Reglaments d'Andorra

Reglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió

375 articles6 versionsText oficial consolidatS'aplica:Llei de supervisió prudencial de bancs (Llei 35/2018)

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1 — Objecte

Sentències

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar certes disposicions de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en relació amb els requisits de solvència i el règim de supervisió de les entitats. Aquest Reglament no regula els requisits de publicitat que siguin aplicables a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial d’entitats establerts en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 2 — Àmbit d’aplicació

Sentències

Aquest Reglament és aplicable a les entitats bancàries i les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra i als grups o subgrups consolidables d’entitats bancàries i empreses d’inversió amb matriu al Principat d’Andorra. Així mateix, resulta aplicable, d’acord amb els termes previstos a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a les societats financeres de cartera, a les societats financeres mixtes de cartera i als grups de les societats que siguin entitat matriu.

Article 3 — Competències de supervisió

Sentències

A l’efecte de garantir el compliment d’aquest Reglament, l’AFA compta amb les facultats i segueix els procediments que s’estableixen en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 4 — Definicions

Sentències
1. A efectes d’aquest Reglament, s’ha d’entendre per:
1. Actius de fons de pensió de jubilació de prestació definida: són els actius tal com es defineixen en el punt 1 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
2. Actius intangibles: són actius tal com es defineixen en el punt 2 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
3. Actius per impostos diferits: són actius tal com es defineixen en el punt 3 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
4. Actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs: són els actius per impostos diferits, el valor futur dels quals es materialitza únicament si l’entitat genera bases de tributació positives en el futur;4 bis. Administrador: l’entitat que gestiona diàriament un conjunt de drets de cobrament adquirits o les exposicions creditícies subjacents.
5. Agència externa de qualificació creditícia (o ECAI per les seves sigles en anglès): és una agència de qualificació creditícia tal com es defineix en el punt 4 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
6. Agència externa de qualificació creditícia designada: és una agència externa de qualificació creditícia designada per una entitat;
7. Ajustament per risc de crèdit: té el mateix significat que l’establert en el punt 5 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
8. Altre resultat integral acumulat: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;
9. Altres instruments de capital: són els instruments de capital emesos per ens del sector financer que no entrin en la categoria de capital de nivell 1 ordinari, o de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, o elements dels fons propis de nivell 1 d’assegurances, elements dels fons propis addicionals de nivell 1 d’assegurances, elements dels fons propis de nivell 2 o de nivell 3 d’assegurances;
10. Altres reserves: són les reserves en el sentit del marc comptable aplicable que, d’acord amb aquest marc, es troben subjectes als requisits de divulgació, amb exclusió de tot import que hagi estat inclòs en un altre resultat integral acumulat o en els beneficis no distribuïts;
11. Autoritat competent: és una autoritat pública o un organisme oficial tal com es defineix en el punt 6 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
12. Bancs centrals: són els bancs centrals del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) i els bancs centrals de països tercers;
13. Bancs centrals del SEBC: són els bancs centrals nacionals que són membres del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), i el Banc Central Europeu (BCE);
14. Base consolidada: té el mateix significat que l’establert en el de punt 7 l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
15. Base subconsolidada: té el mateix significat que l’establert en el punt 8 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
16. Bé immoble residencial: és l’immoble residencial ocupat pel seu propietari o per l’arrendatari de l’immoble;
17. Benefici: té el mateix significat que l’establert en el punt 10 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
18. Beneficis discrecionals de pensió de jubilació: té el mateix significat que l’establert en el punt 11 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
19. Beneficis no distribuïts: té el mateix significat que l’establert en el punt 9 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
20. Bons garantits: són les obligacions, enteses com a títols valor mobiliaris representatius d’un deute garantit per una cartera d’actius, emeses per una entitat bancària que té el domicili social al Principat d’Andorra o en un país pertanyent a la UE i que està sotmesa per llei a una supervisió pública especial dissenyada per protegir els titulars de les obligacions;
21. Capital admissible:
a) Als efectes del capítol tercer del títol II, la suma del següent:
i) El capital de nivell 1 a que fa referència l’article 27 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sense aplicar la deducció de la lletra a de de l’article 20 d’aquest Reglament;i.
i) El capital de nivell 2 a què es refereix l’article 37 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, igual o inferior a un terç del capital de nivell 1 calculat d’acord amb l’incís i d’aquesta lletra;
b) Als efectes de l’article 50 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la suma del següent:
i) El capital de nivell 1 al qual fa referència l’article 27 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;i.
i) El capital de nivell 2 al qual fa referència l’article 37 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, igual o inferior a un terç del capital de nivell 1.
22. Capital inicial: és la quantitat i el tipus de fons propis de les entitats bancàries i de les empreses d’inversió especificades en la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
23. Cartera de negociació: té el mateix significat que l’establert en el punt 13 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
24. Cobertura del risc de crèdit amb garanties personals: és una tècnica de mitigació del risc de crèdit en la qual la reducció del risc de crèdit de l’exposició d’una entitat es deriva de l’obligació per part d’un tercer d’abonar un import en cas d’impagament del prestatari o que es produeixin altres esdeveniments especificats;
25. Cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o instruments similars: és una tècnica de mitigació del risc de crèdit en la qual la reducció del risc de crèdit de l’exposició d’una entitat es deriva del dret de l’entitat –en cas d’impagament de la contrapart o de si es produeixen altres esdeveniments de crèdit especificats prèviament en relació amb la contrapart– de liquidar determinats actius o imports, d’obtenir-ne la transferència o la seva propietat, o de retenir-los, o de reduir l’import de l’exposició a la diferència entre l’import de l’exposició i l’import d’un crèdit sobre l’entitat o substituir-lo per l’import corresponent a aquesta diferència;
26. Cobertura interna: és una posició que compensa de forma significativa els components de risc existents entre una posició o conjunt de posicions incloses a la cartera de negociació i una posició o conjunt de posicions alienes a la cartera de negociació o entre dos taules de negociació;
27. Coixí de conservació del capital: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 57 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
28. Coixí de capital anticíclic específic de cada entitat: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
29. Coixí de capital per a EIS: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir de conformitat amb l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
30. Coixí de capital contra riscos sistèmics: són els fons propis que una entitat està o pot estar obligada a mantenir de conformitat amb l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
31. Comprovació independent de preus: és el procés a través del qual es comprova periòdicament l’exactitud i la independència dels preus de mercat o de les dades utilitzades en la valoració segons model;
32. Compte de primes d’emissió: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;
33. Contribució prefinançada d’una entitat al fons per a impagaments d’una ECC: és una contribució al fons per a impagaments d’una entitat de contrapartida central abonada per una entitat.
34. Control: té el mateix significat que l’establert en el punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
35. Crèdits a l’exportació amb suport oficial: són préstecs o crèdits per finançar l’exportació de béns o serveis per a la qual una agència oficial de crèdit a l’exportació proporciona garanties, assegurances o finançament directe;
36. Diferències temporànies: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;
37. Direcció general: té el mateix significat que l’establert en el punt 15 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
38. Distribucions: té el mateix significat que l’establert en el punt 16 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
39. Elements de fons propis addicionals de nivell 1 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 1, i la seva inclusió estigui limitada pels actes delegats que s’adoptin;
40. Elements de fons propis de nivell 1 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 1;
41. Elements de fons propis de nivell 2 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 2;
42. Elements de fons propis de nivell 3 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 3;
43. Empresa d’inversió: són determinats tipus d’entitats financeres d’inversió tal com es defineixen en el punt 18 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
44. Empresa d’inversió reconeguda de països tercers: és una empresa que compleix les condicions següents:
a) En cas d’estar establerta al Principat d’Andorra, entraria en la definició d’empresa d’inversió;
b) Es troba autoritzada en un país tercer;
c) Es troba subjecta i s’ajusta a les normes prudencials que, segons l’AFA, siguin almenys tan estrictes com les establertes en aquest Reglament i en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
45. Empresa de serveis auxiliars: és una empresa de serveis auxiliars tal com es defineix en el punt 17 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
46. Empresa financera: és qualsevol de les entitats següents:
a) Una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora;
b) Una societat financera mixta de cartera.
47. Empresa matriu: és una empresa matriu tal com es defineix en el punt 19 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
48. Ens del sector financer: és un ens del sector financer tal com es defineix en el punt 20 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
49. Ens del sector públic: és un ens del sector públic tal com es defineix en el punt 21 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
50. Entitat: té el mateix significat que l’establert en el punt 23 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
51. Entitat asseguradora: és una entitat asseguradora tal com es defineix en el punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
52. Entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: és una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
53. Entitat bancària: és una entitat bancària tal com es defineix en el punt 25 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
54. Entitat de contrapartida central (o ECC): té el mateix significat que l’establert en el punt 27 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
55. Entitat de contrapartida central qualificada (o ECCQ): és una entitat de contrapartida central que ha estat reconeguda per l’AFA o autoritzada o reconeguda oficialment per altres autoritats competents de països tercers;
56. Entitat financera: té el mateix significat que l’establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;56bis. Entitat gran: té el mateix significat que l’establert en el punt 28bisde l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
57. Entitat matriu al Principat d’Andorra: és una entitat matriu al Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 29 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;57bis. Entitat no cotitzada: una entitat que no hagi emès valors admesos a negociació en un mercat regulat al Principat d’Andorra, en el sentit del que disposa el punt 12 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;57ter. Entitat petita i no complexa: té el mateix significat que l’establert en el punt 29 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
58. Entitat reasseguradora: és una entitat reasseguradora tal com es defineix en el punt 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
59. Entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: és una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
60. Exposició de negociació: és l’exposició actual, inclòs el marge de variació a causa del membre compensador o al client, però encara no rebut, i qualsevol futura exposició potencial d’un membre compensador o d’un client, davant d’una entitat de contrapartida central originada per contractes i transaccions de les enumerades en les lletresa,bicde l’apartat 1 de l’article 187, així com els marges inicials;
61. Factor de conversió: és el quocient entre l’import actual disponible d’un compromís que podria ser utilitzat, i per tant, quedaria pendent en el moment de l’impagament, i l’import actual disponible del compromís; la magnitud del compromís es determina tenint en compte el límit comunicat, llevat que el límit no comunicat sigui superior;
62. Filials: té el mateix significat que l’establert en el punt 33 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
63. Finançament comercial: és el finançament, incloent-hi les garanties, relacionat amb l’intercanvi de béns i serveis mitjançant productes financers de venciment fix i a curt termini (generalment menys d’un any), sense pròrroga automàtica;
64. Finançament especulatiu de béns immobles: és qualsevol préstec amb la finalitat d’adquirir terrenys, urbanitzar-los o edificar-hi en relació amb béns immobles, o que guardi relació amb aquests béns, amb la finalitat d’obtenir guanys amb la revenda;
65. Fons de comerç: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;
66. Fons per a impagaments: és un fons establert per una ECC per tal de limitar les seves exposicions de crèdit pel que fa als seus membres compensadors derivades de l’incompliment d’un o diversos membres compensadors, inclosa la incoació d’un procediment d’insolvència, i que pot ser utilitzat per cobrir pèrdues derivades dels membres compensadors que han incomplert les seves obligacions de pagament.
67. Fons per a riscos bancaris generales: en els casos en què el marc comptable aplicable així ho prevegi, integra els imports que l’entitat de crèdit decideixi assignar a la cobertura d’aquests riscos, quan motius de prudència ho exigeixin, tenint en compte els riscos particulars inherents a les operacions bancàries;
68. Fons propis: té el mateix significat que l’establert en el punt 34 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
69. Fons propis bàsics: són els fons propis tal com s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 48 del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;69bis. Grup: un grup d’empreses de les quals com a mínim una és una entitat i que consta d’una societat matriu i de les seves filials, o d’empreses vinculades conforme al que disposa l’apartat 20, article 2, de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
70. Grup de clients vinculats entre si: té el mateix significat que l’establert en el punt 35 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
71. Instrument assimilat a efectiu: és un certificat de dipòsit, un bo, amb garantia o sense, o qualsevol altre instrument no subordinat que ha estat emès per l’entitat, l’import del qual ha estat íntegrament percebut per aquesta entitat i que ha de ser reemborsat per la mateixa entitat incondicionalment al seu valor nominal;
72. Instrument financer: té el mateix significat que l’establert en el punt 36 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
73. Instruments de fons propis: són els instruments de capital emesos per l’entitat que entren dins de la categoria de capital de nivell 1 ordinari o de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2;
74. Interès minoritari: té el mateix significat que l’establert en el punt 37 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
75. Marc comptable aplicable: té el mateix significat que l’establert en el punt 38 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;75bis. Marge inicial: tota garantia real, excepte el marge de variació, percebuda per una entitat o aportada a una entitat per cobrir les exposicions actuals i potencials d’una operació o d’una cartera d’operacions en el període necessari per liquidar aquestes operacions, o per tornar a cobrir el risc de mercat, després de l’impagament de la contrapart en una operació o en una cartera d’operacions;
76. Mercat organitzat: és el mercat que compleix totes les condicions següents:
a) És un mercat regulat o un mercat regulat d’un tercer país;
b) Compta amb un mecanisme de compensació en virtut del qual els contractes que figuren en l’annex II estan subjectes a requisits de marges diaris obligatoris que, a criteri de les autoritats competents, ofereixen una protecció adequada.
77. Mercat regulat: és un mercat d’instruments financers tal com es defineix en el punt 39 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
78. Millora creditícia: és l’acord contractual en virtut del qual la qualitat creditícia d’una posició de titulització augmenta respecte a la que hauria existit en cas de no realitzar-se la millora, inclosa la realitzada mitjançant trams de titulització subordinats i altres tipus de cobertura del risc de crèdit;
79. Obligació de referència: és l’obligació utilitzada per determinar el valor liquidatiu d’un derivat de crèdit;
80. Operació amb pacte de recompra: és qualsevol operació que es regeix per un pacte de recompra o de recompra inversa;80bis. Operació de finançament de valors: té el mateix significat que l’establert en el punt 32 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;
81. Òrgan d’administració: té el mateix significat que l’establert al punt 41 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
82. Organisme d’inversió col·lectiva (o OIC): és un organisme d’inversió col·lectiva tal com es defineix en l’article 2 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, inclosos els organismes d’inversió alternatius tal com es defineixen en l’article 31 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;
83. Originadora: és una originadora tal com es defineix en el punt 42 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
84. Pacte de recompra i pacte de recompra inversa: és un pacte tal com es defineix en el punt 43 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
85. Pacte de recompra simple: és l’operació amb el compromís de recompra d’un únic actiu o conjunt d’actius similars no complexos, per oposició a un cistell d’actius;
86. Palanquejament: té el mateix significat que l’establert en el punt 44 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
87. Participació: té el mateix significat que l’establert en el punt 45 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
88. Participació qualificada: té el mateix significat que l’establert en el punt 46 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
89. Partides distribuïbles: és l’import dels resultats de l’últim exercici tancat, més els beneficis de l’exercici corrent i les reserves disponibles per a aquesta finalitat abans de les distribucions als titulars dels instruments dels fons propis, menys les pèrdues de l’exercici corrent, els beneficis no distribuïbles de conformitat amb la legislació o els estatuts de l’entitat, així com els saldos mantinguts en reserves no distribuïbles de conformitat amb la llei o els estatuts o reglament de l’entitat, en cada cas respecte a la categoria específica d’instruments de fons propis als quals es refereixen la legislació, els estatuts o el reglament de l’entitat; aquests guanys, pèrdues i reserves han de ser determinats sobre la base dels comptes individuals de l’entitat i no dels comptes consolidats;
90. Passius per impostos diferits: té el mateix significat que l’atribuït en el marc comptable aplicable;
91. Patrocinadora: és una patrocinadora tal com es defineix en el punt 47 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
92. “Pauta de coixí” és el paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 68.93) Percentatge de coixí de capital anticíclic: té el mateix significat que l’establert a la lletra f, apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
94. Petita empresa” (PE), dintre de la categoria de PIME (vegeu-ho més endavant): es defineix com una empresa que ocupa menys de 50 persones en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 10 milions d’euros. Es considera empresa tota entitat, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica. En particular, es considera empreses les entitats que exerceixin una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, les societats de persones i les associacions que exerceixin una activitat econòmica de forma regular.
95. Petita i mitjana empresa: és una categoria d’empreses (PIME) que agrupa les microempreses, petites i mitjanes empreses. Es defineix com una empresa que ocupa menys de 250 persones i en què el volum de negocis anual no supera els 50 milions d’euros o el balanç general anual no supera els 43 milions d’euros.
96. Posició de retitulització: és l’exposició enfront d’una retitulització;
97. Posició de titulització: té el mateix significat que l’establert en el punt 48 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
98. Posicions mantingudes amb finalitat de negociació: són les següents:
a) Les posicions per compte propi i les posicions que procedeixen de la prestació de serveis a clients i de la creació de mercat;
b) Les posicions destinades a ser revenudes a curt termini;
c) Les posicions destinades a treure rendiment de les diferències reals o esperades a curt termini entre els preus de compra i de venda, o d’altres variacions en els preus o en els tipus d’interès.98 bis. Prestador original: entitat que, per si mateixa o a través d’entitats vinculades, directament o indirectament, ha concertat l’acord inicial que va crear les obligacions o obligacions potencials del deutor o deutor potencial i que va donar lloc a les exposicions titulitzades.
99. Reducció del risc de crèdit: té el mateix significat que l’establert en el punt 40 de l’apartat 1 de l’article 3 de la de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;100. Requisits combinats de coixins de capital: té el mateix significat que l’establert a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;101. Retitulització: és una titulització en la qual el risc associat a un conjunt d’exposicions subjacents està dividit en trams, i almenys una de les exposicions subjacents és una posició de titulització;102. Risc d’un excessiu palanquejament: té el mateix significat que l’establert en el punt 51 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;103. Risc de dilució: té el mateix significat que l’establert en el punt 49 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;103bis. Risc de matèries primeres: risc de pèrdues derivat de les fluctuacions dels preus de les matèries primeres;103ter. Risc de mercat: risc de pèrdues derivat de les fluctuacions dels preus del mercat, incloent-hi les fluctuacions dels tipus de canvi o dels preus de les matèries primeres;104. Risc de model: té el mateix significat que l’establert en el punt 50 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;104bis. Risc de tipus de canvi: risc de pèrdues derivat de les fluctuacions dels tipus de canvi;105. Risc operacional: té el mateix significat que l’establert en el punt 52 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;106. Risc sistèmic: té el mateix significat que l’establert en el punt 53 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;107. Sistema de garantia recíproca: és el mecanisme que compleix totes les condicions següents:
a) Les entitats estan integrades en el mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79 o estan permanentment afiliades a una xarxa d’un organisme central;
b) Les entitats estan consolidades íntegrament d’acord amb les lletres b, c, d o e del punt 7 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i estan incloses en la supervisió en base consolidada de l’entitat que és l’entitat matriu al Principat d’Andorra, d’acord amb el que estableix la secció segona i la tercera del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sotmeses al requisit de fons propis;
c) L’entitat matriu i les seves filials es troben establertes al Principat d’Andorra i es troben subjectes a autorització i supervisió per part de l’AFA;
d) L’entitat matriu al Principat d’Andorra i les seves filials han subscrit un acord de responsabilitat contractual o legal que protegeix aquestes entitats, i en particular, garanteix la seva liquiditat i solvència, amb la finalitat d’evitar la fallida, quan resulti necessari;
e) Hi ha disposicions destinades a garantir la ràpida aportació de recursos financers en termes de capital i liquiditat si així ho requereix l’acord de responsabilitat contractual o legal esmentat en la lletra d;
f) L’adequació dels acords a què es fa referència en la lletres d i e és comprovada periòdicament per l’AFA;
g) El període mínim de preavís per a una sortida voluntària de l’acord de responsabilitat per part d’una filial és de deu anys;
h) L’AFA està facultada per prohibir una sortida voluntària de l’acord de responsabilitat per part d’una filial.108. Sistema de negociació multilateral (o SMN): sistema multilateral operat per una entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió o per un gestor del mercat que permet reunir dins el sistema i segons normes no discrecionals els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries que regulen l’autorització i el funcionament d’aquest tipus de sistemes de negociació;109. Sistema de plans de pensió de jubilació: comprèn:
a) Fons de pensions d’ocupació, inclosa tota entitat autoritzada responsable de gestionar aquests fons i d’actuar en el seu nom, així com qualsevol entitat jurídica creada per als fins d’inversió d’aquests fons, que actuï únicament i exclusivament en interès d’aquests fons;
b) Activitats relacionades amb el pagament de prestacions de jubilació professional desenvolupades per les institucions;
c) Activitats relacionades amb el pagament de prestacions de jubilació professional desenvolupades per les entitats asseguradores del ram de vida regulades per la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra o una regulació equivalent en un país tercer, sempre que tots els actius i passius corresponents a aquestes activitats estiguin clarament delimitats i es gestionin i s’organitzin independentment de la resta de les activitats desenvolupades per les entitats asseguradores, sense que, en cap cas, no sigui possible cap transferència;
d) Qualssevol altres entitats autoritzades i supervisades, o altres sistemes, sempre que estiguin reconeguts en la legislació nacional o d’un país tercer i que tinguin per objectiu primari proporcionar prestacions de jubilació.110. Situació consolidada: té el mateix significat que l’establert en el punt 54 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;111. Situació d’impagament d’un deutor: és la situació en què es produeix un impagament en relació amb un determinat deutor quan es doni almenys una de les circumstàncies següents:
a) Que l’entitat consideri que hi ha dubtes raonables sobre el pagament de la totalitat de les seves obligacions creditícies a la mateixa entitat, l’empresa matriu o qualsevol de les seves filials, sense que aquesta última recorri a accions com ara l’execució de garanties;
b) Que el deutor mantingui imports vençuts durant més de 90 dies respecte a qualsevol obligació creditícia significativa enfront de l’entitat, l’empresa matriu o qualsevol de les seves filials;En el cas de les exposicions minoristes, les entitats poden aplicar la definició d’impagament a què es refereixen les lletresaibdel paràgraf primer al nivell d’una línia de crèdit específica, en lloc de fer-ho en relació amb les obligacions totals d’un prestatari.112. Societat financera de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;113. Societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra: té el mateix significat que l’establert en el punt 56 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;114. Societat financera mixta de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 57 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;115. Societat financera mixta de cartera matriu al Principat d’Andorra: té el mateix significat que l’establert en el punt 58 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;116. Societat mixta de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 59 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;117. Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva: són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;;118. Sucursal: té el mateix significat que l’establert en el punt 61 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;118bis. Taula de negociació: un grup d’operadors ben determinat establert per una entitat per gestionar conjuntament una sèrie de posicions a la cartera de negociació d’acord amb una estratègia comercial coherent i ben definida, i que operen amb la mateixa estructura de gestió de riscos;119. Tinença indirecta: és qualsevol exposició davant d’un ens intermediari que tingui una exposició a instruments de capital emesos per un ens del sector financer quan, en cas d’amortització permanent d’aquests instruments de capital emesos per l’ens del sector financer, la pèrdua que en conseqüència patiria aquesta entitat no seria significativament diferent de la pèrdua en què incorreria l’entitat si posseís directament els instruments de capital emesos per l’ens del sector financer;120. Tinença recíproca: té el mateix significat que l’establert en el punt 62 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;121. Tinença sintètica: té el mateix significat que l’establert en el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;122. Titulització: té el mateix significat que l’establert en el punt 64 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;123. Tram: és el segment establert contractualment del risc de crèdit associat a una exposició o conjunt d’exposicions, de forma que una posició en el segment implica un risc de pèrdua de crèdit major o menor que una posició del mateix import en cada un dels segments restants, sense tenir en compte la cobertura del risc de crèdit ofert per tercers als titulars de les posicions en el segment o segments restants;124. Valor de mercat: té el mateix significat que l’establert en el punt 67 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;125. Valor hipotecari: és el valor d’un bé immoble determinat mitjançant una avaluació prudent de la possibilitat futura de comerciar amb el bé esmentat, tenint en compte els aspectes de duració a llarg termini d’aquest bé, les condicions de mercat normals i locals, el seu ús en el moment de la taxació i els usos alternatius adequats;126. Valoració a preu de mercat: és la valoració de les posicions a preu de tancament del mercat disponibles de forma immediata i obtinguts de fonts independents, tals com els preus de la borsa, cotitzacions electròniques o les cotitzacions de diversos intermediaris independents de prestigi;127. Valoració segons model: és qualsevol valoració que s’obté prenent com a referència o extrapolant dades de mercat, o realitzant qualsevol càlcul a partir d’aquelles dades;128. Vehicle especialitzat en titulització (o SSPE per les seves sigles en anglès): té el mateix significat que l’establert en el punt 68 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;129. Vincles estrets: té el mateix significat que l’establert en el punt 69 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
2. Les accions que constitueixin una tinença indirecta d’una propietat immobiliària poden ser tractades com una tinença directa d’una propietat immobiliària, sempre que aquesta tinença indirecta estigui regulada específicament en la legislació nacional del país tercer de què es tracti i, quan s’utilitzi com a garantia real, brindi una protecció equivalent als creditors.
3. El finançament comercial a què fa referència el punt 63 de l’apartat 1 no està compromès amb caràcter general, i exigeix justificants suficients de l’operació per cada sol·licitud de disposició de fons, de forma que l’operació pot ser rebutjada en cas de dubtes respecte a la solvència o la documentació aportada. Generalment, el reemborsament relatiu a les exposicions de finançament comercial té lloc independentment del prestatari, mentre que els fons provenen del producte de les operacions d’importació o vendes de béns subjacents.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les circumstàncies en què es compleixen les condicions establertes en el punt 70 de l’apartat 1.
5. Als efectes del que disposa la lletra b del punt 111 de l’apartat 1, és aplicable el següent:
a) Per als descoberts, la comptabilització dels dies en situació de mora començarà quan el deutor hagi excedit un límit comunicat o quan se li hagi comunicat un límit inferior a l’actual saldo deutor, o hagi disposat, sense autorització, d’un crèdit l’import subjacent del qual sigui important;
b) A efectes del que disposa la lletra a d’aquest apartat, un límit comunicat comprèn qualsevol límit de crèdit determinat per l’entitat i respecte del qual l’entitat hagi informat el deutor;
c) La comptabilització dels dies en situació de mora per a les targetes de crèdit ha de començar en la data límit del pagament mínim;
d) La importància d’una obligació creditícia en situació de mora s’avalua respecte d’un import mínim definit per l’AFA. Aquest import mínim ha de prendre en consideració un nivell de risc que l’AFA consideri raonable;
e) Les entitats han de documentar les seves polítiques en relació amb la comptabilització dels dies en situació de mora, en particular pel que fa a reprogramació dels venciments de les línies de crèdit i la concessió de pròrrogues, modificacions o ajornaments, renovacions i compensació de comptes existents. Aquestes polítiques s’han d’aplicar de manera sistemàtica al llarg del temps i han de ser coherents amb els processos interns de decisió i de gestió de riscos de l’entitat.
6. Als efectes del que disposa la lletra a del punt 111 de l’apartat 1, entre els fets que s’han de considerar indicadors d’un probable impagament s’hi han d’incloure els següents:
a) Que l’entitat assigni a l’obligació creditícia la condició d’interrupció de la meritació d’interessos;
b) Que l’entitat faci un ajust per risc de crèdit específic com a conseqüència d’un deteriorament acusat de la qualitat creditícia després de l’assumpció de l’exposició;
c) Que l’entitat vengui l’obligació creditícia i incorri així en una pèrdua econòmica significativa;
d) Que l’entitat accepti una reestructuració forçosa de l’obligació creditícia que pugui resultar en una obligació financera més baixa a conseqüència de la condonació o l’ajornament del principal, els interessos o, quan escaigui, les comissions;
e) Que l’entitat hagi sol·licitat la declaració de fallida del deutor (o figura equivalen.
t) en relació amb la seva obligació creditícia davant de l’entitat, l’empresa matriu o qualsevol de les filials;
f) Que el deutor hagi sol·licitat la declaració de fallida o hagi estat declarat en fallida o en una situació de protecció similar que suposi la impossibilitat de reemborsar l’obligació creditícia a l’entitat, l’empresa matriu o qualsevol de les seves filials, o l’ajornament del reemborsament.
7. Les entitats que utilitzin dades externes que no siguin coherents amb la definició de situació d’impagament del punt 111 de l’apartat 1 han de fer els ajustos oportuns per obtenir una equivalència substancial amb la definició de situació d’impagament.
8. Quan l’entitat consideri que una exposició que estava prèviament en situació d’impagament ha deixat d’estar-ho, ha de qualificar el deutor o la línia de crèdit de la mateixa manera que qualificaria una exposició que no hagi estat en situació d’impagament. En cas que la definició de situació d’impagament s’activi amb posterioritat, es considera que s’ha produït un impagament nou.
9. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les condicions d’acord amb les quals l’AFA ha d’establir l’import mínim a què fa referència la lletra d de l’apartat 5.

Article 5

Sentències

A efectes del capítol tercer, són aplicables les definicions següents:

1. Exposició: és una partida d’actiu o de fora de balanç;
2. Pèrdua: és la pèrdua econòmica, inclosos els efectes significatius del descompte, així com els costos significatius directes i indirectes associats al cobrament de l’instrument;
3. Pèrdua esperada (o EL per les seves sigles en anglès): és el quocient entre l’import que s’espera perdre en una exposició degut a l’impagament potencial de la contrapart o a la dilució al llarg d’un any, i l’import pendent en el moment de l’impagament.

Capítol segon. Excepcions a l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, subconsolidada i consolidada

Secció primera. Excepcions a l’aplicació a escala individual dels requisits prudencials

Article 6

Sentències

Cap entitat que sigui filial al Principat d’Andorra i es trobi sotmesa a supervisió per l’AFA o empresa matriu al Principat d’Andorra, i cap entitat inclosa en la consolidació prevista en l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no està sotmesa de forma individual a les obligacions que estableixen els articles 56, 57 i 58 d’aquest Reglament.

Article 7 — Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’article 7 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot eximir, amb una sol·licitud prèvia, plenament o parcialment de l’aplicació del títol VI a una entitat, i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, i supervisar-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions següents:
a) L’entitat matriu en base consolidada o l’entitat filial en base subconsolidada compleix les obligacions establertes en el títol VI;
b) L’entitat matriu en base consolidada o l’entitat filial en base subconsolidada controla i supervisa en tot moment les posicions de liquiditat de totes les entitats del grup o del subgrup a les quals s’aplica l’exempció, controla i supervisa en tot moment les posicions de finançament de totes les entitats del grup o del subgrup quan s’apliqui l’exempció respecte del requisit relatiu a la “ràtio de finançament estable net” o “NSFR” (per la seva sigla en anglè.
s) establert en el capítol quart del títol VI i garanteix un nivell de liquiditat suficient, i de finançament estable quan s’apliqui l’exempció respecte del requisit relatiu a l’NSFR establert en el capítol quart del títol VI per a cadascuna d’aquestes entitats;
c) Les entitats han subscrit contractes que, a criteri de l’AFA, preveuen la lliure circulació de fons entre elles per tal de poder complir les seves obligacions individuals i conjuntes al seu venciment;
d) Actualment no hi ha, ni és previsible que n’hi hagi, impediments importants, de tipus pràctic o jurídic, per complir els contractes a què es refereix la lletra c.
2. L’AFA també pot aplicar l’apartat 1 a les entitats que s’hagin adherit al mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, sempre que reuneixin totes les condicions establertes en aquest mateix apartat i article, i a altres entitats vinculades per una relació com la que es preveu en l’apartat 6 de l’article 79, sempre que compleixin totes les condicions que es fixen en aquest mateix apartat i article. En aquest cas, l’AFA ha de designar una de les entitats exemptes del compliment del títol VI sobre la base de la situació consolidada de totes les entitats del subgrup únic de liquiditat.
3. Quan s’hagi concedit una exempció en virtut de l’apartat 1, l’AFA pot aplicar l’article 25 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o parts del mateix article, en l’àmbit del subgrup únic de liquiditat, i eximir de l’aplicació de l’article 25 de la mateixa Llei o de parts d’aquest article, de forma individual.
Secció segona. Excepcions a l’aplicació a escala consolidada dels requisits prudencials

Article 8 — Excepcions a l’aplicació dels requisits sobre una base consolidada

Sentències

A més del que disposa l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan a l’efecte de supervisió estigui justificat per les característiques específiques del risc o de l’estructura de capital d’una entitat o quan la normativa exigeixi la separació estructural de les activitats dins d’un grup bancari, l’AFA pot requerir que les entitats estructuralment separades acompleixin les obligacions establertes al títol II i el títol VIII d’aquest Reglament i el que disposen les seccions quarta i cinquena del capítol primer, secció segona del capítol tercer i capítol vuitè del títol III i el títol IV de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 6 a 6 terdecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, sobre la base de la seva situació subconsolidada. L’aplicació d’aquest enfocament s’ha de dur a terme sense perjudici de la supervisió efectiva en base consolidada i no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer, ni pot crear obstacles al funcionament del mercat interior.

Article 10 — Aplicació dels requisits del títol V en base consolidada

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses matrius i les seves filials subjectes a la referida Llei i a aquest Reglament han de complir les obligacions establertes en l’article 271 en base consolidada o subconsolidada, i han de vetllar per la coherència i l’adequada integració dels sistemes, procediments i mecanismes amb què hagin de comptar, per tal de poder facilitar qualsevol tipus de dades i informació pertinents a l’efecte de supervisió. En particular, han de vetllar perquè les filials que no estiguin subjectes a aquest Reglament disposin de sistemes, procediments i mecanismes que garanteixen el compliment d’aquestes disposicions.
2. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc addicional, en virtut del que disposa l’article 272, a l’hora d’aplicar l’article 59 en base consolidada o subconsolidada, si un ens establert en un país tercer i inclòs en la consolidació d’acord amb l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió vulnera el que estableix l’article 271, sempre que aquesta infracció sigui significativa per al perfil de risc global del grup.
3. Les obligacions que resultin del títol V relatives a empreses filials que no es trobin per si mateixes subjectes al que disposa aquest Reglament no són aplicables si l’entitat matriu o les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu poden demostrar a l’AFA que l’aplicació del títol V és il·lícit conforme a l’ordenament jurídic del país tercer on estigui establerta la filial.

Article 11

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA, com a supervisor en base consolidada, té la capacitat d’eximir, cas per cas, de l’aplicació, en base consolidada, del títol III d’aquest Reglament i de la secció segona, del capítol tercer, i del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com dels corresponents requisits d’informació establerts en el capítol setè bis de la mateixa Llei, llevat de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 85 bis de la mateixa Llei 35/2018, sempre que:
a) Totes i cadascuna de les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra del grup calculin l’exposició total al risc utilitzant el mètode alternatiu previst en l’apartat 1 de l’article 48 o en l’apartat 2 de l’article 49 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
b) Totes i cadascuna de les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra del grup entrin en les categories a què es refereixen en l’apartat 1 de l’article 48 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a excepció de les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta, o en l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
c) Totes i cadascuna de les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra del grup consolidable compleixin el que exigeixen els articles 48 o 49 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en base individual i dedueixin al mateix temps dels elements del capital de nivell 1 ordinari qualsevol passiu contingent a favor d’empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació;
d) Tota societat financera de cartera que sigui la societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra de qualsevol empresa d’inversió del grup tingui almenys capital suficient, definit en aquest cas com la suma dels elements especificats en l’apartat 1 de l’article 14 d’aquest Reglament, en l’apartat 1 de l’article 32 i en l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que li permeti cobrir la suma dels elements següents:
i) La suma del valor comptable total de les participacions, els crèdits subordinats i els instruments esmentats en les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 30, lletres c i d de l’apartat 1 de l’article 33, i les lletres c i d de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació; ii.
i) L’import total de qualsevol passiu contingent a favor d’empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació;
e) El grup no inclogui entitats bancàries. Quan es compleixin els criteris establerts en el primer paràgraf, cada empresa d’inversió establerta al Principat d’Andorra ha de comptar amb sistemes que permetin fer el seguiment i el control de les fonts de capital i finançament de totes les societats financeres de cartera, empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars del grup.
2. L’AFA també pot aplicar l’exempció si les societats financeres de cartera posseeixen un import de fons propis inferior al calculat en virtut de lletra d de l’apartat 1, però no inferior a la suma dels requisits de fons propis que es requereixen amb caràcter individual a les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació, i l’import total de tot possible passiu contingent a favor de les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació. A efectes d’aquest apartat, els requisits de fons propis per a les empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars són requisits de fons propis nocionals.

Article 12

Sentències

D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan totes les entitats d’un grup d’empreses d’inversió, inclosa l’empresa matriu, siguin empreses d’inversió que estiguin exemptes de l’aplicació dels requisits establerts al títol VII de forma individual de conformitat amb el que disposa l’apartat 4 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’empresa d’inversió matriu pot optar per no aplicar en base consolidada els requisits establerts en el títol VII d’aquest Reglament i els corresponents requisits d’informació de la ràtio de palanquejament establerts en el capítol setè bis de la mateixa Llei i el títol setè bis d’aquest Reglament.

Article 13

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses d’inversió d’un grup al qual s’hagi concedit l’exempció prevista en l’article 11 han de notificar a l’AFA els riscos que puguin debilitar la seva situació financera, inclosos els derivats de la composició i l’origen dels seus fons propis, el seu capital intern i el seu finançament.
2. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a imposar l’obligació de supervisió en base consolidada segons el que preveu l’article 11, ha d’adoptar altres mesures adequades per vigilar els riscos, en particular els grans riscos, en el conjunt del grup, inclosa qualsevol empresa que no estigui establerta al Principat d’Andorra.
3. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a aplicar els requisits de fons propis en base consolidada, de conformitat amb l’article 11, els requisits que s’estableixen en el títol VIII s’han d’aplicar de forma individual.

Títol II. Fons propis

Capítol primer. Elements dels fons propis

Secció primera. Capital de nivell 1 ordinari

Article 14 — Elements de capital de nivell 1 ordinari

Sentències
1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari els beneficis interins o de tancament d’exercici abans que aquesta entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici, només amb l’autorització prèvia de l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització quan es compleixin les condicions següents:
a) Els beneficis han estat verificats per persones independents de l’entitat que són responsables d’auditar els comptes de la mateixa entitat;
b) L’entitat ha demostrat, a criteri de l’AFA, que tota despesa possible o tot dividend previsible s’ha deduït de l’import d’aquests beneficis. La verificació dels beneficis provisionals o de tancament d’exercici ha d’oferir garanties suficients de que els beneficis esmentats s’han avaluat d’acord amb els principis establerts en el marc comptable aplicable.
2. L’AFA ha d’avaluar si les emissions dels instruments de capital compleixen els criteris establerts a l’article 15. Les entitats han de classificar les emissions dels instruments de capital com a instruments de capital de nivell 1 ordinari únicament després de la concessió de l’autorització de l’AFA. Com a excepció al que disposa el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats poden classificar com a instruments de capital de nivell 1 ordinari les emissions posteriors d’un tipus d’instrument de capital de nivell 1 ordinari per al qual ja hagin rebut l’autorització corresponent, sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Les disposicions per les quals es regeixen les emissions posteriors són substancialment les mateixes que aquelles per les quals es regeixen les emissions per a les quals les entitats ja han rebut l’autorització;
b) Les entitats han informat l’AFA de les emissions posteriors amb una antelació suficient a la classificació com a instruments de capital de nivell 1 ordinari.
3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el significat del terme previsible, a l’efecte de determinar si s’ha deduït tota despesa possible o dividend previsible, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 15 — Instruments de capital de nivell 1 ordinari

Sentències
1. Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments constitutius del capital de nivell 1 ordinari només quan concorren totes les condicions següents:
a) Que siguin emesos directament per l’entitat amb l’autorització prèvia dels seus propietaris o, quan així ho permeti la legislació nacional aplicable, de l’òrgan d’administració de l’entitat;
b) Que estiguin completament desemborsats i la seva adquisició no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat;
c) Que, pel que fa a la seva classificació, es compleixi el següent:
i) Tinguin consideració de capital de conformitat amb el marc comptable aplicable;i.
i) Es considerin accions o participacions de conformitat amb el marc comptable aplicable;ii.
i) Es considerin capital d’accions o participacions a l’efecte de determinar la insolvència en el balanç, d’acord amb la legislació nacional.
d) Que es presentin de forma clara i separada en el balanç en els estats financers de l’entitat;
e) Que siguin perpetus;
f) Que l’import del principal no es pugui reduir o reemborsar, excepte quan:(i) Es liquidi l’entitat;(i.
i) Hi hagi recompra discrecional dels instruments o una altra forma discrecional de reduir el capital, sempre que l’entitat hagi obtingut l’autorització prèvia de l’AFA d’acord amb els incisos iv i iv bis de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;
g) Que les disposicions per les quals es regeixin els instruments no indiquin explícitament o implícitament que l’import del principal dels instruments es reduirà o reemborsarà, o pugui reduir-se o reemborsar-se per un altre motiu que no sigui la liquidació de l’entitat, i l’entitat no hagi formulat aquesta indicació amb antelació a l’emissió dels instruments o en el moment de la seva emissió;
h) Que concorrin les condicions següents pel que fa a les distribucions:
i) Que els instruments no gaudeixin d’un tracte preferent de distribució en l’ordre del pagament de distribucions, inclòs en relació amb altres instruments de capital de nivell 1 ordinari, i que les disposicions per les quals es regeixen no prevegin drets preferents en el pagament de distribucions;i.
i) Que les distribucions als titulars dels instruments només puguin abonar-se amb càrrec a partides distribuïbles;ii.
i) Que les condicions aplicables als instruments no incloguin límits o altres restriccions respecte al nivell màxim de les distribucions;i.
v) Que el nivell de les distribucions no es determini a partir de l’import pel qual es van adquirir els instruments en el moment de l’emissió;
v) Que les condicions aplicables als instruments no incloguin l’obligació que l’entitat efectuï distribucions als titulars dels mateixos instruments i l’entitat no estigui de cap altra manera subjecta a aquesta obligació;v.
i) Que el fet de no abonar les distribucions no equivalgui a impagament de l’entitat;vi.
i) Que la cancel·lació de distribucions no comporti cap restricció per a l’entitat;
i) Que, en relació amb tots els instruments de capital emesos per l’entitat, aquests instruments absorbeixin en primer lloc i en major proporció les pèrdues quan es produeixin, i cada instrument absorbeixi pèrdues en la mateixa mesura que tots els altres instruments de capital de nivell 1 ordinari;
j) Que aquests instruments tinguin una prelació inferior a la de qualsevol crèdit en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat;
k) Que aquests instruments concedeixin als seus titulars un dret de crèdit sobre els actius residuals de l’entitat que, en cas de liquidació, i un cop satisfets tots els crèdits preferents, ha de ser proporcional a l’import d’aquests instruments emesos i no és fix ni està subjecte a un límit màxim;
l) Que no estiguin avalats o coberts per una garantia que millori la prelació del crèdit en cas d’insolvència o liquidació, per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;i.
i) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials;ii.
i) La societat financera de cartera matriu o les seves filials;i.
v) La societat mixta de cartera o les seves filials;
v) La societat financera mixta de cartera o les seves filials;v.
i) Qualsevol empresa que mantingui vincles estrets amb els ens als quals es fa referència als incisos i a v;
m) Que aquests instruments no estiguin subjectes a cap acord, ja sigui contractual o d’un altre tipus, que elevi la prelació dels crèdits derivats dels instruments en cas d’insolvència o de liquidació. Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra j del paràgraf primer tot i que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments. Als efectes del que disposa la lletra b del paràgraf primer de l’apartat 1, únicament la part d’un instrument de capital que està completament desemborsada es pot classificar com a instrument de capital de nivell 1 ordinari.
2. Es considera que es compleixen les condicions establertes en la lletra i de l’apartat 1 tot i que l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 s’amortitzi de forma permanent. Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra f de l’apartat 1 tot i la reducció de l’import principal de l’instrument de capital en un procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Es considera que es compleix la condició establerta a la lletra g de l’apartat 1 tot i que les disposicions que regulen l’instrument de capital indiquin de forma expressa o implícita que l’import del principal de l’instrument ha de o pot reduir en procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’AREB.
3. Es considera que es compleix la condició establerta en l’incís iii de la lletra h de l’apartat 1 encara que l’instrument pagui un dividend múltiple, sempre que aquest dividend no doni lloc a una distribució que representi una càrrega desproporcionada per als fons propis. La condició prevista a l’incís v de la lletra h del paràgraf primer de l’apartat 1 es considera satisfeta encara que la filial estigui subjecta a un acord de transferència de pèrdues i guanys amb l’empresa matriu que l’obligui a transferir-li el resultat anual després de la formulació dels estats financers anuals, sempre que hi concorrin totes les condicions següents:
a) Que l’empresa matriu posseeixi el 90% o més dels drets de vot i del capital de la filial;
b) Que l’empresa matriu i la filial estiguin ubicades al Principat d’Andorra;
c) Que l’acord s’hagi subscrit amb finalitats fiscals legítimes;
d) Que en elaborar els seus estats financers anuals la filial tingui discrecionalitat per acordar una reducció de l’import de les distribucions mitjançant la comptabilització de la totalitat o part dels seus beneficis com a reserves pròpies o fons per a riscos bancaris generals abans d’efectuar cap pagament a la seva empresa matriu;
e) Que l’empresa matriu estigui obligada, en virtut de l’acord, a compensar plenament la filial per totes les seves pèrdues;
f) Que l’acord estigui subjecte a un termini de preavís d’acord amb el qual la resolució de l’acord només pugui tenir lloc al final d’un exercici comptable, sense que aquesta resolució pugui tenir efectes abans de l’inici de l’exercici comptable següent, de manera que l’obligació de l’empresa matriu de compensar plenament la filial per totes les pèrdues que pateixi en l’exercici comptable en curs romangui inalterada. Quan una entitat hagi celebrat un acord de transferència de pèrdues i guanys, ho ha de notificar a l’AFA sense demora i li ha de proporcionar una còpia de l’acord. L’entitat també ha de notificar a l’AFA, sense demora, qualsevol modificació de l’acord i la seva resolució. Cap entitat no pot subscriure més d’un acord de transferència de pèrdues i guanys.
4. A efectes de l’incís i de la lletra h de l’apartat 1, la distribució diferenciada ha de reflectir únicament els drets de vot diferenciats. Referent a això, només s’ha d’aplicar una distribució més alta als instruments del capital de nivell 1 ordinari amb menys drets de vot o sense dret de vot.
5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el següent:
a) Les modalitats i la naturalesa del finançament indirecte dels instruments de fons propis;
b) Si les distribucions múltiples representarien, i en quines circumstàncies, una càrrega desproporcionada per als fons propis;
c) El significat de distribució preferencial.

Article 16

Sentències

D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 ordinari deixa de reunir les condicions que preveu l’article 15 d’aquest Reglament, és aplicable el següent:

a) L’instrument deixa immediatament de considerar-se instrument constitutiu del capital de nivell 1 ordinari;
b) Els comptes de primes d’emissió connexes a aquest instrument deixen immediatament de considerar-se elements del capital de nivell 1 ordinari.

Article 17

Sentències

En situacions d’urgència, l’AFA pot autoritzar les entitats a incloure en el capital de nivell 1 ordinari els instruments de capital que compleixin almenys les condicions establertes en les lletres b a e de l’apartat 1 de l’article 15, sempre que:

a) Els instruments de capital s’hagin emès després del 24 de gener del 2019;
b) El Govern consideri ajuda estatal els instruments de capital;
c) Els instruments de capital s’hagin emès en el context de mesures de recapitalització d’acord amb la normativa que reguli en el moment les ajudes d’Estat;
d) Els instruments de capital estiguin plenament subscrits i mantinguts per l’Estat o un ens o empresa de titularitat pública;
e) Els instruments de capital puguin absorbir pèrdues;
f) En cas de liquidació, els instruments de capital concedeixin als seus titulars un dret de crèdit sobre els actius residuals de l’entitat, un cop satisfets tots els crèdits preferents;
g) Hi hagi mecanismes de sortida adequats de l’Estat o, quan escaigui, de l’autoritat pública o un ens o empresa de titularitat pública;
h) L’AFA hagi concedit una autorització prèvia i hagi publicat la seva decisió juntament amb una explicació de la mateixa decisió.

Article 18 — Cobertures de fluxos d’efectiu i canvis en el valor dels passius propis

Sentències
1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 5 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposa la lletra b de l’apartat 2 d’aquest mateix article, una entitat pot incloure en els seus fons propis l’import de les pèrdues o els guanys dels seus passius sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Els passius adopten forma de bons emesos tal com es mencionen a l’apartat 4 de l’article 22 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;
b) Els canvis en el valor dels actius i els passius de l’entitat es deuen als mateixos canvis en la situació creditícia de la mateixa entitat bancària;
c) Hi ha una estreta correspondència entre el valor dels bons a què es refereix la lletra a i el valor dels actius de l’entitat;
d) És possible reemborsar els préstecs hipotecaris tornant a comprar els bons que els financen al valor nominal o de mercat.
2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què constitueix l’estreta correspondència entre el valor dels bons i el valor dels actius, segons es menciona a la lletra c de l’apartat 1.

Article 19 — Ajustaments per risc de crèdit

Sentències

Tal com disposa l’apartat 3 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’aplicar el que disposa l’article 65 d’aquest Reglament a tots els seus actius valorats al valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de tot ajust de valor addicional que sigui necessari.

Article 20

Sentències

D’acord amb el que s’estableix a la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de l’exposició de determinats elements que reben una ponderació de risc del 1.250%, com a alternativa a l’aplicació d’aquesta ponderació del 1.250%. Els elements subjectes a aquesta deducció són els següents:

a) Les participacions qualificades fora del sector financer;
b) posicions de titulització, conforme a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 150, a l’apartat 1 de l’article 151 i a l’article 156;
c) Operacions incompletes, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 245;

Article 21 — Deducció d’actius intangibles

Sentències
1. Als efectes del que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius intangibles que s’han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, de la manera següent:
a) De l’import a deduir s’ha de detreure l’import dels passius per impostos diferits connexos que s’extingirien en cas que els actius intangibles generessin pèrdua de valor per deteriorament o fossin donats de baixa en comptes de conformitat amb el marc comptable aplicable;
b) L’import a deduir ha de comprendre el fons de comerç inclòs en la valoració de les inversions significatives de l’entitat.
c) L’import a deduir pot no incloure les inversions en aplicacions informàtiques que s’especifiquen en els incisos i i ii de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sempre que es compleixin els requisits de l’apartat 2 d’aquest article.
d) De l’import que s’ha de deduir se n’ha de detraure l’import de la revaloració comptable dels actius intangibles de les filials derivada de la consolidació de les filials atribuïble a persones que no siguin les empreses incloses en la consolidació d’acord amb el que disposa la secció segona del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar l’aplicació de les deduccions previstes en la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, de 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en particular pel que fa a la importància dels efectes negatius en el valor que no resultin problemàtics des del punt de vista dels requisits prudencials.

Article 22 — Deducció d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs

Sentències
1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb aquest article.
2. Excepte quan es compleixi el que disposa l’apartat 3, l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs s’ha de calcular sense detreure d’aquest import l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat.
3. L’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs pot reduir-se per l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat, sempre que es compleixen les condicions següents:
a) Que l’ens tingui reconegut legalment el dret, d’acord amb legislació nacional vigent, de compensar aquests actius corrents per impostos amb passius corrents de la mateixa naturalesa;
b) Que els actius per impostos diferits i els passius per impostos diferits es derivin de l’impost corresponent a la mateixa autoritat fiscal i sobre el mateix ens fiscal.
4. Els passius per impostos diferits connexos de l’entitat utilitzats a efectes del que estableix l’apartat 3 no poden incloure els passius per impostos diferits que redueixen l’import d’actius intangibles o d’actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que hagin de ser deduïts.
5. L’import dels passius per impostos diferits connexos a què es refereix l’apartat 4 s’ha de distribuir entre els elements següents:
a) Actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies que no es dedueixen de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 31;
b) Els restants actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs. Les entitats han de distribuir els passius per impostos diferits connexos d’acord amb la part d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que representin els elements indicats a les lletres a i b.

Article 23

Sentències
1. No s’han de deduir dels fons propis i estan subjectes a ponderació de risc, de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, els conceptes següents:
a) Els impostos abonats per excés per part de l’entitat en relació amb l’exercici en curs;
b) Les pèrdues fiscals de l’exercici en curs registrades per l’entitat i retrotretes a exercicis anteriors que originen un crèdit, o drets de cobrament, enfront d’una administració central, d’una administració regional o d’una autoritat tributària local.
2. Els actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs es limiten als actius per impostos diferits que es van originar amb anterioritat al 17 d’agost del 2022 i que es deriven de diferències temporànies, quan es compleixen totes les condicions següents:
a) Aquests actius s’han de substituir automàticament i obligatòriament, sense retard respecte als terminis definits legalment, per un crèdit impositiu, en cas que l’entitat informi d’una pèrdua quan s’aprovin formalment els estats financers anuals de l’entitat o en cas de liquidació o insolvència de l’entitat;
b) L’entitat té dret, d’acord amb la legislació tributària nacional vigent, a compensar un crèdit impositiu dels previstos en la lletra a amb qualsevol passiu per impost de l’entitat o de qualsevol altra empresa inclosa en la mateixa consolidació que l’entitat a efectes impositius, d’acord amb aquesta mateixa legislació, o de qualsevol altra empresa subjecta a la supervisió en base consolidada, d’acord amb el que disposa la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament;
c) Quan l’import dels crèdits impositius a què es refereix la lletrabexcedeixi els passius per impost a què es refereix aquesta mateixa lletra, qualsevol d’aquests excedents ha de ser substituït, sense demora, per un dret directe de crèdit sobre l’administració central de l’estat en què estigui constituïda l’entitat. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100% als actius per impostos diferits quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a , b i c .

Article 24 — Deducció dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides

Sentències
1. Als efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que s’ha de deduir s’han de detreure els imports següents:
a) L’import de tot passiu per impostos diferits connexos que pugui extingir-se si els actius registren una pèrdua de valor per deteriorament o són donats de baixa en comptes d’acord amb el marc comptable aplicable;
b) L’import dels actius del fons de pensió de jubilació de prestacions definides que l’entitat pugui utilitzar sense restriccions, sempre que l’entitat hagi obtingut prèviament el permís de l’AFA. Els actius utilitzats per reduir l’import a deduir han de rebre una ponderació de risc d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III.
2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els criteris que ha d’aplicar l’AFA per permetre que una entitat redueixi l’import dels actius del fons de pensió de jubilació de prestacions definides, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 25 — Deducció dels instruments propis de capital de nivell 1 ordinari

Sentències

Als efectes del que disposa la lletra e de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis del capital de nivell 1 ordinari basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

a) Les entitats poden calcular l’import dels instruments propis del capital de nivell 1 ordinari sobre la base de la posició neta llarga sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) Les posicions llargues i curtes es refereixen a la mateixa exposició subjacent i les posicions curtes no impliquen risc de contrapartida;i.
i) Tant les posicions llargues com les curtes estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena de negociació;
b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques en valors indexats, calculant l’exposició subjacent als instruments propis de capital de nivell 1 ordinari inclosos en aquests índexs;
c) Les entitats poden compensar les posicions llargues brutes en instruments propis de capital de nivell 1 ordinari originades per tinences de valors indexats amb les posicions curtes en instruments propis del capital de nivell 1 ordinari originades per posicions curtes en els índexs subjacents, fins i tot quan aquestes posicions curtes comportin risc de contrapart, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i la curta es refereixen als mateixos índexs subjacents;i.
i) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.

Article 26 — Inversions significatives en un ens del sector financer

Sentències

Als efectes de la deducció esmentada en la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’entén que l’entitat té una inversió significativa en un ens del sector financer quan es doni qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Que l’entitat tingui més del 10% dels instruments de capital de nivell 1 ordinari emesos per l’ens pertinent;
b) Que l’entitat mantingui vincles estrets amb l’ens pertinent i posseeixi instruments de capital de nivell 1 ordinari d’aquest últim;
c) Que l’entitat tingui instruments de capital de nivell 1 ordinari emesos per l’ens pertinent i aquest ens no estigui inclòs en la consolidació d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament, però estigui inclòs en la mateixa consolidació comptable que l’entitat a efectes d’informació financera d’acord amb el marc comptable aplicable.

Article 27

Sentències

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres f, g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

a) La tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari i d’altres instruments de capital d’ens del sector financer es calcula basant-se en les posicions llargues brutes;
b) Els elements dels fons propis de nivell 1 d’entitats asseguradores o reasseguradores s’han d’assimilar a instruments de capital de nivell 1 ordinari a l’efecte de la deducció.

Article 28

Sentències

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

a) Poden calcular les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments del capital de nivell 1 ordinari dels ens del sector financer basant-se en la posició llarga neta en la mateixa exposició subjacent, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició curta tingui un venciment igual que la posició llarga o posterior, o un venciment residual d’almenys un any,i.
i) Tant la posició curta com la llarga estiguin incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació;
b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments de capital dels ens del sector financer inclosos en aquests índexs.

Article 29

Sentències
1. Als efectes del que disposa la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import agregat de les tinences directes, indirectes i sintètiques per part l’entitat, d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 d’ens del sector financer en les quals l’entitat no mantingui una inversió significativa, que sobrepassi el 10% de l’import agregat del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, calculat després d’aplicar als elements d’aquest capital de nivell 1 ordinari el següent:
i) L’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i els articles 18 i 19 d’aquest Reglament;i.
i) Les deduccions a les quals es refereixen les lletres a a f, els incisos ii i iii de la lletra j i la lletra l de l’apartat 1 de de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, excepte l’import a deduir en concepte d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies;ii.
i) Els articles 27 i 28;
b) L’import de la tinença directa, indirecta i sintètica per part de l’entitat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari dels ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa, dividit per l’import agregat de la tinença directa, indirecta i sintètica per part de l’entitat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 d’aquests ens del sector financer.
2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.
3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 ordinari que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari a deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import de les tinences a deduir de conformitat amb l’apartat 1;
b) La proporció de l’import agregat dels instruments de capital de nivell 1 ordinari que l’entitat posseeixi, directament, indirectament i sintèticament, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa que representa cada instrument de capital de nivell 1 ordinari que es posseeixi.
4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III, i al que estableix al capítol cinquè del títol III, segons escaigui.
5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari que es pondera per risc d’acord amb l’apartat 4, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import de les tinences que estan subjectes a ponderació de risc d’acord amb l’apartat 4;
b) La proporció resultant del càlcul de la lletra b de l’apartat 3.

Article 30 bis — Exposicions dubtoses

Sentències
1. Als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el concepte d’exposició comprèn qualsevol dels elements següents, sempre que no estiguin inclosos en la cartera de negociació de l’entitat:
a) Els instruments de deute, inclosos els títols de deute, els préstecs, les bestretes i els dipòsits a la vista.
b) Els compromisos de préstec concedits, les garanties financeres concedides o qualssevol altres compromisos concedits, amb independència de si són revocables o irrevocables, excepte línies de crèdit no utilitzades que puguin cancel·lar-se sense condicions en qualsevol moment i sense avís previ, o que prevegin de manera efectiva la cancel·lació automàtica en cas de deterioració de la solvència del prestatari.
2. Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició d’un instrument de deute és el seu valor comptable determinat sense tenir en compte els ajustos per risc de crèdit específic, els ajustos de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, altres reduccions de fons propis relacionades amb l’exposició ni les baixes parcials per traspàs a fallits efectuades per l’entitat des de l’última vegada que l’exposició es va classificar com a dubtosa. Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició d’un instrument de deute adquirit a un preu inferior a l’import que deu el deutor ha d’incloure la diferència entre el preu de compra i l’import que deu el deutor. Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició dels compromisos de préstec concedits, les garanties financeres concedides o qualsevol altre compromís concedit de conformitat amb el que es disposa en la lletra b de l’apartat 1 és el seu valor nominal, que representa l’exposició màxima de l’entitat al risc de crèdit sense tenir en compte les cobertures del risc de crèdit amb garanties reals o personals. El valor nominal del compromís de préstec concedit és l’import no utilitzat que l’entitat s’hagi compromès a prestar i el valor nominal d’una garantia financera concedida és l’import màxim que l’entitat podria haver de pagar si s’executés la garantia. El valor nominal a què es fa referència en el paràgraf tercer d’aquest apartat no ha de tenir en compte els ajustos per risc de crèdit específic, els ajustos de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni altres reduccions de fons propis relacionades amb l’exposició.
3. Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les exposicions següents es classifiquen com a dubtoses:
a) Les exposicions respecte a les quals es consideri que s’ha produït un impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4;
b) Les exposicions que es considerin deteriorades conforme al marc comptable aplicable;
c) Les exposicions en període de prova de conformitat amb l’apartat 7, en el cas que es concedeixin mesures de reestructuració o refinançament addicionals o que l’exposició tingui imports vençuts més de 30 dies;
d) Les exposicions que adoptin la forma d’un compromís que, en cas de disposició o utilització de qualsevol altra manera, probablement no donaria lloc a un reemborsament íntegre sense la realització de la garantia real;
e) Les exposicions que adoptin la forma d’una garantia financera quan sigui probable que aquesta garantia sigui executada pel seu titular, i, en qualsevol cas, quan l’exposició garantida subjacent compleixi els criteris per ser considerada dubtosa. Als efectes de la lletra a, quan una entitat tingui enfront d’un deutor exposicions en balanç que estiguin vençudes des de fa més de 90 dies i que representin més del 20% del total de les exposicions en balanç enfront d’aquest deutor, totes les exposicions, tant en balanç com fora de balanç, enfront d’aquest deutor es consideren dubtoses.
4. Les exposicions que no hagin estat objecte de mesures de reestructuració o refinançament han de deixar d’estar classificades com a dubtoses als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que l’exposició reuneixi els criteris de sortida aplicats per l’entitat per deixar d’estar classificada com a deteriorada conforme al marc comptable aplicable i en situació d’impagament d’acord amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4;
b) Que la situació del deutor hagi millorat de tal manera que l’entitat consideri probable que efectuï el reemborsament íntegre i de manera oportuna;
c) Que el deutor no tingui cap import vençut més de 90 dies.
5. La classificació d’una exposició dubtosa com a actiu no corrent mantingut per a la venda de conformitat amb el marc comptable aplicable no pot implicar que deixi de classificar-se com a exposició dubtosa als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
6. Les exposicions dubtoses que hagin estat objecte de mesures de reestructuració o refinançament han de deixar d’estar classificades com a dubtoses als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que les exposicions hagin deixat d’estar en una situació que doni lloc a classificar-les com a dubtoses conforme a l’apartat 3;
b) Que hagi transcorregut almenys un any des de la data en què s’hagin concedit les mesures de reestructuració o refinançament, o des de la data en què les exposicions hagin estat classificades com a dubtoses, si aquesta última fos posterior;
c) Que no hi hagi cap import vençut després de les mesures de reestructuració o refinançament i que l’entitat, basant-se en l’anàlisi de la situació financera del deutor, consideri probable el reemborsament íntegre i oportú de l’exposició. El reemborsament íntegre i a temps no ha de considerar-se probable tret que el deutor hagi efectuat pagaments regulars i oportuns d’algun dels imports següents:
a) L’import que es trobés vençut abans de la concessió de la mesura de reestructuració o refinançament, en cas que hi hagués imports vençuts;
b) L’import que s’hagi amortitzat en virtut de les mesures de reestructuració o refinançament concedides, en cas que no hi hagués imports vençuts.
7. Quan una exposició dubtosa hagi deixat d’estar classificada com a dubtosa en virtut de l’apartat 6, aquesta exposició ha de romandre en període de prova fins que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que hagin passat almenys dos anys des de la data en què l’exposició reestructurada o refinançada es va reclassificar com a no dubtosa;
b) Que s’hagin efectuat pagaments regulars i oportuns durant almenys la meitat del període de prova de l’exposició, i que donin lloc al pagament d’un import agregat significatiu del principal o els interessos.
c) Que el deutor no tingui imports vençuts més de 30 dies.

Article 30

Sentències

Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import pertinent a deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari ha d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes cinc o menys dies hàbils i s’ha de determinar d’acord amb els articles 27 i 28, així com els articles 31 i 32.

Article 30 quater — Deducció per exposicions dubtoses

Sentències
1. Als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar, per separat per a cadascuna de les exposicions dubtoses, l’import aplicable corresponent a la insuficiència de la cobertura que s’ha de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari, restant l’import determinat en la lletra b de l’import determinat en la lletra a, si l’import al qual es fa referència en la lletra a és superior a l’import al qual es fa referència en la lletra b:
a) La suma de:
i) La part no garantida de cada exposició dubtosa, si n’hi hagués, multiplicada pel factor aplicable indicat en l’apartat 2;i.
i) La part garantida de cada exposició dubtosa, si n’hi hagués, multiplicada pel factor aplicable indicat en l’apartat 3;
b) La suma dels elements següents, sempre que es refereixin a la mateixa exposició dubtosa:
i) Els ajustos per risc de crèdit específic;i.
i) Els ajustos de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65;ii.
i) Altres reduccions de fons propis;i.
v) Si una exposició dubtosa s’adquireix a un preu inferior a l’import que deu el deutor, la diferència entre el preu de compra i l’import que deu el deutor;
v) Els imports donats de baixa per l’entitat per traspàs a fallits des que l’exposició es va classificar com a dubtosa. La part garantida d’una exposició dubtosa és la part d’aquesta exposició que, a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis de conformitat amb el capítol tercer del títol III, es consideri coberta per cobertures del risc de crèdit amb garanties reals o personals, o totalment i completament garantides per hipoteques. La part no garantida d’una exposició dubtosa ha de correspondre a la diferència, si n’hi hagués, entre el valor de l’exposició a què es refereix l’apartat 1 de l’article 30 bis i la part garantida de l’exposició, si n’hi hagués.
2. Als efectes de l’incís i de la lletra a de l’apartat 1, s’han d’aplicar els factors següents:
a) 0,35 per a la part no garantida d’una exposició dubtosa durant el període comprès entre el primer i l’últim dia del tercer any des que es va classificar com a dubtosa;
b) 1 per a la part no garantida d’una exposició dubtosa a partir del primer dia del quart any des que es va classificar com a dubtosa.
3. Als efectes de l’incís ii de la lletra a de l’apartat 1, s’han d’aplicar els factors següents:
a) 0,25 per a la part garantida d’una exposició dubtosa durant el període comprès entre el primer i l’últim dia del quart any des que es va classificar com a dubtosa;
b) 0,35 per a la part garantida d’una exposició dubtosa durant el període comprès entre el primer i l’últim dia del cinquè any des que es va classificar com a dubtosa;
c) 0,55 per a la part garantida d’una exposició dubtosa durant el període comprès entre el primer i l’últim dia del sisè any des que es va classificar com a dubtosa;
d) 0,70 per a la part d’una exposició dubtosa que estigui garantida per béns immobles de conformitat amb el capítol tercer del títol III o que sigui un préstec per a l’adquisició d’un habitatge garantit per un proveïdor de cobertura admissible a què es refereix l’article 116, durant el període comprès entre el primer i l’últim dia del setè any des que es va classificar com a dubtosa;
e) 0,80 per a la part d’una exposició dubtosa garantida per una altra cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o personals de conformitat amb el capítol tercer del títol III, durant el període comprès entre el primer i l’últim dia del setè any des que es va classificar com a dubtosa;
f) 0,80 per a la part d’una exposició dubtosa que estigui garantida per béns immobles de conformitat amb el capítol tercer del títol III o que sigui un préstec per a l’adquisició d’un habitatge garantit per un proveïdor de cobertura admissible a què es refereix l’article 116, durant el període comprès entre el primer i l’últim dia del vuitè any des que es va classificar com a dubtosa;
g) 1 per a la part d’una exposició dubtosa garantida per una altra cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o personals de conformitat amb el capítol tercer del títol III, a partir del primer dia del vuitè any des que es va classificar com a dubtosa;
h) 0,85 per a la part d’una exposició dubtosa que estigui garantida per béns immobles de conformitat amb el capítol tercer del títol III o que sigui un préstec per a l’adquisició d’un habitatge garantit per un proveïdor de cobertura admissible a què es refereix l’article 116, durant el període comprès entre el primer i l’últim dia del novè any des que es va classificar com a dubtosa;
i) 1 per a la part d’una exposició dubtosa que estigui garantida per béns immobles de conformitat amb el capítol tercer del títol III o que sigui un préstec per a l’adquisició d’un habitatge garantit per un proveïdor de cobertura admissible a què es refereix l’article 116, a partir del primer dia del desè any des que es va classificar com a dubtosa.
4. Com a excepció al que disposa l’apartat 3, s’han d’aplicar els factors següents a la part de l’exposició dubtosa garantida o assegurada per un organisme oficial de crèdit a l’exportació, o garantida o contragarantida per un proveïdor de cobertura admissible recollit en les lletres a a e de l’apartat 1 de l’article 116, exposicions no garantides a les quals s’assignaria una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III:
a) 0 per a la part garantida de l’exposició dubtosa durant el període comprès entre el primer i el setè any des que es va classificar com a dubtosa, i.
b) 1 per a la part garantida de l’exposició dubtosa a partir del primer dia del vuitè any des que es va classificar com a dubtosa.
5. L’AFA pot elaborar un comunicat tècnic amb directrius per especificar una metodologia comuna, en particular possibles requisits mínims per a una nova valoració pel que fa al calendari i mètodes ad hoc, per a la valoració prudencial de les formes admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals i personals, especialment pel que fa als supòsits relatius a la seva recuperabilitat i força executiva. Aquestes directrius poden incloure també una metodologia comuna per determinar la part garantida d’una exposició dubtosa, tal com es recull en l’apartat 1.
6. No obstant el que es disposa en l’apartat 2, en cas que, durant el període comprès entre el primer i el segon any des de la classificació com a dubtosa, s’hagi atorgat per a una exposició una mesura de reestructuració o refinançament, el factor aplicable, de conformitat amb l’apartat 2, en la data en la qual es concedeix la mesura de reestructuració o refinançament, és aplicable durant un període addicional d’un any. No obstant el que es disposa en l’apartat 3, en cas que, durant el període comprès entre el segon i el sisè any des de la classificació com a dubtosa, s’hagi atorgat per a una exposició una mesura de reestructuració o refinançament, el factor aplicable, de conformitat amb l’apartat 3, en la data en la qual es concedeix la mesura de reestructuració o refinançament, és aplicable durant un període addicional d’un any. Aquest apartat només és aplicable en relació amb la primera mesura de reestructuració o refinançament que s’hagi concedit des de la classificació de l’exposició com a exposició dubtosa.

