 2) anteriors es consideren instruments financers únicament quan el seu valor es deriva del preu d’un instrument financer subjacent, d’un altre element subjacent, d’un tipus (d’interès o de canv.

i) o d’un índex; 37) “Interès minoritari” és l’import de capital de nivell 1 ordinari d’una filial d’una entitat que és atribuïble a les persones físiques o jurídiques diferents de les incloses en l’àmbit d’aplicació de la consolidació prudencial de l’entitat; 38) “Marc comptable aplicable” són les normes comptables a les quals està subjecta l’entitat, establertes en el Decret de 28 de desembre de 2016 pel qual es va aprovar el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra); 39) “Mercat regulat” és un sistema multilateral, operat o gestionat per un gestor del mercat, que reuneix o permet la possibilitat de reunir –dins del sistema i segons les seves normes no discrecionals– els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes pel que fa als instruments financers admesos a negociació d’acord amb les seves normes o sistemes, i que està autoritzat i funciona de manera regular; 40) “Mitigació del risc de crèdit” és una tècnica utilitzada per una entitat per a reduir el risc de crèdit associat a una o diverses exposicions que aquesta entitat segueix mantenint; 41) “Òrgan d’administració” és l’òrgan o òrgans d’una entitat, que són nomenats de conformitat amb la legislació aplicable, que estan facultats per establir l’estratègia, objectius i orientació general de l’entitat, i que supervisen i controlen el procés de la presa de decisions de gestió; 42) “Originadora” és una entitat que:

a) per si mateixa o per mitjà d’entitats relacionades, directa o indirectament, ha participat en l’acord original que va crear les obligacions o possibles obligacions del deutor o deutor potencial donant lloc a la titulització de l’exposició; o.

b) adquireix les exposicions d’un tercer pel seu propi compte i llavors els titularitza; 43) “Pacte de recompra” i “pacte de recompra inversa” és qualsevol acord en el qual una entitat o la seva contrapart, cedeix valors o matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat dels valors o matèries primeres, quan aquesta garantia és emesa per un mercat organitzat que té els drets sobre els valors o les matèries primeres i que l’acord no permet a l’entitat realitzar cessions o penyores d’un determinat valor o matèria primera a més d’una contrapart alhora, amb el compromís de recomprar aquests valors o matèries primeres –o valors o matèries primeres que presenten les mateixes característiques–, a un preu determinat i en una data futura establerta, o a ser establerta, pel cedent. Aquesta cessió constitueix un pacte de recompra per a l’entitat que ven els valors o matèries primeres i un pacte de recompra inversa per a l’entitat que els adquireix; 44) “Palanquejament” és la quantia relativa dels actius, de les obligacions de fora de balanç i de les obligacions contingents de pagar, lliurar o aportar garanties, incloses les obligacions derivades de finançament rebut, dels compromisos adquirits, dels contractes de derivats o dels pactes de recompra d’una entitat, però excloent les obligacions que només poden executar-se durant la liquidació d’una entitat, en comparació amb els fons propis d’aquesta entitat; 45) “Participació” són els drets en el capital d’altres empreses, materialitzats o no mitjançant títols que, creant un vincle durador amb aquestes, es destinen a contribuir a l’activitat de l’empresa, o bé la tinença directa o indirecta del 20 % o més dels drets de vot o del capital d’una empresa; 46) “Participació qualificada” és aquella participació que es defineix en el punt 14 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats; 47) “Patrocinadora” és una entitat bancària o una entitat financera d’inversió, ubicada o no al Principat d’Andorra, diferent d’una entitat originadora, que:

a) Estableix i gestiona un programa de pagarés de titulització o un altre esquema de titulització mitjançant el qual s’adquireixen exposicions d’entitats terceres; o.

b) Estableix un programa de pagarés de titulització o una altra titulització que adquireix exposicions d’entitats terceres i delega la gestió quotidiana de la cartera activa aparellada a aquesta titulització en un ens autoritzat per exercir aquest tipus d’activitat; 48) “Posició de titulització” és l’exposició davant d’una titulització; 49) “Risc de dilució” és el risc que l’import dels drets de cobrament es redueixi degut a drets en efectiu o en espècie a favor del deutor; 50) “Risc de model” és la pèrdua potencial que pot incórrer una entitat com a conseqüència de les decisions basades principalment en els resultats de models interns, a causa d’errors en l’elaboració, aplicació o utilització d’aquests models; 51) “Risc d’un excessiu palanquejament” és el risc resultant de la vulnerabilitat d’una entitat a causa d’un palanquejament o palanquejament contingent que pot requerir mesures correctives no previstes en el seu pla de negoci, incloent la venda urgent d’actius que podrien resultar en pèrdues o en ajustaments en la valoració dels actius restants; 52) “Risc operacional” és el risc de pèrdua a causa de la inadequació o de la fallada dels procediments, les persones i els sistemes interns o d’esdeveniments externs, inclòs el risc legal; 53) “Risc sistèmic” és el risc de pertorbació del sistema financer que pot comportar perjudicis greus per al sistema financer i l’economia real; 54) “Situació consolidada” és la situació que resulta de l’aplicació a una entitat dels requisits previstos en la secció segona del capítol primer del títol III, com si aquesta entitat formés, juntament amb una o més entitats, una sola entitat; 55) “Societat financera de cartera” és una entitat financera les filials de la qual són exclusivament o principalment entitats o entitats financeres, i que no és una societat financera mixta de cartera. Les filials d’una entitat financera són principalment entitats o entitats financeres en què almenys una d’elles és una entitat i en què més del 50% del capital, dels actius consolidats, dels ingressos, de la dotació de personal o d’altres indicadors de l’entitat financera considerats rellevants per l’AFA estan associats amb filials que són entitats o entitats financeres; 56) “Societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra” és una societat financera de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra que no és una filial d’una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra. 57) “Societat financera mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals almenys una és una entitat regulada que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer; 58) “Societat financera mixta de cartera matriu al Principat d’Andorra” és una societat financera mixta de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra que no és una filial d’una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, o d’una societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra; 59) “Societat mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una societat financera de cartera, d’una entitat o d’una societat financera mixta de cartera, que compti, com a mínim, amb una entitat entre les seves filials; 60) “Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva” són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; 61) “Sucursal” és una seu d’explotació que constitueixi una part, desproveïda de personalitat jurídica, d’una entitat, i que efectuï directament, de manera total o parcial, les operacions inherents a l’activitat d’una entitat; 62) “Tinença recíproca” és la tinença, per una entitat, d’instruments de fons propis o d’altres instruments de capital emesos per ens del sector financer, quan aquests últims també mantenen instruments de fons propis emesos per aquesta entitat; 63) “Tinença sintètica” és una inversió per part d’una entitat en un instrument financer, el valor del qual està directament relacionat amb el valor dels instruments de capital emesos per un ens del sector financer; 64) “Titulització” és una transacció o un mecanisme mitjançant el qual el risc de crèdit associat a una exposició o a un conjunt d’exposicions es divideix per trams, i que reuneix les dues característiques següents:

a) els pagaments efectuats en el marc de la transacció o del mecanisme depenen del comportament de l’exposició o del conjunt d’exposicions;

b) la subordinació dels trams determina la distribució de les pèrdues durant el període de vigència de la transacció o del mecanisme; 65) “Titulització sintètica” és una titulització en la qual la transferència del risc s’aconsegueix mitjançant l’ús de derivats de crèdit o garanties, i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora; 66) “Titulització tradicional” és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. Aquesta ha de realitzar-se mitjançant la transferència de la propietat de les exposicions titulitzades de l’entitat originadora a un vehicle especialitzat en titulització o “SSPE” (per les seves sigles en anglè.

s) o a través de la subparticipació per un “SSPE”. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora; 67) “Valor de mercat” és, a efectes de béns immobles, l’import estimat pel qual el bé es pot intercanviar a la data de la taxació, entre un comprador i un venedor independents, en el marc d’una transacció efectuada en condicions de mútua independència, en la qual les parts actuen amb coneixement de causa, de manera prudent i sense coacció, després d’un procés de comercialització adequat; 68) “Vehicle especialitzat en titulització” o “SSPE” (per les sigles en anglè.

s) és una societat, un fideïcomís o una altra entitat, diferent d’una originadora o una patrocinadora, organitzat per dur a terme una o més titulitzacions, les activitats del qual es limiten a la consecució d’aquest objectiu, i l’estructura del qual pretén aïllar les seves obligacions de les de l’entitat originadora; 69) “Vincles estrets” és una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:

a) una participació en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20 % o més dels drets de vot o de capital d’una empresa;

b) una relació de control;

c) un vincle permanent entre ambdues o totes elles i una mateixa tercera persona mitjançant una relació de control.

2. Amb la finalitat de garantir que els requisits o les facultats de supervisió establerts en aquesta Llei i el seu reglament d’aplicació s’apliquin en base consolidada o subconsolidada de conformitat amb aquesta Llei i el seu reglament d’aplicació, els termes “entitat”, “entitat matriu al Principat d’Andorra” i “empresa matriu” també han d’incloure:

a) Les societats financeres de cartera i societats financeres mixtes de cartera a les quals s’hagi concedit l’autorització de conformitat amb l’article 5 bis de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

b) Les entitats designades del Principat d’Andorra controlades per una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu al Principat, quan aquesta societat matriu no estigui subjecta a autorització de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 5 bis de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

c) Les societats financeres de cartera i societats financeres mixtes de cartera o entitats designades d’acord amb la lletra d) de l’apartat 5 de l’article 97.

Títol II. Autoritat competent

Article 4 — Funció supervisora de l’AFA en matèria prudencial

Sentències

1. L’AFA exerceix les funcions i competències previstes a l’article 4 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, en matèria de supervisió prudencial de les entitats, així com la facultat sancionadora relacionada amb els incompliments dels requisits establerts en aquesta Llei i el reglament d’aplicació.

2. L’AFA supervisa les activitats de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, a l’efecte de comprovar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació.

3. L’AFA ha de poder obtenir la informació necessària per comprovar el compliment per part de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, dels requisits esmentats en l’apartat 2 i per investigar possibles infraccions d’aquests requisits.

4. Les entitats han de facilitar a l’AFA tota la informació necessària perquè pugui comprovar si les entitats donen compliment a les disposicions establertes en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació. Els mecanismes de control intern i els procediments administratius i comptables de les entitats han de permetre comprovar en tot moment el compliment d’aquestes disposicions.

Títol III. Requisits prudencials per a bancs i empreses d’inversió títol III

Article 5 — Principis generals

Sentències

1. Les entitats han de complir sobre una base individual les obligacions establertes en els capítols segon a cinquè, setè, setè bis i vuitè del títol III, d’aquesta Llei i el reglament d’aplicació, excepte el que disposa la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis.

2. Cap entitat que és empresa matriu o filial, i cap entitat inclosa en la consolidació prudencial, en mèrits de l’article 10, està sotmesa de forma individual a les obligacions establertes en el capítol vuitè del títol III, d’aquesta Llei.

3. Les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió han de complir de forma individual les obligacions establertes en el capítol sisè del títol III d’aquesta Llei. Prèvia sol·licitud a l’AFA, les societats financeres d’inversió poden ser eximides del compliment de les obligacions establertes en el capítol sisè del títol III, així com en la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis, en virtut de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats.

4. Les empreses d’inversió a les quals es fa referència a l’apartat 1 de l’article 48 i a l’apartat 1 de l’article 49, així com les entitats que, en virtut de l’apartat 1 de l’article 6, hagin estat eximides de l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, no han de complir en base individual les obligacions establertes en el capítol setè i els corresponents requisits d’informació sobre la ràtio de palanquejament establerts en el capítol setè bis del títol III.

Article 6 — Excepció a l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual

Sentències

1. L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, a qualsevol filial d’una entitat quan tant la filial com l’entitat estan subjectes a l’autorització i supervisió de l’AFA, i la filial està inclosa en la supervisió en base consolidada de l’entitat que és l’empresa matriu i es compleixin les condicions següents, a fi i efecte de garantir que els fons propis es distribueixen adequadament entre l’empresa matriu i la filial:

a) que no existeixin actualment, ni sigui previsible que hi hagi, impediments importants, de tipus pràctic o jurídic, per a la immediata transferència dels fons propis o el reemborsament de passius per part de l’empresa matriu;

b) que, bé l’empresa matriu demostri, a satisfacció de l’AFA, que efectua una gestió prudent de la filial i s’hagi declarat, amb el consentiment de l’AFA, garant dels compromisos subscrits per la filial, o bé que els riscos a la filial siguin poc significatius;

c) que els procediments d’avaluació, medició i control de riscos de l’empresa matriu incloguin la filial;

d) que l’empresa matriu posseeixi més del 50 % dels drets de vot vinculats a les accions de la filial, o tingui dret a designar o cessar la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la filial.

2. L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, quan l’empresa matriu sigui una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera constituïda al Principat d’Andorra, i sempre que estigui sotmesa a la mateixa supervisió que l’exercida sobre les entitats, i en particular, a les normes establertes en l’apartat 1 de l’article 9.

3. L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, a una entitat matriu subjecta a autorització i supervisió per l’AFA, que estigui inclosa en la supervisió en base consolidada i es compleixin totes les condicions següents, a fi de garantir que els fons propis es distribueixin adequadament entre l’empresa matriu i les filials:

b) que els procediments d’avaluació, medició i control de riscos pertinents per a la supervisió en base consolidada incloguin l’entitat matriu.

Article 7 — Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

Sentències

L’AFA pot eximir, totalment o parcialment, prèvia sol·licitud, de l’aplicació a nivell individual del capítol sisè del títol III, a una entitat i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, supervisant-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions que es determinin reglamentàriament. Quan, de conformitat amb aquest article, l’AFA eximeixi una entitat, totalment o parcialment, de l’aplicació del capítol sisè del títol III, també la pot eximir de l’aplicació dels requisits d’informació corresponents sobre liquiditat de la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis.

Article 8 — Mètode de consolidació individual

Sentències

Sempre que l’entitat matriu acrediti a l’AFA les circumstàncies específiques, incloent-hi les de tipus jurídic, per les quals no existeixen ni es preveu que existeixin impediments significatius, de tipus pràctic o jurídic, per la immediata transferència, a venciment, de fons propis o el reemborsament dels passius per la filial a l’empresa matriu, l’AFA pot autoritzar, cas per cas i prèvia sol·licitud, l’empresa matriu a incorporar en el seu càlcul de l’exigència prevista a l’apartat 1 de l’article 5, aquelles filials que compleixen les condicions establertes en les lletres c) i d) de l’apartat 1 de l’article 6, i que llurs exposicions o passius significatius ho són respecte a l’empresa matriu.

Article 9 — Aplicació dels requisits sobre una base consolidada

Sentències

1. Les entitats matriu amb domicili social al Principat d’Andorra han de complir les obligacions establertes als capítols segon a quart, setè i setè bis del títol III, sobre la base de la seva situació consolidada, excepte el que disposa la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis. Les entitats matriu i les seves filials han d’establir una estructura organitzativa adequada i mecanismes de control intern adequats per garantir que les dades necessàries per a la consolidació són degudament processades i enviades. En particular, han de garantir que les filials que no estan subjectes a aquesta Llei i al reglament d’aplicació apliquin sistemes, procediments i mecanismes per garantir una consolidació adequada.

2. Per tal de vetllar per l’aplicació en base consolidada dels requisits d’aquesta Llei i el reglament d’aplicació, els termes entitat, entitat matriu al Principat d’Andorra i empresa matriu, segons el cas, també es refereixen a les entitats i societats indicades a l’apartat 2 de l’article 3. La situació consolidada d’una entitat de les que preveu la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 3 és la situació consolidada de la societat financera de cartera matriu o de la societat financera mixta de cartera matriu que no estigui subjecta a aprovació de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 5 bis de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. La situació consolidada d’una societat de les que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 3 és la situació consolidada de la seva societat financera de cartera matriu o de la seva societat financera mixta de cartera matriu.

3. Sense contingut 3 bis. Les entitats matriu amb domicili social al Principat d’Andorra han de complir el que disposen el capítol sisè i la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis sobre la base de la seva situació consolidada, si el grup comprèn una o més entitats bancàries o societats financeres d’inversió. En el cas que el grup al Principat d’Andorra contingui únicament societats financeres d’inversió, l’AFA pot, cas per cas i prèvia sol·licitud, eximir les entitats matrius al Principat d’Andorra del compliment de les obligacions establertes al capítol sisè del títol III, així com a la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis, en base consolidada, en funció de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats. Quan s’hagi concedit una exempció en virtut de l’article 7, les entitats i, si escau, les societats financeres de cartera o les societats financeres mixtes de cartera que formin part d’un subgrup de liquiditat han de complir el que disposa el capítol sisè del títol III així com la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis, en base consolidada o subconsolidada del subgrup de liquiditat.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent: a)Sense contingut.

b) l’aplicació dels requisits d’informació en base consolidada establerts al capítol vuitè del títol III, a les entitats matriu, entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu amb domicili social al Principat d’Andorra i les seves filials significatives;

c) l’aplicació dels requisits d’informació establerts al capítol cinquè del títol III, a les empreses matrius i filials;

d) l’excepció de l’aplicació dels requisits establerts als capítols tercer i setè del títol III, als grups d’empreses d’inversió i determinació de la seva supervisió.

Article 10 — Mètodes de consolidació prudencial

Sentències

1. Les entitats, les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera que estan obligades a complir els requisits esmentats en l’article 9 d’acord amb la seva situació consolidada han de dur a terme la plena consolidació de totes les entitats, les entitats financeres i les empreses de serveis auxiliars que són les seves filials. Els apartats 2 a 5 d’aquest article no s’apliquen quan el capítol sisè del títol III i la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis s’apliquin sobre la base de la situació consolidada d’una entitat, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera o de la situació subconsolidada d’un subgrup de liquiditat conforme a l’article 7.

2. Sense contingut 3. En els casos que dos o més empreses estan vinculades sota una mateixa direcció, en mèrits d’un acord celebrat entre aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses, però sense que existeixi una relació de control tal com es defineix al punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3, així com quan els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones, l’AFA pot determinar, cas per cas, el mètode de consolidació prudencial a aplicar per aquestes empreses vinculades.

4. Les entitats han d’aplicar el mètode de la consolidació proporcional, en funció de la part de capital que representin les participacions en entitats i en entitats financeres dirigides per una empresa inclosa en la consolidació conjuntament amb una o diverses empreses no incloses en la consolidació, quan la responsabilitat d’aquestes empreses es limiti a la part de capital que posseeixin.

5. En casos de participació o altres vincles de capital diferents dels previstos en els apartats 1 a 4, l’AFA ha de determinar si és necessari dur a terme la consolidació prudencial així com el mètode de consolidació. En particular, l’AFA pot permetre o exigir la utilització del mètode de consolidació per posada en equivalència. No obstant això, la utilització d’aquest mètode no constitueix una inclusió d’aquestes empreses en la supervisió consolidada.

6. L’AFA ha de decidir si, en els casos següents, ha d’efectuar-se la consolidació, i de quina forma:

a) quan una entitat exerceixi, en opinió de l’AFA, una influència significativa en una o diverses entitats o entitats financeres, sense tenir però una participació o altres vincles de capital en aquestes entitats, i.

b) quan dos o més entitats o entitats financeres estiguin sota direcció única, sense que aquesta hagi estat establerta per contracte o per mitjà de clàusules estatutàries.

7. Quan una entitat tingui una filial que sigui una empresa diferent d’una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars o tingui una participació en aquesta empresa, s’ha d’aplicar a aquesta filial o participació el mètode d’equivalència. Això no obstant, la utilització d’aquest mètode no constitueix una inclusió de les empreses de què es tracti en la supervisió en base consolidada. Com a excepció del que disposa el paràgraf primer, l’AFA pot permetre o exigir a les entitats que apliquin un mètode diferent d’aquestes filials o participacions, incloent-hi el mètode exigit en el marc comptable aplicable, sempre que:

a) L’entitat ja no apliqui el mètode d’equivalència el 28 de desembre del 2024.

b) L’aplicació del mètode d’equivalència sigui injustificadament perjudicial o no reflecteixi adequadament els riscos que l’empresa a què es refereix el paràgraf primer representa per a l’entitat.

c) El mètode aplicat no tingui com a resultat la consolidació plena o la consolidació proporcional de l’empresa.

8. L’AFA pot exigir la plena consolidació o consolidació proporcional d’una filial o una empresa en què una entitat tingui una participació quan aquesta filial o aquesta empresa no sigui una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars i quan es compleixin totes les condicions següents:

a) Que l’empresa no sigui una entitat asseguradora, una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, una entitat reasseguradora, una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, una societat de cartera d’assegurances o una empresa exclosa de l’àmbit d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

b) Que hi hagi un risc substancial que l’entitat decideixi donar suport financer a aquesta empresa en condicions de tensió, en absència o per sobre de qualsevol obligació contractual de prestar aquest suport.

9. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per especificar en quines condicions s’ha d’efectuar la consolidació en els casos esmentats als apartats 3 a 6 i a l’apartat 8.

Article 11 — Entitats i empreses excloses de l’àmbit d’aplicació de la consolidació prudencial

Sentències

1. Una entitat, entitat financera o empresa de serveis auxiliars que sigui filial o una empresa en la qual es tingui una participació, pot ser exclosa de la consolidació, prèvia autorització de l’AFA, si l’import total dels actius i les partides fora de balanç de l’empresa de què es tracti és inferior al menor dels dos imports següents:

a) 10 milions d’euros;

b) l’1 % de l’import total dels actius i les partides fora de balanç de l’empresa matriu o l’empresa que posseeix la participació.

2. L’AFA pot decidir, cas per cas, no incloure en la consolidació una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars, que siguin filials o participades, en els supòsits següents:

a) quan l’empresa de què es tracti estigui situada en un altre país en el què existeixin obstacles jurídics per a la transmissió de la informació necessària;

b) quan l’empresa de què es tracti no presenti un interès significatiu per als objectius de la supervisió de les entitats;

c) quan, segons el parer de l’AFA, la consolidació de la situació financera de l’empresa de què es tracti resulti inadequada o pugui induir a error des del punt de vista dels objectius de la supervisió de les entitats.

3. Quan, en els casos que preveu l’apartat 1 i la lletra b) de l’apartat 2, diverses empreses responguin als criteris esmentats, aquestes han de ser incloses en la consolidació sempre que el conjunt format per aquestes empreses presenti un interès significatiu pel que fa als objectius especificats.

Article 12 — Subconsolidació en el cas d’entitats i empreses de tercers països

Sentències

1. Les entitats filials han d’aplicar els requisits que s’estableixin reglamentàriament respecte de les participacions qualificades fora del sector financer, així com els establerts en els capítols tercer, quart i setè, i els requisits d’informació corresponents establerts al capítol setè bis del títol III, sobre la base de la seva situació subconsolidada quan aquestes entitats, o l’empresa matriu en cas que aquesta última sigui una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera, posseeixin una entitat, una entitat financera, com a filials en un altre país o en posseeixin una participació.

2. Com a excepció del que disposa l’apartat 1, les entitats filials poden optar per no aplicar el que s’estableixi reglamentàriament respecte de les participacions qualificades fora del sector financer, així com el que estableixen els capítols tercer, quart i setè, i els corresponents requisits d’informació establerts al capítol setè bis del títol III, sobre la base de la seva situació subconsolidada quan els actius totals i les partides fora de balanç de les filials i les participacions a tercers països siguin inferiors al 10% de l’import total dels actius i les partides fora de balanç de l’entitat filial.

Article 13 — Empreses d’altres països

Sentències

A efectes de l’aplicació de la supervisió en base consolidada en mèrits a les seccions segona i tercera d’aquest capítol, els termes «empresa d’inversió», «entitat bancària», «entitat financera» i «entitat» són aplicables així mateix a les empreses establertes a altres països que, d’estar establertes al Principat d’Andorra, entrarien en la definició que d’aquests termes figura en l’article 3.

Article 14 — Valoració d’actius i de partides fora de balanç

Sentències

La valoració dels actius i de les partides fora de balanç s’ha d’efectuar de conformitat amb el marc comptable aplicable al Principat d’Andorra.

Article 15 — Autoavaluació del capital intern

Sentències

1. Les entitats i els seus grups consolidables han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius a fi d’avaluar i mantenir de manera permanent els imports, els tipus i la distribució del capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell dels riscos a què estan o poden estar exposats. Aquestes estratègies i procediments han de ser revisats internament de forma periòdica a fi de garantir que segueixin sent exhaustius i proporcionats a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat interessada.

2. El procés d’autoavaluació del capital previst en l’apartat 1 ha de realitzar-se:

a) en base consolidada, d’acord amb el que s’estableix en les seccions segona i tercera;

b) en base individual per:

i) les entitats, excepte per les entitats que són filials d’entitats amb domicili social al Principat d’Andorra;i.

i) les entitats que no s’inclouen a la consolidació prudencial en mèrits a l’article 11;ii.

i) els grups d’empreses d’inversió exemptes de l’aplicació dels requisits de fons propis en base consolidada en mèrits de la lletra d) apartat 4, de l’article 9.

c) en base subconsolidada, integrant l’entitat matriu, societat financera de cartera, societat financera de cartera mixta i les seves filials amb domicili social al Principat d’Andorra.

3. Les entitats han de proporcionar a l’AFA, abans del 12 de maig, o el següent dia hàbil en cas festiu o dia no hàbil, de cada exercici, un informe anual del procés d’autoavaluació de capital intern referit a l’exercici precedent tancat a 31 de desembre, incloent-hi un resum descriptiu de les estratègies i procediments a què fa referència l’apartat 1. Per l’elaboració de l’informe d’autoavaluació del capital intern, les entitats han de tenir en compte els criteris i directrius que pot dictar l’AFA.

Article 16 — Sistemes, procediments i mecanismes de les entitats

Sentències

1. Les entitats han de complir les obligacions establertes en aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, sobre una base individual, excepte en el cas que l’AFA autoritzi les excepcions previstes en l’article 6.

2. Les empreses matriu i filials subjectes a aquesta Llei han de complir les obligacions establertes en aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, en base consolidada o subconsolidada, per garantir que els sistemes, els procediments i els mecanismes requerits per aquesta secció i els anteriorment esmentats articles de la Llei 7/2024 són coherents i estan ben integrats, i que es pot facilitar qualsevol classe de dades i la informació pertinents als efectes de supervisió. En particular, les empreses matrius i filials subjectes a aquesta Llei han d’implementar tals sistemes, procediments i mecanismes en les seves filials no subjectes a aquesta Llei, incloses les establertes en centres financers extraterritorials. Aquests sistemes, procediments i mecanismes han de ser coherents i estar ben integrats, i aquestes filials han de ser capaces de produir qualsevol classe de dades i la informació pertinents a efectes de supervisió. Les empreses filials que no estiguin subjectes a aquesta Llei han de complir els seus requisits específics sectorials de manera individual.

3. Les obligacions resultants d’aquesta secció, així com dels articles 6 a 6 duodecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i relatives a empreses filials que no estan elles mateixes subjectes a aquesta Llei, no s’han d’aplicar si l’entitat matriu al Principat d’Andorra pot demostrar a l’AFA que l’aplicació d’aquests requisits resulta il·lícita sota les lleis del país tercer on està establerta la filial.

Article 17 — Tractament de riscos

Sentències

1. L’òrgan d’administració ha d’aprovar i revisar periòdicament les estratègies i polítiques d’assumpció, gestió, supervisió i mitigació dels riscos a què l’entitat està o pot estar exposada, incloent-hi aquells plantejats per la conjuntura macroeconòmica en la qual opera en relació amb la situació del cicle econòmic.

2. L’òrgan d’administració ha de dedicar temps suficient a la consideració de les qüestions relacionades amb els riscos. L’òrgan d’administració ha de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials recollits en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació, ha de vetllar perquè s’hi assignin els recursos adequats, i ha de participar així mateix en la valoració dels actius i en l’ús de qualificacions creditícies externes. L’entitat ha d’establir canals d’informació a l’òrgan d’administració sobre tots els riscos importants als quals s’enfronta i sobre polítiques de gestió de riscos i les seves modificacions.

Article 18 — Risc de crèdit i contrapart

Sentències

En matèria de risc de crèdit i de contrapart, les entitats:

a) han de basar la concessió de crèdits en criteris sòlids i ben definits i que el procediment d’aprovació, modificació, renovació i refinançament de crèdits estigui clarament establert;

b) han de disposar de metodologies internes que els permetin avaluar el risc de crèdit de les exposicions davant dels diferents deutors, valors o posicions de titulització, així com el risc de crèdit del conjunt de la cartera. Concretament, les metodologies internes no se sustenten únicament o mecànicament en les qualificacions creditícies externes. El fet que els requisits de recursos propis es basin en l’avaluació d’una ECAI o en la inexistència d’una qualificació de l’exposició, no impedeix que les entitats tinguin en compte una altra informació pertinent per avaluar la seva assignació de capital intern;

c) han d’utilitzar mètodes eficaços per administrar i supervisar de manera permanent les diverses carteres i exposicions amb risc de crèdit, així com per identificar i gestionar els crèdits dubtosos i fer els ajustaments de valor i les dotacions de provisions adequats;

d) han de diversificar les carteres de crèdits de manera adequada, tenint en compte els mercats objectius i l’estratègia global de l’entitat en matèria de crèdit.

Article 19 — Risc residual

Sentències

Les entitats han de tenir polítiques i procediments escrits, a fi d’abordar i controlar el risc que les tècniques reconegudes de mitigació del risc de crèdit, aplicades per l’entitat, resultin menys eficaces del que s’esperava.

Article 20 — Risc de concentració

Sentències

Les entitats han de tenir en compte i controlar, entre altres, mitjançant polítiques i procediments escrits, el risc de concentració derivat:

a) de les exposicions davant de cadascuna de les contraparts, incloent-hi les entitats de contrapartida central, els grups de contraparts vinculades i les contraparts del mateix sector econòmic, de la mateixa regió geogràfica o de la mateixa activitat o matèria primera o,b) de l’aplicació de tècniques de mitigació del risc de crèdit, incloent-hi els riscos vinculats a grans exposicions creditícies indirectes, com ara un emissor de garanties reals.

Article 21 — Risc de titulització

Sentències

1. Les entitats han de valorar i controlar mitjançant polítiques i procediments adequats els riscos derivats d’operacions de titulització en les quals les entitats bancàries actuïn com a inversores, originadores o patrocinadores, incloent-hi el risc reputacional, així com els que sorgeixen en relació amb estructures o productes complexos, per assegurar que el contingut econòmic de l’operació queda plenament reflectit en les decisions d’avaluació i gestió del risc.

2. Les entitats originadores d’operacions de titulització renovables que inclouen clàusules d’amortització anticipada han de disposar de plans de liquiditat per fer front a les implicacions derivades tant de l’amortització programada com de l’anticipada.

Article 22 — Risc de mercat

Sentències

1. Les entitats han d’aplicar polítiques i procediments per determinar, valorar i gestionar totes les fonts significatives de risc de mercat i dels efectes d’aquests riscos que siguin significatius.

2. Les entitats han de prendre les mesures pertinents contra el risc d’insuficiència de liquiditat derivat del fet que una posició curta arriba a venciment abans que la posició llarga.

3. El capital intern de les entitats ha de ser adequat per cobrir els riscos de mercat significatius que no estan subjectes a un requisits de recursos propis. Les entitats que, a l’hora de calcular els requisits de recursos propis per risc de posició, han compensat les seves posicions en una o més de les accions que constitueixen un índex borsari amb una o més posicions en un contracte de futurs o un altre producte basat en aquest índex borsari, han de disposar d’un capital intern adequat per a cobrir el risc de pèrdua de base resultant de la diferència entre l’evolució del valor del contracte de futurs o de l’altre producte i el del valor de les accions que componen l’índex borsari. Les entitats també han de mantenir l’esmentat capital intern adequat quan tenen posicions oposades en contractes de futurs basats en índexs borsaris que no són idèntics quant al seu venciment i/o la seva composició. Quan una entitat assegura instruments de deute i de capital, i utilitza el mecanisme previst en el reglament d’aplicació per a la reducció de les posicions netes, ha d’assegurar-se que manté suficient capital intern per cobrir el risc de pèrdues que existeix entre el moment del compromís inicial i el dia hàbil següent.

Article 23 — Risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació

Sentències

Les entitats han d’aplicar sistemes per determinar, avaluar i gestionar el risc derivat de possibles variacions dels tipus d’interès que incideixen en les activitats alienes a la cartera de negociació de l’entitat.

Article 24 — Risc operacional

Sentències

1. Les entitats han d’aplicar polítiques i procediments per avaluar i gestionar l’exposició al risc operacional, incloent-hi, si escau, el risc de model i el risc provinent de les externalitzacions, i per cobrir el risc d’esdeveniments poc freqüents generadors de pèrdues molt elevades. Les entitats han d’especificar el que constitueix un risc operacional als efectes d’aquestes polítiques i procediments.

2. Les entitats han d’establir plans de contingència i continuïtat del negoci que els permetin mantenir la seva activitat i limitar les pèrdues en cas d’interrupcions greus en el negoci.

Article 25 — Risc de liquiditat

Sentències

1. Les entitats han de tenir estratègies, polítiques, procediments i sistemes sòlids per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar el risc de liquiditat, al llarg d’un conjunt apropiat d’horitzons temporals, incloent-hi l’intradia, per assegurar que les entitats mantenen un nivell adequat de coixins de liquiditat. Aquestes estratègies, polítiques, procediments i sistemes s’han d’adaptar a les línies de negocis, divises, sucursals i entitats jurídiques i han d’incloure mecanismes adequats d’assignació dels costos, dels beneficis i dels riscos de liquiditat.

2. Les estratègies, polítiques, procediments i sistemes als quals es fa referència en l’apartat 1 han de ser proporcionals a la complexitat, el perfil de risc, l’àmbit d’activitat de les entitats i d’acord a la tolerància al risc fixada per l’òrgan d’administració, i han de reflectir la importància de l’entitat en cada una de les jurisdiccions en les quals dur a terme la seva activitat. Les entitats han de comunicar la tolerància al risc a totes les línies de negoci rellevants.

3. Les entitats, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, han de mantenir els perfils de risc de liquiditat que resultin adequats per al seu bon funcionament i la solidesa del sistema financer. L’AFA ha de controlar l’evolució d’aquests perfils de risc de liquiditat mantingut per les entitats, atenent a elements com el disseny i els volums de productes, la gestió del risc, les polítiques de finançament i les concentracions de finançament. L’AFA pot adoptar mesures eficaces quan l’evolució dels perfils de risc de liquiditat d’una entitat pot donar lloc a inestabilitat en una altra entitat o a inestabilitat sistèmica.

4. Les entitats han de desenvolupar metodologies per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar les posicions de finançament. Aquestes metodologies han d’incloure els fluxos d’efectiu significatius, actuals i previstos, dels actius i dels passius, així com de les partides fora de balanç, inclosos els passius contingents i el possible impacte del risc reputacional.

5. Les entitats han d’establir una distinció entre els actius pignorats i els actius lliures de càrregues que estan disponibles en tot moment, en especial en situacions d’urgència. Així mateix, les entitats han de tenir en consideració l’ens jurídic en el qual es troben radicats els actius, el país on els béns estan registrats legalment, ja sigui en un registre o en una anotació en compte, així com la seva admissibilitat i han d’efectuar un seguiment de com els actius poden ser mobilitzats de forma oportuna.

6. Les entitats també han de prendre en consideració les limitacions legals, reglamentàries i operatives a les possibles transferències de liquiditat i d’actius lliures de càrregues entre ens, tant a dins com a fora del Principat d’Andorra.

7. Les entitats han de tenir en compte les diferents eines de mitigació del risc de liquiditat, incloent-hi un sistema de límits i uns coixins de liquiditat que permeten afrontar diverses situacions de dificultat, així com una diversificació adequada de la seva estructura de finançament i del seu accés a fonts de finançament. Aquestes mesures han de ser revisades periòdicament.

8. Les entitats han de tenir en compte escenaris alternatius en relació a les posicions de liquiditat i als factors mitigants del risc, i han de revisar els supòsits en els quals es basen les decisions relatives a la posició de finançament, com a mínim, un cop l’any. Per a aquesta finalitat, els escenaris alternatius han de contemplar, en particular, les partides de fora de balanç i altres passius contingents, inclosos els vehicles especialitzats en titulització (“SSPE”) o els d’altres ens amb finalitats especials, en relació amb els quals l’entitat actua com a patrocinadora o proporciona un suport significatiu en termes de liquiditat.

9. Les entitats han d’analitzar l’impacte potencial d’escenaris alternatius, que afecten únicament la pròpia entitat, tot el mercat i una combinació d’ambdós escenaris. Les entitats han de prendre en consideració diferents períodes de temps, així com situacions de tensió amb diferents graus de dificultat.

10. Les entitats han d’ajustar periòdicament les seves estratègies, polítiques internes i límits de risc de liquiditat i desenvolupar plans de contingència eficaços, tenint en compte el resultat dels escenaris alternatius esmentats en l’apartat 8.

11. Les entitats han de dotar-se de plans de recuperació de liquiditat en què es defineixin les estratègies adequades, així com les pertinents mesures d’aplicació, amb l’objectiu de corregir possibles dèficits de liquiditat, i si s’escau, en relació a les sucursals establertes fora del Principat d’Andorra. Les entitats han de posar a prova aquests plans com a mínim un cop l’any, els han d’actualitzar en base als resultats dels escenaris alternatius establerts en l’apartat 8, i els han de comunicar a’la direcció general i sotmetre’ls a la seva aprovació, de tal manera que les polítiques i procediments interns puguin ajustar-se segons correspongui. Les entitats han d’adoptar amb antelació les mesures operatives necessàries per garantir que els plans de recuperació de liquiditat poden ser aplicats de forma immediata. Per a les entitats bancàries, entre les citades mesures operatives s’han d’incloure mantenir garanties reals immediatament disponibles per poder obtenir finançament extern. Això inclou, en cas de necessitat, que l’entitat bancària ha de mantenir garanties en la moneda d’un tercer país enfront de la qual estigui exposada, i, quan resulti imprescindible per motius operatius, dins el territori d’un tercer país enfront de la moneda que està exposada.

Article 26 — Risc de palanquejament excessiu

Sentències

1. Les entitats han d’establir polítiques i procediments per a identificar, gestionar i controlar el risc de palanquejament excessiu. Entre els indicadors de risc de palanquejament excessiu figuren la ràtio de palanquejament establert en l’article 84 d’aquesta Llei i els desfasaments entre actius i obligacions.

2. Les entitats han d’afrontar el risc de palanquejament excessiu amb caràcter preventiu, tenint en compte els increments potencials d’aquest risc causats per reduccions dels fons propis de l’entitat que es deriven de pèrdues previstes o efectives, en funció de les normes comptables aplicables. A aquests efectes, les entitats han d’estar en condicions d’afrontar diverses situacions de dificultat pel que fa al risc de palanquejament excessiu.

Article 27 — Capital de nivell 1

Sentències

El capital de nivell 1 d’una entitat és igual a la suma del capital de nivell 1 ordinari i el capital de nivell 1 addicional d’aquesta entitat.

Article 28 — Elements de capital de nivell 1 ordinari

Sentències

1. Els elements de capital de nivell 1 ordinari són els següents:

a) els instruments de capital, que compleixen amb els requisits per a ser considerats com a element de capital de nivell 1 ordinari que es determinin reglamentàriament;

b) primes d’emissió relacionades amb els instruments esmentats en la lletra a);

c) els beneficis no distribuïts;

d) altres resultats integrals acumulats;

e) altres reserves;

f) fons per riscos generals bancaris. Els elements esmentats en les lletres c) a f) han de ser reconeguts com a capital de nivell 1 ordinari només quan poden ser aplicats per l’entitat de forma immediata i sense restriccions per cobrir riscos o pèrdues, tant aviat com es produeixin.

2. A efectes del que disposa la lletra c) de l’apartat 1, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari, subjecte a l’autorització de l’AFA i els requisits que es determinin reglamentàriament, els beneficis provisionals o de tancament d’exercici abans que l’entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar:

a) les disposicions d’aplicació en relació amb els elements de capital de nivell 1 ordinari;

b) condicions per considerar que els instruments de capital qualifiquen com a instruments de capital de nivell 1 ordinari i;

c) conseqüències si els instruments de capital de nivell 1 ordinari deixen de reunir les condicions previstes.