Article 30 ter — Mesures de reestructuració o refinançament

Sentències
1. El concepte de mesura de reestructuració o refinançament inclou les concessions efectuades per una entitat a un deutor que tingui, o que sigui probable que tindrà, dificultats per complir els seus compromisos financers. Les concessions poden comportar pèrdues per al prestador i es refereixen a qualsevol de les accions següents:
a) Modificació de les condicions d’un deute, si aquesta modificació no s’hauria concedit en cas que el deutor no hagués tingut dificultats per complir els seus compromisos financers;
b) Refinançament total o parcial d’un deute, si aquest refinançament no s’hauria concedit en cas que el deutor no hagués tingut dificultats per complir els seus compromisos financers.
2. Es consideren mesures de reestructuració o refinançament almenys les situacions en què:
a) Es concedeixin noves condicions contractuals que siguin més favorables per al deutor que les anteriors, en cas que el deutor tingui, o sigui probable que tindrà, dificultats per complir els seus compromisos financers;
b) Es concedeixin noves condicions contractuals que siguin més favorables per al deutor que les condicions contractuals ofertes per la mateixa entitat a deutors amb un perfil de risc similar en aquest moment, en cas que el deutor tingui, o sigui probable que tindrà, dificultats per complir els seus compromisos financers;
c) L’exposició sota les condicions inicials del contracte s’hagi classificat com a dubtosa abans de la modificació de les condicions contractuals, o s’hauria classificat com a dubtosa en cas de no haver-se modificat les condicions contractuals;
d) La mesura doni lloc a una baixa total o parcial del deute;
e) L’entitat aprovi l’aplicació de clàusules que permetin al deutor modificar les condicions del contracte i l’exposició hagi estat classificada com a dubtosa abans d’aplicar aquestes clàusules, o s’hauria classificat com a dubtosa en cas de no haver-se aplicat aquestes clàusules;
f) En el moment de la concessió del crèdit o en un moment pròxim, el deutor hagi efectuat pagaments de principal o d’interessos respecte d’un altre deute, enfront de la mateixa entitat, que estigués classificat com a exposició dubtosa o que s’hauria classificat com a dubtosa en cas de no haver-se efectuat aquests pagaments;
g) La modificació de les condicions contractuals impliqui reemborsaments efectuats mitjançant l’adjudicació o l’adquisició de les garanties reals, quan aquesta modificació constitueixi una concessió.
3. Les circumstàncies següents són indicadors que podrien haver-se adoptat mesures de reestructuració o refinançament:
a) El contracte inicial va estar vençut durant més de 30 dies almenys una vegada en els tres mesos anteriors a la modificació, o estaria vençut des de fa més de 30 dies en cas de no haver-se produït la modificació;
b) En el moment de la subscripció del contracte de crèdit o en un moment pròxim, el deutor va efectuar pagaments de principal o d’interessos respecte d’un altre deute, enfront de la mateixa entitat, que havia estat vençut durant més de 30 dies almenys una vegada en els tres mesos anteriors a la concessió del nou crèdit;
c) L’entitat aprova l’aplicació de clàusules que permeten al deutor modificar les condicions del contracte, i l’exposició fa més de 30 dies que està vençuda, o faria més de 30 dies que estaria vençuda si no s’haguessin aplicat aquestes clàusules.
4. Als efectes d’aquest article, les dificultats trobades per un deutor per complir els seus compromisos financers s’han d’avaluar a escala del deutor, tenint en compte totes les persones jurídiques del grup del deutor incloses en la consolidació comptable del grup i les persones físiques que controlin aquest grup.

Article 31

Sentències
1. A l’hora d’efectuar les deduccions que s’estableixen en les lletres c i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats no tenen l’obligació de deduir els imports dels elements que s’especifiquen en les lletres a i b d’aquest apartat que en termes agregats siguin iguals o inferiors a l’import llindar indicat a l’apartat 2:
a) Els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies, i que en termes agregats són iguals o inferiors al 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat calculats després d’aplicar el següent:
i) L’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i els articles 18 i 19 d’aquest Reglament;i.
i) Les lletres a a g, els incisos ii i iii de la lletra j i la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, exclosos els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies;
b) Quan una entitat tingui una inversió significativa en un ens del sector financer, les tinences, directes, indirectes i sintètiques per part de l’entitat d’instruments del capital de nivell 1 ordinari d’aquests ens del sector financer que, en termes agregats, són iguals o inferiors al 10% dels elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat després d’aplicar el següent:
i) L’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i els articles 18 i 19 d’aquest Reglament;i.
i) Les lletres a a g, els incisos ii i iii de la lletra j i la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, exclosos els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies.
2. Als efectes de l’apartat 1, l’import llindar ha de ser igual a l’import que figura a la lletra a d’aquest apartat multiplicat pel percentatge que figura a la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import residual dels elements del capital de nivell 1 ordinari després d’aplicar els ajustaments i deduccions indicats en l’article 29 i el 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 18 i 19 d’aquest Reglament, en la seva totalitat i abans d’aplicar el tractament d’aquest article;
b) El 17,65%.
3. Als efectes de l’apartat 1, les entitats han de determinar la part dels actius per impostos diferits en l’import total dels elements del capital de nivell 1 ordinari que no han de deduir-se dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies i que en termes agregats siguin iguals o inferiors al 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat;
b) La suma del següent:
i) L’import a què es refereix la lletra a;i.
i) L’import de les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de fons propis per part de l’entitat en ens del sector financer en els quals l’entitat mantingui una inversió significativa, i que en termes agregats sigui igual o inferior al 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat. La proporció d’inversions significatives en l’import total de les partides que no han de deduir-se és igual a un, menys la proporció esmentada en el paràgraf primer.
4. Els imports dels elements que no es dedueixen d’acord amb l’apartat 1 tenen una ponderació de risc del 250%.

Article 32

Sentències
1. Als efectes del càlcul dels fons propis en base individual, consolidada o subconsolidada, quan l’AFA requereixi o permeti a les entitats l’aplicació del mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, l’AFA pot permetre que les entitats no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis d’un ens del sector financer en el qual l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o l’entitat tinguin una inversió significativa, sempre que es compleixin les condicions establertes en les lletres a a e d’aquest apartat:
a) Que l’ens del sector financer sigui una entitat asseguradora o una entitat reasseguradora;
b) Que l’entitat asseguradora o l’entitat reasseguradora estigui inclosa en la mateixa supervisió addicional que l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o l’entitat que mantingui la tinença, en virtut de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers;
c) Que l’entitat hagi rebut prèviament l’autorització de l’AFA;
d) Que, amb anterioritat a la concessió de l’autorització prevista en la lletra c i amb caràcter permanent, l’AFA tingui constància que el nivell de gestió integrada, gestió del risc i control intern dels ens que s’inclourien en l’àmbit de la consolidació d’acord amb els mètodes 1, 2 o 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers és l’adequat;
e) Que les tinences de l’ens pertanyin a una de les empreses següents:
i) L’entitat bancària matriu;i.
i) La societat financera de cartera matriu;ii.
i) La societat financera mixta de cartera matriu;i.
v) L’entitat;
v) Una filial d’una de les empreses o societats previstes en els incisos i a iv que estigui inclosa en la consolidació en virtut de la secció segona del capítol segon del títol I. El mètode escollit s’ha d’aplicar posteriorment de forma constant.
2. Per tal de calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, les entitats subjectes a supervisió amb base consolidada d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament, no han de deduir la tinença d’instruments de fons propis emesos per ens del sector financer inclosos en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada, llevat que l’AFA determini que aquestes deduccions són necessàries amb fins específics, en particular la separació estructural de les activitats bancàries i la planificació de la resolució. L’aplicació del plantejament indicat en el paràgraf primer no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer de països tercers, de manera que es creï o formi un obstacle al funcionament dels respectius mercats interiors.
3. Per calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, l’AFA pot permetre a les entitats que no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis en els casos següents:
a) Quan una entitat participi en una altra entitat i es compleixin les condicions a què es refereixen els incisos i a v següents:
i) Les entitats estan integrades en el mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79;i.
i) Les autoritats competents han atorgat l’autorització a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79;ii.
i) Es compleixen les condicions establertes en l’apartat 7 de l’article 79;i.
v) El sistema institucional de protecció elabora el balanç consolidat indicat en la lletraede l’apartat 7 de l’article 79 o, quan no sigui obligatori establir comptes consolidats, un càlcul agregat ampliat que, a criteri de l’AFA, és equivalent a les disposicions establertes en el marc comptable aplicable. L’equivalència d’aquest càlcul agregat ampliat ha de ser verificada per un auditor extern, que ha de comprovar, en particular, que no hi ha hagut utilització múltiple d’elements admissibles per al càlcul dels fons propis i s’ha eliminat tota possible constitució inadequada de fons propis entre els membres del sistema institucional de protecció. El balanç consolidat o el càlcul agregat ampliat es notifica a l’AFA amb la freqüència que es determini mitjançant un comunicat tècnic en virtut del que disposa l’apartat 3 de l’article 85bisde la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
v) Les entitats incloses en un sistema institucional de protecció compleixen conjuntament, en base consolidada o sobre la base d’un agregat ampliat, els requisits que estableix l’article 59, i informen del compliment d’aquests requisits d’acord amb l’article 85bisde la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
b) Quan una entitat bancària local posseeixi una tinença a la seva entitat bancària central o en una altra entitat bancària local i es compleixi el que es disposa als incisos i a v de la lletra a.
4. Les tinences en relació amb les quals no s’apliqui la deducció d’acord amb els apartats 1, 2 o 3 es consideren exposicions i es ponderen per risc d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament.
5. Quan l’entitat apliqui el mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, ha de publicar els seus requisits de fons propis addicionals i la ràtio d’adequació del capital del conglomerat financer, calculats de conformitat amb l’article 7 i l’annex I d’aquesta mateixa Llei.
6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’aplicació dels mètodes de càlcul indicats en l’annex I, part II de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers a efectes de les opcions de deducció a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.
Secció segona. Capital de nivell 1 addicional

Article 33 — Instruments de capital de nivell 1 addicional

Sentències
1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional només si concorren les condicions següents:
a) Que hagin estat directament emesos per una entitat i completament desemborsats;
b) Que no hagin estat en propietat per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;i.
i) Una empresa en la qual l’entitat tingui una participació, en forma de propietat directa o mitjançant un vincle de control, del 20% o més dels drets de vot o del capital;
c) Que la seva adquisició no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat;
d) Que la seva prelació sigui inferior a la dels instruments de capital de nivell 2 en cas d’insolvència de l’entitat;
e) Que no estiguin avalats o coberts per una garantia que millori la prelació del crèdit en cas d’insolvència o liquidació per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;i.
i) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials;ii.
i) La societat financera de cartera matriu o les seves filials;i.
v) La societat mixta de cartera o les seves filials;
v) La societat financera mixta de cartera i les seves filials;v.
i) Qualsevol empresa que mantingui vincles estrets amb les empreses o societats a què es refereixen els incisos i a v;
f) Que no estiguin subjectes a cap acord, ja sigui contractual o d’un altre tipus, que elevi la prelació dels crèdits derivats dels instruments en cas d’insolvència o liquidació;
g) Que siguin de caràcter perpetu i les disposicions que els regulen no prevegin incentius perquè l’entitat els reemborsi;
h) Que, si els instruments inclouen una o més opcions de reemborsament anticipat, incloses les opcions de compra, l’exercici d’aquestes opcions depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor;
i) Que puguin ser reemborsats o recomprats només si es compleixen les condicions establertes als incisos iv i iv bis de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i en cap cas abans que transcorrin cinc anys des de la data d’emissió, excepte quan es compleixen les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 41 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
j) Que les disposicions que els regulen no indiquin explícitament o implícitament que els instruments seran rescatats, amortitzats o recomprats, segons escaigui, per l’entitat, excepte en cas d’insolvència o liquidació d’aquesta última, i l’entitat no indiqui això de cap altra manera.
i) Un cop liquidada l’entitat;i.
i) La recompra discrecional dels instruments o una altra forma discrecional de reduir l’import del capital de nivell 1 addicional, quan l’entitat hagi obtingut l’autorització prèvia de l’AFA d’acord amb els incisos iv i iv bis de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;
k) Que l’entitat no indiqui explícitament o implícitament que l’AFA autoritzaria una sol·licitud d’amortització, inclús anticipada, o de recompra dels instruments;
l) Que en les distribucions pels instruments concorrin les condicions següents:
i) Que s’abonin amb càrrec a partides distribuïbles;i.
i) Que el seu nivell no es modifiqui en funció de la qualitat creditícia de l’entitat o de l’empresa matriu;ii.
i) Que les disposicions que regulen els instruments concedeixin a l’entitat plena discrecionalitat en tot moment per cancel·lar les distribucions pels instruments per un període indefinit i sense efectes acumulatius, i l’entitat pugui utilitzar sense restricció aquests pagaments cancel·lats per complir les seves obligacions a mesura que arribin a venciment;i.
v) Que la cancel·lació de distribucions no es consideri impagament de l’entitat;
v) Que la cancel·lació de distribucions no comporti cap restricció per a l’entitat.
m) Que els instruments no s’utilitzin per determinar si els passius d’una entitat superen els seus actius, quan aquesta determinació representi una prova de solvència d’acord amb la legislació nacional aplicable;
n) Que les disposicions que regulin els instruments estableixin que, en cas de produir-se una circumstància desencadenant, l’import del principal dels instruments s’ha d’amortitzar de manera permanent o temporal, o que els instruments s’han de convertir en instruments de capital de nivell 1 ordinari;
o) Que les disposicions que regulen els instruments no prevegin res que pugui impedir la recapitalització de l’entitat;
p) Que, quan l’emissor estigui establert en un tercer país i formi part d’un grup de resolució l’entitat de resolució del qual està establerta al Principat d’Andorra, o quan l’emissor estigui establert al Principat d’Andorra, la legislació d’aquest tercer país o les disposicions contractuals que regulin els instruments estableixin que, amb la decisió prèvia de l’AREB d’exercir les competències d’amortització i conversió a què fa referència l’article 26 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import principal dels instruments s’ha d’amortitzar de manera permanent o els instruments s’han de convertir en instruments de capital de nivell 1 ordinari;Que, quan l’emissor estigui establert en un tercer país i no hagi estat designat com a part d’un grup de resolució l’entitat de resolució del qual estigui establerta al Principat d’Andorra, la legislació o les disposicions contractuals que regulin els instruments estableixin que, amb la decisió prèvia de l’autoritat pertinent del tercer país, l’import principal dels instruments s’ha d’amortitzar de manera permanent o els instruments s’han de convertir en instruments de capital de nivell 1 ordinari;
q) Que, quan l’emissor estigui establert en un tercer país i formi part d’un grup de resolució l’entitat de resolució del qual està establerta al Principat d’Andorra, o quan l’emissor estigui establert al Principat d’Andorra, els instruments només es puguin emetre d’acord amb la legislació d’un tercer país, o bé quedin subjectes a aquesta legislació d’una altra manera, si, en virtut d’aquesta legislació, l’exercici de les competències d’amortització i conversió a què fa referència l’article 39 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió és efectiu i aplicable d’acord amb disposicions reglamentàries o disposicions contractuals exigibles legalment que reconeguin la resolució o altres accions d’amortització o conversió;
r) Que els instruments no estiguin subjectes a un acord de compensació recíproca o de compensació per saldos nets que pugui afectar la seva capacitat d’absorció de pèrdues; Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra d del paràgraf primer, malgrat que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments. Als efectes de la lletra a del paràgraf 1, únicament la part d’un instrument de capital que estigui completament desemborsada pot ser considerada com un instrument de capital de nivell 1 addicional.
2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els conceptes següents:
a) La forma i naturalesa dels incentius per reemborsar;
b) La naturalesa de qualsevol revaloració de l’import principal d’un instrument de capital de nivell 1 addicional una vegada produïda l’amortització de l’import principal amb caràcter temporal;
c) Els procediments i el calendari per:
i) Determinar quan s’ha produït una circumstància desencadenant;i.
i) Revalorar l’import del principal de l’instrument de capital de nivell 1 addicional arran d’una amortització del seu import del principal amb caràcter temporal.
d) Les característiques dels instruments que podrien impedir la recapitalització de l’entitat;
e) La utilització d’entitats de comesa especial per a l’emissió indirecta d’instruments dels fons propis.

Article 34

Sentències

Als efectes del que disposen l’incís v de la lletra l i la lletra o de l’apartat 1 de l’article 33, les disposicions que regulen els instruments de capital de nivell 1 addicional no poden incloure, en particular, el següent:

a) L’obligació d’efectuar distribucions pels instruments en cas de produir-se una distribució per un instrument emès per l’entitat quan l’ordre de prelació sigui igual o inferior a un instrument de capital de nivell 1 addicional, inclòs un instrument de capital de nivell 1 ordinari;
b) L’obligació que el pagament de distribucions per instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 es cancel·li quan no s’efectuïn distribucions per aquests instruments de capital de nivell 1 addicional;
c) L’obligació de substituir el pagament d’interessos o dividends per un pagament de qualsevol altra naturalesa. L’entitat no està subjecta a aquesta obligació per cap altre motiu.

Article 35 — Amortització o conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional

Sentències
1. Als efectes del que disposa la lletra n de l’apartat 1 de l’article 33, als instruments de capital de nivell 1 addicional els són aplicables les disposicions següents:
a) Es considera que hi ha una circumstància desencadenant quan la ràtio de capital de nivell 1 ordinari de l’entitat a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió baixi per sota d’un dels valors següents:
i) 5,125%;i.
i) Un nivell superior al 5,125%, quan així ho decideixi l’entitat i figuri especificat en les disposicions que regulin l’instrument.
b) Les entitats poden especificar en les disposicions que regulin l’instrument una o més circumstàncies desencadenants addicionals a les que preveu la lletra a;
c) Quan les disposicions que regulin els instruments estableixin que aquests instruments es converteixen en instruments de capital de nivell 1 ordinari en cas de produir-se una circumstància desencadenant, aquestes disposicions han d’especificar un dels dos aspectes següents:
i) La ràtio de conversió i un límit pel que fa a l’import de conversió autoritzat;i.
i) Un interval dins del qual els instruments es convertiran en instruments de capital de nivell 1 ordinari.
d) Quan les disposicions que regulin els instruments estableixin que el principal dels mateixos instruments s’amortitzi en cas de produir-se una circumstància desencadenant, l’amortització ha de reduir tot el següent:
i) El crèdit del titular de l’instrument en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat;i.
i) L’import que s’ha d’abonar en cas d’amortització, inclús anticipada, de l’instrument;ii.
i) Les distribucions derivades de l’instrument.
e) Quan els instruments de capital de nivell 1 addicional han estat emesos per una empresa filial establerta en un tercer país, el llindar del 5,125% o superior esmentat a la lletra a s’ha de calcular de conformitat amb el dret nacional del tercer país o amb les disposicions contractuals que regulin els instruments, sempre que l’AFA tingui la convicció que aquestes disposicions són almenys equivalents als requisits establerts en aquest article;
2. L’amortització o la conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional han de generar, en virtut del marc comptable aplicable, elements que puguin considerar-se elements de capital de nivell 1 ordinari.
3. L’import dels instruments de capital de nivell 1 addicional reconegut en elements de capital de nivell 1 addicional es limita a l’import mínim d’elements de capital de nivell 1 ordinari que es generaria si l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional s’amortitzés totalment o es convertís en instruments de capital de nivell 1 ordinari.
4. L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 addicional que s’ha d’amortitzar o convertir-se en el moment en què es produeixi la circumstància desencadenant no ha de ser inferior al més baix dels imports següents:
a) L’import necessari per restaurar completament la ràtio de capital de nivell 1 ordinari de l’entitat en el 5,125%;
b) L’import total del principal de l’instrument.
5. Quan es produeixi una circumstància desencadenant, les entitats han de procedir de la manera següent:
a) Informar-ne l’AFA immediatament;
b) Informar-ne els titulars dels instruments de capital de nivell 1 addicional;
c) Amortitzar l’import del principal dels instruments o convertir-los en instruments de capital de nivell 1 ordinari sense demora, i no més tard d’un mes, d’acord amb el que preveu aquest article.
6. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de garantir que el seu capital social autoritzat sigui suficient en tot moment per poder convertir tots els esmentats instruments de capital de nivell 1 addicional en accions en cas que es produeixi l’esmentada circumstància desencadenant. Totes les autoritzacions necessàries s’han d’obtenir en la data d’emissió dels instruments convertibles de capital de nivell 1 addicional. L’entitat ha de mantenir en tot moment l’autorització prèvia necessària per emetre instruments de capital de nivell 1 ordinari en què es convertirien els instruments de capital de nivell 1 addicional en cas de produir-se una circumstància desencadenant.
7. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de vetllar perquè no hi hagi obstacles de procediment per a aquesta conversió, de conformitat amb la seva escriptura de constitució, els seus estatuts o estipulacions contractuals.

Article 36

Sentències

D’acord amb el que estableix la lletra c de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 addicional deixa de reunir les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 33, és aplicable el següent:

a) L’instrument deixa immediatament de considerar-se un instrument de capital de nivell 1 addicional;
b) La part dels comptes de primes d’emissió connexa a aquest instrument deixa immediatament de considerar-se un element del capital de nivell 1 addicional.

Article 37 — Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 1 addicional

Sentències

Als efectes del que disposa la lletra a de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la tinença dels instruments propis del capital de nivell 1 addicional basant-se en les posicions llargues brutes, tenint en compte les excepcions següents:

a) Les entitats poden calcular l’import de la tinença dels instruments propis de capital de nivell 1 addicional sobre la base de la posició llarga neta sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i la curta es refereixen a la mateixa exposició subjacent i les posicions curtes no tenen risc de contrapart;i.
i) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la cartera de negociació.
b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes o sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments propis de capital de nivell 1 addicional que formen part d’aquests índexs;
c) Les entitats poden compensar les posicions llargues brutes en instruments propis de capital de nivell 1 addicional originades per la tinença de valors indexats amb les posicions curtes en instruments propis de capital de nivell 1 addicional originades per posicions curtes en els índexs subjacents, fins i tot quan aquestes posicions curtes comportin risc de contrapart, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i curta es refereixen als mateixos índexs subjacents;i.
i) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.

Article 38

Sentències

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

a) La tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional s’ha de calcular basant-se en les posicions llargues brutes;
b) Els elements dels fons propis addicionals de nivell 1 d’entitats asseguradores o reasseguradores s’han d’assimilar als instruments de capital de nivell 1 addicional a efectes de la deducció.

Article 39

Sentències

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

a) Les entitats poden calcular les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 1 addicional dels ens del sector financer basant-se en la posició llarga neta en la mateixa exposició subjacent sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) Que el venciment de la posició curta sigui el mateix que el de la posició llarga o posterior, o que la posició curta tingui un venciment residual d’almenys un any;i.
i) Tant la posició curta com la llarga estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació;
b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments de capital dels ens del sector financer inclosos en aquests índexs.

Article 40

Sentències
1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa, que sobrepassi el 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, calculat després d’aplicar el següent:
i) L’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i els articles 18 i 19 d’aquest Reglament;i.
i) Les lletres a a g, els incisos ii i iii de la lletra j i i la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, exclosos els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies;ii.
i) Els articles 27 i 28;
b) L’import de la tinença directa, indirecta i sintètica per part de l’entitat d’instruments de capital de nivell 1 addicional dels ens del sector financer en què aquesta entitat no tingui una inversió significativa dividit per l’import agregat de la tinença directa, indirecta i sintètica per part de l’entitat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 d’aquests ens del sector financer.
2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.
3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 addicional que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que s’ha de deduir d’acord amb l’apartat 1 multiplicant l’import especificat en la lletra a d’aquest apartat per la proporció especificada en la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import de la tinença a deduir d’acord amb l’apartat 1;
b) La proporció de l’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 addicional que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa representada per cada instrument de capital de nivell 1 addicional que posseeixi.
4. L’import de les tinences a què es refereix la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat un cop aplicades les disposicions dels incisos i, ii i iii de la lletra a de l’apartat 1 no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la secció segona del capítol tercer del títol III, i amb el que estableix al capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament.
5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import de les tinences que està subjecte a ponderació de risc d’acord amb l’apartat 4;
b) La proporció resultant del càlcul de la lletra b de l’apartat 3.
Secció tercera. Capital de nivell 2

Article 41 — Instruments de capital de nivell 2

Sentències

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 2 si compleixen els requisits següents:

a) Que els instruments hagin estat emesos directament per una entitat i hagin estat plenament desemborsats;
b) Que els instruments no siguin propietat:
i) De l’entitat o les seves filials;i.
i) D’una empresa en la qual l’entitat tingui una participació, en forma de propietat directa o mitjançant un vincle de control, del 20% o més dels drets de vot o del capital;
c) Que l’adquisició de la propietat dels instruments no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat;
d) Que el crèdit sobre l’import del principal dels instruments, en virtut de les disposicions que regulin els instruments, tingui una prelació inferior a qualsevol altre crèdit sobre instruments de passius admissibles;
e) Que els instruments no estiguin avalats o coberts per una garantia que millori la prelació del crèdit en cas d’insolvència o liquidació per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;i.
i) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials;ii.
i) La societat financera de cartera matriu o les seves filials;i.
v) La societat mixta de cartera o les seves filials;
v) La societat financera mixta de cartera o les seves filials;v.
i) Qualsevol empresa que mantingui vincles estrets amb les empreses o societats a què es refereixen els incisosiav;
f) Que els instruments no estiguin subjectes a cap acord que elevi la prelació dels crèdits derivats dels instruments;
g) Que els instruments tinguin un venciment inicial d’almenys cinc anys;
h) Que les disposicions que regulen els instruments no prevegin incentius que portin l’entitat a recomprar o reemborsar, segons escaigui, el seu import del principal abans del seu venciment;
i) Que, si els instruments inclouen una o més opcions d’amortització anticipada, incloent-hi les opcions de compra, l’exercici d’aquestes opcions depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor;
j) Que els instruments puguin ser rescatats, amortitzats, reemborsats o recomprats anticipadament només si es compleixen les condicions establertes als incisosiviiv bisde l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i en cap cas abans que transcorrin cinc anys des de la data d’emissió, excepte quan es compleixin les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 41 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
k) Que les disposicions que regulen els instruments no indiquin explícitament o implícitament que els instruments seran o podran ser rescatats, amortitzats, reemborsats i recomprats anticipadament, segons correspongui, per l’entitat excepte en cas d’insolvència o liquidació de la mateixa entitat, i que l’entitat no ho indiqui de cap altra manera;
l) Que les disposicions que regulen els instruments no facultin el titular per accelerar els pagaments futurs previstos d’interessos o del principal, excepte en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat;
m) Que el nivell dels pagaments per interessos o dividends, segons escaigui, deguts pels instruments, no es modifiqui en funció de la qualitat creditícia de l’entitat, o la seva empresa matriu;
n) Que, quan l’emissor estigui establert en un tercer país i formi part d’un grup de resolució l’entitat de resolució del qual està establerta al Principat d’Andorra, o quan l’emissor estigui establert al Principat d’Andorra, la legislació d’aquest tercer país o les disposicions contractuals que regulin els instruments estableixin que, amb la decisió prèvia de l’AREB d’exercir les competències d’amortització i conversió a què fa referència l’article 39 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import principal dels instruments s’ha d’amortitzar de manera permanent o els instruments s’han de convertir en instruments de capital de nivell 1 ordinari;Que, quan l’emissor estigui establert en un tercer país i no hagi estat designat com a part d’un grup de resolució l’entitat de resolució del qual estigui establerta al Principat d’Andorra, la legislació o les disposicions contractuals que regulin els instruments estableixin que, amb la decisió prèvia de l’autoritat pertinent del tercer país, l’import principal dels instruments s’ha d’amortitzar de manera permanent o els instruments s’han de convertir en instruments de capital de nivell 1 ordinari;
o) Que, quan l’emissor estigui establert en un tercer país i formi part d’un grup de resolució l’entitat de resolució del qual està establerta al Principat d’Andorra, o quan l’emissor estigui establert al Principat d’Andorra, els instruments només es puguin emetre d’acord amb la legislació d’un tercer país, o bé quedin subjectes a aquesta legislació d’una altra manera, si, en virtut d’aquesta legislació, l’exercici de les competències d’amortització i conversió a què fa referència l’article 39 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió és efectiu i aplicable d’acord amb disposicions reglamentàries o disposicions contractuals exigibles legalment que reconeguin la resolució o altres accions d’amortització o conversió;
p) Que els instruments no estiguin subjectes a un acord de compensació recíproca o de compensació per saldos nets que pugui afectar la seva capacitat d’absorció de pèrdues; Als efectes de la lletra a del primer paràgraf primer, únicament la part de l’instrument de capital que està completament desemborsada pot ser considerada com a instrument de capital de nivell 2.

Article 42 — Amortització dels instruments de capital de nivell 2

Sentències
1. L’import total dels instruments de capital de nivell 2 amb un venciment residual de més de cinc anys es considera element del capital de nivell 2.
2. Tal com disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la mesura en què els instruments de capital de nivell 2 es consideren elements del capital de nivell 2 en els cinc anys anteriors al seu venciment s’ha de calcular multiplicant el resultat obtingut en el càlcul a què es refereix la lletra a següent per l’import a què es refereix la lletra b següent:
a) El valor comptable dels instruments el primer dia del període de cinc anys anterior al venciment contractual dividit pel nombre de dies d’aquest període;
b) El nombre de dies restants fins al venciment contractual dels instruments.

Article 43

Sentències

Tal com disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 2 deixa de reunir les condicions que preveu l’article 41, s’ha d’aplicar el següent:

a) L’instrument deixa immediatament de considerar-se un instrument de capital de nivell 2;
b) La part dels comptes de primes d’emissió connexa a aquest instrument deixa immediatament de considerar-se un element del capital de nivell 2.

Article 44 — Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 2

Sentències

Als efectes de la lletra a de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

a) Les entitats poden calcular l’import dels instruments sobre la base de la posició neta llarga sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i la curta es refereixen a la mateixa exposició subjacent i les posicions curtes no tenen risc de contrapart:i.
i) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.
b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments propis de capital de nivell 2 en aquests índexs;
c) Les entitats poden compensar les posicions llargues brutes en instruments propis de capital de nivell 2 originades per la tinença de valors indexats amb les posicions curtes en instruments propis de capital de nivell 2 originades per posicions curtes en els índexs subjacents, fins i tot quan aquestes posicions curtes comportin risc de contrapart, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i la curta es refereixen als mateixos índexs subjacents;i.
i) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.

Article 45

Sentències

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

a) La tinença d’instruments de capital de nivell 2 es calcula basant-se en les posicions llargues brutes;
b) Els instruments dels fons propis de nivell 2 i de nivell 3 d’entitats asseguradores o reasseguradores es consideren instruments de capital de nivell 2 a efectes de la deducció.

Article 46

Sentències

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

a) Les entitats poden calcular les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer basant-se en la posició llarga neta en la mateixa exposició subjacent sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició curta té el mateix venciment que la posició llarga o posterior, o la posició curta té un venciment residual d’almenys un any;i.
i) Tant la posició curta com la llarga estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.
b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments de capital dels ens del sector financer inclosos en aquests índexs.

Article 47

Sentències
1. Als efectes de la lletra c de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa, que sobrepassi el 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, calculat després d’aplicar el següent:
i) L’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i els articles 18 i 19 d’aquest Reglament;i.
i) Les lletres a a f, els incisos ii i iii de la lletra j i lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, exclosos els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies;ii.
i) Els articles 27 i 28.
b) L’import d’instruments de capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui inversions significatives, dividit per l’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en aquests ens del sector financer.
2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.
3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 2 que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que s’hagi de deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import total de les tinences a deduir d’acord amb l’apartat 1;
b) La proporció de l’import agregat d’instruments de capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa.
4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o amb la secció cinquena del capítol tercer del títol III d’aquesta Llei, segons correspongui, i amb la secció segona del capítol tercer del títol III i el capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament, segons correspongui.
5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:
a) L’import de la tinença que està subjecte a ponderació de risc d’acord amb l’apartat 4;
b) La proporció resultant del càlcul de la lletra b de l’apartat 3.
Secció quarta. Requisits generals dels fons propis

Article 48 — Distribucions basades en instruments

Sentències
1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha de concedir l’autorització prèvia perquè els instruments de capital dels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, es qualifiquin com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, instruments de capital de nivell 1 addicional o instruments de capital de nivell 2, únicament quan consideri que es compleixen totes les condicions següents:
a) Que la capacitat de l’entitat de cancel·lar pagaments en virtut de l’instrument no es vegi adversament afectada per la discrecionalitat prevista a l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni per la forma en què es puguin efectuar les distribucions;
b) Que la capacitat de l’instrument de capital o dels passius d’absorbir pèrdues no es vegi adversament afectada per la discrecionalitat prevista a l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni per la forma en què es puguin efectuar les distribucions;
c) Que la qualitat de l’instrument de capital o dels passius no es vegi reduïda per la discrecionalitat prevista a l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni per la forma en què es puguin efectuar les distribucions. Abans de concedir l’autorització prèvia a què es refereix l’apartat 1, l’AFA ha de consultar l’AREB en relació amb el compliment d’aquestes condicions per part de l’entitat.
2. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar un índex general de mercat com una de les bases per determinar el nivell de distribucions dels instruments de capital de nivell 1 addicional i els de nivell 2, i de passius elegibles.
3. L’apartat 2 no s’aplica quan l’entitat sigui una societat de referència en l’índex general de mercat esmentat, llevat que es compleixin les dos condicions següents:
a) Que l’entitat consideri que les fluctuacions de l’índex general de mercat esmentat no tenen una correlació significativa amb la qualificació creditícia de l’entitat, l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o la societat mixta de cartera matriu;
b) Que l’AFA no hagi arribat a una conclusió diferent de la que preveu la lletra a.
4. Les entitats han de publicar i revelar els índexs generals de mercat en què es basin els seus instruments de capital i els seus passius admissibles.
5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’acord amb les quals els índexs poden considerar-se índexs generals, a efectes de l’apartat 2 d’aquest article.

Article 49 — Requisits de les deduccions i el venciment de les posicions curtes

Sentències

Els requisits de venciment per a les posicions curtes a què fan referència la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 39 i la lletra a de l’article 46 es consideren aplicables respecte a les posicions que es posseeixin quan es compleixin les condicions següents:

a) Que l’entitat tingui un dret contractual de vendre en una data futura a la contrapart que faciliti la cobertura la posició llarga que s’està cobrint;
b) Que la contrapart que facilita la cobertura a l’entitat estigui obligada contractualment a adquirir a l’entitat la posició llarga prevista a la lletra a en una data futura.

Article 50 — Tinences d’instruments de capital a través d’índexs

Sentències
1. Als efectes del que es disposa en la lletra a de l’article 25, la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 37, la lletra a de l’article 39, la lletra a de l’article 44 i la lletra a de l’article 46, les entitats poden reduir el volum de la seva posició llarga en un instrument de capital en la porció d’un índex que s’elabori de la mateixa exposició subjacent que s’està cobrint, sempre que:
a) Tant la posició llarga que s’estigui cobrint com la posició curta en un índex utilitzada per cobrir la posició llarga es mantinguin o bé a la cartera de negociació o bé en una cartera aliena a la de negociació;
b) Les posicions indicades en la lletra a es mantinguin al valor raonable en el balanç de l’entitat;
c) La posició curta indicada en la lletra a tingui la consideració d’una cobertura efectiva en virtut dels procediments de control intern de l’entitat;
d) L’AFA avaluï la suficiència dels processos de control previstos en la lletra c com a mínim un cop l’any i estigui convençuda que segueixen sent adequats.
2. Quan l’AFA hagi donat la seva autorització prèvia, l’entitat pot utilitzar una estimació conservadora de l’exposició subjacent de l’entitat als instruments de capital inclosos en índexs, com a alternativa al càlcul per part de l’entitat de la seva exposició als elements previstos en les lletres a i/o b:
a) Instruments propis de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2, inclosos en índexs;
b) Instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 d’ens del sector financer, inclosos en índexs.
3. L’AFA ha de concedir l’autorització a què es refereix l’apartat 2 només si l’entitat demostra, a criteri de l’AFA, que tindria dificultats pràctiques per fer el seguiment de la seva exposició subjacent als elements referits en l’apartat 2, lletres a i/o b, segons sigui procedent.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació específic per precisar el següent:
a) Quan les estimacions utilitzades com a alternativa al càlcul de l’exposició subjacent establertes en l’apartat 2 d’aquest article són suficientment prudents;
b) El significat de dificultats pràctiques, a efectes de l’apartat 3 d’aquest article.

Capítol segon. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 addicional i del capital de nivell 2 emesos per filials

Article 51 — Interessos minoritaris inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat

Sentències
1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels interessos minoritaris d’una filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat deduint dels mateixos interessos el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:
a) El capital de nivell 1 ordinari de la filial menys el menor dels dos imports següents:
i) L’import del capital de nivell 1 ordinari de la filial necessari per satisfer la suma del requisit que estableix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers, en la mesura que aquests requisits hagi de complir-los el capital de nivell 1 ordinari;i.
i) L’import del capital de nivell 1 ordinari consolidat que correspon a aquesta filial necessari per satisfer en base consolidada la suma del requisit que estableix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers, en la mesura que aquests requisits hagi de complir-los el capital de nivell 1 ordinari.
b) Els interessos minoritaris de la filial expressats en percentatge de tots els instruments de capital de nivell 1 ordinari de la mateixa filial, més els corresponents beneficis no distribuïts, comptes de primes d’emissió i altres reserves.
2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els interessos minoritaris d’aquesta filial no poden ser inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.
3. Quan l’AFA eximeixi dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els interessos minoritaris de les filials a què s’aplica l’exempció no s’han de tenir en compte en els fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.
4. L’AFA pot decidir no aplicar aquest article a una societat financera de cartera matriu que satisfaci la totalitat de les condicions següents:
a) La seva activitat principal consisteix a adquirir participacions;
b) Està subjecta a supervisió prudencial en base consolidada;
c) Consolida una entitat filial en què només tingui una participació minoritària en virtut de la relació de control definida en el punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
d) Més del 90% del capital de nivell 1 ordinari consolidat requerit procedeix de l’entitat filial indicada a la lletra c calculat en base subconsolidada. Si després del 24 de gener del 2019, una societat financera de cartera matriu que compleixi les condicions establertes en el paràgraf primer passa a ser una societat financera mixta de cartera matriu, l’AFA pot concedir l’excepció a què es refereix el paràgraf primer sempre que compleixi les condicions establertes en el paràgraf esmentat.
5. Quan les entitats establertes en un sistema de protecció institucional subjecte a les condicions establertes en l’apartat 7 de l’article 79 hagin establert un sistema de garantia recíproca que disposi que no hi ha cap obstacle material, pràctic o jurídic, actual o futur, per transferir l’import dels fons propis que superi els requisits regulatoris de la contrapart a l’entitat bancària, aquestes entitats estan exemptes de les disposicions d’aquest article relatives a les deduccions i poden reconèixer qualsevol interès minoritari derivat del sistema de garantia recíproca en la seva totalitat.
6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul de la subconsolidació requerit, de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article i amb els articles 52 i 53 d’aquest Reglament.

Article 52

Sentències
1. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial que està inclòs en els fons propis consolidats, detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta empresa el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:
a) El capital de nivell 1 de la filial menys el menor dels dos imports següents:
i) L’import del capital de nivell 1 de la filial necessari per satisfer la suma del requisit que estableix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers, en la mesura que aquests requisits hagi de complir-los el capital de nivell 1;i.
i) L’import del capital de nivell 1 consolidat que correspon a aquesta filial necessari per satisfer en base consolidada la suma del requisit que estableix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers, en la mesura que aquests requisits hagi de complir-los el capital de nivell 1;
b) El capital de nivell 1 admissible de la filial expressat en percentatge de tots els instruments de capital de nivell 1 de la mateixa filial, més els corresponents beneficis no distribuïts, comptes de primes d’emissió i altres reserves.
2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, el capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial no pot ser inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.
3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital de nivell 1 de les filials a què s’aplica l’exempció no poden ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

Article 53

Sentències

D’acord amb el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sense perjudici del que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial inclòs en el capital de nivell 1 consolidat els interessos minoritaris de la mateixa filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.

Article 54 — Fons propis admissibles inclosos en els fons propis consolidats

Sentències
1. D’acord amb el que disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en els fons propis consolidats detraient dels fons propis admissibles d’aquesta filial el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:
a) Els fons propis de la filial menys el menor dels dos imports següents:
i) L’import dels fons propis de la filial necessari per satisfer la suma del requisit que estableix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers;i.
i) L’import dels fons propis consolidats que correspon a aquesta filial necessari per satisfer en base consolidada la suma del requisit que estableix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers;
b) Els fons propis admissibles de l’empresa, expressats en percentatge de tots els instruments de fons propis de la filial que figurin entre els elements del capital de nivell 1 ordinari, el capital de nivell 1 addicional i el capital de nivell 2 i els corresponents beneficis no distribuïts, comptes de primes d’emissió i altres reserves.
2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els fons propis admissibles d’aquesta filial no poden ser inclosos en els fons propis consolidats.
3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments dels fons propis de les filials a què s’aplica l’exempció han de ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

Article 55

Sentències

D’acord amb el que disposa la lletra e de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, malgrat el que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en el capital de nivell 2 consolidat, detraient dels fons propis admissibles d’aquesta empresa que estan inclosos en els fons propis consolidats, el capital de nivell 1 admissible de la mateixa empresa que està inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

Capítol tercer. Participacions qualificades fora del sector financer

Article 56

Sentències
1. Tota participació qualificada superior al 15% del capital admissible de l’entitat en una empresa diferent de les que s’indiquen a continuació es troba subjecta al que disposa l’apartat 3:
a) Un ens del sector financer;
b) Una empresa que no sigui un ens del sector financer i que realitzi activitats que, segons l’AFA, constitueixen:
i) Una extensió directa d’activitats bancàries;i.
i) Activitats auxiliars de l’activitat bancària;ii.
i) Arrendament financer, facturatge, gestió d’organismes d’inversió col·lectiva, gestió de serveis de tractament de dades o qualsevol altra activitat similar.
2. Sense contingut 3. En relació amb les participacions qualificades de les entitats a què es refereix l’apartat 1 anterior, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 1.250% a l’import de les participacions qualificades a què es refereix l’apartat 1 que excedeixi el 15% del capital admissible a l’efecte del càlcul dels requisits mínims de capital d’acord amb el títol III d’aquest Reglament.

Article 57 — Opció enfront de la ponderació del risc del 1.250%

Sentències

Com a opció enfront de l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% als imports que excedeixin els límits especificats en els apartats 1 i 2 de l’article 56, les entitats poden deduir aquests imports dels elements del capital de nivell 1 ordinari d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 58 — Excepcions

Sentències
1. Les accions d’empreses diferents d’aquelles a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 56 no s’han d’incloure en el càlcul dels límits de capital admissible que s’especifiquen en l’article esmentat si es dona alguna de les circumstàncies següents:
a) Les accions es posseeixen temporalment durant una operació d’assistència financera com s’estipula en l’article 42 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
b) Aquestes accions constitueixen una posició d’assegurament mantinguda durant cinc o menys dies hàbils;
c) Les accions es posseeixen en nom de l’entitat i per compte d’altres tercers.
2. Les accions que no tinguin el caràcter d’immobilitzacions financeres, d’acord amb el marc comptable aplicable, no s’han d’incloure en el càlcul previst en l’article 56.

Títol III. Requisits de capital

Capítol primer. Requisits generals, valoració i comunicació

Secció primera. Nivell de fons propis necessaris

Article 59 — Requisits de fons propis

Sentències
1. L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a a f d’aquest apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 2:
a) L’import de les exposicions ponderades per risc de crèdit i de dilució, calculat d’acord amb el capítol tercer d’aquest títol, i l’article 245, respecte de totes les activitats empresarials de l’entitat, exclòs l’import de les exposicions ponderades per risc de la cartera de negociació de l’entitat;
b) Els requisits de fons propis corresponents a l’activitat de la cartera de negociació d’una entitat, pel que fa al següent:(i) Risc de mercat, determinat d’acord amb el capítol cinquè d’aquest títol, exclòs el mètode establert en la secció primerabisdel capítol cinquè d’aquest títol;(i.
i) Els grans riscos que excedeixin els límits especificats als articles 260 a 266 en la mesura en què una entitat estigui autoritzada a depassar aquests límits, tal com es determini en el títol IV;
c) Els requisits de fons propis per risc de mercat determinats d’acord amb el capítol cinquè d’aquest títol, exclòs el mètode establert en la secció primerabisdel mateix capítol cinquè d’aquest títol, corresponents a totes les activitats que siguin objecte de risc de tipus de canvi o risc de matèries primeres;cbi.
s) Els requisits de fons propis determinats d’acord amb el capítol sisè d’aquest títol, llevat de l’article 245 enfront del risc de liquidació.
d) Els requisits de fons propis determinats d’acord amb el capítol setè, pel que fa al risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris (OTC) diferents dels derivats de crèdit reconeguts a efectes de reducció de l’import de les exposicions ponderades per risc de crèdit;
e) Els requisits de fons propis determinats d’acord amb el capítol quart, pel que fa al risc operatiu;
f) L’import de les exposicions ponderades per risc determinat d’acord amb el capítol tercer, pel que fa al risc de contrapart derivat de la cartera de negociació de l’entitat en connexió amb els tipus d’operacions i acords següents:
i) Els contractes recollits en l’annex II i els derivats de crèdit;i.
i) Les operacions de recompra, operacions de préstec o operativa a crèdit sobre valors o matèries primeres;ii.
i) Operacions de préstec amb reposició del marge basades en valors o matèries primeres;i.
v) Operacions amb liquidació diferida.
2. En el càlcul de l’import total de l’exposició en risc a què es refereix l’apartat 1, s’han d’aplicar les disposicions següents:
a) Els requisits de fons propis previstos en les lletres c, d i e de l’apartat 1 han d’incloure les corresponents a totes les activitats empresarials de l’entitat;
b) Les entitats han de multiplicar els requisits de fons propis establerts en les lletres b a e de l’apartat 1 per 12,5.

Article 60 — Requisits de capital inicial en condicions normals de funcionament

Sentències

Els fons propis d’una entitat no poden arribar a ser inferiors a l’import de capital inicial requerit per la legislació vigent en cada moment per a l’autorització d’una entitat de nova creació.

Article 61 — Excepció per a carteres de negociació de petit volum

Sentències
1. Quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden calcular el requisit de fons propis de la seva cartera de negociació de la manera següent:
a) En el cas dels contractes enumerats en el punt 1 de l’annex II, els contractes relatius a accions a què es refereix el punt 3 del dit annex, i els derivats de crèdit, les entitats poden eximir aquestes posicions del requisit de fons propis a què es refereix la lletrabde l’apartat 1 de l’article 59;
b) En el cas de les posicions de la cartera de negociació diferents de les previstes a la lletraad’aquest apartat, les entitats poden substituir el requisit de fons propis a què es refereix la lletrabde l’apartat 1 de l’article 59 pel requisit calculat de conformitat amb lletraade l’apartat 1 de l’article 59.
2. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan les entitats calculin el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç per aplicar l’exempció per a carteres de negociació de petit volum, les entitats ho han de fer basant-se en les dades del darrer dia de cada mes, d’acord amb els requisits següents:
a) Totes les posicions assignades a la cartera de negociació de conformitat amb l’article 64 s’han d’incloure en el càlcul, a excepció de les següents:
i) Les posicions en divisa i matèries primeres;i.
i) Les posicions en derivats de crèdit reconeguts com a cobertures internes davant de les exposicions al risc de crèdit o de contrapart alienes a la cartera de negociació i les operacions amb derivats de crèdit que compensin perfectament el risc de mercat d’aquestes cobertures internes referides a l’apartat 3 de l’article 66;
b) Totes les posicions incloses en el càlcul de conformitat amb la lletraas’han de valorar en el seu valor de mercat en aquesta data; si el valor de mercat d’una posició no està disponible en una data determinada, l’entitat ha d’utilitzar un valor raonable per a la posició en aquesta data; quan el valor de mercat i el valor raonable d’una posició no estiguin disponibles en una data determinada, les entitats han d’utilitzar, entre el valor de mercat i el valor raonable d’aquesta posició, el més recent;
c) Als valors absoluts de les posicions llargues cal sumar-hi els de les posicions curtes.
3. Quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, independentment de les obligacions establertes a l’article 6 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i a l’article 22 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no són aplicables els apartats 3 i 4 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni els articles 63 i 64 ter d’aquest Reglament.
4. Quan calculin, o deixin de calcular, els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació d’acord amb el que disposa l’apartat 1, les entitats ho han de notificar a l’AFA.
5. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de las condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA.
6. L’entitat ha de deixar de calcular els requisits de fons propis de la cartera de negociació d’acord amb l’apartat 1 en un termini de tres mesos des que s’esdevingui alguna de les situacions següents:
a) Que l’entitat no hagi complert les condicions establertes en l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant tres mesos consecutius;
b) Que l’entitat no hagi complert les condicions establertes en l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant sis dels últims dotze mesos;
7. Quan una entitat hagi deixat de calcular els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació de conformitat amb aquest article, només se li permet tornar a calcular els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació de conformitat amb aquest article quan demostri a l’AFA que totes les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió s’han complert durant un període ininterromput d’un any complet.
8. Les entitats no han de prendre, adquirir ni vendre cap posició de la cartera de negociació amb l’únic objecte de complir qualsevol de les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en el moment de l’avaluació mensual.
Secció segona
Secció tercera. Requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes

Article 63 — Gestió de la cartera de negociació

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió global de la cartera de negociació. Aquests procediments i polítiques han d’especificar el següent:
a) Les activitats que l’entitat consideri de negociació i integrants de la cartera de negociació a l’efecte dels requisits de fons propis;
b) La mesura en què una posició es pot valorar diàriament a preus de mercat per referència a un mercat líquid actiu tant per a l’oferta com per a la demanda;
c) Respecte de les posicions valorades d’acord amb un model, la mesura en què l’entitat pot:
i) Determinar tots els riscos importants de la posició;i.
i) Cobrir tots els riscos importants de la posició amb instruments per als quals hi ha un mercat líquid actiu tant per a l’oferta com per a la demanda;ii.
i) Fer estimacions fiables sobre les hipòtesis i els paràmetres clau utilitzats al model;
d) La mesura en què l’entitat pot i ha de generar per a la posició valoracions que es puguin validar externament de manera coherent;
e) La mesura en què restriccions legals o altres requisits operatius podrien menyscabar la capacitat de l’entitat per efectuar una liquidació o cobrir la posició a curt termini;
f) La mesura en què l’entitat pot i ha de gestionar activament els riscos de les posicions de la seva activitat de negociació;
g) La mesura en què l’entitat pot reclassificar riscos o posicions entre la cartera d’inversió i la cartera de negociació, i els requisits aplicables a aquestes reclassificacions que preveu l’article 64bis.
2. L’entitat ha de gestionar les seves posicions o conjunts de posicions de la cartera de negociació d’acord amb el següent:
a) L’entitat ha de disposar d’una estratègia de negociació clarament documentada per a la posició, l’instrument o les carteres, i aprovada per la direcció general, que ha d’incloure el període de tinença previst;
b) L’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió activa de les posicions preses en un departament de negociació. Aquests procediments i polítiques han d’especificar el següent:
i) Les posicions o carteres de posicions que poden prendre les diferents taules de negociació o, si escau, operadors designats;i.
i) Els límits fixats per les posicions, que s’han de supervisar per comprovar-ne l’adequació;ii.
i) Que el personal encarregat de la negociació ha de tenir autonomia per prendre i gestionar posicions dins dels límits acordats i respectant l’estratègia convinguda;i.
v) Que s’ha d’informar la direcció general de les posicions mantingudes com a part integral del procés de gestió de riscos de l’entitat;
v) Que s’ha de dur a terme un seguiment actiu de les posicions per referència a les fonts d’informació del mercat, i s’ha d’avaluar la negociabilitat o possibilitat de cobertura de la posició o dels seus components de risc, inclosa una avaluació de la qualitat i disponibilitat de dades de mercat útils per al procés de valoració, del volum d’intercanvis del mercat i del volum de les posicions negociades en el mercat;v.
i) Procediments i controls actius contra el frau.
c) L’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per al seguiment de les posicions en relació amb la seva estratègia de negociació, inclòs el seguiment del volum d’operacions i de les posicions de les quals s’hagi excedit el període inicial de tinença previst.

Article 64 — Inclusió a la cartera de negociació

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de disposar de polítiques i procediments clarament definits per determinar les posicions que s’han d’incloure a la cartera de negociació per a finalitats de càlcul dels requisits de capital, de manera coherent amb els criteris que estableix l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la definició de cartera de negociació establerta al punt 23 de l’apartat 1 de l’article 4 d’aquest Reglament, tenint en compte les capacitats i les pràctiques de l’entitat en matèria de gestió de risc. L’entitat ha de documentar íntegrament el compliment d’aquests procediments i polítiques i els ha de sotmetre a auditoria interna periòdicament.

Article 64 bis — Reclassificació d’una posició

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de disposar de polítiques clarament definides per decidir quines circumstàncies excepcionals justifiquen la reclassificació d’una posició de la cartera de negociació com a posició de la cartera d’inversió o, viceversa, la reclassificació d’una posició de la cartera d’inversió com a posició de la cartera de negociació, a l’efecte de determinar els requisits de fons propis, a satisfacció de l’AFA. Les entitats han de revisar aquestes polítiques com a mínim una vegada a l’any.
2. L’AFA pot autoritzar la reclassificació d’una posició de la cartera de negociació com a posició de la cartera d’inversió o, viceversa, d’una posició de la cartera d’inversió com a posició de la cartera de negociació, a l’efecte de determinar els requisits de fons propis, només quan l’entitat hagi proporcionat a l’AFA proves documentals que la decisió de reclassificar aquesta posició és el resultat d’una circumstància excepcional que és coherent amb les polítiques establertes per l’entitat de conformitat amb l’apartat 1. A aquest efecte, l’entitat ha d’aportar proves suficients que la posició ja no compleix les condicions per classificar-se com a posició de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió en virtut del que disposa l’article 64. La decisió a què fa referència el paràgraf primer l’ha d’aprovar l’òrgan d’administració.
3. En cas que l’AFA hagi concedit el permís per a la reclassificació d’una posició de conformitat amb l’apartat 2, l’entitat que hagi rebut aquesta autorització:
a) Ha de fer pública sense demora:
i) Informació sobre la reclassificació de la seva posició, ii.
i) Quan l’efecte d’aquesta reclassificació sigui la reducció dels requisits de fons propis de l’entitat, la magnitud d’aquesta reducció i.
b) Quan l’efecte d’aquesta reclassificació suposi una reducció dels requisits de fons propis de l’entitat, aquest efecte no s’ha de reconèixer fins al venciment de la posició, llevat que l’AFA li permeti reconèixer aquest efecte en una data anterior.
4. L’entitat ha de calcular la variació neta de l’import dels requisits dels seus fons propis derivats de la reclassificació de la posició com la diferència entre els requisits de fons propis immediatament després de la reclassificació i els requisits de fons propis immediatament abans d’aquesta reclassificació, calculats tots dos de conformitat amb l’article 59. El càlcul només ha de tenir en compte els efectes de la reclassificació, amb exclusió de qualsevol altre factor.
5. La reclassificació d’una posició de conformitat amb aquest article és irrevocable.

Article 64 ter — Requisits aplicables a la taula de negociació

Sentències
1. Les entitats han d’establir taules de negociació i atribuir cadascuna de les seves posicions de la cartera de negociació a una d’aquestes taules. Les posicions de la cartera de negociació s’han d’atribuir a la mateixa taula de negociació únicament quan s’ajustin a l’estratègia empresarial acordada per aquesta i siguin gestionades i vigilades de conformitat amb l’apartat 2.
2. Les taules de negociació de les entitats han de complir en tot moment la totalitat dels requisits següents:
a) Cada taula de negociació ha de tenir una estratègia empresarial clara i diferenciada i una estructura de gestió del risc que sigui adequada per a aquesta estratègia;
b) Cada taula de negociació ha de tenir una estructura organitzativa clara; les posicions d’una determinada taula de negociació han de ser gestionades per operadors designats de l’entitat; cada operador ha de tenir funcions específiques a la taula de negociació; a cada operador se li assigna una sola taula de negociació;
c) S’han de fixar límits a les posicions en cada taula de negociació segons l’estratègia empresarial d’aquesta taula;
d) S’han d’elaborar informes sobre les activitats, la rendibilitat, la gestió del risc i els requisits reglamentaris aplicables a la taula de negociació almenys cada setmana i s’han de comunicar regularment a l’òrgan d’administració de l’entitat;
e) Cada taula de negociació ha de tenir un pla de negoci anual clar que inclogui una política de remuneració ben definida, basada en criteris sòlids, per a l’avaluació dels resultats;
f) Cada mes s’han d’elaborar, per a cada taula de negociació, informes sobre les posicions en venciment, els incompliments dels límits de la negociació intradia i diaris, i les mesures preses per l’entitat per resoldre aquests incompliments, així com una avaluació de la liquiditat del mercat, que s’ha de presentar a l’AFA.
3. Com a excepció del que disposa la lletra b de l’apartat 2, una entitat pot assignar a un operador més d’una taula de negociació sempre que l’entitat demostri a satisfacció de l’AFA que l’assignació s’ha degut a consideracions de naturalesa comercial o relacionades amb els seus recursos i que l’assignació respecti els altres requisits qualitatius d’aquest article aplicables a operadors i taules de negociació.
4. Les entitats han de notificar a l’AFA la manera com compleixen el que disposa l’apartat 2. L’AFA pot exigir a una entitat que modifiqui l’estructura o l’organització de les seves taules de negociació amb vista al compliment d’aquest article.

Article 65 — Requisits de valoració prudents

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 5 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió valorades a valor raonable han d’estar subjectes a les normes de valoració prudent que s’especifiquen en aquest article. Les entitats han de garantir, en particular, que la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació generi un grau de certesa adequat, tenint en compte la naturalesa dinàmica d’aquestes posicions i les posicions de la cartera d’inversió valorades a valor raonable, les exigències de solidesa prudencial i la manera de funcionament i l’objectiu dels requisits de capital pel que fa a les posicions de la cartera de negociació i de la cartera d’inversió valorades a valor raonable.
2. Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls suficients per facilitar estimacions de valor prudents i fiables. Els sistemes i controls han d’incloure almenys els elements següents:
a) Polítiques i procediments documentats per al procés de valoració, que han de preveure responsabilitats clarament definides en els departaments que participen en la valoració, les fonts d’informació de mercat i l’examen de la seva adequació, directrius per a l’ús de dades no observables que reflecteixin les hipòtesis de l’entitat que els participants en el mercat utilitzarien per determinar el preu de la posició, la freqüència de valoració independent, l’hora dels preus de tancament, procediments d’ajust de les valoracions i procediments de verificació a final de mes i de caràcter puntual;
b) Canals clars i independents de les unitats de negociació, per transmetre informació al departament responsable del procés de valoració, la qual, en última instància, ha d’arribar fins a l’òrgan d’administració.
3. Les entitats han de valorar les posicions de la seva cartera de negociació a valor raonable almenys diàriament. Els canvis en el valor d’aquestes posicions s’han de consignar en el compte de pèrdues i guanys de l’entitat.
4. Sempre que sigui possible, han de valorar les seves posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió mesurats a valor raonable a preus de mercat, fins i tot quan apliquin el tractament de capital corresponent a aquestes posicions.
5. En valorar a preus de mercat, s’ha d’utilitzar l’extrem més prudent de l’interval preu de compra/ preu de venda, llevat que l’entitat pugui liquidar a preus mitjans de mercat. Quan les entitats apliquin aquesta excepció, han d’informar cada sis mesos l’AFA sobre les posicions de què es tracti i han de presentar proves que poden liquidar a preus mitjans de mercat.
6. Quan no sigui possible la valoració a preus de mercat, les entitats han de valorar de forma prudent les seves posicions i carteres mitjançant un model, fins i tot quan calculin els requisits de fons propis relatius a les posicions de la cartera de negociació i posicions mesurades a valor raonable en la cartera d’inversió.
7. A l’hora de valorar segons un model, les entitats han de complir els requisits següents:
a) La direcció general ha de conèixer quins elements de la cartera de negociació o altres posicions valorades a valor raonable són valorats segons un model, i ha de ser conscient de la importància de la incertesa que això crea en la informació sobre el risc i els resultats del negoci;
b) Les entitats han d’extraure les dades de mercat, en la mesura que sigui possible, de fonts que estiguin en consonància amb els preus de mercat, i han d’avaluar amb freqüència l’adequació de les dades de mercat de la posició valorada i els paràmetres del model;
c) Quan estiguin disponibles, les entitats han d’utilitzar metodologies de valoració que constitueixin una pràctica de mercat acceptada per a instruments financers o matèries primeres concrets;
d) Quan l’entitat desenvolupi el seu propi model, aquest s’ha de basar en hipòtesis adequades, avaluades i provades per tercers degudament qualificats, independents del procés de desenvolupament;
e) Les entitats han d’implantar procediments formals de control de les modificacions i han de guardar una còpia segura del model, que han d’utilitzar periòdicament per verificar les valoracions;
f) El departament de gestió de riscos ha de tenir constància de les deficiències dels models emprats i conèixer la millor manera de reflectir-les en els resultats de la valoració;
g) Els models de les entitats s’han de sotmetre a exàmens periòdics amb la finalitat de determinar l’exactitud dels seus resultats (per exemple, avaluant la contínua validesa de les hipòtesis, analitzant les pèrdues i els guanys respecte de factors de risc, i comparant els valors de liquidació efectius amb els resultats del model). A efectes de la lletra d, el model s’ha de desenvolupar o aprovar-se independentment del departament de negociació i ha de ser provat de forma independent. També han de validar-se les fórmules matemàtiques, les hipòtesis utilitzades i els programes informàtics.
8. A més de la valoració diària a preus de mercat o segons un model, les entitats han de realitzar una verificació de preus independent. La verificació dels preus de mercat i de les dades del model ha de dur-la a terme una persona o departament independent de les persones o els departaments que es beneficien de la cartera de negociació, amb una periodicitat, com a mínim, mensual (o més freqüentment, en funció de la naturalesa del mercat o de l’activitat de negociació). Quan no es disposi de fonts independents per determinar preus o les fonts per determinar preus siguin més subjectives, resulta adequat adoptar mesures prudents, tals com ajustos de valoració.
9. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per prendre en consideració els ajustos de valoració.
10. Les entitats han de prendre formalment en consideració els ajustos de valoració següents: diferencials de crèdit no meritats, costos de tancament, riscos operatius, incertesa dels preus de mercat, cancel·lació anticipada, costos d’inversió i de finançament, costos administratius futurs i, quan sigui procedent, el risc associat a la utilització d’un model.
11. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per calcular un ajust de la valoració corrent de les posicions menys líquides, que poden sorgir, en particular, com a conseqüència de fets relacionats amb el mercat o situacions que afectin l’entitat; per exemple, posicions concentrades o posicions en què el període inicialment previst de manteniment s’hagi sobrepassat. Les entitats han d’efectuar aquests ajustos, si escau, de forma addicional a qualsevol modificació del valor de la posició que resultin necessaris, a l’efecte d’informació financera, i han de reflectir en aquests ajustos la liquiditat de la posició. En el marc d’aquests procediments, les entitats han de tenir en compte diversos factors per determinar si és necessari un ajust de valoració de les posicions menys líquides. Entre aquests factors figuren els següents:
a) El temps addicional que suposaria cobrir la posició o els riscos que aquesta posició comporta;
b) La volatilitat i la mitjana del diferencial entre el preu de compra i el de venda;
c) La disponibilitat de cotitzacions de mercat (nombre i identitat dels creadors de merca.
t) i la volatilitat i la mitjana dels volums negociats, inclosos els negociats en períodes de dificultat del mercat;
d) Les concentracions de mercat;
e) L’antiguitat de les posicions;
f) La mesura en què la valoració s’efectuï segons un model;
g) L’efecte d’altres riscos de model.
12. En la utilització de valoracions de tercers o segons un model, les entitats han de considerar la conveniència d’efectuar un ajust de valoració. Així mateix, les entitats han de considerar la necessitat de preveure ajustos per a les posicions menys líquides i revisar de forma contínua la seva adequació. Les entitats han de valorar explícitament la necessitat d’avaluació dels ajustos relatius a la incertesa dels valors dels paràmetres usats en els models.
13. Respecte de productes complexos, com ara exposicions de titulització i derivats de crèdit d’enèsim impagament, les entitats han d’avaluar explícitament la necessitat de realitzar ajustos de valoració per reflectir el risc de model associat a la utilització d’un mètode de valoració potencialment incorrecte i el risc de model associat a la utilització de paràmetres de calibratge inobservables (i potencialment incorrecte.
s) en el model de valoració.
14. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació tal com es requereix en l’apartat 1.

Article 66 — Cobertures internes

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 5 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les cobertures internes han de tenir, en particular, les característiques següents:
a) No han de tenir principalment per objecte evitar o reduir els requisits de fons propis;
b) Han d’estar degudament documentades i subjectes a procediments interns d’aprovació i auditoria específics;
c) S’han de realitzar en condicions de mercat;
d) El risc de mercat que genera la cobertura interna s’ha de gestionar dinàmicament a la cartera de negociació dins dels límits autoritzats;
e) Han de ser objecte d’un estret seguiment d’acord amb procediments adequats.
2. L’apartat 1 s’aplica sense perjudici dels requisits aplicables a la posició coberta de la cartera d’inversió o de la cartera de negociació, quan correspongui.
3. Quan una entitat cobreixi una exposició al risc de crèdit o una exposició al risc de contrapart de la cartera d’inversió mitjançant un derivat de crèdit inclòs en la seva cartera de negociació, aquesta posició en el derivat de crèdit s’ha de reconèixer com a cobertura interna de l’exposició al risc de crèdit o de l’exposició al risc de contrapart de la cartera d’inversió a l’efecte del càlcul de l’exposició ponderada per risc a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59, quan l’entitat faci una altra operació de derivat de crèdit amb un tercer, proveïdor admissible de cobertura, que reuneixi els requisits aplicables a la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals en la cartera d’inversió i compensi perfectament el risc de mercat de la cobertura interna. Tant la cobertura interna reconeguda de conformitat amb el paràgraf primer com el derivat de crèdit subscrit amb un tercer proveïdor admissible de cobertura s’han d’incloure en la cartera de negociació a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat.
4. Quan una entitat cobreixi una exposició al risc de renda variable de la cartera d’inversió mitjançant un derivat sobre renda variable inclòs en la seva cartera de negociació, aquesta posició en el derivat de renda variable s’ha de reconèixer com a cobertura interna de l’exposició al risc de renda variable de la cartera d’inversió a l’efecte del càlcul de l’exposició ponderada per risc a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59, quan l’entitat efectuï una altra operació de derivat sobre renda variable amb un tercer, proveïdor admissible de cobertura, que reuneixi els requisits aplicables a la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals en la cartera d’inversió i compensi perfectament el risc de mercat de la cobertura interna. Tant la cobertura interna reconeguda de conformitat amb el paràgraf primer com el derivat sobre renda variable subscrit amb un tercer proveïdor admissible de cobertura s’han d’incloure en la cartera de negociació a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat.
5. Quan una entitat cobreixi exposicions al risc de tipus d’interès de la cartera d’inversió utilitzant una posició de risc de tipus d’interès inclosa a la seva cartera de negociació, aquesta posició de risc de tipus d’interès s’ha de considerar una cobertura interna a l’efecte d’avaluar els riscos de tipus d’interès derivats de les posicions de la cartera d’inversió, de conformitat amb els articles 23 i 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin les condicions següents:
a) Que la posició s’hagi assignat a una cartera separada de l’altra posició de la cartera de negociació l’estratègia empresarial de la qual consisteixi exclusivament a gestionar i reduir el risc de mercat de les cobertures internes de l’exposició al risc de tipus d’interès; a aquest fi, l’entitat pot assignar a aquesta cartera altres posicions de risc de tipus d’interès preses amb tercers, o la seva pròpia cartera de negociació sempre que l’entitat compensi perfectament el risc de mercat d’aquestes posicions de risc de tipus d’interès preses amb la seva pròpia cartera de negociació prenent amb tercers posicions oposades de risc de tipus d’interès;
b) Que la posició s’hagi assignat a una taula de negociació establerta de conformitat amb l’article 64ter, l’estratègia empresarial de la qual consisteixi exclusivament a gestionar i reduir el risc de mercat de les cobertures internes de l’exposició al risc de tipus d’interès; a aquest efecte, aquesta taula de negociació pot prendre altres posicions de risc de tipus d’interès amb tercers o altres taules de negociació de l’entitat, sempre que aquestes altres taules compensin perfectament el risc de mercat d’aquestes altres posicions de risc de tipus d’interès prenent amb tercers posicions oposades de risc de tipus d’interès;
c) Que l’entitat hagi documentat plenament la forma en què la posició redueix el risc de tipus d’interès derivats de les posicions a la cartera d’inversió, a l’efecte dels requisits establerts als articles 23 i 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
6. Els requisits de fons propis pel risc de mercat de totes les posicions assignades a la cartera separada a la qual es fa referència a la lletra a de l’apartat 5 s’han de calcular de forma autònoma i s’han d’afegir als requisits de fons propis aplicables a les altres posicions de la cartera de negociació.
7. A l’efecte dels requisits de presentació d’informació establerts a l’article 297 ter , el càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat de totes les posicions assignades a la cartera separada a la qual es fa referència a la lletra a de l’apartat 5, o a la taula de negociació o preses per la taula de negociació a la qual es fa referència a la lletra b de l’apartat 5, quan sigui procedent, s’ha d’efectuar de forma autònoma com a cartera separada i s’ha d’afegir al càlcul de requisits de fons propis aplicables a les altres posicions de la cartera de negociació.

Capítol segon. Coixins de capital

Article 67

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics publicades per l’AFA.
2. El percentatge de coixí de capital anticíclic específic en funció de l’entitat consisteix en la mitjana ponderada dels percentatges de coixins anticíclics que siguin aplicables als territoris en què estiguin ubicades les exposicions creditícies pertinents de l’entitat, o que s’apliqui a efectes d’aquest article en virtut del que preveuen els apartats 1 o 3 de l’article 69. Les entitats, a fi de calcular la mitjana ponderada a què es refereix el paràgraf anterior, han d’aplicar a cada percentatge de coixí anticíclic aplicable l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit, determinat de conformitat amb el capítol tercer i el capítol cinquè del títol III, i corresponent a les exposicions creditícies pertinents al territori en qüestió, dividit per l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit corresponent a la totalitat de les seves exposicions creditícies pertinents.
3. Les exposicions creditícies pertinents han d’incloure totes les categories d’exposicions, diferents d’aquelles a què es refereixen les lletres a a f de l’article 78, que estiguin subjectes al següent:
a) Els requisits de fons propis per risc de crèdit que s’estableixen en el capítol tercer del títol III;
b) Quan l’exposició està inclosa a la cartera de negociació, els requisits de fons propis per risc específic que s’estableixen en la secció segona del capítol cinquè del títol III;
c) Quan l’exposició és una titulització, els requisits de fons propis que s’estableixen en la secció quarta del capítol tercer del títol III.
4. Per determinar el percentatge de coixí anticíclic aplicable a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, s’ha d’atendre al que disposa l’article 68; i pel que fa a les ubicades en països tercers, a l’article 69.
5. Els percentatges de coixí anticíclic aplicables a exposicions ubicades als estats membres de la Unió Europea han de seguir els criteris següents:
a) Els percentatges fixats per les autoritats designades que corresponguin que no superin el 2,5%;
b) Els percentatges fixats per les autoritats designades que corresponguin que superin el 2,5% i que hagin estat reconeguts per l’AFA.
c) El 2,5% quan les autoritats designades corresponents hagin fixat un percentatge superior i aquest percentatge no hagi estat reconegut per l’AFA.
6. El percentatge de coixí anticíclic aplicable a exposicions ubicades en països tercers resulta del següent:
a) El fixat, si escau, per l’AFA quan les autoritats designades corresponents no hagin fixat cap percentatge.
b) El fixat per les autoritats designades corresponents sempre que no superi el 2,5% i llevat que l’AFA decideixi fixar un percentatge superior.
c) El fixat per les autoritats designades corresponents sempre que superi el 2,5% i hagi estat reconegut per l’AFA.
7. Les entitats han d’identificar la ubicació geogràfica d’una exposició creditícia pertinent de conformitat amb les normes tècniques de regulació.
8. A efectes del càlcul previst en l’apartat 2, les decisions de l’AFA de fixar un determinat percentatge de coixí s’han d’adoptar de la manera següent:
a) El percentatge del coixí anticíclic corresponent a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra o en altres estats membres de la Unió Europea s’han d’aplicar a partir de la data especificada en la informació que es publiqui acord amb l’article 68 o d’acord amb les disposicions nacionals equivalents d’aquests estats membres que siguin aplicables, si la decisió té per efecte un increment del percentatge del coixí;
b) Sense perjudici del que preveu la lletra c, el percentatge de coixí anticíclic corresponent a un país tercer s’aplica dotze mesos després de la data en què l’autoritat pertinent d’aquest Estat hagi anunciat un canvi del percentatge, amb independència que aquesta autoritat exigeixi a les entitats constituïdes en l’Estat que apliquin el canvi en un termini més breu, si la decisió té per efecte un increment del percentatge del coixí;
c) Quan l’AFA fixi el percentatge del coixí anticíclic relatiu a un país tercer no pertanyent a la UE d’acord amb l’apartat 6, aquest percentatge s’ha d’aplicar a partir de la data especificada en la informació que es publiqui segons el dit apartat.
d) El percentatge del coixí anticíclic s’ha d’aplicar de manera immediata si la decisió té per efecte una reducció del mateix coixí. Als efectes del que preveu la lletra b, es considera que tota modificació del percentatge del coixí anticíclic relatiu a un Estat no membre de la UE ha estat anunciada en la data en què l’autoritat pertinent del país tercer la publiqui de conformitat amb les normes nacionals aplicables a aquest efecte.
9. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el mètode mitjançant el qual es determina la ubicació geogràfica de les exposicions creditícies pertinents per calcular el percentatge de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat indicat en l’apartat 7.

Article 68

Sentències
1. L’AFA ha de calcular cada trimestre una pauta de coixí que ha de prendre com a referència per fixar el percentatge del coixí anticíclic relatiu a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra. Aquesta pauta de coixí ha de ser un paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí anticíclic i s’ha de calcular i publicar d’acord amb els criteris i el procediment que determini l’AFA. En tot cas, ha de reflectir de manera transparent el cicle creditici i els riscos derivats de tot creixement excessiu del crèdit al Principat d’Andorra, i ha de tenir degudament en compte les particularitats de l’economia andorrana. Així mateix, s’ha de basar en la desviació de la ràtio de crèdit respecte del producte interior brut de la seva tendència de llarg termini, tenint en compte, entre d’altres:
a) Un indicador del creixement dels volums de crèdit al Principat d’Andorra i, en particular, un indicador que reflecteix els canvis en la ràtio de crèdit atorgats al Principat en relació amb el PIB;
b) Les orientacions vigents emeses per organismes internacionals encarregats de la supervisió de riscos sistèmics.
2. L’AFA ha d’avaluar i fixar el percentatge adequat del coixí anticíclic per a les exposicions creditícies al Principat d’Andorra amb caràcter trimestral i, en fer-ho, ha de tenir en compte els elements següents:
a) La pauta de coixí de capital anticíclic calculada de conformitat amb l’apartat 1.
b) Les orientacions i recomanacions vigents emeses per organismes internacionals encarregats de la supervisió de riscos sistèmics.
c) Qualssevulles altres variables que l’AFA consideri pertinents per afrontar els riscos sistèmics cíclics.
3. Quan l’AFA fixi per primera vegada un percentatge de coixí anticíclic superior a zero, o quan, posteriorment, incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals.
4. Si l’AFA redueix el percentatge del coixí anticíclic vigent, amb independència que passi o no a ser nul, ha de determinar així mateix un període indicatiu durant el qual no es preveu cap augment del coixí anticíclic. No obstant això, aquest període indicatiu no és vinculant per a la fixació d’un nou coixí anticíclic per part de l’AFA.
5. L’AFA ha d’anunciar la fixació trimestral del percentatge del coixí anticíclic publicant-ho a la seva pàgina web, acompanyada de la informació següent:
a) El percentatge de coixí anticíclic aplicable;
b) La ràtio de crèdits sobre producte interior brut pertinent i la seva desviació respecte a la tendència a llarg termini;
c) La pauta de coixí calculada de conformitat amb l’apartat 1;
d) Una justificació d’aquest percentatge de coixí;
e) En cas que s’incrementi el percentatge del coixí, la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest percentatge incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic;
f) Si la data a què es refereix la lletra e és posterior en menys de dotze mesos a la data de l’anunci previst en aquest apartat, una referència a les circumstàncies excepcionals que justifiquen aquest termini abreujat d’aplicació;
g) En cas que es disminueixi el percentatge del coixí, el període indicatiu durant el qual no es preveu cap augment d’aquest percentatge, juntament amb una justificació d’aquest període.

Article 69 — Reconeixement del percentatges de coixins anticíclics de països tercers

Sentències
1. Quan l’autoritat competent d’un país tercer no hagi establert ni publicat un percentatge de coixí anticíclic que les entitats autoritzades en aquell país hagin d’aplicar a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic, en cas que una o més entitats andorranes tinguin exposicions creditícies significatives, l’AFA pot fixar el percentatge del coixí anticíclic que les entitats autoritzades al Principat d’Andorra han d’aplicar a efectes del càlcul dels seus respectius coixins de capital anticíclic específic.
2. D’acord amb l’apartat 4 de l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una autoritat designada o l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat un percentatge del coixí anticíclic superior al 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat d’acord amb l’apartat 1 de l’article 59, l’AFA pot reconèixer aquest percentatge a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic.
3. Quan l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat i publicat un percentatge de coixí anticíclic aplicable a aquest país tercer, l’AFA pot fixar, pel que fa a aquest país, un percentatge de coixí diferent a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic, si raonablement considera que el percentatge fixat per l’autoritat pertinent del país tercer no és suficient per protegir degudament les entitats i els seus grups consolidables davant els riscos de creixement creditici excessiu en aquest país tercer. En fer ús de la facultat que confereix el paràgraf primer, l’AFA no pot fixar un percentatge de coixí anticíclic inferior al nivell establert per l’autoritat pertinent del país tercer, llevat que aquest percentatge superi el 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, corresponent a les entitats amb exposició creditícia en aquest país tercer.
4. Quan l’AFA fixi un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 3, que incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals 5. L’AFA ha de publicar al seu lloc web la fixació d’un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb els apartats 1 i 3, i s’hi ha d’incloure la informació següent:
a) El percentatge del coixí anticíclic i el país tercer al qual s’aplica;
b) Una justificació d’aquest percentatge de coixí;
c) En el supòsit que es fixi per primera vegada un percentatge de coixí de capital anticíclic superior a zero o que s’incrementi el percentatge, la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest percentatge incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic;
d) Si la data a què es refereix la lletra c és posterior en menys de dotze mesos a la data de la publicació del percentatge fixat d’acord amb aquest apartat, una referència a les circumstàncies excepcionals que justifiquen aquest termini abreujat d’aplicació.
6. En cas que, de conformitat amb l’apartat 2, l’AFA reconegui el percentatge del coixí, ho ha d’anunciar publicant-ho al seu lloc web. L’anunci ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:
a) El percentatge de coixí anticíclic aplicable;
b) L’Estat membre o els països tercers als quals s’aplica;
c) En el supòsit que s’incrementi el percentatge del coixí, la data a partir de la qual les entitats autoritzades al Principat d’Andorra han d’aplicar aquest percentatge incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic;
d) Si la data a què es refereix la lletra c és posterior en menys de dotze mesos a la data de l’anunci previst en aquest apartat, una referència a les circumstàncies excepcionals que justifiquen aquest termini abreujat d’aplicació.

Article 70 — Fixació del coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica

Sentències
1. Quan l’AFA exigeixi el manteniment d’un coixí de capital per a EIS en virtut de l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA l’ha revisar almenys un cop l’any.
2. Abans de fixar un coixí de capital per a EIS o de modificar-lo, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què es refereix l’apartat 2 l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En la notificació l’AFA ha de descriure detalladament els elements següents:
a) Els motius pels quals es considera que el coixí de capital per a EIS pot ser eficaç i proporcionat per reduir el risc;
b) Una avaluació del probable impacte positiu o negatiu del coixí de capital per a EIS al conjunt del sistema financer andorrà;
c) El percentatge de coixí de capital per a EIS que l’AFA desitja exigir.
3. Sense perjudici del que disposen l’apartat 4 de l’article 60 i l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat d’importància sistèmica sigui una filial d’una entitat d’importància sistèmica que o bé sigui una entitat o bé sigui un grup encapçalat per una entitat matriu al Principat d’Andorra i estigui obligada a mantenir un coixí de capital per a EIS en base consolidada, el coixí aplicable en base individual o subconsolidada per a l’entitat d’importància sistèmica al Principat d’Andorra no ha de sobrepassar el més baix dels percentatges següents:
a) La suma del coixí d’entitat d’importància sistèmica aplicable al grup en base consolidada i l’1% de l’import total d’exposició al risc, calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59;
b) el 3% de l’import total d’exposició al risc, calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59 o el percentatge aplicable al grup en base consolidada.
4. L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances el nom de les entitats d’importància sistèmica i n’ha de fer públic el nom.

Article 71 — Requeriment per mantenir un coixí contra riscos sistèmics

Sentències
1. Les entitats han de calcular el coixí de risc sistèmic de la manera següent: $$B_{\text{SR}} = r_{T} \cdot E_{T} + \sum_{}^{}r_{i} \cdot E_{i}$$ En què: BSR= coixí de risc sistèmic;rT= percentatge del coixí aplicable a l’import total de l’exposició al risc d’una entitat;ET= import total de l’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59;i = índex que designa el subconjunt de les exposicions indicades a l’apartat 2;ri= percentatge del coixí aplicable a l’import de l’exposició al risc d’un subconjunt d’exposicionsi; iEi= import de l’exposició al risc d’una entitat d’un subconjunt d’exposicions i calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59.
2. Es pot aplicar un coixí contra riscos sistèmics a:
a) Totes les exposicions ubicades al Principat d’Andorra;
b) Les següents exposicions sectorials ubicades al Principat d’Andorra:
i) Totes les exposicions minoristes a les persones físiques que estiguin garantides per béns immobles residencials;i.
i) Totes les exposicions a les persones jurídiques que estiguin garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials;ii.
i) Totes les exposicions a les persones jurídiques amb l’exclusió de les especificades a l’incísii;i.
v) Totes les exposicions a les persones físiques amb l’exclusió de les especificades a l’incísi;
c) Totes les exposicions ubicades en tercers països, a reserva del que disposa l’apartat 5;
d) Les exposicions sectorials, enumerades a la lletra b, ubicades en tercers països únicament per permetre el reconeixement d’un percentatge de coixí establert per aquests tercers països de conformitat amb l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
e) Exposicions ubicades en tercers països;
f) Els subconjunts de les categories d’exposició indicades a la lletrab.
3. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2, sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics, no doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 3% per a qualsevol de les exposicions, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què fa referència l’apartat 6. A efectes d’aquest apartat, el reconeixement del percentatge de coixí contra riscos sistèmics fixat per una autoritat competent d’un tercer país d’acord amb l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió no s’ha de comptabilitzar a l’efecte del límit del 3%.
4. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2 sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 3% i fins al 5% per a qualsevol d’aquestes exposicions, l’AFA ha de presentar al ministeri encarregat de les finances un informe justificatiu de la raonabilitat del coixí.
5. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2 sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 5% per a qualsevol d’aquestes exposicions, l’AFA ha de sol·licitar una autorització prèvia degudament motivada al ministeri encarregat de les finances.
6. L’AFA ha d’anunciar la definició o redefinició d’un o més percentatges de coixí contra riscos sistèmics mitjançant la publicació en un lloc web adequat. Aquesta publicació ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:
a) El percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics;
b) Les entitats a les quals s’aplica el coixí contra riscos sistèmics;
c) Les exposicions a què s’aplica el percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics;
d) Una justificació de la definició o redefinició del percentatge o percentatges del coixí contra riscos sistèmics;
e) La data a partir de la qual les entitats han d’aplicar la definició o redefinició del coixí contra riscos sistèmics; i.
f) Els noms dels països on estiguin ubicades les exposicions a les quals s’aplica el coixí contra riscos sistèmics. Quan la publicació de la informació a què es refereix la lletra d del paràgraf primer pogués fer perillar l’estabilitat del sistema financer, aquesta informació no s’ha d’incloure a la publicació.

Article 72 — Reconeixement del percentatge de coixí contra riscos sistèmics

Sentències

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan l’AFA reconegui un percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer, per aplicar-lo per les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer, ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació.

Article 72 bis — Restriccions aplicables a les distribucions

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 7 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import màxim distribuïble (IMD) multiplicant la suma obtinguda segons el que preveu l’apartat 2 pel factor determinat de conformitat amb l’apartat 3. L’IMD s’ha de reduir com a conseqüència de qualsevol de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. La suma que s’ha de multiplicar de conformitat amb l’apartat 1 consisteix en:
a) Els beneficis intermedis no inclosos en el capital de nivell 1 ordinari en virtut de l’apartat 1 de l’article 14 deduït la distribució de beneficis o qualsevol pagament derivat de les actuacions a què fan referència les lletresa,bocdel paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;Més.
b) Els beneficis al tancament de l’exercici no inclosos en el capital de nivell 1 ordinari en virtut de l’apartat 3 de l’article 14 deduït la distribució de beneficis o qualsevol pagament derivat de les actuacions a què fan referència les lletresa,bocdel paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;Menys.
c) Els imports que haurien de pagar-se en concepte d’impostos en cas de conservar els elements especificats en les lletres a i b d’aquest apartat.
3. El factor es determina de la manera següent:
a) Quan el capital de nivell 1 ordinari, mantingut per l’entitat, que no s’utilitzi per complir el requisit de fons propis que preveuen les lletresa,bicde l’apartat 1 de l’article 46 i el requisit de fons propis addicionals per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu establert a la lletraade l’apartat 1 de l’article 91 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, expressat en percentatge de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, se situï en el primer quartil (és a dir, el més bai.
x) dels requisits combinats de coixins de capital, el factor és 0;
b) Quan el capital de nivell 1 ordinari, mantingut per l’entitat, que no s’utilitzi per complir el requisit de fons propis que preveuen les lletresa,bicde l’apartat 1 de l’article 46 i el requisit de fons propis addicionals per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu establert a la lletraade l’apartat 1 de l’article 91 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, expressat en percentatge de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, se situï en el segon quartil dels requisits combinats de coixins de capital, el factor és 0,2;
c) Quan el capital de nivell 1 ordinari, mantingut per l’entitat, que no s’utilitzi per complir el requisit de fons propis que preveuen les lletresa,bicde l’apartat 1 de l’article 46 i el requisit de fons propis addicionals per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu establert a la lletraade l’apartat 1 de l’article 91 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, expressat en percentatge de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, se situï en el tercer quartil dels requisits combinats de coixins de capital, el factor és 0,4;
d) Quan el capital de nivell 1 ordinari, mantingut per l’entitat, que no s’utilitzi per complir el requisit de fons propis que preveuen les lletresa,bicde l’apartat 1 de l’article 46 i el requisit de fons propis addicionals per fer front a riscos diferents del risc de palanquejament excessiu establert a la lletraade l’apartat 1 de l’article 91 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, expressat en percentatge de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, se situï en el quart quartil (és a dir, el més al.
t) dels requisits combinats de coixins de capital, el factor és 0,6; Els límits inferior i superior de cada quartil dels requisits combinats de coixins de capital s’han de calcular de la manera següent: Q n : indica el nombre ordinal del quartil corresponent.
4. Les restriccions imposades per aquest article s’han d’aplicar únicament als pagaments que donin lloc a una reducció de capital de nivell 1 ordinari o a una reducció dels beneficis, i sempre que la suspensió del pagament o la manca de pagament no constitueixin un esdeveniment d’impagament o una circumstància que condueixi a la posada en marxa del procediment oportú en virtut del règim d’insolvència aplicable a l’entitat.
5. Quan una entitat no compleixi els requisits combinats de coixins de capital i es proposi distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o emprendre alguna de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ho ha de notificar a l’AFA i proporcionar la informació següent:
a) L’import de capital mantingut per l’entitat, subdividit com segueix:i. capital de nivell 1 ordinari,ii. capital de nivell 1 addicional,iii. capital de nivell 2;
b) L’import dels seus beneficis intermedi i al tancament de l’exercici;
c) L’IMD calculat segons el que preveu l’apartat 1;
d) L’import dels beneficis distribuïbles que es proposa assignar al següent:i. pagaments de dividends,ii. compra d’accions pròpies,iii. pagaments vinculats a instruments de capital de nivell 1 addicional,iv. pagament d’una remuneració variable o beneficis discrecionals de pensió, ja sigui com a resultat de l’assumpció d’una nova obligació de pagament o d’una obligació de pagament assumida en un moment en què l’entitat no s’atenia al requisit combinat de coixins de capital.

Capítol tercer. Requisits de capital per risc de crèdit

Secció primera. Principis generals

Article 73 — Mètodes relatius al risc de crèdit

Sentències
1. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions de negociació i per a les contribucions al fons de garantia per a impagaments de les entitats de contrapartida central, les entitats han d’aplicar el tractament específic inclòs en la secció cinquena d’aquest capítol a l’hora de calcular les seves exposicions ponderades per risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59. Per a tots els altres tipus d’exposicions a una entitat de contrapartida central o ECC, les entitats han de tractar aquestes exposicions de la manera següent:
a) Per als altres tipus d’exposicions a una ECC qualificada, les entitats han de tractar aquestes exposicions com a exposicions a una entitat;
b) Per als altres tipus d’exposicions a una ECC no qualificada, les entitats han de tractar aquestes exposicions com a exposicions a una empresa.
2. Als efectes de l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencials almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra. A falta d’aquesta decisió, les institucions han de seguir tractant les exposicions a les entitats a què es refereix l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió com a exposicions enfront d’entitats.
3. Als efectes de l’apartat 2, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials a equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 107 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 2 de l’article 73.

Article 74 — Ús de tècniques de mitigació del risc de crèdit segons el mètode estàndard

Sentències

En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions en què les entitats apliquen el mètode estàndard de la secció segona, l’entitat pot recórrer a la reducció del risc de crèdit de conformitat amb la secció tercera en calcular les exposicions ponderades pel risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59, o quan escaigui, les pèrdues esperades a efectes del càlcul previst en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 d’aquest mateix Reglament.

Article 75 — Tractament de les exposicions titulitzades

Sentències

En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició que mantinguin en una titulització conforme al que es disposa en la secció quarta del capítol tercer del títol III.

Article 76 — Tractament dels ajustaments per risc de crèdit

Sentències
1. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que utilitzen el mètode estàndard han d’aplicar els ajustaments per risc de crèdit general d’acord amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. Als efectes d’aquest article i de la secció segona, els ajustaments per risc de crèdit general i específic han d’excloure els fons per a riscos bancaris generals.
3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul dels ajustaments per risc de crèdit general i específic d’acord amb el marc comptable aplicable en relació amb el següent:
a) El valor d’exposició segons el mètode estàndard a què es refereix l’article 77;
b) El valor d’exposició a efectes del càlcul de les exposicions ponderades per risc corresponents a les posicions de titulització a què es refereix l’article 153.
Secció segona. Mètode estàndard

Article 77 — Valor d’exposició

Sentències
1. En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor de l’exposició d’una partida de l’actiu és el valor comptable restant després de l’aplicació dels ajustaments per risc de crèdit específic de conformitat amb l’article 76, els ajustaments de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65 d’aquest Reglament, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i altres reduccions de fons propis relacionades amb aquesta partida de l’actiu. El valor de l’exposició d’una partida fora del balanç enumerada en l’annex I ha de ser el següent percentatge del seu valor nominal, reduït pels ajustaments del risc de crèdit específic:
a) 100% si és una partida dalt risc;
b) 50% si és una partida de risc mitjà;
c) 20% si és una partida de risc mitjà/baix;
d) 0% si és una partida de risc baix. Les partides fora del balanç incloses al primer paràgraf s’han d’assignar a les categories del risc indicades a l’annex I. Quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera d’acord amb l’article 134, el valor d’exposició dels valors o matèries primeres venuts, entregats o prestats a través d’una operació de recompra o a través d’una operació de préstec o transaccions en préstecs de valors o matèries primeres, o d’una operació del préstec amb reposició del marge, s’ha d’incrementar amb l’ajustament de la volatilitat apropiada per a aquests valors o matèries primeres segons el que es preveu en els articles 134 a 136.
2. El valor d’exposició d’un instrument derivat enumerat en l’annex II s’ha de determinar d’acord amb la secció cinquena, tenint en compte les repercussions dels contractes de novació i altres acords de compensació a efectes d’aquests mètodes de conformitat amb la secció cinquena. El valor d’exposició de les operacions de recompra, de les operacions de préstec de valors o matèries primeres, o de les operacions a crèdit de valors o de matèries primeres, de les operacions amb liquidació diferida i de les operacions de préstec amb reposició del marge, es pot determinar d’acord amb la secció cinquena o amb la secció tercera.
3. Quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars, el valor d’exposició aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.

Article 78 — Categories d’exposició

Sentències

En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 66 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada exposició s’ha de classificar en una de les categories següents:

a) Exposicions enfront d’administracions centrals o bancs centrals;
b) Exposicions enfront d’administracions regionals o autoritats locals;
c) Exposicions enfront d’ens del sector públic;
d) Exposicions enfront de bancs multilaterals de desenvolupament;
e) Exposicions enfront d’organitzacions internacionals;
f) Exposicions enfront d’entitats;
g) Exposicions enfront d’empreses;
h) Exposicions minoristes;
i) Exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles;
j) Exposicions en situació d’impagament;
k) Exposicions associades a riscos particularment elevats;
l) Exposicions en forma de bons garantits;
m) Elements corresponents a posicions de titulització;
n) Exposicions enfront d’entitats i empreses amb una avaluació creditícia a curt termini;
o) Exposicions en forma de participacions o accions d’organismes d’inversió col·lectiva (OICs);
p) Exposicions de renda variable;
q) Altres elements.

Article 79 — Càlcul de les exposicions ponderades per risc

Sentències
1. Tal com estableix l’article 1 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a l’hora de calcular les exposicions ponderades per risc, a totes les exposicions s’hi ha d’aplicar ponderacions de risc, a menys que es dedueixin dels fons propis d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100. L’aplicació de les ponderacions de risc es basa en la categoria d’exposició en la qual es classifica l’exposició i, en la mesura especificada en els articles 80 a 100, en la seva qualitat creditícia. La qualitat creditícia es pot determinar per referència a les avaluacions de crèdit de les ECAI o a les avaluacions de crèdit de les agències de crèdit a l’exportació d’acord amb el que disposa l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. A efectes de l’aplicació de les ponderacions de risc incloses a l’apartat 1, el valor d’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc especificada o determinada d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100.
3. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit, la ponderació de risc aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.
4. En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import ponderat per risc de les exposicions titulitzades es calcula d’acord amb la secció quarta.
5. A les exposicions per a les quals no s’estableix cap càlcul en els articles 80 a 100 se’ls ha d’assignar una ponderació de risc del 100%.
6. En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, optar per no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les seves exposicions enfront d’una contrapart que és la seva empresa matriu, la seva filial, una filial de la seva empresa matriu, o bé una societat que està vinculada d’acord amb una relació de control. L’AFA pot autoritzar a les entitats que ho sol·licitin, si es compleixen les condicions següents:
a) Que la contrapart sigui una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars subjecta als requisits prudencials apropiats;
b) Que la contrapart estigui completament inclosa en la mateixa consolidació que l’entitat;
c) Que la contrapart estigui subjecta als mateixos procediments d’avaluació, mesura i controls de riscos que l’entitat;
d) Que no hi hagi impediments importants, actuals o previstos, de tipus pràctic o jurídic per a la immediata transferència de fons propis o el reemborsament de passius per la contrapart a l’entitat. Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, està autoritzada a no aplicar els requisits de l’apartat 1, pot assignar una ponderació de risc del 0%.
7. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb l’excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les exposicions enfront de contraparts amb les quals l’entitat hagi subscrit un acord de responsabilitat contractual o legal, en el marc d’un sistema institucional de protecció, que protegeixi les entitats i, en particular, en garanteixi la liquiditat i solvència, a fi d’evitar la fallida, quan resulti necessari. L’AFA està facultada per concedir l’autorització quan concorrin les condicions següents:
a) Que se satisfacin les condicions establertes en les lletres a i d de l’apartat 6;
b) Que els acords garanteixin que el sistema institucional de protecció pot atorgar el suport necessari d’acord amb el compromís assumit, amb càrrec a fons directament a la seva disposició;
c) Que el sistema institucional de protecció compti amb mecanismes adequats i establerts de manera uniforme per al seguiment i la classificació de riscos i que ofereixin una visió exhaustiva de la situació de risc de cada membre i del sistema institucional de protecció en el seu conjunt, amb les corresponents possibilitats d’exercir una influència. Aquests mecanismes han de permetre controlar adequadament les exposicions en situació d’impagament tal com es defineix en el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4;
d) Que el sistema institucional de protecció efectuï la seva pròpia avaluació de riscos i la comuniqui als seus membres;
e) Que el sistema institucional de protecció elabori i publiqui anualment un informe consolidat que comprengui el balanç, el compte de resultats, l’informe de situació i l’informe de riscos del sistema institucional de protecció en conjunt, o bé un informe que comprengui el balanç agregat, el compte agregat de resultats, l’informe de situació i l’informe de riscos del sistema institucional de protecció en conjunt;
f) Que els membres del sistema institucional de protecció que desitgin abandonar el sistema estiguin obligats a notificar-ho amb una antelació d’almenys 24 mesos;
g) Que es descarti el còmput múltiple d’elements admissibles per al càlcul dels fons propis, així com qualsevol constitució inapropiada de fons propis entre els membres del sistema institucional de protecció;
h) Que el sistema institucional de protecció es basi en una àmplia participació d’entitats bancàries amb un perfil d’activitats predominantment homogeni;
i) Que l’adequació dels mecanismes als quals es fa referència en les lletres c i d sigui aprovada i comprovada a intervals regulars per les autoritats competents. Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, decideixi no aplicar el que disposa l’apartat 1, ha d’assignar una ponderació de risc del 0%.

Article 80 — Exposicions a administracions centrals o bancs centrals

Sentències
1. A les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals se’ls ha d’aplicar una ponderació al risc del 100%, tret que siguin aplicables els tractaments establerts en els apartats 2 a 6.
2. Les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que s’estableix al quadre 1 que es correspongui amb l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb l’article 102 i l’article 101. Quadre 1Nivell de qualitat creditícia123456Ponderació de risc0 %20 %50 %100%100%150% 3. A les exposicions enfront del BCE se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.
4. A les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra, i de les administracions centrals i dels bancs centrals dels estats membres de la UE denominats i finançats en la moneda nacional de l’administració central corresponent i el banc central corresponent, se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.
5. Per a les exposicions incloses en la disposició transitòria vint-i-vuitena:
a) El 2023, la ponderació de risc que s’ha d’aplicar als valors d’exposició ha de correspondre al 20% de la ponderació de risc assignada a tals exposicions de conformitat amb l’apartat 2;
b) El 2024, la ponderació de risc que s’ha d’aplicar als valors d’exposició ha de correspondre al 50% de la ponderació de risc assignada a tals exposicions de conformitat amb l’apartat 2;
c) El 2025, la ponderació de risc que s’ha d’aplicar als valors d’exposició ha de correspondre al 100% de la ponderació de risc assignada a tals exposicions de conformitat amb l’apartat 2.
6. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra assignin una ponderació de risc inferior a la indicada als apartats 1 i 2 a les exposicions enfront de la seva administració central i del seu banc central denominades i finançades en la moneda nacional, les entitats poden ponderar de la mateixa manera aquestes exposicions. Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.
7. Als efectes de l’apartat 6, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 7 de l’article 114 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 6 de l’article 80.

Article 81 — Exposicions a administracions regionals o autoritats locals

Sentències
1. Les exposicions enfront de les administracions comunals i de les administracions regionals o autoritats locals de països tercers han de tenir la mateixa ponderació de risc que les exposicions enfront d’entitats, tret que es tractin com a exposicions enfront d’administracions centrals segons el que es disposa en els apartats 2 o 4 o rebin una ponderació al risc com s’especifica a l’apartat 6. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, ni en l’apartat 2 de l’article 86.
2. A Les exposicions enfront de les administracions comunals del Principat d’Andorra se’ls ha d’aplicar una ponderació de risc del 0%. Les exposicions enfront d’administracions regionals o de les autoritats locals de països de la UE han de rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estan establertes, quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions a causa dels poders específics de recaptació dels primers i de l’existència d’acords institucionals específics, l’efecte dels quals és reduir el seu risc d’impagament.
3. Les exposicions enfront d’esglésies o a comunitats religioses constituïdes com a persones jurídiques de dret públic, en la mesura que recaptin impostos d’acord amb la legislació que els confereix el dret a fer-ho, es tracten com a exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals. En aquest cas, l’apartat 2 no resulta aplicable.
4. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront de les administracions regionals i de les autoritats locals el mateix tractament que a les exposicions enfront de la seva administració central, i quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions per la capacitat de recaptació específica de les administracions regionals i de les autoritats locals i l’existència de mecanismes institucionals concrets per reduir el risc d’impagament, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions enfront d’aquestes administracions regionals i autoritats locals. Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica disposicions de supervisió i regulació com a mínim equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra.
5. Als efectes de l’apartat 4, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 4 de l’article 81.
6. Les exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals de països membres de la UE no incloses als apartats 2 i 4 i que estiguin denominades i finançades en la moneda nacional de l’administració regional o autoritat local pertinent reben una ponderació al risc del 20%.

Article 82 — Exposicions a ens del sector públic

Sentències
1. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals no es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, han de rebre una ponderació de risc en funció del nivell de qualitat creditícia assignat a les exposicions enfront de l’administració central del país en que està constituït l’ens del sector públic, d’acord amb el quadre 2 següent. Quadre 2Nivell de qualitat creditícia assignat al Govern central123456Ponderació de risc20%50%100%100%100%150% Pel que fa a exposicions enfront d’ens del sector públic constituïts en països en què l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar per les entitats ha de ser del 100%.
2. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de tractar d’acord amb el que estableix l’article 86. No resulta aplicable a aquest ens el tracte preferent de les exposicions a curt termini indicat en l’apartat 2 de l’article 85 ni tampoc en l’apartat 2 de l’article 86.
3. Per a les exposicions enfront d’ens del sector públic amb un venciment original de tres mesos o inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.
4. En circumstàncies excepcionals, les exposicions enfront d’ens del sector públic poden rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central, de l’administració regional o de l’autoritat local de la jurisdicció en què es trobin establertes, quan en l’opinió de les autoritats competents d’aquesta jurisdicció, no hi ha diferència de riscos entre aquestes exposicions a causa de l’existència d’una garantia adequada per part de l’administració central, l’administració regional o l’autoritat local.
5. Quan les autoritats competents de la jurisdicció d’un país tercer que aplica disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront d’ens del sector públic el tracte previst en els apartats 1 o 2, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions al risc enfront d’aquests ens del sector públic. En cas contrari, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100%. Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar una decisió, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, sobre si un tercer país aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.
6. Als efectes de l’apartat 5, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 5 de l’article 82.

Article 83 — Exposicions a bancs multilaterals de desenvolupament

Sentències
1. Les exposicions enfront de bancs multilaterals de desenvolupament no incloses en l’apartat 2 es tracten de la mateixa manera que les exposicions enfront d’entitats. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, l’apartat 2 de l’article 86 i l’apartat 3 de l’article 87. La Corporació Interamericana d’Inversions, el Banc de Desenvolupament i Comerç del Mar Negre, el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica i la CAF - Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina es consideren bancs multilaterals de desenvolupament.
2. A les exposicions enfront dels bancs multilaterals de desenvolupament següents se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:
a) Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament;
b) Corporació Financera Internacional;
c) Banc Interamericà de Desenvolupament;
d) Banc Asiàtic de Desenvolupament;
e) Banc Africà de Desenvolupament;
f) Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa;
g) Banc Nòrdic d’Inversions;
h) Banc de Desenvolupament del Carib;
i) Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament;
j) Banc Europeu d’Inversions;
k) Fons Europeu d’Inversions;
l) Oficina Multilateral de Garantia d’Inversió;
m) Fons Financers Internacionals per a la Immunització;
n) Banc Islàmic de Desenvolupament.
o) Associació Internacional de Foment;
p) Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures;
3. S’ha d’assignar una ponderació de risc del 30% a la fracció no desemborsada de capital subscrit en el Fons Europeu d’Inversions.

Article 84 — Exposicions enfront d’organitzacions internacionals

Sentències

A les exposicions enfront de les següents organitzacions internacionals se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:

a) La Unió Europea i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica;
b) Fons Monetari Internacional;
c) Banc de Pagaments Internacionals;
d) Fons Europeu d’Estabilitat Financera;
e) Mecanisme Europeu d’Estabilitat;
f) Una institució financera internacional establerta per dos o més estats membres de la UE la finalitat de la qual és mobilitzar fons i prestar assistència financera en benefici dels seus membres que experimentin greus dificultats de finançament o es vegin amenaçats per greus problemes de finançament.

Article 85 — Exposicions enfront d’entitats

Sentències
1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 86. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 87.
2. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, se’ls assigna una ponderació de risc que estigui en una categoria per sota de la ponderació de risc preferent, segons el que preveuen els apartats 4 a 6 de l’article 80, assignat a les exposicions enfront de l’administració central en què estigui constituïda la entitat.
3. Les exposicions amb venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, no poden rebre una ponderació de risc inferior al 20%.
4. Les exposicions enfront d’una entitat en forma de reserves mínimes el manteniment de les quals exigeixi el BCE o els bancs centrals dels estats membres de la UE reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de bancs centrals de països membres de la UE, sempre que:
a) Les reserves es mantinguin d’acord amb el Reglament (CE) núm. 1745/2003 del BCE, del 12 de setembre del 2003, relatiu a l’aplicació de les reserves mínimes, o en reglaments posteriors que el substitueixin, o de conformitat amb requisits nacionals que siguin equivalents en tots els aspectes significatius als previstos en aquest Reglament;
b) En cas de fallida o insolvència de l’entitat en què es mantenen les reserves, aquestes reserves siguin retornades totalment i en el moment oportú a l’entitat i no s’utilitzin per cobrir altres passius de l’entitat.
5. Les exposicions enfront d’una entitat bancària andorrana o d’un país membre de la UE corresponents a les inversions en què es materialitza la reserva en garantia de dipòsits o la reserva en garantia d’inversions previstes en la disposició addicional primera de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra.
6. Les exposicions enfront d’entitats financeres autoritzades i supervisades per les autoritats competents i subjectes a requisits prudencials comparables als aplicats a les entitats en termes de solidesa es tracten de la mateixa manera que les exposicions davant d’entitats.

Article 86 — Exposicions enfront d’entitats qualificades

Sentències
1. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de més de tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc d’acord amb el que estableix el quadre 3, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101. Quadre 3Nivell de qualitat creditícia123456Ponderació de risc20%50%50%100%100%150% 2. A les exposicions enfront d’una entitat amb venciment residual inferior o igual a tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc segons el quadre 4, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101. Quadre 4Nivell de qualitat creditícia123456Ponderació de risc20%20%20%50%50%150% 3. La interacció entre el tractament de l’avaluació creditícia a curt termini d’acord amb el que estableix l’article 97 i el tracte preferent general de les exposicions a curt termini que s’estableix en l’apartat 2 ha de ser la següent:
a) Quan no hi hagi una avaluació de l’exposició a curt termini, s’ha d’aplicar el tractament preferent general per a exposicions a curt termini, tal com s’especifica en l’apartat 2, a totes les exposicions enfront d’entitats amb venciment residual de fins a tres mesos;
b) Quan hi hagi una avaluació a curt termini i aquesta avaluació determina l’aplicació d’una ponderació de risc més favorable o idèntica a la derivada del tractament preferent general per a exposicions a curt termini previst en l’apartat 2, llavors l’avaluació a curt termini es pot utilitzar només per a aquesta exposició específica. Les altres exposicions a curt termini han de rebre el tractament preferent general aplicable a les exposicions a curt termini previst en l’apartat 2;
c) Quan hi hagi una avaluació a curt termini i aquesta avaluació determina l’aplicació d’una ponderació de risc menys favorable que la derivada del tracte preferent general per a exposicions a curt termini previst en l’apartat 2, no s’ha d’utilitzar el tracte preferent general per a exposicions a curt termini, i consegüentment, tots els crèdit a curt termini no qualificats reben la ponderació de risc que es derivi d’aquesta avaluació a curt termini.

Article 87 — Exposicions enfront d’entitats no qualificades

Sentències
1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc en funció de la qualitat creditícia assignada a les exposicions enfront d’administració central del país en què estigui constituïda l’entitat, d’acord amb el que estableix el quadre 5. Quadre 5Nivell de qualitat creditícia assignat al Govern central123456Ponderació de risc20%50%100%100%100%150% 2. Per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades constituïdes en països tercers on l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 100%.
3. Per a exposicions enfront d’entitats no qualificades amb un venciment efectiu original de tres mesos o un termini inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.
4. No obstant els apartats 2 i 3, per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades relatives a transaccions de finançament comercial que siguin transaccions autoliquidables a curt termini, vinculades al comerç de béns i serveis, amb un venciment residual de fins a un any al qual es refereix el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 4, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 50% i quan el venciment residual d’aquestes exposicions sigui de 30 dies com a màxim, la ponderació de risc és del 20%.

Article 88 — Exposicions a empreses

Sentències
1. Les exposicions en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 6, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101. Quadre 6Nivell de qualitat creditícia123456Ponderació de risc20 %50 %100 %100%150%150% 2. Les exposicions per a les quals no es disposi d’aquesta avaluació de crèdit han de rebre una ponderació de risc del 100% o l’assignada a les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estigui constituïda l’empresa, si aquesta última fos superior, excepte les empreses de titularitat pública de dret andorrà que compleixin els criteris que defineixi l’AFA mitjançant un comunicat tècnic per equiparar-les a exposicions enfront de l’administració central de l’Estat. Aquest comunicat s’ha d’emetre tan bon punt sigui aplicable aquest Reglament.

Article 89 — Exposicions minoristes

Sentències

Les exposicions que compleixen els criteris següents tenen una ponderació de risc del 75%:

a) L’exposició s’assumeix a una o diverses persones físiques o a una petita o mitjana empresa (PIME).
b) L’exposició forma part d’un nombre significatiu d’exposicions amb característiques similars de manera que es redueixen substancialment els riscos associats a aquest préstec.
c) L’import total degut a l’entitat i a les empreses matrius i les seves filials, inclosa qualsevol exposició en situació d’impagament, pel client deutor o grup de clients deutors vinculats entre si, amb exclusió, no obstant, de les exposicions, plenament i íntegrament garantides amb béns immobles residencials que han estat assignats a la categoria d’exposició establerta en la lletra i de l’article 78, no és, segons les dades de què disposa l’entitat, superior a un milió d’euros. L’entitat ha de prendre mesures raonables a fi d’obtenir aquestes dades. Per a les exposicions en països tercers enfront de petites i mitjanes empreses s’han de seguir els criteris definits en aquesta matèria per l’autoritat competent del país tercer en qüestió. En absència d’una definició de petita i mitjana empresa en un país tercer en el qual l’entitat tingui una exposició en aquest tipus d’empresa, s’han d’aplicar els criteris definits per a petita i mitjana empresa al Principat d’Andorra. Les entitats disposen d’un període d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per obtenir la informació econòmica financera de les empreses que es puguin qualificar com a petites i mitjanes empreses per tal d’acollir-se al tracte favorable que preveu la lletra a d’aquest article. Els valors no poden pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes. Les exposicions que no compleixin els requisits de les lletres a a c del paràgraf primer d’aquest article no poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes. El valor actual dels pagaments mínims minoristes per l’arrendament poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes. Les exposicions derivades de préstecs concedits per una entitat bancària a jubilats o a empleats amb un contracte indefinit a canvi de la transferència incondicional d’una part de la pensió o del salari del prestatari a aquesta entitat bancària han de rebre una ponderació de risc del 35%, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Per tal de reemborsar el préstec, que el prestatari autoritzi incondicionalment el fons de pensions o el seu ocupador a efectuar pagaments directes a l’entitat bancària, deduint els pagaments mensuals del préstec de la pensió o salari mensual del prestatari;
b) Que els riscos de defunció, incapacitat laboral, desocupació o reducció de la pensió o salari net del prestatari estiguin efectivament coberts per una pòlissa d’assegurances subscrita pel prestatari en benefici de l’entitat bancària;
c) Que la suma dels pagaments mensuals que el prestatari ha de fer per tots els préstecs que compleixin les condicions indicades a les lletresaibno superi el 20% de la seva pensió o salari mensual net;
d) Que el termini de venciment màxim inicial del préstec sigui igual o inferior a 10 anys.

Article 90 — Exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles

Sentències
1. Les exposicions, o qualsevol part d’aquestes exposicions, íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles han de rebre una ponderació per risc del 100% quan no es compleixen les condicions establertes als articles 91 i 92, llevat de qualsevol part de l’exposició que es classifiqui en una altra categoria d’exposició. A la part de l’exposició que excedeix el valor de la hipoteca del bé immoble s’hi ha d’assignar la ponderació de risc aplicable a les exposicions no garantides de la contrapart implicada. La part d’una exposició que es consideri plenament garantida per béns immobles no pot ser superior a l’import pignorat del valor de mercat o el valor hipotecari del bé immoble en qüestió.
2. Basant-se en les dades recollides en virtut de l’article 85 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i mitjançant qualssevol altres indicadors pertinents, l’AFA ha d’avaluar periòdicament, i almenys anualment, si la ponderació de risc del 35% a la qual fa referència l’article 91, assignada a les exposicions a un o diversos segments immobiliaris garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, així com la ponderació de risc del 50%, a la qual es refereix l’article 92, assignada a les exposicions garantides per béns immobles comercials ubicats al Principat d’Andorra, està degudament fonamentada en els aspectes següents:
a) L’historial de pèrdues de les exposicions garantides per béns immobles;
b) Les perspectives futures dels mercats béns immobles. L’AFA pot establir, quan escaigui, una ponderació de risc més elevada o criteris més estrictes que els continguts a l’apartat 2 de l’article 91 i a l’apartat 2 de l’article 92, sobre la base de consideracions d’estabilitat financera present o futura al Principat d’Andorra. L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances qualsevol ajust de les ponderacions de risc i els criteris aplicats d’acord amb aquest apartat. En el termini d’un mes des de la recepció de l’esmentada notificació, el ministeri encarregat de les finances ha de remetre el seu dictamen. Als efectes del paràgraf segon d’aquest apartat, l’AFA pot establir les ponderacions de risc dins dels intervals següents:
a) Entre el 35 i el 150% per a exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials;
b) Entre el 50 i el 150% per a exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials.
3. Quan l’AFA estableixi una ponderació de risc més elevada o uns criteris més estrictes, les entitats han de disposar d’un període transitori de sis mesos per aplicar la nova ponderació de risc.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els criteris rigorosos d’avaluació del valor hipotecari a què es refereix l’apartat 1 i els tipus de factors que s’han de tenir en compte per avaluar l’adequació de les ponderacions de risc a què fa referència el paràgraf primer de l’apartat 2.
5. Les entitats han d’aplicar les ponderacions de risc i els criteris que hagin definit les autoritats d’un altre estat membre de la UE de conformitat amb l’apartat 2 a totes les seves exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials o comercials situats en una o diverses parts d’aquest estat membre que resultin pertinents.

Article 91

Sentències
1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials es tracten de la manera següent:
a) Les exposicions o qualsevol part d’aquestes exposicions, garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles residencials que estan ocupats o arrendats, o que hagin de ser ocupats o arrendats, pel propietari o propietari efectiu, en cas que es tracti d’una societat d’inversió personal, han de rebre una ponderació de risc del 35%;
b) Les exposicions enfront d’un arrendatari derivades d’operacions d’arrendament financer de béns immobles residencials en què l’entitat és l’arrendador i l’arrendatari té una opció de compra sobre el bé han de rebre una ponderació de risc del 35%, sempre que l’exposició de l’entitat estigui plenament i íntegrament garantida per la propietat del bé en qüestió.
2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part d’aquesta exposició, està plenament i íntegrament garantida als efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:
a) Que el valor del bé no depengui substancialment de la qualitat creditícia del propietari. A l’hora de determinar l’abast de la dita dependència, les entitats poden excloure les situacions en què factors purament macroeconòmics afecten tant el valor de l’immoble com la capacitat de compliment del prestatari;
b) Que el risc del prestatari no depengui substancialment del rendiment del bé immoble o projecte subjacent, sinó de la capacitat subjacent del prestatari per reemborsar el seu deute per altres mitjans, de manera que el reemborsament del crèdit no depengui substancialment de cap flux de caixa generat per l’immoble subjacent que serveix de garantia real. En relació amb aquests altres mitjans, les entitats han de determinar les ràtios màximes de préstec sobre ingressos en el marc de la seva política de préstec i han d’obtenir proves adequades dels pertinents ingressos en concedir el préstec;
c) Que es compleixen els requisits fixats en l’article 122 i les normes de valoració establertes en l’apartat 1 de l’article 140;
d) Tret de decisió en contra, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 90, que la part del préstec a la qual s’assigni la ponderació de risc del 35% no excedeixi el 80% del valor de mercat del bé immoble en qüestió, o del 80% del seu valor hipotecari.
3. Les entitats poden no aplicar el que disposa la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles residencials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:
a) Les pèrdues derivades dels préstecs garantits per immobles residencials fins al 80% del valor de mercat o el 80% del valor hipotecari (llevat que es decideix el contrari, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 90) no ha de superar el 0,3% dels préstecs pendents garantits mitjançant béns immobles residencials en un any determinat;
b) Les pèrdues totals derivades dels préstecs garantits per immobles residencials no han de superar el 0,5% dels préstecs pendents garantits mitjançant immobles residencials en un any determinat.
4. Si no es compleix un dels límits a què fa referència l’apartat 3 en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició prevista en el punt b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es tornin a satisfer les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.

Article 92

Sentències
1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques en immobles comercial es tracten de la manera següent:
a) Les exposicions, o qualsevol part d’aquestes exposicions, garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre oficines o altres locals comercials han de rebre una ponderació de risc del 50%;
b) Les exposicions relacionades amb operacions d’arrendament financer d’oficines o altres locals comercials en què l’entitat és l’arrendador i l’arrendatari tingui una opció de compra sobre el bé han de rebre una ponderació de risc del 50%, sempre que l’exposició de l’entitat estigui plenament i íntegrament garantida per la propietat del bé en qüestió.
2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part de l’exposició, està plenament i exposició garantida a efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:
a) Que el valor del bé no depengui substancialment de la qualitat creditícia del prestatari. A l’hora de determinar l’abast de la dependència, les entitats poden excloure les situacions en què factors purament macroeconòmics afecten tant el valor de l’immoble com la capacitat de compliment del prestatari;
b) Que el risc del prestatari no depengui substancialment del rendiment del bé immoble o projecte subjacent, sinó de la capacitat subjacent del prestatari per reemborsar el seu deute per altres mitjans, de manera que el reemborsament del crèdit no depengui substancialment de cap flux de caixa generat per l’immoble subjacent que serveix de garantia real;
c) Que es compleixin els requisits fixats en l’article 122;
d) Que la ponderació del 50% aplicable, llevat de decisió en contra de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 90, s’assigni a una part del préstec que no excedeixi el 50% del valor de mercat del bé immoble o, als països tercers que hagin establert criteris rigorosos per avaluar el valor hipotecari mitjançant disposicions legals o reglamentàries, el 60% del seu valor hipotecari, llevat de decisió en contra de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 90.
3. Les entitats poden no aplicar el que estableix la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles comercials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:
a) Les pèrdues derivades dels préstecs garantits per immobles comercials fins al 50% del valor de mercat o el 60% del valor hipotecari, llevat de decisió en contra en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, no superen el 0,3% dels préstecs pendents garantits mitjançant béns immobles comercials;
b) Les pèrdues totals derivades dels préstecs garantits mitjançant béns immobles comercials no superen el 0,5% dels préstecs pendents garantits mitjançant béns immobles comercials.
4. Si algun dels límits a què es refereix l’apartat 3 no es compleix en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició de la lletra b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es compleixen les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.

Article 93 — Exposicions en situació d’impagament

Sentències
1. La part no garantida de qualsevol element en relació amb el qual el deutor estigui en situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4, o, en el cas de les exposicions minoristes, la part no garantida de qualsevol línia de crèdit en situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4 ha de rebre una ponderació de risc del:
a) 150%, quan la suma dels ajustos per risc de crèdit específic i dels imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 sigui inferior al 20% de la part no garantida del valor de l’exposició sense aquests ajustos i deduccions;
b) 100%, quan la suma dels ajustos per risc de crèdit específic i dels imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 sigui igual o superior al 20% de la part no garantida del valor de l’exposició sense aquests ajustos i deduccions.
2. Per determinar la part garantida d’un element en situació de mora, es consideren admissibles les mateixes garanties que a efectes de mitigació del risc de crèdit d’acord amb la secció tercera.
3. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, de conformitat amb l’article 91, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.
4. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials, de conformitat amb l’article 92, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.

Article 94 — Elements associats a riscos especialment elevats

Sentències
1. Les entitats han d’assignar, quan sigui procedent, una ponderació de risc del 150% a les exposicions que comportin riscos especialment elevats.
2. Entre les exposicions amb riscos especialment elevats ha de figurar qualsevol de les exposicions següents:
a) Inversions en empreses de capital de risc, excepte les tractades de conformitat amb l’article 98;
b) Inversions en fons de capital, excepte les tractades de conformitat amb l’article 98;
c) Finançament especulatiu de béns immobles.
3. En avaluar si una exposició diferent de les exposicions a què es refereix l’apartat 2 porta aparellada riscos especialment elevats, les entitats han de tenir en compte les característiques de risc següents:
a) Hi ha un alt risc de pèrdua com a conseqüència d’un impagament del deutor;
b) Resulta impossible avaluar adequadament si l’exposició entra en el punt a.
4. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar quins tipus d’exposicions porten aparellats riscos especialment elevats i en quines circumstàncies.

Article 95 — Exposicions en forma de bons garantits

Sentències
1. Per poder acollir-se al tractament preferent establert als apartats 4 i 5, els bons als quals es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà (d’ara en endavant, “bons garantits”) han de complir els requisits establerts en l’apartat 7 i han d’estar garantits per algun dels actius admissibles següents:
a) Les exposicions enfront d’administracions centrals, bancs centrals, ens del sector públic, administracions regionals o autoritats locals, tant del Principat d’Andorra com d’altres països de la UE o que estiguin garantits per aquests.
b) Les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals de països tercers, bancs multilaterals de desenvolupament i organitzacions internacionals, o garantides per aquests, que estiguin admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció, i les exposicions enfront d’ens del sector públic, administracions regionals i autoritats locals de països tercers, o garantides per aquests, que rebin la mateixa ponderació de risc que les exposicions enfront d’entitats o d’administracions centrals i bancs centrals, d’acord amb el que s’estableix en els apartats 1 o 2 de l’article 81, o en els apartats 1, 2 i 4 de l’article 82, respectivament, i que estiguin admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció, així com exposicions en el sentit d’aquest punt admeses com a mínim en el nivell 2 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció, sempre que no superin el 20% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora.
c) Exposicions enfront d’entitats admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia, d’acord amb aquesta secció. L’exposició total d’aquestes característiques no ha de superar el 15% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora. Les exposicions enfront d’entitats amb domicili en un país membre de la UE amb un venciment no superior a 100 dies no s’han de sotmetre al requisit del nivell 1 de qualitat creditícia, però aquestes entitats han de ser admeses com a mínim en el nivell 2 de qualitat creditícia, d’acord amb aquesta secció.
d) Préstecs garantits per:
i) Béns immobles residencials fins a l’import inferior d’entre el principal de les hipoteques, combinades amb totes les hipoteques anteriors, i el 80% del valor dels béns pignorats; oi.
i) Participacions no subordinades emeses per entitats de titulització autoritzades i regides per la legislació nacional d’un estat membre de la UE que titulitzi exposicions relacionades amb béns immobles residencials. En cas que aquestes participacions no subordinades s’utilitzin com a garantia real, la supervisió pública especial per protegir els titulars dels bons a què es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà s’ha d’assegurar que els actius subjacents d’aquestes participacions estiguin, en qualsevol moment mentre es trobin inclosos en el conjunt de la cobertura, compostos en un 90%, com a mínim, per hipoteques residencials combinades amb qualsevol de les hipoteques anteriors fins a un import inferior d’entre el principal degut per les participacions, el principal de les hipoteques i el 80% del valor dels béns pignorats, que les participacions siguin admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció i que aquestes participacions no excedeixin el 10% de l’import nominal de l’emissió pendent;
e) Préstecs garantits per:
i) Béns immobles comercials fins a l’import inferior d’entre el principal de les hipoteques, combinades amb qualsevol hipoteques anteriors, i el 60% del valor dels béns pignorats; oi.
i) Participacions no subordinades emeses per entitats de titulització autoritzades i regides per la legislació nacional d’un estat membre de la UE que titulitzi exposicions relacionades amb béns immobles comercials. En cas que aquestes participacions no subordinades s’utilitzin com a garantia real, la supervisió pública especial per protegir els titulars dels bons a què es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà s’ha d’assegurar que els actius subjacents d’aquestes participacions estiguin, en qualsevol moment mentre es trobin inclosos en el conjunt de cobertura, compostos en un 90%, com a mínim, per hipoteques comercials combinades amb qualsevol de les hipoteques anteriors fins un import inferior entre el principal degut per les participacions, el principal de les hipoteques i el 60% del valor dels béns pignorats, que les participacions siguin admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció i que aquestes participacions no excedeixin el 10% de l’import nominal de l’emissió pendent.Els préstecs garantits per béns immobles comercials són admissibles quan la relació préstec/valor sigui superior al 60% fins a un màxim del 70%, si el valor total dels actius pignorats per cobrir els bons garantits supera com a mínim en un 10% l’import nominal pendent del bo garantit i el crèdit del titular dels bons reuneix les condicions de certesa legal establertes en la secció tercera. El crèdit del titular dels bons ha de tenir prioritat davant tots els altres crèdits sobre la garantia real;
f) Préstecs garantits amb privilegis marítims sobre vaixells, fins a la diferència entre el 60% del valor de la nau pignorada i el valor de qualsevol dels privilegis marítims anteriors. Als efectes de la lletra c, l’incís ii de la lletra d i l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1, els límits als quals es refereixen aquests punts no s’han d’aplicar a exposicions originades per la transmissió i gestió de pagament de deutors, o ingressos per liquidació, de préstecs garantits per béns immobles constituïts en garantia de participacions no subordinades o títols de deute. L’AFA pot no aplicar en part el que preveu la lletra c de l’apartat 1 i autoritzar el nivell 2 de qualitat creditícia en relació amb una exposició total de fins a un 10% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora, sempre que es pugui demostrar que l’aplicació del requisit del nivell 1 de qualitat creditícia previst en aquesta lletra suposa importants problemes potencials de concentració tant en l’àmbit domèstic com en països tercers.
2. Les situacions esmentades en les lletres a a e de l’apartat 1 també han d’incloure garanties reals que estiguin exclusivament destinades, en virtut de la legislació, a la protecció dels titulars dels bons davant les possibles pèrdues.
3. Les entitats han de complir, respecte dels béns immobles que cobreixen els bons garantits, els requisits establerts a l’article 122.
4. Els bons garantits per als quals està disponible una avaluació de crèdit per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc segons el quadre 6 bis, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101. Quadre 6 bisNivell de qualitat creditícia123456Ponderació de risc10%20%20%50%50%100% 5. Els bons garantits per als quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar sobre la base de ponderació de risc assignada a les exposicions preferents no garantides enfront de l’entitat emissora. S’han d’aplicar les correspondències de ponderació de risc següents:
a) Quan la ponderació de risc de les exposicions enfront de l’entitat és del 20%, la del bo garantit ha de ser del 10%;
b) Quan la ponderació de risc de les exposicions enfront de l’entitat és del 50%, la del bo garantit ha de ser del 20%;
c) Quan la ponderació de risc de les exposicions enfront de l’entitat és del 100%, la del bo garantit ha de ser del 50%;
d) Quan la ponderació de risc de les exposicions enfront de l’entitat és del 150%, la del bo garantit ha de ser del 100%.
6. Els bons garantits emesos abans del 31 de desembre del 2012 no estan subjectes als requisits dels apartats 1 i 3. Poden acollir-se al tracte preferent a què es refereixen els apartats 4 i 5 fins al venciment.
7. Les exposicions en forma de bons garantits poden acollir-se al tractament preferent, sempre que l’entitat que inverteixi en els bons garantits pugui demostrar a l’AFA el següent:
a) Que rep informació sobre la cartera, almenys en relació amb:
i) El valor conjunt de cobertura i els bons garantits pendents;i.
i) La distribució geogràfica i el tipus dels actius de garantia, la quantia del crèdit, el tipus d’interès i el risc de canvi;ii.
i) L’estructura de venciment dels actius de garantia i bons garantits;i.
v) El percentatge de préstecs en mora de més de 90 dies;
b) Que l’emissor posa a disposició de l’entitat, cada sis mesos com a mínim, la informació a què es refereix la lletra a.

Article 96 — Elements corresponents a posicions de titulització

Sentències

Les exposicions ponderades per risc corresponents a posicions de titulització s’han de calcular d’acord amb la secció quarta.

Article 97

Sentències

Les exposicions a entitats i empreses en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia a curt termini efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableixi el quadre 7, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI. Quadre 7Nivell de qualitat creditícia123456Ponderació de risc20%50%100%150%150%150%

Article 98 bis

Sentències
1. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3 de l’article 98, les entitats que disposin d’informació suficient sobre cadascuna de les exposicions subjacents d’un OIC han de tenir en compte aquestes exposicions per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC, aplicant una ponderació pel risc a totes les exposicions subjacents de l’OIC com si les exposicions fossin mantingudes directament per aquelles entitats.
2. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3 de l’article 98, les entitats que no disposin d’informació suficient sobre cadascuna de les exposicions subjacents d’un OIC per utilitzar l’enfocament de transparència poden calcular l’import ponderat per risc d’aquestes exposicions d’acord amb els límits establerts en el mandat de l’OIC i la legislació pertinent. Les entitats han d’efectuar els càlculs a què es refereix el paràgraf primer partint del supòsit que l’OIC assumeix primer, fins al màxim permès d’acord amb el seu mandat o la normativa aplicable, les exposicions que impliquen el requisit de fons propis més elevat i després continua assumint exposicions en ordre descendent fins a assolir el límit total màxim d’exposició, i que l’OIC aplica el palanquejament fins al màxim permès pel seu mandat o la normativa aplicable, quan escaigui. Les entitats han d’efectuar els càlculs a què es refereix el paràgraf primer de conformitat amb els mètodes establerts a la secció segona, a la secció quarta i als articles 172 a 178 sexies , 179 o 180.
3. Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 1 de l’article 59, les entitats que calculin l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC de conformitat amb els apartats 1 o 2 poden calcular el requisit de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit de les exposicions a derivats d’aquest OIC com un import equivalent al 50% del requisit de fons propis d’aquestes exposicions a derivats, calculat de conformitat amb els articles 172 a 178 sexies , 179 o 180, segons correspongui. Com a excepció al que disposa el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats poden excloure del càlcul del requisit de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit les exposicions a derivats que no estarien subjectes a aquest requisit si fossin assumides directament per l’entitat.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera en què les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de l’exposició a què es refereix l’apartat 2 quan no estigui disponible una o més de les dades necessàries per a aquest càlcul.

Article 98 ter

Sentències
1. Les entitats poden excloure dels càlculs a què fa referència l’article 98 els instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional, de capital de nivell 2 i els instruments de passius admissibles en possessió d’un OIC que les entitats dedueixin de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 30 i els articles 33 i 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, respectivament.
2. Les entitats poden excloure dels càlculs a què es refereix l’article 98 i aplicar en el seu lloc el tractament exposat a l’article 99 a les exposicions en forma de participacions o accions en OIC les exposicions subjacents de les quals corresponguin als tipus d’exposició següents:
a) Les exposicions de renda variable davant entitats les obligacions de crèdit de les quals rebin una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona, incloses les entitats amb suport del sector públic a les quals es pugui aplicar una ponderació de risc del 0%;
b) Les exposicions de renda variable que es derivin de programes legislatius destinats a promoure determinats sectors de l’economia, que ofereixin a l’entitat importants subvencions per a inversió i impliquin algun tipus de supervisió pública de les inversions accionàries, així com restriccions a aquestes inversions.