Article 29 — Filtres prudencials

Sentències

1. Les entitats han d’excloure de qualsevol element de fons propis tot increment del patrimoni net que es derivi dels actius titulitzats, incloent-hi:

a) l’increment derivat d’ingressos per marges futurs que donin lloc a una plusvàlua per a l’entitat;

b) quan l’entitat sigui originadora d’una titulització, els guanys nets derivats de la capitalització de futurs ingressos procedents dels actius titulitzats que proporcionin una millora creditícia a les posicions de titulització.

2. Les entitats no han d’incloure en cap element de fons propis, en relació amb les cobertures de fluxos d’efectiu i els canvis en el valor dels passius propis, les partides següents:

a) les reserves al valor raonable connexes a pèrdues o guanys per cobertures de fluxos d’efectiu d’instruments financers no valorats a valor raonable, inclosos els fluxos d’efectiu previstos;

b) pèrdues o guanys per passius de l’entitat valorats al valor raonable que es derivin de canvis en la pròpia qualitat creditícia de l’entitat;

c) pèrdues i guanys al valor raonable, per passius derivats de l’entitat que siguin conseqüència de canvis en el propi risc de crèdit de l’entitat. A efectes de la lletra c) de l’apartat 2, les entitats no han de compensar les pèrdues i guanys a valor raonable derivades del propi risc de crèdit de l’entitat amb les derivades del risc de crèdit de la seva contrapart.

3. Les entitats han de dur a terme una valoració prudent dels seus actius valorats a valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de qualsevol ajust de valor addicional que sigui necessari.

4. Tret en el cas de les partides esmentades en l’apartat 2, les entitats no han de realitzar ajustaments dirigits a eliminar dels seus fons propis les pèrdues o guanys no realitzats d’actius o passius valorats a valor raonable.

5. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) el concepte de plusvàlua a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1;

b) els casos en què l’entitat pot incloure en els seus fons propis l’import de pèrdues i guanys dels seus passius, sense perjudici del que disposa l’apartat 2, lletra b).

Article 30 — Deduccions en els elements del capital de nivell 1 ordinari

Sentències

1. Les entitats han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació amb el mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:

a) les pèrdues de l’exercici en curs;

b) els actius intangibles, amb l’excepció dels actius consistents en programes informàtics que hagin estat valorats amb prudència i el valor dels quals no es vegi perjudicat en cas de resolució, insolvència o liquidació de l’entitat.

c) els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs, amb les exempcions a la deducció que es determini reglamentàriament;

d) els actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides en el balanç de l’entitat;

e) els instruments propis de capital de nivell 1 ordinari que posseeixi una entitat, directament, indirectament i sintèticament, inclosos els instruments de capital de nivell 1 ordinari que l’entitat tingui l’obligació real o contingent d’adquirir en virtut d’un compromís contractual vigent;

f) els instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer que posseeixin els ens directament, indirectament o sintèticament, quan aquests ens tinguin una tinença recíproca amb l’entitat que, segons el parer de l’AFA, estigui destinada a incrementar artificialment els fons propis de l’entitat;

g) l’import pertinent dels instruments que l’entitat posseeixi, directament, indirectament o sintèticament capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer quan l’entitat no mantingui una inversió significativa en aquests ens;

h) l’import pertinent dels instruments que l’entitat posseeixi, directament, indirectament o sintèticament de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer quan l’entitat mantingui una inversió significativa en aquests ens, amb les exempcions i alternatives a la deducció que es determinin reglamentàriament;

i) l’import de les partides que han de deduir-se dels elements del capital de nivell 1 addicional, d’acord amb l’article 33, que excedeixi dels elements del capital de nivell 1 addicional de l’entitat;

j) l’import de l’exposició dels següents elements, subjecte a les condicions que es determinin reglamentàriament, quan l’entitat dedueixi aquest import de l’import dels elements del capital de nivell 1 ordinari com a alternativa a l’aplicació d’una ponderació del risc:

i) participacions qualificades fora del sector financer significatives en relació al capital admissible, amb les exempcions i alternatives a la deducció que es determinin reglamentàriament;i.

i) posicions de titulització d’entitats originadores en les quals no concorrin les condicions que es determinin reglamentàriament, com per exemple la no transferència significativa del risc de crèdit d’una titulització tradicional o sintètica, posicions de titulització no qualificades, o posicions de titulització o retitulització amb baixa qualificació creditícia;ii.

i) diferència de preu en operacions sobre instrument de deute, valors de renda variable, divises i matèries primeres pendents de liquidar (operacions incompletes), d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

k) tot impost connex als elements del capital de nivell 1 ordinari que resulti previsible en el moment del càlcul d’aquest, excepte quan l’entitat ajusti degudament l’import dels elements del capital de nivell 1 ordinari, en la mesura que tals impostos redueixin la quantia màxima d’aquests elements que pot destinar-se a la cobertura de riscos o pèrdues;

l) L’import aplicable corresponent a la insuficiència de la cobertura de les exposicions dubtoses.

m) en relació amb un compromís de valor mínim, d’acord amb el que es determini reglamentàriament, tota diferència negativa entre el valor actual de mercat de les participacions o accions en OIC que sustenten el compromís de valor mínim i el valor actual del compromís de valor mínim, sempre que l’entitat ja no hagi reconegut una reducció dels elements del capital de nivell 1 ordinari.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) el procediment de càlcul i límits aplicables en l’aplicació de les deduccions als elements del capital de nivell 1 ordinari;

b) les exempcions de deduccions dels elements de capital de nivell 1 ordinari i alternatives possibles a l’aplicació de deduccions.

c) l’aplicació de les deduccions a que fan referència les lletres a), c), d), e), g), h) i k) de l’apartat 1 i les deduccions relacionades recollides en les lletres a), c), d) i f) de l’apartat 1 de l’article 33 i les lletres a), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 36.

d) els tipus d’instruments de capital d’entitats financeres i d’empreses d’assegurances i de reassegurances de tercers països que s’han de deduir dels següents elements dels fons propis:

i) elements de capital de nivell 1 ordinari;i.

i) elements de capital de nivell 1 addicional;ii.

i) elements de capital de nivell 2.

Article 31 — Capital de nivell 1 ordinari

Sentències

El capital de nivell 1 ordinari d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 1 ordinari, després de l’aplicació dels filtres prudencial requerits a l’article 29, de les deduccions establertes en l’article 30, i aplicades les exempcions i alternatives previstes també en els articles 30 i 42.

Article 32 — Elements de capital de nivell 1 addicional

Sentències

1. Els elements de capital de nivell 1 addicional comprenen els següents:

a) els instruments de capital que compleixen amb els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 1 addicional que es determinin reglamentàriament;

b) primes d’emissió relacionades amb els instruments esmentats en la lletra a). Els instruments inclosos en la lletra a) no han d’estar qualificats com a elements de capital de nivell 1 ordinari o nivell 2.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:

a) les disposicions d’aplicació en relació amb els elements de capital de nivell 1 addicional;

b) les condicions per considerar que els instruments de capital qualifiquen com a instruments de capital de nivell 1 addicional;

c) les conseqüències en el cas que els instruments de capital de nivell 1 addicional deixin de reunir les condicions requerides en la lletra b) anterior.

Article 33 — Deduccions en els elements del capital de nivell 1 addicional

Sentències

1. Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 addicional, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:

a) les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments propis de capital de nivell 1 addicional posseïdes per les entitats, inclosos els instruments propis de capital de nivell 1 addicional que l’entitat pugui estar obligada a adquirir com a conseqüència de compromisos contractuals vigents;

b) les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 1 addicional en ens del sector financer, quan l’entitat tingui una tinença recíproca que, segons el parer de l’AFA, estigui destinada a incrementar artificialment els fons propis de l’entitat;

c) l’import pertinent dels instruments de capital de nivell 1 addicional que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer, conforme es determini reglamentàriament, quan l’entitat no mantingui una inversió significativa en aquests ens;

d) les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 1 addicional en ens del sector financer, quan l’entitat mantingui una inversió significativa en aquests ens, excloses les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils;

e) l’import de les partides que hagin de deduir-se dels elements del capital de nivell 2, d’acord amb l’article 36, que excedeixi dels elements del capital de nivell 2 de l’entitat;

f) tot impost connex als elements del capital de nivell 1 addicional que resulti previsible en el moment del càlcul d’aquest, excepte quan l’entitat ajusti degudament l’import dels elements del capital de nivell 1 addicional, en la mesura que tals impostos redueixin la quantia màxima d’aquests elements que pot destinar-se a la cobertura de riscos o pèrdues.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) el procediment de càlcul i límits aplicables en l’aplicació de les deduccions als elements del capital de nivell 1 addicionals;

b) les exempcions de deduccions dels elements de capital de nivell 1 addicional i alternatives possibles a l’aplicació de deduccions.

Article 34 — Capital de nivell 1 addicional

Sentències

El capital de nivell 1 addicional d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 1 addicional, un cop efectuades les deduccions a què fa referència l’article 33 i després de l’aplicació de l’article 42.

Article 35 — Elements de capital de nivell 2

Sentències

1. Els elements de capital de nivell 2 són els següents:

a) els instruments de capital que compleixin els requisits i en la mesura que es determini reglamentàriament;

b) primes d’emissió relacionades amb els instruments esmentats en la lletra a);

c) els ajustaments per risc de crèdit general, sense tenir en compte els efectes fiscals, fins al límit que es determini reglamentàriament, de les exposicions ponderades per risc calculat de conformitat amb el que es disposa en la secció tercera del capítol tercer, d’aquest títol. Els elements inclosos en la lletra a) no es consideren elements de capital de nivell 1 ordinari ni elements de capital de nivell 1 addicional.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) les disposicions d’aplicació en relació amb els elements de capital de nivell 2;

b) les condicions per considerar que els instruments de capital i préstecs subordinats qualifiquen com a instruments de capital de nivell 2;

c) la consideració dels instruments de capital de nivell 2 i préstecs subordinats en els cincs anys anteriors al seu venciment;

d) les conseqüències en el cas que els instruments de capital de nivell 2 deixin de reunir les condicions requerides en la lletra a) anterior.

Article 36 — Deduccions en els elements del capital de nivell 2

Sentències

1. S’ha de deduir del capital de nivell 2, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:

a) les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments propis de capital de nivell 2 posseïdes per les entitats, incloent-hi els instruments propis de capital de nivell 2 que l’entitat pugui estar obligada a adquirir com a conseqüència de compromisos contractuals vigents;

b) les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 2 en ens del sector financer, quan l’entitat tingui una tinença recíproca que, segons el parer de l’AFA, estigui destinada a incrementar artificialment els fons propis de l’entitat;

c) l’import pertinent dels instruments de capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer quan l’entitat no mantingui una inversió significativa en aquests ens;

d) les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 2 en ens del sector financer, quan l’entitat mantingui una inversió significativa en aquests ens, excloses les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) el procediment de càlcul i límits aplicables en l’aplicació de les deduccions als elements del capital de nivell 2;

b) les exempcions de deduccions dels elements de capital de nivell 2.

Article 37 — Capital de nivell 2

Sentències

El capital de nivell 2 d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 2 un cop efectuades les deduccions a què fa referència l’article 36 i després de l’aplicació de l’article 42.

Article 38 — Fons propis

Sentències

Els fons propis d’una entitat es componen de la suma del seu capital de nivell 1 i del seu capital de nivell 2.

Article 39 — Distribucions basades en instruments

Sentències

1. Els instruments de capital i passius pels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis no qualifiquen com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, ni com a instruments de capital de nivell 1 addicional, ni com a instruments de capital de nivell 2, ni com a instruments de passius admissibles, tret que l’entitat hagi rebut l’autorització prèvia de l’AFA.

2. Els instruments de capital i passius pels quals una persona jurídica, diferent de l’entitat que els emet, té discreció per decidir o requerir que el pagament de distribucions basades en aquests instruments o passius es faci en una forma diferent de l’efectiu o d’instrument de fons propis, no tenen la consideració d’instrument de capital de nivell 1 ordinari, ni d’instruments de capital de nivell 1 addicional, ni d’instruments de capital de nivell 2, ni de passius admissibles.

3. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:

a) les condicions perquè les entitats puguin obtenir l’autorització esmentada en l’apartat 1.

b) els mètodes admissibles per determinar els nivells de distribucions basades en instruments de capital de nivell 1 addicional, en els de nivell 2 i de passius admissibles.

Article 40 — Instruments de capital emesos per ens regulats del sector financer que no es consideren capital reglamentari

Sentències

Les entitats no han deduir de cap element dels fons propis les tinences directes, indirectes o sintètiques d’instruments de capital emesos per un ens regulat del sector financer, que no es considerin capital reglamentari d’aquest ens.

Article 41 — Autorització per reduir els fons propis

Sentències

1. L’AFA ha d’autoritzar una entitat a reduir, rescatar, amortitzar, recomprar o reemborsar instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2 o a reduir, distribuir o reclassificar els comptes de primes d’emissió corresponents sempre que es compleixi alguna de les condicions següents:

a) amb anterioritat o simultàniament a l’acció a què es refereixen l’incís i.

v) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, en relació amb instruments de capital de nivell 1 ordinari, i l’incís iv bis), en relació amb instruments de capital de nivell 1 addicional i de nivell 2, que l’entitat substitueixi els instruments esmentats per instruments de fons propis de qualitat igual o superior en condicions que resultin sostenibles per a la capacitat d’ingressos de l’entitat.

b) que l’entitat hagi demostrat satisfactòriament a l’AFA que els seus fons propis i passius admissibles, després de l’acció esmentada, superen el que exigeix l’apartat 1 de l’article 46, els requisits combinats de coixins que es defineixen a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 54 i els requisits de fons propis i passius admissibles de l’article 45 de la Llei 7/2021, de 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió per un marge que l’AFA consideri necessari de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 97. Quan una entitat ofereixi garanties suficients que pot operar amb fons propis superiors als imports que es requereixen segons aquesta Llei i el reglament d’aplicació, l’AFA pot concedir a aquesta entitat una autorització prèvia general per emprendre qualsevol de les accions a què fan referència el incisos i.

v) i v) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, d’acord amb uns criteris que garanteixin que aquesta acció futura s’efectua d’acord amb les condicions establertes a les lletres a) i b) d’aquest apartat. Aquesta autorització prèvia general només es concedeix per un període de temps concret, que no pot excedir un any, al final del qual pot ser renovada. L’autorització prèvia general es pot concedir per un import predeterminat, que fixi l’AFA. En el cas dels instruments de capital de nivell 1 ordinari, aquest import predeterminat no pot excedir el 3% de l’import de l’emissió pertinent ni el 10% de l’import en què el capital de nivell 1 ordinari excedeixi la suma dels requisits de capital de nivell 1 ordinari previstos en aquest Llei i en el reglament d’aplicació, així com la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió i pel marge que l’AFA consideri necessari. En el cas dels instruments de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, l’import predeterminat no pot excedir el 10% de l’import de l’emissió pertinent ni el 3% del saldo viu total dels instruments de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, segons escaigui. L’AFA ha de revocar l’autorització prèvia general quan una entitat incompleixi qualsevol dels criteris establerts a efectes de la mateixa autorització.

2. Quan s’avaluï la sostenibilitat dels instruments de substitució en relació amb la capacitat d’ingressos de l’entitat, en virtut de la lletra a) de l’apartat 1, l’AFA ha de considerar en quina mesura la substitució d’aquests instruments de capital seria més costosa per a l’entitat que els instruments de capital o comptes de primes d’emissió als quals substituirien.

3. L’AFA pot permetre a les entitats que rescatin, amortitzin, reemborsin o recomprin instruments de capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 o els corresponents comptes de primes d’emissió abans que transcorrin cinc anys des de la seva data d’emissió únicament quan es compleixin les condicions establertes en l’apartat 1 i una de les condicions següents:

a) que hi hagi una modificació de la classificació reglamentària d’aquests instruments que tingués com a resultat probable la seva exclusió dels fons propis o la seva reclassificació com una forma de fons propis de qualitat inferior, i que es compleixin les dos condicions següents:

i) que l’AFA consideri que aquesta modificació té prou certesa.i.

i) que l’entitat demostri a satisfacció de l’AFA que la reclassificació reglamentària d’aquests instruments no era previsible raonablement en el moment de la seva emissió.

b) que hi hagi una modificació en el tractament fiscal aplicable a aquests instruments i que l’entitat demostri a satisfacció de l’AFA que aquesta modificació és important i no era raonablement previsible en el moment de la seva emissió.

c) que als instruments i als comptes de primes d’emissió corresponents els siguin aplicables les disposicions d’anterioritat que es determinin reglamentàriament.

d) que amb anterioritat o simultàniament a l’acció a què es refereixen l’incís i.

v) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, en relació amb instruments de capital de nivell 1 ordinari, i l’incís iv bis), en relació amb instruments de capital de nivell 1 addicional i de nivell 2, o els comptes de primes d’emissió corresponents, l’entitat els substitueixi per instruments de fons propis de qualitat igual o superior en condicions que resultin sostenibles per a la capacitat d’ingressos de l’entitat i que l’AFA hagi autoritzat aquesta acció perquè considera que seria beneficiosa des d’un punt de vista prudencial i estaria justificada per circumstàncies excepcionals.

e) que els instruments de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2 es recompren amb fins de creació de mercat.

4. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per establir el significat de “sostenible per a la capacitat d’ingressos de l’entitat” en els termes previstos en la lletra a) de l’apartat 1.

Article 42 bis — Avaluació del compliment de les condicions de fons propis i passius admissibles

Sentències

En avaluar el compliment dels requisits establerts en el capítol segon del títol III, les entitats han d’atendre les característiques significatives dels instruments i no només la seva forma jurídica. L’avaluació de les característiques significatives d’un instrument ha de tenir en compte tots els mecanismes relatius, encara que aquests mecanismes no figurin explícitament en les condicions dels mateixos instruments, a fi de comprovar que els efectes econòmics combinats d’aquests mecanismes compleixen l’objectiu de les disposicions corresponents.

Article 42 — Dispensa temporal de deduir dels fons propis i dels passius admissibles

Sentències

Quan una entitat tingui instruments de capital o passius, segons el cas, que es consideren instruments de fons propis d’un ens del sector financer o instruments de passius admissibles en una entitat i l’AFA consideri que aquesta tinença respon als fins d’una operació d’assistència financera de reestructuració i restabliment de la viabilitat d’aquest ens o entitat, l’AFA pot excepcionar temporalment, prèvia sol·licitud, a aplicar les disposicions que en matèria de deducció serien normalment aplicables a aquests instruments.

Article 43 — Interessos minoritaris que es poden incloure en el capital de nivell 1 ordinari consolidat

Sentències

1. Els interessos minoritaris es componen de la suma dels elements de capital de nivell 1 ordinari, sempre que:

a) la filial sigui una entitat, bé una empresa subjecta a aquesta Llei i al reglament d’aplicació, o bé una societat financera de cartera intermèdia en un tercer país que estigui subjecta a uns requisits prudencials tan rigorosos com els que s’apliquin a les entitats bancàries del tercer país esmentat, i considerats per l’AFA equivalents a efectes de regulació i supervisió;

b) la filial es trobi plenament inclosa en la consolidació en mèrits a la secció segona, del capítol primer, del títol III;

c) els instruments de capital de nivell 1 ordinari que s’esmenten a la part introductòria d’aquest apartat pertanyen a persones diferents de les empreses incloses en la consolidació d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III.

2. Els interessos minoritaris que són finançats directament o indirecta, a través d’una entitat de propòsit especial o d’alguna altra manera per l’empresa matriu de l’entitat o per les seves filials, no poden formar part del capital de nivell 1 ordinari consolidat.

Article 44 — Capital de nivell 1 addicional, capital de nivell 1 i capital de nivell 2 admissibles i fons propis admissibles

Sentències

El capital de nivell 1 addicional, el capital de nivell 1 i el capital de nivell 2 admissibles, així com els fons propis admissibles, han d’incloure els interessos minoritaris, els instruments de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, segons correspongui, a més de les primes d’emissió corresponents, d’una filial, sempre que:

b) la filial es trobi plenament inclosa en la consolidació en mèrits a la secció segona del capítol primer del títol III;

c) els elements de capital de nivell 1 ordinari, els elements de capital de nivell 1 addicional i els elements de capital de nivell 2 a què fa referència la part introductòria del paràgraf primer que pertanyin a persones diferents de les empreses incloses en la consolidación d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III.