Article 98 quater — Tractament de les exposicions fora de balanç als OIC

Sentències
1. Les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de les exposicions dels seus elements fora de balanç que poden convertir-se en exposicions en forma de participacions o accions en un OIC multiplicant els valors d’exposició d’aquestes exposicions, calculats de conformitat amb l’article 77, amb la ponderació pel risc següent:
a) Respecte de totes les exposicions per a les quals les entitats apliquin un dels enfocaments que figuren en l’article 98bis: $$RW_{i}^{*} = \frac{RWAE_{i}}{E_{i}^{*}} \cdot \frac{A_{i}}{EQ_{i}}$$ En què: $$RW_{i}^{*}$$= ponderació per risc;$$i$$= índex que designa l’OIC;$$RWAE_{i}$$= import calculat conforme a l’article 98bisper un OIC;$$E_{i}^{*}$$= valor d’exposició de les exposicions d’OIC;$$A_{i}$$= valor comptable dels actius d’OIC;$$EQ_{i}$$= valor comptable del patrimoni d’OIC;
b) Respecte de totes les altres opcions, $$RW_{i}^{*} = 1.250\%$$ 2. Les entitats han de calcular el valor d’exposició d’un compromís de valor mínim que compleixi les condicions establertes en l’apartat 3 com el valor actual descomptat de l’import garantit utilitzant un factor de descompte lliure de risc d’impagament. Les entitats poden reduir el valor d’exposició del compromís de valor mínim per qualsevol pèrdua reconeguda respecte del compromís de valor mínim atribuït en el marc comptable aplicable. Les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de les exposicions corresponent a les exposicions fora de balanç derivades dels compromisos de valor mínim que compleixin totes les condicions establertes en l’apartat 3 multiplicant el valor d’exposició d’aquestes exposicions per un factor de conversió del 20% i la ponderació pel risc derivada d’acord amb l’article 98.
3. Les entitats han de determinar l’import ponderat per risc de les exposicions corresponent a les exposicions fora de balanç derivades dels compromisos de valor mínim de conformitat amb l’apartat 2 quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que l’exposició fora de balanç de l’entitat sigui un compromís de valor mínim corresponent a una inversió en participacions o accions d’un o més OIC pel qual l’entitat només està obligada a pagar en virtut del compromís de valor mínim quan el valor de mercat de les exposicions subjacents de l’OIC o els OIC estigui per sota d’un llindar predeterminat en un o més moments, segons s’especifiqui en el contracte;
b) Que l’OIC sigui:
i) Un OICVM d’acord amb la Llei 10/2018, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o la Directiva 2009/65/CE, del Parlament Europeu i del Consell, del 13 de juliol del 2009, per la qual es coordinen les disposicions legals, reglamentàries i administratives sobre determinats organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM), oi.
i) Un “altre OIC” d’acord amb l’article 6 de la Llei 10/2018, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o un FIA d’acord amb la lletraade l’apartat 1 de l’article 4 de la Directiva 2011/61/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny del 2011, relativa als gestors de fons d’inversió alternativa, que únicament inverteixi en valors mobiliaris o en altres actius financers líquids previstos en l’apartat 1 de l’article 50, de la Directiva 2009/65/CE, del Parlament Europeu i del Consell, del 13 de juliol del 2009, per la qual es coordinen les disposicions legals, reglamentàries i administratives sobre determinats organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM), quan el mandat del FIA no permeti un palanquejament superior al permès en virtut del que disposa l’apartat 3 de l’article 51 de la mateixa Directiva 2009/65/CE;
c) Que el valor actual de mercat de les exposicions de l’OIC subjacents al compromís de valor mínim sense tenir en compte l’efecte dels compromisos de valor mínim fora de balanç cobreixi o superi el valor actual del llindar especificat en el compromís de valor mínim;
d) Que quan l’excés del valor de mercat de les exposicions subjacents de l’OIC o els OIC per sobre del valor actual del compromís de valor mínim es redueixi, l’entitat, o una altra empresa en la mesura que estigui coberta per la supervisió en base consolidada a la qual estigui subjecta la mateixa entitat d’acord amb aquest Reglament i amb la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, pugui influir en la composició de les exposicions subjacents de l’OIC o els OIC o limitar la possibilitat d’una ulterior reducció de l’excés d’altres maneres;
e) Que el beneficiari últim directe o indirecte del compromís de valor mínim sigui normalment un client minorista segons es defineix en el punt 30 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

Article 98

Sentències
1. Les entitats han de calcular l’import de l’exposició ponderada pel risc de les seves exposicions en forma de participacions o accions en OIC, multiplicant l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC, calculat d’acord amb els enfocaments als quals es fa referència al primer paràgraf de l’apartat 2, pel percentatge de participacions o accions en poder d’aquestes entitats.
2. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3, les entitats poden aplicar l’enfocament de transparència de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 98 bis , o l’enfocament basat en el mandat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 98 bis . A reserva del que disposa l’apartat 2 de l’article 98 ter , les entitats que no apliquin l’enfocament de transparència o l’enfocament basat en el mandat han d’assignar una ponderació pel risc del 1.250% (d’ara endavant, “enfocament alternatiu”) a les seves exposicions en forma de participacions o accions en un OIC. Les entitats poden calcular l’import ponderat per risc de les seves exposicions en forma de participacions o accions en un OIC utilitzant una combinació dels enfocaments previstos en aquest apartat, sempre que es compleixin les condicions d’utilització d’aquests enfocaments.
3. Les entitats han de poder determinar la ponderació de risc d’un OIC de conformitat amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis , sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que l’OIC sigui:
i) Un organisme d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM) de dret andorrà, regulat per la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o un d’un estat membre de la UE regulat per la Directiva 2009/65/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol del 2009, per la qual es coordinen les disposicions legals, reglamentàries i administratives sobre determinats organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM).i.
i) Un “fons d’inversió alternativa o “FIA” gestionat per un “gestor de fons d’inversió alternativa” o “GFIA” de la UE registrat a l’empara de l’apartat 3 de l’article 3 de la Directiva 2011/61/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny del 2011, relativa als gestors de fons d’inversió alternativa;ii.
i) Un “altre OIC” d’acord amb l’article 6 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o un FIA gestionat per un GFIA de la UE autoritzat d’acord amb l’article 6 de la Directiva 2011/61/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny del 2011, relativa als gestors de fons d’inversió alternativa;i.
v) Un FIA gestionat per un GFIA de fora de la UE autoritzat d’acord amb l’article 37 de la Directiva 2011/61/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny del 2011, relativa als gestors de fons d’inversió alternativa;
v) Un “OIC de dret estranger” ” autoritzada la seva distribució al Principat d’Andorra d’acord amb l’article 41 de la de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o un FIA de fora de la UE gestionat per un GFIA de fora de la UE i comercialitzat a la UE d’acord amb l’article 42 de la Directiva 2011/61/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny del 2011, relativa als gestors de fons d’inversió alternativa;v.
i) Un OIC d’un tercer país no Estat membre de la UE no autoritzada la seva distribució al Principat d’Andorra que estigui gestionat per una societat gestora d’un tercer país no Estat membre de la UE subjecta a supervisió, i que concorrin les condicions següents:
— Que la supervisió de la societat gestora de l’OIC es consideri equivalent a la que s’aplica al Principat d’Andorra;
— Que hi hagi suficient cooperació entre l’AFA i l’autoritat competent del país tercer;vi.
i) Un FIA de fora de la UE no comercialitzat a la UE i gestionat per un GFIA de fora de la UE establert a un tercer país al qual s’apliqui un acte delegat esmentat a l’apartat 6 de l’article 67 de la Directiva 2011/61/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny del 2011, relativa als gestors de fons d’inversió alternativa;
b) Que el prospecte complet o document equivalent de l’OIC indiqui:
i) Les categories d’actius en què l’OIC estigui autoritzat a invertir;i.
i) Si s’apliquen límits d’inversió, els límits relatius aplicats i les metodologies utilitzades per calcular-los;
c) Que la presentació d’informació per part de l’OIC o de la societat gestora de l’OIC a l’entitat compleixi els requisits següents:
i) Que s’informi de les exposicions de l’OIC com a mínim amb la mateixa freqüència amb què es fa amb les de l’entitat,i.
i) Que el nivell de detall de la informació financera sigui suficient per permetre a l’entitat calcular l’import de l’exposició ponderada pel risc de l’OIC de conformitat amb l’enfocament triat per l’entitat,ii.
i) Que quan l’entitat apliqui l’enfocament de transparència, un tercer independent verifiqui la informació relativa a les exposicions subjacents. Com a excepció al que disposa la lletra a del paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats que inverteixen en un OIC conjuntament amb bancs multilaterals o bilaterals de desenvolupament poden determinar l’import ponderat per risc d’aquestes exposicions en OIC d’acord amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis , sempre que es compleixin les condicions previstes a les lletres b i c del primer paràgraf d’aquest apartat i que el mandat d’inversió de l’OIC limiti els tipus d’actius en els quals l’OIC pot invertir a aquells que fomentin el desenvolupament sostenible en països en desenvolupament. Les entitats han de notificar a l’AFA els OIC als quals apliquen el tractament a què es refereix el segon paràgraf. Com a excepció al que disposa l’incís i de la lletra c del paràgraf primer d’aquest apartat, quan l’entitat determini l’import de l’exposició ponderada pel risc d’un OIC de conformitat amb l’enfocament basat en el mandat, la presentació d’informació per part de l’OIC o de la societat gestora de l’OIC a l’entitat pot limitar-se al mandat d’inversió de l’OIC i a qualsevol canvi que es produeixi en relació amb aquest mandat, i pot tenir lloc únicament quan l’entitat incorri en l’exposició a l’OIC per primera vegada i quan es produeixi un canvi en el mandat d’inversió de l’OIC.
4. Les entitats que no disposin d’informació o dades adequades per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC de conformitat amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis poden basar-se en els càlculs d’un tercer, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que el tercer sigui:
i) L’entitat dipositària o l’entitat financera dipositària de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquesta entitat dipositària o entitat financera dipositària;i.
i) Quan els OIC no s’ajustin al que disposa l’incís i, la societat gestora de l’OIC, sempre que aquesta compleixi la condició establerta a la lletra a de l’apartat 3;
b) Que el tercer efectuï el càlcul de conformitat amb els enfocaments establerts als apartats 1, 2 o 3 de l’article 98bis, segons correspongui;
c) Que un auditor extern hagi confirmat l’exactitud del càlcul del tercer. Les entitats que es basen en càlculs d’un tercer han de multiplicar l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC resultant d’aquests càlculs per un factor d’1,2. Com a excepció al que disposa el paràgraf segon, quan l’entitat tingui accés sense restriccions als càlculs detallats efectuats pel tercer, no s’aplica el factor d’1,2. L’entitat ha de facilitar aquests càlculs a l’AFA amb sol·licitud prèvia.
5. Quan una entitat apliqui els enfocaments esmentats a l’article 98 bis per al càlcul de l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC (d’ara endavant, “OIC de nivell 1”) i alguna de les exposicions subjacents de l’OIC de nivell 1 sigui una exposició en forma de participacions o accions en un altre OIC (d’ara endavant, “OIC de nivell 2”), l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC de nivell 2 es pot calcular utilitzant qualsevol dels tres enfocaments exposats a l’apartat 2. L’entitat pot utilitzar l’enfocament de transparència per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions d’OIC en el nivell 3 i qualsevol altre nivell subsegüent únicament quan hagi utilitzat aquest enfocament per al càlcul al nivell anterior. En qualsevol altre cas, ha de fer servir l’enfocament alternatiu.
6. L’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC, calculat de conformitat amb l’enfocament de transparència i l’enfocament basat en el mandat que figuren als apartats 1 i 2 de l’article 98 bis , ha de tenir com a límit màxim l’import ponderat per risc de les exposicions d’aquest OIC calculat de conformitat amb l’enfocament alternatiu.
7. Com a excepció al que es disposa a l’apartat 1, les entitats que apliquen l’enfocament de transparència de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 98 bis poden calcular l’import ponderat per risc de les seves exposicions sota la forma de participacions o accions en un OIC multiplicant els valors d’exposició d’aquestes exposicions, calculats conforme a l’article 77, per la ponderació per risc $$(RW_{i}^{*})\ $$ calculada de conformitat amb la fórmula que figura a l’article 98 quater , sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Les entitats valorin les seves tinences de participacions o accions en un OIC a cost històric, però valorin els actius subjacents de l’OIC a valor raonable quan apliquen l’enfocament de transparència;
b) Un canvi en el valor de mercat de les participacions o accions que les entitats valoren a cost històric no modifiqui ni l’import dels fons propis d’aquestes entitats ni el valor d’exposició associat amb aquestes tinences.

Article 99 — Exposicions de renda variable

Sentències
1. Les exposicions següents es consideren exposicions de renda variable:
a) Els instruments de capital que atorguin un dret residual i subordinat sobre els actius o les rendes de l’emissor;
b) Les exposicions de deute i altres valors, participacions en societats personals, derivats o altres vehicles el contingut econòmic de les quals és similar al de les exposicions especificades en la lletra a.
2. Les exposicions de renda variable reben una ponderació de risc del 100%, llevat que s’exigeixi la seva deducció d’acord amb el títol II, que se’ls assigni una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o del 1.250% d’acord amb l’apartat 3 de l’article 56, o que es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.
3. Les inversions en renda variable o en instruments de capital reglamentaris emesos per les entitats s’han de classificar com a valors de renda variable, llevat que es dedueixin dels fons propis, rebin una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.

Article 100 — Altres elements

Sentències
1. Els actius materials, d’acord amb el marc comptable, han de rebre una ponderació de risc del 100%.
2. Els comptes de periodificació pels quals una entitat no pot determinar la contrapart d’acord amb el marc comptable han de rebre una ponderació de risc del 100%.
3. Els actius líquids pendents de cobrament han de rebre una ponderació de risc del 20%. L’efectiu en caixa i els actius líquids equivalents han de rebre una ponderació de risc del 0%.
4. L’or en lingots mantingut en caixes fortes pròpies o dipositat en custòdia, en la mesura que estigui recolzat per passius en forma de lingots d’or, ha de rebre una ponderació de risc del 0%.
5. Pel que fa a la venda d’actius amb compromís de recompra, així com als compromisos de compra a termini, les ponderacions de risc han de ser les corresponents als actius mateixos i no a les contraparts de les transaccions.
6. Quan una entitat proporcioni cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que l’n-èsim impagament entre aquestes exposicions activi el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeixi el contracte, per obtenir l’import de les exposicions ponderades per risc s’han de sumar les ponderacions de risc de les exposicions incloses en la cistella, excepte n-1 exposicions, fins a un màxim del 1.250%, i s’ha de multiplicar per l’import nominal de la cobertura proporcionada pel derivat de crèdit. Per determinar les n-1 exposicions excloses de l’agregació, s’ha de tenir en compte que ha d’incloure les que individualment produeixin una exposició ponderada per risc d’import inferior al del qualsevol de les exposicions incloses en l’agregació.
7. En el cas dels arrendaments, el valor de l’exposició ha de ser els pagaments mínims per l’arrendament que s’han descomptat. Els pagaments mínims per l’arrendament han de ser els pagaments que, durant el període d’arrendament, ha de fer o pot ser obligat a fer l’arrendatari, així com qualsevol opció de compra que té una probabilitat raonable de ser exercida. En cas que es pugui obligar una part diferent de l’arrendatari a fer un pagament en relació amb el valor residual d’un actiu arrendat i que aquesta obligació de pagament compleixi els requisits que estableix l’article 116, relatius a l’admissibilitat dels proveïdors de cobertura, així com els requisits per reconèixer altres tipus de garanties recollits en els articles 126 a 128, l’obligació de pagament es pot prendre en consideració com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, de conformitat amb la secció tercera. Aquestes exposicions s’han d’assignar a la categoria d’exposició pertinent d’acord amb l’article 78. Quan l’exposició és el valor residual d’actius arrendats, l’exposició ponderada per risc es calcula de la manera següent: 1 / t × 100% × valor residual, sent “t” igual a 1 o al nombre més proper d’anys sencers restants de l’arrendament, si aquest arrendament fos més gran.

Article 101 — Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per ECAI

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar, per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció, una avaluació creditícia externa que hagi estat emesa per una ECAI o confirmada per una ECAI establerta a la UE i registrada de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1060/2009 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre les agències de qualificació creditícia, o una norma posterior que el substitueixi.
2. Les entitats han d’utilitzar la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI establertes a la UE i registrades de conformitat amb el Reglament (CE) nº 1060/2009 que designin, tal com estableixi l’Autoritat Bancària Europea en virtut dels apartats 1 i 3 de l’article 136 del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, o una norma posterior que el substitueixi.
3. Malgrat el que es disposa en els apartats 1 i 2, l’AFA pot emetre, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, un comunicat tècnic què estableixi la relació d’ECAI reconegudes a la UE les avaluacions creditícies de les quals no poden ser utilitzades per les entitats per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció.

Article 102

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra b de l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha d’establir mitjançant un comunicat tècnic, en relació amb totes les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra, la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra. Aquestes determinacions han de ser objectives i coherents.
2. En determinar la correspondència, l’AFA ha d’atendre els requisits següents:
a) A fi i efecte de determinar els graus relatius de risc reflectits per cada avaluació creditícia, AFA ha de tenir en compte factors quantitatius com ara la taxa d’impagament a llarg termini associada a tots els elements que tinguin la mateixa avaluació creditícia. En el cas de les ECAI recents i de les que només compten amb dades d’impagament recopilades en un curt període, l’AFA ha de recopilar de les ECAI una estimació de la taxa d’impagament a llarg termini associada a tots els elements que tinguin la mateixa avaluació creditícia;
b) Per tal de diferenciar els graus relatius de risc reflectits per cada avaluació creditícia, l’AFA ha de tenir en compte factors qualitatius com ara el grup d’emissors cobert per cada ECAI, la gamma d’avaluacions atribuïdes per l’ECAI, el significat de cada avaluació creditícia, així com la definició d’impagament utilitzada per l’ECAI;
c) L’AFA ha de contrastar les taxes d’impagament registrades en les avaluacions creditícies d’una determinada ECAI amb una referència que es determina d’acord amb les taxes d’impagament registrades per altres ECAI en una població d’emissors que presentin un nivell equivalent de risc de crèdit;
d) Quan les taxes d’impagament registrades en l’avaluació creditícia d’una determinada ECAI siguin substanciament i sistemàticament superiors a la taxa de referència, l’AFA ha d’assignar a aquesta avaluació un nivell més alt en el barem d’avaluació de la qualitat creditícia;
e) Quan l’AFA hagi augmentat la ponderació de risc associada a una avaluació creditícia específica d’una ECAI determinada, i en cas que les taxes d’impagament registrades en l’avaluació creditícia d’aquesta ECAI deixin de ser substancialment i sistemàtica superiors a la taxa de referència, l’AFA pot assignar a l’avaluació de l’ECAI el seu nivell original en el barem d’avaluació de la qualitat creditícia.

Article 103

Sentències
1. Tal com disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i a l’efecte de l’article 80, les entitats poden utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una agència de crèdit a l’exportació que l’entitat hagi nomenat, si compleix alguna de les condicions següents:
a) Que consisteixi en una puntuació de risc consensuada d’agències de crèdit a l’exportació participants en l’Acord sobre directrius en matèria de crèdits a l’exportació amb suport oficial de l’OCDE;
b) Que l’agència de crèdit a l’exportació publiqui les seves avaluacions de crèdit i subscrigui la metodologia acordada per l’OCDE, i que l’avaluació creditícia estigui associada a una de les vuit primes mínimes d’assegurança d’exportació (MEIP) establertes en la metodologia acordada per l’OCDE. L’entitat pot revocar el seu nomenament d’una agència de crèdit a l’exportació. L’entitat ha de justificar la revocació si hi ha indicis concrets que la intenció subjacent a la revocació és reduir els requisits de suficiència del capital.
2. Les exposicions objecte d’una avaluació creditícia realitzada per una agència de crèdit a l’exportació i reconeguda a efectes de ponderació de risc han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 9. Quadre 9MEIP01234567Ponderació de risc0%0%20%50%100%100%100%150%

Article 104

Sentències

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada entitat pot designar una o diverses ECAI per determinar les ponderacions de risc assignades als actius i els elements fora del balanç. L’entitat pot revocar el seu nomenament d’una ECAI. L’entitat ha de justificar la revocació si hi ha indicis concrets que la intenció subjacent a la revocació és reduir l’exigència dels requisits de capital. Les avaluacions creditícies no s’han d’utilitzar de manera selectiva. L’entitat ha d’utilitzar les qualificacions creditícies que ha sol·licitat. No obstant, pot utilitzar avaluacions creditícies no sol·licitades si l’AFA confirma que aquestes avaluacions de crèdit no sol·licitades d’una ECAI no difereixen en qualitat de les qualificacions creditícies d’aquesta ECAI. L’AFA ha de denegar o revocar aquesta confirmació, en particular si l’ECAI ha utilitzat una avaluació creditícia no sol·licitada per pressionar l’entitat qualificada per requerir una avaluació creditícia o altres serveis. En utilitzar les avaluacions creditícies, les entitats han de complir els requisits següents:

a) L’entitat que decideixi utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una ECAI per a una determinada categoria d’elements ha d’utilitzar de manera coherent aquestes avaluacions per a totes les exposicions pertanyents a aquesta categoria;
b) L’entitat que decideixi utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una ECAI ha d’utilitzar-les de forma contínua i coherent en el temps;
c) L’entitat només ha d’utilitzar les avaluacions creditícies de una ECAI que tinguin en compte tots els imports que li són deguts, tant de capital com d’interessos;
d) Quan només hi hagi una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada per un element qualificat, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc d’aquest element;
e) Quan es disposi de dos avaluacions creditícies d’ECAI designades que corresponguin a dos ponderacions diferents per a un mateix element qualificat, s’ha d’aplicar la ponderació de risc més alta;
f) Quan hi hagi més de dos avaluacions creditícies d’ECAI designades per a un mateix element qualificat, s’han d’utilitzar les dos avaluacions que produeixin les ponderacions de risc més baixes. Si les dos ponderacions de risc més baixes no coincideixen, s’ha d’assignar la més alta de les dos. Si les dos ponderacions de risc més baixes coincideixen, s’ha d’aplicar aquesta ponderació.

Article 105 — Avaluació creditícia d’emissors i emissions

Sentències
1. Quan hi hagi una avaluació creditícia per a un determinat programa o una determinada línia d’emissió a la qual pertany l’element constitutiu de l’exposició, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc assignada a aquest element.
2. Quan no hi hagi una avaluació creditícia directament aplicable a un element concret, però sí una avaluació creditícia referida a un programa o una línia determinada d’emissió a la qual no pertanyi l’element constitutiu de l’exposició o una avaluació creditícia general de l’emissor, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació en els dos casos següents:
a) Quan es produeixi una ponderació de risc més alta de la que s’obtindria d’una altra forma i l’exposició en qüestió tingui la mateixa prelació o més baixa, en tots els aspectes, que el mencionat programa o línia d’emissió o que les exposicions preferents no garantides d’aquest emissor, segons sigui pertinent.
b) Quan es produeixi una ponderació de risc més baixa i l’exposició en qüestió tingui la mateixa prelació o més alta, en tots els aspectes, que el mencionat programa o línia d’emissió o que les exposicions preferents no garantides d’aquest emissor, segons sigui pertinent. En tots els altres casos, l’exposició s’ha de considerar com a no qualificada.
3. Els apartats 1 i 2 s’han d’entendre sense perjudici de l’article 95.
4. Les avaluacions creditícies corresponents a emissors d’un grup d’empreses no poden servir d’avaluació creditícia d’altres emissors del mateix grup.

Article 106 — Avaluacions creditícies a curt i llarg termini

Sentències
1. Les avaluacions creditícies a curt termini només s’han d’utilitzar per als elements de l’actiu i de fora de balanç a curt termini que representin exposicions enfront d’entitats i d’empreses.
2. Les avaluacions creditícies a curt termini s’han d’aplicar únicament a l’element al qual es refereixin i no s’han d’utilitzar per determinar ponderacions de risc d’altres elements, tret dels casos següents:
a) Quan a una línia de crèdit a curt termini qualificada s’hi assigni una ponderació de risc del 150%, totes les exposicions no garantides i sense qualificar enfront del deutor en qüestió, siguin a curt o llarg termini, han de rebre també una ponderació de risc del 150%;
b) Quan a una línia de crèdit a curt termini qualificada s’hi assigni una ponderació de risc del 50%, cap exposició a curt termini no qualificada ha de rebre una ponderació de risc inferior al 100%.

Article 107 — Elements en moneda nacional i en divises

Sentències

Quan una avaluació creditícia es refereixi a un element denominat en la moneda nacional del deutor, no s’ha d’utilitzar per determinar la ponderació de risc d’una altra exposició enfront del mateix deutor denominada en moneda estrangera. En el supòsit que una exposició sorgeixi de la participació d’una entitat en un préstec atorgat per un banc multilateral de desenvolupament que tingui la condició de creditor preferent reconeguda en el mercat, l’avaluació creditícia relativa a l’element denominat en la moneda nacional del deutor pot utilitzar-se a l’efecte de ponderació de risc.

Secció tercera. Reducció del risc de crèdit

Article 108 — Definicions

Sentències

A efectes d’aquesta secció, s’apliquen les definicions següents:

1. Entitat creditora: és l’entitat que té l’exposició en qüestió.
2. Operació de préstec garantida: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que no inclogui una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.
3. Operació vinculada al mercat de capitals: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que incloguin una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.
4. Organisme d’inversió col·lectiva subjacent: és un organisme d’inversió col·lectiva en què han invertit altres organismes d’inversió col·lectiva.

Article 109

Sentències
1. Quan es compleix el que es disposa en els articles 111 a 129, les entitats poden modificar el càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el que es preveu en els articles 130 a 148.
2. Les entitats han de donar a l’efectiu, els valors o les matèries primeres comprades, preses en préstec o rebuts en una operació de recompra o en una operació de préstec de valors o de primeres matèries o operativa a crèdit de valors o primeres matèries, la consideració de garanties reals.
3. En el cas que una entitat disposi de més d’una forma de mitigació del risc de crèdit per cobrir una única exposició, ha de procedir de la manera següent:
a) Ha de subdividir l’exposició en parts cobertes per a cada tipus d’instrument de mitigació del risc de crèdit;
b) Ha de calcular l’exposició ponderada per risc corresponent a cadascuna de les parts a què es refereix la lletra a per separat, de conformitat amb el que disposen la secció segona i aquesta secció.
4. En el cas que una entitat cobreixi una única exposició mitjançant una cobertura del risc de crèdit proporcionada per un únic proveïdor i aquesta cobertura tingui terminis de venciment diferents, ha de procedir de la manera següent:
a) Ha de subdividir l’exposició en parts cobertes per a cada tipus d’instrument de mitigació del risc de crèdit;
b) Ha de calcular l’exposició ponderada per risc corresponent a cadascuna de les parts a què es refereix la lletra a per separat, de conformitat amb el que disposen la secció segona i aquesta secció.

Article 110

Sentències
1. En seguiment del que està establert a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 69 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la tècnica que s’utilitza per proporcionar cobertura del risc de crèdit juntament amb les mesures i disposicions adoptades i els procediments i les polítiques aplicats per l’entitat creditora, han de ser tals que constitueixin disposicions de cobertura del risc de crèdit jurídicament eficaces i executables en totes les jurisdiccions pertinents. L’entitat creditora ha de proporcionar, prèvia sol·licitud per part de l’AFA, la versió més recent del dictamen o dictàmens jurídics independents, fonamentats i per escrit que ha utilitzat, per determinar si la seva disposició o disposicions de cobertura del risc reuneixen les condicions establertes en el paràgraf primer.
2. L’entitat creditora ha d’adoptar totes les mesures adequades per tal de garantir l’eficàcia del sistema de cobertura del risc de crèdit i fer front als riscos associats a aquest sistema.
3. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la reducció del risc de crèdit només quan els actius en què es basa la cobertura reuneixin les dos condicions següents:
a) Estan inclosos en la llista d’actius admissibles que figuren en els articles 113 a 115, segons escaigui.
b) Són prou líquids i el seu valor és suficientment estable en el temps per oferir un grau adequat de certesa pel que fa a la cobertura del risc de crèdit obtinguda, tenint en compte el mètode utilitzat per calcular les exposicions ponderades per risc i el grau de reconeixement permès.
4. Les entitats poden reconèixer les cobertures del risc mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la mitigació del risc de crèdit només en les que l’entitat creditora té dret a liquidar o retenir oportunament els actius en què es basi la cobertura en cas d’impagament, insolvència o fallida –o altres esdeveniments de crèdit previstos en la documentació de l’operació– del deutor i, si escau, del dipositari de la garantia real. El grau de correlació entre el valor dels actius en què es basa la cobertura i la qualitat creditícia del deutor no ha de ser excessivament elevat.
5. En el cas de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties personals, el proveïdor de cobertura només és admissible quan està inclòs en la llista de proveïdors de cobertura de risc que figura en l’article 116.
6. En el cas de les cobertures del risc de crèdit amb garanties personals, l’acord de cobertura només pot ser admissible quan satisfà les dos condicions següents:
a) Ha d’estar inclòs en les llistes d’acords de cobertura admissibles que recullen els articles 117 i l’apartat 1 de l’article 118;
b) Ha de ser jurídicament eficaç i executable en els territoris pertinents, per oferir un grau adequat de certesa pel que fa a la cobertura del risc de crèdit obtinguda, tenint en compte el mètode utilitzat per calcular les exposicions ponderades per risc i el grau de reconeixement permès.
c) El proveïdor de cobertura ha de satisfer els criteris establerts en l’apartat 5.
7. La cobertura del risc de crèdit ha de satisfer les condicions establertes en els articles 119 a 129, segons correspongui.
8. L’entitat ha de poder demostrar a l’AFA que disposa de procediments adequats de gestió del risc per controlar els riscos als quals pot trobar-se exposada pel fet d’aplicar tècniques de mitigació del risc de crèdit.
9. La presa en consideració de qualsevol reducció del risc de crèdit a l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc no eximeix les entitats de seguir portant a terme una avaluació exhaustiva del risc de crèdit de l’exposició subjacent, ni de demostrar, si és el cas, el compliment d’aquest requisit a l’AFA. En el cas de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de matèries primeres o l’operativa a crèdit de matèries primeres o valors, s’ha de considerar, únicament a efectes d’aquest apartat, que l’exposició subjacent constitueix l’import net de l’exposició.
10. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar en què consisteixen els actius suficientment líquids i quan els valors dels actius poden considerar-se suficientment estables a l’efecte de l’apartat 3.

Article 111 — Compensació d’operacions de balanç

Sentències

Les entitats poden recórrer, com a forma admissible de mitigació del risc de crèdit, a la compensació d’operacions de balanç que representen crèdits recíprocs entre la mateixa entitat i la seva contrapart. Sense perjudici del que disposa l’article 112, l’admissibilitat s’ha de limitar als saldos recíprocs d’efectiu entre l’entitat i la contrapart. Les entitats només poden modificar les exposicions ponderades per risc respecte dels préstecs i dipòsits que han rebut elles mateixes i que són objecte d’un acord de compensació contractual d’operacions de balanç.

Article 112

Sentències

Les entitats que adopten el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que preveu l’article 134 poden prendre en consideració els efectes dels contractes bilaterals de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, subscrits amb una contrapart. Sense perjudici del que disposa l’article 185, la garantia acceptada i els valors o les matèries primeres presos en préstec d’acord amb aquests acords o operacions han de complir els requisits d’admissibilitat de garanties que estableixen els articles 113 i 114.

Article 113 — Garanties reals admissibles

Sentències
1. Les entitats poden utilitzar els elements següents com a garantia real admissible:
a) Dipòsits d’efectiu en l’entitat creditora o instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per aquesta entitat;
b) Títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI o agència de crèdit a l’exportació reconeguda com a admissible a efectes de la secció segona, i que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 4 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals en mèrits a la secció segona;
c) Títols de deute emesos per entitats amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’entitats d’acord amb la secció segona;
d) Títols de deute emesos per altres empreses amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’empreses contingudes en la secció segona;
e) Títols de deute amb una avaluació creditícia a curt termini per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions a curt termini contingudes en la secció segona;
f) Accions o bons convertibles inclosos en algun dels principals índexs borsaris;
g) Or;
h) Posicions de titulització que no siguin posicions de retitulització i que estiguin subjectes a una ponderació de risc del 100% o menys, conforme als articles 158 a 161.
2. En relació amb la lletra b de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:
a) Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals, quan les exposicions enfront d’aquestes administracions es tracten com a exposicions enfront de l’administració central en el país en el qual estan establertes aquestes administracions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 81;
b) Els títols de deute emesos per ens del sector públic que es tracten com a exposicions enfront de l’administració central d’acord amb l’apartat 4 de l’article 82;
c) Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83;
d) Els títols de deute emesos per organitzacions internacionals als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 84.
3. En relació amb la lletra c de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per entitats inclouen:
a) Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals diferents dels títols de deute a què es refereix la lletra a de l’apartat 2;
b) Els títols de deute emesos per ens del sector públic, quan les exposicions davant d’aquests ens es tracten d’acord amb els apartats 1 i 2 de l’article 82;
c) Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament diferents d’aquells als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83.
4. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible títols de deute emesos per altres entitats sense avaluació creditícia efectuada per una ECAI, sempre que els títols de deute compleixen totes les condicions següents:
a) Cotitzen en un mercat organitzat reconegut;
b) Estan classificats com a deute no subordinat;
c) Totes les altres emissions qualificades de la mateixa entitat emissora amb la mateixa prelació tenen assignada una avaluació creditícia efectuada per una ECAI que l’AFA ha determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions davant d’entitats o les exposicions a curt termini a què es refereix la secció segona;
d) L’entitat creditora no té informació que indiqui que l’emissió mereix una avaluació creditícia inferior a la indicada a la lletra c;
e) La liquiditat de mercat de l’instrument és suficient per a aquest fi.
5. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible accions o participacions d’organismes d’inversió col·lectiva quan es compleixen totes les condicions següents:
a) Les accions o participacions tenen una cotització pública diària;
b) Els organismes d’inversió col·lectiva es limiten a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4;
c) Els organismes d’inversió col·lectiva reuneixen les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 98. En el cas d’organismes d’inversió col·lectiva que inverteixen en accions o participacions d’un altre organisme d’inversió col·lectiva, les condicions establertes en el paràgraf primer, lletres a a c, han de ser així mateix aplicables a l’organisme d’inversió col·lectiva subjacent. La utilització d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per cobrir inversions permeses no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.
6. Als efectes del que disposa l’apartat 5, si un organisme d’inversió col·lectiva (“l’OIC original”) o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no es limiten a invertir en instruments admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus mandats respectius. Quan un organisme d’inversió col·lectiva subjacent posseeix organismes d’inversió col·lectiva subjacents propis, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en l’OIC original com a garantia real admissible sempre que apliquin la metodologia indicada en el paràgraf primer. En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:
a) Ha de calcular el valor total dels actius no admissibles;
b) Quan l’import obtingut d’acord amb la lletra a és negatiu, ha de deduir el valor absolut d’aquest import del valor total dels actius admissibles.
7. En relació amb les lletres b a e de l’apartat 1, quan un valor té assignades dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar l’avaluació menys favorable. En els casos en què un valor té assignades més de dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar les dos avaluacions més favorables. Quan les dos avaluacions creditícies més favorables són diferents, les entitats han d’aplicar la menys favorable de totes dos.

Article 114

Sentències
1. A més de les garanties previstes en l’article 113, quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que estableix l’article 134, l’entitat pot utilitzar com a garanties reals admissibles els elements següents:
a) Accions o bons convertibles que no estan inclosos en un índex borsari principal però que cotitzen en una borsa de valors reconeguda;
b) Accions o participacions en organismes d’inversió col·lectiva, sempre que es compleixen els dos requisits següents:
i) Que les accions o participacions tinguin una cotització pública diària;i.
i) Que els organismes d’inversió col·lectiva es limitin a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4 de l’article 113, i en els elements previstos en la lletra a d’aquest paràgraf. En el cas que un OIC inverteixi en accions o participacions d’un altre OIC, les condicions de les lletres a i b d’aquest apartat s’han d’aplicar així mateix a l’OIC subjacent. L’ús d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per tal de cobrir inversions en actius admissibles no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.
2. Si l’organisme d’inversió col·lectiva o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no estan limitats a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4 de l’article 113 i en els elements previstos en la lletra a de l’apartat 1, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus respectius mandats. En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:
a) Ha de calcular el valor total dels actius no admissibles;
b) Quan l’import obtingut d’acord amb la lletra a és negatiu, ha de deduir el valor absolut d’aquest import del valor total dels actius admissibles.

Article 115 — Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

Sentències

Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible els altres béns i drets següents:

a) Dipòsits d’efectiu en una entitat tercera o instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per una entitat tercera no en custòdia i pignorats en favor de l’entitat creditora;
b) Pòlisses d’assegurança de vida pignorades en favor de l’entitat creditora;
c) Instruments emesos per entitats terceres que hagin de ser recomprats per aquestes entitats quan se’ls sol·liciti.

Article 116 — Proveïdors de cobertura admissibles segons tots els mètodes

Sentències
1. Les entitats poden recórrer als següents proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals:
a) Administracions centrals i bancs centrals;
b) Administracions regionals o autoritats locals;
c) Bancs multilaterals de desenvolupament;
d) Organitzacions internacionals, quan les exposicions enfront d’aquestes organitzacions reben una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 83;
e) Ens del sector públic, quan als crèdits enfront d’aquests ens se’ls aplica el tractament que preveu l’article 82;
f) Entitats, així com les exposicions davant d’entitats financeres que reben el mateix tractament que les exposicions enfront d’entitats d’acord amb l’apartat 6 de l’article 85;
g) Altres empreses, incloses empreses matrius, filials i associades de l’entitat, sempre que aquestes altres empreses disposin d’una avaluació creditícia assignada per una ECAI;
h) Entitats de contrapartida central qualificades.
2. L’AFA ha de mantenir i publicar la llista de les entitats financeres que es consideren proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals conforme al que disposa la lletra f de l’apartat 1, o els criteris que guien la determinació d’aquests proveïdors admissibles de cobertura, juntament amb una descripció dels requisits prudencials aplicables.

Article 117

Sentències

Les entitats poden utilitzar garanties com a cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals.

Article 118 — Tipus admissibles de derivats de crèdit

Sentències
1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible els tipus de derivats de crèdit següents, així com els instruments que poden estar compostos per aquests derivats de crèdit o ser similars a la pràctica des del punt de vista econòmic:
a) Permutes de cobertura per impagament;
b) Permutes de rendiment total;
c) Bons vinculats a crèdit, en la mesura del seu finançament en efectiu. Quan una entitat compra cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitza com a renda neta els pagaments nets rebuts en concepte de l’operació de permuta, però no comptabilitza el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o mitjançant un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.
2. Quan una entitat du a terme una cobertura interna mitjançant un derivat de crèdit, perquè la cobertura es consideri admissible a efectes del que disposa aquesta secció el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació s’ha de transferir a la vegada a un tercer o a tercers. Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna d’acord amb el paràgraf primer, i sempre que s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes que s’estableixen en els articles 130 a 148 per al càlcul de les exposicions ponderades per risc quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.

Article 118 bis — Tipus admissibles de derivats sobre renda variable

Sentències
1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible derivats sobre renda variable que siguin permutes de rendiment total, o similars en la pràctica des del punt de vista econòmic, únicament amb la finalitat de dur a terme cobertures internes. Quan una entitat compri cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitzi com a ingressos nets els pagaments nets rebuts per la permuta, però no comptabilitzi el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.
2. Quan una entitat dugui a terme una cobertura interna mitjançant un derivat sobre renda variable, perquè la cobertura interna es consideri cobertura del risc de crèdit admissible a efectes del que disposa aquest capítol, el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació ha de transferir-se al seu torn a un tercer o tercers. Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna segons el paràgraf primer i s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes establertes als articles 130 a 148 per al càlcul dels imports ponderats pel risc de les exposicions i les pèrdues esperades quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.

Article 119

Sentències

Els acords de compensació d’operacions de balanç, diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si es compleixen els requisits següents:

a) Els acords són jurídicament vàlids i eficaços en tots els territoris pertinents, fins i tot en cas d’insolvència o fallida de la contrapart;
b) L’entitat pot determinar en tot moment els actius i passius subjectes als referits acords;
c) L’entitat supervisa i controla de forma contínua els riscos associats a la resolució de la cobertura del risc de crèdit;
d) L’entitat supervisa i controla les exposicions pertinents en termes nets i de forma contínua.

Article 120

Sentències

Els acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si les garanties reals aportades en virtut dels acords satisfan tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4 de l’article 121 i es compleixen, a més, els requisits següents:

a) Els acords són jurídicament vàlids i eficaços en tots els territoris pertinents, fins i tot en cas d’insolvència o fallida de la contrapart;
b) Els acords donen a la part que no incorre en impagament el dret a cancel·lar i liquidar oportunament, en cas d’impagament, qualsevol operació recollida en l’acord, fins i tot en el supòsit d’insolvència o de fallida de la contrapart;
c) Els acords permeten la compensació de les pèrdues i els guanys resultants de les operacions liquidades en compliment d’un acord, de manera que una part degui a l’altra un únic import net.

Article 121 — Requisits aplicables a les garanties reals de naturalesa financera

Sentències
1. Les garanties reals de naturalesa financera i l’or es consideren garanties reals admissibles d’acord amb tots els mètodes, sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4.
2. No hi ha d’haver una correlació positiva elevada entre la qualitat creditícia del deutor i el valor de la garantia real. En cas que el valor de la garantia real es redueixi significativament, això no implica per si sol un deteriorament important de la qualitat creditícia del deutor. En el cas que la qualitat creditícia del deutor arribés a ser crítica, aquest fet no implica per si sol una reducció significativa del valor de la garantia real. No es consideren garanties reals admissibles els valors emesos pel deutor ni per qualsevol entitat vinculada del grup. No obstant això, les emissions de bons garantits del mateix deutor que s’ajustin als termes de l’article 95 es consideren garanties reals admissibles quan s’han constituït com a garantia per a una operació de recompra i sempre que es compleixi el que disposa el paràgraf primer.
3. Les entitats han de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat dels acords sobre garantia real d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la garantia real i han de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat. Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents. Les entitats bancàries han de dur a terme aquest estudi de nou quan és necessari per garantir-ne la contínua aplicabilitat.
4. Les entitats han de satisfer els requisits operatius següents:
a) Documentar adequadament els acords sobre garantia real i establir un procediment clar i sòlid que permet la ràpida execució de la garantia real;
b) Fer servir procediments i processos adequats per al control dels riscs derivats de l’ús de garanties reals, inclosos els derivats de la ineficàcia o disminució de la cobertura del risc de crèdit, els riscos de valoració, els riscos associats a l’extinció de la cobertura del risc de crèdit, el risc de concentració derivat de l’ús de garanties reals i la interacció amb el perfil general de risc de l’entitat;
c) Disposar de polítiques i pràctiques documentades en relació amb els tipus i imports de garantia real acceptats;
d) Calcular el valor de mercat de la garantia real i la de revaluar en conseqüència almenys una vegada cada semestre, així com sempre que l’entitat té motius per considerar que s’ha produït una disminució considerable del seu valor de mercat;
e) Quan la garantia real està dipositada en un tercer, han d’adoptar les mesures oportunes per assegurar que aquest tercer manté la garantia real segregada dels seus propis actius;
f) S’han d’assegurar de destinar recursos suficients a la gestió ordenada d’acords de reposició del marge amb les contraparts en contractes de derivats OTC i de finançament de valors, que es mesura en termes d’oportunitat i exactitud de les peticions de marges efectuades i de terminis de resposta a les peticions de marges rebudes;
g) Adoptar polítiques de gestió de les garanties amb vista al control, la vigilància i la informació en relació amb el següent:
i) Els riscs als quals es troben exposades com a conseqüència dels acords de reposició del marge;i.
i) El risc de concentració pel que fa a tipus concrets d’actius aportats com a garantia;ii.
i) La reutilització de garanties i els possibles dèficits de liquiditat originats per la reutilització de les garanties reals prestades per les contraparts;i.
v) La cessió de drets sobre les garanties reals prestades a les contraparts.
5. A més de complir tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4, perquè les garanties reals de naturalesa financera siguin admissibles d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, el venciment residual de la cobertura ha de ser almenys equivalent al venciment residual de l’exposició.

Article 122 — Requisits aplicables a les garanties reals sobre béns immobles

Sentències
1. Els béns immobles només es consideren garanties reals admissibles quan es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 6.
2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de complir-se les condicions següents:
a) La hipoteca o la càrrega han de ser jurídicament vàlides i eficaces en tots els territoris pertinents en el moment de la conclusió del conveni de crèdit i han de registrar-se en el seu temps i forma corresponents;
b) S’han d’haver complert tots els requisits legals per a l’establiment de la garantia;
c) L’acord de cobertura i el procediment jurídic en què se sustenta permeten a l’entitat liquidar el valor de la cobertura en un termini raonable.
3. En relació amb el seguiment del valor dels béns immobles, han de complir-se les condicions següents:
a) Les entitats han de verificar el valor del bé amb freqüència i, com a mínim, un cop l’any, quan es tracta de béns immobles comercials, i un cop cada tres anys en el cas de béns immobles residencials. S’ha d’efectuar una verificació més freqüent quan les condicions del mercat poden experimentar variacions significatives;
b) La valoració del bé es revisa quan la informació disponible indica que el seu valor pot haver disminuït de forma significativa respecte dels preus generals del mercat i l’ha de realitzar un taxador que tingui les qualificacions, les capacitats i l’experiència necessàries per efectuar una taxació i que sigui independent del procediment de decisió creditícia. Per als préstecs que superin 3.000.000 d’EUR o el 5% dels fons propis de l’entitat, la valoració del bé ha de ser revisada per un taxador independent almenys un cop cada tres anys. S’estableix un període transitori de 24 mesos des de l’entrada en vigor del comunicat tècnic a què fa referència l’apartat 4 per poder portar a terme les taxacions dels immobles elegibles en garantia dels préstecs atorgats abans de l’entrada en vigor del Reglament. Les entitats poden utilitzar mètodes estadístics per verificar el valor del bé i determinar els béns que necessitin una nova valoració.
4. Pel que fa a la valoració de béns immobles prevista en la segona frase de la lletra b de l’apartat 3, aquesta valoració ha de ser realitzada per un taxador independent en un valor igual al valor de mercat o a l’hipotecari. L’entitat ha d’exigir al taxador independent que documenti el valor de mercat o el valor hipotecari d’una manera clara i transparent, així com que no tingui en compte elements especulatius en la taxació del valor hipotecari. L’AFA ha d’emetre un comunicat tècnic on s’especifiqui els criteris metodològics que han de seguir els taxadors homologats al Principat d’Andorra en la realització de les taxacions indicades en la lletra b de l’apartat 3, així com concretar els requisits d’independència que han de complir els taxadors homologats al Principat d’Andorra.
5. Les entitats han de documentar amb claredat els tipus de béns immobles residencials i comercials que accepten i les seves polítiques de préstec al respecte.
6. Les entitats han de disposar de procediments per verificar que el bé immoble pres com a cobertura del risc de crèdit està adequadament assegurat contra el risc de danys.

Article 123 — Requisits aplicables als drets de cobrament

Sentències
1. Els drets de cobrament es consideren garanties reals admissibles sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 i 3.
2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de satisfer les condicions següents:
a) El mecanisme jurídic pel qual es presta la garantia real en favor d’una entitat creditora ha de ser sòlid i eficaç i ha de garantir que aquesta última té drets inqüestionables sobre la garantia real, inclòs el dret als ingressos procedents de la venda d’aquesta garantia;
b) Les entitats han d’adoptar totes les mesures necessàries per complir els requisits locals aplicables per a l’execució de la garantia. Les entitats creditores tenen un dret de prelació de primer grau sobre la garantia real, tot i que aquests drets poden seguir estant supeditats als drets dels creditors que tenen la condició de privilegiats en virtut de les disposicions legislatives;
c) Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient, que confirma l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents;
d) Han de documentar adequadament els acords sobre garantia real i han d’establir un procediment clar i sòlid que permeti la ràpida execució de la garantia real;
e) Han d’establir procediments que garanteixen l’observança de totes les condicions jurídiques pertinents per a la declaració d’impagament del prestatari i la ràpida execució de la garantia real;
f) En cas de dificultats financeres o impagament del prestatari, l’entitat ha d’estar facultada per alienar o cedir els drets de cobrament a tercers sense el consentiment dels deutors d’aquests drets.
3. Pel que fa a la gestió del risc, han de complir-se les condicions següents:
a) L’entitat ha de comptar amb un procediment sòlid per determinar el risc de crèdit associat als drets de cobrament. Aquest procediment ha d’incloure l’anàlisi del negoci del prestatari i del sector econòmic en el qual opera, així com el tipus de clients amb els quals negocia. Quan l’entitat bancària utilitza informació facilitada pel seu prestatari per avaluar el risc de crèdit dels seus clients, ha d’examinar les pràctiques creditícies del prestatari per tal de contrastar-ne la solidesa i credibilitat;
b) La diferència entre la quantia de l’exposició i el valor dels drets de cobrament ha de reflectir tots els factors oportuns, inclòs el cost de cobrament, el grau de concentració en el conjunt dels drets de cobrament pignorats per un únic prestatari i el risc de concentració potencial, pel que fa al total de les exposicions de l’entitat, que supera el controlat mitjançant la metodologia general de l’entitat. L’entitat ha de mantenir un procés de seguiment continu adequat per als drets de cobrament. A més, s’ha d’examinar periòdicament l’observança de les clàusules dels contractes de préstec, les limitacions mediambientals i altres requisits legals;
c) Els drets de cobrament pignorats per un prestatari han d’estar diversificats i no han de presentar una correlació indeguda amb aquest prestatari. En cas d’una correlació positiva elevada, les entitats han de tenir en compte els riscs concomitants en establir els marges per al conjunt de garanties reals;
d) Les entitats no han d’utilitzar drets de cobrament procedents de persones vinculades al prestatari, incloses empreses filials i empleats, com a cobertura del risc de crèdit admissible;
e) L’entitat ha de comptar amb un procediment documentat de percepció de drets de cobrament en situacions de dificultat. Ha de disposar dels serveis necessaris per fer-ho, encara que la tasca de cobrament correspongui generalment al prestatari.

Article 124

Sentències

Les entitats han de tractar les exposicions derivades de les operacions d’arrendament com a exposicions garantides pel tipus de bé arrendat, sempre que es compleixen els requisits següents:

a) Se satisfacin les condicions establertes a l’article 122 perquè el tipus de bé arrendat sigui admissible com a garantia real;
b) L’arrendador dugui a terme una sòlida gestió del risc d’acord amb l’ús que es dona a l’actiu, la seva ubicació, la seva antiguitat i la seva obsolescència prevista, fet que inclou un adequat control del valor de la garantia real;
c) L’arrendador té la titularitat legal sobre el bé i estigui capacitat per exercir oportunament els seus drets com a propietari del bé;
d) La diferència entre el valor de l’import sense amortitzar i el valor de mercat de la garantia no sigui tan elevada que se sobreestimi en excés la reducció del risc de crèdit atribuïda als béns arrendats.

Article 125 — Requisits aplicables a altres béns i drets utilitzats com a garantia real

Sentències
1. Els dipòsits d’efectiu en una entitat tercera o els instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per una entitat tercera poden optar al tractament que s’estableix a l’apartat 1 l’article 140, si es compleixen totes les condicions següents:
a) El crèdit del prestatari enfront de l’entitat tercera és públicament pignorat o cedit a l’entitat creditora i aquesta pignoració o cessió és jurídicament vàlida i eficaç en totes les jurisdiccions pertinents i és incondicional i irrevocable;
b) Es notifica a l’entitat tercera la pignoració o cessió;
c) Arran de la notificació, l’entitat tercera únicament pot efectuar pagaments a l’entitat creditora o, amb el consentiment previ de l’entitat creditora, a tercers.
2. Les pòlisses d’assegurança de vida pignorades en favor de l’entitat bancària creditora han de ser admissibles com a garantia real quan es reuneixen totes les condicions següents:
a) La pòlissa d’assegurança de vida és públicament pignorada o cedida a l’entitat bancària creditora;
b) Es notifica a l’empresa proveïdora de l’assegurança de vida la pignoració o cessió i, arran de la notificació, l’empresa no pot pagar els imports deguts d’acord amb el contracte, sense el consentiment de l’entitat creditora;
c) L’entitat creditora té dret a cancel·lar la pòlissa i rebre el valor de rescat en cas d’impagament del prestatari;
d) L’entitat creditora és informada de qualsevol impagament en el marc de la pòlissa en què incorre el titular d’aquesta última;
e) La cobertura del risc de crèdit s’ha d’estendre fins al venciment del préstec. Si això no és possible, per concloure la cobertura de la pòlissa abans del venciment del préstec, l’entitat ha de garantir que els fluxos d’efectiu derivats de la pòlissa d’assegurança li serveixen de garantia fins al venciment del conveni de crèdit;
f) La pignoració o cessió ha de ser jurídicament efectiva i vinculant en totes les jurisdiccions pertinents en el moment de la subscripció del conveni de crèdit;
g) El valor de rescat ha de ser declarat per l’empresa proveïdora de l’assegurança de vida i no és reductible;
h) L’empresa proveïdora de l’assegurança de vida paga oportunament el valor de rescat quan així li és sol·licitat;
i) No es pugui reclamar el valor del rescat sense el consentiment previ de l’entitat;
j) L’empresa proveïdora de l’assegurança de vida està subjecta a supervisió per una autoritat competent d’un país tercer i les disposicions de reglamentació i supervisió són almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra.

Article 126 — Requisits comuns a les garanties personals i als derivats de crèdit

Sentències
1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 127, la cobertura del risc de crèdit basada en garanties personals i derivats de crèdit es considera cobertura del risc de crèdit admissible sempre que es compleixen les condicions següents:
a) La cobertura del risc de crèdit és directa;
b) L’abast de la cobertura del risc de crèdit està definida amb claredat i és inqüestionable;
c) La cobertura del risc de crèdit no conté cap clàusula que si es compleix s’escapi del control directe del creditor, i:
i) Permet al proveïdor de cobertura cancel·lar unilateralment aquesta cobertura;i.
i) Incrementa el cost efectiu de la protecció com a resultat del deteriorament de la qualitat creditícia de l’exposició protegida;ii.
i) Pot impedir que el proveïdor de cobertura estigui obligat a pagar puntualment en cas que el deutor original no aboni qualsevol pagament degut, o quan ha expirat el contracte d’arrendament financer a l’efecte del reconeixement dels valors residuals garantits d’acord amb l’apartat 7 de l’article 100;i.
v) Pot permetre que el proveïdor de cobertura redueixi el venciment de la cobertura del risc de crèdit;
d) La cobertura del risc de crèdit és jurídicament vàlida i eficaç en totes les jurisdiccions pertinents en el moment de la conclusió del conveni de crèdit.
2. L’entitat ha de demostrar a l’AFA que posseeix sistemes per gestionar possibles concentracions de riscs degudes a la seva utilització de garanties personals o derivats de crèdit. L’entitat ha de poder demostrar, a criteri de l’AFA, que la seva estratègia en matèria d’utilització de derivats de crèdit i garanties personals resulta adequada amb la gestió del seu perfil general de risc.
3. L’entitat ha de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat de la seva cobertura del risc de crèdit amb garanties personals d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la cobertura del risc de crèdit i ha de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat. Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat de la cobertura del risc de crèdit en totes les jurisdiccions pertinents. Han de repetir aquesta anàlisi quan sigui necessari per garantir-ne la contínua exigibilitat.

Article 127 — Contragaranties d’emissors sobirans i d’altres ens del sector públic

Sentències
1. Les entitats poden considerar que les exposicions a què es refereix l’apartat 2 estan protegides per una garantia proporcionada per les entitats enumerades en aquest mateix apartat, sempre que es compleixin les condicions següents:
a) La contragarantia cobreix tots els elements de risc de crèdit del crèdit considerat;
b) Tant la garantia original com la contragarantia compleixen tots els requisits aplicables a les garanties personals que preveuen l’article 126 i l’apartat 1 de l’article 128, excepte l’obligació que la contragarantia sigui directa;
c) La cobertura és sòlida i no hi ha proves històriques que indiquin que la cobertura de la contragarantia sigui menys eficaç que la proporcionada per una garantia personal directa de l’entitat en qüestió.
2. El tractament que preveu l’apartat 1 s’ha d’aplicar a les exposicions cobertes per una garantia que estigui contragarantida per una de les entitats següents:
a) Administracions centrals o bancs centrals;
b) Administracions regionals o autoritats locals;
c) Ens del sector públic, sempre que els crèdits enfront d’aquests ens s’assimilin a crèdits enfront de l’administració central, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 82;
d) Bancs multilaterals de desenvolupament o organitzacions internacionals als quals s’apliqui una ponderació de risc del 0%, en virtut del que disposen l’apartat 2 de l’article 83 i l’article 84, respectivament;
e) Ens del sector públic, quan s’aplica als crèdits enfront d’aquests ens el tractament que preveuen els apartats 1 i 2 de l’article 82.
3. Les entitats han d’aplicar també el tractament que preveu l’apartat 1 a les exposicions contragarantides per entitats diferents de les enumerades en l’apartat 2, si la contragarantia de l’exposició està, per la seva banda, garantida directament per una de les entitats enumerades i es compleixen les condicions previstes en l’apartat 1.

Article 128 — Requisits addicionals aplicables a les garanties personals

Sentències
1. Les garanties personals han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit quan, a més dels requisits que estableixi l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:
a) En cas d’incompliment o impagament de la contrapart, l’entitat creditora té dret a emprendre accions oportunament contra el garant respecte a pagaments pendents relatius al crèdit respecte del qual es proporciona la cobertura, i el pagament pel garant no estigui supeditat al fet que l’entitat creditora emprèn prèviament accions legals contra el deutor.Quan hi hagi una garantia personal que cobreixi préstecs hipotecaris sobre immobles residencials, els requisits enunciats en l’incís iii, de la lletra c, de l’apartat 1, de l’article 126, i en l’apartat 1 d’aquesta lletra només s’han de complir en un termini de 24 mesos;
b) La garantia ha de ser una obligació expressa i per escrit que assumeix el garant;
c) Ha de complir una de les dos condicions següents:
i) La garantia ha de cobrir tots els tipus de pagaments que el deutor estigui obligat a efectuar en relació amb el crèdit; oi.
i) Quan determinats tipus de pagaments estan exclosos de la garantia, l’entitat creditora ha d’ajustar el valor de la garantia per tal de reflectir la limitació de la cobertura.
2. En el cas de les garanties proporcionades en el context de sistemes de garantia recíproca o proporcionades o contragarantides per les entitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 127, es considera que es compleixen els requisits de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article quan es compleixi qualsevol de les dos condicions següents:
a) Que l’entitat creditora tingui dret a obtenir oportunament un pagament provisional del garant que reuneixi les dos condicions següents:
i) Que representi una estimació sòlida de l’import de la pèrdua que probablement ha de patir l’entitat creditora, incloses les pèrdues resultants d’impagament d’interessos i altres tipus de pagaments que el prestatari està obligat a efectuar;i.
i) Que sigui proporcional a la cobertura derivada de la garantia;
b) Que l’entitat creditora pugui demostrar, a criteri de l’AFA, que els efectes de la garantia, que ha de cobrir així mateix les pèrdues resultants de l’impagament d’interessos i altres tipus de pagaments que el prestatari estigui obligat a efectuar, justifiquen aquest procediment.

Article 129 — Requisits addicionals per a derivats de crèdit

Sentències
1. Els derivats de crèdit han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals quan, a més dels requisits que estableix l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:
a) Els esdeveniments de crèdit especificats en el contracte de derivat de crèdit han d’incloure:
i) L’impagament dels imports vençuts en virtut de l’obligació subjacent que estigui en vigor en el moment del dit impagament, amb un període de gràcia que sigui igual al període de gràcia de l’obligació subjacent o inferior a aquest període;i.
i) La fallida, insolvència o incapacitat del deutor de respondre als seus deutes, o el seu impagament o l’acceptació per escrit de la seva incapacitat generalitzada per satisfer al seu venciment, així com esdeveniments similars,ii.
i) La reestructuració de l’obligació subjacent que impliqui la condonació o l’ajornament del pagament del principal, els interessos o les comissions i que doni lloc a un esdeveniment de pèrdua sobre crèdit;
b) En el cas dels derivats de crèdit que permetin la liquidació en efectiu:
i) L’entitat ha de comptar amb un sòlid procediment de valoració que permeti estimar fefaentment la pèrdua;i.
i) L’entitat ha d’establir amb exactitud el període durant el qual es poden obtenir valoracions de l’obligació subjacent després de l’esdeveniment de crèdit;
c) En els casos en què, per procedir a la liquidació, sigui necessari que el comprador de la cobertura tingui el dret i la capacitat de transferir l’obligació subjacent al proveïdor d’aquesta, les condicions de l’obligació subjacent han de preveure expressament la impossibilitat que el consentiment preceptiu per dur a efecte aquesta transferència pugui ser denegat sense motiu justificat;
d) La identitat de les parts responsables de determinar si ha passat o no un esdeveniment de crèdit ha de quedar establerta clarament;
e) La determinació de l’esdeveniment de crèdit no ha de ser competència exclusivament del proveïdor de la cobertura;
f) El comprador de la cobertura ha de tenir el dret i la capacitat d’informar el proveïdor de cobertura sobre l’aparició d’un esdeveniment de crèdit. Quan els esdeveniments de crèdit no incloguin la reestructuració de l’obligació subjacent descrita a l’incís iii de la lletra a, la cobertura del risc de crèdit pot, no obstant això, considerar-se admissible sempre que s’efectuï una reducció del seu valor d’acord amb el que especifica l’apartat 2 de l’article 141.
2. Els desfasaments entre l’obligació subjacent i l’obligació de referència del derivat de crèdit o entre l’obligació subjacent i l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, únicament es permeten quan es compleixin les condicions següents:
a) L’obligació de referència o l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, segons el cas, és de rang similar o subordinat al de l’obligació subjacent;
b) L’obligació subjacent i l’obligació de referència o l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, segons el cas, tenen un mateix deutor, i hi ha clàusules d’impagament encreuat o clàusules d’acceleració encreuada legalment exigibles.

Article 130 — Bons vinculats a crèdits

Sentències

Les inversions en bons vinculats a crèdit emesos per l’entitat creditora es poden considerar garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars de conformitat amb els articles 130 a 140, sempre que la permuta de cobertura per impagament incorporada en el bo vinculat a crèdit sigui admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals. A l’efecte de determinar si la permuta de cobertura per impagament incorporada en un bo vinculat a crèdit és admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, l’entitat pot considerar que es compleix la condició especificada en la lletra c de l’apartat 6 de l’article 110.

Article 131 — Compensació d’operacions de balanç

Sentències

Els préstecs i dipòsits en l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç han de ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars respecte d’aquells préstecs i dipòsits de l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç que estiguin denominats en la mateixa divisa.

Article 132

Sentències
1. Quan les entitats calculen el “valor d’exposició plenament ajustat” ( E *) corresponent a les exposicions subjectes a un acord marc de compensació admissible relatiu a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de matèries primeres en préstec o altres operacions vinculades al mercat de capitals, han de calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies, segons s’exposa en els articles 134 a 137 en relació amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera. L’ús del mètode d’estimacions pròpies està subjecte a les mateixes condicions i requisits aplicables al mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.
2. A l’efecte del càlcul d’ E *, les entitats:
a) Han de calcular la posició neta en cada grup de valors o en cada tipus de matèria primera sostraient l’import esmentat en l’incís ii de l’import esmentat en l’incís i següents:
i) El valor total d’un grup de valors o de primeres matèries del mateix tipus prestats, venuts o lliurats conforme a l’acord marc de compensació;i.
i) El valor total d’un grup de valors o de primeres matèries del mateix tipus presos en préstec, comprats o rebuts de conformitat amb l’acord marc de compensació;
b) Han de calcular la posició neta en cada divisa diferent de la divisa de liquidació de l’acord marc de compensació sostraient l’import esmentat en l’incís ii de l’import esmentat en l’incís i següents:
i) La suma del valor total dels valors denominats en aquesta divisa prestats, venuts o lliurats conforme a l’acord marc de compensació i l’import en efectiu en aquesta divisa prestat o cedit conforme amb el dit acord;i.
i) La suma del valor total dels valors denominats en aquesta divisa presos en préstec, comprats o rebuts de conformitat amb l’acord marc de compensació i l’import en efectiu en aquesta divisa pres en préstec o rebut conforme amb l’esmentat acord;
c) Han d’aplicar l’ajust de volatilitat adequat per a un determinat grup de valors o posició d’efectiu al valor absolut de la posició neta, positiva o negativa, en els valors d’aquest grup;
d) Han d’aplicar l’ajust de volatilitat per risc de tipus de canvi (HFX) al valor absolut de la posició neta, positiva o negativa, en cada divisa, a excepció de la divisa de liquidació de l’acord marc de compensació.
3. Les entitats han de calcular E* d’acord amb la fórmula següent: En què:Ei= el valor de cada exposició individual “i”, integrada en l’acord, que s’aplicaria en absència de la cobertura del risc de crèdit, quan l’entitat ha de calcular les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndardCi= el valor dels valors de cada grup o de les matèries primeres del mateix tipus presos en préstec, comprats o rebuts, o de l’efectiu pres en préstec o rebut respecte de cada exposició “I”Ejsec= la posició neta (positiva o negativ.
a) en un determinat grup de valors “j”Ekfx= la posició neta (positiva o negativ.
a) en una determinada divisa, a excepció de la divisa de liquidació de l’acord calculada d’acord amb la lletrabde l’apartat 2Hjsec= l’ajust de volatilitat adequat per a un determinat grup de valors “j”Hkfx= l’ajust de volatilitat per risc de tipus de canvi per a la divisa “k” 4. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc respecte d’operacions de recompra o operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de primeres matèries en préstec, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, cobertes per acords marc de compensació, l’entitat ha d’utilitzar E *, calculada d’acord amb l’apartat 3, com el valor de l’exposició davant la contrapart resultant de les operacions subjectes a l’acord marc de compensació a efectes de l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de conformitat amb el mètode estàndard.
5. Als efectes dels apartats 2 i 3, per “grup de valors” s’entén els valors emesos per una mateixa entitat, amb la mateixa data d’emissió i el mateix venciment i subjectes a les mateixes condicions i els mateixos períodes de liquidació que els indicats en els articles 135 i 136, segons escaigui.

Article 133 — Mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera

Sentències
1. Les entitats únicament poden utilitzar el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera quan calculin les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard. No s’han d’utilitzar alhora el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera i el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.
2. D’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han d’assignar a les garanties reals de naturalesa financera admissibles un valor igual al seu valor de mercat determinat d’acord amb la lletra d de l’apartat 4, de l’article 121.
3. Les entitats han d’aplicar a les fraccions dels valors d’exposició que estan cobertes pel valor de mercat d’una garantia real admissible, la ponderació de risc que s’assignin d’acord amb la secció segona si l’entitat creditora tingués una exposició directa enfront de l’instrument que serveix de garantia. A aquests efectes, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del seu valor, i no al valor d’exposició que s’indica a l’apartat 1 de l’article 77. La ponderació de risc de la part garantida ha de ser com a mínim del 20%, excepte en les condicions previstes en els apartats 4 a 6. Les entitats han d’aplicar a la resta de l’exposició la ponderació de risc que assignen a una exposició no garantida davant de la contrapart, d’acord amb la secció segona.
4. Les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 0% a la part garantida de l’exposició derivada d’operacions de recompra i operacions de préstec de valors o d’operacions de crèdit de valors que compleixin els criteris de l’article 138. Si la contrapart de l’operació no és un participant essencial en el mercat, s’ha d’assignar una ponderació de risc del 10%.
5. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició determinats d’acord amb la secció cinquena corresponents als instruments derivats enumerats en l’annex II i subjectes a la valoració diària a preus de mercat que es garanteixin mitjançant efectiu o instruments assimilats a l’efectiu quan no hi ha desfasaments de divises. S’ha d’aplicar una ponderació de risc del 10%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició de les operacions que es garanteixin mitjançant títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals, als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona.
6. Pel que fa a operacions diferents de les previstes en els apartats 4 i 5, les entitats es poden assignar una ponderació de risc del 0% quan l’exposició i la garantia real estiguin denominades en la mateixa divisa i concorri una de les dos circumstàncies següents:
a) Que la garantia sigui un dipòsit d’efectiu o un instrument assimilat a l’efectiu;
b) Que la garantia consisteixi en títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals als quals es pot assignar una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 80 i el que el seu valor de mercat ha estat descomptat en un 20%.
7. Als efectes dels apartats 5 i 6 es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:
a) Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals, quan les exposicions enfront d’aquestes administracions rebin el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central en el territori on estiguin establertes, d’acord amb l’article 81;
b) Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament als quals s’assigni una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83;
c) Els títols de deute emesos per organitzacions internacionals als quals s’assigni una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 84;
d) Els títols de deute emesos per ens del sector públic que es tractin com a exposicions enfront de l’administració central d’acord amb l’apartat 2 de l’article 82.