Article 45 — Capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 admissibles emesos per una entitat de propòsit especial

Sentències

1. Els instruments de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 emesos per una entitat de propòsit especial, i els corresponents comptes de primes d’emissió, s’inclouen en el capital de nivell 1 addicional, el capital de nivell 1 o el capital de nivell 2 admissibles o en els fons propis admissibles, segons escaigui, només si:

a) l’entitat de propòsit especial que emet aquests instruments està plenament inclosa en la consolidació d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III;

b) els instruments, i els corresponents comptes de primes d’emissió estan inclosos en el capital de nivell 1 addicional admissible únicament si compleixen els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 1 addicional, d’acord amb el que es determini reglamentàriament;

c) els instruments, i els corresponents comptes de primes d’emissió, estan inclosos en el capital de nivell 2 admissible únicament si compleixen els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 2, d’acord amb el que es determini reglamentàriament;

d) l’únic actiu de l’entitat de propòsit especial és la seva inversió en els fons propis de l’empresa matriu, o d’una filial d’aquesta inclosa completament en la consolidació en virtut de la secció segona del capítol primer del títol III, d’una forma que compleix els requisits establerts reglamentàriament per a ser considerat com a element de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, segons correspongui. Si l’AFA considera que els actius d’una entitat de propòsit especial diferents de les inversions en els fons propis de l’empresa matriu d’una filial d’aquesta inclosa completament en l’àmbit de la consolidació en virtut de la secció segona del capítol primer del títol III, són mínims i poc significatius per a aquesta entitat, pot renunciar a aplicar l’establert a la lletra d) de l’apartat 1.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) els detalls del càlcul dels interessos minoritaris a incloure en el capital de nivell 1 ordinari consolidat, així com les excepcions aplicables;

b) els detalls del càlcul de l’import de capital de nivell 1 admissible d’una filial a incloure en el capital de nivell 1 consolidat, així com les excepcions aplicables;

c) els detalls del càlcul de l’import de capital de nivell 1 admissible d’una filial a incloure en el capital de nivell 1 addicional consolidat, així com les excepcions aplicables;

d) els detalls del càlcul de l’import dels fons propis admissibles d’una filial a incloure en els fons propis consolidats, així com les excepcions aplicables;

e) els detalls del càlcul de l’import dels fons propis admissibles d’una filial a incloure en el capital de nivell 2 consolidat, així com les excepcions aplicables;

f) els tipus d’actius que es relacionen amb el funcionament de l’entitat de propòsit especial i les condicions que s’han de complir per tal de que els actius es considerin de «mínims» i «poc significatius» tal com es fa referència a l’apartat 1, paràgraf segon.

Article 46 — Requisits de fons propis

Sentències

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 5 de l’article 6, les entitats i els seus grups consolidables han de complir en tot moment els següents requisits de fons propis:

a) una ràtio de capital de nivell 1 ordinari del 4,5 %;

b) una ràtio de capital de nivell 1 del 6 %;

c) una ràtio total de capital del 8 %;

d) una ràtio de palanquejament del 3 %, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació amb el mètode de càlcul.

2. Les entitats i els seus grups consolidables han de calcular les seves ràtios de capital com segueix:

a) la ràtio de capital de nivell 1 ordinari ha de ser igual al capital de nivell 1 ordinari de l’entitat expressat en percentatge sobre l’import total de l’exposició al risc;

b) la ràtio de capital de nivell 1 ha de ser igual al capital de nivell 1 de l’entitat expressat en percentatge sobre l’import total de l’exposició al risc;

c) la ràtio total de capital ha de ser igual als fons propis de l’entitat expressats en percentatge sobre l’import total de l’exposició al risc.

3. L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a) a f) d’aquest apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 4:

a) l’import de les exposicions ponderades per risc de crèdit i de dilució, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, així com la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 76, respecte de totes les activitats empresarials d’una entitat, exclòs l’import de les exposicions ponderades per risc de la cartera de negociació de l’entitat;

b) els requisits de fons propis corresponents a l’activitat de la cartera de negociació d’una entitat, pel que fa al següent:

i) el risc de mercat, determinat de conformitat amb la secció cinquena del capítol tercer del títol III d’aquesta Llei i amb el reglament d’aplicació.i.

i) els grans riscos que excedeixen els límits especificats a l’apartat 6 de l’article 78, en la mesura que una entitat estigui autoritzada a depassar aquests límits, tal com es determina en el capítol quart i en el reglament d’aplicació.

c) els requisits de fons propis per risc de mercat, calculats d’acord amb la secció cinquena del capítol tercer del títol III i amb el reglament d’aplicació, corresponents a totes les activitats que siguin objecte de risc de tipus de canvi o risc de matèries primeres.cbi.

s) els requisits de fons propis per risc de liquidació, calculats d’acord amb la secció sisena del capítol tercer del títol III i amb el reglament d’aplicació.

d) els requisits de fons propis, calculats d’acord amb la secció setena del capítol tercer del títol III, pel que fa al risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris (OTC) diferents dels derivats de crèdit reconeguts a efectes de reducció de l’import de les exposicions ponderades per risc de crèdit;

e) els requisits de fons propis, calculats d’acord amb la secció quarta del capítol tercer del títol III, pel que fa al risc operacional;

f) l’import de les exposicions ponderades per risc, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, pel que fa al risc de contrapart derivat de la cartera de negociació de l’entitat per a determinats tipus de transaccions i acords:

i) els contractes recollits en les lletres d) a g), j) i k) del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i els derivats de crèdit;i.

i) operacions de recompra, operacions de préstec o presa en préstec de valors o matèries primeres;ii.

i) operacions de préstec amb reposició del marge basades en valors o matèries primeres;i.

v) operacions amb liquidació diferida.

4. Les disposicions següents s’han d’aplicar en el càlcul de l’import total de l’exposició al risc esmentat en l’apartat 3:

a) els requisits de fons propis contemplats en les lletres c), d) i e) del referit apartat 3, han d’incloure els corresponents a totes les activitats empresarials de l’entitat;

b) les entitats han de multiplicar els requisits de fons propis establerts en les lletres b) a e) de l’apartat 3 per 12,5.

Article 47 — Excepció per carteres de negociació de petit volum

Sentències

1. Com a excepció del que disposa la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 46, les entitats poden calcular els requisits de fons propis per a la cartera de negociació de conformitat amb el que es determini reglamentàriament, sempre que el volum de les operacions de la seva cartera de negociació, dins i fora de balanç, sigui igual o inferior als dos llindars següents, sobre la base d’una avaluació efectuada amb caràcter mensual emprant les dades del darrer dia del mes:

a) que sigui normalment inferior al 5 % del total d’actius.

b) 50 milions d’euros.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) les condicions a tenir en compte per calcular el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç;

b) el procediment a seguir en cas que les entitats deixin de complir la condició establerta en la lletra b) de l’apartat 1.

Article 48 — Requisits de fons propis per a les agències financeres d’inversió, les societats gestores de patrimoni de modalitat directa i les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta

Sentències

1. A efectes de l’apartat 3 de l’article 46, les agències financeres d’inversió, les societats gestores de patrimoni de modalitat directa, així com les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta que realitzen els serveis d’inversió establerts a les lletres b) i d) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, han de considerar com a import total de l’exposició al risc, l’import més elevat que resulti de:

a) sumar els elements contemplats en els punts a) a d) i f) apartat 3 de l’article 46, després d’aplicar el previst en l’apartat 4 de l’article 46;

b) multiplicar per 12,5 l’import dels fons propis basats en despeses fixes generals en mèrits de l’article 50. Les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta que realitzen els serveis d’inversió establerts a les lletres b) i d) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, han de donar compliment als requisits establerts als apartats 1 i 2 de l’article 46, sobre la base de l’import total de l’exposició al risc a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

2. Les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat directa estan subjectes a les restants disposicions sobre el risc operacional previstes a la secció cinquena del capítol primer del títol III.

Article 49 — Requisits de fons propis per a les societats financeres d’inversió amb activitat limitada de prestació de serveis d’inversió

Sentències

1. A efectes de l’apartat 3 de l’article 46, les societats financeres d’inversió que compleixen una de les següents condicions, han d’aplicar el càlcul de l’import total d’exposició al risc que s’especifica en l’apartat 2:

a) que negocien per compte propi amb l’únic propòsit d’executar ordres de client o d’accedir a un sistema de compensació i liquidació o a un mercat regulat reconegut quan actuen en qualitat d’agents o executen ordres de clients;

b) que compleixen totes les condicions següents:

i) no mantenen diners o valors de clients;i.

i) només operen per compte propi;ii.

i) no tenen clients externs;i.

v) la responsabilitat de l’execució i liquidació de les seves operacions recau en una entitat de compensació i estan garantits per aquesta entitat de compensació.

2. Les societats financeres d’inversió esmentades en l’apartat 1 d’aquest article han de considerar com a import total de l’exposició al risc la suma que resulti de:

a) sumar els elements contemplats en les lletres a) a d) i f) de l’apartat 3 de l’article 46, després d’aplicar el previst en l’apartat 4 de l’article 46;

b) multiplicar per 12,5 l’import dels fons propis basats en les despeses fixes generals en mèrits de l’article 50.

3. Les societats financeres d’inversió a què es refereix l’apartat 1 estan subjectes a les restants disposicions sobre el risc operacional previstes a la secció cinquena del capítol primer del títol III.

Article 50 — Fons propis basats en despeses fixes generals

Sentències

1. De conformitat amb l’article 48 i l’article 49, les empreses d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta han de disposar d’un capital admissible com a mínim igual a la quarta part de les despeses generals de l’exercici precedent.

2. Si l’activitat d’una empresa d’inversió varia enfront de l’exercici precedent i l’AFA considera que es tracta d’un canvi important, l’AFA pot ajustar el requisit establert a l’apartat 1.

3. Quan el període d’activitat d’una empresa d’inversió sigui inferior a un any, a comptar de la data d’inici de l’activitat, el capital admissible ha de ser igual com a mínim a la quarta part de les despeses fixes generals previstes en el seu pla de negocis, excepte en el cas que l’AFA exigeixi la modificació d’aquest pla.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) el càlcul del requisit de disposar d’un capital admissible mínim igual a la quarta part de les despeses fixes generals de l’exercici precedent;

b) els criteris aplicables per l’AFA per ajustar el càlcul del requisit de disposar d’un capital admissible mínim igual a la quarta part de les despeses fixes generals de l’exercici precedent;

c) el càlcul de les despeses fixes generals previstes, en el cas que l’empresa d’inversió no hagi completat un exercici econòmic.

Article 51 — Fons propis de les empreses d’inversió en base consolidada

Sentències

1. Les agències financeres d’inversió o les societats gestores de patrimoni de modalitat directa que formen part d’un grup, si aquest grup no inclou entitats bancàries, l’empresa d’inversió matriu al Principat d’Andorra ha d’aplicar l’article 46 a nivell consolidat tal com segueix:

a) mitjançant l’aplicació del càlcul de l’import total d’exposició al risc especificat en l’apartat 1 de l’article 48;

b) calculant els fons propis sobre la base de la situació consolidada de l’empresa d’inversió matriu o de la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, segons correspongui.

2. Les societats financeres d’inversió esmentades a l’article 49 que formen part d’un grup, si aquest grup no inclou entitats bancàries, les empreses d’inversió matriu al Principat d’Andorra i les empreses d’inversió controlades per una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera, han d’aplicar l’article 46 a nivell consolidat tal com segueix:

a) mitjançant l’aplicació del càlcul de l’import total d’exposició al risc especificat en l’apartat 2 de l’article 49;

Article 52 — Sense contingut

Sentències

Sense contingut

Article 53 — Requisits per a la cartera de negociació

Sentències

1. Les posicions de la cartera de negociació han d’estar lliures de restriccions per a la seva negociació o han de poder gaudir de cobertura.

2. La intenció de negociació s’ha de demostrar per les estratègies, polítiques i procediments establerts per l’entitat per gestionar la posició o la cartera d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

3. Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls per gestionar la seva cartera de negociació d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

4. Les posicions de la cartera de negociació s’han de valorar prudentment d’acord amb el que es determini reglamentàriament. 4 bis . Les entitats han de tractar les cobertures internes d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

5. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir disposicions addicionals, en relació als requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes.

Article 54 — Definicions

Sentències

1. A l’efecte de la present secció, són d’aplicació les definicions següents:

a) “coixí de conservació del capital” són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 57;

b) “coixí de capital anticíclic específic de cada entitat” són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 58;

c) “coixí de capital per EIS” són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir de conformitat amb l’article 59;

d) “coixí de capital contra riscos sistèmics” són els fons propis que una entitat està o pot estar obligada a mantenir de conformitat amb l’article 60;

e) “requisits combinats de coixins de capital” és el total de capital de nivell 1 ordinari exigit a una entitat per complir amb l’obligació de disposar del coixí de conservació de capital més, si s’escau, el següent:

i) un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat;i.

i) un coixí de capital per EIS;ii.

i) un coixí de capital contra riscos sistèmics.

f) “percentatge de coixí de capital anticíclic” és el percentatge que les entitats han d’aplicar per calcular el seu coixí de capital anticíclic específic de cada entitat, i que l’estableix l’AFA tant per les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com per les ubicades en tercers països.

2. L’autoritat responsable de la fixació, revisió i supervisió de l’aplicació, per part de les entitats que han estat autoritzades al Principat d’Andorra, dels coixins de capital és l’AFA.

Article 55 — Àmbit d’aplicació dels coixins de capital

Sentències

1. Aquesta secció s’aplica a les entitats bancàries i a les societats financeres d’inversió.

2. L’AFA pot eximir, cas per cas, i prèvia sol·licitud, les societats financeres d’inversió dels requisits establerts en aquesta secció, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, la tipologia dels productes i serveis prestats i els riscos als quals estan exposades.

Article 56 — Requisits combinats de coixins de capital

Sentències

1. Les entitats subjectes als requisits d’aquesta secció, d’acord amb l’article 55, han de complir en tot moment el requisit combinat de coixins de capital tal com es defineix a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 54.

2. El capital de nivell 1 ordinari que les entitats mantinguin per satisfer el requisit combinat de coixins de capital previst a l’apartat 1, ha de ser diferent i, per tant, addicional, al capital requerit per complir amb:

a) Els requisits de capitals establerts en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 46.

b) Els requisits de fons propis addicionals imposats per l’article 97 bis per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu.

c) L’orientació comunicada de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 97 ter per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu. El capital de nivell 1 ordinari que les entitats mantinguin per complir algun dels elements dels seus requisits combinats de coixins de capital no es pot utilitzar per fer front als altres elements aplicables dels seus requisits combinats de coixí.

3. El compliment dels requisits de coixins de capital s’ha de realitzar de manera individual, consolidada o subconsolidada, d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament i d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III.

4. Quan una entitat o grup incompleix l’obligació establerta en l’apartat 1, ha d’estar subjecta a les restriccions en matèria de distribucions que s’estableixen en l’article 62, i ha de presentar un pla de conservació de capital d’acord al que s’estableix a l’article 63. Quan l’aplicació de les restriccions en matèria de distribucions no millori de forma satisfactòria el capital de nivell 1 ordinari de l’entitat a la llum del risc sistèmic pertinent, l’AFA pot prendre mesures addicionals de conformitat amb l’article 4 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana.

Article 57 — Requisit de mantenir un coixí de conservació del capital

Sentències

1. Les entitats han de mantenir, addicionalment al capital de nivell 1 ordinari mantingut per a satisfer els requisits de fons propis imposats per l’apartat 1 de l’article 46, un coixí de conservació de capital constituït per capital de nivell 1 ordinari, igual al 2,5 % del total de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, sobre una base individual i consolidada, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

2. No obstant el disposat en l’apartat 1, l’AFA pot eximir a les societats financeres d’inversió, dels requisits establerts en aquest paràgraf, si tal exempció no amenaça l’estabilitat del sistema financer del Principat d’Andorra.

3. Sense contingut

Article 58 — Requisit per mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat

Sentències

1. Les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics, calculada com es determini reglamentàriament i sobre una base individual i consolidada, segons pertoqui, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

2. No obstant el disposat en l’apartat 1, l’AFA pot eximir a les societats financeres d’inversió, dels requisits establerts en aquest apartat 1 si tal exempció no amenaça l’estabilitat del sistema financer del Principat d’Andorra.

3. Sense contingut 4. El percentatge del coixí anticíclic, expressat com a tant per cent de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, s’ha de situar entre el 0 % i el 2,5 %, calibrat en fraccions o múltiples de 0,25 punts percentuals. L’AFA pot fixar un percentatge de coixí anticíclic superior al 2,5 % de l’import total d’exposició al risc calculat en mèrits amb l’apartat 3 de l’article 46, tant per les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com per les exposicions ubicades en tercers països tenint en compte els coixins de capital anticíclic específic fixats per les autoritats competents d’aquests tercers països.

5. L’AFA ha d’informar, a la seva pàgina web, del percentatge del coixí de capital anticíclic que ha fixat per al trimestre, acompanyat de la informació mínima que es determini reglamentàriament.

6. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) el procediment per calcular el percentatge de coixí de capital anticíclic;

b) el procediment per a la fixació, data d’aplicació i publicació per l’AFA del percentatge dels coixins de capital anticíclics per les exposicions ubicades dins del Principat d’Andorra;

c) el procediment de reconeixement de percentatges de coixins de capital anticíclics fixats per l’autoritat competent de països tercers o la decisió relativa a aquests percentatges;

d) el contingut de l’anunci de fixació de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat, tant per a exposicions ubicades al Principat d’Andorra com en tercers països;

e) les categories d’exposicions creditícies a considerar en el càlcul del coixí de capital anticíclic específic de cada entitat;

f) la forma en què les entitats han d’identificar la ubicació geogràfica d’una exposició creditícia a efectes del càlcul del coixí de capital anticíclic específic de cada entitat.

Article 59 — Coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica

Sentències

1. La metodologia d’identificació de les EIS andorranes s’ha de definir reglamentàriament, i, en qualsevol cas, es basa en almenys alguns dels criteris següents:

a) la mida de l’entitat, grup o subgrup;

b) la importància per a l’economia del Principat d’Andorra;

c) la importància de les activitats transfrontereres;

d) la interconnexió de l’entitat o del grup amb el sistema financer.

2. L’AFA pot requerir a cadascuna de les EIS el manteniment en base individual, subconsolidada i/o consolidada, segons escaigui, d’un coixí de capital EIS de fins al 3% de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46. Aquest coixí es compon de capital de nivell 1 ordinari. 2 bis . Subjecte a autorització prèvia del ministeri encarregat de les finances, l’AFA pot requerir a cadascuna de les EIS el manteniment en base individual, subconsolidada i/o consolidada, segons escaigui, d’un coixí de capital EIS superior al 3% de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, sempre que l’AFA justifiqui mitjançant un informe preceptiu que aquest coixí no suposa perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer, ni pot crear obstacles al funcionament del mercat interior.

3. Sense contingut 4. Sense contingut 5. Quan sigui d’aplicació el coixí contra riscos sistèmics que determini l’AFA en mèrits a l’article 60, les entitats han d’aplicar el coixí contra riscos sistèmics cumulativament al coixí per EIS que es determinen en mèrits d’aquest article. Quan la suma del percentatge de coixí contra riscos sistèmics calculat als efectes de l’apartat 9 de l’article 60 i el percentatge del coixí per EIS a què estigui subjecta la mateixa entitat sigui superior al 5%, l’AFA ha d’obtenir l’autorització prèvia del ministeri encarregat de les finances justificant mitjançant informe preceptiu conforme la fixació del coixí de capital per EIS no suposa perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer del Principat d’Andorra, de manera que es formi o es creï un obstacle al funcionament adequat del sistema financer.

6. Sense contingut 7. Sense contingut 8. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació amb l’especificació de la metodologia per identificar les entitats d’importància sistèmica al Principat d’Andorra (EIS).