Article 134 — Mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

Sentències
1. A fi d’atendre la volatilitat dels preus, a l’hora de valorar les garanties a efectes del mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera les entitats han d’aplicar els ajustos de volatilitat que preveuen els articles 135 a 138. Quan la garantia real estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què estigui denominada l’exposició subjacent, les entitats han d’afegir a l’ajust de volatilitat que correspon a la garantia real un altre ajust que reflecteixi la volatilitat de la divisa d’acord amb el que disposen els articles 135 a 138. En el cas de les operacions amb derivats OTC cobertes per acords de compensació reconeguts per les autoritats competents d’acord amb la secció cinquena, les entitats han d’aplicar un ajust de volatilitat que reflecteixi la volatilitat de la divisa quan hi ha desfasaments entre la moneda de la garantia real i la divisa de liquidació. Fins i tot en cas que intervinguin divises múltiples en les operacions cobertes per l’acord de compensació, les entitats han d’aplicar un únic ajust de volatilitat.
2. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (CVA) de la manera següent: CVA=Cx (1 –HC–Hf.
x) En què: C= el valor de la garantia realHc= l’ajust de volatilitat adequat per a la garantia real, calculat d’acord amb els articles 135 i 138Hfx= l’ajust de volatilitat adequat per al desfasament de divises, calculat d’acord amb els articles 135 i 138 Les entitats han d’utilitzar la fórmula prevista en aquest apartat a l’hora de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat per a totes les operacions, a excepció de les que estiguin subjectes a acords marc de compensació reconeguts, a les quals s’ha d’aplicar el que disposa l’article 132.
3. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (EVA) de la manera següent: EVA=Ex (1 +HE) En què: E= el valor d’exposició tal com es determinaria d’acord amb la secció segona, si l’exposició no estigués garantidaHE= l’ajust de volatilitat adequat per a l’exposició, calculat d’acord amb els articles 135 i 138 Pel que fa a les operacions amb instruments derivats OTC, les entitats han de calcular l’EVA de la manera següent: EVA=E.
4. A l’efecte del càlcul d’E en l’apartat 3, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del valor de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I, i no al valor d’exposició que indica l’apartat 1 de l’article 77;
5. Les entitats han de calcular el valor plenament ajustat de l’exposició ( E *) prenent en consideració tant la volatilitat com els efectes de reducció del risc de la garantia real, de la manera següent: $$E^{*} = max\left\{ 0;E_{VA} - C_{VAM} \right\}$$ En què: $$E_{VA}$$= valor ajustat per la volatilitat de l’exposició tal com es calcula en l’apartat 3;$$C_{VAM}$$=CVAsotmès a un nou ajust per qualsevol desfasament de venciment d’acord amb el que es disposa en els articles 144 a 146. En el cas de les operacions amb derivats OTC, les entitats que utilitzin els mètodes establerts en els articles 172 a 180 han de tenir en compte els efectes de reducció del risc de la garantia real d’acord amb el que disposen els articles 172 a 180, segons correspongui.
6. Les entitats poden calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor que preveu l’article 135 o el mètode d’estimacions pròpies que preveu l’article 136. No obstant això, quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat, ha d’aplicar-lo a tota la gamma d’instruments, a excepció de les carteres poc significatives, en les quals pot utilitzar el mètode supervisor.
7. Quan la garantia real consisteixi en una sèrie d’elements admissibles, les entitats han de calcular l’ajust de volatilitat ( H ) de la manera següent: En què: ai= la proporció del valor d’un element admissible “i” en el valor total de la garantia realHi= l’ajust de volatilitat aplicable a aquest element “i”

Article 135

Sentències
1. Els ajustaments de volatilitat que les entitats han d’aplicar d’acord amb el mètode supervisor, suposant que s’efectua una revaluació diària, estan recollits en els quadres 1 a 4. Quadre 1Nivell de qualitat creditícia al qual correspon l’avaluació creditícia del títol de deuteVenciment residualAjustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletra bAjustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletres c i dAjustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletra hPeríode de liquidació de 20 dies (%)Període de liquidació de 10 dies (%)Període de liquidació de 5 dies (%)Període de liquidació de 20 dies (%)Període de liquidació de 10 dies (%)Període de liquidació de 5 dies (%)Període de liquidació de 20 dies (%)Període de liquidació de 10 dies (%)Període de liquidació de 5 dies (%)1≤ 1 any0,7070,50,3541,41410,7072,82921,414> 1 ≤ 5 anys2,82821,4145,65742,82811,31485,657més de 5 anys5,65742,82811,31485,65722,6281611,3132-3≤ 1 any1,41410,7072,82821,4145,65742,828> 1 ≤ 5 anys4,24332,1218,48564,24316,971128,485més de 5 anys8,48564,24316,971128,48533,9422416,9704≤ 1 any21,2131510,607N/DN/DN/DN/DN/DN/D> 1 ≤ 5 anys21,2131510,607N/DN/DN/DN/DN/DN/Dmés de 5 anys21,2131510,607N/DN/DN/DN/DN/DN/D Quadre 2Nivell de qualitat creditícia al qual correspon l’avaluació creditícia d’un títol de deute a curt terminiAjustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletra b, amb avaluacions creditícies a curt terminiAjustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletres c i d, amb avaluacions creditícies a curt terminiAjustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletra hPeríode de liquidació de 20 dies (%)Període de liquidació de 10 dies (%)Període de liquidació de 5 dies (%)Període de liquidació de 20 dies (%)Període de liquidació de 10 dies (%)Període de liquidació de 5 dies (%)Període de liquidació de 20 dies (%)Període de liquidació de 10 dies (%)Període de liquidació de 5 dies (%)10,7070,50,3541,41410,7072,82921,4142-31,41410,7072,82821,4145,65742,828 Quadre 3Altres tipus de garantia real o d’exposicióPeríode de liquidació de 20 dies (%)Període de liquidació de 10 dies (%)Període de liquidació de 5 dies (%)Accions en índexs borsaris principals, bons convertibles en índexs borsaris principals21,2131510,607Altres accions o bons convertibles cotitzats en borses reconegudes35,3552517,678Efectiu000Or21,2131510,607 Quadre 4Ajustament de volatilitat pels desfasaments de divisesPeríode de liquidació de 20 dies (%)Període de liquidació de 10 dies (%)Període de liquidació de 5 dies (%)11,31485,657 2. El càlcul dels ajustaments de volatilitat d’acord amb l’apartat 1 ha d’estar subjecte a les condicions següents:
a) En el cas de les operacions de préstec garantit, el període de liquidació ha de ser de 20 dies hàbils;
b) En el cas de les operacions de recompra, excepte en la mesura que incloguin la transferència de matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de les matèries primeres, i les operacions de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, el període de liquidació ha de ser de 5 dies hàbils;
c) En el cas d’altres operacions vinculades al mercat de capitals, el període de liquidació ha de ser de 10 dies hàbils.
3. En els quadres 1 a 4 de l’apartat 1 i en els apartats 4 a 6, el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute ha de ser el nivell de qualitat creditícia que l’AFA determini que correspon a l’avaluació creditícia d’acord amb la secció segona. A l’efecte de determinar el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute a què es refereix l’apartat 1, ha de ser així mateix aplicable el que disposa a l’apartat 7 de l’article 113.
4. En el cas dels valors o primeres matèries no admissibles prestats o venuts d’acord amb operacions amb compromís de recompra o operacions de préstec de valors o primeres matèries o operacions a crèdit de valors o primeres matèries, l’ajust de volatilitat ha de ser igual al corresponent a les accions no incloses en un índex borsari principal però cotitzades en borses reconegudes.
5. En el cas de les accions o participacions admissibles en organismes d’inversió col·lectiva, l’ajust de volatilitat ha de ser la mitjana ponderada dels ajustos de volatilitat aplicables que corresponguin als actius en què ha invertit el fons, tenint en compte el període de liquidació de l’operació especificat en l’apartat 2. Si l’entitat no coneix els actius en què ha invertit el fons, l’ajust de volatilitat ha de ser l’ajust més alt aplicable a qualsevol dels actius en els quals el fons tingui dret a invertir.
6. En el cas dels títols de deute sense qualificació emesos per entitats i que compleixin els criteris d’admissibilitat que preveu l’apartat 4 de l’article 113, els ajustos de volatilitat han de ser iguals als corresponents als valors emesos per entitats o empreses amb una qualificació de crèdit externa corresponent als nivells de qualitat creditícia 2 o 3.

Article 136

Sentències
1. L’AFA ha de permetre que les entitats facin servir les seves estimacions pròpies de volatilitat a l’hora de calcular els ajustaments de volatilitat que s’han d’aplicar a la garantia real i a les exposicions, sempre que satisfacin els requisits que estableixen els apartats 2 i 3. Les entitats que han estat autoritzades a utilitzar les seves estimacions pròpies de la volatilitat no han de revertir a l’ús d’altres mètodes, excepte per motius justificats i amb l’autorització de l’AFA. Quan els títols de deute tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent com a mínim al grau d’inversió, l’entitat pot calcular una estimació de la volatilitat per a cada categoria de títol. Pel que fa als títols de deute que tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent a un grau inferior al d’inversió, i en el d’altres garanties reals admissibles, l’entitat ha de calcular els ajustos de volatilitat per a cada element. Les entitats que utilitzen el mètode d’estimacions pròpies han d’estimar la volatilitat de la garantia real o els desfasaments de divises sense tenir en compte les possibles correlacions entre l’exposició no garantida, la garantia real o els tipus de canvi. A l’hora de determinar les categories pertinents, les entitats han de prendre en consideració el tipus d’emissor del valor, l’avaluació creditícia externa dels valors, el seu venciment residual i la seva durada modificada. Les estimacions de la volatilitat han de ser representatives dels valors inclosos per l’entitat en la categoria.
2. El càlcul dels ajustos de volatilitat ha de satisfer els requisits següents:
a) L’entitat ha de basar el càlcul en un interval de confiança asimètric del 99%;
b) Es prenen com a base del càlcul els períodes de liquidació següents:
i) 20 dies hàbils quan es tracta d’operacions de préstec garantit;i.
i) 5 dies hàbils quan es tracta d’operacions de recompra, excepte en la mesura que inclouen la transferència de matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de les matèries primeres, i d’operacions de préstec de valors o operacions de crèdit de valors;ii.
i) 10 dies hàbils quan es tracti d’altres operacions vinculades al mercat de capitals;
c) Les entitats poden utilitzar xifres d’ajust de volatilitat calculades en funció de períodes de liquidació més o menys curts, incrementats o reduïts fins al període de liquidació que preveu la lletra b per al tipus d’operació de què es tracti, utilitzant per a això la fórmula de l’arrel quadrada del temps següent: En què: TM= el període de liquidació corresponentHM= l’ajust de volatilitat basat en el període de liquidacióTMHN= l’ajust de volatilitat en funció del període de liquidacióTN.
d) Les entitats han de tenir en compte la liquiditat dels actius de menys qualitat. En els casos en què hi hagi dubtes sobre la liquiditat de la garantia real, han d’ajustar a l’alça el període de liquidació. També han de determinar els casos en què les dades històriques poden subestimar la volatilitat potencial. Aquest tipus de casos s’ha de tractar utilitzant “proves de resistència”;
e) El període històric d’observació que utilitzen les entitats en el càlcul dels ajustos de volatilitat ha de ser d’un any com a mínim. En el cas de les entitats bancàries que utilitzin un esquema de ponderacions o altres mètodes per definir el període històric d’observació, el període d’observació efectiu ha de ser d’un any com a mínim. L’AFA pot així mateix exigir que l’entitat calculi els seus ajustos de volatilitat utilitzant un període d’observació més curt, quan ho consideri justificat a causa d’un augment significatiu de la volatilitat dels preus;
f) Les entitats han d’actualitzar les seves sèries de dades i calcular els ajustos de volatilitat amb una freqüència no inferior a tres mesos. Les entitats han de sotmetre així mateix a revaluació les seves sèries de dades quan els preus de mercat experimenten canvis significatius.
3. L’estimació dels ajustos de volatilitat ha de satisfer tots els criteris qualitatius següents:
a) L’entitat ha de fer servir les estimacions de volatilitat en el procés de gestió diària del risc, fins i tot en relació amb els seus límits interns d’exposició;
b) Quan el període de liquidació emprat per una entitat en el seu procés de gestió diària del risc sigui superior al que està previst en els articles 130 a 143 per al tipus d’operació de què es tracti, aquesta entitat ha d’incrementar els seus ajustos de volatilitat d’acord amb la fórmula de l’arrel quadrada del temps que preveu la lletra c de l’apartat 2;
c) L’entitat ha de disposar de procediments sòlids per verificar i garantir el compliment d’un conjunt documentat de polítiques i controls relatius al funcionament del seu sistema d’estimació dels ajustos de volatilitat i a la integració d’aquestes estimacions en els seus processos de gestió del risc;
d) En el marc del procés d’auditoria interna de l’entitat, s’ha de dur a terme de forma periòdica un examen independent del sistema d’estimació dels ajustos de volatilitat. Almenys un cop l’any s’ha d’efectuar un examen del sistema global d’estimació dels ajustos de volatilitat i d’integració d’aquests ajustos en el procediment de gestió del risc de l’entitat. Aquest examen ha d’abordar, com a mínim, els punts següents:
i) La integració dels ajustos de volatilitat estimats en la gestió quotidiana de riscs;i.
i) La validació de qualsevol modificació significativa en el procediment d’estimació dels ajustos de volatilitat;ii.
i) La comprovació de la consistència, puntualitat i fiabilitat de les fonts de dades utilitzades en el funcionament del sistema d’estimació d’ajustos de volatilitat, així com la seva independència;i.
v) L’exactitud i idoneïtat dels supòsits de volatilitat.

Article 137

Sentències

Els ajustaments de volatilitat que preveu l’article 135 han de ser els ajustos que l’entitat ha d’aplicar en cas de revaluació diària. De la mateixa manera, quan una entitat utilitza les seves estimacions pròpies dels ajustos de volatilitat, de conformitat amb l’article 136, ha de calcular aquests ajustos, en primer lloc, a partir d’una revaluació diària. En cas que la freqüència de revaluació sigui inferior a la diària, l’entitat ha d’aplicar ajustos de volatilitat més elevats. Aquests ajustos es calculen incrementant els ajustos de volatilitat calculats sobre la base d’una revaluació diària, mitjançant la fórmula de l’“arrel quadrada del temps”: En què: H= l’ajust de volatilitat que s’ha d’aplicar;HM= l’ajust de volatilitat en cas de revaluació diària;NR= el nombre real de dies hàbils entre les reavaluacions;TM= el període de liquidació per al tipus d’operació de què es tracti.

Article 138

Sentències
1. En relació amb les operacions de recompra i les operacions de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, quan una entitat fa ús, per als ajustaments de volatilitat, del mètode supervisor, d’acord amb l’article 135, o del mètode d’estimacions pròpies, d’acord amb l’article 136, i sempre que es compleixin els requisits que preveuen les lletres a a h de l’apartat 2, les entitats poden, en lloc d’aplicar els ajustos de volatilitat calculats d’acord amb els articles 135 a 137, aplicar un ajust de volatilitat del 0%.
2. Les entitats poden aplicar un ajust de volatilitat del 0% quan es compleixin totes les condicions següents:
a) L’exposició i la garantia real consisteixen en efectiu o en títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals als efectes del que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 113, i poden rebre una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona;
b) L’exposició i la garantia real estan denominades en la mateixa divisa;
c) El venciment de l’operació no és superior a un dia, o bé l’exposició i la garantia real estan subjectes a la reposició de marge o valoració a preus de mercat diaris;
d) El termini entre l’última valoració a preus de mercat prèvia a l’incompliment de la reposició de marges per la contrapart i la liquidació de la garantia real no és superior a quatre dies hàbils;
e) L’operació es liquida en un sistema de liquidació de provada eficàcia per a aquest tipus d’operacions;
f) La documentació de l’acord o l’operació és la que s’acostuma a utilitzar en les operacions de recompra o de préstec o operació a crèdit dels valors en qüestió;
g) El contracte que regeix l’operació estableix que si la contrapart incompleix l’obligació de lliurar efectiu o valors, de reposar el marge o qualsevol altra obligació, l’operació es pot cancel·lar immediatament;
h) Les autoritats competents consideren la contrapart “participant essencial en el mercat”.
3. Els participants essencials en el mercat a què es refereix la lletra h de l’apartat 2 comprenen els següents:
a) Les entitats que preveu la lletra b de l’apartat 1 de l’article 113, quan les exposicions enfront d’aquestes entitats reben una ponderació de risc del 0% d’acord amb el que disposa la secció segona;
b) Les entitats;
c) Altres empreses financeres tal com es defineixen en el punt 46 de l’apartat 1 de l’article 4, quan les exposicions enfront d’aquestes empreses rebin una ponderació de risc del 20% d’acord amb el mètode estàndard;
d) Organismes d’inversió col·lectiva regulats i subjectes a requisits de fons propis o en matèria de palanquejament;
e) Fons de pensions regulats;
f) Organismes de compensació reconeguts.

Article 139

Sentències

Les entitats han d’utilitzar E*, calculat d’acord amb l’apartat 5 de l’article 134, com a valor d’exposició a l’efecte del que està previst a l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En el cas de les partides fora de balanç enumerades a l’annex I, les entitats han d’utilitzar E* com a valor al qual s’han d’aplicar els percentatges indicats a l’apartat 1 de l’article 77, per obtenir el valor d’exposició.

Article 140 — Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

Sentències
1. Quan es compleixin els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 125, els dipòsits mantinguts en una entitat tercera poden ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals.
2. Quan es compleixen els requisits establerts a l’apartat 2 de l’article 125, l’entitat ha de sotmetre la part de l’exposició garantida pel valor corrent de rescat de les pòlisses d’assegurança de vida pignorades a favor de l’entitat creditora ponderant per risc, utilitzant les ponderacions de risc especificades a l’apartat 3; En cas de desfasament de divises, l’entitat ha de reduir el valor corrent de rescat d’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 141, i el valor de la cobertura del risc de crèdit correspon al valor corrent de rescat de la pòlissa d’assegurança de vida.
3. A efectes del que està disposat en l’apartat 2, l’entitat ha d’aplicar les següents ponderacions de risc basades en la ponderació de risc atribuït a una exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida:
a) Una ponderació de risc del 20%, quan s’atribueixi a l’exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida un pes de risc del 20%;
b) Una ponderació de risc del 35%, quan s’atribueixi a l’exposició preferent no garantida enfront de l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida una ponderació de risc del 50%;
c) Una ponderació de risc del 70%, quan s’atribueixi a l’exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida un pes de risc del 100%;
d) Una ponderació de risc del 150%, quan s’atribueixi a l’exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida una ponderació de risc del 150%.
4. L’entitat pot atorgar als instruments recomprats a instàncies del tenidor i admissibles d’acord amb l’apartat c de l’article 115 el tractament de garantia real de l’entitat emissora. El valor de la cobertura del risc de crèdit admissible ha de ser el següent:
a) Quan l’instrument hagi de ser recomprat pel seu valor nominal, aquest valor ha de ser l’import de la cobertura;
b) Quan l’instrument hagi de ser recomprat pel seu preu de mercat, el valor de la cobertura ha de ser el valor de l’instrument valorat de la mateixa manera que els títols de deute a què es refereix l’apartat 4 de l’article 113.

Article 141 — Valoració

Sentències
1. A l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals dels articles 141 a 143, el valor de la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals ( G ) ha de ser l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a abonar en cas d’incompliment o impagament del prestatari o en cas que es produeixin altres esdeveniments de crèdit especificats.
2. En el cas dels derivats de crèdit que no incloguin com a esdeveniment de crèdit una reestructuració de l’obligació subjacent que impliqui una condonació o un ajornament del principal, els interessos o les comissions i que doni lloc a una pèrdua de crèdit, s’han d’aplicar les disposicions següents:
a) Quan l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a pagar no sigui superior al valor d’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit calculada d’acord amb l’apartat 1 en un 40%;
b) Quan l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a pagar sigui superior al valor d’exposició, el valor de la cobertura del risc de crèdit no ha de ser superior al 60% del valor d’exposició.
3. Quan la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què està denominada l’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit mitjançant l’aplicació d’un ajustament de la volatilitat d’acord amb la fórmula següent: G*=Gx (1 –Hf.
x) En què: G*= l’import de la cobertura del risc de crèdit ajustat pel risc de tipus de canviG= l’import nominal de la cobertura del risc de crèditHfx= l’ajust de volatilitat per un possible desfasament de divises entre la cobertura del risc de crèdit i l’obligació subjacent, determinada de conformitat amb l’apartat 4 Quan no hi hagi desfasaments de divises, Hfx ha de ser igual a zero.
4. Les entitats han de basar els ajustos de volatilitat aplicables en cas de desfasament de divises en un període de liquidació de 10 dies hàbils, partint del supòsit d’una revaluació diària, i poden calcular-los d’acord amb el mètode supervisor o al mètode d’estimacions pròpies per a l’ajustament de la volatilitat previstos en els articles 135 i 136, respectivament. Les entitats han d’incrementar els ajustaments de volatilitat d’acord amb el que preveu l’article 137.

Article 142

Sentències

Quan l’entitat transfereix part del risc d’un préstec en un o més trams, s’han d’aplicar les normes establertes en la secció quarta. Les entitats poden considerar que els llindars significatius per sota dels quals no s’efectuen pagaments en cas de pèrdua són equivalents a les posicions de primera pèrdua conservades i donen lloc a la transferència del risc per trams.

Article 143 — Càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard

Sentències
1. Als efectes de l’apartat 3 de l’article 79, l’entitat ha de calcular les exposicions ponderades per risc d’acord amb la fórmula següent: max{0; E - GA} x r + GAx g En què: E= el valor d’exposició d’acord amb l’article 111; a aquests efectes, el valor d’exposició d’una partida fora de balanç enumerada en l’annex I ha de ser igual al 100% del seu valor, i no al valor d’exposició que indiqui l’apartat 1 de l’article 111GA= l’import de la cobertura del risc de crèdit (G*), calculat d’acord amb l’apartat 3 de l’article 141 i posteriorment ajustat per qualsevol desfasament de venciment d’acord amb el que disposin els articles 144 a 146r= la ponderació de risc de les exposicions enfront del deutor, segons el que preveu la secció segona,g= la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura, segons el que preveu la secció segona 2. Quan l’import cobert ( GA ) sigui inferior al valor de l’exposició ( E ), l’entitat només pot aplicar la fórmula indicada en l’apartat 1 si la part coberta i la part no coberta de l’exposició tenen la mateixa prelació.
3. Les entitats poden fer extensiu el tractament que preveuen els apartats 4 i 6 de l’article 80 a les exposicions o parts d’exposicions garantides per l’administració central o el banc central, quan la garantia estigui denominada en la divisa nacional del prestatari i l’exposició estigui finançada en aquesta mateixa divisa.

Article 144 — Desfasament de venciment

Sentències
1. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc, es produeix un desfasament de venciment quan el venciment residual de la cobertura del risc de crèdit és inferior al de l’exposició protegida. Quan la cobertura té un venciment residual inferior a tres mesos i un venciment inferior al de l’exposició subjacent, no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit.
2. En cas de desfasament de venciment, la cobertura del risc de crèdit no es considera admissible quan el venciment original sigui inferior a un any.

Article 145 — Venciment de la cobertura del risc de crèdit

Sentències
1. Amb subjecció a un màxim de cinc anys, el venciment efectiu de l’exposició subjacent ha de ser el major termini restant possible abans que el deutor hagi de complir la seva obligació. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2, el venciment de la cobertura del risc de crèdit ha de ser el termini fins a la primera data possible en la qual pot finalitzar el període de vigència de la protecció o donar-se fi a la protecció.
2. Quan hi ha l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del venedor de la cobertura, les entitats han de considerar que el venciment sigui el termini fins a la primera data possible en la qual es pot exercir aquesta opció. Quan hi hagi l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del comprador de la cobertura i les condicions de l’acord de creació de la cobertura contenen un incentiu positiu perquè l’entitat exigeixi la realització de l’operació abans del venciment recollit en el contracte, les entitats han de considerar que el venciment efectiu sigui el termini fins a la primera data possible en què es pot exercir aquesta opció; en cas contrari, les entitats poden considerar que l’opció no afecta el venciment de la cobertura.
3. Quan no es pot evitar que el període de vigència del derivat de crèdit acabi abans que hagi expirat qualsevol període de gràcia necessari per poder determinar que efectivament s’ha produït l’impagament de l’obligació subjacent, les entitats han de restar del venciment de la cobertura el període de gràcia.

Article 146 — Valoració de la cobertura

Sentències
1. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, quan hi hagi un desfasament entre el venciment de l’exposició i el de la cobertura, la garantia real no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars.
2. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició al valor ajustat de la garantia real segons la fórmula següent: En què: CVA= el valor inferior entre el valor ajustat per la volatilitat de la garantia real que especifica l’apartat 2 de l’article 134 i el valor de l’exposició;t= el valor inferior entre el nombre d’anys restants fins al venciment de la cobertura del risc de crèdit calculat d’acord amb l’article 145 i el valor deT;T= el valor inferior entre el nombre d’anys restants fins al venciment de l’exposició calculat d’acord amb l’article 145, o cinc anys;t*= 0,25. Les entitats han d’utilitzar el valor CVAM com a valor CVA , ajustat a més pel desfasament de venciment en la fórmula per calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prevista en l’apartat 5 de l’article 134.
3. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició en el valor ajustat de la cobertura segons la fórmula següent: En què: GA=G*ajustat per desfasament de vencimentG*= l’import de la cobertura ajustat per qualsevol desfasament de divisest= el valor inferior entre el nombre d’anys restants fins al venciment de la cobertura del risc de crèdit calculat d’acord amb l’article 145 i el valorTT= el valor inferior entre el nombre d’anys restants fins al venciment de l’exposició calculat d’acord amb l’article 145, o cinc anyst*= 0,25 Les entitats han d’utilitzar el valor GA com a valor de la protecció als efectes del que preveuen els articles 141 a 143.

Article 147 — Derivats de crèdit de primer impagament (first-to-default)

Sentències

Quan una entitat obtingui cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que el primer impagament d’entre aquests ha d’activar el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeix el contracte, l’entitat pot modificar el càlcul de l’exposició ponderada per risc i, si escau, de la pèrdua esperada de l’exposició que, en absència de la cobertura del risc de crèdit, produeixi el menor import de l’exposició ponderada per risc de conformitat amb aquesta secció. L’import de l’exposició ponderada per risc ha de ser el calculat segons aquest mètode estàndard. El tractament establert en aquest article només té validesa si el valor de l’exposició és menor o igual al valor de la cobertura del risc de crèdit.

Article 148 — Derivats de crèdit d’n-èsim impagament (nth-to-default)

Sentències

En cas que l’n-èsim impagament d’entre les exposicions activi el pagament d’acord amb la cobertura del risc de crèdit, l’entitat que adquireixi la cobertura únicament pot reconèixer aquesta cobertura per al càlcul de les exposicions ponderades per risc i, si escau, de les pèrdues esperades, si també s’ha obtingut cobertura per als impagaments 1 a l’n-1 o quan ja s’hagin produït n-1 impagaments. En aquests supòsits, l’entitat pot modificar el càlcul de l’exposició ponderada per risc i, si escau, de la pèrdua esperada de l’exposició que, en absència de la cobertura del risc de crèdit, produeixi l’n-èsim import més baix de l’exposició ponderada per risc de conformitat amb aquesta secció. Les entitats han de calcular l’n-èsim import més baix segons s’indica en l’article 147. El tractament establert en aquest article només té validesa si el valor de l’exposició és menor o igual al valor de la cobertura del risc de crèdit. Totes les exposicions de la cistella han de complir els requisits que preveu l’apartat 2 de l’article 118, i a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 129.

Secció quarta. Titulització

Article 149 — Definicions

Sentències

A efectes d’aquesta secció, s’entén per:

1. Clàusula d’amortització anticipada: és una clàusula contractual en titulitzacions d’exposicions renovables o en titulitzacions renovables que requereix, en cas de produir determinats esdeveniments, que les posicions dels inversors es reemborsin abans del venciment inicialment fixat per als valors emesos.
2. Cupó segregat de millora creditícia: és un actiu de balanç que representa una valoració de fluxos d’efectiu relacionats amb el marge financer futur i constitueix un tram subordinat de la titulització.
3. Ens de foment: és tota empresa o ens establert per l’Administració central o per una administració regional o local del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la UE que concedeixi préstecs promocionals o garanties promocionals el primer objectiu dels quals no sigui l’obtenció de beneficis ni la maximització de la seva quota de mercat, sinó el foment d’objectius de polítiques públiques d’aquesta Administració, sempre que aquesta última estigui obligada, a reserva de les normes sobre ajudes estatals, a protegir la base econòmica de l’empresa o ens i mantenir la seva viabilitat al llarg de tot el seu període de vida, o que almenys el 90% del seu capital o finançament inicial o dels préstecs promocionals que concedeixi estiguin directament o indirectament garantits per l’Administració central, regional o local del Principat d’Andorra o de l’estat membre. 3 bis . Excés de marge sintètic: és l’import que, de conformitat amb la documentació d’una titulització sintètica, ha estat designat contractualment per part de l’entitat originadora per absorbir pèrdues de les exposicions titulitzades que es puguin produir abans de la data de venciment de l’operació.
4. Exposició renovable: és una exposició en la qual, dins d’uns límits convinguts, es permeten fluctuacions dels saldos pendents dels clients atenent les seves decisions de disposició i reemborsament.
5. Inversor institucional: un inversor que és:
a) Una entitat asseguradora;
b) Una entitat entitat reasseguradora;
c) Un fons de pensions d’ocupació o un gestor d’inversions o una entitat autoritzada nomenada per un fons de pensions d’ocupació;
d) Una societat gestora d’OIC;
e) Una societat d’inversió de capital variable que no hagi encomanat la gestió del seu patrimoni a una societat gestora;
f) Una entitat bancària;
6. Línia de liquiditat: és la posició de titulització que sorgeix d’un acord contractual destinat a proporcionar finançament per garantir la puntualitat dels fluxos d’efectiu als inversors.
7. Opció d’extinció: és una opció contractual en virtut de la qual l’entitat originadora pot recomprar o extingir les posicions de titulització abans que s’hagin reemborsat totes les exposicions subjacents, ja sigui recomprant les exposicions subjacents restants del conjunt en el cas de les titulitzacions tradicionals, ja sigui rescindint la cobertura del risc de crèdit en el cas de les titulitzacions sintètiques; en tots dos casos quan el saldo viu de les exposicions se situa per sota d’un nivell determinat.
8. Operació de pagarés de titulització (operació ABCP per la seva sigla en anglès): és una titulització dins d’un programa ABCP.
9. Posició de titulització en trams de risc intermedi: una posició en la titulització que està subordinada a la posició de titulització preferent, té una prelació més alta que el tram de primera pèrdua i està subjecta a una ponderació de risc inferior al 1.250% i superior al 25%, de conformitat amb el que es disposa en els articles 157 a 161.
10. Posició de titulització preferent: és una posició emparada o garantida per un dret de prelació de primer grau sobre el conjunt de les exposicions subjacents; a aquest efecte, s’obvien les quantitats degudes en virtut de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises, les comissions o altres pagaments similars, així com qualsevol diferència en el venciment respecte a un o diversos trams preferents amb els quals aquesta posició suporti l’assignació de pèrdues a prorrata.
11. Posició no qualificada: és una posició de titulització que manca d’una avaluació creditícia admissible d’acord amb els articles 166 a 168.
12. Posició qualificada: és una posició de titulització per a la qual es disposa d’una avaluació creditícia admissible d’acord amb els articles166 a 168.
13. Programa de pagarés de titulització (programa ABCP per la seva sigla en anglès): és un programa de titulitzacions en què els valors emesos adopten predominantment la forma de pagarés amb un venciment original d’un any o menys.
14. Sobregarantia: és qualsevol forma de millora creditícia en virtut de la qual les exposicions subjacents es comptabilitzen amb un valor superior al valor de les posicions de titulització.
15. Titulització simple, transparent i normalitzada (titulització STS per la seva sigla en anglès): una titulització que reuneix els requisits de l’article 18 del Reglament (UE) 2017/2402 del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre del 2017, pel qual s’estableix un marc general per a la titulització i es crea un marc específic per a una titulització simple, transparent i normalitzada, i pel qual es modifiquen les directives 2009/65/CE, 2009/138/CE i 2011/61/UE i els reglaments (CE) n.o 1060/2009 i (UE) n.o 648/2012 (DO L 347, del 28.12.2017, p. 35).
16. Titulització sintètica: és una titulització en la qual la transferència del risc es porta a terme mitjançant el recurs a derivats de crèdit o garanties i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora.
17. Titulització tradicional: és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. L’operació s’efectua mitjançant una transferència de la propietat de les exposicions titulitzades per l’entitat originadora a una SSPE o mitjançant una subparticipació per una SSPE. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora.
18. Tram de primera pèrdua: és el tram més subordinat d’una titulització, que és el primer tram de suportar les pèrdues en què s’incorri en relació amb les exposicions titulitzades i, per tant, ofereix protecció al tram de segona pèrdua i, si és el cas, als trams de prelació més alta.

Article 149 bis

Sentències
1. Les posicions en un programa ABCP o en una operació ABCP que puguin considerar-se posicions en una titulització STS podran optar al tractament establert en els articles 159 i 161 quan es compleixin els requisits següents:
a) Que les exposicions subjacents, en el moment d’incloure’s en el programa ABCP, segons el lleial saber i entendre de l’originadora o el prestador original, reuneixin les condicions perquè se’ls assigni, conforme al mètode estàndard i tenint en compte qualsevol reducció del risc de crèdit aplicable, una ponderació de risc igual o inferior al 75% de manera individual si es tracta d’una exposició minorista o bé el 100% en els altres casos, i.
b) Que el valor agregat de totes les exposicions enfront d’un únic deutor del programa ABCP no superi el 2% del valor agregat de totes les exposicions del programa ABCP en el moment en què les exposicions es van afegir al programa ABCP. Als efectes d’aquest càlcul, els préstecs o els arrendaments a un grup de clients vinculats entre si, segons el lleial saber i entendre de l’entitat patrocinadora, es consideraran exposicions enfront d’un únic deutor. En el cas dels crèdits comercials, no és aplicable la lletra b del paràgraf primer quan tot el risc de crèdit dels deutors comercials s’inclogui en la cobertura de crèdit admissible conforme al que es disposa en la secció tercera, sempre que, en aquest cas, el proveïdor de la cobertura sigui una entitat o una entitat asseguradora o entitat reasseguradora. Als efectes d’aquest paràgraf, per determinar si la cobertura és completa i si es respecta el límit de concentració només s’ha d’utilitzar la part dels crèdits comercials que quedi després d’haver tingut en compte els efectes de qualsevol descompte en el preu de compra i la sobregarantia. Quant als valors d’arrendament financer residuals titulitzats, no s’ha d’aplicar la lletra b del paràgraf primer quan aquests valors no estan exposats a un risc de refinançament o revenda pel compromís jurídicament vinculant d’un tercer admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 116 o de recomprar o refinançar l’exposició per un determinat import. No obstant el que està disposat en la lletra a del paràgraf primer, quan una entitat apliqui l’apartat 3 de l’article 153 la ponderació del risc que l’entitat assignaria a una línia de liquiditat que cobreixi completament els ABCP emesos en virtut del programa ha de ser igual o inferior al 100%.
2. Les posicions en una titulització que no correspongui a un programa ABCP o a una operació ABCP que es puguin considerar posicions en una titulització STS poden optar al tractament establert en els articles 159 i 161 quan es compleixin els requisits següents:
a) Que, en el moment d’incloure’s en la titulització, el valor d’exposició agregat de totes les exposicions davant d’un únic deutor del conjunt no superi el 2% del valor d’exposició dels valors agregats de les exposicions pendents del conjunt d’exposicions subjacents. A efectes d’aquest càlcul, els préstecs o els arrendaments a un grup de clients vinculats entre si es consideren exposicions davant d’un únic deutor.Quant als valors d’arrendament financer residuals titulitzats, no és aplicable el paràgraf primer d’aquesta lletra quan aquests valors no estiguin exposats a un risc de refinançament o revenda pel compromís jurídicament vinculant d’un tercer admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 116 de recomprar o refinançar l’exposició per un determinat import;
b) Que, en el moment d’incloure’s en la titulització, les exposicions subjacents reuneixin les condicions perquè se’ls assigni, conforme al mètode estàndard i tenint en compte qualsevol reducció del risc de crèdit aplicable, una ponderació de risc igual o inferior:i. Al 40% sobre la base de la mitjana ponderada del valor d’exposició de les exposicions de la cartera si es tracta de préstecs garantits per hipoteques sobre immobles residencials,ii. Al 50% sobre la base de l’exposició individual si es tracta d’un préstec garantit per hipoteques sobre immobles comercials,iii. Al 75% sobre la base de l’exposició individual si es tracta d’una exposició minorista,iv. Al 100% sobre la base de l’exposició individual en els altres casos;
c) Que, quan siguin aplicables els incisos i i ii de la lletra b, els préstecs garantits per drets no preferents sobre un actiu determinat només s’incloguin en la titulització si també s’hi incorporen tots els préstecs coberts per drets preferents sobre aquest actiu;
d) Que, quan sigui aplicable l’incís i de la lletra b d’aquest apartat, cap préstec del conjunt d’exposicions subjacents no tingui, en el moment d’incloure’s en la titulització, una ràtio préstec/valor superior al 100%, mesura conforme al que es disposa en l’incís i de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 95, i en l’apartat 4 de l’article 122.

Article 150 — Titulització tradicional

Sentències
1. L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc si es compleix alguna de les condicions següents:
a) Que es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit associat a les exposicions titulitzades;
b) Que l’entitat originadora apliqui una ponderació de risc del 1.250% a totes les posicions de titulització que manté en aquesta titulització o dedueixi aquestes posicions del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit en els casos següents:
a) Quan les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització en trams de risc intermedi mantingudes per l’entitat originadora en la titulització no excedeixin el 50% de les exposicions ponderades per risc de totes les posicions de titulització en trams de risc intermedi que hi ha en aquesta titulització;
b) Quan l’entitat originadora no mantingui més del 20% del valor d’exposició del tram de primera pèrdua de la titulització, sempre que es compleixin les dos condicions següents:i. Que l’entitat originadora pugui demostrar que el valor d’exposició del tram de primera pèrdua depassa en un marge substancial una estimació motivada de la pèrdua esperada per les exposicions subjacents,ii. Que no hi hagi posicions de titulització en trams de risc intermedi. Si la possible reducció dels imports de les exposicions ponderades per risc que l’originadora aconseguiria mitjançant la titulització d’acord amb les lletres a o b no estigui justificada per una transferència concorde del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.
3. Com a alternativa al que disposa l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit en relació amb una titulització quan l’originadora pugui demostrar en cada cas que la reducció dels requisits de fons propis per ella reeixida mitjançant la titulització està justificada per una transferència concorde amb el risc de crèdit a tercers. L’autorització es pot concedir exclusivament si l’entitat compleix les dos condicions següents:
a) Que l’entitat compti amb polítiques i mètodes degudament sensibles al risc per avaluar la transferència de risc;
b) Que l’entitat hagi reconegut també la transferència del risc de crèdit a tercers en cada cas a efectes de la seva gestió interna de riscos i de la seva assignació interna de capital.
4. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 3 que resultin aplicables, s’han de complir totes les condicions següents:
a) Que la documentació de la titulització reflecteixi l’essència econòmica de l’operació;
b) Que les posicions de titulització no representin obligacions de pagament de l’originadora;
c) Que les exposicions subjacents quedin fora de l’abast de l’originadora i dels seus creditors de manera que:i. La titularitat de les exposicions subjacents sigui adquirida per l’SSPE mitjançant venda veritable o assignació o transferència amb el mateix efecte legal de manera exigible enfront del venedor o a qualsevol altre tercer;ii. La transferència de la titularitat a l’SSPE no estigui subjecta a disposicions rescissòries estrictes en cas d’insolvència del venedor.
d) Que l’entitat originadora no mantingui un control efectiu o indirecte sobre les exposicions transferides. Es considera que una entitat originadora ha mantingut el control efectiu sobre les exposicions transferides si té dret a recomprar del cessionari les exposicions prèviament transferides per tal de realitzar els seus beneficis o si es veu obligada a assumir de nou el risc transferit. El manteniment per l’entitat originadora dels drets o les obligacions d’administració de les exposicions no constitueix per si mateix un control indirecte de les exposicions;
e) Que la documentació de titulització no contingui condicions que:i. Exigeixin que l’originadora alteri les exposicions subjacents a fi de millorar la qualitat mitjana del conjunt, oii. Augmentin el rendiment pagable als tenidors de posicions o millorin de qualsevol altra manera les posicions de la titulització en resposta a una deterioració de la qualitat creditícia de les exposicions subjacents;
f) Que, quan escaigui, en la documentació de l’operació consti que l’originadora o la patrocinadora només poden comprar o recomprar posicions de titulització o bé recomprar, reestructurar o substituir les exposicions subjacents al marge de les seves obligacions contractuals si l’execució d’aquestes transaccions respecta les condicions imperants en el mercat i les parts actuen en el seu propi interès amb total llibertat i independència (en condicions d’independència mútua);
g) Que, en els casos en què hi hagi una opció d’extinció, aquesta opció compleix així mateix les condicions següents:i. Que pugui ser exercida discrecionalment per l’entitat originadora;ii. Que només es pugui exercir quan queda per amortitzar el 10% o menys del valor original de les exposicions titulitzades;iii. Que no es trobi estructurada de manera que eviti l’assignació de pèrdues a millores creditícies o altres posicions que tenen els inversors, ni d’una altra manera que proporcioni millores creditícies;
h) Que l’originadora hagi rebut d’un assessor jurídic qualificat un dictamen que confirmi que la titulització compleix les condicions establertes en la lletra c d’aquest apartat.

Article 151 — Titulització sintètica

Sentències
1. L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc i, respecte de les exposicions titulitzades d’acord amb els articles 155 bis i 155 tris, si es compleix alguna de les condicions següents:
a) Que es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit, ja sigui mitjançant cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o personals;
b) Que l’entitat originadora apliqui una ponderació de risc del 1.250% a totes les posicions de titulització que mantingui en aquesta titulització o dedueixi aquestes posicions del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit si es compleix alguna de les condicions següents:
a) Que les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització en trams de risc intermedi mantingudes per l’entitat originadora en la titulització no excedeixin el 50% de les exposicions ponderades per risc de totes les posicions de titulització en trams de risc intermedi que hi ha en aquesta titulització;
b) Si l’entitat originadora no manté més del 20% del valor d’exposició del tram de primera pèrdua de la titulització, sempre que es compleixin les dos condicions següents:i. Que l’entitat originadora pugui demostrar que el valor d’exposició del tram de primera pèrdua depassa en un marge substancial una estimació motivada de la pèrdua esperada per les exposicions subjacents;ii. Que no hi hagi posicions de titulització en trams de risc intermedi. Si la possible reducció en les exposicions ponderades per risc que l’entitat originadora aconseguiria mitjançant la titulització no està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es considera transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.
3. Als efectes del que preveu l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit en relació amb una titulització quan l’originadora pugui demostrar en cada cas que la reducció dels requisits de fons propis per ella reeixida mitjançant la titulització està justificada per una transferència que concordi amb el risc de crèdit a tercers. L’autorització es pot concedir exclusivament si l’entitat compleix les dos condicions següents:
a) Si l’entitat compta amb polítiques i mètodes adequats de gestió interna de riscos per avaluar la transferència de risc;
b) Si l’entitat ha reconegut també la transferència del risc de crèdit a tercers en cada cas als efectes de la seva gestió interna de riscos i de la seva assignació interna de capital.
4. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 3, han de complir-se totes les condicions següents:
a) Que la documentació de l’operació reflecteixi el contingut econòmic de la titulització;
b) Que la cobertura del risc de crèdit mitjançant la qual es transfereixi correspongui al que es preveu en l’article 154;
c) Que la documentació de titulització no contingui condicions que:i. Imposin llindars d’importància relativament significativa per sota dels quals es consideri que no es desencadena la cobertura del risc de crèdit si es produeix un succés relacionat amb l’impagament;ii. Permetin la conclusió de la protecció pel deteriorament de la qualitat creditícia de les exposicions subjacents;iii. Excepte en el cas de clàusules d’amortització anticipada, exigeixin la millora de les posicions en la titulització per l’entitat originadora, o;iv. Augmentin el cost per a l’entitat de la cobertura del risc de crèdit o el rendiment que s’ha de pagar a tenidors de posicions en la titulització en resposta a un deteriorament en la qualitat creditícia del conjunt d’exposicions subjacents;
d) Que el dictamen d’un assessor jurídic qualificat confirmi l’eficàcia de la cobertura del risc de crèdit en tots els països pertinents;
e) Que la documentació de titulització faci constar, quan escaigui, que qualsevol compra o recompra de posicions de titulització per l’entitat originadora o patrocinadora, al marge de les seves obligacions contractuals, es pot efectuar exclusivament en condicions de mútua independència per a les parts;
f) Que, en els casos en què hi hagi una opció d’extinció, aquesta opció compleixi les condicions següents:i. Que pugui ser exercida discrecionalment per l’entitat originadora;ii. Que només es pugui exercir quan queda per amortitzar el 10% o menys del valor original de les exposicions titulitzades;iii. Que no es trobi estructurada de manera que eviti l’assignació de pèrdues a millores creditícies o altres posicions que tenen els inversors en la titulització, ni d’una altra manera que proporcioni millores creditícies;
g) Que l’entitat originadora hagi rebut d’un assessor jurídic qualificat un dictamen que confirmi que la titulització compleix les condicions establertes en la lletra d d’aquest apartat.

Article 151 bis — Requisits operatius aplicables a les clàusules d’amortització anticipada

Sentències

Quan la titulització inclogui exposicions renovables i clàusules d’amortització anticipada o clàusules similars, només es considera transferida per l’entitat originadora una part significativa del risc de crèdit si es compleixen els requisits establerts en els articles 150 i 151 i si, una vegada activada, la clàusula d’amortització anticipada no:

a) Subordina el dret preferent o de rang igual de l’entitat sobre les exposicions subjacents als drets dels altres inversors;
b) Redueix el rang del dret de l’entitat sobre les exposicions subjacents en relació amb els drets de les altres parts, o;
c) Augmenta d’alguna altra manera l’exposició de l’entitat a les pèrdues associades a les exposicions renovables subjacents.

Article 152 — Càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc

Sentències
1. Quan una entitat originadora hagi transferit una part significativa del risc de crèdit associat a exposicions titulitzades d’acord amb els articles 150 a 151 bis, aquesta entitat pot:
a) En cas de titulització tradicional, excloure del seu càlcul de les exposicions ponderades per risc les ex-posicions que hi ha titulitzat;
b) En cas de titulització sintètica, calcular les exposicions ponderades per risc, respecte de les exposicions titulitzades de conformitat amb els articles 155 bis i 155 tris.
2. Quan l’entitat originadora hagi decidit aplicar l’apartat 1, ha de calcular les exposicions ponderades per risc prescrites en aquesta secció per a les posicions que pot mantenir en la titulització. Quan l’entitat originadora no hagi transferit una part significativa del risc de crèdit o hagi decidit no aplicar l’apartat 1, no té obligació de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a cap posició que pugui mantenir en la titulització en qüestió, però ha de continuar incloent les exposicions subjacents en el càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc, com si no s’haguessin titulitzat.
3. Quan hi hagi una exposició a diferents trams d’una titulització, l’exposició a cada tram es considera una posició de titulització independent. Es considera que els proveïdors de cobertura creditícia a posicions d’una titulització mantenen posicions en la titulització. En les posicions de titulització s’hi han d’incloure les exposicions a titulitzacions resultants de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises.
4. Llevat que una posició de titulització es dedueixi dels elements del capital de nivell 1 ordinari en virtut de la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’exposició ponderada per risc s’ha d’incloure en el total d’exposicions ponderades per risc de l’entitat als efectes del que preveu l’apartat 1 de l’article 59.
5. L’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular aplicant al valor d’exposició de la posició, calculat segons el que estableix l’article 153, la pertinent ponderació de risc total.
6. La ponderació de risc total ha de ser igual a la suma de la ponderació de risc establerta en aquesta secció i tota possible ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272.

Article 153 — Valor de l’exposició

Sentències
1. El valor d’exposició d’una posició de titulització es calcula de la manera següent:
a) El valor d’exposició d’una posició de titulització en balanç és el seu valor comptable restant una vegada efectuats en la posició de titulització qualssevol ajustos específics pertinents per risc de crèdit de conformitat amb l’article 76;
b) El valor d’exposició d’una posició de titulització fora de balanç és el seu valor nominal menys qualsevol ajust específic pertinent per risc de crèdit en la posició de titulització aplicable de conformitat amb l’article 76, multiplicat pel factor de conversió pertinent establert d’acord amb el següent; el factor de conversió és del 100%, excepte en el cas de les línies per a bestretes de tresoreria. Per determinar el valor d’exposició de la part no disposada de les línies per a bestretes de tresoreria, es pot aplicar un factor de conversió del 0% a l’import nominal d’una línia de liquiditat que pugui cancel·lar-se de manera incondicional sempre que el reemborsament de les disposicions amb càrrec a la línia tingui prelació sobre qualsevol altre dret respecte als fluxos d’efectiu que sorgeixin de les exposicions titulitzades i l’entitat hagi demostrat a satisfacció de l’AFA que està aplicant un mètode adequadament conservador per avaluar la quantia de la part no disposada;
c) El valor d’exposició per risc de crèdit de contrapart d’una posició de titulització que sigui el resultat d’un instrument derivat enumerat en l’annex II es determina de conformitat amb la secció cinquena;
d) Una entitat originadora pot deduir del valor d’exposició d’una posició de titulització que tingui assignada una ponderació de risc de 1.250% de conformitat amb els articles 158 a 161 o que s’hagi deduït del capital ordinari de nivell 1 de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30, de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import dels ajustos per risc de crèdit sobre les exposicions subjacents, de conformitat amb l’article 76, i qualsevol descompte no reemborsable sobre el preu de compra relacionat amb aquestes exposicions subjacents, en la mesura que aquests descomptes hagin causat la reducció dels seus fons propis.
e) El valor d’exposició d’un excés de marge sintètic ha d’incloure, segons escaigui, els elements següents:
i) Qualsevol ingrés de les exposicions titulitzades ja reconegudes per l’entitat originadora en el seu compte de resultats d’acord amb el marc comptable aplicable que l’entitat originadora hagi designat contractualment per a l’operació com a excés de marge sintètic i que encara estigui disponible per absorbir pèrdues;i.
i) Qualsevol excés de marge sintètic que estigui designat contractualment per l’entitat originadora en qualsevol període anterior i que encara estigui disponible per absorbir pèrdues;ii.
i) Qualsevol excés de marge sintètic que estigui designat contractualment per l’entitat originadora per al període actual i que encara estigui disponible per absorbir pèrdues;i.
v) Qualsevol excés de marge sintètic designat contractualment per l’entitat originadora per a períodes futurs.Als efectes del que disposa l’incís iv, no s’ha d’incloure en el valor d’exposició cap import que es proporcioni com a garantia o millora creditícia en relació amb la titulització sintètica i que ja estigui subjecte a un requisit de fons propis d’acord amb aquesta secció. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què és el que constitueix un mètode adequadament conservador per avaluar la quantia de la part no disposada a què es refereix la lletra b del paràgraf primer.
2. Quan una entitat tingui dos o més posicions encavalcades en una titulització, haurà d’incloure només una de les posicions en el seu càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc. Quan les posicions s’encavalquin parcialment, l’entitat pot dividir la posició en dos parts i reconèixer aquest encavalcament en relació amb una sola part de conformitat amb el paràgraf primer. Per calcular el capital, l’entitat també pot tractar les posicions com si s’encavalquessin totalment estenent la posició que produeixi els imports més elevats d’exposició ponderada per risc. Així mateix, l’entitat pot reconèixer un encavalcament entre els requisits de fons propis per risc específic per a posicions de la cartera de negociació i els requisits de fons propis per a posicions de titulització de la cartera d’inversió, sempre que l’entitat pugui calcular i comparar els requisits de fons propis per a les posicions pertinents. Als efectes d’aquest apartat, es considera que dos posicions s’encavalquen quan es compensin mútuament de tal manera que l’entitat pugui impedir que es derivin pèrdues d’una posició complint les obligacions exigibles en l’altra posició.
3. Quan la lletra d de l’article 167 s’apliqui a posicions en ABCP, l’entitat pot utilitzar la ponderació de risc assignada a una línia de liquiditat per calcular l’import de l’exposició ponderada per risc corresponent als ABCP, sempre que la línia de liquiditat cobreixi el 100% dels ABCP emesos pel programa ABCP i tingui la mateixa preferència en l’ordre de prelació que la dels ABCP, de manera que formin posicions encavalcades. L’entitat ha de notificar a l’AFA si ha aplicat les disposicions d’aquest apartat. Per determinar la cobertura del 100% establerta en aquest apartat, l’entitat pot tenir en compte altres línies de liquiditat del programa ABCP, sempre que formin posicions encavalcades amb els ABCP.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar com han de determinar les entitats originadores el valor d’exposició a què fa referència la lletra e a l’apartat 1, tenint en compte les pèrdues pertinents que s’espera que cobreixi l’excés de marge sintètic.

Article 154 — Reconeixement de la reducció del risc de crèdit en posicions de titulització

Sentències
1. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o personals respecte a una posició de titulització si es compleixen els requisits de reducció del risc de crèdit establerts en aquesta secció i en la secció tercera.
2. La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals es limitarà a les garanties reals de naturalesa financera que siguin admissibles per al càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc d’acord amb la secció segona, tal com s’estableix en la la secció tercera, i el reconeixement de la reducció del risc de crèdit està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts en la secció tercera. La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals i els proveïdors admissibles d’aquesta cobertura es limita als que siguin admissibles d’acord amb la secció tercera, i el reconeixement de la reducció del risc de crèdit està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts en la secció tercera.
3. No obstant el que es disposa en l’apartat 2, els proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals que s’enumeren a la lletra g de l’apartat 1 de l’article 116 han de tenir assignada una avaluació creditícia d’una ECAI reconeguda que correspongui com a mínim al nivell 2 de qualitat creditícia en el moment en què s’hagi reconegut per primera vegada la cobertura del risc de crèdit i al nivell 3 com a mínim en endavant.
4. Malgrat el que es disposa en l’apartat 2, els SSPE poden ser proveïdors de cobertura admissibles quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Quan posseeixin actius que puguin ser considerats garanties reals de naturalesa financera admissibles de conformitat amb la secció tercera;
b) Quan sobre els actius als quals es refereix la lletra a no existeixin drets o drets contingents amb una prelació igual o superior a la dels drets o drets contingents de l’entitat que es beneficiï de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, i;
c) Quan es compleixin tots els requisits establerts en la secció tercera per al reconeixement de les garanties reals de naturalesa financera.
5. Als efectes de l’apartat 4, l’import de la cobertura ajustat pels possibles desfasaments de divisa i de venciment (GA) de conformitat amb la secció tercera es limita al valor de mercat d’aquests actius ajustat per la volatilitat i la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura tal com s’especifica en el mètode estàndard (g) es determina com la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicarien a aquests actius com a garanties reals de naturalesa financera conforme al mètode estàndard.
6. Quan una posició de titulització es beneficiï d’una cobertura íntegra del risc de crèdit o d’una cobertura parcial del risc de crèdit calculada a prorrata, s’han d’aplicar els requisits següents:
a) L’entitat que ofereix la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a la part de la posició de titulització que es beneficia d’aquesta cobertura de conformitat amb els articles 158 a 161, com si mantingués aquesta part de la posició directament;
b) L’entitat que compra la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc conforme al que es disposa en la secció tercera pel que fa a la part coberta.
7. En tots els casos no previstos en l’apartat 6, s’han d’aplicar les prescripcions següents:
a) L’entitat que ofereix la cobertura del risc de crèdit ha de tractar la part de la posició que es beneficia d’aquesta cobertura com una posició de titulització i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc com si mantingués aquesta posició directament, de conformitat amb els articles 158 a 161 i a reserva del que es disposa en els apartats 8, 9 i 10;
b) L’entitat que compra la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de la part coberta de la posició a què es refereix la lletra a de conformitat amb la secció tercera. L’entitat ha de tractar la part de la posició de titulització que no es beneficia d’aquesta cobertura com una posició de titulització independent i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 158 a 161 i a reserva del que està disposat en els apartats 8, 9 i 10.
8. Les entitats que utilitzin el mètode estàndard per a les titulitzacions (SEC-SA) conforme als articles 158 a 161 han de determinar el punt d’unió (A) i el punt de separació (D) de manera independent per a cadascuna de les posicions derivades de conformitat amb l’apartat 7, com si s’haguessin emès com a posicions de titulització independents en el moment en què s’origina l’operació. El valor de KSA s’ha de calcular tenint en compte el conjunt original d’exposicions subjacents a la titulització.
9. Les entitats que utilitzin el mètode basat en qualificacions externes per a les titulitzacions (SEC-ERBA) conforme als articles 158 a 161 per a la posició de titulització original han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a les posicions derivades de conformitat amb l’apartat 7 com segueix:
a) Quan la posició derivada tingui una prelació més elevada, se li ha d’assignar la ponderació de risc de la posició de titulització original;
b) Quan la posició derivada tingui una prelació més baixa, se li pot assignar una qualificació inferida de conformitat amb l’apartat 7 de l’article 160. En aquest cas, l’element de gruix dels trams (T) s’ha de computar únicament sobre la base de la posició derivada. En cas que no es pugui inferir la qualificació, l’entitat ha d’aplicar la ponderació de risc més elevada de les següents:i. L’obtinguda d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’apartat 8 i els articles 158 a 161, o;ii. La ponderació de risc de la posició de titulització original conforme al mètode SEC-ERBA.
10. La posició derivada que tingui una prelació més baixa ha de ser tractada com una posició de titulització no preferent fins i tot si la posició de titulització original abans de la protecció és preferent.

Article 155 bis

Sentències
1. Per calcular les exposicions ponderades per risc dels imports de les exposicions subjacents, l’entitat originadora d’una titulització sintètica ha d’utilitzar els mètodes de càlcul establerts en els articles 152 a 161, quan escaigui, i no els establerts en la secció segona.
2. Els requisits establerts en l’apartat 1 s’apliquen a tot el conjunt d’exposicions que empara la titulització. A reserva del que es disposa en l’article 155 tris, l’entitat originadora ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc respecte a tots els trams de la titulització de conformitat amb els articles 151 a 161, incloses les posicions respecte a les quals l’entitat pugui reconèixer una reducció del risc de crèdit d’acord amb l’article 154. La ponderació per risc aplicable a les posicions que es beneficiïn de la reducció del risc de crèdit pot modificar-se de conformitat amb la secció tercera.

Article 155 — Suport implícit

Sentències
1. Les entitats patrocinadores, o les entitats originadores que, respecte a una titulització, hagin aplicat els apartats 1 i 2 de l’article 152, en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc, o que hagin venut instruments de les seves carteres de negociació, de tal manera que ja no se’ls exigeixi disposar de fons propis enfront dels riscos d’aquests instruments, no poden donar suport a la titulització, ni directament ni indirectament, més enllà de les seves obligacions contractuals, a fi de reduir les pèrdues potencials o reals per als inversors.
2. No es considera suport als efectes de l’apartat 1 cap operació que s’hagi tingut degudament en compte en l’avaluació de la transferència significativa del risc de crèdit i que hagi estat executada per totes dos parts en el seu propi interès amb total llibertat i independència (en condicions d’independència mútua). A aquest efecte, l’entitat ha de procedir a un examen íntegre del risc de crèdit de l’operació i, com a mínim, ha de tenir en compte tots els paràmetres següents:
a) El preu de recompra;
b) La situació de capital i liquiditat de l’entitat abans i després de la recompra;
c) L’evolució de les exposicions subjacents;
d) L’evolució de les posicions de titulització;
e) La incidència del suport en les pèrdues en les quals previsiblement incorrerà l’originadora respecte als inversors.
3. Les entitats originadora i patrocinadora han de notificar a l’AFA qualsevol operació formalitzada relacionada amb la titulització de conformitat amb l’apartat 2.
4. L’AFA pot emetre un comunicat tècnic per determinar quines condicions constitueixen “condicions d’independència mútua” als efectes d’aquest article i en quines circumstàncies no està estructurada una operació per donar suport.
5. Quan una entitat originadora o una entitat patrocinadora no compleixi el que es disposa en l’apartat 1 respecte a una titulització, aquesta entitat ha d’incloure totes les exposicions subjacents d’aquesta titulització en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc com si no s’haguessin titulitzat, així com comunicar:
a) Que ha donat suport a la titulització infringint l’apartat 1, i;
b) L’impacte del suport prestat quant a requisits de fons.

Article 156 — Reducció dels imports de les exposicions ponderades per risc

Sentències
1. Quan s’assigni a una posició de titulització una ponderació de risc del 1.250% en el marc de l’aplicació dels articles 152 a 165, les entitats poden, de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30, de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i com a alternativa a la inclusió de la posició en el seu càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc, deduir del capital de nivell 1 ordinari el valor d’exposició de la posició. A aquest efecte, el càlcul del valor d’exposició pot reflectir la cobertura admissible del risc de crèdit de conformitat amb l’article 154.
2. Quan una entitat faci ús de la possibilitat prevista en l’apartat 1, pot restar l’import deduït de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import especificat en l’article 163 en concepte de requisit de capital màxim que s’hauria calculat per a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat.

Article 157 bis — Determinació del KSA

Sentències
1. Quan una entitat apliqui el mètode SEC-SA conforme al que es preveu en els articles 158 a 161, ha de calcular el valor KSA multiplicant per 8% els imports de les exposicions ponderades per risc, calculades d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III pel que fa a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat, i dividint-les pel valor de les exposicions subjacents. El KSA s’ha d’expressar en forma decimal entre zero i un. Als efectes d’aquest apartat, les entitats han de calcular el valor d’exposició de les exposicions subjacents sense compensar ajustos per risc de crèdit i ajustos de valor addicionals, de caràcter específic, d’acord amb els articles 19 i 76, ni altres reduccions de fons propis.
2. Als efectes de l’apartat 1, si una estructura de titulització implica l’ús d’un SSPE, totes les exposicions del SSPE relacionades amb la titulització s’han de tractar com a exposicions subjacents. Sense perjudici de l’anterior, l’entitat pot excloure del conjunt d’exposicions subjacents les exposicions d’aquest vehicle per calcular el valor de KSA si les exposicions del vehicle no són rellevants ni afecten la posició de titulització de l’entitat. En el cas de les titulitzacions sintètiques amb garanties reals, s’ha d’incloure en el càlcul de KSA qualsevol producte significatiu derivat de l’emissió de bons amb vinculació creditícia o altres obligacions garantides amb béns reals del vehicle que serveixin com a garantia per al reemborsament de les posicions de titulització, sempre que el risc de crèdit de la garantia estigui subjecte a l’assignació de pèrdues per trams.

Article 157 ter — Determinació del punt d’unió (A) i del punt de separació (D)

Sentències
1. Als efectes dels articles 158 a 161, les entitats han d’establir el punt d’unió (A) en el llindar a partir del qual es començarien a assignar a la posició de titulització pertinent les pèrdues del conjunt d’exposicions subjacents. El punt d’unió (A) s’ha d’expressar com a valor decimal entre zero i un, i ha de ser igual al més elevat dels dos valors següents: zero o el coeficient entre el saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents de la titulització, menys el saldo pendent de tots els trams amb una prelació igual o superior al tram que conté la posició de titulització pertinent, inclosa la mateixa exposició al saldo pendent de totes les exposicions subjacents de la titulització.
2. Als efectes dels articles 158 a 161, les entitats han d’establir el punt de separació (D) en el llindar a partir del qual les pèrdues del conjunt d’exposicions subjacents es traduirien en una pèrdua completa del principal en el tram que conté la posició de titulització pertinent. El punt de separació (D), que s’ha d’expressar com a valor decimal entre zero i un, ha de ser igual al més elevat dels dos valors següents: zero o el coeficient entre el saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents de la titulització, menys el saldo pendent de tots els trams amb una prelació més elevada que el tram que conté la posició de titulització pertinent, i el saldo pendent de totes les exposicions subjacents de la titulització.
3. Als efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de tractar la sobregarantia i els comptes de reserva de garanties reals com a trams, i els actius que componen aquests comptes de reserva com a exposicions subjacents.
4. Als efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de descartar els comptes de reserva no desemborsats i els actius que no ofereixin una millora creditícia com, per exemple, els que només ofereixen aportacions de liquiditat o permutes sobre tipus d’interès o sobre divises, i els comptes de garanties en efectiu relacionats amb aquestes posicions de la titulització. En el cas dels actius i els comptes de reserva desemborsats que ofereixin una millora creditícia, l’entitat només ha de tractar com a posicions de titulització les parts d’aquests comptes o actius que absorbeixin pèrdues.
5. Quan dos o més posicions de la mateixa operació tinguin venciments diferents però suportin l’assignació de pèrdues a prorrata, el càlcul dels punts de millora creditícia (A) i els punts de separació (D) ha de basar-se en el saldo pendent agregat d’aquestes posicions, i els punts de millora creditícia (A) i els punts de separació (D) resultants han de ser idèntics.
6. A fi de calcular els punts d’unió (A) i els punts de separació (D) d’una titulització sintètica, l’entitat originadora de la titulització ha de tractar el valor d’exposició de la posició de titulització corresponent a l’excés de marge sintètic al qual es refereix a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 153 com un tram, i ha d’ajustar els punts d’unió (A) i els punts de separació (D) dels altres trams que reté afegint el valor d’exposició al saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents en la titulització. Les entitats que no siguin l’originadora no han de fer aquest ajust.

Article 157 quater — Determinació del venciment dels trams (MT)

Sentències
1. Als efectes dels articles 158 a 161, i sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2, les entitats poden mesurar el venciment d’un tram (MT) d’una d’aquestes maneres:
a) Venciment mitjà ponderat dels pagaments contractuals deguts pel tram d’acord amb la fórmula següent:En què CFtindica tots els pagaments contractuals (principal, interessos i comission.
s) que ha de pagar el prestatari durant el període t, o.
b) Últim venciment legal del tram d’acord amb la fórmula següent:En què MLés l’últim venciment legal del tram.
2. Als efectes de l’apartat 1, la determinació del venciment d’un tram (M T ) estarà subjecta, en tots els casos, a un mínim d’un any i un màxim de cinc anys.
3. En cas que una entitat pugui quedar exposada a possibles pèrdues derivades de les exposicions subjacents en virtut de contracte, l’entitat ha de determinar el venciment de la posició de titulització tenint en compte el venciment del contracte més el venciment més llarg d’aquestes exposicions subjacents. En el cas de les exposicions renovables, s’ha d’aplicar el venciment més llarg possible restant en virtut del contracte que s’hi podria afegir durant el període renovable.
4. L’AFA pot supervisar les diverses pràctiques en aquest àmbit, en particular pel que respecta a l’aplicació de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article, i pot emetre directrius o adoptar directrius d’organismes europeus a tot tardar el 31 de desembre del 2021.

Article 157 — Ordre de preferència dels mètodes

Sentències
1. Les entitats han d’utilitzar un dels mètodes establerts en els articles 158 a 161 per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc, d’acord amb l’ordre de preferència següent:
a) El mètode SEC-SA, de conformitat amb els articles 158 i 159; i.
b) Quan no es pugui utilitzar el mètode SEC-SA, l’entitat ha d’utilitzar el mètode SEC-ERBA, de conformitat amb els articles 160 i 161, per a les posicions qualificades o les posicions en les quals es pugui emprar una qualificació inferida.
2. Per a les posicions qualificades o les posicions amb les quals es pugui emprar una qualificació inferida, l’entitat ha d’utilitzar el mètode SEC-ERBA en lloc del mètode SEC-SA en cadascun dels casos següents:
a) Quan l’aplicació del mètode SEC-SA resulti en una ponderació de risc superior al 25% per a posicions que puguin considerar-se posicions en una titulització STS;
b) Quan l’aplicació del mètode SEC-SA resulti en una ponderació de risc superior al 25% o quan l’aplicació del mètode SEC-ERBA resulti en una ponderació de risc superior al 75% per a posicions que no puguin considerar-se posicions en una titulització STS;
c) Per a operacions de titulització emparades per conjunts de préstecs per a la compra o el lloguer d’automòbils i les operacions d’arrendament financer de béns d’equip.
3. En els casos no coberts per l’apartat 2, i malgrat el que es disposa en la lletra a de l’apartat 1, l’entitat pot decidir aplicar el mètode SEC-ERBA en lloc del SEC-SA a totes les seves posicions de titulització qualificades o posicions en les quals es pugui emprar una qualificació inferida. Als efectes del paràgraf primer, l’entitat ha de notificar la seva decisió a l’AFA, a tot tardar el 30 de novembre del 2021. Tota decisió posterior de tornar a canviar el mètode aplicat a la totalitat de les seves posicions de titulització qualificades ha de ser notificada per l’entitat a l’AFA abans del 15 de novembre immediatament següent a aquesta decisió. Mancant objeccions per part de la l’AFA a tot tardar el 15 de desembre immediatament següent a la data a què es refereix el paràgraf segon o el paràgraf tercer, segons sigui el cas, la decisió notificada per l’entitat té efecte a partir de l’1 de gener de l’any següent i és vàlida fins que faci efecte una decisió notificada amb posterioritat. L’entitat no ha d’utilitzar mètodes diferents en el curs del mateix any.
4. Com a excepció a l’apartat 1, l’AFA pot prohibir a les entitats, ateses les circumstàncies de cada cas, l’aplicació del mètode SEC-SA quan l’import de l’exposició ponderada per risc obtingut en aplicar el mètode SEC-SA no guardi proporció amb els riscos que es plantegen per a l’entitat o l’estabilitat financera, inclòs, entre altres, el risc de crèdit inherent a les exposicions subjacents de la titulització. En el cas de les exposicions que no es considerin posicions en una titulització STS, s’han de tenir especialment en compte les titulitzacions que presentin característiques molt complexes i de gran risc.
5. En el cas de les posicions de retitulització, les entitats han d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’article 158, amb les modificacions establertes en l’article 164.
6. En tots els altres casos, s’ha d’assignar a les posicions de titulització una ponderació de risc del 1.250%.

Article 158

Sentències
1. D’acord amb el mètode SEC-SA, l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular multiplicant el valor d’exposició de la posició, calculat de conformitat amb l’article 153, per la ponderació de risc aplicable, que es determina com segueix, i que estarà subjecta en tots els casos a un mínim del 15%: En què: D: és el punt de separació que es determina conforme a l’article 157 tris,A: és el punt d’unió que es determina conforme a l’article 157 tris,KA: és un paràmetre calculat d’acord amb l’apartat 2, 2. Als efectes de l’apartat 1, el valor KA s’ha de calcular com segueix: En què: KSAés l’exigència de capital per al conjunt subjacent, tal com es defineix en l’article 157 bis,W és el quocient entre:
a) La suma de l’import nominal de les exposicions subjacents en situació d’impagament i;
b) La suma de l’import nominal de totes les exposicions subjacents. A aquests efectes, s’entén per exposició en situació d’impagament qualsevol exposició subjacent que estigui:
i) en mora des de fa més de 90 dies; i.
i) subjecta a procediment concursal o de fallida; ii.
i) subjecta a execució hipotecària o procediment similar; o i.
v) en situació d’impagament segons el que està estipulat en la documentació de la titulització. Quan l’entitat desconegui la situació de morositat del 5% o menys de les exposicions subjacents del conjunt, pot utilitzar el mètode SEC-SA efectuant l’ajust següent en el càlcul de KA: Quan l’entitat desconegui la situació de morositat de més del 5% de les exposicions subjacents del conjunt, la posició de titulització ha d’estar subjecta a una ponderació de risc del 1.250%.
3. Quan l’entitat tingui una posició de titulització en forma d’instrument derivat per cobrir els riscos de mercat, inclosos els riscos de tipus d’interès o de tipus de canvi, pot atribuir a aquest derivat una ponderació de risc inferida equivalent a la ponderació de risc de la posició de referència, calculada d’acord amb aquest article. Als efectes d’aquest apartat, la posició de referència és la posició amb una prelació igual en tots els aspectes a la del derivat, o, en absència d’aquesta posició, la posició immediatament subordinada a la del derivat.

Article 159 — Tractament de les titulitzacions STS segons el mètode SEC-SA

Sentències

D’acord amb el mètode SEC-SA, la ponderació de risc d’una posició en una titulització STS s’ha de calcular d’acord amb l’article 158, amb les modificacions següents: ponderació de risc mínima per a posicions de titulització preferents = 10%p = 0,5.

Article 160

Sentències
1. D’acord amb el mètode SEC-ERBA, l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular multiplicant el valor d’exposició de la posició, calculat segons el que s’estableix en l’article 153, per la ponderació de risc aplicable d’acord amb aquest article.
2. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a curt termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a curt termini conforme a l’apartat 7, s’han d’aplicar les ponderacions de risc següents: Quadre 1 Nivell de qualitat creditícia123Totes les altres qualificacionsPonderació de risc15%50%100%1.250% 3. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a llarg termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a llarg termini conforme a l’apartat 7 d’aquest article, s’han d’aplicar les ponderacions de risc especificades en el quadre 2, ajustades, si escau, en funció del venciment dels trams (MT) de conformitat amb l’article 157 quater i l’apartat 4 d’aquest article, o, en el cas del gruix dels trams no preferents, de conformitat amb l’apartat 5 d’aquest article: Quadre 2 Nivell de qualitat creditíciaTram preferentTram no preferentVenciment del tram (MT)Venciment del tram (MT)1 any5 anys1 any5 anys115%20%15%70%215%30%15%70%325%40%30%120%430%45%40%140%540%50%60%160%650%65%80%180%760%70%120%210%875%90%170%260%990%105%220%310%10120%140%330%420%11140%160%470%580%12160%180%620%760%13200%225%750%860%14250%280%900%950%15310%340%1.050%1.050%16380%420%1.130%1.130%17460%505%1.250%1.250%Tots els altres1.250%1.250%1.250%1.250% 4. Per determinar la ponderació de risc dels trams amb un venciment comprès entre un i cinc anys, les entitats han d’utilitzar la interpolació lineal entre les ponderacions de risc aplicables als venciments d’un any i cinc anys, respectivament, d’acord amb el quadre 2.
5. Per tenir en compte el gruix del tram, les entitats han de calcular la ponderació de risc dels trams no preferents com segueix: En què: T = gruix del tram, mesurat com D – A, En què: D: és el punt de separació que es determina conforme a l’article 157 tris,A: és el punt d’unió que es determina conforme a l’article 157 tris.
6. Les ponderacions de risc dels trams no preferents obtingudes conforme al que es disposa en els apartats 3, 4 i 5 estan subjectes a un mínim del 15%. A més, les ponderacions de risc resultants no poden ser inferiors a la ponderació de risc corresponent a un hipotètic tram preferent de la mateixa titulització amb el mateix venciment i la mateixa avaluació creditícia.
7. En utilitzar qualificacions inferides, les entitats han d’atribuir a una posició no qualificada una qualificació inferida equivalent a l’avaluació creditícia d’una posició de referència qualificada que compleixi totes les condicions següents:
a) Que la posició de referència tingui la mateixa prelació en tots els aspectes que la posició de titulització no qualificada o que, mancant una posició amb igual prelació en la qualificació, la posició de referència sigui la immediatament subordinada a la posició no qualificada;
b) Que la posició de referència no es beneficiï de cap garantia de tercers ni d’altres millores creditícies que no es trobin disponibles per a la posició no qualificada;
c) Que el venciment de la posició de referència sigui igual o posterior al de la posició no qualificada en qüestió;
d) Que tota qualificació inferida s’actualitzi de manera contínua a fi de reflectir qualsevol canvi en l’avaluació creditícia de la posició de referència.
8. Quan una entitat tingui una posició de titulització en forma d’instrument derivat per cobrir els riscos de mercat, inclosos els riscos de tipus d’interès o de tipus de canvi, pot atribuir a aquest instrument derivat una ponderació de risc inferida equivalent a la ponderació de risc de la posició de referència, calculada d’acord amb aquest article. Als efectes del paràgraf primer, la posició de referència és la posició amb una prelació igual en tots els aspectes a la del derivat, o, en absència d’aquesta posició, la posició immediatament subordinada a la del derivat.

Article 161 — Tractament de les titulitzacions STS segons el mètode SEC-ERBA

Sentències
1. D’acord amb el mètode SEC-ERBA, la ponderació de risc d’una posició de titulització STS s’ha de calcular d’acord amb l’article 160, amb les modificacions previstes en aquest article.
2. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a curt termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a curt termini conforme a l’apartat 7 de l’article 160, s’han d’aplicar les ponderacions de risc següents: Quadre 3 Nivell de qualitat creditícia123Totes les altres qualificacionsPonderació de risc10%30%60%1.250% 3. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a llarg termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a llarg termini conforme a l’apartat 7 de l’article 160, les ponderacions de risc s’han de determinar d’acord amb el quadre 4, ajustades en funció del venciment dels trams (MT) de conformitat amb l’article 157 quater i l’apartat 4 de l’article 160, i, en el cas del gruix dels trams no preferents, de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 160: Quadre 4 Nivell de qualitat creditíciaTram preferentTram no preferentVenciment del tram (MT)Venciment del tram (MT)1 any5 anys1 any5 anys110%10%15%40%210%15%15%55%315%20%15%70%415%25%25%80%520%30%35%95%630%40%60%135%735%40%95%170%845%55%150%225%955%65%180%255%1070%85%270%345%11120%135%405%500%12135%155%535%655%13170%195%645%740%14225%250%810%855%15280%305%945%945%16340%380%1.015%1.015%17415%455%1.250%1.250%Tots els altres1.250%1.250%1.250%1.250%

Article 162

Sentències
1. Les entitats que tinguin coneixement en tot moment de la composició de les exposicions subjacents poden assignar a la posició de titulització preferent una ponderació de risc màxima igual a la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició que s’aplicaria a les exposicions subjacents si no s’haguessin titulitzat.
2. La ponderació de risc màxima de la posició de titulització preferent ha de ser igual a la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició que s’aplicaria a les exposicions subjacents en la secció segona, com si no s’haguessin titulitzat.
3. Quan la ponderació de risc màxima calculada d’acord amb l’apartat 1 sigui més baixa que les ponderacions de risc mínimes establertes en els articles 158 a 161, segons el cas, s’ha d’utilitzar la primera.

Article 163 — Requisits de capital màxims

Sentències
1. Les entitats originadores o les entitats patrocinadores que utilitzin el mètode SEC-SA o el mètode SEC-ERBA poden aplicar, per a la posició de titulització que mantinguin, un requisit de capital màxim equivalent als requisits de capital que es calcularien d’acord amb la secció segona respecte a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat.
2. El requisit de capital màxim és el resultat de multiplicar l’import calculat conforme a l’apartat 1 per la proporció d’interessos més elevada que mantingui l’entitat en els trams corresponents (V), expressada com a percentatge, que s’ha de calcular com segueix:
a) Si l’entitat té una o diverses posicions de titulització en un únic tram, V ha de ser igual a la relació entre l’import nominal de les posicions de titulització que manté l’entitat en aquest tram i l’import nominal del tram;
b) Si l’entitat té posicions de titulització en diferents trams, V ha de ser igual a la proporció màxima d’interessos dels trams. A aquest efecte, la proporció d’interessos de cadascun dels trams s’ha de calcular tal com s’estableix en la lletra a.
3. En calcular el requisit de capital màxim d’una posició de titulització d’acord amb aquest article, l’import total de qualsevol plusvàlua o cupó segregat de millora creditícia que es derivi de l’operació de titulització s’ha de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari d’acord amb la lletra b de l’article 20.

Article 164 bis — Tractament de les titulitzacions d’exposicions dubtoses

Sentències
1. Als efectes del que disposa aquest article, s’entén per:
a) Titulització d’exposicions dubtoses: una titulització garantida per un conjunt d’exposicions dubtoses el valor nominal de les quals constitueix almenys el 90% del valor nominal del conjunt en el moment de la seva originació i en qualsevol data posterior en què s’afegeixin o retirin actius del conjunt subjacent per raó de la reposició, la reestructuració o qualsevol altra raó rellevant.
b) Titulització tradicional d’exposicions dubtoses admissible: una titulització tradicional d’exposicions dubtoses en què el descompte no reemborsable sobre el preu de compra és almenys el 50% de l’import pendent de les exposicions subjacents en el moment de la seva transferència a l’SSPE.
2. La ponderació de risc d’una posició en una titulització d’exposicions dubtoses es calcula d’acord amb l’article 157 o 162. La ponderació de risc està subjecta a un mínim del 100%, excepte quan s’apliqui l’article 160.
3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 100% a la posició de titulització preferent en una titulització tradicional d’exposicions dubtoses admissible, excepte quan s’apliqui l’article 160.
4. Com a excepció al que disposa l’apartat 3, quan la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició calculada de conformitat amb l’enfocament de transparència definit a l’article 162 sigui inferior al 100%, les entitats poden aplicar la ponderació de risc més baixa, subjecta a una ponderació de risc mínima del 50%.
5. Als efectes del que disposa aquest article, el descompte no reemborsable sobre el preu de compra s’ha de calcular restant l’import indicat a la lletra b de l’import indicat a la lletra a :
a) L’import pendent de les exposicions subjacents de la titulització d’exposicions dubtoses en el moment en què aquestes exposicions es van transferir a l’SSPE;
b) La suma del següent:
i) El preu de venda inicial dels trams o, si escau, parts dels trams de la titulització d’exposicions dubtoses venuts a inversors tercers; ii.
i) L’import pendent, en el moment en què les exposicions subjacents es van transferir a l’SSPE, dels trams o, si escau, parts dels trams de la dita titulització que manté l’originadora. A efectes del que disposa l’apartat 4, durant tota la vida de l’operació, el càlcul del descompte no reemborsable sobre el preu de venda s’ha d’ajustar a la baixa tenint en compte les pèrdues efectives. Tota reducció de l’import pendent de les exposicions subjacents resultat de les pèrdues efectives redueix el descompte no reemborsable sobre el preu de compra, amb un límit mínim de zero. Quan un descompte s’estructuri de tal manera que pugui reemborsar-se totalment o parcialment a l’entitat originadora, el dit descompte no s’ha de comptabilitzar com un descompte no reemborsable sobre el preu de compra a efectes d’aquest article.

Article 164 — Retitulitzacions

Sentències
1. En el cas de les posicions de retitulització, les entitats han d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’article 158, amb les modificacions següents:
a) W = 0 per a qualsevol exposició a un tram de titulització dins del conjunt d’exposicions subjacent;
b) p = 1,5;
c) La ponderació de risc resultant està subjecta a una ponderació de risc mínima del 100%.
2. El valor KSA de les exposicions de titulització subjacents s’ha de calcular d’acord amb els articles 157 a 157 quater.
3. Els requisits de capital màxims establerts en els articles 162 i 163 no s’han d’aplicar a les posicions de retitulització.
4. Quan el conjunt d’exposicions subjacents consisteixi en una combinació de trams de titulització i altres tipus d’actius, el paràmetre CA s’ha de determinar com la mitjana ponderada per exposició nominal dels CA calculats de manera individual per a cada subconjunt d’exposicions.

Article 165 — Posicions preferents en titulitzacions STS de balanç

Sentències

Les entitats originadores poden calcular els imports de les exposicions ponderades per risc respecte a una posició de titulització STS de balanç, tal com preveu l’apartat 1 de l’article 26 bis del Reglament (UE) 2017/2402, conforme al que es disposa en els articles 159 o 161, segons el cas, quan es compleixin les dos condicions següents:

a) Que la titulització reuneixi els requisits establerts a l’apartat 2 de l’article 149bis;
b) Que la posició sigui admissible com a posició de titulització preferent.

Article 166 — Utilització de les avaluacions creditícies efectuades per les ECAI

Sentències

Les entitats poden utilitzar avaluacions creditícies per determinar la ponderació de risc d’una posició de titulització conforme al que es disposa en aquesta secció únicament quan l’avaluació creditícia hagi estat emesa o confirmada per una ECAI de conformitat amb el Reglament (CE) 1060/2009, del 16 de setembre del 2009, sobre les agències de qualificació creditícia. Les entitats han d’utilitzar la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia de les quals s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI establertes a la UE i registrades de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1060/2009 que designin, tal com estableix l’Autoritat Bancària Europea en virtut de l’article 270 sexies del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i de les empreses d’inversió, o una norma posterior que la substitueixi.

Article 167 — Exigències que han de complir les avaluacions creditícies de les ECAI

Sentències

A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 151 a 161, les entitats només han d’utilitzar l’avaluació creditícia d’una ECAI si es compleixen les condicions següents:

a) No hi ha d’haver discordança entre els tipus de pagaments reflectits en l’avaluació creditícia i els tipus de pagaments als quals té dret l’entitat d’acord amb el contracte que dona lloc a la posició de titulització de què es tracti;
b) Que l’ECAI publiqui les avaluacions creditícies i informació sobre les anàlisis de pèrdues i fluxos de caixa, així com la sensibilitat de les qualificacions a l’alteració de les hipòtesis en què es basen, inclosa l’evolució de les exposicions subjacents, i els procediments, metodologies, hipòtesis i elements fonamentals en els quals es basen les avaluacions creditícies. Als efectes d’aquesta lletra, la informació es considera públicament disponible quan s’hagi publicat en un format accessible. No es considera informació públicament disponible la que es posi només a la disposició d’un nombre limitat d’entitats;
c) Que les avaluacions creditícies estiguin incloses en la matriu de transició de l’ECAI;
d) Que les avaluacions creditícies no es basin ni totalment ni parcialment en suports no desemborsats aportats per la mateixa entitat. Si una posició es basa totalment o parcialment en suports no desemborsats, l’entitat l’ha de considerar una posició no qualificada a l’efecte del càlcul dels imports de les seves exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 151 a 161;
e) Que l’ECAI s’hagi compromès a publicar explicacions sobre la forma en què l’evolució de les exposicions subjacents afecta l’avaluació creditícia.

Article 168 — Utilització de les avaluacions creditícies

Sentències
1. Tota entitat pot designar una o diverses ECAI de les quals les avaluacions creditícies han de ser utilitzades per al càlcul de les seves exposicions ponderades per risc de conformitat amb aquesta secció (una “ECAI designada”).
2. L’entitat ha d’utilitzar les avaluacions creditícies de manera coherent i no selectivament en relació amb les seves posicions de titulització, d’acord amb els principis següents:
a) L’entitat no pot utilitzar les avaluacions creditícies d’una ECAI per a les seves posicions en uns trams i les avaluacions creditícies d’una altra ECAI per a les seves posicions en altres trams de la mateixa titulització, que poden o no haver estat qualificats per la primera ECAI;
b) En els casos en què una posició té dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI designades, l’entitat ha de fer servir l’avaluació creditícia menys favorable;
c) En els casos en què una posició té més de dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI designades, s’han d’utilitzar les dos avaluacions creditícies més favorables. Si les dos avaluacions més favorables són diferents, s’ha d’utilitzar la menys favorable de totes dos;
d) L’entitat no pot sol·licitar activament la retirada de les qualificacions menys favorables.
3. En els casos en què la cobertura del risc de crèdit admissible d’acord amb la secció tercera es proporciona directament a l’SSPE, i aquesta protecció es reflecteix en l’avaluació creditícia d’una posició efectuada per una ECAI designada, es pot utilitzar la ponderació de risc associada a aquesta avaluació creditícia. Si la cobertura no és admissible d’acord amb la secció tercera, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia. Quan la cobertura del risc de crèdit no sigui proporcionada a l’SSPE sinó directament a una posició de titulització, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia.
4. Quan una posició de titulització es beneficiï d’una cobertura de crèdit admissible conforme al que es disposa en la secció tercera i els efectes d’aquesta cobertura s’hagin reflectit en l’avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, l’entitat l’ha de tractar com si fos una posició no qualificada i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb la secció tercera.
Secció cinquena. Risc de crèdit de contrapart

Article 169 — Determinació del valor d’exposició

Sentències
1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels instruments derivats enumerats en l’annex II d’acord amb el que preveu aquesta secció.
2. Les entitats poden determinar el valor d’exposició de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de primeres matèries o les operacions a crèdit de valors o de primeres matèries, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge d’acord amb el que disposa aquesta secció, en lloc de fer ús del que preveu la secció tercera.

Article 170 — Definicions

Sentències

A efectes d’aquesta secció i del capítol setè d’aquest títol, s’entén per: Termes generals:

1. Risc de crèdit de contrapart (en endavant, “risc de contrapart” o “RCC”): és el risc que la contrapart en una operació pugui incórrer en impagament abans de la liquidació definitiva dels fluxos de caixa d’aquesta operació. 1 bis . Risc específic de correlació advers: el risc quan la futura exposició a una contrapart específica estigui correlacionada amb tota seguretat amb la probabilitat d’incompliment de la contrapart a causa de la naturalesa de les operacions amb la contrapart. Es considera que una entitat està exposada al risc específic de correlació adversa si és previsible que l’exposició futura a una contrapart específica sigui elevada quan la probabilitat d’incompliment de la contrapart sigui també elevada. Pel que fa als tipus d’operacions:
2. Operacions amb liquidació diferida: són les transaccions en què una contrapart es compromet a lliurar un valor, una matèria primera o una quantitat de divises contra efectiu, altres instruments financers o matèries primeres, o al revés, en una data de liquidació que, segons s’especifica per contracte, ha de ser posterior a la que es doni en primer lloc segons el que és habitual en el mercat per a aquest tipus concret d’operació o cinc dies hàbils després de la data en què l’entitat entri a participar en l’operació.
3. Operacions de préstec amb reposició del marge: són les transaccions en què una entitat concedeix un crèdit relacionat amb la compra, venda, transferència o negociació de valors. Les operacions de préstec amb reposició del marge no inclouen altres préstecs garantits basats en valors. Conjunt d’operacions compensables, conjunt de posicions compensables i termes relacionats:
4. Conjunt d’operacions compensables: són un grup d’operacions entre una entitat i una mateixa contrapart que estan subjectes a un acord de compensació bilateral legalment exigible que estigui reconegut en virtut del que es preveu en els articles 181 a 184 i en la secció tercera. Cada operació no subjecta a un acord de compensació bilateral legalment exigible que està reconegut en virtut dels articles 181 a 184 es considera per si mateixa un conjunt d’operacions compensables a efectes d’aquesta secció.
5. Posició de risc: correspon a un número de risc que s’assigna a una operació en el mètode estàndard establert en els articles 174 a 180 d’acord amb un algoritme predeterminat.
6. Conjunt de posicions compensables: un grup d’operacions que pertanyen a un mateix conjunt d’operacions compensables en què es permet la compensació total o parcial a fi de determinar l’exposició futura potencial d’acord amb els mètodes establerts als articles 172 a 178 septies o a l’article 179.
7. Acord de marge: és un acord o les disposicions d’un acord conforme als quals una contrapart està obligada a aportar una garantia real a una segona contrapart quan una exposició d’aquesta última enfront de la primera contrapart supera un nivell determinat. 7 bis . Acord de marge unidireccional: un acord de marge en virtut del qual una entitat està obligada a aportar marges de variació a una contrapart, però no té dret a rebre marges de variació d’aquesta contrapart, o viceversa.
8. Llindar de marge: és la màxima quantia a la qual pot arribar una exposició pendent abans que una part tingui el dret a demanar garanties reals.
9. Període de risc del marge: és el període de temps des de l’últim intercanvi de garanties reals que cobreixen un conjunt d’operacions compensables amb una contrapart en situació d’impagament fins que es liquiden les operacions i el risc de mercat resultant torna a cobrir-se.
10. Compensació entre productes diferents: correspon a la inclusió d’operacions de diverses categories de productes en el mateix conjunt d’operacions compensables d’acord amb les normes de compensació entre productes diferents que estableix aquesta secció.
11. Valor actual de mercat (en endavant, denominat “VAM”): el valor net de mercat de totes les operacions en un conjunt d’operacions compensables sense deduir les possibles garanties reals mantingudes o aportades, compensant-se per al càlcul del VAM els valors de mercat positius i negatius. 11 bis . Import de la garantia real independent neta (en endavant, denominat “NICA”): la suma del valor ajustat a la volatilitat de la garantia real neta rebuda o aportada, segons correspongui, pel conjunt d’operacions compensables diferent del marge de variació. Riscs relacionats amb l’RCC:
12. Contrapart: és, als efectes del que es preveu en els articles 181 a 184, qualsevol persona física o jurídica que participa en un acord de compensació i té capacitat contractual per a això.
13. Acord de compensació contractual entre productes: és un acord contractual bilateral entre una entitat i una contrapart en virtut del qual es crea una obligació jurídica única (basada en la compensació de les operacions coberte.
s) que afecta tots els acords marc bilaterals i les operacions pertanyents a diferents categories de productes que s’incloguin en l’acord. A efectes d’aquesta definició, s’entén per “diferents categories de productes”:
a) Les operacions de recompra i les operacions de préstec i operacions a crèdit de valors o matèries primeres;
b) Les operacions de préstec amb reposició del marge;
c) Els contractes enumerats en l’annex II.
14. Component de pagament: és el pagament acordat en una operació amb instruments derivats OTC amb un perfil de risc lineal en què es preveu el lliurament d’un instrument financer a canvi d’un pagament. Quan es tracti d’operacions en què es preveu un pagament a canvi d’un pagament, tots dos components de pagament venen determinats pels pagaments bruts acordats contractualment, inclòs l’import nocional de l’operació.

Article 171ter

Sentències
1. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de les condicions establertes als apartats 1 o 2 de l’article 171 bis ha de notificar aquesta circumstància immediatament a l’AFA.
2. Una entitat ha de deixar de calcular els valors d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb els articles 179 o 180, segons correspongui, en un termini de tres mesos a partir de la data en què es produeixi una de les circumstàncies següents:
a) L’entitat no compleix les condicions establertes a la lletraade l’apartat 1 o la lletra a de l’apartat 2 de l’article 171bis, segons correspongui, o les condicions establertes a la lletrabde l’apartat 1 o la lletrabde l’apartat 2 de l’article 171bis, segons correspongui, durant tres mesos consecutius;
b) L’entitat no compleix les condicions establertes a la lletraade l’apartat 1 o la lletraade l’apartat 2 de l’article 171bis, segons correspongui, o les condicions establertes a la lletrabde l’apartat 1 o la lletrabde l’apartat 2 de l’article 171bis, segons correspongui, durant més de sis dels dotze mesos anteriors.
3. Quan una entitat hagi deixat de calcular els valors d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb els articles 179 o 180, segons correspongui, només està autoritzada a tornar a calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats utilitzant els mètodes establerts als articles 179 o 180, si demostra, a satisfacció de l’AFA, que el conjunt de les condicions establertes als apartats 1 o 2 de l’article 171 bis s’ha complert durant un període ininterromput d’un any.

Article 171bis

Sentències
1. Les entitats poden calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb el mètode establert en l’article 179, sempre que el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç sigui igual o inferior a ambdós llindars següents, basat en una avaluació mensual a partir de les dades recollides del darrer dia del mes:
a) El 10% del total dels seus actius;
b) 300 milions d’euros.
2. Les entitats poden calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb el mètode establert a l’article 180, sempre que el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç sigui igual o inferior a ambdós llindars següents, basat en una avaluació mensual a partir de les dades del darrer dia del mes:
a) El 5% del total dels seus actius;
b) 100 milions d’euros.
3. A efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de calcular el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç basant-se en les dades del darrer dia del mes segons els requisits següents:
a) Les posicions en derivats s’han de valorar al seu valor de mercat en aquesta data; si el valor de mercat d’una posició no està disponible en una data determinada, l’entitat ha d’utilitzar un valor raonable per a la posició en aquesta data; quan el valor de mercat i el valor raonable d’una posició no estiguin disponibles en una data determinada, les entitats han d’utilitzar el més recent entre el valor de mercat o el valor raonable d’aquesta posició;
b) Als valors absoluts de les posicions llargues en derivats se’ls han de sumar els de les posicions curtes en derivats;
c) S’hi han d’incloure totes les posicions en derivats, excepte els derivats de crèdit reconeguts com a cobertures internes davant les exposicions al risc de crèdit de la cartera d’inversió.
4. Com a excepció al que està disposat als apartats 1 o 2, segons correspongui, quan l’activitat de derivats en base consolidada no superi els llindars fixats als apartats 1 o 2, segons correspongui, l’entitat inclosa en la consolidació i que hauria hagut d’aplicar els mètodes establerts als articles 172 a 178 septies o a l’article 179 perquè excedeix aquests llindars de forma individual pot optar, amb l’autorització prèvia de l’AFA, per aplicar el mètode que s’aplica en base consolidada.
5. Les entitats han de notificar a l’AFA els mètodes establerts als articles 179 o 180 que utilitzin o deixin d’utilitzar, segons correspongui, per calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats.
6. Les entitats no han d’efectuar una operació amb derivats o comprar o vendre un instrument derivat amb l’únic objecte de complir alguna de les condicions establertes als apartats 1 i 2 durant l’avaluació mensual.

Article 171 — Mètodes de càlcul del valor de l’exposició

Sentències
1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II a partir d’un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, de conformitat amb el que disposa aquest article. Les entitats que no compleixin les condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 171 bis no han d’utilitzar el mètode establert en l’article 179. Les entitats que no compleixin les condicions previstes en l’apartat 2 de l’article 171 bis no han d’utilitzar el mètode establert a l’article 180. Les entitats poden utilitzar de manera combinada els mètodes establerts als articles 172 a 180 de manera permanent dins d’un grup. Una mateixa entitat no pot utilitzar de manera combinada els mètodes establerts als articles 172 a 180 de manera permanent.
2. Quan una entitat compra protecció a través d’un derivat de crèdit per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició amb risc de contrapart, pot calcular els seus requisits de fons propis respecte de l’exposició coberta d’acord amb els articles 141 a 143; El valor d’exposició en risc de contrapart per a aquests derivats de crèdit ha de ser nul, llevat que l’entitat apliqui el mètode establert en l’incís ii de la lletra h de l’apartat 1 de l’article 185.
3. No obstant el que disposa l’apartat 2, una entitat pot decidir la inclusió sistemàtica, a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit de contrapart, de tots els derivats de crèdit no inclosos en la cartera de negociació i adquirits com a protecció per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició a risc de crèdit de contrapart, sempre que la cobertura del risc de crèdit reconegui l’empara d’aquest Reglament.
4. Quan una entitat tracti les permutes de cobertura per impagament venudes per una altra entitat com a cobertura del risc de crèdit proporcionada per aquesta i aquestes permutes estiguin subjectes a requisits de fons propis per risc de crèdit del subjacent per l’import nocional total, el seu valor d’exposició a l’efecte del risc de contrapart en la cartera d’inversió ha de ser nul.
5. D’acord amb tots els mètodes establerts en els articles 172 a 180, el valor d’exposició per a una contrapart donada és igual a la suma dels valors d’exposició calculats per a cada conjunt d’operacions compensables amb aquesta contrapart. Com a excepció al que disposa el paràgraf primer, quan un acord de marge s’apliqui a múltiples conjunts d’operacions compensables amb aquesta contrapart i l’entitat utilitzi un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180 per calcular el valor d’exposició d’aquests conjunts d’operacions compensables, el valor d’exposició es calcula d’acord amb el que s’estableix als articles corresponents. Per a una determinada contrapart, el valor d’exposició, calculat de conformitat amb aquesta secció, d’un conjunt donat d’operacions compensables amb instruments derivats OTC que s’enumeren en l’annex II ha de ser el més gran entre zero i la diferència entre la suma dels valors d’exposició de tots els conjunts d’operacions compensables amb la contrapart i la suma dels ajustos de valoració del crèdit corresponent a aquesta contrapart que l’entitat reconeix com una pèrdua de valor. Els ajustos de valoració del crèdit s’han de calcular sense tenir en compte l’import dels ajustos compensatoris de valor del càrrec atribuïts al propi risc de crèdit de l’empresa que ja s’hagi deduït dels fons propis en virtut del que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. 5 bis . A l’hora de calcular el valor d’exposició d’acord amb els mètodes establerts en els articles 172 a 180, les entitats poden tractar dos contractes de derivats OTC compresos en el mateix acord de compensació entre els quals existeixi una correspondència perfecta com un únic contracte amb un principal nocional igual a zero. A efectes del paràgraf primer, s’entén que existeix una correspondència perfecta entre dos contractes de derivats OTC quan reuneixin totes les condicions següents:
a) Que les seves posicions de risc siguin oposades;
b) Que les seves característiques, llevat de la data de negociació, siguin idèntiques;
c) Que els seus fluxos de caixa es compensin plenament.
6. Les entitats han de determinar el valor d’exposició de les exposicions resultants d’operacions amb liquidació diferida utilitzant qualsevol dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, independentment del mètode que s’hagi triat per tractar els derivats OTC i les operacions de recompra, les operacions de préstec o les operacions a crèdit de valors o de primeres matèries i les operacions de préstec amb reposició del marge.
7. En el cas dels mètodes indicats en els articles 172 a 180, les entitats han de tractar les operacions en què s’hagi detectat un risc específic de correlació adversa de conformitat amb el que es disposa a continuació:
a) Les entitats han de considerar degudament les exposicions que donen lloc a un grau significatiu de risc general i específic de correlació advers;
b) Les entitats han de mantenir procediments per identificar, supervisar i controlar els casos de risc específic de correlació advers pel que fa a cada entitat jurídica, començant en l’inici d’una operació i continuant al llarg de la vida d’aquesta operació.
c) Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de contrapart en relació amb les operacions en què s’hagi detectat un risc específic de correlació adversa i en què hi hagi una vinculació jurídica entre la contrapart i l’emissor del subjacent del derivat OTC o del subjacent de les operacions següents:
a) Operacions de recompra;
b) Operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres;
c) Operacions de préstec amb reposició de marge.En relació amb aquestes operacions, s’han d’observar els principis següents:
1. Els instruments que presentin un risc específic de correlació adversa no s’han d’incloure en el mateix conjunt d’operacions compensables que les altres operacions amb la mateixa contrapart, i cada un es considera un conjunt d’operacions compensables separat;
2. Dins de qualsevol d’aquests conjunts separats d’operacions, el valor d’exposició, per a les permutes de cobertura per impagament uninominals, serà igual a la pèrdua esperada íntegra sobre el valor raonable residual dels instruments subjacents, suposant que l’emissor subjacent es trobi en liquidació;
3. La ponderació de risc aplicable és la d’una operació sense cobertura;
4. Per a totes les altres operacions amb referència uninominal d’aquests conjunts separats d’operacions compensables, el càlcul del valor d’exposició ha d’estar d’acord amb el supòsit d’impagament sobtat de les obligacions subjacents en què l’emissor estigui jurídicament vinculat amb la contrapart. Per a les transaccions amb referència a una cistella de noms o índexs, el supòsit d’impagament sobtat de les respectives obligacions subjacents en què l’emissor estigui jurídicament vinculat amb la contrapart s'ha d’aplicar quan escaigui;
d) Les entitats han de proporcionar a la direcció general i al comitè corresponent de l’òrgan d’administració informes periòdics sobre els riscs generals i específics de correlació adversa i les mesures que s’estiguin prenent per gestionar-los.

Article 172 — Mètode estàndard – Valor d’exposició

Sentències
1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició a nivell del conjunt d’operacions compensables per a totes les operacions cobertes per un acord de compensació contractual quan es compleixen totes les condicions següents:
a) Que l’acord de compensació pertanyi a un dels tipus d’acords de compensació contractual a què fa referència l’article 181;
b) Que l’acord de compensació hagi estat reconegut per l’AFA de conformitat amb l’article 182;
c) Que l’entitat hagi complert les obligacions establertes a l’article 183 en relació amb l’acord de compensació. En cas que alguna d’aquestes condicions establertes al paràgraf primer no es compleixi, l’entitat ha de tractar cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables.
2. Les entitats han de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables segons el següent mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapartida: $$Valor\ d’exposició = \alpha \cdot \left(RC + PFE \right)$$ En què: $$RC$$= cost de reposició, calculat de conformitat amb l’article 173;$$PFE$$= exposició futura potencial, calculada de conformitat amb l’article 176;$$\alpha$$= 1,4.
3. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables que estigui subjecte a un acord de marge contractual s’ha de limitar com a màxim al valor d’exposició del mateix conjunt d’operacions compensables no subjecte a cap tipus d’acord de marge.
4. Quan s’apliquin múltiples acords de marge a un mateix conjunt d’operacions compensables, les entitats han d’assignar cada acord de marge al grup d’operacions del conjunt d’operacions compensables al qual s’apliqui contractualment el dit acord de marge i han de calcular un valor d’exposició per separat per a cada una d’aquestes operacions agrupades.
5. Les entitats poden fixar en zero el valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables si compleixen totes les condicions següents:
a) Que es compongui exclusivament d’opcions venudes;
b) Que el seu valor actual de mercat sigui en tot moment negatiu;
c) Que l’entitat hagi rebut per endavant la prima de totes les opcions que hi estan incloses per garantir l’execució dels contractes;
d) Que no estigui subjecte a un acord de marge.
6. En un conjunt d’operacions compensables, les entitats han de substituir una operació que sigui una combinació lineal finita d’opcions de compra o venda comprades o venudes per totes les opcions individuals que formen aquesta combinació lineal, considerades com a operació individual, a l’efecte de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies . Cada combinació d’opcions d’aquest tipus s’ha de tractar com una operació individual en el conjunt d’operacions compensables en què s’inclou la combinació a l’efecte del càlcul del valor d’exposició.
7. El valor d’exposició d’una operació amb derivats de crèdit que representi una posició llarga en el subjacent pot limitar-se a l’import de la prima impagada pendent sempre que es tracti cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables que no està sotmès a un acord de marge.

Article 173 — Mètode estàndard – Cost de reposició

Sentències
1. Les entitats han de calcular el cost de reposició RC dels conjunts d’operacions compensables que no estan subjectes a un acord de marge en virtut de la fórmula següent: $$RC = màx\left\{ VAM - NICA,\ 0 \right\}$$ 2. Les entitats han de calcular el cost de reposició de cada conjunt d’operacions compensables que està subjecte a un acord de marge en virtut de la fórmula següent: $$RC = màx\left\{ VAM - VM - NICA,\ TH + MTA - NICA,\ 0 \right\}$$ En què: $$RC$$= cost de reposició;$$VM$$= valor ajustat a la volatilitat del marge de variació net rebut o aportat regularment, segons correspongui, pel conjunt d’operacions compensables per mitigar les variacions del seu VAM;$$TH$$= llindar de marge aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge i per sota del qual l’entitat no pot exigir garanties reals;$$MTA$$= import mínim de transferència aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge.
3. Les entitats han de calcular el cost de reposició de múltiples conjunts d’operacions compensables subjectes a un mateix acord de marge en virtut de la fórmula següent: $$RC = màx\left\{ \sum_{i}^{}{màx\left\{ VAM_{i},\ 0 \right\} - màx\left\{ VM_{MA} + NICA_{MA},\ 0 \right\}},\ 0 \right\} + màx\left\{ \sum_{i}^{}{mín\left\{ VAM_{i},\ 0 \right\} - mín\left\{ VM_{MA} + NICA_{MA},\ 0 \right\}},\ 0 \right\}$$ En què: $$RC$$= cost de reposició;$$i$$= índex que designa els conjunts d’operacions compensables que estan subjectes al mateix acord de marge;$$VAM_{i}$$= valor actual de mercat del conjunt d’operacions compensables i;$$VM_{MA}$$= suma del valor ajustat a la volatilitat de les garanties reals rebudes o aportades, segons sigui procedent, per múltiples conjunts d’operacions compensables que s’efectuen regularment per mitigar les variacions del seu VAM;$$NICA_{MA}$$= suma del valor ajustat a la volatilitat de les garanties reals rebudes o aportades, segons sigui procedent, per múltiples conjunts d’operacions compensables diferent de$$VM_{MA}$$. A efectes del paràgraf primer, $$NICA_{MA}$$ es pot calcular a nivell d’operació, de conjunt d’operacions compensables o de tots els conjunts d’operacions compensables als quals s’apliqui l’acord de marge, en funció del nivell en què s’apliqui l’acord de marge.

Article 174 — Mètode estàndard – Reconeixement i tractament de les garanties reals

Sentències
1. A efectes dels articles 172 a 178 septies , les entitats han de calcular els imports de les garanties reals de $$VM$$ , $$VM_{MA}$$ , $$NICA$$ i $$NICA_{MA}$$ aplicant tots els requisits següents:
a) Quan totes les operacions incloses en un conjunt d’operacions compensables pertanyin a la cartera de negociació, només es reconeixen les garanties reals que es considerin admissibles segons els articles 113 i 185;
b) Quan un conjunt d’operacions compensables inclogui com a mínim una operació que pertanyi a la cartera d’inversió, només es reconeixen les garanties reals que es considerin admissibles segons l’article 113;
c) Les garanties reals rebudes d’una contrapart es reconeixen amb signe positiu i les garanties reals aportades a una contrapart es reconeixen amb signe negatiu;
d) El valor ajustat a la volatilitat de qualsevol tipus de garantia real rebuda o aportada es calcula segons l’article 134; a efectes d’aquest càlcul, les entitats no han d’utilitzar el mètode establert a l’article 136;
e) El mateix element de garantia real no pot incloure’s alhora en$$VM$$i$$NICA$$;
f) El mateix element de garantia real no pot incloure’s alhora en$$VM_{MA}$$i$$NICA_{MA}$$;
g) Tota garantia real aportada a la contrapart que estigui separada dels actius d’aquesta contrapart i, com a resultat d’aquesta separació, sigui immune a la fallida en cas d’impagament o insolvència de la contrapart, no es reconeix en el càlcul de$$NICA$$i$$NICA_{MA}$$.
2. Per al càlcul del valor ajustat a la volatilitat de la garantia real aportada a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, les entitats han de substituir la fórmula que figura a l’apartat 2 de l’article 134 per la fórmula següent: $$C_{VA} = C \cdot \left( 1 + H_{C} + H_{fx} \right)$$ En què: $$C_{VA}$$= valor ajustat a la volatilitat de la garantia real aportada;$$C$$= garantia real;$$H_{C}$$i$$H_{fx}$$es defineixen de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 134.
3. A efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1, les entitats han de fixar el període de liquidació pertinent per al càlcul del valor ajustat a la volatilitat de tota garantia real rebuda o aportada d’acord amb un dels terminis següents:
a) Un any per als conjunts d’operacions compensables a què es refereix l’apartat 1 de l’article 173;
b) El període de risc del marge determinat de conformitat amb la lletrabde l’apartat 1 de l’article 177quater, per als conjunts d’operacions compensables a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l’article 173.

Article 175bis

Sentències
1. Les entitats han d’establir els conjunts de posicions compensables pertinents per a cada categoria de risc d’un conjunt d’operacions compensables i han d’assignar cada operació a aquests conjunts de posicions compensables de la manera següent:
a) Les operacions assignades a la categoria de risc de tipus d’interès s’han d’assignar a un mateix conjunt de posicions compensables únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, estigui denominat en la mateixa divisa;
b) Les operacions assignades a la categoria de risc de tipus de canvi s’han d’assignar a un mateix conjunt de posicions compensables únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, es basi en el mateix parell de divises;
c) Totes les operacions assignades a la categoria de risc de crèdit s’han d’assignar a un mateix conjunt de posicions compensables;
d) Totes les operacions assignades a la categoria de risc de renda variable s’han d’assignar a un mateix conjunt de posicions compensables;
e) Les operacions assignades a la categoria de risc de matèries primeres s’han d’assignar a un dels següents conjunts de posicions compensables en funció de la naturalesa del seu principal factor de risc o del factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175:
i) Energiai.
i) Metallsii.
i) Productes agrícolesi.
v) Altres matèries primeres.
v) Condicions climàtiques.
f) Les operacions assignades a la categoria d’altres riscos s’han d’assignar a un mateix conjunt de posicions compensables únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, sigui idèntic. A efectes de la lletra a del paràgraf primer, les operacions assignades a la categoria de risc de tipus d’interès que tinguin una variable d’inflació com a principal factor de risc s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables independents, diferents dels conjunts de posicions compensables establerts per a les operacions assignades a la categoria de risc de tipus d’interès que no tinguin una variable d’inflació com a principal factor de risc. Aquestes operacions s’han d’assignar a un mateix conjunt de posicions compensables únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, estigui denominat en la mateixa divisa.
2. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats han d’establir conjunts de posicions compensables individuals independents en cada categoria de risc en el cas de les operacions següents:
a) Les operacions en què el principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, sigui la volatilitat implícita dels mercats o la volatilitat realitzada d’un factor de risc o la correlació entre dos factors de risc.
b) Les operacions en què el principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, sigui la diferència entre dos factors de risc assignats a la mateixa categoria de risc o les operacions que consisteixin en dos components de pagament denominats en la mateixa divisa i en les quals un factor de risc de la mateixa categoria de risc que el principal factor de risc estigui inclòs en el component de pagament que no sigui el que contingui el principal factor de risc. A efectes de la lletra a del paràgraf primer, les entitats han d’assignar les operacions a un mateix conjunt de posicions compensables de la categoria de risc corresponent únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, sigui idèntic. A efectes de la lletra b del paràgraf primer, les entitats han d’assignar les operacions a un mateix conjunt de posicions compensables de la categoria de risc corresponent únicament quan el parell de factors de risc de les operacions a què es refereix la lletra b sigui idèntic i els dos factors de risc del parell estiguin correlacionats positivament. En cas contrari, les entitats han d’assignar les operacions a què es refereix la lletra b del paràgraf primer a un dels conjunts de posicions compensables establert de conformitat amb l’apartat 1, sobre la base d’un sol dels dos factors de risc a què es refereix la lletra b del paràgraf primer.
3. Les entitats han de comunicar, amb la sol·licitud prèvia de l’AFA, el nombre de conjunts de posicions compensables establertes de conformitat amb l’apartat 2 per a cada categoria de risc, amb el principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, o el parell de factors de risc de cadascun d’aquests conjunts de posicions compensables i amb el nombre d’operacions en cadascun d’aquests.

Article 175 — Mètode estàndard – Assignació d’operacions a categories de risc

Sentències
1. Les entitats han d’assignar cada operació d’un conjunt d’operacions compensables a una de les categories de risc següents per determinar l’exposició futura potencial del conjunt d’operacions compensables a la qual fa referència l’article 176:
a) Risc de tipus d’interès;
b) Risc de tipus de canvi;
c) Risc de crèdit;
d) Risc de renda variable;
e) Risc de matèries primeres;
f) Altres riscos.
2. Les entitats han d’efectuar l’assignació a què es fa referència a l’apartat 1 basant-se en el principal factor de risc d’una operació amb derivats. El principal factor de risc és l’únic factor de risc significatiu d’una operació amb derivats.
3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, les entitats han d’assignar les operacions amb derivats que tinguin més d’un factor de risc significatiu a diverses categories de risc. Quan tots els factors de risc significatius d’una d’aquestes operacions pertanyin a la mateixa categoria de risc, les entitats només estan obligades a assignar una vegada aquesta operació a aquesta categoria de risc, basant-se en el factor de risc més significatiu. Quan els factors de risc significatius d’una d’aquestes operacions pertanyin a diferents categories de risc, les entitats han d’assignar aquesta operació una vegada a cada categoria de risc en què l’operació tingui com a mínim un factor de risc significatiu, basant-se en el factor de risc més significatiu dins d’aquesta categoria de risc.
4. No obstant el que s’estableix als apartats 1, 2 i 3, a l’hora d’assignar les operacions a les categories de risc enumerades a l’apartat 1, les entitats han d’aplicar els criteris següents:
a) Quan el principal factor de risc d’una operació, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc corresponent a les operacions esmentades a l’apartat 3, sigui una variable d’inflació, les entitats han d’assignar l’operació a la categoria de risc de tipus d’interès;
b) Quan el principal factor de risc d’una operació, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc corresponent a les operacions esmentades a l’apartat 3, sigui una variable de condicions climàtiques, les entitats han d’assignar l’operació a la categoria de risc de matèries primeres.
5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar:
a) El mètode per determinar les operacions amb un únic factor de risc significatiu;
b) El mètode per determinar les operacions amb més d’un factor de risc significatiu i el més significatiu d’aquests factors de risc segons l’apartat 3.

Article 176 — Mètode estàndard – Exposició futura potencial

Sentències
1. Les entitats han de calcular l’exposició futura potencial d’un conjunt d’operacions compensables com segueix: $$PFE = multiplicador \cdot \sum_{a}^{}{addició}^{(a)}$$ En què: $$PFE$$= exposició futura potencial;$$a$$= índex que designa les categories de risc incloses en el càlcul de l’exposició futura potencial del conjunt d’operacions compensables;$${addició}^{(a)}$$= addició per la categoria de risc a, calculada de conformitat amb els articles 178bisa 178septies, segons correspongui;$$multiplicador$$= factor multiplicador calculat segons la fórmula a què es fa referència a l’apartat 3. A efectes d’aquest càlcul, les entitats han d’incloure l’addició per a una determinada categoria de risc en el càlcul de l’exposició futura potencial d’un conjunt d’operacions compensables quan almenys una d’aquestes operacions s’hagi assignat a aquesta categoria de risc.
2. L’exposició futura potencial de múltiples conjunts d’operacions compensables que estan subjectes al mateix acord de marge a què fa referència l’apartat 3 de l’article 173 és igual a la suma de les exposicions futures potencials de tots els conjunts individuals d’operacions compensables considerats com si no estiguessin subjectes a cap tipus d’acord de marge.
3. A efectes de l’apartat 1, el multiplicador s’ha de calcular com segueix: $$multiplicador = \begin{Bmatrix} 1\ si\ z \geq 0 \\ mín\left\{ 1,\ {mínim}_{m} + \left( 1 - {mínim}_{m} \righ.
t) \cdot exp\left( \frac{z}{y} \righ.
t) \right\}\ si\ z < 0 \\ \end{Bmatrix}$$ En què: $${mínim}_{m}$$= 5%$$y = 2 \cdot \left( 1 - {mínim}_{m} \righ.
t) \cdot \sum_{a}^{}{addició}^{(a)}$$$$z = \left\{ \begin{matrix} (VAM - NICA \text{ per als conjunts de posicions compensables esmentats en l’apartat 1 de l’article 173} \\ VAM - VM - NICA \text{ per als conjunts de posicions compensables esmentats en l’apartat 2 de l’article 173} \\ VAM_{i} - NICA_{i} \text{ per als conjunts de posicions compensables esmentats en l’apartat 3 de l’article 173}) \\ \end{matrix} \right.\ $$$$NICA_{i}$$= import de la garantia real independent neta calculat només per a les operacions incloses en el conjunt d’operacions compensablesi. El$$NICA_{i}$$es calcula a nivell d’operació o de conjunt d’operacions compensables en funció de l’acord de marge.

Article 177bis

Sentències
1. L’entitat ha de calcular el delta supervisor de la manera següent:
a) En el cas de les opcions de compra i venda que permetin al comprador de l’opció comprar o vendre un instrument subjacent a un preu positiu en una data única o múltiple en el futur, excepte quan aquestes opcions estiguin assignades a la categoria de risc de tipus d’interès, les entitats han d’aplicar la fórmula següent: $$\delta = signe \cdot N\ \left( tipus \cdot \frac{\ln(P/K) + 0,5 \cdot \sigma^{2} \cdot T}{\sigma \cdot \sqrt{T}} \right)$$ En què: $$\delta$$= delta supervisor;$$signe$$= –1 si l’operació és una opció de compra venuda o una opció de venda comprada;$$signe$$= +1 si l’operació és una opció de compra comprada o una opció de venda venuda:$$tipus$$= –1 si l’operació és una opció de venda;$$tipus$$= +1 si l’operació és una opció de compra;$$N\left( x \right)$$= funció de distribució acumulada d’una variable aleatòria normal estàndard, és a dir, la probabilitat que una variable aleatòria normal amb mitjana zero i variància u sigui inferior o igual ax;$$P$$= preu al comptat o a termini de l’instrument subjacent de l’opció; per a les opcions amb fluxos de caixa que depenen del valor mitjà del preu de l’instrument subjacent,Pés igual al valor mitjà en la data de càlcul;$$K$$= preu d’exercici de l’opció;$$T$$= període entre la data de venciment de l’opció$$T_{\exp}$$i la data de presentació de la informació; per a les opcions que només es poden exercir en una data futura,$$T_{\exp}$$és la data de venciment; per a les opcions que es poden exercir en múltiples dates futures,$$T_{\exp}$$és la data de venciment més tardana d’elles; T s’indica en anys utilitzant la convenció pertinent sobre dies hàbils;$$\sigma$$= volatilitat supervisora de l’opció, determinada segons el quadre 1 en funció de la categoria de risc de l’operació i la naturalesa de l’instrument subjacent de l’opció. Quadre 1Categoria de riscInstrument subjacentVolatilitat supervisoraTipus de canviTots15%CrèditInstrument uninominal100%Instrument multinominal80%Renda variableInstrument uninominal120%Instrument multinominal75%Matèries primeresElectricitat150%Altres matèries primeres (exclosa l’electricitat)70%AltresTots150% Les entitats que utilitzin el preu a termini de l’instrument subjacent d’una opció han de vetllar perquè:
i) El preu a termini sigui coherent amb les característiques de l’opció,i.
i) El preu a termini es calculi utilitzant un tipus d’interès pertinent vigent en la data de presentació de la informació,ii.
i) El preu a termini integri els fluxos de caixa previstos de l’instrument subjacent abans que venci l’opció.
b) En el cas dels trams d’una titulació sintètica i un derivat de crèdit d’n-èsim impagament, les entitats han d’aplicar la fórmula següent:$$\delta = signe \cdot \frac{15}{\left( 1 + 14 \cdot A \righ.
t) \cdot \left( 1 + 14 \cdot D \right)}$$En què:$$signe = \left\{ \begin{matrix} + 1\ quan\ s’hagi\ obtingut\ cobertura\ del\ risc\ de\ crèdit\ per\ l’operació \\ –1\ quan\ s’hagi\ proporcionat\ cobertura\ del\ risc\ per\ l’operació \\ \end{matrix} \right.\ $$A= punt d’unió (attachment poin.
t) del tram; per a una operació amb derivats de crèdit d’n-èsim impagament basada en k entitats de referència,A = (n-1)/k;D= punt de separació (detachment poin.
t) del tram; per a una operació amb derivats de crèdit d’n-èsim impagament basada en k entitats de referència, D =n/k.
c) En el cas de les operacions no previstes en les lletres a o b, les entitats han d’utilitzar el delta supervisor següent:$$\delta = \left\{ \begin{matrix} + 1\ si\ l’operació\ és\ una\ posició\ llarga\ en\ el\ principal\ factor\ de\ risc\ o\ en\ el\ factor\ de\ risc\ més\ significatiu\ dins\ de\ la\ categoria\ de\ risc\ de\ què\ es\ tracti \\ –1\ si\ l’operació\ és\ una\ posició\ curta\ en\ el\ principal\ factor\ de\ risc\ o\ en\ el\ factor\ de\ risc\ més\ significatiu\ dins\ de\ la\ categoria\ de\ risc\ de\ què\ es\ tracti \\ \end{matrix} \right.\ $$ 2. A efectes dels articles 172 a 178 septies, una posició llarga en el principal factor de risc o en el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, implica que el valor de mercat de l’operació augmenta quan augmenta el valor d’aquest factor de risc, i una posició curta en el principal factor de risc o en el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, implica que el valor de mercat de l’operació disminueix quan augmenta el valor d’aquest factor de risc.
3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar:
a) La fórmula que les entitats han d’utilitzar per calcular el delta supervisor de les opcions de compra i venda assignades a la categoria de risc de tipus d’interès de manera compatible amb condicions de mercat en què els tipus d’interès puguin ser negatius, així com la volatilitat supervisora que resulti adequada per a aquesta fórmula;
b) El mètode per determinar si una operació és una posició llarga o curta en el principal factor de risc o en el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175.

Article 177ter

Sentències
1. Les entitats han de calcular l’import nocional ajustat de la manera següent:
a) En el cas de les operacions assignades a la categoria de risc de tipus d’interès o a la categoria de risc de crèdit, les entitats han de calcular l’import nocional ajustat multiplicant l’import nocional del contracte de derivats pel factor de duració supervisor, que es calcula de la manera següent:$$factor\ de\ duració\ supervisor = max\left\{ \frac{\exp\left( - R \cdot S \righ.
t) - exp\left( - R \cdot E \right)}{R};10/un\ exercici \right\}$$En què:R= tipus de descompte supervisor; R = 5%;S= període comprès entre la data d’inici d’una operació i la data de presentació de la informació, que s’expressa en anys utilitzant la corresponent convenció sobre dies hàbils;E= període comprès entre la data de finalització d’una operació i la data de presentació de la informació, que s’expressa en anys utilitzant la corresponent convenció sobre dies hàbils;un exercici= un any expressat en dies hàbils utilitzant la corresponent convenció sobre dies hàbils.La data d’inici de l’operació és la data més primerenca en què s’hagi fixat o efectuat almenys un pagament contractual a l’entitat o a càrrec d’aquesta, dins de l’operació, diferent dels pagaments relacionats amb l’intercanvi de garanties reals en un acord de marge. Quan l’operació ja hagi començat a fixar o efectuar pagaments en la data de presentació de la informació, la data d’inici de l’operació ha de ser igual a 0.Quan una operació impliqui una o diverses dates contractuals futures en què l’entitat o la contrapart pot decidir posar fi a l’operació abans del seu venciment contractual, la data d’inici de l’operació ha de ser la més primerenca de les següents:
i) La data futura o la més primerenca de les múltiples dates futures en què l’entitat o la contrapart pot decidir posar fi a l’operació abans del seu venciment contractual,i.
i) La data en què una operació comenci a fixar o efectuar pagaments, diferents dels pagaments relacionats amb l’intercanvi de garanties reals en un acord de marge.Quan una operació tingui com a instrument subjacent un instrument financer que pugui donar lloc a obligacions contractuals addicionals a les de l’operació, la data d’inici de l’operació es determina conforme a la primera data en què l’instrument subjacent comenci a fixar o efectuar pagaments.La data de finalització d’una operació és l’última data en què s’efectuï o pugui efectuar-se un pagament contractual a l’entitat o amb càrrec a aquesta dins de l’operació.Quan una operació tingui com a instrument subjacent un instrument financer que pugui donar lloc a obligacions contractuals addicionals a les de l’operació, la data de finalització de l’operació es determina conforme a l’últim pagament contractual de l’instrument subjacent de l’operació.Quan una operació estigui estructurada de manera que les exposicions pendents es liquidin en dates de pagament especificades i les condicions es tornin a fixar de manera que el valor de mercat de l’operació sigui zero en aquestes dates especificades, la liquidació de l’exposició pendent en aquestes dates especificades es considera un pagament contractual dins de la mateixa operació.
b) En el cas de les operacions assignades a la categoria de risc de tipus de canvi, les entitats han de calcular l’import nocional ajustat de la manera següent:
i) Quan l’operació consti d’un component de pagament, l’import nocional ajustat ha de ser l’import nocional del contracte de derivats,i.
i) Quan l’operació consti de dos components de pagament i l’import nocional d’un d’ells estigui denominat en la divisa de referència de l’entitat, l’import nocional ajustat ha de ser l’import nocional de l’altre component de pagament,ii.
i) Quan l’operació consti de dos components de pagament i l’import nocional de tots dos estigui denominat en una divisa diferent de la divisa de referència de l’entitat, l’import nocional ajustat ha de ser el més gran dels imports nacionals dels dos components de pagament una vegada convertits aquests imports a la divisa de referència de l’entitat, al tipus de canvi de comptat vigent.
c) En el cas de les operacions assignades a la categoria de risc de renda variable o a la categoria de risc de matèries primeres, les entitats han de calcular l’import nocional ajustat multiplicant el preu de mercat d’una unitat de l’instrument subjacent de l’operació pel nombre d’unitats de l’instrument subjacent al qual es refereixi l’operació.Quan les operacions assignades a la categoria de risc de renda variable o a la categoria de risc de matèries primeres s’expressin contractualment com un import nocional, les entitats han d’utilitzar com a import nocional ajustat l’import nocional de l’operació en lloc del nombre d’unitats de l’instrument subjacent.
d) En el cas de les operacions assignades a la categoria “altres riscos”, les entitats han de calcular l’import nocional ajustat amb el mètode més apropiat dels exposats en les lletres a, b i c, en funció de la naturalesa i les característiques de l’instrument subjacent de l’operació.
2. Les entitats han de determinar l’import nocional o el nombre d’unitats de l’instrument subjacent a l’efecte del càlcul de l’import nocional ajustat d’una operació prevista en l’apartat 1 de la manera següent:
a) Quan l’import nocional o el nombre d’unitats de l’instrument subjacent d’una operació no es fixi fins al seu venciment contractual:
i) En cas que els imports nacionals i el nombre d’unitats dels instruments subjacents siguin deterministes, l’import nocional és la mitjana ponderada de tots els valors deterministes dels imports nacionals o del nombre d’unitats de l’instrument subjacent, segons escaigui, fins al venciment contractual de l’operació, i les ponderacions són la proporció del període de temps durant el qual s’apliqui cadascun dels valors de l’import nocional,i.
i) En cas que els imports nacionals i el nombre d’unitats dels instruments subjacents siguin estocàstics, l’import nocional és l’import determinat fixant els valors actuals de mercat en la fórmula per calcular els futurs valors de mercat;
b) En el cas dels contractes amb múltiples intercanvis de l’import nocional, aquest import es multiplica pel nombre de pagaments que encara s’hagin d’efectuar conforme a allò que està estipulat als contractes;
c) En el cas dels contractes que prevegin una multiplicació dels pagaments de flux de caixa o una multiplicació del subjacent del contracte de derivats, l’import nocional ha de ser ajustat per l’entitat per tenir en compte els efectes de la multiplicació en l’estructura de risc d’aquests contractes.
3. Les entitats han de convertir l’import nocional ajustat d’una operació a la seva divisa de referència al tipus de canvi de comptat vigent quan l’import nocional ajustat es calculi d’acord amb aquest article a partir d’un import nocional contractual o un preu de mercat del nombre d’unitats de l’instrument subjacent denominat en una altra divisa.

Article 177quater — quater

Sentències
1. Les entitats han de calcular el factor de venciment de la manera següent:
a) Per a les operacions incloses als conjunts d’operacions compensables a què es refereix l’apartat 1 de l’article 173, les entitats han d’aplicar la fórmula següent:$$MF = \sqrt{mín\left\{ màx\left\{ M,\ 10/un\ exercici \right\},\ 1 \right\}}$$En què:MF= factor de venciment;M= venciment residual de l’operació, que és igual al període de temps necessari per a la finalització de totes les obligacions contractuals de l’operació; a aquest efecte, qualsevol opcionalitat d’un contracte de derivats es considera una obligació contractual; el venciment residual s’expressa en anys utilitzant la convenció sobre dies hàbils pertinent;Quan una operació tingui com a subjacent un altre contracte de derivats que pugui donar lloc a obligacions contractuals addicionals més enllà de les obligacions contractuals de l’operació, el venciment residual de l’operació ha de ser igual al període de temps necessari per a la finalització de totes les obligacions contractuals de l’instrument subjacent;Quan una operació estigui estructurada de manera que les exposicions pendents es liquidin en dates de pagament especificades, i que llurs condicions es tornin a fixar de manera que el valor de mercat de l’operació sigui nul en aquestes dates especificades, el venciment residual de l’operació és igual al període restant fins a la següent data en què es tornin a fixar les condicions;un exercici= un any expressat en dies hàbils utilitzant la convenció sobre dies hàbils pertinent.
b) Per a les operacions incloses als conjunts d’operacions compensables a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l’article 173, el factor de venciment es defineix de la manera següent:$$MF = \frac{3}{2}\sqrt{\frac{PRM}{un\ exercici}}$$En què:MF= factor de venciment;PRM= període de risc del marge del conjunt d’operacions compensables, determinat de conformitat amb els apartats 1 a 4 de l’article 180bis;un exercici= un any expressat en dies hàbils utilitzant la convenció sobre dies hàbils pertinent.En determinar el període de risc del marge de les operacions efectuades entre un client i un membre compensador, una entitat que actuï com a client o com a membre compensador ha de substituir el període mínim previst en la lletrabde l’apartat 1 de l’article 180bisper cinc dies hàbils.
2. A efectes del que disposa l’apartat 1, el venciment residual ha de ser igual al període restant fins a la següent data en què es tornin a fixar les condicions en el cas de les operacions estructurades de tal manera que les exposicions pendents es liquidin en dates de pagament especificades, i les condicions dels quals es tornin a fixar de manera que el valor de mercat del contracte sigui nul en aquestes dates especificades.

Article 177 — Mètode estàndard – Càlcul de la posició de risc

Sentències

A l’efecte del càlcul de les addicions per categoria de risc esmentades als articles 178 bis a 178 septies , les entitats han de calcular la posició de risc de cada operació d’un conjunt d’operacions compensables de la manera següent: $$posició\ de\ risc = \delta \cdot NocAj \cdot MF$$ En què: $$\delta$$= delta supervisor de l’operació, calculat segons la fórmula que figura a l’article 177bis;$$NocAj$$= import nocional ajustat de l’operació, calculat de conformitat amb l’article 177ter;$$MF$$= factor de venciment de l’operació, calculat segons la fórmula que figura a l’article 177quater.

Article 178sexies — sexies

Sentències
1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent: $${addició}^{MatPr} = \sum_{j}^{}{addició}_{j}^{MatPr}$$ En què: $${addició}^{MatPr}$$= addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres;$$j$$= índex que designa els conjunts de posicions compensables en matèries primeres establerts d’acord amb la lletraede l’apartat 1 de l’article 175bis, i l’apartat 2 del mateix article, per al conjunt d’operacions compensables;$${addició}_{j}^{MatPr}$$= addició del conjunt de posicions compensablesjde la categoria de risc de matèries primeres, calculada de conformitat amb l’apartat 4.
2. Per al càlcul de l’addició d’un conjunt de posicions compensables en matèries primeres d’un determinat conjunt d’operacions compensables de conformitat amb l’apartat 4, les entitats han d’establir els tipus de matèries primeres de referència pertinents de cada conjunt de posicions compensables. Les operacions amb derivats sobre matèries primeres s’assignen al mateix tipus de matèries primeres de referència únicament quan l’instrument de matèries primeres subjacent d’aquestes operacions sigui de la mateixa naturalesa, independentment de la ubicació de lliurament i la qualitat de l’instrument de les matèries primeres.
3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, l’AFA pot exigir a una entitat que s’exposi de manera significativa al risc de base de diferents posicions que comparteixin la mateixa naturalesa, com es preveu a l’apartat 2, que determini els tipus de matèries primeres de referència per a aquestes posicions fent ús de característiques addicionals a més de la naturalesa de l’instrument de matèries primeres subjacents. En aquesta situació, les operacions amb derivats sobre matèries primeres s’assignen al mateix tipus de matèries primeres de referència únicament quan comparteixin aquestes característiques.
4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent: $${addició}_{j}^{MatPr} = \epsilon_{j}\sqrt{\rho^{MatPr}\left( \sum_{k}^{}{addició\left( tipus_{k}^{j} \right)} \right)^{2} + \left( 1 - \left( \rho^{MatPr} \right)^{2} \right)\sum_{k}^{}{\cdot \left( addició\left( tipus_{k}^{j} \righ.
t) \right)}^{2}}$$ En què: $${addició}_{j}^{MatPr}$$= addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per al conjunt de posicions compensablesj;$$\epsilon_{j}$$= coeficient del factor supervisor del conjunt de posicions compensablesj, determinat de conformitat amb l’article 178;$$\rho^{MatPr}$$= factor de correlació de la categoria de risc de matèries primeres amb un valor igual a 40%;$$k$$= índex que designa els tipus de matèries primeres de referència del conjunt d’operacions compensables, establerts de conformitat amb l’apartat 2;$$addició\left( tipus_{k}^{j} \right)$$= addició del tipus de matèries primeres de referènciak, calculada de conformitat amb l’apartat 5.
5. Les entitats han de calcular l’addició corresponent al tipus de matèries primeres de referència k de la manera següent: $$addició\left( tipus_{k}^{j} \righ.
t) = SF_{k}^{MatPr} \cdot NocEf_{k}^{MatPr}$$ En què: $$addició\left( tipus_{k}^{j} \right)$$= addició corresponent al tipus de matèries primeres de referènciak;$$SF_{k}^{MatPr}$$= factor supervisor aplicable al tipus de matèries primeres de referènciak; quan el tipus de matèries primeres de referènciakcorrespon a transaccions assignades al conjunt de posicions compensables a què es refereix la lletraede l’apartat 1 de l’article 175bis, excloses les transaccions relatives a l’electricitat,$$SF_{k}^{MatPr} = 18\%$$; per a les transaccions relatives a l’electricitat,$$SF_{k}^{MatPr} = 40\%$$$$NocEf_{k}^{MatPr}$$= import nocional efectiu del tipus de matèries primeres de referència k, calculat de la manera següent: $$NocEf_{k}^{MatPr} = \sum_{l\ \in \ entitat\ de\ referència\ de\ matèries\ primeres\ k}^{}{posició\ de\ risc}_{l}$$ En què:$$l$$= índex que designa la posició de risc.

Article 178

Sentències

A efectes del càlcul de l’addició d’un conjunt de posicions compensables a què es refereixen els articles 178 bis a 178 septies , el coeficient del factor supervisor є d’un conjunt de posicions compensables és el següent: $$є = \left\{ \begin{matrix}\text{ 1 per als conjunts de posicions compensables establerts d’acord amb l’apartat 1 de l’article 175 bis} \\ 5\text{ per als conjunts de posicions compensables establerts d’acord amb la lletra a de l’apartat 2 de l’article 175 bis} \\ 0,5\text{ per als conjunts de posicions compensables establerts d’acord amb la lletra b de l’apartat 2 de l’article 175 bis} \end{matrix} \right.\ $$

Article 178septies — septies

Sentències
1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria “altres riscos” per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent: $${addició}^{Altres} = \sum_{j}^{}{addició}_{j}^{altres}$$ En què: $${addició}^{altres}$$= addició corresponent a la categoria “altres riscos”;$$j$$= índex que designa els conjunts de posicions compensables connexos a altres riscos establerts de conformitat amb la lletrafde l’apartat 1 de l’article 175bis, i l’apartat 2 del mateix article, per al conjunt d’operacions compensables;$${addició}_{j}^{altres}$$= addició corresponent a la categoria “altres riscos” per al conjunt de posicions compensables j, calculada de conformitat amb l’apartat 2.
2. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria “altres riscos” per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent: $${addició}_{j}^{altres} = \epsilon_{j} \cdot SF^{altres} \cdot \left| NocEf_{j}^{altres} \right|$$ En què: $${addició}_{j}^{altres}$$= addició corresponent a la categoria “altres riscos” per al conjunt de posicions compensablesj;$$\epsilon_{j}$$= coeficient del factor supervisor del conjunt de posicions compensablesj, determinat de conformitat amb l’article 178;$$SF^{altres}$$= factor supervisor aplicable a la categoria “altres riscos” amb un valor igual a 8%;$$NocEf_{j}^{altres}$$= import nocional efectiu del conjunt de posicions compensablesj, calculat de la manera següent: $$NocEf_{j}^{altres} = \sum_{l\ \in \ conjunt\ de\ posicions\ compensables\ j}^{}{posició\ de\ risc}_{l}$$ En què:$$l$$= índex que designa la posició de risc.