Article 60 — Requisit de mantenir un coixí de capital contra riscos sistèmics

Sentències

1. L’AFA pot exigir que es constitueixi un coixí de capital contra riscos sistèmics, compost per capital de nivell 1 ordinari, per al sector financer andorrà o per a un o diversos dels subgrups d’aquest sector per totes les exposicions o un subconjunt d’aquestes com s’estableix en l’apartat 5, amb la finalitat de prevenir i/o evitar els riscos sistèmics o macroprudencials que no estan coberts per aquesta Llei i/o pel reglament d’aplicació o pels articles 58 i 59. Aquests riscos s’entenen com aquells que podrien produir una pertorbació al sistema financer andorrà, amb conseqüències negatives greus en el sistema financer i en l’economia real del Principat d’Andorra.

2. A efectes de l’apartat 1, l’AFA pot exigir que les entitats mantinguin un coixí de capital contra riscos sistèmics de capital de nivell 1 ordinari, calculat com es determini reglamentàriament, de forma individual o en base subconsolidada o consolidada, segons correspongui, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

3. S’ha d’aplicar un coixí contra riscos sistèmics a totes les exposicions o a un subconjunt d’exposicions que es determini reglamentàriament, de totes les entitats, o d’un o més subconjunts d’aquestes entitats o a un o diversos subsectors d’aquestes entitats, i s’ha de fixar per esglaons d’ajust de 0,5 punts percentuals o múltiples d’aquests. Poden establir-se requisits diferents per a diferents subconjunts d’entitats i exposicions. El coixí contra riscos sistèmics no ha de cobrir riscos coberts pels articles 58 i 59.

4. Quan s’exigeixi el manteniment d’un coixí contra riscos sistèmics, l’AFA ha d’observar el següent:

a) el coixí contra riscos sistèmics no ha de suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer andorrà, de manera que es formi o creï un obstacle al funcionament adequat del mercat;

b) l’AFA ha de revisar el coixí contra riscos sistèmics almenys cada dos anys;

c) el coixí contra riscos sistèmics no ha d’utilitzar-se per afrontar riscos coberts pels articles 58 i 59.

Article 61 — Reconeixement d’un percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers

Sentències

1. L’AFA pot reconèixer el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer i pot aplicar aquest percentatge de coixí de capital a les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer.

2. A l’hora de decidir si ha de reconèixer el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers, l’AFA ha de prendre en consideració la informació presentada per l’autoritat competent del país tercer que estableixi el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics. 2 bis . Quan l’AFA reconegui un percentatge de coixí contra riscos sistèmics per a entitats autoritzades en l’àmbit nacional, aquest coixí contra riscos sistèmics podrà ser acumulatiu amb el coixí contra riscos sistèmics aplicat d’acord amb l’article 60, sempre que els coixins cobreixin riscos diferents. Quan els coixins cobreixin els mateixos riscos, només s’ha d’aplicar el coixí més elevat.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per establir disposicions addicionals relatives al reconeixement dels percentatges de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers.

Article 62 bis — Incompliment dels requisits combinats de coixins

Sentències

Es considera que una entitat incompleix els requisits combinats de coixins als efectes de l’article 62 quan no disposi de fons propis l’import i la qualitat dels quals siguin els necessaris per satisfer al mateix temps els requisits combinats de coixins i cadascun dels requisits establerts en:

a) La lletra a) de l’apartat 1 de l’article 46 i el requisit de fons propis addicionals per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu d’acord amb la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97;

b) La lletra b) de l’apartat 1 de l’article 46 i el requisit de fons propis addicionals per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu d’acord amb la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97;

c) La lletra c) de l’apartat 1 de l’article 46 i el requisit de fons propis addicionals per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu d’acord amb la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97.

Article 62 — Restriccions en matèria de distribucions

Sentències

1. Es prohibeix a les entitats que compleixen el requisit combinat de coixins de capital, procedir a efectuar distribucions relatives al capital de nivell 1 ordinari quan:

a) aquesta distribució comporti una disminució d’aquest capital fins a un nivell en què ja no es respecti el requisit combinat; o.

b) l’AFA hagi adoptat alguna de les mesures previstes a l’article 97, tendents a reforçar els recursos propis o a limitar o prohibir el pagament de dividends.

2. Les entitats que no compleixen el requisit combinat de coixins de capital o que pretenguin efectuar una distribució de capital de nivell 1 ordinari que impliqui la disminució d’aquest capital fins a un nivell en què ja no es respecti el requisit combinat de coixins de capital, han de calcular l’import màxim distribuïble («IMD»), en els termes que es determinin reglamentàriament, i han de notificar el resultat a l’AFA per obtenir autorització prèvia. Les entitats no poden dur a terme cap de les actuacions següents abans d’haver calculat l’IMD i haver informat d’aquest import a l’AFA:

a) efectuar una distribució relativa al capital de nivell 1 ordinari;

b) assumir una obligació de pagar una retribució variable o beneficis discrecionals de pensió de jubilació, o pagar una retribució variable si l’obligació de pagament es va assumir en un moment en què l’entitat no complia el requisit combinat de coixins de capital;

c) fer pagaments vinculats a instruments de capital de nivell 1 addicional. Les entitats han de disposar de mecanismes per garantir que l’import de beneficis distribuïbles i l’IMD es calculen amb exactitud i han de poder demostrar aquesta exactitud a l’AFA quan se’ls sol·liciti.

3. Mentre una entitat no compleixi el seu requisit combinat de coixins, aquesta entitat no pot distribuir més de l’import màxim distribuïble per a les finalitats previstes a les lletres a), b) i c) del segon paràgraf de l’apartat 2.

4. Les restriccions que imposa aquest article s’apliquen únicament als pagaments que donen lloc a una reducció del capital de nivell 1 ordinari o a una reducció dels beneficis, i sempre que la seva suspensió o incapacitat d’efectuar-los no constitueixin un incompliment de les obligacions de pagament o una altra circumstància que condueixi a l’obertura del procediment pertinent en virtut del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre del 1969.

5. Quan una entitat no compleix el requisit combinat de coixins de capital i es proposa distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o dur a terme alguna de les actuacions contemplades en les lletres a), b) i c) de l’apartat 2, ho ha de notificar a l’AFA i proporcionar la informació que s’ha de determinar reglamentàriament.

6. Als efectes del que disposen els apartats 1 i 2 d’aquest article, una distribució relativa al capital de nivell 1 ordinari inclou:

a) el pagament de dividends en efectiu;

b) la distribució d’accions totalment o parcial alliberades o d’altres instruments de capital a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 28;c ) el rescat o la compra per part d’una entitat de les seves pròpies accions o d’altres instruments de capital a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 28;

d) el reemborsament d’imports pagats amb relació als instruments de capital a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 28;

e) la distribució dels elements contemplats en les lletres b) a e) de l’apartat 1 de l’article 28.

7. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) la metodologia per al càlcul de l’import màxim distribuïble («IMD»);

b) la informació a proporcionar per les entitats que no satisfacin els requisits combinats de coixins de capital i tinguin la intenció de distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o d’emprendre una acció contemplada en les lletres a), b) i c) de l’apartat 2.

Article 63 — Pla de conservació del capital

Sentències

1. Quan una entitat no compleix amb el requisit combinat de coixins de capital, ha d’elaborar un pla de conservació del capital i l’ha de presentar a l’AFA, en un termini de cinc dies hàbils, a comptar de la data en què l’entitat comprova l’incompliment dels requisits. No obstant això, l’AFA pot ampliar aquest termini a deu dies hàbils, basant-se en la situació individual de l’entitat i tenint en compte la seva escala i la complexitat de les seves activitats.

2. El pla de conservació del capital ha d’incloure els punts següents:

a) les estimacions dels ingressos i despeses i una previsió del balanç;

b) les mesures encaminades a incrementar les ràtios de capital de l’entitat;

c) un pla i un calendari d’augment dels fons propis amb l’objectiu de complir plenament els requisits combinats de coixins;

d) qualssevol altres dades que l’AFA consideri necessàries per dur a terme l’avaluació prevista per l’apartat 3.

3. L’AFA ha d’avaluar el pla de conservació del capital, i l’ha d’aprovar si considera que, en cas d’executar-se, és raonablement previsible que es conservi o obtingui capital suficient perquè l’entitat pugui complir el requisit combinat de coixins de capital en el termini que l’AFA consideri adequat.

4. En cas que no aprovi el pla de conservació del capital presentat per l’entitat, l’AFA pot:

a) exigir a l’entitat que augmenti els recursos propis en el termini que determini;

b) utilitzar les facultats que li confereix l’article 95 per imposar restriccions sobre les distribucions, més estrictes que les previstes a l’article 62.

Article 64 — Mètode relatiu al risc de crèdit

Sentències

1. Les entitats han d’aplicar el mètode estàndard previst en aquesta secció per calcular les seves exposicions ponderades per risc de crèdit i risc de dilució d’acord amb les lletres a) i f) de l’apartat 3 de l’article 46.

2. Als efectes d’aquesta Llei, les exposicions enfront d’empreses d’inversió, entitats bancàries i mercats organitzats de països tercers s’han de tractar com exposicions enfront d’entitats només si el país tercer aplica a aquest ens requisits prudencials i de supervisió i regulació equivalents als vigents al Principat d’Andorra.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:

a) els criteris de càlcul per a l’obtenció de les exposicions ponderades per risc de crèdit i dilució basats amb el mètode estàndard;

b) el tractament de determinats tipus d’exposicions enfront d’entitats de contrapartida central;

c) l’ús de tècniques admissibles de reducció del risc de crèdit mitjançant el mètode estàndard;

d) el tractament de les exposicions titulitzades en el mètode estàndard; i.

e) el tractament dels ajustos per risc de crèdit.

Article 65 — Valor d’exposició

Sentències

1. El valor d’exposició d’una partida de l’actiu és igual al seu valor comptable després de l’aplicació dels ajustaments per risc de crèdit específic, dels ajustaments addicionals per valoració, dels imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30, i d’altres reduccions de fons propis relacionades amb la partida d’actiu. El valor d’exposició de les partides de fora de balanç és un percentatge determinat reglamentàriament en funció del nivell de risc d’aquestes partides, del seu valor nominal reduït pels ajustaments de risc de crèdit específic i els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir, els mètodes per determinar el valor d’exposició de les partides d’actiu i de fora de balanç a considerar en el càlcul de requisits de fons propis en relació al risc de crèdit i dilució.

Article 66 — Categories d’exposició

Sentències

1. Cada exposició s’ha d’assignar a una determinada categoria segons la naturalesa del deutor, tipologia d’operació o situació de la mateixa o altres criteris a determinar reglamentàriament.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha de determinar, les categories d’exposició.

Article 67 — Càlcul de les exposicions ponderades per risc

Sentències

1. Per al càlcul de les exposicions ponderades per risc, s’ha d’aplicar les ponderacions de risc a totes les exposicions, tret que aquestes es dedueixin dels fons propis. La ponderació de risc aplicada depèn de la categoria en la qual es classifica l’exposició i de la seva qualitat creditícia. La qualitat creditícia pot ser determinada per referència a les avaluacions creditícies efectuades per les ECAI o per les efectuades per agències de crèdit a l’exportació.

2. A efectes de l’aplicació d’una ponderació de risc a la qual es fa referència a l’apartat 1, el valor de l’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc prevista o determinada pel reglament d’aplicació.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha de determinar reglamentàriament, el contingut següent:

a) els requisits que han de complir les exposicions per classificar-les en les diferents categories d’exposició i les ponderacions de risc a aplicar a aquestes a l’efecte de determinar les exposicions ponderades per risc;

b) el tractament de les cobertures de risc de crèdit a efectes del càlcul de les exposicions ponderades per risc;

c) el càlcul de l’import ponderat per risc de les exposicions titulitzades;

d) el tractament de les exposicions d’una entitat enfront d’una contrapart que és la seva empresa matriu, la seva filial, una filial de la seva empresa matriu o empresa vinculada;

e) el tractament de les exposicions d’una entitat enfront d’una contrapart amb la qual l’entitat ha subscrit un acord de responsabilitat.

Article 68 — Ús d’avaluacions creditícies efectuades per les ECAI o les agències de crèdit d’exportació

Sentències

1. Únicament es pot utilitzar una avaluació creditícia externa per determinar la ponderació de risc d’una exposició quan ha estat emesa o confirmada per una ECAI o per una agència de crèdit a l’exportació.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) l’ús d’avaluacions creditícies efectuades per l’ECAI o per agències de crèdit a l’exportació;

b) els requisits per a l’ús d’avaluacions de crèdit d’ECAI per a la determinació de les ponderacions de risc.

3. L’AFA mitjançant comunicat tècnic ha d’establir:

a) la relació de les ECAI reconegudes al Principat d’Andorra per a la ponderació de risc d’una exposició;

b) la correspondència entre les avaluacions del risc de crèdit de les ECAI i els nivells de qualitat creditícia establerts reglamentàriament a efectes de ponderació del risc de les exposicions.

Article 69 — Principis per al reconeixement dels efectes de les tècniques de mitigació del risc de crèdit

Sentències

1. Cap exposició respecte de la qual una entitat obtingui una reducció del risc de crèdit pot donar lloc a una exposició ponderada per risc més gran que una exposició d’altra banda idèntica respecte de la qual una entitat no obtingui cap reducció del risc de crèdit.

2. Quan l’exposició ponderada per risc ja té en compte la cobertura del risc de crèdit d’acord amb el mètode estàndard, l’entitat no pot tenir en compte la cobertura del risc de crèdit en els càlculs dels efectes de la reducció del risc de crèdit.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) els principis que regeixen l’admissibilitat de tècniques de mitigació del risc de crèdit;

b) les formes admissibles de reducció del risc de crèdit;

c) els requisits específics per a cada tècnica admissible de mitigació del risc de crèdit;

d) el càlcul dels efectes de la mitigació del risc de crèdit;

e) el tractament de les discordances entre els venciments de la cobertura del risc de crèdit i l’exposició protegida; i.

f) la cobertura de crèdits a través dels derivats de crèdit.

Article 70 — Reconeixement de transferència d’una part significativa del risc

Sentències

1. L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc subjectes a determinades condicions a definir reglamentàriament.

2. L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc respecte de les exposicions titulitzades subjectes a determinades condicions a definir reglamentàriament.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) Condicions a satisfer per les entitats originadores de titulitzacions tradicionals per excloure les exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc;

b) Condicions a satisfer per les entitats originadores de titulitzacions sintètiques per calcular les exposicions ponderades per risc respecte de les exposicions titulitzades;

c) Criteris per considerar una transferència significativa del risc de crèdit en les titulitzacions tradicionals i sintètiques;

d) Càlcul de les exposicions ponderades per risc;

e) Utilització de les avaluacions realitzades per les ECAI per determinar la ponderació de risc d’una exposició de titulització;

Article 71 — Requisits de fons propis en relació al risc de crèdit de la contrapart

Sentències

1. Per “risc de crèdit de contrapart” s’ha d’entendre el risc que la contrapart d’una transacció pugui incórrer en impagament abans de la liquidació definitiva dels fluxos d’efectiu d’aquesta transacció.

2. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels instruments derivats enumerats a les lletres d) a g), j) i k) del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, subjecte al compliment de determinats requisits i d’acord amb un dels mètodes que es determini reglamentàriament.

3. Una entitat pot determinar el valor d’exposició de les operacions de recompra, les operacions de préstecs de valors o de matèries primeres o d’adquisició de valors o matèries primeres en préstec, les operacions amb liquidació diferida i les operacions d’emprèstit amb reposició del marge, en lloc de fer ús de les tècniques de mitigació del risc de crèdit establertes en l’article 69, subjecte al compliment de certes condicions a definir reglamentàriament.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) els mètodes per calcular el valor d’exposició;

b) els requisits en relació amb els acords de compensació contractual en el context de risc de crèdit de contrapart a efectes de reducció del risc;

c) els requisits en relació amb el càlcul de les exposicions ponderades de risc de contrapart d’instruments derivats de la cartera de negociació;

d) els requisits de fons propis per a les exposicions en front de les entitats de contrapartida central.

Article 72 bis — Mètodes per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat

Sentències

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres com la suma dels requisits de fons propis següents, segons escaigui:

a) els requisits de fons propis per risc de posició a què fan referència l’article 73 i el reglament d’aplicació;

b) els requisits de fons propis per risc per tipus de canvi posició a què fan referència l’article 74 i el reglament d’aplicació;

c) els requisits de fons propis per risc per risc de matèries primeres a què fan referència l’article 75 i el reglament d’aplicació;

2. Una entitat que no estigui exempta dels requisits de presentació d’informació establerts a l’article 85 quater de conformitat amb l’article 72 ter ha de comunicar el càlcul d’acord amb el que es determini reglamentàriament per a totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de primeres matèries d’acord amb el mètode estàndard alternatiu que es determini reglamentàriament.

2. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) l’àmbit d’aplicació i l’estructura del mètode estàndard alternatiu.

b) els components determinants i la metodologia de càlcul dels requisits de fons propis per risc de mercat pel mètode estàndard alternatiu.

Article 72 — Requisits de fons propis en relació al risc operacional

Sentències

1. Les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc operacional basats en el mètode de l’indicador bàsic o en el mètode estàndard. Les entitats que apliquin el mètode estàndard han de complir els criteris que s’estableixin reglamentàriament, a més de les normes generals de gestió de riscos que s’estableixen en l’article 6 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i l’article 24 d’aquesta Llei. Abans d’aplicar el mètode estàndard, les entitats han de notificar a l’AFA la seva intenció d’utilitzar aquest mètode.

2. Les entitats que apliquin el mètode estàndard no poden tornar a aplicar el mètode de l’indicador bàsic, llevat que es compleixin les condicions que es determinin reglamentàriament.

3. La utilització dels mètodes de forma combinada per determinar el requisits de fons propis per risc operacional està subjecta a notificació i autorització prèvia de l’AFA.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) les condicions per a l’ús dels diferents mètodes de càlcul del requisits de fons propis per risc operacional;

b) les metodologies detallades de càlcul dels mètodes de l’indicador bàsic i estàndard de requisits de fons propis per risc operacional;

c) els requisits per al retorn al mètode de càlcul de l’indicador bàsic quan s’estava emprant el mètode estàndard;

d) els requisits per a la utilització dels mètodes de l’indicador bàsic i estàndard de forma combinada per determinar els requisits de fons propis per risc operacional.

Article 72 quater — Autorització de requisits consolidats

Sentències

1. Subjecte al que es determini reglamentàriament i amb l’únic propòsit de calcular las posicions netes i el requisits de fons propis de conformitat amb el capítol tercer del títol III en base consolidada, les entitats poden utilitzar les posicions en una entitat o una empresa per compensar posicions en una altra entitat o empresa.

2. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar les condicions per obtenir l’autorització de requisits consolidats.

Article 72 ter — Exempcions dels requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat

Sentències

1. Les entitats estan exemptes del requisit de presentació d’informació que figura a l’article 85 quater sempre que el volum de les activitats de l’entitat, dins i fora de balanç, que estiguin subjectes a risc de mercat sigui igual o inferior a cadascun dels llindars següents, sobre la base d’una avaluació efectuada mensualment a partir de les dades del darrer dia del mes:

a) el 10% del total del seus actius;

b) 500 milions d’euros.

2. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:

a) el procediment de càlcul del volum de les activitats de l’entitat, dins i fora de balanç, que estiguin subjectes a risc de mercat;

b) els requisits de notificació a l’AFA en relació amb l’exempció dels requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat;

c) l’aplicació de l’exempció dels requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat.

Article 73 — Requisits de fons propis per al risc de posició

Sentències

1. Les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc de posició com la suma dels requisits de fons propis per al risc general i pel risc específic de les seves posicions en instruments de deute i de renda variable. Les posicions en titulitzacions de la cartera de negociació han de ser tractades com a instruments de deute.

2. Les entitats han de determinar la posició neta en cada un dels instruments com el valor absolut de l’import de les posicions llargues (curte.

s) que excedeixen de les seves posicions curtes (llargue.

s) del mateix instrument de renda variable, instrument de deute i instrument convertible, així com en idèntics contractes de futurs financers, opcions, certificats d’opció de compra i certificats d’opció de compra coberts. La posició neta en instruments derivats ha de seguir disposicions específiques que s’estableixin reglamentàriament.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) els principis per aplicar en el càlcul de la posició neta en instruments de deute, renda variable i instruments derivats;

b) els requisits per al càlcul de posicions netes i el requisit de fons propis en base consolidada;

c) el tractament a efectes del càlcul de la posició neta de determinats instruments derivats (futurs sobre tipus d’interès i operacions a termini, opcions i certificats d’opció de compra, permutes o swap.

s) i títols venuts en virtut d’un pacte de recompra o prestades;

d) el càlcul de la posició neta en instruments de deute i renda variable;

e) els mètodes per al càlcul dels requisits de fons propis per risc general i risc específic per a instruments de deute, renda variable, instruments derivats i instruments de titulitzacions;

f) el tractament de les posicions d’assegurament d’instruments de deute i de renda variable;

g) els requisits de fons propis per risc específic per a posicions cobertes amb derivats de crèdit;

h) els requisits de fons propis per posicions en organismes d’inversió col·lectiva.

Article 74 — Requisits de fons propis per risc de tipus de canvi

Sentències

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de tipus de canvi quan la suma de la posició neta global en divises d’una entitat i la seva posició neta en or excedeix el 2 % dels fons propis totals de l’entitat. El requisit de fons propis per risc de tipus de canvi és la suma de la posició neta global en divises més la seva posició neta en or multiplicada pel 8 %.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) la metodologia de càlcul de la posició neta global en divises;

b) la metodologia de càlcul de la posició neta en or;

c) el tractament de les divises estretament correlacionades a efectes de reduir els requisits de fons propis per risc de tipus de canvi;

d) el tractament del risc de tipus de canvi dels organismes d’inversió col·lectiva.

Article 75 — Requisits de fons propis per risc de matèries primeres

Sentències

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de matèries primeres aplicant un dels mètodes següents: el sistema d’escala de venciments, el mètode simplificat o el sistema d’escala de venciments ampliats.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

a) el tractament de les existències de matèries primeres físiques que mantinguin les entitats a efectes de determinar els requisits de fons propis;

b) el càlcul de les posicions en matèries primeres i instruments derivats relacionats;

c) les metodologies de càlcul dels requisits de fons propis per risc de matèries primeres per a cada un dels mètodes admissibles esmentats en l’apartat 1.

Article 76 — Requisits de fons propis per al risc de liquidació

Sentències

1. En les operacions en què els instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i les matèries primeres (excloses les operacions de recompra i els préstecs o adquisicions en préstec de valors o matèries primere.

s) romanguin sense liquidar després de la data de lliurament estipulada, l’entitat ha de calcular la diferència de preu a què es troba exposada. La diferència de preu es calcula com la diferència entre el preu de liquidació acordat per als instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i les matèries primeres, i el seu valor actual de mercat, en cas que aquesta diferència pugui comportar pèrdues per a l’entitat. Per calcular els requisits de fons propis per risc de liquidació, l’entitat ha de multiplicar aquesta diferència de preu per un factor què es determinarà reglamentàriament.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, en relació amb;

a) el càlcul de la diferència de preu;

b) el factor multiplicador a aplicar per obtenir els requisits de fons propis per risc de liquidació en funció del temps transcorregut des de la data de liquidació;

c) els tractaments de les operacions incompletes;

d) les excepcions a l’obligació de càlcul dels requisits de fons propis per risc de liquidació.

Article 77 — Requisits de fons propis per al risc d’ajust de valoració del crèdit

Sentències

1. “L’ajust de valoració del crèdit” o “CVA” (per les seves sigles en anglè.

s) és un ajust de la valoració a preus mitjos de mercat de la cartera d’operacions realitzades amb una contrapart. Aquest ajust reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa la contrapart per a l’entitat, però no reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa l’entitat per a la contrapart.

2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA per a tots els instruments derivats extraborsaris respecte de totes les seves activitats, diferents dels derivats de crèdit reconeguts, a fi de reduir les exposicions ponderades per risc de crèdit.

3. Les entitats han d’incloure les operacions de finançament de valors en el càlcul dels fons propis requerits d’acord amb l’apartat 2 si l’AFA determina que les seves exposicions al risc de CVA, derivades d’aquestes operacions, són importants.

4. Queden excloses dels requisits de fons propis per al risc de CVA les operacions amb una contrapart central qualificada i entre un client i un membre compensador, quan aquest últim actuï com a intermediari entre el client i una contrapart central qualificada, i quan les operacions donin lloc a una exposició de negociació del membre compensador envers la contrapart central qualificada.

5. Queden excloses dels requisits de fons propis per al risc de CVA les operacions següents:

a) les operacions amb una contrapart no financera, quan aquestes operacions no superin el llindar de compensació que es determini reglamentàriament;

b) les operacions intragrup, tret que l’AFA exigeixi la separació estructural dins d’un grup bancari. En aquest cas l’AFA pot exigir que aquestes operacions intragrup entre entitats separades estructuralment quedin incloses en els requisits de fons propis;

c) les operacions amb sistemes de plans de pensions reconeguts al Principat d’Andorra o països tercers, amb les seves societats gestores i amb entitats autoritzades i supervisades, que tinguin per objecte principal proporcionar prestacions de jubilació, subjectes a les condicions que s’estableixin reglamentàriament;

d) les operacions amb bancs centrals o organismes públics amb funcions similars, així com amb altres organismes públics que s’encarreguin de la gestió del deute públic d’un estat o intervinguin en aquesta gestió, les operacions amb el Banc de Pagaments Internacionals, amb bancs multilaterals de desenvolupament, amb ens del sector públic, i, addicionalment, les operacions amb administracions centrals i bancs centrals d’altres països denominats i finançats en la moneda nacional de la corresponent administració central i el corresponent banc central, així com les operacions amb administracions regionals o les autoritats locals que es puguin assimilar amb administracions centrals per la seva capacitat de recaptació específica i l’existència de mecanismes institucionals concrets per reduir el seu risc d’impagament. Pel que fa a la lletra a), en el cas que una entitat deixi d’estar exempta per haver superat el llindar d’exempció o degut a una modificació del llindar d’exempció, els contractes en vigor han de continuar exempts fins a la data del seu venciment. A efectes d’aquest apartat, s’entén per: “contrapart financera” és una entitat financera d’inversió tal com es defineix a l’article 19 de la Llei 7/ 2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. Per exemple, una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, un organisme d’inversió col·lectiva de valors mobiliaris o «OICVM», i si escau, la seva societat gestora, un fons de pensions d’ocupació i un fons d’inversió alternatiu;“contrapart no financera” és una empresa diferent d’una «ECC» i una contrapart financera;“operació intragrup” és un contracte de derivats extraborsaris subscrit amb una contrapart, la qual pertany al mateix grup consolidable prudencial, que es troben subjectes a procediments adequats i centralitzats d’avaluació, medició i control del risc. A més es considera que és una operació intragrup amb una contrapart financera quan aquesta és una contrapart financera tal i com s’ha definit anteriorment, una societat financera de cartera, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars subjecta als requisits prudencials.

6. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb:

a) els llindars de compensació de les operacions de derivats extraborsaris amb contraparts no financeres previstes en la lletra a) de l’apartat 5 anterior;

b) les condicions que han de complir les operacions previstes en la lletra b) de l’apartat 5 anterior per ser excloses dels requisits de fons propis per al risc de CVA;

c) els mètodes per al càlcul de les exigències de fons propis per risc de CVA;

d) les cobertures admissibles per al càlcul de les exigències de fons propis per al risc de CVA.

Article 78 — Requisits en relació a grans exposicions, i de fons propis addicionals

Sentències

1. Les entitats han de supervisar i controlar les seves grans exposicions d’acord amb l’establert en aquest capítol. Les empreses d’inversió que compleixen amb els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 48, o a l’apartat 1 de l’article 49, no han de complir amb els requisits de grans exposicions.

2. Els requisits de grans exposicions no s’apliquen als grups sobre la base de la seva situació consolidada, si aquest grup inclou només empreses d’inversió que compleixen amb els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 48, o a l’apartat 1 de l’article 49, i empreses de serveis auxiliars, ni quan aquest grup no inclou entitats bancàries.

3. Als efectes d’aquest capítol, s’entén per:

a) “exposició” és qualsevol actiu o partida de fora de balanç contemplat en la secció tercera del capítol tercer del títol III, sense aplicar les ponderacions de risc ni els graus de risc;

b) “gran exposició” és l’exposició contreta per una entitat respecte d’un client o un grup de clients vinculats entre si, quan el seu valor sigui igual o superior al 10% del capital de nivell 1 de l’entitat.

4. Les entitats han de disposar de procediments administratius i comptables sòlids i de mecanismes de control intern adequats que permetin identificar, gestionar, supervisar, notificar i registrar totes les grans exposicions i les modificacions d’aquestes, d’acord amb aquesta Llei i el reglament d’aplicació.

5. Les entitats han d’informar periòdicament a l’AFA de les grans exposicions tal com es defineixi reglamentàriament.

6. Una entitat no pot assumir una exposició respecte d’un client o grup de clients vinculats si el seu valor, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, conforme s’estableixin reglamentàriament, supera el 25% del seu capital de nivell 1. Quan aquest client és una entitat, o quan un grup de clients vinculats inclou una o més entitats, aquest valor no pot excedir el 25% del capital del nivell 1 de l’entitat, ni els 150 milions d’euros si aquesta quantitat és més elevada, sempre que la suma dels valors d’exposició de tots els clients vinculats que no són entitats, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, no excedeixi el 25% del capital del nivell 1 de l’entitat. Quan l’import de 150 milions d’euros és superior al 25% del capital del nivell 1 de l’entitat, el valor de l’exposició, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, no ha de sobrepassar un límit raonable en termes de capital del nivell 1 de l’entitat. Aquest límit l’ha de determinar l’entitat de conformitat amb les polítiques i els procediments per afrontar i controlar el risc de concentració. Aquest límit no pot sobrepassar el 100% del capital del nivell 1 de l’entitat.

7. Si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 6, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit.

8. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, en relació amb;

a) els mètodes per al càlcul del valor d’exposició;

b) les obligacions de presentació d’informació en relació a les grans exposicions;

c) les condicions per superar el límits a les grans exposicions en relació a les exposicions de la cartera de negociació;

d) les obligacions en relació a la superació dels límits a les grans exposicions;

e) les tècniques admissibles de mitigació del risc de crèdit i el càlcul dels efectes de l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit;

f) les exempcions del règim de grans exposicions;

g) el càlcul de requisits de fons propis addicionals per a grans riscos en la cartera de negociació.

Article 79 — Requisits aplicables a les entitats inversores

Sentències

1. Una entitat que no és originadora, patrocinadora o creditora original, pot estar exposada al risc de crèdit d’una posició de titulització en la seva cartera de negociació o d’inversió només si l’entitat originadora, patrocinadora o creditora original ha indicat explícitament a l’entitat, que es disposa a retenir, de forma contínua, un interès econòmic net significatiu que, en qualsevol cas, no pot ser inferior al 5 %.

2. Quan una entitat bancària matriu, una societat financera de cartera, una societat financera mixta de cartera o una de les seves filials, com a originadora o com a patrocinadora, titulitza exposicions de diverses entitats bancàries, empreses d’inversió o altres entitats financeres incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada, el requisit esmentat en l’apartat 1 es pot complir sobre la base de la situació consolidada de la corresponent entitat bancària matriu, societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera vinculades, subjecte a que les entitats bancàries, les empreses d’inversió i les entitats financeres que van crear les exposicions titulitzades s’hagin compromès a complir amb els requisits que estableix en l’apartat 1 de l’article 80, i facilitin, en un temps oportú, a l’originadora o patrocinadora a l’entitat bancària matriu, la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera, la informació necessària per complir els requisits esmentats a l’apartat 2 de l’article 80.

3. Les entitats inversores en posicions de titulització han d’adoptar, prèviament a exposar-se als riscos d’una titulització i mentre mantenen aquestes inversions, les mesures de diligència deguda que es defineixen reglamentàriament per garantir que coneixen en tot moment els detalls concrets de les posicions de titulització individuals i que han aplicat polítiques i procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i/o d’inversió i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades, per tal de fer un seguiment continu i oportú de la informació relativa a l’evolució de les exposicions subjacents.

4. Quan una entitat no satisfà els requisits establerts en l’apartat 1 i 2 per raons de negligència o omissió, han d’aplicar una ponderació de risc addicional proporcional, conforme es determini reglamentàriament, que s’ha d’aplicar a les posicions de titulització pertinents, d’acord amb el que preveu l’article 70.

5. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb el contingut següent:

a) els criteris per determinar la retenció d’un d’interès econòmic net significatiu no inferior al 5 % per l’entitat originadora, promotora o creditora original de la titulització;

b) les exempcions a l’aplicació dels requisits de retenció per a determinades posicions en titulitzacions;

c) les obligacions de diligència deguda per part de les entitats inversores a l’hora d’invertir en posicions en titulitzacions;

d) els requisits de fons propis addicionals en relació a posicions en titulitzacions.

Article 80 — Requisits aplicables a les entitats originadores, patrocinadores i creditores de titulitzacions

Sentències

1. Les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar a les exposicions que van a titulitzar, els mateixos criteris sòlids i ben definits de concessió de crèdits, que apliquen a les altres exposicions que mantenen a la seva pròpia cartera, aliena a la cartera de negociació. Per aquest fi, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar uns mateixos procediments d’aprovació i, si escau, de modificació, renovació i refinançament dels crèdits. En cas contrari, l’entitat originadora no pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul dels requisits de fons propis en virtut d’aquesta Llei.

2. Les entitats que actuen com a originadores, promotores o creditores originals han de comunicar als inversors el seu nivell de compromís per mantenir un interès econòmic net en la titulització. Les entitats originadores i patrocinadores s’han d’assegurar que els possibles inversors puguin accedir fàcilment a totes les dades pertinents sobre la qualitat creditícia i l’evolució de les diferents exposicions subjacents, els fluxos de caixa i les garanties reals que donen suport a una exposició de titulització, així com a tota la informació que sigui necessària per a realitzar proves de resistència minucioses i documentades respecte dels fluxos de caixa i el valor de les garanties reals que donen suport a les exposicions subjacents. A aquest efecte, les dades pertinents s’han de determinar en la data de la titulització i, si escau, degut a la naturalesa de la titulització, després d’aquesta data.

Article 81 — Requisit de cobertura de liquiditat

Sentències

1. Les entitats han de mantenir actius líquids, la suma dels quals ha de cobrir les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, amb la finalitat de garantir que les entitats mantenen un coixí de liquiditat suficient per fer front a qualsevol desequilibri entre les entrades i les sortides de liquiditat en situacions greus de tensió, durant un període de trenta dies. En períodes de tensió, les entitats poden utilitzar els seus actius líquids per a cobrir les seves sortides netes de liquiditat.

2. Les entitats han d’evitar el doble còmput de les sortides i entrades de liquiditat i els actius líquids.

3. Les entitats poden utilitzar els actius líquids a què es refereix l’apartat 1 per a complir les seves obligacions en circumstàncies de tensió, tal com s’especifica en l’article 83.

4. Les entitats han de mantenir un requisit de cobertura de liquiditat, de com a mínim, el 100 %.

5. Les entitats han de comunicar mensualment a l’AFA, expressades en una única divisa, independentment de la seva denominació real, les entrades i sortides de liquiditat, així com els seus components, inclosa la composició dels seus actius líquids.

6. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb;

a) els requisits detallats de cobertura de liquiditat;

b) la composició del coixí de liquiditat;

c) els requisits generals i operatius dels actius líquids;

d) la valoració d’actius líquids;

e) els requisits en relació a les entrades i sortides de liquiditat;

f) la informació sobre la cobertura de liquiditat i la disponibilitat de finançament estable.

Article 82 — Requisit de finançament estable

Sentències

1. Les entitats han d’assegurar que el 100% del finançament estable requerit, tal com es determini reglamentàriament corresponent als actius i els elements de fora de balanç a llarg termini, es cobreixin amb un finançament estable disponible, tal com es determini reglamentàriament corresponent a una varietat de passiu a llarg termini i fons propis, tant en condicions normals com en situacions de tensió.

2. Sense contingut 3. Les entitats han de comunicar trimestralment a l’AFA, expressats en una única divisa, independentment de la seva denominació real, tal com es determini reglamentàriament, els elements que proporcionen finançament estable, els elements que requereixen finançament estable i la ràtio de finançament estable per a l’avaluació de l’AFA de les necessitats de finançament estable.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb la informació a proporcionar per les entitats en relació a;

a) elements que proporcionen finançament estable;

b) elements que requereixen finançament estable.

Article 83 — Compliment dels requisits de liquiditat

Sentències

Quan una entitat no compleixi, o quan prevegi que no pot complir el requisit establert a l’article 81, o a l’apartat 1 de l’article 82, fins i tot durant els períodes de tensió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA i presentar-li, sense demores injustificades, un pla per restablir ràpidament el compliment de l’article 81 o l’apartat 1 de l’article 82, segons correspongui.

Article 84 — Càlcul de la ràtio de palanquejament

Sentències

1. Les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament de conformitat amb la metodologia que es determini reglamentàriament, com l’import del capital de nivell 1 de l’entitat dividit per l’import de l’exposició total de l’entitat, i s’ha d’expressar com a percentatge. Les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament a la data de referència de presentació d’informació.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació en relació amb:

a) la metodologia de determinació del valor de l’exposició total de l’entitat;

b) les deduccions i addicions a aplicar al valor de l’exposició total de l’entitat;

c) les exempcions aplicables al còmput del valor de l’exposició total de l’entitat.

Article 85 quater — Requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat

Sentències

1. Subjecte a l’aprovació del comunicat tècnic de l’AFA que s’estableix en l’apartat 3, les entitats que no compleixin les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 47, ni les establertes a l’apartat 1 de l’article 72 ter, han d’informar, per a totes les seves posicions de la cartera de negociació i totes les seves posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres, dels resultats dels càlculs basats en l’ús del mètode estàndard alternatiu establert a l’article 72 bis, de la mateixa manera que informen de les obligacions establertes a l’incís i) de la lletra b) i la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 46.

2. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació en relació amb els requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat.

3. L’AFA ha d’establir, mitjançant un comunicat tècnic, els formats, les freqüències i les dates de presentació d’estats reservats, així com les definicions i les solucions informàtiques que han d’aplicar les entitats per informar en relació amb el risc de mercat.

Article 85 ter — Obligacions específiques de comunicació

Sentències

1. Les entitats han de comunicar a l’AFA dades rellevants d’exposicions i pèrdues per a cada un dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades, amb el contingut que es determini via comunicat tècnic.

2. L’AFA ha d’establir, mitjançant un comunicat tècnic, les obligacions específiques de presentació d’informació corresponents a cadascun dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades les entitats. De la mateixa manera, l’AFA ha d’establir, mitjançant el comunicat tècnic, els formats, les freqüències i les dates de presentació d’estats reservats, així com les definicions i les solucions informàtiques que han d’aplicar les entitats per informar sobre les exposicions i les pèrdues per a cada un dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades.

Article 85 — Sense contingut

Sentències

Sense contingut

Article 85 bis — Presentació d’informació sobre requisits prudencials i informació financera

Sentències

1. Les entitats han d’informar l’AFA sobre el següent:

a) els requisits de fons propis, inclosa la ràtio de palanquejament, segons l’article 46 i el capítol setè del títol III;

b) les grans exposicions especificades en l’article 78;

c) els requisits en matèria de liquiditat establerts a l’article 81;

d) les dades agregades corresponents a cadascun dels mercats immobiliaris nacionals que es determinin reglamentàriament;

e) els requisits i l’orientació establerts a l’article 97 ter que compleixin els requisits de la informació normalitzada, llevat de qualsevol obligació d’informació addicional en virtut de la lletra j) de l’apartat 1 de l’article 97;

f) els actius amb càrregues, inclòs un desglossament per tipus de gravamen, com ara els pactes de recompra, els préstecs de valors, les exposicions titulitzades o els préstecs. Les entitats exemptes de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 5 no estan subjectes de forma individual al requisit d’informació sobre la ràtio de palanquejament fixada a la lletra a) d’aquest apartat.

2. A més de la informació sobre els requisits prudencials a què fa referència l’apartat 1, les entitats han de presentar la informació financera que calgui per oferir una imatge completa del perfil de risc de l’entitat i dels riscos sistèmics que planteja l’entitat al sector financer o a l’economia real.