Article 178bis

Sentències
1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de tipus d’interès d’un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent: $${addició}^{IR} = \sum_{j}^{}{addició}_{j}^{IR}$$ En què: $${addició}^{IR}$$= addició corresponent a la categoria de risc de tipus d’interès;$$j$$= índex que designa tots els conjunts de posicions compensables connexos al risc de tipus d’interès establerts de conformitat amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 175bis, i l’apartat 2 del mateix article, per al conjunt d’operacions compensables;$${Addició}_{j}^{IR}$$= addició corresponent a la categoria de risc de tipus d’interès del conjunt de posicions compensablesj, calculada de conformitat amb l’apartat 2.
2. Les entitats han de calcular l’addició del conjunt de posicions compensables j de la categoria de risc de tipus d’interès de la manera següent: $${addició}_{j}^{IR} = є_{j} \cdot SF^{IR} \cdot NocEf_{j}^{IR}$$ En què: $$\epsilon_{j}$$= coeficient del factor supervisor del conjunt de posicions compensablesj, determinat d’acord amb el valor aplicable especificat a l’article 178;$$SF^{IR}$$= factor supervisor per a la categoria de risc de tipus d’interès amb un valor igual a 0,5%;$$NocEf_{j}^{IR}$$= import nocional efectiu del conjunt de posicions compensablesj, calculat de conformitat amb l’apartat 3.
3. Per tal de calcular l’import nocional efectiu del conjunt de posicions compensables j, les entitats han d’assignar, en primer lloc, cada operació del conjunt de posicions compensables al segment adequat del quadre 2. S’ha de fer sobre la base de la data de finalització de cada operació, determinada d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 177 ter : Quadre 2SegmentData de finalització (en anys)1> 0 i <= 12> 0 i <= 53>5 A continuació, les entitats han de calcular l’import nocional efectiu del conjunt de posicions compensables j d’acord amb la fórmula següent: $$NocEf_{j}^{IR} = \sqrt{\left\lbrack \left( D_{j,\ 1} \right)^{2} + \left( D_{j,\ 2} \right)^{2} + \left( D_{j,\ 3} \right)^{2} + 1,4 \cdot D_{j,\ 1} \cdot D_{j,\ 2} + 1,4 \cdot D_{j,\ 2} \cdot D_{j,\ 3} + 0,6 \cdot D_{j,\ 1} \cdot D_{j,\ 3} \right\rbrack}$$ En què: $$NocEf_{j}^{IR}$$= import nocional efectiu del conjunt de posicions compensablesj;$$D_{j,\ k}$$= import nocional efectiu del segment k del conjunt de posicions compensables j, calculat de la manera següent:$$D_{j,\ k} = \sum_{l\ segment\ k}^{}{posició\ de\ risc}_{l}$$En què:l= índex que designa la posició de risc.

Article 178ter

Sentències
1. Als efectes del que disposa l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de tipus de canvi d’un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent: $${addició}^{FX} = \sum_{j}^{}{addició}_{j}^{FX}$$ En què: $${addició}^{FX}$$= addició corresponent a la categoria de risc de tipus de canvi;$$j$$= índex que designa els conjunts de posicions compensables connexos al risc de tipus de canvi establert d’acord amb la lletrabde l’apartat 1 de l’article 175 bis, i l’apartat 2 del mateix article, per al conjunt d’operacions compensables;$${Addició}_{j}^{FX}$$= addició de la categoria de risc de tipus de canvi del conjunt de posicions compensablesj, calculada de conformitat amb l’apartat 2.
2. Les entitats han de calcular l’addició del conjunt de posicions compensables j de la categoria de risc de tipus de canvi de la manera següent: $${addició}_{j}^{FX} = є_{j} \cdot SF^{FX} \cdot \left| NocEf_{j}^{FX} \right|$$ En què: $$\epsilon_{j}$$= coeficient del factor supervisor del conjunt de posicions compensablesj, determinat en virtut del que disposa l’article 178;$$SF^{FX}$$= factor supervisor aplicable a la categoria de risc de tipus de canvi amb un valor igual a 4%;$$NocEf_{j}^{FX}$$= import nocional efectiu del conjunt de posicions compensablesj, calculat de la manera següent: $$NocEf_{j}^{FX} = \sum_{l\ Conjunt\ de\ posicions\ compensables\ j}^{}{posició\ de\ risc}_{l}$$ En què: $$l$$= índex que designa la posició de risc.

Article 178quinquies — quinquies

Sentències
1. A efectes de l’apartat 2, les entitats han de determinar les entitats corresponents de referència en renda variable del conjunt d’operacions compensables de la manera següent:
a) Ha d’haver-hi una entitat de referència en renda variable per a cada emissor d’un instrument de renda variable de referència que constitueixi el subjacent d’una operació uninominal assignada a la categoria de risc de renda variable; les operacions uninominals s’han d’assignar a la mateixa entitat de referència en renda variable únicament quan l’instrument de renda variable de referència que constitueixi el subjacent d’aquestes operacions sigui emès pel mateix emissor;
b) Ha d’haver-hi una entitat de referència en renda variable per a cada grup d’instruments de renda variable de referència o derivats sobre renda variable uninominals que constitueixi el subjacent d’una operació multinominal assignada a la categoria de risc de renda variable; les operacions multinominals s’assignen a la mateixa entitat de referència en renda variable únicament quan el grup d’instruments de renda variable de referència o els derivats de crèdit uninominals que constitueixin el subjacent de les dites operacions, segons correspongui, tinguin els mateixos components.
2. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de renda variable per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent: $${addició}^{renda\ variable} = \sum_{j}^{}{addició}_{j}^{renda\ variable}$$ En què: $${addició}^{renda\ variable}$$corresponent a la categoria de risc de renda variable;$$j$$= índex que designa tots els conjunts de posicions compensables connexos al risc de renda variable establerts d’acord amb la lletraade l’apartat 1 de l’article 175bis, i l’apartat 2 del mateix article, per al conjunt d’operacions compensables;$${addició}_{j}^{renda\ variable}$$= addició del conjunt de posicions compensablesjde la categoria de risc de renda variable, calculada de conformitat amb l’apartat 3.
3. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de renda variable del conjunt de posicions compensables j de la manera següent: $${addició}_{j}^{\begin{matrix} renda \\ variable \\ \end{matrix}} = \epsilon_{j}\sqrt{\left( \sum_{k}^{}{\rho_{k}^{\begin{matrix} renda \\ variable \\ \end{matrix}} \cdot addició\left( entitat_{k} \right)} \right)^{2} + \sum_{k}^{}{\left( 1 - \left( \rho_{k}^{\begin{matrix} renda \\ variable \\ \end{matrix}} \right)^{2} \righ.
t) \cdot \left( addició\left( entitat_{k} \righ.
t) \right)^{2}}}$$ En què: $${addició}_{j}^{renda\ variable}$$= addició del conjunt de posicions compensablesjde la categoria de risc de renda variable;$$\epsilon_{j}$$= coeficient del factor supervisor del conjunt de posicions compensablesj, determinat de conformitat amb l’article 178;$$k$$= índex que designa les entitats de referència en renda variable del conjunt d’operacions compensables establertes de conformitat amb l’apartat 1;$$\rho_{k}^{renda\ variable}$$= factor de correlació de l’entitat de referència en renda variablek; quan l’entitat de referència en renda variableks’hagi establert de conformitat amb la lletraade l’apartat 1,$$\rho_{k}^{renda\ variable} = 50\%$$; quan l’entitat de referència en renda variable s’ha establert de conformitat amb la lletrabde l’apartat 1,$$\rho_{k}^{renda\ variable} = 80\%$$;$$addició\left( entitat_{k} \right)$$= addició corresponent a l’entitat de referència en renda variablekdeterminada de conformitat amb l’apartat 4.
4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a l’entitat de referència en la renda variable k de la manera següent: $$addició\left( Entitat_{k} \righ.
t) = SF_{k}^{\begin{matrix} renda \\ variable \\ \end{matrix}} \cdot NocEf_{k}^{\begin{matrix} renda \\ variable \\ \end{matrix}}$$ En què: $$addició\left( entitat_{k} \right)$$= addició corresponent a l’entitat de referència en renda variablek;$$SF_{k}^{renda\ variable}$$= factor supervisor aplicable a l’entitat de referència en renda variablek; quan l’entitat de referència en renda variable s’estableix de conformitat amb la lletraade l’apartat 1,$$SF_{k}^{renda\ variable} = 32\%$$; quan l’entitat de referència en renda variable s’estableix de conformitat amb la lletrabde l’apartat 1,$$SF_{k}^{renda\ variable} = 20\%$$.$$NocEf_{k}^{renda\ variable}$$= import nocional efectiu de l’entitat de referència en renda variablek, calculat de la manera següent: $$NocEf_{k}^{renda\ variable} = \sum_{l\ \in \ entitat\ de\ referència\ en\ renda\ variable\ k}^{}{posició\ de\ risc}_{l}$$ En què: $$l$$= índex que designa la posició de risc.

Article 178 quater — Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de crèdit

Sentències
1. A efectes de l’apartat 2, les entitats han de determinar les corresponents entitats de referència creditícia del conjunt d’operacions compensables de la manera següent:
a) Cal disposar d’una entitat de referència creditícia per a cada emissor d’un instrument de deute de referència que constitueixi el subjacent d’una operació uninominal assignada a la categoria de risc de crèdit; les operacions uninominals s’han d’assignar a la mateixa entitat de referència creditícia només quan l’instrument de deute de referència subjacent d’aquestes operacions sigui emès pel mateix emissor;
b) Cal disposar d’una entitat de referència creditícia per a cada grup d’instruments de deute de referència o derivats de crèdit uninominals que constitueixin el subjacent d’una operació multinominal assignada a la categoria de risc de crèdit; les operacions multinominals s’han d’assignar a la mateixa entitat de referència creditícia només quan el grup d’instruments de deute de referència o els derivats de crèdit uninominals que constitueixin el subjacent d’aquestes operacions tinguin els mateixos components.
2. A efectes de l’article 176, l’entitat ha de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent: $${addició}^{crèdit} = \sum_{j}^{}{addició}_{j}^{crèdit}$$ En què: $${addició}^{crèdit}$$= addició corresponent a la categoria de risc de crèdit;$$j$$= índex que designa tots els conjunts de posicions compensables connexes al risc de crèdit establerts d’acord amb la lletrabde l’apartat 1 de l’article 175bis, i l’apartat 2 del mateix article, per al conjunt d’operacions compensables;$${addició}_{j}^{crèdit}$$= addició del conjunt de posicions compensablesjde la categoria de risc de crèdit, calculada de conformitat amb l’apartat 3.
3. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent: $${addició}_{j}^{crèdit} = \epsilon_{j}\sqrt{\left( \sum_{k}^{}{\rho_{k}^{crèdit} \cdot addició\left( entitat_{k} \right)} \right)^{2} + \sum_{k}^{}{\left( 1 - \left( \rho_{k}^{crèdit} \right)^{2} \righ.
t) \cdot \big( addició\left( entitat_{k} \righ.
t) \big)^{2}}}$$ En què: $${addició}_{j}^{crèdit}$$= addició corresponent a la categoria de risc de crèdit;$$\epsilon_{J}$$= coeficient del factor supervisor del conjunt de posicions compensablesj, determinat en virtut del que disposa l’article 178;$$k$$= índex que designa les entitats de referència creditícia del conjunt d’operacions compensables establertes de conformitat amb l’apartat 1;$$\rho_{k}^{crèdit}$$= factor de correlació de l’entitat de referència creditíciak; quan l’entitat de referència creditíciaks’hagi establert d’acord amb la lletraade l’apartat 1,$$\rho_{k}^{crèdit} = 50\%$$; quan l’entitat de referència creditíciaks’hagi establert d’acord amb la lletrabde l’apartat 1,$$\rho_{k}^{crèdit} = 80\%$$.$$addició\ \left( entitat_{k} \right)$$= addició corresponent a l’entitat de referència creditíciakdeterminada de conformitat amb l’apartat 4.
4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a l’entitat de referència creditícia k de la manera següent: $$addició\left( entitat_{k} \righ.
t) = NocEf_{k}^{crèdit}$$ En què: $$NocEf_{k}^{Crèdit}$$= import nocional efectiu de l’entitat de referència creditíciak, calculat de la manera següent:$$NocEf_{k}^{crèdit} = \sum_{l\ \in \ entitat\ de\ referència\ creditícia\ k}^{}{SF_{k,\ l}^{crèdit} \cdot {posició\ de\ risc}_{l}}$$En què:$$l$$= índex que designa la posició de risc;$$SF_{k,\ l}^{crèdit}$$= factor supervisor aplicable a l’entitat de referència creditíciak, calculat de conformitat amb l’apartat 5.
5. Les entitats han de calcular el factor supervisor aplicable a l’entitat de referència creditícia k de la manera següent:
a) En el cas de les entitats de referència creditíciakestablertes d’acord amb la lletraade l’apartat 1,$$SF_{k,\ l}^{crèdit}$$s’assigna a un dels sis factors supervisors que es mostren al quadre 3 d’aquest apartat en funció d’una avaluació creditícia externa efectuada per una ECAI designada de l’emissor individual corresponent; quan no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada respecte a un emissor individual s’ha d’assignar un factor supervisor$$SF_{k,\ l}^{crèdit} = 0,54\%$$a aquesta entitat de referència creditícia; no obstant això, si una entitat recorre a l’article 94 per ponderar les exposicions al risc de crèdit de contrapartida enfront d’aquest emissor individual, s’ha d’assignar un factor supervisor$$SF_{k,\ l}^{crèdit} = 1,6\%$$a aquesta entitat de referència creditícia;
b) En el cas de les entitats de referència creditíciakestablertes d’acord amb la lletrabde l’apartat 1:
i) Quan una posició de risclassignada a l’entitat de referència creditíciaksigui un índex de crèdit que cotitzi en un mercat organitzat,$$SF_{k,\ l}^{crèdit}$$s’ha de fer correspondre amb un dels dos factors supervisors que es mostren al quadre 4 en funció de la qualitat creditícia de la majoria dels seus components;i.
i) Quan una posició de risclassignada a l’entitat de referència creditíciakno estigui prevista en l’incísi,$$SF_{k,\ l}^{crèdit}$$és la mitjana ponderada dels factors supervisors assignats a cada component d’acord amb el mètode establert a la lletraa, i es defineixen les ponderacions en funció de la proporció del nocional dels components d’aquesta posició.Quadre 3Nivell de qualitat creditíciaFactor supervisor aplicable a les operacions uninominals10,38%20,42%30,54%41,06%51,60%66,00%Quadre 4Qualitat creditícia dominantFactor supervisor aplicable als índexs cotitzatsGrau d’inversió0,38%Grau especulatiu1,06%

Article 179 — Càlcul del valor d’exposició sota el mètode estàndard simplificat

Sentències
1. Les entitats han de calcular un únic valor d’exposició per a cada conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies , subjecte a l’apartat 2.
2. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables es calcula d’acord amb els requisits següents:
a) Les entitats no han d’aplicar el tractament previst a l’apartat 6 de l’article 172;
b) Com a excepció al que disposa a l’apartat 1 de l’article 173, en el cas de conjunts d’operacions compensables que no figurin a l’apartat 2 de l’article 173, les entitats han de calcular el cost de reposició de conformitat amb la fórmula següent:$$RC = máx\left\{ VAM,\ 0 \right\}$$En què:$$RC$$= cost de reposició;$$VAM$$= valor de mercat corrent;
c) Com a excepció al que disposa l’apartat 2 de l’article 173, quan es tracti de conjunts d’operacions compensables: que es negociïn en un mercat organitzat; que es compensin de forma centralitzada a través d’una entitat de contrapartida central autoritzada de conformitat amb l’article 14 del Reglament (UE) núm. 648/2012, o reconeguda de conformitat amb l’article 25 del mateix Reglament; o que donin lloc a l’intercanvi bilateral de garanties reals amb la contrapartida en virtut del que disposa l’article 11 del mateix Reglament europeu, les entitats han d’utilitzar la fórmula següent:$$RC = TH + MTA$$En què:$$RC$$= cost de reposició;$$TH$$= llindar de marge aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge i per sota del qual l’entitat no pugui exigir garanties reals;$$MTA$$= import mínim de transferència aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge;
d) Com a excepció al que disposa l’apartat 3 de l’article 173, quan es tracti de múltiples conjunts d’operacions compensables subjectes a un acord de marge, les entitats han de calcular el cost de reposició com la suma del cost de reposició de cada conjunt d’operacions compensables, calculat de conformitat amb l’apartat 1, com si no estigués subjecte a marges;
e) Tots els conjunts de posicions compensables s’estableixen de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 175bis;
f) Les entitats han de fixar en 1 el multiplicador en la fórmula que s’utilitza per calcular l’exposició futura potencial en l’apartat 1 de l’article 176, d’acord amb la fórmula següent:$$PFE = \sum_{a}^{}{addició}^{(a)}$$En què:$$PFE$$= exposició futura potencial;$${addició}^{(a)}$$= augment de la categoria de risc a;
g) Com a excepció al que disposa l’apartat 1 de l’article 177bis, en relació amb totes les operacions les entitats han de calcular el delta supervisor de la manera següent:$$\delta\left\{ \begin{matrix} + 1\ si\ l’operació\ és\ una\ posició\ llarga\ en\ el\ principal\ factor\ de\ risc \\ - 1\ si\ l’operació\ és\ una\ posició\ curta\ en\ el\ principal\ factor\ de\ risc \\ \end{matrix} \right.\ $$En què:$$\delta$$= delta supervisor;
h) La fórmula que figura a la lletraade l’apartat 1 de l’article 177ter, que s’utilitzi per calcular el factor de durada supervisor, és la següent:$$factor\ de\ durada\ supervisor = E - S$$ En què:$$E$$= període comprès entre la data de finalització d’una operació i la data de declaració;$$S$$= període comprès entre la data d’inici d’una operació i la data de declaració;
i) El factor de venciment a què es refereix l’apartat 1 de l’article 177quateres calcula com segueix:
i) Per a les operacions incloses als conjunts d’operacions compensables a què es refereix l’apartat 1 de l’article 173,$$MF = 1$$;i.
i) Per a les operacions incloses als conjunts d’operacions compensables a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l’article 173,$$MF = 0,42$$;
j) La fórmula a què es refereix l’apartat 3 de l’article 178bis, que s’utilitza per calcular l’import nocional efectiu del conjunt de posicions compensablesj, és la següent:$$NocEf_{j}^{IR} = \left| D_{j,\ 1} \right| + \left| D_{j,\ 2} \right| + \left| D_{j,\ 3} \right|$$En què:$$NocEf_{j}^{IR}$$= import nocional efectiu del conjunt de posicions compensablesj;$$D_{j,\ k}$$= import nocional efectiu del segmentkdel conjunt de posicions compensablesj;
k) La fórmula a què es refereix l’apartat 3 de l’article 178quater, que s’utilitza per calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per al conjunt de posicions compensablesj, és la següent:$${addició}_{j}^{crèdit} = \sum_{k}^{}\left| addició\left( entitat_{k} \righ.
t) \right|$$En què:$${addició}_{j}^{crèdit}$$= addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per al conjunt de posicions compensablesj;$$addició\left( entitat_{k} \right)$$= addició corresponent a la categoria de risc de crèditk;
l) La fórmula a què es refereix l’apartat 3 de l’article 178quinquies, que s’utilitza per calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de renda variable per al conjunt de posicions compensablesj, és la següent:$${addició}_{j}^{renda\ variable} = \sum_{k}^{}\left| addició\left( entitat_{k} \righ.
t) \right|$$ En què:$${addició}_{j}^{renda\ variable}$$= addició corresponent a la categoria de risc de renda variable per al conjunt de posicions compensablesj;$$addició\left( entitat_{k} \right)$$= addició corresponent a la categoria de risc de renda variablek;
m) La fórmula a què es refereix l’apartat 4 de l’article 178sexies, que s’utilitza per calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per al conjunt de posicions compensablesj, és la següent:$${addició}_{j}^{MatPrim} = \sum_{k}^{}\left| addició\left( tipus_{k}^{j} \righ.
t) \right|$$En què:$${addició}_{j}^{MatPrim}$$= addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per al conjunt de posicions compensablesj;$$addició\left( tipus_{k}^{j} \right)$$= addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeresk.

Article 180bis

Sentències
1. En el cas d’operacions subjectes a reposició de marge i amb valoració a preus de mercat diàries, el període de risc del marge no ha de ser inferior a:
a) Cinc dies hàbils per als conjunts d’operacions compensables consistents exclusivament en operacions de recompra, les operacions de préstec o les operacions de crèdit de valors o de matèries primeres i les operacions de préstec amb reposició del marge;
b) Deu dies hàbils en tots els altres casos.
2. Les lletres a i b de l’apartat 1 estan subjectes a les excepcions següents:
a) Per a tots els conjunts d’operacions compensables en què el nombre de transaccions excedeixi en qualsevol moment les 5.000 durant un trimestre, el període de risc del marge en el trimestre següent no pot ser inferior a vint dies hàbils. Aquesta excepció no s’aplica a les exposicions de negociació de les entitats;
b) Quan els conjunts d’operacions compensables comprenguin una o diverses transaccions que comportin garanties reals il·líquides, o derivats OTC i que no es puguin substituir fàcilment, el període de risc del marge no pot ser inferior a vint dies hàbils. Les entitats han de determinar si les garanties són il·líquides o si els derivats OTC no es poden substituir fàcilment en el context de condicions de mercat extremes, caracteritzades per l’absència de mercats actius de manera contínua en què una contrapart obtindria, en el termini de dos dies o abans, múltiples cotitzacions que no alterarien el mercat ni representarien un preu que reflectís un descompte (en el cas de les garantie.
s) o prima (en el cas dels derivats OTC) al mercat. Les entitats han d’examinar si les transaccions o els valors que tinguin en garantia es concentren en una determinada contrapart i si, en cas que aquesta contrapart abandonés sobtadament el mercat, l’entitat podria substituir aquestes transaccions o valors.
3. Si una entitat s’ha vist implicada en més de dos litigis relatius a ajustaments de marges pel que fa a un conjunt determinat d’operacions compensables en els dos trimestres immediatament anteriors, i aquells s’han prolongat més enllà del període de risc del marge aplicable en virtut dels apartats 1 i 2, l’entitat ha d’utilitzar un període de risc del marge, com a mínim, dos vegades més llarg que el període especificat als apartats 2 i 3 per a aquest conjunt d’operacions durant els dos trimestres següents.
4. A l’efecte de la reposició del marge amb una periodicitat de N dies, el període de risc del marge ha de ser, com a mínim, igual al període especificat als apartats 2 i 3, F més N dies menys un. Això és: $$Període\ de\ risc\ del\ marge = F + N - 1$$

Article 180 — Càlcul del valor d’exposició sota el mètode de risc original

Sentències
1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició per a totes les operacions compreses en un acord de compensació contractual quan concorrin totes les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 172. En cas contrari, les entitats han de calcular el valor d’exposició per separat per a cada operació, que es tracta en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables.
2. El valor d’exposició d’una operació o conjunt d’operacions compensables és el producte de multiplicar per 1,4 la suma del cost actual de reposició i l’exposició futura potencial.
3. El cost actual de reposició a què es refereix l’apartat 2 es calcula de la manera següent:
a) Quan es tracti de conjunts d’operacions compensables: que es negociïn en un mercat organitzat; que es compensin de forma centralitzada a través d’una entitat de contrapartida central autoritzada de conformitat amb l’article 14 del Reglament (UE) núm. 648/2012, o reconeguda de conformitat amb l’article 25 del mateix Reglament; o que donin lloc a l’intercanvi bilateral de garanties reals amb la contrapartida en virtut del que disposa l’article 11 del mateix Reglament europeu, les entitats han d’utilitzar la fórmula següent:$$RC = TH + MTA$$En què:$$RC$$= cost de reposició;$$TH$$= llindar de marge aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge i per sota del qual l’entitat no pugui exigir garanties reals;$$MTA$$= import mínim de transferència aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge;
b) Pel que fa a tots els altres conjunts d’operacions compensables o operacions individuals, les entitats han d’utilitzar la fórmula següent:$$RC = màx\left( VAM,\ 0 \right)$$En què:$$RC$$= cost de reposició;$$VAM$$= valor de mercat corrent. Amb vista a calcular el cost de reposició actual, les entitats han de determinar els valors actuals de mercat, com a mínim, mensualment.
4. Les entitats han de calcular l’exposició futura potencial a què es refereix l’apartat 2 com segueix:
a) L’exposició futura potencial d’un conjunt d’operacions compensables és la suma de l’exposició futura potencial de totes les operacions incloses en el conjunt d’operacions compensables, calculada d’acord amb la lletrab;
b) L’exposició futura potencial d’una operació individual és igual al seu import nocional multiplicat:
i) Pel producte de multiplicar 0,5% pel venciment residual de l’operació expressat en anys en el cas dels contractes de derivats de tipus d’interès,i.
i) Pel producte de multiplicar per 6% el venciment residual de l’operació expressat en anys en el cas dels contractes de derivats de crèdit,ii.
i) Per 4% en el cas dels derivats de tipus de canvi,i.
v) Pel 18% en el cas de derivats d’or i matèries primeres diferents de l’electricitat,v) Per 40% per a derivats de l’electricitat,v.
i) Per 32% per a derivats de renda variable;
c) L’import nocional a què fa referència la lletra b es determina de conformitat amb el que disposen els apartats 2 i 3 de l’article 177ter, en el cas de tots els derivats que figuren en aquesta lletra; a més, l’import nocional dels derivats a què fan referència els incisosiiiavide la lletrabes determina de conformitat amb el que disposen les lletresbicde l’apartat 1 de l’article 177 ter;
d) L’exposició futura potencial dels conjunts d’operacions compensables a què es refereix la lletra a de l’apartat 3 es multiplica per 0,42. Amb vista a calcular l’exposició potencial dels derivats de tipus d’interès i instruments de crèdit de conformitat amb els incisos i i ii de la lletra b , les entitats poden optar per utilitzar el venciment original en lloc del venciment residual dels contractes.

Article 181 — Reconeixement de la compensació contractual a l’efecte de la reducció del risc

Sentències

Les entitats només poden reconèixer l’efecte de reducció del risc, d’acord amb l’article 184, dels tipus d’acords de compensació contractual que s’indiquin a continuació, i sempre que l’acord de compensació hagi estat reconegut per l’AFA de conformitat amb l’article 182 i l’entitat compleixi els requisits que estableix l’article 183:

a) Els contractes bilaterals de novació entre una entitat i la seva contrapart, en virtut dels quals els drets i les obligacions recíprocs queden automàticament amalgamats, de tal manera que, cada vegada que s’aplica, la novació determina un import únic net i es creï així un nou i únic contracte que substitueix tots els contractes anteriors i totes les obligacions entre les parts derivades d’aquests contractes i que sigui vinculant per a les parts;
b) Altres acords bilaterals entre una entitat i la seva contrapart. La compensació entre operacions efectuades per diverses entitats jurídiques d’un grup no s’ha de reconèixer a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis.

Article 182 — Reconeixement dels acords de compensació contractual

Sentències
1. L’AFA únicament ha de reconèixer un acord de compensació contractual quan es compleixen les condicions de l’apartat 2.
2. Tots els acords de compensació contractual a què una entitat recorre a l’efecte de determinar el valor d’exposició d’acord amb el que preveu aquesta secció han de complir les condicions següents:
a) Que l’entitat hagi subscrit amb la seva contrapart un acord de compensació contractual pel qual es creï una única obligació jurídica que abasti totes les operacions que hi estan incloses, i en virtut del qual, en cas d’impagament de la contrapart, l’entitat tingui el dret de rebre o l’obligació de pagar únicament la suma neta dels valors positius i negatius valorats a preus de mercat de les diferents operacions incloses;
b) Que l’entitat hagi posat a disposició de l’AFA dictàmens jurídics fonamentats i per escrit que permetin concloure que, en cas d’impugnar legalment l’acord de compensació, els drets i les obligacions de l’entitat es limiten als esmentats en la lletra a. El dictamen jurídic ha de fer referència a la legislació aplicable en:
i) El país en el qual està constituïda la contrapart;i.
i) Quan hi està implicada una sucursal d’una empresa que està situada en un país diferent d’aquell en què està constituïda l’empresa, el país en què està situada la sucursal;ii.
i) El país de la legislació que regeixi cadascuna de les operacions incloses en l’acord de compensació;i.
v) El país de la legislació que regeixi qualsevol contracte o acord necessari perquè tingui efecte la compensació contractual.
c) Que el risc de crèdit davant de cada contrapart s’agregui per arribar a una sola exposició legal resultant de la totalitat de les operacions amb cada contrapart. Aquesta agregació s’ha de tenir en compte a efectes del límit creditici i del capital intern;
d) Que el contracte no contingui cap clàusula que, en cas d’impagament d’una contrapart, permeti a una altra que no hi ha incorregut en impagament efectuar només pagaments limitats, o no efectuar cap pagament en absolut, a favor de la part que ha incorregut en impagament, tot i que aquesta és creditora neta, és a dir, una clàusula d’alliberament (“walk away”). Si l’AFA no està convençuda que la compensació contractual és jurídicament vàlida i eficaç d’acord amb la legislació de cada un dels països a què es refereix la lletra b, l’acord de compensació contractual no es reconeix com a tècnica de reducció del risc per a cap de les contraparts. L’AFA ha d’informar sobre aquest aspecte les altres autoritats competents concernides.
3. Els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b poden elaborar-se per referència a categories de compensació contractual. Els acords de compensació contractual entre productes han de complir les condicions addicionals següents:
a) Que la suma neta esmentada a la lletra a de l’apartat 2 sigui la suma neta dels valors de liquidació positius i negatius de tot acord marc bilateral individual inclòs i dels valors positius i negatius a preus de mercat de les operacions individuals (“import net per a tots els productes”);
b) Que els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 tracten de la validesa i l’eficàcia de la totalitat de l’acord de compensació contractual entre productes, en virtut de les condicions establertes per aquest acord, i dels efectes de l’acord de compensació sobre les clàusules importants de qualsevol acord marc bilateral inclòs.

Article 183 — Obligacions de les entitats

Sentències
1. Les entitats han d’establir i mantenir procediments encaminats a garantir que la validesa i l’eficàcia jurídiques de la seva compensació contractual es revisen a la llum de les modificacions que s’introdueixin en la legislació dels països pertinents a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 182.
2. Les entitats han de conservar en els seus arxius tota la documentació exigida en relació amb la seva compensació contractual.
3. Les entitats han de tenir en compte els efectes de la compensació en el seu mesurament de l’exposició agregada al risc de crèdit de cada contrapart, i han de gestionar el seu risc de contrapart sobre la base dels efectes d’aquest mesurament.
4. En relació amb els acords de compensació contractual entre productes a què es refereix l’article 181, les entitats han de comptar amb procediments, d’acord amb la lletra c de l’apartat 2 de l’article 182, per verificar que tota operació que s’ha d’incloure en un conjunt de operacions compensables està coberta per un dictamen jurídic d’acord amb la lletra b de l’apartat 2 de l’article 182. L’entitat, tenint en compte l’acord de compensació contractual entre productes, ha de continuar satisfent els requisits en matèria de reconeixement de la compensació bilateral i el que disposa la secció tercera en matèria de reconeixement de la reducció del risc de crèdit, segons escaigui, pel que fa a cada acord marc bilateral i operació que estan inclosos.

Article 184 — Efectes del reconeixement de la compensació com a tècnica de reducció del risc

Sentències

La compensació a efectes dels articles 172 a 180 es reconeix d’acord amb el que disposen aquests articles.

Article 185 — Elements de la cartera de negociació

Sentències
1. En calcular les exposicions ponderades pel risc de contrapart dels elements integrats a la cartera de negociació, les entitats s’han d’atenir als principis següents: a)Sense contingut.
b) Les entitats no han de recórrer al mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera que s’estableixen a l’article 133 amb vista al reconeixement dels efectes d’aquestes garanties;
c) En el cas de les operacions de recompra i de les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres que figurin a la cartera de negociació, les entitats poden reconèixer com a garanties reals admissibles tots els instruments financers i matèries primeres que són admissibles per ser inclosos en la cartera de negociació;
d) En relació amb les exposicions que tenen el seu origen en instruments derivats OTC que figuren a la cartera de negociació, les entitats poden reconèixer les matèries primeres que són admissibles per ser incloses en la cartera de negociació com a garanties reals admissibles;
e) Per calcular els ajustos de volatilitat quan instruments financers o matèries primeres que no són admissibles de conformitat amb la secció tercera s’han de prestar, vendre o proporcionar, o s’han de prendre en préstec, comprar o rebre a títol de garantia real o per un altre concepte mitjançant aquesta operació, i l’entitat ha d’utilitzar el mètode supervisor d’ajust de la volatilitat de conformitat amb els articles 119 a 129 de la secció tercera, les entitats han de tractar aquests instruments i matèries primeres de la mateixa manera que les accions que no formen part del principal índex del mercat regulat en el qual cotitzin;
f) Quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat d’acord amb els articles 119 a 129 de la secció tercera, pel que fa als instruments financers o matèries primeres que no són admissibles d’acord amb la secció tercera, s’han de calcular els ajustos de volatilitat per cada instrument específic. Si l’entitat ha obtingut autorització per utilitzar el mètode dels models interns definit en la secció tercera, també pot aplicar aquest mètode a la cartera de negociació;
g) En relació amb el reconeixement d’acords marc de compensació que cobreixen operacions de recompra, o bé operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, o bé altres operacions orientades al mercat de capitals, les entitats només han de reconèixer la compensació entre posicions de la cartera de negociació i de la cartera d’inversió quan les operacions compensades compleixen les condicions següents:
i) Totes les operacions es valoren diàriament a preus de mercat,i.
i) Qualsevol element pres en préstec, comprat o rebut a través de les operacions es pot reconèixer com a garantia financera admissible d’acord amb la secció tercera, sense l’aplicació de les lletres c a f d’aquest apartat;
h) Quan un derivat de crèdit inclòs en la cartera de negociació forma part d’una cobertura interna i la cobertura del risc de crèdit es reconeix d’acord amb aquest Reglament, de conformitat amb l’article 118, les entitats han d’aplicar un dels mètodes següents:
i) L’han de tractar com si no hi hagués risc de contrapart inherent a la posició en aquest derivat de crèdit,i.
i) S’han d’incloure de manera sistemàtica, a efectes del càlcul dels requisits de fons propis enfront del risc de crèdit de contrapart, tots els derivats de crèdit inclosos en la cartera de negociació que formen part de cobertures internes o que hagin estat adquirits com a cobertura davant d’una exposició en risc de contrapart, en el cas que la cobertura del risc de crèdit es reconegui com a admissible d’acord amb la secció tercera.

Article 186

Sentències

Als efectes dels articles 186 a 197 i del títol VII, s’entén per:

1. Immune a la fallida (Bankruptcy remot.
e) en referència a actius de clients: el fet que hi hagi mecanismes efectius que garanteixin la no disponibilitat dels actius per als creditors d’una entitat de contrapartida central (ECC) o d’un membre compensador en cas d’insolvència d’aquesta ECC o aquest membre compensador, respectivament, o el fet que els actius no estaran a disposició del membre compensador per cobrir les pèrdues que han afrontat com a conseqüència de l’impagament d’un o diversos clients diferents dels que van proporcionar aquests actius.
2. Operació vinculada a una ECC: correspon a qualsevol contracte o operació dels enumerats en l’apartat 1 de l’article 187, entre un client i un membre compensador que està directament vinculat a un contracte o una operació dels enumerats en aquest apartat, entre aquest membre compensador i una ECC.
3. Membre compensador: és una empresa que participa en una ECC i que és responsable del compliment de les obligacions financeres derivades d’aquesta participació.
4. Client: és una empresa amb una relació contractual amb un membre compensador d’una ECC que permet a aquesta empresa compensar les seves transaccions amb aquesta ECC o una empresa que ha establert acords de compensació indirectes amb un membre compensador.
5. Operacions en efectiu : les operacions en efectiu o amb instruments de deute i accions, les operacions al comptat sobre divises o al comptat sobre matèries primeres; no obstant això, les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o matèries primeres i les operacions de crèdit de valors o de matèries primeres no es consideren operacions en efectiu.
6. Acord de compensació indirecta : un acord que compleixi les condicions establertes en el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 93 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
7. Client de nivell superior : una entitat que presta serveis de compensació a un client de nivell inferior.
8. Client de nivell inferior : una entitat que accedeix als serveis d’una ECC a través d’un client de nivell superior.
9. Estructura de clients multinivell : un acord de compensació indirecta en virtut del qual una entitat que no sigui un membre compensador, sinó que sigui, al seu torn, client d’un membre compensador o d’un client de nivell superior, presta serveis de compensació a una entitat.
10. Contribució no finançada a un fons per a impagaments : una contribució que una entitat que actuï com a membre compensador s’hagi compromès per contracte a aportar a una ECC, una vegada que aquesta última hagi esgotat el seu fons per a impagaments, per cobrir les pèrdues que hagi sofert arran de l’impagament d’un o diversos dels seus membres compensadors.
11. Operació de préstec o de crèdit de dipòsits plenament garantida : una operació del mercat monetari plenament coberta per garanties reals en la qual dos contraparts s’intercanvien dipòsits i una ECC intervé entre elles per assegurar el compliment de les obligacions de pagament d’aquestes contraparts.

Article 187 — Àmbit d’aplicació material

Sentències
1. El que disposen els articles 186 a 197 s’ha d’aplicar als contractes i les operacions següents, en la mesura que es trobin pendents amb una ECC:
a) Contractes de derivats enumerats a l’annex II i derivats de crèdit;
b) Operacions de finançament de valors i operacions de préstec o de crèdit de dipòsits plenament garantides;
c) Operacions amb liquidació diferida. Els articles 186 a 197 no s’apliquen a les exposicions derivades de la liquidació d’operacions en efectiu. Les entitats han d’aplicar el tractament establert al capítol sisè a les exposicions de negociació derivades d’aquestes operacions i una ponderació de risc del 0% a les contribucions al fons per a impagaments que cobreixin exclusivament aquestes operacions. Les entitats han d’aplicar el tractament especificat a l’article 193 a les contribucions al fons per a impagaments que cobreixin qualsevol contracte enumerat al paràgraf primer a més de les operacions en efectiu.
2. A efectes dels articles 186 a 197, s’han d’aplicar els requisits següents:
a) El marge inicial no ha d’incloure les contribucions a una ECC en virtut d’acords de mutualització de pèrdues;
b) El marge inicial ha d’incloure les garanties reals dipositades per una entitat que actuï com a membre compensador o per un client i que excedeixin l’import mínim exigit, respectivament, per l’ECC o per l’entitat que actuï com a membre compensador, sempre que l’ECC o l’entitat que actuï com a membre compensador puguin, quan escaigui, impedir que l’entitat que actuï com a membre compensador o el client retirin aquestes garanties reals excedentàries;
c) Quan una ECC utilitzi el marge inicial per mutualitzar les pèrdues entre els seus membres compensadors, les entitats que actuïn com a membres compensadors han de tractar aquest marge inicial com a contribució al fons per a impagaments.

Article 188 — Supervisió de les exposicions a ECC

Sentències
1. Les entitats han de supervisar totes les seves exposicions enfront d’ECC i establir procediments per informar periòdicament sobre aquestes exposicions la direcció general i el comitè o comitès pertinents de l’òrgan d’administració.
2. Les entitats han d’avaluar, mitjançant anàlisis d’hipòtesis i proves de resistència adequades, si el nivell de fons propis mantingut per fer front a les exposicions a ECC, incloses les potencials exposicions creditícies futures o contingents, les exposicions derivades de les contribucions al fons per impagaments i, quan l’entitat actuï com a membre compensador, les exposicions resultants dels acords contractuals a què es refereix l’article 190, té una relació adequada amb els riscos inherents a aquestes exposicions.

Article 189 — Règim de les exposicions de membres compensadors a ECC

Sentències
1. Quan una entitat actuï com a membre compensador, ja sigui per als seus propis fins o en qualitat d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves exposicions enfront de l’ECC de la manera següent:
a) Ha d’aplicar el règim establert a l’article 192 a les seves exposicions de negociació davant l’ECC;
b) Ha d’aplicar el règim establert en l’article 193 a les seves contribucions al fons per a impagaments de l’ECC.
2. A efectes de l’apartat 1, la suma dels requisits de fons propis d’una entitat respecte de les seves exposicions davant una ECCQ per exposicions de negociació i contribucions al fons per a impagaments ha d’estar subjecta a un límit màxim igual a la suma dels requisits de fons propis que s’aplicarien a aquestes mateixes exposicions si l’ECC fos una ECC no qualificada.

Article 190 — Règim de les exposicions de membres compensadors a clients

Sentències
1. Quan una entitat actuï com a membre compensador i, en qualitat de tal, serveixi d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves operacions amb el client vinculades a una ECC de conformitat amb els articles 169 a 185 d’aquesta secció, amb els articles 130 a 143 i amb el capítol setè, segons correspongui.
2. Quan una entitat que actua com a membre compensador subscriu un contracte amb un client d’un altre membre compensador que faciliti la transferència de les posicions i garanties reals a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 191, per a aquest client, i aquest contracte origini una obligació contingent per a aquesta entitat, aquesta última pot atribuir un valor d’exposició nul a l’obligació contingent.
3. Quan una entitat que actuï com a membre compensador utilitzi els mètodes establerts en els articles 172 a 178 septies d’aquesta secció per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions, s’apliquen les disposicions següents:
a) Com a excepció al que disposa l’apartat 1 de l’article 180bis, l’entitat pot utilitzar un període de risc del marge d’almenys cinc dies hàbils pel que fa a les seves exposicions enfront un client;
b) L’entitat pot utilitzar un període de risc del marge d’almenys deu dies hàbils pel que fa a les seves exposicions enfront d’una ECC;
c) Com a excepció al que disposa l’apartat 2 de l’article 180bis, quan un conjunt d’operacions compensables integrat en el càlcul compleixi la condició establerta en la lletraa, l’entitat pot no tenir en compte el límit fixat en aquesta lletra, sempre que el conjunt d’operacions compensables no compleixi la condició establerta en la lletrabi no inclogui transaccions litigioses ni opcions exòtiques;
d) Quan una ECC conservi el marge de variació enfront d’una operació i la garantia real de l’entitat no estigui protegida enfront de la insolvència de l’ECC, l’entitat ha d’utilitzar un període de risc del marge igual a un any o al venciment residual de l’operació, si aquest fos menor, amb un límit mínim de deu dies hàbils.
4. Com a excepció al que disposa la lletra i de l’apartat 2 de l’article 179, quan una entitat que actua com a membre compensador utilitzi el mètode establert a l’article 179 per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions enfront d’un client, pot utilitzar un factor de venciment de 0,21 per al càlcul.
5. Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 4 de l’article 180, quan una entitat que actua com a membre compensador utilitzi el mètode establert a l’article 180 per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions enfront d’un client, aquesta entitat pot utilitzar un factor de venciment de 0,21 per al càlcul.
6. Les entitats que actuen com a membres compensadors poden utilitzar l’exposició en cas d’impagament reduïda que resulti dels càlculs exposats en els apartats 3, 4 i 5 a l’efecte del càlcul dels seus requisits de fons propis per risc d’AVC de conformitat amb el capítol setè del títol III.
7. Quan una entitat que actua com a membre compensador percebi garanties reals d’un client en relació amb una operació vinculada a l’ECC i les transmeti a l’ECC, pot reconèixer aquestes garanties a fi de reduir la seva exposició al client respecte de l’operació vinculada a l’ECC de què es tracti. En el cas d’una estructura de clients multinivell, el règim establert en el paràgraf primer pot aplicar-se en cada nivell d’aquesta estructura.

Article 191 — Règim de les exposicions a clients

Sentències
1. Quan una entitat que és client ha de calcular els requisits de fons propis per a les seves operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb els articles 169 a 185 d’aquesta secció, amb els articles 130 a 143 i amb el capítol setè, segons correspongui.
2. Sense perjudici del mètode indicat en l’apartat 1, una entitat que és client pot calcular els requisits de fons propis per a les seves exposicions de negociació vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que es donin les condicions següents:
a) Que les posicions i els actius de l’entitat relacionats amb aquestes operacions estiguin diferenciats i separats, tant pel que fa al membre compensador com pel que fa a l’ECC, de les posicions i els actius del membre compensador i dels altres clients d’aquest últim i, com a resultat d’aquesta diferenciació i separació, aquestes posicions i actius són immunes a la fallida en cas d’impagament o insolvència del membre compensador o d’un o diversos dels seus altres clients;
b) Que les disposicions legals i reglamentàries, les normes i les clàusules contractuals aplicables a l’entitat o a l’ECC, o que les vinculen, facilitin la transferència, a un altre membre compensador, de les posicions del client en relació amb aquests contractes i operacions i de les corresponents garanties reals dins el període de risc del marge aplicable en cas d’impagament o insolvència del membre compensador original. En aquest cas, les posicions i les garanties reals del client han de ser transferides al valor del mercat llevat que el client sol·liciti tancar la posició al valor del mercat;
c) Que el client hagi dut a terme una avaluació jurídica prou minuciosa, que mantingui actualitzada, i aquesta avaluació acrediti que les clàusules que garanteixen el compliment de la condició establerta a la lletrabsón lícites, vàlides, vinculants i exigibles d’acord amb les disposicions legals aplicables de la jurisdicció o jurisdiccions pertinents.
d) L’ECC és una ECCQ. Quan l’entitat avaluï el seu compliment de la condició establerta a la lletra b del paràgraf primer, pot tenir en compte els possibles precedents clars de transferència de posicions de clients i de les corresponents garanties reals en una ECC, així com tot propòsit del sector de continuar amb aquesta pràctica.
3. Com a excepció del que disposa l’apartat 2, quan una entitat que és client no compleix la condició establerta a la lletra a de l’apartat 2, per no estar protegida davant les pèrdues en cas d’impagament del membre compensador i un altre client del membre compensador de forma conjunta, sempre que es compleixin totes les altres condicions establertes a les lletres a a d de l’apartat esmenat, l’entitat pot calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions de negociació derivades de les operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que la ponderació de risc del 2% indicada a la lletra a de l’apartat 1 de l’article esmenat sigui substituïda per una ponderació de risc del 4%.
4. En el cas d’una estructura de clients multinivell, quan una entitat que és client a nivell inferior accedeixi als serveis d’una ECC a través d’un client de nivell superior pot aplicar el règim indicat en els apartats 2 o 3 únicament quan les condicions que s’especifiquen en cada apartat es compleixen en cada un dels nivells d’aquesta estructura.

Article 192 — Requisits de fons propis per les exposicions de negociació

Sentències
1. Les entitats poden aplicar el règim següent a les seves exposicions de negociació amb ECC:
a) Han d’aplicar una ponderació de risc del 2% als valors de la totalitat de les seves exposicions de negociació amb ECCQ;
b) Han d’aplicar la ponderació de risc utilitzada per al mètode estàndard en relació amb el risc de crèdit que s’indica a la lletra b de l’apartat 1 l’article 73 a totes les seves exposicions de negociació amb les ECC no qualificades;
c) Quan una entitat actua com a intermediari financer entre un client i una ECC, i les condicions de l’operació vinculada a l’ECC estipulen que l’entitat no està obligada a rescabalar el client per qualsevol pèrdua soferta deguda als canvis que es produeixen en el valor de l’operació en cas d’impagament de l’ECC, aquesta entitat pot fixar en zero el valor d’exposició de l’operació amb l’ECC que correspon a aquesta operació vinculada a l’ECC;
d) Quan una entitat actua com a intermediari financer entre un client i una ECC, i les condicions de l’operació vinculada a l’ECC estipulen que l’entitat està obligada a rescabalar el client per qualsevol pèrdua soferta deguda als canvis que es produeixin en el valor de l’operació en cas d’impagament de l’ECC, aquesta entitat ha d’aplicar el règim establert a les lletresaob, segons correspongui, a l’exposició de negociació amb l’ECC que correspongui a aquesta operació vinculada a l’ECC.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan els actius atorgats com a garantia a una ECC o un membre compensador són immunes a la fallida en el cas que l’ECC, el membre compensador o un o diversos dels altres clients del membre compensador es declarin insolvents, l’entitat pot atribuir un valor d’exposició nul a les exposicions al risc de crèdit de contrapart corresponents a aquests actius.
3. Les entitats han de calcular els valors de les seves exposicions de negociació amb una ECC de conformitat amb els articles 169 a 185 i amb els articles 130 a 143, segons correspongui.
4. Les entitats han de calcular els imports ponderats per risc de les seves exposicions de negociació amb ECC, als efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 59, com la suma dels valors de les seves exposicions de negociació amb ECC, calculats de conformitat amb els apartats 2 i 3 d’aquest article i multiplicats per la ponderació de risc que determina l’apartat 1 d’aquest article.

Article 193 — Requisits de fons propis per contribucions al fons per impagaments d’una ECC

Sentències

L’entitat que actua com a membre compensador ha d’aplicar el tractament següent a les seves exposicions derivades de les seves contribucions al fons per impagaments d’una ECC:

a) Ha de calcular el requisit de fons propis per les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECCQ d’acord amb el mètode exposat en l’article 194;
b) Ha de calcular el requisit de fons propis per les seves contribucions prefinançades i no finançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada d’acord amb el mètode exposat en l’article 195;
c) Ha de calcular el requisit de fons propis per les seves contribucions no finançades al fons per impagaments d’una ECCQ d’acord amb el mètode exposat en l’article 196.

Article 194

Sentències
1. El valor d’exposició d’una contribució prefinançada d’una entitat al fons per impagaments d’una ECCQ ( DFi ) és l’import pagat o el valor de mercat dels actius lliurats per l’entitat reduït en qualsevol quantia d’aquesta contribució que l’ECCQ ja ha utilitzat per absorbir les seves pèrdues arran de l’impagament d’un o més dels seus membres compensadors.
2. L’entitat ha de calcular els requisits de fons propis ( K i ) per cobrir l’exposició derivada de la seva contribució prefinançada ( DF i ) com segueix: $$K_{i} = màx\left\{ K_{ECC} \cdot \frac{DF_{i}}{DF_{ECC} + DF_{CM}},\ 8\% \cdot 2\% \cdot DF_{i} \right\}$$ En què: Ki= requisit de fons propis;i= índex que indica el membre compensador;KECC= capital hipotètic de l’ECCQcomunicat per aquesta a l’entitat d’acord amb l’article 50quaterdel Reglament (UE) núm. 648/2012;DFi= contribució prefinançada;DFECC= recursos financers prefinançats de l’ECCcomunicats per aquesta a l’entitat d’acord amb l’article 50quaterdel Reglament (UE) núm. 648/2012;DFCM= suma de les contribucions prefinançades de tots els membres compensadors de l’ECCQcomunicada per aquesta a l’entitat d’acord amb l’article 50quaterdel Reglament (UE) núm. 648/2012.
3. Les entitats han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc per a les exposicions derivades de la contribució prefinançada al fons per impagaments d’una ECCQ , als efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com els requisits de fons propis ( K i ) determinats de conformitat amb l’apartat 2, multiplicats per 12,5.

Article 195

Sentències
1. Les entitats han d’aplicar la fórmula següent per calcular el requisit de fons propis ( K i ) per les exposicions resultants de les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada ( DF i ) i de les contribucions no finançades a aquesta ECC : $$K = DF + UC$$ En què: K= requisit de fons propis;DF= exposicions derivades de les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’unaECCno qualificada;UC= contribucions no finançades a aquestaECC.
2. Les entitats han de calcular els imports ponderats per risc per a les exposicions derivades de la contribució al fons per impagaments d’una ECC no qualificada, a efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com el requisit de fons propis ( K i ), determinats de conformitat amb l’apartat 1, multiplicats per 12,5.

Article 196

Sentències

Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0% a les seves contribucions no finançades al fons per impagaments d’una ECCQ .

Article 197

Sentències
1. Les entitats han d’aplicar el règim establert en aquest article quan, arran d’un anunci públic o de la notificació efectuada per l’autoritat competent d’una ECC utilitzada per l’entitat o efectuada per la mateixa ECC , hagi arribat al seu coneixement que l’ ECC deixa de complir les condicions d’autorització o reconeixement, segons escaigui.
2. Quan es compleixi la condició establerta a l’apartat 1, les entitats, en un termini de tres mesos des que tinguin coneixement de la circumstància esmentada en l’apartat 1, o abans si l’AFA així ho requereix, han de procedir de la manera següent pel que fa a les seves exposicions a l’ ECC en qüestió:
a) Han d’aplicar el règim establert a la lletrabde l’apartat 1 de l’article 192 a les seves exposicions de negociació a aquestaECC;
b) Han d’aplicar el règim establert a l’article 195 a les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’aquesta ECC i a les seves contribucions no finançades a aquestaECC;
c) Han de tractar les seves exposicions enfront d’aquestaECCdiferents de les enumerades a les lletresaibcom a exposicions a una empresa de conformitat amb el mètode estàndard per al risc de crèdit, tal com s’estableix a la secció segona d’aquest capítol.

Capítol quart. Requisits de fons propis per risc operatiu

Secció primera. Principis generals pels quals es regeix la utilització dels diferents mètodes

Article 198 — Permís i notificació

Sentències

Per poder aplicar el mètode estàndard, les entitats han de complir els criteris que estableix l’article 206, a més de les normes generals de gestió de riscs que s’estableixen en l’article 24 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en l’article 6 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. Abans d’aplicar el mètode estàndard, les entitats ho han de notificar a l’AFA. L’AFA ha d’autoritzar les entitats a utilitzar un indicador alternatiu per a les línies de negoci “banca minorista” i “banca comercial” quan es compleixen les condicions establertes en l’apartat 2 de l’article 205 i l’article 206.

Article 199 — Retorn a l’aplicació de mètodes menys complexos

Sentències
1. Tal com s’estableix a l’apartat 2 de l’article 72 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que apliquen el mètode estàndard no poden tornar a aplicar el mètode de l’indicador bàsic, llevat que es compleixin les condicions previstes en l’apartat 2.
2. Una entitat només pot tornar a aplicar un mètode menys complex en relació amb el risc operatiu quan es compleixen les dos condicions següents:
a) Que l’entitat hagi demostrat, a criteri de l’AFA, que l’aplicació d’un mètode menys complex no té per objecte reduir els requisits de fons propis de l’entitat relacionats amb el risc operatiu, és necessària tenint en compte la naturalesa i complexitat de l’entitat i no ha de tenir un impacte negatiu important en la solvència de l’entitat o en la seva capacitat de gestionar el risc operatiu de manera efectiva;
b) Que l’entitat hagi rebut prèviament l’autorització de l’AFA.

Article 200 — Ús combinat de diferents mètodes

Sentències
1. Tal com s’estableix a l’apartat 3 de l’article 72 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden aplicar una combinació de mètodes sempre que estiguin autoritzades per l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització si es compleixen els requisits que preveu l’apartat 2, segons el cas.
2. Una entitat pot sol·licitar autorització a l’AFA per utilitzar una combinació del mètode de l’indicador bàsic i del mètode estàndard únicament en circumstàncies excepcionals, com la recent adquisició d’un nou negoci que pot requerir un període transitori per a l’aplicació del mètode estàndard. L’AFA només pot concedir l’autorització quan l’entitat s’ha compromès a aplicar el mètode estàndard seguint un calendari presentat a l’AFA i aprovat per aquesta última.
Secció segona. Mètode de l’indicador bàsic

Article 201 — Requisits de fons propis

Sentències
1. En el mètode de l’indicador bàsic, el requisit de fons propis per risc operatiu és el 15% de la mitjana durant tres anys de l’indicador rellevant definit a l’article 202. Les entitats han de calcular la mitjana de tres anys de l’indicador rellevant basant-se en les tres últimes observacions de dotze mesos al final de l’exercici financer. Quan no es disposi de xifres auditades, les entitats poden utilitzar estimacions de negoci.
2. Quan una entitat ha estat operativa menys de tres anys, pot utilitzar les estimacions del seu pla de negoci en calcular l’indicador rellevant, sempre que comenci a utilitzar les dades històriques tan aviat com estiguin disponibles.
3. Quan una entitat pot provar a l’AFA que, pel fet que s’ha produït una fusió, una compra o una cessió d’entitats o activitats, la utilització de la mitjana de tres anys per calcular l’indicador rellevant donaria lloc a una estimació esbiaixada del requisit de fons propis per risc operatiu, l’AFA pot permetre que l’entitat modifiqui el càlcul per tenir en compte aquesta situació. En aquestes circumstàncies, l’AFA pot requerir així mateix, per pròpia iniciativa, que una entitat modifiqui el seu càlcul.
4. Quan per a una observació determinada l’indicador rellevant sigui negatiu o igual a zero, les entitats no han de tenir en compte aquesta xifra en el càlcul de la mitjana de tres anys. Les entitats han de calcular aquesta mitjana com la suma de xifres positives dividida pel nombre de xifres positives.

Article 202 — Indicador rellevant

Sentències

Prenent com a base les categories comptables del compte de pèrdues i guanys de les entitats, l’indicador rellevant ha de ser la suma dels elements que figuren en el quadre 1 d’aquest apartat. Les entitats han d’incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu. Execució del connector esperant aprovacióAquest ús del connector ha estat afegit o modificat recentment. Fins que un edior del lloc en validi els paràmetres, la seva execució no és possible. Les entitats han d’ajustar aquests elements per reflectir les condicions següents:

a) Les entitats han de calcular l’indicador rellevant abans de la deducció de provisions i les despeses d’explotació. Entre les despeses d’explotació les entitats hi han d’incloure els honoraris abonats per l’externalització de serveis prestats per tercers que no siguin l’empresa matriu o una filial de l’entitat, ni una filial d’una empresa matriu que també sigui la matriu de l’entitat. Les entitats poden utilitzar les despeses ocasionades per l’externalització de serveis prestats per tercers per reduir l’indicador rellevant si la despesa és contreta enfront d’una empresa subjecta a aquest Reglament o una norma equivalent en un país tercer;
b) Les entitats no han d’utilitzar els elements següents en el càlcul de l’indicador rellevant:
i) Beneficis / pèrdues realitzats per la venda d’elements aliens a la cartera de negociaciói.
i) Ingressos procedents de partides extraordinàries o excepcionalsii.
i) Ingressos derivats d’assegurances.
c) Quan la revaluació dels elements de la cartera de negociació formi part de l’estat de resultats, les entitats poden incloure aquesta revaluació en el càlcul de l’indicador rellevant. Com a excepció al que disposa el paràgraf primer, les entitats poden optar per no aplicar les categories comptables del compte de pèrdues i guanys que figuren a l’article 27 de la Directiva 86/635/CEE als arrendaments financers i operatius a l’efecte del càlcul de l’indicador pertinent i, en el seu lloc:
a) Incloure els ingressos per interessos d’arrendaments financers i operatius i els beneficis d’actius arrendats en la categoria a què es refereix el punt 1 del quadre 1;
b) Incloure les despeses per interessos d’arrendaments financers i operatius, les pèrdues, la depreciació i el deteriorament d’actius arrendats operatius en la categoria a què es refereix el punt 2 del quadre 1.
Secció tercera. Mètode estàndard

Article 203 — Requisits de fons propis

Sentències
1. D’acord amb el mètode estàndard, les entitats han de dividir les seves activitats en les línies de negoci establertes en el quadre 2 de l’apartat 4 i de conformitat amb els principis que estableix l’article 204.
2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc operatiu com la mitjana durant tres anys de la suma dels requisits de fons propis anuals de totes les línies de negoci a què es refereix el quadre 2 de l’apartat 4. El requisit de fons propis anuals per a cada línia de negoci ha de ser igual al producte del factor beta corresponent que s’esmenta en aquest quadre 2 i la part de l’indicador rellevant assignada a la línia de negoci corresponent.
3. En un any determinat, les entitats poden compensar, sense cap límit, els requisits de fons propis negatius en qualsevol línia de negoci, derivats d’una part negativa de l’indicador rellevant, amb requisits de fons propis positius en altres línies de negoci. No obstant, si els requisits de fons propis agregats de totes les línies de negoci en un any determinat resulten negatius, les entitats han d’afegir al numerador per a aquest any la xifra zero.
4. Les entitats han de calcular la mitjana de tres anys de la suma al fet a què es refereix l’apartat 2 basant-se en les tres últimes observacions de dotze mesos al final de l’exercici financer. Quan no es disposi de xifres auditades, les entitats poden utilitzar estimacions de negoci. Quan una entitat pugui provar a l’AFA que -a causa que s’ha produït una fusió, una compra o una cessió d’entitats o activitats- el recurs a la mitjana de tres anys per calcular l’indicador rellevant dona lloc a una estimació esbiaixada del requisit de fons propis per risc operatiu, l’AFA pot permetre que l’entitat modifiqui el càlcul per tenir en compte aquesta realitat. En aquestes circumstàncies, l’AFA pot requerir així mateix, segons les circumstàncies, que una entitat modifiqui el seu càlcul. Quan una entitat ha estat operativa menys de tres anys, pot utilitzar les estimacions del seu pla de negoci en calcular l’indicador rellevant, sempre que comenci a utilitzar les dades històriques tan aviat com estiguin disponibles. Quadre 2Línia de negociLlista d’activitatsPercentatge(factor beta)Finançament empresarialSubscripció d’instruments financers o col·locació amb assegurament d’instruments financersServeis relacionats amb les operacions de subscripcióAssessorament en matèria d’inversióAssessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, estratègia industrial i qüestions afins, i assessorament i serveis relacionats amb les fusions i l’adquisició d’empresesEstudis d’inversions i anàlisi financera i altres formes d’assessorament general relacionades amb les operacions en instruments financers18%Negociació i vendesNegociació per compte propiIntermediació en els mercats interbancarisRecepció i transmissió d’ordres de clients en relació amb un o més instruments financersExecució d’ordres en nom de clientsCol·locació d’instruments financers sense asseguramentGestió de sistemes multilaterals de negociació18%Intermediació minorista(Activitats amb persones físiques o amb PIME que compleixin els criteris establerts a l’article 89 per a les exposicions minoristes)Recepció i transmissió d’ordres de clients en relació amb un o més instruments financersExecució d’ordres en nom de clientsCol·locació d’instruments financers sense assegurament12%Banca comercialAcceptació de dipòsits i d’altres fons reemborsablesPréstecsArrendament financerGaranties personals i compromisos15%Banca minorista(Activitats amb persones físiques o amb PIME que compleixin els criteris establerts a l’article 89 per a les exposicions minoristes)Acceptació de dipòsits i d’altres fons reemborsablesPréstecsArrendament financerGaranties personals i compromisos12%Pagament i liquidacióOperacions de pagamentEmissió i administració de mitjans de pagament18%Serveis d’agènciaCustòdia i administració d’instruments financers per compte de clients, inclosos el dipòsit i serveis connexos com la gestió d’efectiu i de garanties reals15%Gestió d’actiusGestió de carteresGestió d’OICAltres formes de gestió d’actius12%

Article 204 — Principis aplicables a l’assignació a les línies de negoci

Sentències
1. Les entitats han de desenvolupar i documentar polítiques i criteris específics per integrar l’indicador rellevant de les seves línies de negoci i activitats en el marc del mètode estàndard definit a l’article 203. Aquestes polítiques i criteris s’han de revisar i ajustar, segons el cas, als nous riscs i activitats econòmiques o la seva evolució.
2. Les entitats han d’aplicar els principis següents a l’assignació a línies de negoci:
a) Totes les activitats s’han d’assignar a una sola línia de negoci, de manera que no en quedi cap sense assignar ni hi hagi cap activitat assignada a més d’una línia de negoci;
b) Les entitats han d’assignar les activitats que no puguin assignar amb facilitat a alguna de les línies de negoci, però que representin una activitat auxiliar d’una altra d’inclosa en aquestes línies, a la línia de negoci corresponent a l’activitat a la qual prestin suport. Si l’activitat auxiliar dona suport a més d’una línia de negoci, les entitats han d’utilitzar un criteri d’assignació objectiu;
c) Si una activitat no pot ser assignada a una determinada línia de negoci, les entitats han d’assignar-la a la línia de negoci a la qual correspongui el percentatge (factor bet.
a) més elevat. Qualsevol activitat auxiliar associada a aquesta activitat també s’ha d’assignar a aquesta línia de negoci;
d) Les entitats poden utilitzar mètodes interns de valoració per assignar l’indicador rellevant a cada línia de negoci. Els costos generats en una línia de negoci que siguin imputables a una línia de negoci diferent es poden reassignar a la línia de negoci a la qual pertanyin;
e) L’assignació d’activitats a les línies de negoci a l’efecte de la determinació dels requisits de fons propis per risc operatiu ha de ser coherent amb les categories que utilitzen les entitats per als riscs de crèdit i de mercat;
f) La direcció general és responsable de la política d’assignació, sota el control de l’òrgan d’administració de l’entitat;
g) Les entitats han de sotmetre a un examen independent el procés d’assignació a línies de negoci.
3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per determinar les condicions d’aplicació dels principis que han de regir l’assignació a línies de negoci que preveu aquest article.

Article 205 — Mètode estàndard alternatiu

Sentències
1. D’acord amb el mètode estàndard alternatiu, per a les línies de negoci “banca minorista” i “banca comercial” les entitats han d’aplicar el següent:
a) L’indicador rellevant ha de ser un indicador normalitzat d’ingressos igual a l’import nominal de préstecs i bestretes multiplicat per 0,035;
b) Els préstecs i les bestretes han de consistir en el total dels imports disposats en les carteres creditícies corresponents. En el cas de la línia de negoci “banca comercial”, les entitats han d’incloure a més en l’import nominal de préstecs i bestretes els valors mantinguts fora de la cartera de negociació.
2. Per ser autoritzades a utilitzar el mètode estàndard alternatiu, les entitats han de reunir totes les condicions següents:
a) Que les seves activitats bancàries minoristes o comercials representin almenys el 90% dels seus ingressos;
b) Que un percentatge significatiu de les seves activitats bancàries minoristes o comercials consisteixi en préstecs amb una alta probabilitat d’incompliment;
c) Que el mètode estàndard alternatiu proporcioni una base adequada de càlcul dels seus requisits de fons propis per risc operatiu.

Article 206 — Criteris aplicables al mètode estàndard

Sentències

Els criteris a què es refereix l’article 198, paràgraf primer, són els següents:

a) Les entitats han de disposar d’un sistema d’avaluació i gestió del risc operatiu ben documentat, amb responsabilitats clarament assignades. Han d’identificar les seves exposicions al risc operatiu i han de registrar les dades pertinents sobre el risc operatiu, incloses les dades rellevants sobre les pèrdues importants. Aquest sistema ha de ser objecte d’una revisió independent i regular, efectuada per un servei intern o extern que tingui el coneixement suficient per fer-la;
b) El sistema d’avaluació del risc operatiu de l’entitat ha d’estar perfectament integrat en els seus processos de gestió de riscs. Els resultats que s’obtinguin d’aquest sistema s’han d’utilitzar activament en el procés de seguiment i control del perfil de risc operatiu de l’entitat;
c) Les entitats han d’implantar un sistema d’informació a la direcció general que faciliti informes sobre el risc operatiu als responsables de les funcions pertinents dins de les entitats. Les entitats han de comptar amb procediments per adoptar les mesures adequades d’acord amb la informació continguda en els referits informes.

Capítol cinquè. Requisits de capital per risc de mercat

Secció primera. Disposicions generals

Article 207ter

Sentències
1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 i amb l’únic propòsit de calcular las posicions netes i el requisits de fons propis de conformitat amb el capítol cinquè del títol III en base consolidada, les entitats poden utilitzar les posicions en una entitat o una empresa per compensar posicions en una altra entitat o empresa.
2. Les entitats només poden aplicar el que disposa l’apartat 1 amb l’autorització prèvia de l’AFA, que l’ha d’atorgar si es compleixen totes les condicions següents:
a) Que hi hagi una distribució satisfactòria de fons propis al grup;
b) Que el marc normatiu, jurídic o contractual que regeix l’actuació de les entitats garanteixi un suport financer mutu dins del grup.
3. En cas que hi hagi empreses situades a tercers països fora dels Estats membres de la UE , s’han de complir totes les condicions següents, a més de les previstes en l’apartat 2:
a) Que les empreses esmentades hagin estat autoritzades en un tercer país i que responguin a la definició d’entitat bancària o siguin empreses d’inversió reconegudes d’un tercer país;
b) Que aquestes empreses satisfacin, individualment, requisits de fons propis equivalents als que estableix aquest Reglament;
c) Que als tercers països de què es tracti no hi hagi normatives que puguin afectar de manera apreciable la transferència de fons dins del grup.