3. L’AFA ha d’establir, mitjançant un comunicat tècnic, les plantilles i formats uniformes de presentació de la informació, així com les instruccions i el mètode d’ús de les plantilles esmentades, la freqüència i les dates de presentació de la informació, les definicions i les solucions informàtiques per a la presentació de la informació a què es refereixen els apartats 1 i 2.

Article 86 — Requisits i polítiques de divulgació d’informació

Sentències

1. Els grups consolidables i les entitats no integrades en un grup consolidable han de divulgar públicament, degudament integrat en un únic document conegut com a Informe de solvència, la informació establerta en aquest capítol i en el reglament d’aplicació.

2. L’òrgan d’administració dels grups i entitats ha d’adoptar una política formal per al compliment dels requisits de divulgació establerts en aquest capítol, i ha d’implementar i mantenir processos, sistemes i controls interns per verificar que les dades divulgades per les entitats siguin adequades i se cenyeixin als requisits establerts en aquest capítol i en el reglament d’aplicació. Almenys un dels membres de l’òrgan d’administració ha de certificar per escrit que l’entitat de què es tracti ha divulgat la informació exigida en aquest capítol i en el reglament d’aplicació d’acord amb les polítiques formals i els processos, els sistemes i els controls interns. La certificació per escrit i els elements fonamentals de les polítiques formals de l’entitat per complir els requisits de divulgació s’han d’incloure en la informació divulgada per les entitats. La informació que s’ha de divulgar de conformitat amb aquest capítol i en el reglament d’aplicació està subjecta al mateix nivell de verificació interna que l’aplicable a l’informe de gestió inclòs a l’informe financer del grup o l’entitat. Així mateix, les entitats han de comptar amb polítiques que els permetin comprovar que les dades publicades transmeten als participants en el mercat una imatge completa del seu perfil de risc. Quan les entitats considerin que les dades divulgades no transmeten una imatge completa del perfil de risc als participants del mercat, les entitats han de fer pública la informació addicional que completi la que ha de comunicar-se en virtut d’aquest capítol i el reglament d’aplicació. No obstant això, només estan obligades a divulgar informació que resulti significativa i que no sigui reservada ni confidencial, de conformitat amb l’article 87.

3. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el següent:

a) els requisits de divulgació d’informació per a les entitats grans.

b) els requisits de divulgació d’informació per a entitats petites i no complexes.

c) els requisits de divulgació d’informació per a altres entitats.

d) els formats uniformes de divulgació d’informació.

Article 87 — Informació no significativa, reservada o confidencial

Sentències

1. Les entitats poden ometre una o diverses de les divulgacions d’informació requerides en aquest capítol i en el reglament d’aplicació quan la informació no es consideri significativa, excepte la informació que s’ha de publicar en relació amb els fons propis i passius admissibles, la política de retribucions i la política en matèria de diversitat pel que fa a la selecció dels membres de l’òrgan d’administració, els seus objectius i les metes establertes en aquesta política, així com la mesura en què s’han assolit aquests objectius i metes, segons el que es determini reglamentàriament. Una informació inclosa en les divulgacions es considera significativa quan la seva omissió o presentació errònia pot modificar l’avaluació o decisió d’un usuari que basa la seva presa de decisions econòmiques en aquesta informació o pot influir en aquesta avaluació o decisió.

2. Les entitats també poden ometre un o més dels elements d’informació d’aquest capítol i del reglament d’aplicació si aquestes dades inclouen informació que es considera reservada o confidencial, excepte la divulgació d’informació relativa als fons propis i passius admissibles i a la política de retribucions, segons el que es determini reglamentàriament. Una informació es considera reservada de les entitats si la seva divulgació pot comprometre la posició competitiva d’aquesta entitat. La informació reservada pot incloure informació sobre els productes o els sistemes que restaria valor a les inversions de les entitats en cas que fos compartida amb els competidors. Una informació es considera confidencial quan una entitat està obligada, en virtut de les seves relacions amb els clients o altres contraparts, a preservar-ne la confidencialitat.

3. En els casos excepcionals previstos en l’apartat 2, l’entitat ha de fer constar en les seves divulgacions d’informació que determinades dades no es fan públiques, així com els motius pels quals no es publiquen, i ha de publicar informació més general sobre l’aspecte a què es refereix el requisit de divulgació d’informació que no hagi estat classificada com a reservada o confidencial.

Article 88 — Freqüència i abast de la divulgació d’informació

Sentències

Les entitats han de publicar la informació requerida per aquest capítol i pel reglament d’aplicació, almenys anualment o amb una freqüència superior per a les divulgacions que es determinin reglamentàriament. Les divulgacions anuals d’informació s’han de fer en el decurs del primer semestre següent al tancament de l’exercici de referència i com a tot tardar el 30 de juny. Les divulgacions semestrals o trimestrals s’han de fer tan aviat com sigui possible després de la finalització del trimestre o semestre, i en tot cas dintre del mes següent a la finalització del període a què fan referència les divulgacions corresponents. Les entitats han de publicar al seu lloc web l’Informe de solvència.

Article 89 — Informe de Solvència

Sentències

1. Els grups consolidables d’entitats i les entitats que no formen part d’un d’aquests grups consolidables han de publicar, degudament integrat en un únic document conegut com a Informe de solvència, informació concreta sobre:

a) aquelles dades de la seva situació financera i de la seva activitat en què el mercat i altres parts interessades puguin tenir interès per tal d’avaluar els riscos als quals s’enfronten aquests grups i entitats;

b) la seva estratègia de mercat;

c) el seu control de riscos;

d) la seva organització interna i govern corporatiu; i.

e) la seva situació a fi de donar compliment a les exigències mínimes de recursos propis previstes en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació, com ara:

i) objectius i polítiques en matèria de gestió de riscos;i.

i) àmbit d’aplicació dels requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació;ii.

i) informació sobre els fons propis;i.

v) requisits de fons propis i els imports ponderats per risc de les exposicions;

v) exposició al risc de crèdit de contrapart;v.

i) coixins de capital anticíclics;vi.

i) exposicions al risc de crèdit i al risc de dilució;vii.

i) actius amb càrregues i sense càrregues;i.

x) informació sobre la utilització del mètode estàndard;

x) informació sobre exposicions al risc de mercat;x.

i) informació sobre la gestió del risc operatiu;xi.

i) informació sobre els indicadors clau;xii.

i) informació sobre les exposicions al risc de tipus d’interès sobre posicions no incloses en la cartera de negociació;xi.

v) informació sobre les exposicions a posicions de titulització;x.

v) informació sobre la política de retribucions;xv.

i) informació sobre la ràtio de palanquejament;xvi bi.

s) requisits de liquiditat;xvi.

i) informació sobre l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit. Reglamentàriament, s’ha de determinar el contingut i la periodicitat de publicació de l ’Informe de solvència .

2. L’AFA pot exigir a les empreses matrius publicar anualment, de forma íntegra o per mitjà de referències a informació equivalent, una descripció de la seva estructura jurídica i govern corporatiu i de l’estructura organitzativa del grup.

3. La divulgació, en compliment dels requisits del Decret del 22 de desembre de 2016 pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera, de les dades a què es refereix l’apartat 1, no eximeix de la seva inclusió en el document “Informe de Solvència” en la forma prevista per aquest apartat.

Article 90 — Informe anual

Sentències

1. Les entitats han de remetre a l’AFA i publicar anualment en un informe annex els estats financers auditats, especificant per països on estan establertes, la següent informació en base consolidada per a cada exercici:

a) la denominació, naturalesa de les activitats i ubicació geogràfica;

b) el volum de negoci;

c) el nombre d’empleats sobre una base equivalent a temps complet;

d) el resultat brut abans d’impostos;

e) els impostos sobre el resultat;

f) les subvencions públiques rebudes.

2. La informació contemplada en l’apartat 1 ha de ser auditada i ha de ser publicada, juntament amb els estats financers anuals de l’entitat.

3. Les entitats han de fer públic en el seu informe anual els indicadors més rellevants, entre els quals ha de figurar el rendiment dels seus actius, que es calcula dividint el benefici net pel balanç total.

Títol IV. Supervisió prudencial

Article 91 — Revisió i avaluació supervisores

Sentències

1. Tenint en compte els criteris tècnics definits a l’article 92, l’AFA ha de revisar els sistemes, les estratègies, els procediments i els mecanismes aplicats per les entitats per tal de complir amb aquesta Llei i amb la normativa d’aplicació. En particular, l’AFA ha d’avaluar el següent:

a) els riscos als quals les entitats i els seus grups consolidables estan o poden estar exposades;b)Sense contingut.

c) els riscos que es posen de manifest en les proves de resistència, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats d’una entitat.

2. La revisió i l’avaluació a què es fa referència en l’apartat 1, contempla la totalitat dels requisits d’aquesta Llei i del reglament d’aplicació.

3. A partir de la revisió i de l’avaluació esmentada a l’apartat 1, l’AFA ha de determinar si els sistemes, les estratègies, els procediments i els mecanismes implementats per les entitats, així com el nivell de fons propis i de liquiditat mantinguts per aquestes, garanteixen una gestió i una cobertura sòlides dels seus riscos.

4. L’AFA ha d’establir la freqüència i la intensitat de la revisió i de l’avaluació que preveu l’apartat 1, tenint en compte la mida, la importància sistèmica, la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat de què es tracti i, en tot cas, tenint en compte el principi de proporcionalitat. La revisió i l’avaluació s’han d’actualitzar almenys amb una periodicitat anual en el cas de les entitats a les quals s’apliqui el programa d’examen de supervisió contemplat en l’apartat 2 de l’article 93. En dur a terme la revisió i l’avaluació a què es refereix l’apartat 1, l’AFA ha d’aplicar el principi de proporcionalitat de conformitat amb els criteris publicats d’acord amb la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 106.

5. L’AFA pot adaptar les metodologies per aplicar la revisió i l’avaluació a què es fa referència en l’apartat 1 per tal de tenir en compte les entitats amb un perfil de risc similar, com l’ús de models empresarials similars o la localització geogràfica de les seves exposicions. Aquestes metodologies adaptades poden incloure criteris de referència orientats al risc i indicadors quantitatius, han de permetre tenir en compte els riscos específics als quals pot estar exposada cada entitat i no han d’incidir en l’especificitat per a cada entitat de les mesures imposades d’acord amb l’article 97.

6. Quan arran d’una revisió, en particular l’avaluació dels sistemes de govern corporatiu, del model empresarial o de les activitats d’una entitat, l’AFA tingui indicis raonables per suposar que, en relació amb aquesta entitat, s’estan efectuant o intentant efectuar o s’han efectuat o intentat efectuar operacions de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme o que s’ha incrementat el risc que això passi, ha de notificar-ho a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. En el cas d’un possible augment del risc que s’efectuïn operacions de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme, l’AFA i la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra han de cooperar.

Article 92 — Criteris tècnics per a la revisió i avaluació supervisores

Sentències

1. A més del risc de crèdit, del risc de mercat i del risc operacional, la revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA, de conformitat amb l’article 91, han d’incloure, com a mínim, tots els aspectes següents:

a) l’exposició al risc de concentració i la seva gestió per part de les entitats, inclòs el compliment per part seva dels requisits establerts en el capítol quart del títol III, i en l’article 20;

b) la solidesa, l’adequació i la forma d’aplicació de les polítiques i dels procediments establerts per les entitats per a la gestió del risc residual associat a l’ús de tècniques reconegudes de mitigació del risc de crèdit;

c) l’adequació dels fons propis de què disposa una entitat respecte a actius que hagi titulitzat, tenint en compte el fons econòmic de l’operació, inclòs el grau de transferència de riscos aconseguit;

d) l’exposició al risc de liquiditat i la seva medició i la seva gestió per part de les entitats, inclosa la realització d’anàlisi d’escenaris alternatius, la gestió de factors reductors de risc (en particular el nivell, la composició i la qualitat dels coixins de liquidita.

t) i els plans de contingència efectius;

e) l’impacte dels efectes de diversificació i la manera en què aquests efectes es tenen en compte en el sistema d’avaluació del risc;

f) la ubicació geogràfica de les exposicions de les entitats;

g) el model empresarial de l’entitat;h)Sense contingut 2. Als efectes del que disposa la lletra d) de l’apartat 1, l’AFA ha d’efectuar periòdicament una avaluació exhaustiva de la gestió global del risc de liquiditat per part de les entitats i ha de promoure el desenvolupament de metodologies internes sòlides. En dur a terme aquesta avaluació, l’AFA ha de prendre en consideració el paper exercit per les entitats en els mercats financers i la possible incidència de les seves decisions en l’estabilitat del sistema financer andorrà.

3. L’AFA ha de controlar si una entitat ha proporcionat un suport implícit a una titulització. En cas que una entitat hagi proporcionat un suport implícit, en més d’una ocasió, a una titulització, l’AFA ha d’adoptar mesures apropiades, atenent les expectatives més altes, que proporcionin suport a la titulització en el futur, impedint d’aquesta manera que s’aconsegueixi una transferència significativa del risc.

4. Als efectes de la determinació que s’ha de realitzar en virtut de l’apartat 3 de l’article 91, l’AFA ha de considerar si els ajustaments de valoració realitzats per a posicions o carteres específiques dins la cartera de negociació, habiliten l’entitat a vendre o cobrir les seves posicions en un curt període de temps sense incórrer en pèrdues importants en condicions normals de mercat.

5. La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA ha d’incloure l’exposició de les entitats al risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació. L’AFA ha d’exigir l’adopció de mesures, com a mínim en aquelles entitats en què el seu valor econòmic disminueixi en més d’un 20 % dels seus fons propis com a conseqüència d’una variació sobtada i inesperada dels tipus d’interès de 200 punts bàsics, o bé per una variació definida reglamentàriament. 5 bis . El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar, als efectes de l’apartat 5, el següent:

a) els sis escenaris de pertorbació a efectes de supervisió a què es refereix la lletra a) de l’apartat 5, i els dos escenaris de pertorbació a efectes de supervisió a què es refereix la lletra b) de l’apartat 5, que s’han d’aplicar als tipus d’interès per a cada divisa.

b) en vista de les normes prudencials acordades internacionalment, les hipòtesis de modelització i paramètriques comunes, exceptuades les hipòtesis de comportament, que les entitats han de reflectir en els seus càlculs del valor econòmic del patrimoni net d’acord amb la lletra a) de l’apartat 5, i que s’ha de limitar al següent:

i) el tractament dels fons propis de l’entitat;i.

i) la inclusió, la composició i el descompte dels fluxos de caixa sensibles als tipus d’interès derivats dels actius, els passius i les partides fora de balanç de l’entitat, inclòs el tractament dels marges comercials i altres components del diferencial;ii.

i) la utilització de models de balanç dinàmics o estàtics i el consegüent tractament de les posicions amortitzades i amb venciment.

c) en vista de les normes acordades internacionalment, les hipòtesis de modelització i paramètriques comunes, exceptuades les hipòtesis de comportament, que les entitats han de reflectir en els càlculs dels ingressos nets per interessos d’acord amb la lletra b) de l’apartat 5, i que s’han de limitar al següent:

i) la inclusió i la composició dels fluxos de caixa sensibles als tipus d’interès derivats dels actius, els passius i les partides fora de balanç de l’entitat, inclòs el tractament dels marges comercials i altres components del diferencial;i.

i) la utilització de models de balanç dinàmics o estàtics i el consegüent tractament de les posicions amortitzades i amb venciment;ii.

i) el període durant el qual es mesuraran els futurs ingressos nets per interessos.

d) allò que constitueix disminució significativa segons la lletra b) de l’apartat 5.

6. La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA, inclouen l’exposició de les entitats al risc d’un palanquejament excessiu, tal i com reflecteixen els indicadors de palanquejament excessiu, entre ells, la ràtio de palanquejament, de conformitat amb els reglaments d’aplicació. Per determinar l’adequació de la ràtio de palanquejament de les entitats i dels sistemes, estratègies, procediments i mecanismes implementats per les entitats per gestionar el risc de palanquejament excessiu, l’AFA ha de tenir en compte el model de negoci d’aquestes entitats.

7. La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA inclou els sistemes de govern corporatiu de les entitats, la seva cultura i els seus valors corporatius, i la capacitat dels membres de l’òrgan d’administració per exercir les seves funcions. En portar a terme aquesta revisió i avaluació, l’AFA ha de tenir accés, com a mínim, als ordres del dia, a la documentació de suport de les reunions i a les actes de les reunions de l’òrgan d’administració i les seves comissions delegades, així com als resultats de l’avaluació interna o externa de l’actuació del òrgan d’administració.

Article 93 — Programa d’examen de supervisió

Sentències

1. L’AFA ha d’adoptar, almenys un cop l’any, un programa d’examen de supervisió per a totes les entitats subjectes a la seva supervisió. Aquest programa ha de tenir en compte el procés de revisió i avaluació supervisores establert en l’article 91. En particular, el programa ha de contenir la informació següent:

a) una indicació de com l’AFA té la intenció de dur a terme les seves tasques i d’assignar els seus recursos;

b) la identificació de les entitats que està previst sotmetre a una supervisió reforçada i les mesures que es preveu adoptar per a aquesta supervisió, de conformitat amb l’establert a l’apartat 3;

c) un pla d’inspeccions in situ de les entitats.

2. Els programes d’examen de supervisió afecten a les entitats següents:

a) les entitats que obtenen uns resultats en les proves de resistència esmentades en l’article 94, o en el procés de revisió i avaluació supervisora previst a l’article 91, que indiquen l’existència de riscos significatius per a la continuïtat de la seva solidesa financera o revelin el possible incompliment de les disposicions establertes en aquesta Llei i en els reglaments d’execució;b)Sense contingut.

c) qualsevol altra entitat que, segons el parer de l’AFA, requereixi una consideració especial en l’exercici de la funció supervisora.

3. L’AFA, a la vista dels resultats de la revisió i l’avaluació supervisora previstes a l’article 91, pot adoptar les mesures que consideri oportunes en cada cas, que poden ser:

a) un augment del nombre o la freqüència de les inspeccions in situ de l’entitat;

b) una presència permanent de l’AFA en l’entitat;

c) una tramesa d’informació addicional o més freqüent per part de l’entitat;

d) una revisió addicional o més freqüent del pla operatiu, estratègic o de negoci de l’entitat;

e) exàmens temàtics centrats en riscos específics susceptibles de ser materialitzats.

Article 94 — Les proves de resistència amb finalitat de supervisió

Sentències

1. Quan correspongui, però com a mínim cada tres anys, l’AFA ha de sotmetre les entitats que supervisa a proves de resistència amb la finalitat de supervisió, a fi de facilitar el procés de revisió i avaluació previst a l’article 91.

2. L’AFA ha d’elaborar un Comunicat tècnic on detalli el contingut de la informació a proporcionar per les entitats de tal manera que pugui dur a terme les proves de resistència amb finalitats de supervisió.

Article 95 — Mesures de supervisió

Sentències

1. L’AFA ha d’exigir a les entitats que adoptin immediatament les mesures necessàries per retornar al compliment davant de les circumstàncies següents:

a) quan l’entitat no compleixi amb els requisits establerts en aquesta Llei o en el reglament d’aplicació;

b) quan, d’acord amb les dades a disposició de l’AFA, hi hagi raons fonamentades per considerar que és probable que l’entitat incompleixi amb els requisits establerts en aquesta Llei o en el reglament d’aplicació, en els propers dotze mesos.

2. A l’efecte de l’apartat 1, les competències de l’AFA inclouen les que es contemplen a l’article 97.

Article 96 — Sense contingut

Sentències

Sense contingut

Article 97 bis — Requisits de fons propis addicionals

Sentències

1. L’AFA pot establir els requisits de fons propis addicionals a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, quan, a la llum de les revisions efectuades de conformitat amb l’article 91, constati l’existència de qualsevol de les situacions següents en relació amb una entitat determinada:

a) que l’entitat està exposada a riscos o elements de risc no coberts o no prou coberts, com s’especifica en l’apartat 2, pels requisits de fons propis establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III d’aquesta Llei, així com en el reglament d’aplicació;

b) que l’entitat no compleix els requisits establerts en l’article 15 d’aquesta Llei i en l’article 6 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, o en l’apartat 4 de l’article 78, i no és probable que altres mesures de supervisió siguin suficients per garantir el compliment d’aquests requisits en un termini adequat;

c) que els ajustaments considerats en l’apartat 4 de l’article 92 es consideren insuficients perquè l’entitat pugui vendre o cobrir les seves posicions en un termini curt sense afrontar pèrdues importants en condicions de mercat normals;

d) que l’entitat incompleix reiteradament l’obligació de constituir o mantenir un nivell de fons propis addicionals suficient per cobrir l’orientació comunicada de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 97 ter;

e) altres situacions específiques de cada entitat que l’AFA consideri que poden suscitar problemes importants de supervisió. L’AFA només pot imposar el requisit de fons propis addicionals a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97 per cobrir els riscos en què incorrin entitats concretes degut a les seves activitats, inclosos els que reflecteixin l’impacte de determinades evolucions econòmiques o del mercat en relació amb el perfil de risc d’una entitat concreta.

2. A efectes de la lletra a) de l’apartat 1, només es considera que els riscos o elements de risc no estan coberts o no prou coberts pels requisits de fons propis establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III d’aquesta Llei, així com al reglament d’aplicació, si els imports, els tipus i la distribució del capital que l’AFA considera adequats, tenint en compte la revisió supervisora de l’avaluació efectuada per les entitats conforme al paràgraf primer de l’article 15, són superiors als requisits de fons propis conforme a les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III d’aquesta Llei, així com en el reglament d’aplicació. Als efectes del paràgraf primer, l’AFA ha d’avaluar, tenint en compte el perfil de risc de cada entitat concreta, els riscos a què s’exposa l’entitat, inclosos:

a) els riscos o elements de risc específics de l’entitat expressament exclosos o no previstos expressament pels requisits de fons propis establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III d’aquesta Llei, així com en el reglament d’aplicació;

b) els riscos o elements de risc específics de l’entitat susceptibles de subestimar-se malgrat complir-se els requisits aplicables establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III d’aquesta Llei, així com en el reglament d’aplicació. En la mesura que els riscos o elements de risc estiguin subjectes a acords transitoris o a disposicions sobre drets adquirits establerts en aquesta Llei o en el reglament d’aplicació, no es consideren riscos o elements d’aquests riscos susceptibles de subestimar-se malgrat complir-se els requisits aplicables establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III d’aquesta Llei, així com en el reglament d’aplicació. A efectes del paràgraf primer, el capital que es consideri adequat ha de cobrir tots els riscos o elements de riscos considerats importants d’acord amb l’avaluació a què es refereix el paràgraf segon d’aquest apartat que no estiguin coberts, o no estiguin prou coberts, pels requisits de fons propis establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III d’aquesta Llei, així com en el reglament d’aplicació. El risc de tipus d’interès derivat de posicions alienes a la cartera de negociació pot considerar-se significatiu almenys en els casos indicats en l’apartat 5 de l’article 92, llevat que l’AFA, en efectuar la revisió i l’avaluació, arribi a la conclusió que la gestió per part de les entitats del risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació és adequada i que l’entitat no està excessivament exposada a risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació.

3. Quan es requereixin fons propis addicionals per abordar riscos diferents del risc de palanquejament excessiu no suficientment cobert per la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 46, l’AFA ha de determinar que el nivell de fons propis addicionals requerits en virtut de la lletra a) de l’apartat 1 sigui la diferència entre el capital considerat adequat d’acord amb l’apartat 2 i els requisits de fons propis pertinents establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart i el capítol cinquè del títol III d’aquesta Llei, així com en el reglament d’aplicació. Quan es requereixin fons propis addicionals per abordar el risc de palanquejament excessiu no suficientment cobert per la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 46, l’AFA ha de determinar que el nivell de fons propis addicionals requerits en virtut de la lletra a) de l’apartat 1 sigui la diferència entre el capital considerat adequat d’acord amb l’apartat 2 i els requisits de fons propis pertinents establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, i el capítol setè del títol III d’aquesta Llei, així com en el reglament d’aplicació.

4. L’entitat ha de complir els requisits de fons propis addicionals imposat per l’AFA en virtut de la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, per abordar riscos diferents del risc de palanquejament excessiu amb fons propis que compleixin les condicions següents:

a) que almenys les tres quartes parts del requisit de fons propis addicionals se satisfacin amb capital de nivell 1;

b) que almenys les tres quartes parts del capital de nivell 1 indicat en la lletra a) s’han de compondre de capital de nivell 1 ordinari. L’entitat ha de complir el requisit de fons propis addicionals imposat per l’AFA en virtut de la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, per abordar el risc de palanquejament excessiu amb capital de nivell 1. No obstant el que disposen els paràgrafs primer i segon, l’AFA pot exigir a l’entitat que compleixi els requisits de fons propis addicionals amb una proporció superior del capital de nivell 1 o del capital de nivell 1 ordinari, quan sigui necessari, i tenint en compte les circumstàncies específiques de l’entitat. Els fons propis que s’utilitzin per complir els requisits de fons propis addicionals a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97 imposats per l’AFA per atendre els riscos diferents del risc de palanquejament excessiu no s’han d’utilitzar per complir cap dels elements següents:

a) requisits de fons propis establerts en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 46;

b) els requisits combinats de coixins;

c) l’orientació sobre fons propis addicionals a què es refereix l’apartat 3 de l’article 97 ter quan aquesta orientació abordi riscos diferents del risc de palanquejament excessiu. Els fons propis que s’utilitzin per complir el requisit de fons propis addicionals a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97 imposat per l’AFA per afrontar el risc de palanquejament excessiu no suficientment cobert per la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 46 no han d’utilitzar-se per complir cap dels elements següents:

a) els requisits de fons propis establerts en la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 46;

b) l’orientació sobre fons propis addicionals a què es refereix l’apartat 3 de l’article 97 ter quan aquesta orientació abordi els riscos de palanquejament excessiu.

5. L’AFA ha de justificar degudament per escrit a cada entitat la decisió d’imposar un requisit de fons propis addicionals conforme a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, almenys mitjançant una exposició clara de l’avaluació completa dels elements mencionats en els apartats 1 a 4. Aquesta justificació ha d’incloure, en el cas mencionat en la lletra d) de l’apartat 1, una declaració específica de les raons per les quals ja no es considera suficient la imposició d’una orientació sobre fons propis addicionals.

Article 97 — Competències específiques amb relació a la supervisió prudencial

Sentències

1. Als efectes de l’article 91, els apartats 4 i 5 de l’article 92 i l’article 95 d’aquesta Llei, així com del que estableixi el reglament d’aplicació, l’AFA té les competències següents:

a) exigir a les entitats que mantinguin fons propis per sobre dels requisits establerts al reglament d’aplicació en les condicions establertes a l’article 97 bis;

b) exigir el reforç dels sistemes, els procediments, les estratègies i els mecanismes implementats, de conformitat amb l’article 15 d’aquesta Llei i amb els articles 6 a 6undeciesde la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;

c) exigir a les entitats que presentin un pla per restaurar el compliment dels requisits de supervisió, de conformitat amb l’establert a aquesta Llei i al Reglament d’aplicació, que estableixin un termini per a la seva execució, i, fins i tot, que introdueixin en aquest pla les millores necessàries pel que fa al seu abast i a la data límit d’execució;

d) exigir a les entitats que apliquin una política específica de dotació de provisions o un determinat tractament dels actius, en termes de requisits de fons propis;

e) restringir o limitar l’activitat, les operacions o la xarxa d’entitats o sol·licitar l’abandonament d’activitats que suposin riscos excessius per a la solidesa d’una entitat;

f) exigir la mitigació del risc inherent a les activitats, els productes i els sistemes de les entitats, incloses activitats externalitzades;

g) exigir a les entitats que limitin la retribució variable basada en un percentatge dels ingressos nets, quan aquesta retribució resulti incompatible amb el manteniment d’una base sòlida de capital;

h) exigir a les entitats que utilitzin els beneficis nets per enfortir els fons propis;

i) restringir o prohibir els pagaments de dividends o d’interessos als accionistes, socis o titulars d’instruments de capital nivell 1 addicional, sempre i quan aquesta prohibició no constitueixi un supòsit d’incompliment de l’entitat;

j) imposar obligacions de presentació d’informació addicionals o més freqüents, inclosa la informació sobre la situació de fons propis, liquiditat i palanquejament;

k) imposar requisits específics de liquiditat, incloses les restriccions sobre les asimetries en els venciments entre els actius i els passius;

l) requerir la publicació d’informació addicional.

2. Als efectes de la lletra j) de l’apartat 1, l’AFA només pot imposar requisits de presentació d’informació addicionals o més freqüents a les entitats quan els requisits pertinents siguin adequats i proporcionats respecte a l’objectiu pel qual es requereix la informació i la informació sol·licitada no sigui reiterativa. A efectes del que es disposa en els articles 91 a 95, tota informació addicional que pugui exigir-se a les entitats es considera reiterativa si informació igual o substancialment igual ja s’ha remès a l’AFA o pot ser presentada per l’AFA.

3. Sense contingut 4. Les decisions adoptades per l’AFA en l’exercici de les seves facultats de supervisió han de ser motivades.

5. Als efectes de l’apartat 1 bis de l’article 100, l’AFA té les competències següents:

a) suspendre l’exercici dels drets de vot corresponents a les participacions de les entitats filials que pertanyin a la societat financera de cartera o a la societat financera mixta de cartera;

b) emetre requeriments o imposar sancions a la societat financera de cartera, a la societat financera mixta de cartera o als membres de l’òrgan d’administració o de la direcció general a reserva del que disposi la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer;

c) donar instruccions o indicacions a la societat financera de cartera o a la societat financera mixta de cartera per transferir als seus accionistes les participacions en les seves entitats filials;

d) designar de forma temporal una altra societat financera de cartera, una societat financera mixta de cartera o una entitat dins del grup perquè actuï com a responsable de vetllar pel compliment dels requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació en base consolidada;

e) restringir o prohibir la distribució de dividends o el pagament d’interessos a accionistes;

f) exigir a les societats financeres de cartera o a les societats financeres mixtes de cartera que deixin d’invertir en entitats o altres ens del sector financer o que hi redueixin les seves participacions;

g) exigir a les societats financeres de cartera o a les societats financeres mixtes de cartera que presentin un pla de restabliment no demorat del compliment.

Article 97 ter — Orientació sobre fons propis addicionals

Sentències

1. D’acord amb les estratègies i els procediments a què es refereix l’article 15, les entitats han de fixar el seu capital intern a un nivell adequat de fons propis que sigui suficient per cobrir tots els riscos als quals estigui exposada una entitat i per garantir que els fons propis de l’entitat puguin absorbir les pèrdues potencials resultants d’escenaris de tensió, inclosos els determinats d’acord amb les proves de resistència amb fins de supervisió a què es refereix l’article 94.

2. L’AFA ha de revisar periòdicament el nivell de capital intern establert per cada entitat de conformitat amb l’apartat 1 com a part de les revisions i avaluacions efectuades d’acord amb l’article 91, inclosos els resultats de les proves de resistència a què es refereix l’article 94. D’acord amb aquesta revisió, l’AFA ha de determinar per a cada entitat el nivell global de fons propis que consideri apropiat.

3. L’AFA ha de comunicar les seves orientacions en matèria de fons propis addicionals a les entitats. Les orientacions en matèria de fons propis addicionals han de ser els fons propis que superin la quantitat pertinent de fons propis necessària d’acord amb les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III, els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 54, la lletra a de l’apartat 1 de l’article 97, com també amb el reglament d’aplicació, segons procedeixi, que siguin necessaris per assolir el nivell general de fons propis que l’AFA consideri apropiat d’acord amb l’apartat 2.

4. L’orientació sobre fons propis addicionals de conformitat amb l’apartat 3 efectuada per l’AFA ha de tenir un caràcter específic per a cada entitat. L’orientació pot cobrir els riscos que afronti el requisit de fons propis addicionals imposat en virtut de la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, només en la mesura que cobreixi aspectes d’aquests riscos encara no coberts en virtut d’aquest requisit.

5. Els fons propis que s’utilitzen per complir l’orientació sobre fons propis addicionals comunicada d’acord amb l’apartat 3 amb la finalitat de fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu no s’han d’utilitzar per complir cap dels elements següents:

a) els requisits de fons propis establerts en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 46;

b) el requisit establert en l’article 97 bis, imposat per l’AFA per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu, i els requisits combinats de coixins de capital. Els fons propis que s’utilitzin per complir l’orientació sobre fons propis addicionals comunicada d’acord amb l’apartat 3 amb la finalitat de fer front a un risc de palanquejament excessiu no s’han d’utilitzar per complir el requisit de fons propis establert en la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 46, ni el requisit determinat en l’article 97 bis imposat per l’AFA per fer front al risc de palanquejament excessiu.

6. L’incompliment de l’orientació a què es refereix l’apartat 3 quan l’entitat compleix els requisits de fons propis aplicables establerts en les seccions primera i tercera a setena del capítol tercer, el capítol quart, el capítol cinquè i el capítol setè del títol III, així com en el reglament d’aplicació, el requisit de fons propis addicionals aplicable indicat en la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97 i, segons correspongui, els requisits combinats de coixí no activen les restriccions a què es refereix l’article 62.

Article 98 — Requisits específics de liquiditat

Sentències

Als efectes de determinar el nivell adequat dels requisits de liquiditat d’acord amb la revisió i l’avaluació efectuades de conformitat amb la secció primera del capítol primer del títol IV, l’AFA ha d’avaluar si és necessari exigir un requisit de liquiditat específic per a cobrir els riscos de liquiditat als quals una entitat està o pot estar exposada, tenint en compte els elements següents:

a) el model de negoci específic de l’entitat;

b) els sistemes, procediments i mecanismes de l’entitat contemplats en els articles 17 a 26 d’aquesta Llei, i en particular l’article 25, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;

c) els resultats de la revisió i l’avaluació efectuades de conformitat amb l’article 91;d)Sense contingut Les decisions adoptades per l’AFA en l’exercici de les seves facultats de supervisió han de ser motivades.

Article 99 — Revisió i avaluació i mesures de supervisió

Sentències

1. L’AFA ha de dur a terme el procés de revisió i avaluació esmentat en la secció primera i ha d’aplicar les mesures de supervisió esmentades en la secció segona del present capítol, de conformitat amb el nivell d’aplicació dels requisits establerts al capítol primer del títol III.

2. En cas que l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits de fons propis sobre una base consolidada en mèrits de la lletra d) de l’apartat 4 de l’article 9, s’han d’aplicar els requisits de l’article 91 a la supervisió de les empreses d’inversió sobre una base individual.

Article 100 — Supervisió en base consolidada

Sentències

1. L’AFA supervisa les entitats de dret andorrà i els grups d’entitats consolidables amb matrius al Principat d’Andorra que comptin amb una entitat al Principat d’Andorra, així com subgrups d’entitats consolidables al Principat d’Andorra que tenen la seva entitat matriu, o societats financeres de cartera matriu, o societats financeres mixtes de cartera matriu amb domicili social en un país tercer. 1 bis . Les societats financeres de cartera i societats financeres mixtes de cartera no subjectes a autorització en virtut de l’apartat 2 de l’article 5 bis de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, estan subjectes a les mesures de supervisió previstes en l’apartat 5 de l’article 97 per garantir o restablir, si escau, la continuïtat i la integritat de la supervisió consolidada i vetllar pel compliment dels requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació en base consolidada.

2. Quan una entitat té per empresa matriu una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu amb seu al Principat d’Andorra, correspon a l’AFA, com a responsable de l’autorització i supervisió d’aquesta entitat, la supervisió en base consolidada.

Article 101 — Inclusió de societats de cartera en la supervisió consolidada

Sentències

1. Quan una filial que és entitat està exclosa de la supervisió en base consolidada en mèrits de l’article 11, l’AFA pot requerir a l’empresa matriu la informació necessària per a la supervisió d’aquesta filial.

2. L’AFA, com a supervisor en base consolidada, pot requerir la informació referenciada a l’article 104 a les filials d’una entitat, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera que no estan incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada.

Article 102 — Supervisió de societats financeres mixtes de cartera

Sentències

1. Quan una societat financera mixta de cartera subjecta a la supervisió de l’AFA estigui sotmesa a disposicions equivalents en virtut d’aquesta Llei i de la Llei de conglomerats financers, en particular en termes de supervisió en funció del risc, l’AFA pot decidir que s’apliquin a aquesta societat únicament les disposicions de la Llei de conglomerats financers i la seva normativa de desenvolupament.

2. Quan una societat financera mixta de cartera subjecta a la supervisió de l’AFA, està subjecta a disposicions equivalents en virtut d’aquesta Llei i de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en particular en termes de supervisió basada en el risc, l’AFA pot decidir aplicar a aquesta societat només les disposicions d’aquesta Llei o les que siguin d’aplicació a les entitats d’assegurances i reassegurances, en relació amb el sector financer més important.

Article 103 — Qualificació dels directius

Sentències

Els membres de l’òrgan d’administració d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera han de tenir la reputació i els coneixements, les capacitats i l’experiència suficients, d’acord amb l’article 6 bis de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, per exercir el seu càrrec com a membres de l’òrgan d’administració, tenint en compte la funció específica de les societats financeres de cartera o les societats financeres mixtes de cartera.

Article 104 — Sol·licituds d’informació i comprovacions en societats mixtes de cartera

Sentències

1. Quan l’empresa matriu d’una o de diverses entitats és una societat mixta de cartera, l’AFA pot exigir a la societat mixta de cartera i a les seves filials, dirigint-s’hi directament o per mediació de les filials que siguin entitats, la comunicació de tota informació pertinent per exercir la supervisió sobre aquestes filials.

2. L’AFA pot realitzar, o encomanar a auditors externs, la comprovació in situ de la informació facilitada per les societats mixtes de cartera i les seves filials.

Article 105 — Supervisió de societats mixtes de cartera

Sentències

1. Sense perjudici de les disposicions previstes en el capítol quart del títol III d’aquesta Llei, així com en les normes reglamentàries aplicables, en el cas que l’empresa matriu d’una o més entitats andorranes sigui una societat mixta de cartera, l’AFA ha d’exercir la supervisió general de les operacions entre l’entitat i la societat mixta de cartera i les seves filials.

2. Les entitats filials d’una societat mixta de cartera han de comptar amb mecanismes adequats de gestió de riscos i amb mecanismes de control intern adequats, incloent procediments d’informació i comptables segurs, a fi d’identificar, mesurar, seguir i controlar les operacions amb la seva societat mixta de cartera matriu i les seves filials de manera adequada. Les entitats han d’informar de qualsevol altra operació significativa efectuada amb aquestes societats, diferent de la informació requerida en aquesta Llei i en el Reglament d’aplicació en relació amb grans exposicions. Aquests procediments i operacions significatives poden ser revisats per l’AFA.

Títol V. Obligacions de publicació d’informació per part de l’Autoritat Competent

Article 106 — Obligacions de publicació de l’AFA

Sentències

1. L’AFA ha de publicar la informació següent:

a) el text de les disposicions legals, reglamentàries i dels comunicats tècnics, així com les orientacions generals adoptades al Principat d’Andorra en l’àmbit de la normativa prudencial;

b) els criteris i mètodes generals emprats per a la revisió i avaluació supervisora previstes a l’article 91;

c) els criteris generals i els mètodes adoptats per comprovar el compliment del que disposa el capítol cinquè del títol III, i el reglament d’aplicació;

d) les dades estadístiques agregades sobre els aspectes fonamentals de l’aplicació del marc prudencial andorrà, que incloguin el nombre i la naturalesa de les mesures de supervisió adoptades de conformitat amb la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 95, i de les sancions administratives adoptades de conformitat amb l’article 22 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer;

e) una descripció general del resultat de la revisió supervisora i la descripció de les mesures imposades en els casos d’incompliment del que disposa el capítol cinquè del títol III, i el reglament d’aplicació;

f) altres informacions que es determinin reglamentàriament.

2. La informació a la que fa referència l’apartat 1 s’ha de publicar a la pàgina web de l’AFA i s’ha d’actualitzar periòdicament.

Jurisprudència.ad·Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d'entitats bancàries

116 articles·5 versions·Text oficial consolidat