Article 207 — Mètodes per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat

Sentències
1. Tal com estableix l’apartat 1 de l’article 72 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres com la suma dels requisits de fons propis següents, segons escaigui:
a) Els requisits de fons propis per risc de posició a què fan referència l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la secció segona del capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament;
b) Els requisits de fons propis per risc per tipus de canvi a què fan referència l’article 74 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la secció tercera del capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament;
c) Els requisits de fons propis per risc de matèries primeres a què fan referència l’article 75 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la secció quarta del capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament.
2. Una entitat que no estigui exempta dels requisits de presentació d’informació establerts a l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió de conformitat amb l’article 207 quater ha de comunicar el càlcul d’acord amb el que es determini reglamentàriament per a totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres d’acord amb el mètode estàndard alternatiu que es determini reglamentàriament.
3. Les posicions de titulització i els derivats de crèdit d’n-èsim impagament que compleixin tots els criteris següents s’han d’incloure a la cartera de negociació de correlació alternativa:
a) Les posicions que no siguin posicions de retitulització ni opcions sobre un tram de titulització, ni cap altre derivat d’exposicions de titulització que no ofereixi una participació proporcional als ingressos d’un tram de titulització;
b) Aquells instruments subjacents dels quals siguin:
i) Instruments uninominals, inclosos els derivats de crèdit uninominals per als quals hi ha un mercat líquid actiu d’oferta i demanda,i.
i) Índexs comunament negociats que es basen en els instruments a què fa referència l’incísi.Es considera que hi ha un mercat actiu d’oferta i demanda quan hi hagi ofertes independents i de bona fe per comprar i vendre, de manera que es puguin determinar en un dia un preu que estigui raonablement relacionat amb l’últim preu de venda o les cotitzacions competitives de bona fe ofertes i sol·licitades, i liquidar a aquest preu en un termini relativament curt i de conformitat amb els usos i costums del sector.
4. Les posicions amb qualsevol dels instruments subjacents següents no s’han d’incloure a la cartera de negociació de correlació alternativa:
a) Els instruments subjacents que estiguin assignats a les categories d’exposicions previstes a les lletreshoide l’article 78;
b) Un crèdit sobre una entitat de comesa especial, garantida, directament o indirectament, per una posició que, de conformitat amb l’apartat 3, per si mateixa no podria ser inclosa a la cartera de negociació de correlació alternativa.
5. Les entitats poden incloure a la seva cartera de negociació de correlació alternativa posicions que no siguin ni posicions de titulització ni derivats de crèdit d’n-èsim impagament però que cobreixin altres posicions d’aquesta cartera, sempre que hi hagi un mercat líquid actiu d’oferta i demanda conforme al paràgraf segon de l’apartat 3 per a l’instrument o els seus instruments subjacents.
6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera com les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat respecte de les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres d’acord amb el mètode establert a l’apartat 2.

Article 207 bis

Sentències
1. Tal com estableix l’apartat 1 de l’article 72 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats estan exemptes del requisit de presentació d’informació que figura a l’article 297 ter sempre que el volum de les activitats de l’entitat, dins i fora de balanç, que estiguin subjectes a risc de mercat sigui igual o inferior a cadascun dels llindars següents, sobre la base d’una avaluació efectuada mensualment a partir de les dades del darrer dia del mes:
a) El 10% del total del seus actius;
b) 500 milions d’euros.
2. Les entitats han de calcular el volum de les seves activitats dins i fora de balanç que estiguin subjectes a risc de mercat mitjançant les dades del darrer dia de cada mes de conformitat amb els requisits següents:
a) S’han d’incloure totes les posicions assignades a la cartera de negociació, llevat dels derivats de crèdit reconeguts com a cobertures internes davant de les exposicions al risc de crèdit de la cartera d’inversió i els derivats de crèdit que compensin perfectament el risc de mercat de la cobertura interna a què fa referència l’apartat 3 de l’article 66;
b) S’han d’incloure totes les posicions assignades a la cartera d’inversió que estiguin subjectes a risc de tipus de canvi o el de matèries primeres;
c) Totes les posicions s’han de valorar als seus valors de mercat en aquesta data, llevat de les previstes a la lletrab; si el valor de mercat d’una posició de la cartera de negociació no està disponible en una data determinada, l’entitat ha de prendre un valor raonable per a la posició de la cartera de negociació en aquesta data; quan el valor de mercat i el valor raonable d’una posició de la cartera de negociació no estiguin disponibles en una data determinada, les entitats han d’utilitzar el més recent entre el valor de mercat o el valor raonable d’aquesta posició;
d) Totes les posicions de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi es consideren una posició neta global en divises i s’han de valorar de conformitat amb l’article 234;
e) Totes les posicions de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de matèries primeres s’han de valorar de conformitat amb els articles 239 i 240;
f) Als valors absoluts de les posicions llargues s’hi han d’afegir els de les posicions curtes.
3. Quan les entitats calculin, o deixin de calcular, els seus requisits de fons propis per risc de mercat de conformitat amb aquest article, les entitats ho han de notificar a l’AFA al més aviat possible.
4. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de les condicions establertes a l’apartat 1 ho ha de notificar immediatament a l’AFA.
5. L’exempció dels requisits de presentació d’informació que figura a l’article 297 ter deixa d’aplicar-se en un termini de tres mesos a partir del moment en què es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents:
a) Que l’entitat no hagi complert les condicions establertes en les lletresaobde l’apartat 1 durant tres mesos consecutius, o.
b) Que l’entitat no hagi complert les condicions establertes en les lletresaobde l’apartat 1 durant més de sis dels dotze últims mesos.
6. Quan una entitat quedi subjecta als requisits de presentació d’informació establerts a l’article 297 ter de conformitat amb l’apartat 5, només s’ha d’autoritzar l’exempció dels requisits esmentats si l’entitat demostra a l’AFA que ha complert totes les condicions fixades a l’apartat 1 durant un període ininterromput d’un any complet.
7. Les entitats no han de prendre, comprar ni vendre cap posició amb l’objecte únicament de complir qualsevol de les condicions establertes a l’apartat 1 en el moment de l’avaluació mensual.
8. Una entitat a què es pugui aplicar el tractament previst a l’article 61 queda exempta dels requisits de presentació d’informació que preveu l’article 297 ter .
Secció segona. Requisits de fons propis per risc de posició

Article 208 — Requisits de fons propis amb risc de posició

Sentències

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc de posició com la suma dels requisits de fons propis per al risc general i pel risc específic de les seves posicions en instruments de deute i de renda variable. Les posicions en titulitzacions de la cartera de negociació han de ser tractades com a instruments de deute.

Article 209 — Càlcul de posicions netes

Sentències
1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar la posició neta en cada un dels instruments com el valor absolut de l’import de les posicions llargues (curte.
s) que excedeixen les seves posicions curtes (llargue.
s) del mateix instrument de renda variable, instrument de deute i instrument convertible, així com en idèntics contractes de futurs financers, opcions, certificats d’opció de compra i certificats d’opció de compra coberts. A l’hora de calcular la posició neta, les posicions en instruments derivats han de tenir la consideració establerta en els articles 203 a 205. Quan l’entitat tingui en cartera els seus propis instruments de deute, aquests elements no s’han de tenir en compte per al càlcul dels requisits de fons propis per risc específic d’acord amb l’article 218.
2. No es pot calcular la posició neta entre un valor convertible i una posició compensatòria mantinguda en el seu instrument subjacent.
3. Abans de ser agregades, totes les posicions netes, independentment del seu signe, han de convertir-se diàriament a la divisa de referència de l’entitat, al tipus de canvi de comptat vigent.

Article 210 — Contractes de futurs i contractes a termini sobre tipus d’interès

Sentències
1. Els contractes de futurs i a termini sobre tipus d’interès i els compromisos de compra i venda a termini d’instruments de deute es consideren combinacions de posicions llargues i curtes. D’aquesta manera, una posició llarga en futurs sobre tipus d’interès es considera la combinació d’un préstec rebut amb venciment en la data de lliurament estipulada al contracte de futurs i una tinença d’un actiu amb la mateixa data de venciment que l’instrument o la posició nocional subjacent del contracte de futurs de què es tracti. De manera similar, un contracte a termini sobre tipus d’interès venut es considera com a posició llarga amb una data de venciment igual a la data de liquidació més el període del contracte i com a posició curta amb un venciment igual a la data de liquidació. Tant el préstec com la tinença d’actius s’han d’incloure en la primera categoria que figura en el quadre 1 de l’article 218 per tal de calcular els requisits de fons propis per risc específic per als contractes de futurs i a termini sobre tipus d’interès. El compromís de compra a termini d’un instrument de deute es considera com una combinació de préstec rebut amb venciment en la data de lliurament i com a posició llarga (al compta.
t) en el mateix instrument de deute. El préstec s’ha d’incloure en la primera categoria que figura en el quadre 1 de l’article 218 a efectes del risc específic i l’instrument de deute, a la columna que resulti oportuna en el mateix quadre.
2. A efectes d’aquest article, s’entén per “posició llarga” aquella en què una entitat hagi fixat el tipus d’interès que ha de rebre en algun moment futur i per “posició curta” aquella en què una entitat hagi fixat el tipus d’interès que ha de pagar en algun moment futur.

Article 211 — Opcions i certificats d’opció de compra

Sentències
1. A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre tipus d’interès, instruments de deute, valors de renda variable, índexs sobre valors de renda variable, futurs financers, permutes financeres i divises es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import de l’instrument subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en els valors o derivats subjacents idèntics. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització l’ha de concedir l’AFA si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.
2. Les entitats han de reflectir adequadament altres riscos, a part del risc del delta, associats a opcions en els requisits de fons propis que calculin.
3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscos, a part del risc de delta, previstos en l’apartat 2, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat en l’àmbit de les opcions i els certificats d’opció de compra.

Article 212 — Operacions de permuta financera

Sentències

A l’efecte del càlcul del risc de tipus d’interès, les operacions de permuta financera han de tenir la mateixa consideració que els instruments que figuren en el balanç. Per tant, una permuta financera de tipus d’interès en virtut de la qual una entitat rep un interès a tipus variable i paga un interès a tipus fix es considera equivalent a una posició llarga mantinguda en un instrument de tipus d’interès variable i amb un termini equivalent al període restant fins al moment de fixar novament el tipus d’interès, i a una posició curta en un instrument de tipus d’interès fix el termini del qual sigui el mateix que el de la mateixa permuta financera.

Article 213 — Risc de tipus d’interès sobre instruments derivats

Sentències
1. Les entitats que valoren la seva posició a preus de mercat i gestionen el risc del tipus d’interès sobre els instruments derivats que s’esmenten en els articles 210 a 212 sobre una base de fluxos de caixa descomptats poden utilitzar, prèvia autorització de l’AFA, models de sensibilitat per calcular les posicions a què es fa referència en aquests articles i emprar-los per a qualsevol tipus d’obligació que s’amortitzi durant el seu període restant de vigència, en lloc d’amortitzar mitjançant un únic reemborsament final del principal. L’AFA ha de concedir l’autorització si aquests models estableixen posicions amb la mateixa sensibilitat als canvis dels tipus d’interès que els fluxos de caixa dels subjacents. Aquesta sensibilitat s’ha d’avaluar amb referència als moviments independents d’una mostra de tipus al llarg de la corba de rendiments, amb almenys un punt de sensibilitat en cadascuna de les bandes de venciment que s’estableixen en el quadre 2 de l’article 221. Les posicions s’han de tenir en compte en calcular els requisits de fons propis per risc general dels instruments de deute.
2. Les entitats que no utilitzin models d’acord amb l’apartat 1 poden tractar com a posicions plenament compensades totes les posicions en instruments derivats previstes en els articles 210 a 212 que compleixin com a mínim les condicions següents:
a) Que les posicions siguin del mateix valor i estiguin denominades en la mateixa divisa;
b) Que el tipus de referència (per a les posicions de tipus variabl.
e) o el cupó (per a les posicions de tipus fi.
x) estiguin estretament correlacionats;
c) Que la següent data de fixació del tipus d’interès o, per a les posicions de cupó fix, el venciment residual estiguin dins dels límits següents:
i) A menys d’un mes: el mateix diai.
i) Entre un mes i un any: en un termini de set diesii.
i) Amb més d’un any: en un termini de trenta dies

Article 214 — Derivats de crèdit

Sentències
1. En calcular els requisits de fons propis per risc general i per risc específic de la part que assumeix el risc de crèdit (el “venedor de protecció”), excepte disposició en contra s’ha d’utilitzar l’import nocional del contracte de derivats de crèdit. No obstant el que disposa la primera frase, l’entitat pot decidir substituir el valor nocional pel valor nocional més el canvi net de valor de mercat que hagi sofert el derivat de crèdit des del seu inici, atribuint a un canvi net a la baixa des de la perspectiva del venedor de protecció un signe negatiu. Per calcular l’exigència per risc específic, excepte en relació amb les permutes de rendiment total, s’ha d’aplicar el venciment del contracte de derivats de crèdit en lloc del venciment de l’obligació. Les posicions es determinen de la manera següent:
a) Una permuta de rendiment total genera una posició llarga per risc general en l’obligació de referència i una posició curta per risc general en un valor de deute públic amb un venciment equivalent al període que resti fins al moment de fixar novament el tipus d’interès i al qual s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer. També genera una posició llarga per risc específic en l’obligació de referència;
b) Una permuta de cobertura per impagament no genera una posició per risc general. A efectes del risc específic, l’entitat ha de registrar una posició llarga sintètica en una obligació de l’entitat de referència, llevat que el derivat tingui una qualificació creditícia externa i compleixi les condicions d’un element de deute admissible, cas en què s’ha de registrar una posició llarga en el derivat. Si s’han de pagar primes o interessos pel producte, aquests fluxos de caixa han de representar-se com posicions nocionals en títols de deute públic;
c) Un bo uninominal vinculat a un crèdit genera una posició llarga per risc general en el mateix bo, com a producte sobre tipus d’interès. A efectes del risc específic, es genera una posició llarga sintètica en una obligació de l’entitat de referència. Es genera una posició llarga addicional en l’emissor del bo. Quan el bo vinculat a un crèdit tingui una qualificació creditícia externa i compleixi les condicions d’un element de deute admissible, pot registrar-se una única posició llarga amb el risc específic del bo;
d) A més d’una posició llarga per risc específic en l’emissor del bo, un bo multinominal vinculat a un crèdit que proporcioni protecció proporcional genera una posició en cada entitat de referència, i l’import nocional total del contracte s’assigna a les posicions proporcionalment a l’import nocional total que representa cada exposició a una entitat de referència. Quan pugui seleccionar-se més d’una obligació d’una entitat de referència, l’obligació amb la ponderació de risc més elevada determina el risc específic;
e) Un derivat de crèdit d’impagament del primer actiu genera una posició per l’import nocional en les obligacions de cada entitat de referència. Si l’import del pagament màxim en cas de produir-se un esdeveniment de crèdit és inferior al requisit de fons propis segons el mètode que figura a la primera frase d’aquesta lletra, aquest import pot considerar-se el requisit de fons propis per risc específic. El derivat de crèdit d’impagament d’ n -èsim actiu genera una posició per l’import nocional en les obligacions de cada entitat de referència menys l’n-1 de les entitats de referència amb un requisit de fons propis per risc específic més baix. Si l’import del pagament màxim en cas de produir-se un esdeveniment de crèdit és inferior al requisit de fons propis segons el mètode que figura a la primera frase d’aquest apartat, aquest import pot considerar-se el requisit de fons propis per risc específic. Quan un derivat de crèdit d’ n -èsim impagament tingui una qualificació externa, el venedor de protecció ha de calcular el requisit de fons propis per risc específic utilitzant la qualificació del derivat i ha d’aplicar les ponderacions pertinents per risc de titulització.
2. Per la part que transfereix el risc de crèdit (“el comprador de protecció”), les posicions es determinen d’acord amb el principi de la imatge reflectida del venedor de protecció, a excepció dels bons vinculats a un crèdit (que no comporten una posició curta en l’emissor). En calcular el requisit de fons propis del “comprador de protecció”, s’ha d’utilitzar l’import nocional del contracte de derivats de crèdit. No obstant el que disposa la primera frase, l’entitat pot decidir substituir el valor nocional pel valor nocional més el canvi net de valor de mercat que hagi sofert el derivat de crèdit des del seu inici, atribuint a un canvi net a la baixa des de la perspectiva del venedor de protecció un signe negatiu. Si en un moment determinat hi ha una opció de compra combinada amb un increment del cost, aquest moment es considera el venciment de la protecció.
3. Els derivats de crèdit de conformitat amb els apartats 1 o 3 de l’article 220 s’han d’incloure únicament en la determinació del requisit de fons propis per risc específic de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 220.

Article 215 — Valors venuts d’acord amb un pacte de recompra o prestats

Sentències

L’entitat que transfereixi els valors o els drets garantits relatius a la titularitat dels valors en un pacte de recompra i l’entitat que presti els valors en un lliurament en préstec de valors han d’incloure aquests valors en el càlcul dels seus requisits de fons propis d’acord amb aquesta secció sempre que els valors siguin posicions de la cartera de negociació.

Article 216 — Posicions netes en instruments de deute

Sentències

Les posicions netes es classifiquen segons la divisa en què estiguin expressades i es calculen per separat per a cada divisa els requisits de fons propis per risc general i per risc específic.

Article 217 — Limitació del requisit de fons propis per posicions netes

Sentències

L’entitat pot limitar el requisit de fons propis per risc específic d’una posició neta en un instrument de deute a la pèrdua màxima possible derivada del risc d’impagament. Per a una posició curta, aquest límit es pot calcular com un canvi en el valor a causa de l’instrument o, si escau, als subjacents nominals que es converteixen immediatament en lliures de risc d’impagament.

Article 218

Sentències
1. L’entitat ha d’assignar les seves posicions netes de la cartera de negociació en instruments que no siguin posicions de titulització, calculades com s’indica en l’article 209, a les oportunes categories que figuren en el quadre 1, d’acord amb el seu emissor o deutor, l’avaluació creditícia externa o interna i el venciment residual, i, a continuació, les ha de multiplicar per les ponderacions indicades en aquest quadre. El seu requisit de fons propis per risc específic es calcula sumant les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació d’aquest article, amb independència que siguin llargues o curtes. Quadre 1CategoriesRequisit de fons propis per risc específicTítols de deute que rebrien una ponderació de risc del 0% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit0%Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 20% o del 50% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit i altres elements admissibles definits en l’apartat 30,25% (termini residual fins al venciment final: inferior o igual a 6 mesos)1,00% (termini residual fins al venciment final: superior a 6 mesos i inferior o igual a 24 mesos)1,60% (termini residual fins al venciment final: superior a 24 mesos)Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 100% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit8,00%Deute que rebria una ponderació de risc del 150% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit12,00% 2. Les entitats poden calcular els requisits per risc específic de les obligacions que poden optar a una ponderació de risc del 10% de conformitat amb el règim que preveuen els apartats 4, 5 i 6 de l’article 95, com la meitat del requisit de fons propis aplicable per risc específic corresponent a la segona categoria del quadre 1.
3. Altres elements admissibles són els següents:
a) Posicions llargues i curtes en actius per als quals no es disposa d’una avaluació creditícia d’una ECAI designada i que compleixen totes les condicions següents:
i) Són considerats prou líquids per l’entitat en qüestiói.
i) La seva qualitat inversora és, a discreció de la mateixa entitat, almenys equivalent a la dels actius esmentats en la segona entrada del quadre 1ii.
i) Es negocien almenys en un mercat regulat o en una borsa d’un tercer país reconeguda oficialment.
b) Posicions llargues i curtes en actius emesos per entitats subjectes als requisits de fons propis establerts en aquest Reglament i considerats per l’entitat prou líquids i la qualitat inversora, a discreció de la mateixa entitat, és almenys equivalent a la dels actius esmentats en la segona entrada del quadre 1;
c) Valors emesos per entitats que es consideren d’una qualitat creditícia equivalent, o superior, a les associades amb el nivell 2 de qualitat creditícia d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit de les exposicions enfront d’entitats i que estan subjectes a mesures de supervisió i regulació comparables a les d’aquest Reglament i la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Les entitats que s’acullin al que disposen les lletres a o b han de comptar amb mètodes documentats per avaluar si els actius compleixen els requisits d’aquestes lletres i els han de notificar a l’AFA.

Article 219 — Requisits de fons propis per a instruments de titulització

Sentències
1. Respecte als instruments a la cartera de negociació que siguin posicions de titulització, l’entitat ha de ponderar les seves posicions netes, calculant-les de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 209, amb un 8% de la ponderació de risc que l’entitat aplicaria a la posició en la seva cartera d’inversió d’acord amb als articles 152 a 165 de la secció quarta del capítol tercer, així com l’article 272 de capítol segon del títol V.
2. En el cas de les posicions de titulització que estiguin subjectes a una ponderació de risc addicional de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 152, s’ha d’aplicar un 8% del total de la ponderació de risc.
3. L’entitat ha de sumar les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació dels apartats 1 i 2, amb independència que siguin llargues o curtes, per calcular el seu requisit de fons propis per risc específic, a excepció de les posicions de titulització subjectes a l’apartat 4 de l’article 220.
4. Quan una entitat originadora d’una titulització tradicional no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 150, aquesta entitat ha d’incloure les exposicions subjacents a la titulització en el càlcul dels seus requisits de fons propis com si no s’haguessin titulitzat. Quan una entitat originadora d’una titulització sintètica no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 151, aquesta entitat ha d’incloure les exposicions subjacents a la titulització en el càlcul dels seus requisits de fons propis com si no s’haguessin titulitzat; a més, no ha de tenir en compte l’efecte de la titulització sintètica a l’efecte de la cobertura del risc de crèdit.

Article 220 — Requisits de fons propis per a la cartera de negociació de correlació

Sentències
1. La cartera de negociació de correlació consisteix en posicions de titulització i derivats de crèdit d’ n -èsim impagament que compleixen tots els criteris següents:
a) Les posicions no són posicions de retitulització ni opcions sobre un tram de titulització, ni cap altre derivat d’exposicions de titulització que no ofereixi una participació proporcional en els ingressos d’un tram de titulització;
b) Tots els instruments de referència són:
i) Instruments uninominals, inclosos els derivats de crèdit uninominals per als quals hi ha un mercat líquid actiu d’oferta i demanda;i.
i) Índexs comunament negociats que es basin en aquestes entitats de referència. Es considera que hi ha un mercat actiu d’oferta i demanda quan hi ha ofertes independents i de bona fe per comprar i vendre, de manera que es puguin determinar en un dia un preu raonablement relacionat amb l’últim preu de venda o cotitzacions competitives de bona fe ofertes i sol·licitades, i liquidar-se a aquest preu en un termini relativament curt i de conformitat amb els usos i costums del sector.
2. No poden formar part de la cartera de negociació de correlació les posicions relacionades amb un dels elements següents:
a) Un subjacent que pugui assignar-se a la categoria d’exposició “exposicions minoristes” o la categoria d’exposició “exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles” conforme al mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit a la cartera aliena a la cartera de negociació d’una entitat;
b) Un crèdit sobre una entitat de comesa especial, garantit, directament o indirectament, per una posició que per si mateixa no podria ser inclosa a la cartera de negociació de correlació, de conformitat amb l’apartat 1 i aquest apartat.
3. Una entitat pot incloure en la seva cartera de negociació de correlació posicions que no siguin ni posicions de titulització ni derivats de crèdit d’ n -èsim impagament però que cobreixin altres posicions d’aquesta cartera, sempre que hi hagi un mercat líquid d’oferta i demanda d’acord amb l’apartat 1, últim paràgraf, per a l’instrument o els seus subjacents.
4. Les entitats han de determinar la major de les quantitats següents com el requisit de fons propis per risc específic per a la cartera de negociació de correlació:
a) El requisit total de fons propis per risc específic aplicable únicament a les posicions netes llargues de la cartera de negociació de correlació;
b) El requisit total de fons propis per risc específic aplicable únicament a les posicions netes curtes de la cartera de negociació de correlació.

Article 221 — Càlcul del risc general en funció del venciment

Sentències
1. A fi de calcular els requisits de fons propis per risc general, s’han de ponderar totes les posicions en funció dels venciments, tal com s’explica en l’apartat 2, a fi de determinar l’import dels fons propis exigibles en cada cas. Aquest requisit es redueix quan, dins de la mateixa banda de venciments, es mantinguin al mateix temps dos posicions ponderades de signe contrari. Així mateix, s’han de reduir els fons propis exigibles quan les posicions ponderades de signe contrari corresponguin a bandes de venciments diferents; la magnitud d’aquesta reducció ha de dependre de si les dos posicions corresponen o no a la mateixa zona i de les zones concretes a què corresponguin.
2. L’entitat ha de consignar les seves posicions netes en les bandes de venciments pertinents de les columnes segona o tercera del quadre 2 de l’apartat 4, segons correspongui. Per a això s’ha de basar en els venciments residuals, quan es tracti d’instruments de tipus d’interès fix, i en el període que ha de transcórrer fins a la següent fixació del tipus d’interès en el cas d’instruments de tipus d’interès variable abans del venciment final. L’entitat ha de distingir, a més, entre instruments de deute amb un cupó igual o superior al 3% i aquells el cupó dels quals sigui inferior al 3%, i els ha de consignar en la segona o tercera columna del quadre 2. S’ha de procedir llavors a multiplicar cadascuna de les posicions netes per la ponderació que, en la quarta columna del quadre 2, correspongui a la banda de venciment pertinent.
3. A continuació, l’entitat ha de procedir a efectuar, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues ponderades i la suma de les posicions curtes ponderades. L’import de les posicions llargues ponderades que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes ponderades, constitueix la posició ponderada compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició ponderada no compensada d’aquesta mateixa banda. L’entitat ha de procedir, llavors, a calcular el total de les posicions ponderades compensades de totes les bandes.
4. La posició llarga ponderada no compensada de cada zona es troba a partir dels totals de les posicions llargues ponderades no compensades que l’entitat calcula per a les bandes compreses en cadascuna de les zones del quadre 2. De manera semblant, la suma de les posicions curtes ponderades no compensades de cadascuna de les bandes que componen una determinada zona ha de permetre calcular la posició curta ponderada no compensada d’aquesta zona. Aquella part de la posició llarga ponderada no compensada d’una zona determinada que tingui contrapartida en una posició curta ponderada no compensada a la mateixa zona constitueix la posició ponderada compensada de l’esmentada zona. La part de la posició llarga ponderada no compensada, o posició curta ponderada no compensada, d’una zona que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició ponderada no compensada d’aquesta zona. Quadre 2ZonaBanda de vencimentsPonderació (en %)Variació prevista dels tipus d’interès (en %)Cupó del 3% o superiorCupó de menys del 3%U0 ≤ 1 mes0 ≤ 1 mes0,00—> 1 ≤ 3 mesos> 1 ≤ 3 mesos0,201,00> 3 ≤ 6 mesos> 3 ≤ 6 mesos0,401,00> 6 ≤ 12 mesos> 6 ≤ 12 mesos0,701,00Dos> 1 ≤ 2 anys> 1,0 ≤ 1,9 anys1,250,90> 2 ≤ 3 anys> 1,9 ≤ 2,8 anys1,750,80> 3 ≤ 4 anys> 2,8 ≤ 3,6 anys2,250,75Tres> 4 ≤ 5 anys> 3,6 ≤ 4,3 anys2,750,75> 5 ≤ 7 anys> 4,3 ≤ 5,7 anys3,250,70> 7 ≤ 10 anys> 5,7 ≤ 7,3 anys3,750,65> 10 ≤ 15 anys> 7,3 ≤ 9,3 anys4,500,60> 15 ≤ 20 anys> 9,3 ≤ 10,6 anys5,250,60més de 20 anys>10,6 ≤ 12,0 anys6,000,60> 12,0 ≤ 20,0 anys8,000,60més de 20 anys12,500,60 5. L’import de la posició llarga (curt.
a) ponderada no compensada de la zona “u” que tingui com a contrapartida la posició curta (llarg.
a) ponderada no compensada de la zona “dos” ha de ser la posició ponderada compensada entre les zones “u” i “dos”. El mateix càlcul s’ha d’efectuar pel que fa a la part restant de la posició ponderada no compensada de la zona “dos” i a la posició ponderada no compensada de la zona “tres”, i el resultat ha de ser la posició ponderada compensada entre les zones “dos” i “tres”.
6. L’entitat pot, si ho desitja, canviar l’ordre proposat en l’apartat 5 i calcular la posició ponderada compensada entre les zones “dos” i “tres” abans de procedir al corresponent càlcul entre les zones “u” i “dos”.
7. La posició ponderada compensada entre les zones “u” i “tres”, per la seva banda, es troba compensant la part restant de la posició ponderada no compensada de la zona “u” amb aquella part de la posició ponderada no compensada de la zona “tres” que no s’hagi compensat amb la zona “dos”.
8. Un cop realitzades les tres operacions de compensació a què es refereixen els anteriors apartats 5, 6 i 7, s’ha de procedir a sumar les posicions residuals resultants de les operacions.
9. El requisit de fons propis de l’entitat s’ha de calcular sumant:
a) El 10% de la suma de les posicions ponderades compensades de totes les bandes de venciments;
b) El 40% de la posició ponderada compensada de la zona “u”;
c) El 30% de la posició ponderada compensada de la zona “dos”;
d) El 30% de la posició ponderada compensada de la zona “tres”;
e) El 40% de la posició ponderada compensada entre les zones “u” i “dos” i entre les zones “dos” i “tres”;
f) El 150% de la posició ponderada compensada entre les zones “u” i “tres”;
g) El 100% de les posicions ponderades no compensades residuals.

Article 222 — Càlcul del risc general en funció de la duració

Sentències
1. Per al càlcul dels requisits de fons propis per risc general a què estan exposats els instruments de deute, les entitats poden utilitzar un sistema que reflecteixi la duració en lloc del sistema exposat en l’article 221, sempre que l’entitat utilitzi aquest sistema de manera coherent.
2. D’acord amb el sistema basat en la duració esmentat en l’apartat 1, l’entitat ha de prendre el valor de mercat de cada instrument de deute de tipus fix i després de calcular el seu rendiment en el moment del venciment, que constitueix la seva taxa de descompte implícit. En cas d’instruments de tipus variable, l’entitat ha de prendre el valor de mercat de cada instrument i tot seguit ha de calcular el seu rendiment suposant que el principal es deu en el moment en què es pot modificar el tipus d’interès.
3. A continuació, l’entitat ha de calcular la durada modificada de cada instrument de deute sobre la base de la fórmula següent: En què:D= duració calculada aplicant la fórmula següent:En què:R= rendiment en el moment del vencimentCt= pagament en efectiu en un moment “t”M= venciment total S’ha de corregir el càlcul de la duració modificada dels instruments de deute subjectes al risc de pagament anticipat. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre la manera d’aplicar la correcció esmentada.
4. L’entitat ha de classificar cada un dels instruments de deute a la zona pertinent del quadre 3, procedint sobre la base de la durada modificada de cada instrument. ZonaDuració modificada (en anys)Interès estimat (variació en %)U> 0 ≤ 1,01,0Dos> 1,0 ≤ 3,60,85Tres> 3,60,7 5. L’entitat ha de calcular a continuació la posició ponderada segons la duració de cada instrument, multiplicant el seu valor de mercat per la seva duració modificada i per la variació assumida del tipus d’interès quan es tracti d’un instrument amb la dita duració modificada (vegeu la columna 3 del quadre 3).
6. L’entitat ha de calcular les seves posicions llargues i curtes ponderades segons la duració dins de cada zona. L’import d’aquestes posicions llargues que estigui compensat per posicions curtes dins de cada zona ha de constituir la posició compensada ponderada segons la duració d’aquesta zona. L’entitat ha de calcular llavors la posició no compensada ponderada segons la duració de cada zona. En relació amb les posicions ponderades no compensades, s’ha d’aplicar a continuació el mètode exposat en els apartats 5 a 8 de l’article 221.
7. El requisit de fons propis de l’entitat s’ha de calcular sumant el següent:
a) El 2% de la posició compensada ponderada segons la duració de cada zona;
b) El 40% de les posicions compensades ponderades segons la duració entre les zones “u” i “dos” i entre les zones “dos” i “tres”;
c) El 150% de les posicions compensades ponderades segons la duració entre les zones “u” i “tres”;
d) El 100% de les posicions residuals no compensades ponderades segons la duració.

Article 223 — Posicions netes en instruments de renda variable

Sentències
1. L’entitat ha de sumar per separat totes les seves posicions llargues netes i totes les seves posicions curtes netes d’acord amb l’article 209. La suma dels valors absoluts d’ambdós imports ha de constituir la seva posició global bruta.
2. L’entitat ha de calcular, per cada mercat per separat, la diferència entre la suma de les posicions llargues netes i les posicions curtes netes. La suma dels valors absoluts de les diferències ha de constituir la seva posició neta global.
3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir el “mercat” a què fa referència l’apartat 2.

Article 224 — Risc específic dels instruments de renda variable

Sentències

Per tal de calcular el seu requisit de fons propis per risc específic, l’entitat ha de multiplicar la posició bruta global pel 8%.

Article 225 — Risc general dels instruments de renda variable

Sentències

El requisit de fons propis per risc general s’ha de calcular multiplicant la posició neta global de l’entitat pel 8%.

Article 226 — Índexs borsaris

Sentències
1. Els futurs sobre índexs borsaris, l’equivalent al delta ponderat en les opcions sobre futurs basats en índexs borsaris i els índexs borsaris, denominats d’ara endavant de manera general “contractes de futurs basats en índexs borsaris”, poden desglossar-se en posicions en cada un dels valors de renda variable que els constitueixen. Aquestes posicions es poden considerar posicions subjacents en els valors de renda variable de què es tracti, i poden compensar-se respecte de les posicions oposades en els mateixos valors de renda variable subjacents. Les entitats han de notificar a l’AFA la forma en què s’aplica aquest tractament.
2. Si un contracte de futurs basat en índexs borsaris no es desglossa en les seves posicions subjacents, es considera com un valor de renda variable individual. Això no obstant, es pot prescindir del risc específic sobre aquest valor si el contracte de futurs basat en índexs borsaris de què es tracti està negociat en mercats organitzats i representa un índex pertinent degudament diversificat.
3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per enumerar la llista d’índexs borsaris als quals es pot aplicar el tractament previst en la segona frase de l’apartat 2. Mentre no s’aprovi l’esmentat reglament tècnic d’implementació per enumerar la llista d’índexs borsaris, les entitats podran seguir aplicant el tractament que figura a la segona frase de l’apartat 2.

Article 227 — Reducció de posicions netes

Sentències
1. En el cas de l’assegurament d’instruments de deute i de renda variable, les entitats poden utilitzar el procediment següent per calcular els seus requisits de fons propis. Les entitats han de calcular en primer lloc les posicions netes mitjançant la deducció de les posicions d’assegurament ja subscrites o reassegurades per tercers sobre la base d’un acord formal. A continuació, han de reduir les posicions netes mitjançant els factors de reducció que figuren en el quadre 4 i han de calcular els seus requisits de fons propis utilitzant les posicions d’assegurament reduïdes. Quadre 4Dia hàbil 0:100%Dia hàbil 1:90%Dies hàbils 2 a 3:75%Dia hàbil 4:50%Dia hàbil 5:25%A partir del dia hàbil 5:0% “Dia hàbil 0” és el dia hàbil en què l’entitat es compromet, sense condicions, a acceptar una quantitat coneguda de valors a un preu convingut.
2. Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.

Article 228 — Reconeixement de la cobertura per derivats de crèdit

Sentències
1. De conformitat amb els principis establerts en els apartats 2 a 6, s’ha de reconèixer la cobertura proporcionada pels derivats de crèdit.
2. Les entitats han de considerar un component la posició en el derivat de crèdit i, un altre component, la posició coberta que té el mateix import nominal, o, si escau, el mateix import nocional.
3. La cobertura s’ha de reconèixer sense restriccions quan els valors d’ambdós components vagin sempre en direccions oposades i, bàsicament, en la mateixa mesura. Aquest és el cas en les situacions següents:
a) Quan tots dos components constin d’instruments completament idèntics;
b) Quan una posició llarga en efectiu es cobreixi mitjançant una permuta de rendiment total (o vicevers.
a) i coincideixin exactament l’obligació de referència i l’exposició subjacent (és a dir, la posició en efectiu). El termini de venciment de la mateixa permuta pot ser diferent del de l’exposició subjacent. En aquestes situacions, no s’ha d’aplicar un requisit de fons propis per risc específic a cap dels dos costats de la posició.
4. S’ha d’aplicar una compensació del 80% quan els valors de tots dos components vagin sempre en direccions oposades i coincideixin exactament l’obligació de referència, el termini de venciment tant de l’obligació de referència com del derivat de crèdit, i la moneda en la qual s’anomena l’exposició subjacent. A més, les característiques bàsiques del contracte de derivats de crèdit han d’impedir que les fluctuacions del preu del derivat de crèdit es desviïn significativament de les fluctuacions del preu de la posició en efectiu. En la mesura que l’operació transfereixi risc, s’ha d’aplicar una compensació del 80% per risc específic en el costat de l’operació amb un requisit de fons propis més elevat, mentre que els requisits per risc específic a l’altra banda han de ser nuls.
5. En situacions diferents de les previstes en els apartats 3 i 4, s’ha d’atorgar un reconeixement parcial en les situacions següents:
a) Quan la posició estigui recollida en la lletra b de l’apartat 3, però hi ha un desfasament d’actius entre l’obligació de referència i la posició subjacent. No obstant això, les posicions han de reunir els requisits següents:
i) L’obligació de referència és de rang similar o subordinada a la de l’obligació subjacent,i.
i) L’obligació subjacent i l’obligació de referència estan emeses pel mateix deutor i hi ha clàusules d’impagament encreuat o clàusules d’acceleració encreuada legalment exigibles;
b) Quan la posició estigui recollida en la lletra a de l’apartat 3, o en l’apartat 4, però hi hagi un desfasament de divises o de venciment entre la protecció creditícia i l’actiu subjacent. El desfasament de divises s’ha d’incloure en el requisit de fons propis per risc de tipus de canvi;
c) Quan la posició estigui recollida en l’apartat 4, però hi hagi un desfasament d’actius entre la posició en efectiu i el derivat de crèdit. No obstant això, l’actiu subjacent està inclòs en les obligacions (de lliuramen.
t) recollides en la documentació del derivat de crèdit. Per tal de concedir un reconeixement parcial, en lloc de sumar els requisits de fons propis per risc específic de cada costat de l’operació, només s’ha d’aplicar el requisit de fons propis més elevat de tots dos.
6. En totes les situacions no recollides en els apartats 3 a 5, s’ha de calcular per separat un requisit de fons propis per risc específic per a ambdós costats de les posicions.

Article 229

Sentències

En el cas de derivats de crèdit de primer impagament i d’ n -èsim impagament, el tractament que s’exposa a continuació s’ha d’aplicar a l’efecte del reconeixement que es concedeixi en virtut de l’article 228:

a) Quan una entitat obtingui protecció creditícia respecte d’una sèrie d’entitats de referència subjacents a un derivat de crèdit amb la condició que el primer impagament d’entre els actius ha de donar lloc al pagament i que aquest esdeveniment de crèdit ha d’extingir el contracte, l’entitat pot compensar el risc específic respecte de l’entitat de referència a la qual correspongui el menor requisit percentual de fons propis per risc específic d’entre les entitats de referència subjacents, conformement al quadre 1 de l’article 218;
b) En cas que l’n-èsim impagament d’entre les exposicions doni lloc al pagament en virtut de la protecció creditícia, el comprador de la protecció únicament pot compensar el risc específic si també s’ha obtingut protecció per als impagaments 1 a n-1 o quan ja s’hagin produït n-1 impagaments. En aquests casos, la metodologia exposada en la lletra a en relació amb els derivats de crèdit de primer impagament s’ha d’aplicar, convenientment modificada, respecte dels productes d’n-èsim impagament.

Article 230 — Requisits de fons propis per a organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

Sentències
1. Sense perjudici d’altres disposicions que figuren en els articles 230 a 232 d’aquesta secció, les posicions en OIC estan subjectes a un requisit de fons propis per risc de posició, específic i general, del 32%. Sense perjudici del que disposa l’article 235 en connexió amb el tractament modificat de l’or que estableix l’apartat 4 de l’article 234, les posicions en OIC han d’estar subjectes a un requisit de fons propis per risc de posició, específic i general, i per risc de tipus de canvi del 40%.
2. Llevat que s’indiqui el contrari en l’article 232, no està permesa la compensació entre les inversions subjacents d’un OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat.

Article 231 — Criteris generals aplicables als OIC

Sentències

Els OIC poden utilitzar els mètodes exposats en l’article 232 quan compleixin totes les condicions següents:

a) Que en el prospecte o document equivalent de l’OIC figurin totes les informacions següents:
i) Les categories d’actius en els quals l’OIC està autoritzat a invertir,i.
i) Si s’apliquen límits d’inversió, els límits relatius i les metodologies utilitzades per calcular-los,ii.
i) El nivell màxim de palanquejament permès, si és el cas,i.
v) En el cas que es permeti efectuar operacions amb derivats OTC o operacions de recompra o de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, la política aplicada per limitar el risc de contrapart inherent a aquestes operacions;
b) Que l’activitat de l’OIC es reflecteixi en informes semestrals i anuals que permetin una avaluació dels actius i passius, els ingressos i les operacions al llarg del període objecte de l’informe;
c) Que les accions o participacions de l’OIC siguin amortitzables diàriament en efectiu, amb càrrec als actius de l’organisme, si així ho sol·licita el seu titular;
d) Que les inversions en l’OIC estiguin separades dels actius del gestor de l’OIC;
e) Que l’entitat inversora efectuï una avaluació adequada del risc de l’OIC;
f) Que els OIC siguin gestionats per una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva d’acord amb el que disposa la Llei 10/2008, del 12 de juny, reguladora de les empreses d’inversió́ col·lectiva sota la legislació andorrana o la legislació equivalent d’un país tercer.

Article 232 — Mètodes específics aplicables als OIC

Sentències
1. Quan l’entitat tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot utilitzar-les per calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic. Segons aquest plantejament, les posicions en OIC s’han de tractar com posicions en les inversions subjacents de l’OIC. Es permet la compensació entre posicions en les inversions subjacents de l’OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat, sempre que aquesta última compti amb una quantitat suficient d’accions o participacions per permetre el reemborsament o la creació a canvi de les inversions subjacents.
2. Les entitats poden calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, per a les posicions en OIC, partint d’una estimació de les posicions necessàries per reproduir la composició i el rendiment de l’índex generat externament o de la cistella tancada de valors de renda fixa o variable que s’esmenten en la lletra a, d’acord amb les condicions següents:
a) Que l’objectiu del mandat de l’OIC sigui reproduir la composició i el rendiment d’un índex generat externament o d’una cistella tancada de valors de renda fixa o variable;
b) Que es pugui establir clarament una correlació mínima de 0,9 entre les variacions diàries dels preus de l’OIC i l’índex o la cistella tancada de valors de renda fixa o variable durant un període mínim de sis mesos.
3. En els casos en què l’entitat no tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, d’acord amb les condicions següents:
a) S’assumeix que l’OIC inverteix primer fins al màxim permès d’acord amb el seu mandat en les classes d’actius que impliquen el requisit de fons propis més elevat per risc general i específic per separat, i que després continua fent inversions en ordre descendent fins a arribar al límit total màxim d’inversió. La posició en l’OIC s’ha de tractar com una participació directa en la posició estimada;
b) Les entitats han de tenir en compte l’exposició màxima indirecta a la qual podrien quedar subjectes en cas d’adoptar posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per risc general i específic per separat, augmentant proporcionalment la posició en l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacent resultants del mandat d’inversió;
c) En cas que el requisit de fons propis per risc general i específic conjuntament, d’acord amb aquest apartat, superi el nivell establert en l’apartat 1 de l’article 230, el requisit de fons propis no pot ser superior a aquest nivell.
4. Les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i declarar els requisits de fons propis per risc de posició en relació amb les posicions en OIC que entren en l’àmbit dels apartats 1 a 4, de conformitat amb els mètodes establerts en els articles 230 a 232 d’aquesta secció:
a) El dipositari de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquest dipositari;
b) En el cas d’altres OIC, la societat gestora de l’OIC, sempre que compleixi els criteris establerts a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 98. La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.
Secció tercera. Requisits de fons propis per risc de tipus de canvi

Article 233 — Mínim exempt i ponderació aplicable al risc de tipus de canvi

Sentències

Tal com s’estableix a l’apartat 1 de l’article 74 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan la suma de la posició neta global en divises d’una entitat i la seva posició neta en or, calculades d’acord amb el procediment establert en l’article 234, supera el 2% dels seus fons propis totals, l’entitat ha de calcular un requisit de fons propis per risc de tipus de canvi. El requisit de fons propis per risc de tipus de canvi ha de ser la suma de la seva posició neta global en divises i la seva posició neta en or en la moneda de referència, multiplicada per 8%.

Article 234 — Càlcul de la posició neta global en divises

Sentències
1. La posició oberta neta mantinguda per l’entitat en cadascuna de les divises (inclosa la de referènci.
a) i en or s’ha de calcular sumant els elements següents (positius o negatius):
a) La posició neta de comptat (és a dir, tots els elements de l’actiu menys tots els elements del passiu, inclosos els interessos meritats encara no vençuts, en la divisa pertinent o, si es tracta d’or, la posició neta de comptat en or);
b) La posició neta a termini, és a dir, tots els imports pendents de cobrament menys tots els imports que s’hagin de pagar, derivats d’operacions a termini sobre divises i or, inclosos els futurs sobre divises i or i el principal de les permutes de divises que no formi part de la posició de comptat;
c) Les garanties personals irrevocables i instruments similars, quan hi hagi la certesa que s’executaran i moltes probabilitats que siguin irrecuperables;
d) L’equivalent de delta net, o basat en el delta, del total de la cartera d’opcions sobre divises i or;
e) El valor de mercat d’altres opcions. El delta utilitzat a l’efecte de la lletra d ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pogués obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’AFA ha de concedir l’autorització si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent. L’entitat pot incloure en el càlcul de la posició neta global en divises les futures despeses o ingressos nets que encara no s’hagin meritat però que ja estiguin coberts en la seva totalitat si ho fa de forma coherent. L’entitat pot desglossar les posicions netes mantingudes en una divisa composta en les diferents divises de què es compongui, d’acord amb les quotes vigents.
2. Totes les posicions que una entitat hagi adoptat deliberadament per tal de protegir-se contra els efectes adversos del tipus de canvi sobre la seva ràtio de capital de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es poden ometre, amb l’autorització de l’AFA, a l’hora de calcular les posicions obertes netes en divises. Les posicions omeses han de tenir caràcter estructural o no ser de negociació i qualsevol variació en les condicions de la seva omissió ha de comptar amb l’autorització de l’AFA. Sempre que es compleixin les mateixes condicions que s’indiquen més amunt, es pot aplicar el mateix tractament a les posicions que mantingui una entitat en relació amb partides ja deduïdes en el càlcul dels fons propis.
3. Les entitats poden utilitzar el valor actual net quan calculin la posició oberta neta en cada divisa i en or, sempre que l’entitat apliqui aquest mètode de manera coherent.
4. Les posicions netes curtes i llargues en cadascuna de les divises que no siguin la de referència i la posició neta llarga o curta en or s’han de convertir, aplicant els tipus de canvi de comptat, a la divisa de referència. Seguidament, s’han de sumar per separat per trobar, respectivament, el total de les posicions curtes netes i el total de les posicions llargues netes. El més elevat d’aquests dos totals correspon a la posició global neta en divises de l’entitat.
5. Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.
6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.

Article 235 — Risc de tipus de canvi de les OIC

Sentències
1. A efectes de l’article 234, pel que fa a les OIC s’han de tenir en compte les seves posicions reals en divises.
2. Les entitats es poden basar en la informació facilitada pels tercers següents sobre les posicions en divises de l’OIC:
a) L’entitat dipositària de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquesta entitat dipositària;
b) En el cas d’altres OIC, la societat gestora de l’OIC, sempre que compleixi els criteris establerts en la lletra a de l’apartat 3 de l’article 98. La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.
3. Si una entitat desconeix les posicions en divises d’un OIC, s’assumeix que aquest últim inverteix en divises fins al nivell màxim permès d’acord amb el seu mandat i les entitats, per a les posicions de la cartera de negociació, han de tenir en compte l’exposició indirecta màxima que podrien arribar a prendre posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per al risc de tipus de canvi. Això s’ha de fer augmentant proporcionalment la posició de l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacents resultants del mandat d’inversió. La posició estimada de l’OIC en divises s’ha de tractar com a divisa independent d’acord amb el tractament de les inversions en or, amb la diferència que, si es coneix la direcció de la inversió de l’OIC, la posició llarga total pot afegir-se a la posició oberta llarga total en divises i la posició curta total pot afegir-se a la posició oberta curta total en divises. No es permet la compensació entre aquestes posicions amb anterioritat al càlcul.

Article 236 — Divises estretament correlacionades

Sentències
1. Les entitats poden preveure menors requisits de fons propis enfront de posicions en divises pertinents estretament correlacionades. Es considera que dos divises estan estretament correlacionades únicament quan la probabilitat que es produeixi una pèrdua (calculada considerant les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc any.
s) sobre posicions iguals i oposades en aquestes divises en els 10 dies hàbils següents, inferior o igual al 4% del valor de la posició compensada en qüestió (valorada en la divisa de referència), sigui, com a mínim, del 99% quan s’utilitzi un període d’observació de tres anys i del 95% quan el període d’observació sigui de cinc anys. El requisit de fons propis corresponent a la posició compensada en dos divises estretament correlacionades ha de ser el 4% multiplicat pel valor de la posició compensada.
2. En calcular els requisits d’aquesta secció, les entitats poden no prendre en consideració les posicions en divises que estiguin subjectes a un acord intergovernamental jurídicament vinculant destinat a reduir les fluctuacions d’aquestes divises respecte a altres cobertes pel mateix acord. Les entitats han de calcular les seves posicions compensades en aquestes divises i les han de sotmetre a un requisit de fons propis no inferior a la meitat de la variació màxima permissible, pel que fa a les divises implicades, establerta en l’acord intergovernamental de què es tracti.
3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises a què pot aplicar-se el tractament indicat en l’apartat 1.
4. El requisit de fons propis enfront de les posicions compensades en divises d’estats membres de la Unió Europea que participin en la segona fase de la Unió Econòmica i Monetària podrà ser l’1,6% del valor d’aquestes posicions compensades.
5. Només les posicions no compensades en divises previstes en aquest article s’han d’incorporar a la posició oberta neta global d’acord amb l’apartat 4 de l’article 234.
6. Si les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys que s’hagin produït sobre posicions iguals i oposades en un parell de divises en els 10 dies hàbils mostren que aquestes dos divises estan perfectament i positivament correlacionades i l’entitat sempre pot afrontar un diferencial entre el preu de compra i el de venda nul en les transaccions respectives, l’entitat pot aplicar, amb l’autorització explícita de l’AFA, un requisit de fons propis del 0% fins a finals del 2022.
Secció quarta. Requisits de fons propis per risc de matèries primeres

Article 237 — Elecció del mètode de càlcul del risc de matèries primeres

Sentències

Tal com s’estableix a l’apartat 1 de l’article 75 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposen els articles 238 a 240, les entitats han de calcular el requisit de fons propis per risc de matèries primeres aplicant un dels mètodes que figuren en els articles 241, 242 o 243.

Article 238 — Activitats auxiliars amb matèries primeres

Sentències
1. Les entitats que duguin a terme activitats auxiliars amb matèries primeres agrícoles poden determinar els requisits de fons propis corresponents a les seves existències físiques de matèries primeres al final de cada exercici de cara a l’exercici següent si es compleixen totes les condicions següents:
a) Que en qualsevol moment de l’any disposin de fons propis per aquest risc que no siguin inferiors al requisit mitjà de fons propis per aquest risc, estimat de forma prudent, per a l’exercici següent;
b) Que estimin de manera prudent la volatilitat prevista de la xifra calculada d’acord amb la lletra a;
c) Que el requisit mitjà de fons propis per aquest risc no sigui superior al 5% dels seus fons propis o a 1.000.000 EUR i que, tenint en compte la volatilitat estimada d’acord amb la lletra b, els requisits màxims previstos de fons propis no superin el 6,5% dels seus fons propis;
d) Que controlin de manera permanent si les estimacions efectuades d’acord amb les lletres a i b segueixen reflectint la realitat.
2. Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.

Article 239 — Posicions en matèries primeres

Sentències
1. Tota posició en matèries primeres o derivats sobre matèries primeres s’ha d’expressar d’acord amb la unitat de mesura estàndard. El preu de comptat de cadascuna de les matèries primeres s’ha d’expressar en la moneda de referència.
2. Les posicions en or o en derivats sobre or es consideren subjectes a un risc de tipus de canvi i es tractaran de conformitat amb la secció tercera, a l’efecte del càlcul del risc sobre matèries primeres.
3. A efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 242, l’excés de les posicions llargues d’una entitat sobre les seves posicions curtes, o viceversa, en una mateixa matèria primera i en idèntics contractes de futurs, opcions i certificats d’opció de compra sobre matèries primeres constitueix la posició neta d’aquesta entitat en cadascuna de les matèries primeres. Els instruments derivats tenen la mateixa consideració, tal com s’estableix en l’article 240, que les posicions en la matèria primera subjacent.
4. Per tal de calcular una posició en una matèria primera, les posicions següents es consideren posicions en aquesta matèria primera:
a) Posicions en diferents subcategories de matèries primeres quan es puguin lliurar unes per altres;
b) Posicions en matèries primeres anàlogues si constitueixen substituts propers i si es pot establir amb claredat una correlació mínima de 0,9 entre moviments de preus durant un període mínim d’un any.

Article 240 — Instruments concrets

Sentències
1. Els contractes de futurs sobre matèries primeres i els compromisos de compra i venda de matèries primeres individuals a termini s’han d’incorporar al sistema de càlcul com a imports nocionals expressats en la unitat de mesura estàndard i se’ls ha d’assignar un venciment amb referència a la seva data d’expiració.
2. Les permutes financeres de matèries primeres en què una part de la transacció sigui un preu fix i l’altra el preu corrent de mercat s’han de tractar com una sèrie de posicions igual a l’import nocional del contracte, de manera que, quan sigui procedent, cada posició correspongui a un pagament d’aquesta permuta i es consigni en les bandes de venciments que figuren en l’apartat 1 de l’article 241. Les posicions es consideren llargues si l’entitat paga un preu fix i rep un preu variable, i curtes si l’entitat rep un preu fix i paga un preu variable. A efectes del sistema d’escala de venciments, les permutes financeres sobre matèries primeres en què s’intercanviïn matèries primeres diferents s’han de consignar a la banda pertinent.
3. A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre matèries primeres o sobre els seus derivats es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import del subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en les matèries primeres o els derivats sobre matèries primeres idèntics subjacents. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització s’ha de concedir si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent. Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.
5. Quan l’entitat sigui una de les següents, ha d’incloure les matèries primeres en qüestió en el càlcul dels seus requisits de fons propis per risc de matèries primeres:
a) Una entitat que cedeixi les matèries primeres o els drets garantits relatius a la titularitat de les matèries primeres en un pacte de recompra;
b) Una entitat que presti les matèries primeres en un pacte de préstec de matèries primeres.

Article 241 — Sistema d’escala de venciments

Sentències
1. L’entitat ha d’utilitzar per a cada matèria primera una escala de venciments independent seguint el quadre 1. Totes les posicions en aquesta matèria primera s’han de consignar en les bandes de venciments adequades. Les existències materials s’han de consignar en la primera banda de venciments, de 0 a 1 mes, inclusivament. Quadre 1Banda de venciments(1)Taxa diferencial (en %)(2)0 ≤ 1 mes1,50> 1 ≤ 3 mesos1,50> 3 ≤ 6 mesos1,50> 6 ≤ 12 mesos1,50> 1 ≤ 2 anys1,50> 2 ≤ 3 anys1,50més de 3 anys1,50 2. Les posicions en la mateixa matèria primera es poden compensar i consignar a la banda de venciments corresponent, amb el seu valor net, en els casos següents:
a) Quan es tracti de posicions en contractes que vencin en la mateixa data;
b) Quan es tracti de posicions en contractes els venciments dels quals distin menys de deu dies entre si, sempre que aquests contractes es negociïn en mercats que tinguin dates de lliurament diàries.
3. A continuació, l’entitat ha de calcular, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues i la de les posicions curtes. L’import de la suma de les posicions llargues que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes constitueix la posició compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició no compensada d’aquesta mateixa banda.
4. La part de la posició llarga no compensada d’una banda determinada de venciments que tingui contrapartida en una posició curta no compensada, o viceversa, d’una altra banda de venciments més distant constitueix la posició compensada entre dos bandes de venciments. La part de la posició llarga no compensada, o de la posició curta no compensada, que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició no compensada.
5. El requisit de fons propis de l’entitat per a cada matèria primera s’ha de calcular, d’acord amb l’escala de venciments pertinent, sumant els elements següents:
a) El total de les posicions llargues i curtes compensades, multiplicat per la taxa diferencial corresponent, segons figura en la columna 2 del quadre 1, per a cada banda de venciments, i pel preu de comptat de la matèria primera de què es tracti;
b) La posició compensada entre dos bandes de venciments per cada banda de venciments a la qual es traspassi una posició no compensada, multiplicada per 0,6%, que ha de ser la taxa de manteniment, i pel preu de comptat de la matèria primera;
c) Les posicions residuals no compensades, multiplicades per 15%, que ha de ser la taxa íntegra, i pel preu de comptat de la matèria primera.
6. Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 5.

Article 242 — Mètode simplificat

Sentències
1. El requisit de fons propis de l’entitat corresponent a cada matèria primera s’ha de calcular sumant el següent:
a) El 15% de la posició neta, llarga o curta, en cada matèria primera, multiplicat pel preu de comptat de la mateixa matèria;
b) El 3% de la posició bruta, llarga més curta, multiplicat pel preu de comptat de la matèria primera.
2. Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 1.

Article 243 — Sistema d’escala de venciments ampliada

Sentències

Les entitats poden utilitzar les taxes mínimes diferencials, de manteniment i íntegres que s’indiquen en el quadre 2 següent en lloc de les esmentades a l’article 241 sempre que les entitats:

a) Mantinguin un volum significatiu d’activitat amb matèries primeres;
b) Comptin amb una cartera de matèries primeres degudament diversificada; Quadre 2Metalls preciosos, excepte l’orMetalls bàsicsProductes agrícoles(peribles)Altres, inclosos els productes energèticsTaxa diferencial (%)1,01,21,51,5Taxa de manteniment (%)0,30,50,60,6Taxa íntegra (%)8101515 Les entitats han de notificar a l’AFA la forma en què apliquen aquest article.
Secció primera bis. Mètode estàndard alternatiu

Article 207 quater — Àmbit d’aplicació i estructura del mètode estàndard alternatiu

Sentències
1. Tal com estableix l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el mètode estàndard alternatiu que es defineix en aquesta secció s’ha d’emprar amb l’únic objecte de donar compliment al requisit de presentació d’informació que figura a l’apartat 1 de l’article 85 quater de la mateixa Llei.
2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de conformitat amb el mètode estàndard alternatiu en relació amb tota cartera de posicions de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi o risc de matèries primeres com la suma dels tres components següents:
a) Els requisits de fons propis d’acord amb el mètode basat en sensibilitats establert en els articles 207quinquiesa 207duodecies;
b) Els requisits de fons propis per risc d’impagament establerts en els articles 207terviciesa 207bis quinquies, que només són aplicables a les posicions de la cartera de negociació a què es refereixen els articles esmentats;
c) El requisit de fons propis per riscos residuals establert en l’article 207duovicies, que només és aplicable a les posicions de la cartera de negociació a què es refereix l’article esmentat.

Article 207 quinquies — Definicions

Sentències

Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:

1. Classe de risc : una de les set categories següents:
i) Risc general de tipus d’interès,i.
i) Risc de diferencial de crèdit d’instruments diferents de titulitzacions,ii.
i) Risc de diferencial de crèdit per titulitzacions diferents de la cartera de negociació amb correlació alternativa,i.
v) Risc de diferencial de crèdit per titulitzacions de la cartera de negociació amb correlació alternativa,v) Risc de renda variable,v.
i) Risc de matèries primeres,vi.
i) Risc de tipus de canvi.
2. Sensibilitat: la variació relativa del valor d’una posició com a conseqüència d’una variació del valor d’un dels factors de risc pertinents de la posició, calculat mitjançant el model de valoració de l’entitat de conformitat amb els articles 207 novodecies a 207 unvicies .
3. Segment: una subcategoria de posicions dins d’una classe de risc amb un perfil de risc similar a la qual s’assigna una ponderació de risc d’acord amb el que es defineix als articles 207 terdecies a 207 octodecies .

Article 207 sexies — Components del mètode basat en sensibilitats

Sentències
1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis pel risc de mercat segons el mètode basat en sensibilitats agregant els següents tres requisits de fons propis de conformitat amb l’article 207 nonies :
a) Requisits de fons propis pel risc delta, que reflecteix el risc de variacions en el valor d’un instrument a causa dels moviments dels seus factors de risc no relacionats amb la volatilitat;
b) Requisits de fons propis pel risc vega, que reflecteix el risc de variacions en el valor d’un instrument a causa dels moviments dels seus factors de risc relacionats amb la volatilitat;
c) Requisits de fons propis pel risc de curvatura, que reflecteix el risc no reflectit pels requisits de fons propis pel risc delta de variacions en el valor d’un instrument a causa dels moviments dels principals factors de risc no relacionats amb la volatilitat.
2. A efectes del càlcul previst en l’apartat 1:
a) Totes les posicions d’instruments amb opció han d’estar subjectes als requisits de fons propis als quals es fa referència a les lletresa,bicde l’apartat 1, respecte als riscos diferents dels subjacents exòtics dels instruments a què es refereix la lletraade l’apartat 2 de l’article 207duovicies;
b) Totes les posicions d’instruments sense opció han d’estar subjectes exclusivament als requisits de fons propis als quals es fa referència a la lletraade l’apartat 1, respecte als riscos diferents dels subjacents exòtics dels instruments a què es refereix la lletraade l’apartat 2 de l’article 207 duovicies. A efectes d’aquesta secció, els instruments amb opció han d’incloure, entre d’altres, opcions de compra, opcions de venda, contractes cap, contractes floor, opcions sobre permuta, opcions amb barrera i opcions exòtiques. Les opcions implícites, com ara les opcions de pagament anticipat o de conducta, es consideren posicions independents en opcions a efectes del càlcul dels requisits de fons propis pel risc de mercat. A efectes d’aquesta secció, els instruments els fluxos d’efectiu dels quals puguin expressar-se com a funció lineal del valor nocional del subjacent es consideren instruments sense opcionalitat.
3. No obstant el que disposa la lletra b de l’apartat 2, les entitats poden optar per sotmetre totes les posicions d’instruments sense opcionalitat als requisits de fons propis a què es refereixen les lletres a i c de l’apartat 1. L’entitat que opti per utilitzar el mètode establert en el paràgraf primer ha de notificar-ho a l’AFA almenys tres mesos abans d’utilitzar-lo per primera vegada. Un cop transcorreguts aquests tres mesos, i sempre que l’AFA no s’hi hagi oposat, l’entitat podrà utilitzar aquest mètode fins que l’AFA l’informi que ja no està autoritzada a fer-ho. Les entitats que vulguin deixar d’utilitzar el mètode establert en el paràgraf primer han de notificar-ho a l’AFA almenys tres mesos abans de cessar aquest ús. L’entitat podrà deixar d’aplicar aquest mètode, tret que l’AFA s’hi hagi oposat dins d’aquest termini de tres mesos.

Article 207 septies — Requisits de fons propis pel risc delta i vega

Sentències
1. Les entitats han d’aplicar els factors de risc delta i vega indicats als articles 207 terdecies a 207 octodecies per calcular els requisits de fons propis pel risc delta i vega.
2. Les entitats han d’aplicar el procediment establert en els apartats 3 a 8 per calcular els requisits de fons propis pel risc delta i vega.
3. En cada classe de risc, es calcula la sensibilitat de tots els instruments que entren en l’àmbit dels requisits de fons propis pel risc delta o vega a cada un dels factors de risc delta o vega aplicables inclosos en aquesta classe de risc, utilitzant les fórmules corresponents dels articles 207 novodecies a 207 unvicies . Si el valor d’un instrument depèn de diversos factors de risc, la sensibilitat es determina per separat per a cadascun d’ells.
4. Les sensibilitats s’han d’assignar a un dels segments ( b ) dins de cada classe de risc.
5. Dins de cada segment ( b ), es compensen les sensibilitats positives i negatives al mateix factor de risc, i s’obtenen les sensibilitats netes (s.
k) a cada factor de risc ( k ) dins d’un segment.
6. Les sensibilitats netes a cada factor de risc dins de cada segment es multipliquen per les corresponents ponderacions de risc establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies , i s’obtenen les sensibilitats ponderades a cada factor de risc dins d’aquest segment de conformitat amb la fórmula següent: $$WS_{k} = RW_{k} \cdot S_{k}$$ En què: WSk= sensibilitats ponderades;RWk= ponderacions de risc;Sk= factor de risc.
7. Les sensibilitats ponderades als diferents factors de risc dins de cada segment s’agreguen d’acord amb la fórmula que figura a continuació, i la quantitat dins de la funció de l’arrel quadrada és com a mínim igual a zero, i s’obté així la sensibilitat específica del segment. S’utilitzen les corresponents correlacions per a les sensibilitats ponderades dins del mateix segment (ρ kl ), establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies : $$K_{b} = \sqrt{\sum_{k}^{}{WS_{k}^{2} + \sum_{k}^{}{\sum_{kl}^{}{\rho_{kl}\ WS_{k}\ WS_{l}}}}}$$ En què: Kb= sensibilitat específica del segment;WS= sensibilitats ponderades.
8. La sensibilitat específica del segment ( K b ) es calcula en relació amb cada segment dins d’una classe de risc de conformitat amb els apartats 5, 6 i 7. Una vegada s’ha calculat la sensibilitat específica de cada segment per a tots ells, s’agreguen les sensibilitats ponderades a tots els factors de risc dels diferents segments de conformitat amb la fórmula següent, utilitzant les corresponents correlacions ( γ bc ) per a les sensibilitats ponderades de diferents segments establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies , i s’obtenen així els requisits de fons propis pel risc delta o vega específics de la classe de risc: $$\textrm{Requisit de fons propis pel risc delta o vega específic de la classe de risc} = \sqrt{\sum_{b}^{}{K_{b}^{2} + \sum_{b}^{}{\sum_{c \neq b}^{}{\gamma_{bc}S_{b}S_{c}}}}}$$ En què: Sb= ΣkWSkper a tots els factors de risc al segmentbiSc= ΣkWSkal segmentc. Quan els valors d’SbiScgenerin un xifra negativa per a la suma total de ΣbKb2+ΣbΣc≠bγbcSbSc, l’entitat ha de calcular els requisits de fons propis per risc delta o vega específics de la classe de risc aplicant una especificació alternativa, conforme a la qual:Sb= màx[ mín( ΣkWSk,Kb), -Kb] per a tots els factors de risc al segmentb, iSc= màx[ mín( ΣkWSk,Kc), -Kc] per a tots els factors de risc al segmentc. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis pel risc delta o vega específics de cadascuna de les classes de risc de conformitat amb els apartats 1 a 8.

Article 207 ter — Factors de risc general de tipus d’interès

Sentències
1. En relació amb tots els factors de risc general de tipus d’interès, inclosos el risc d’inflació i el risc de base entre divises, les entitats han de preveure un segment per divisa, cadascun dels quals conté diferents tipus de factors de risc. Els factors de risc delta general de tipus d’interès aplicables als instruments sensibles als tipus d’interès són els tipus d’interès sense risc pertinents per divisa i per a cadascun dels terminis de venciment següents: 0,25 anys, 0,5 anys, 1 any, 2 anys, 3 anys, 5 anys, 10 anys, 15 anys, 20 anys i 30 anys. Les entitats han d’assignar els factors de risc als vèrtexs especificats mitjançant interpolació lineal o seguint el mètode més adequat amb les funcions de valoració utilitzades per la unitat independent de control de riscos de l’entitat per informar la direcció general del risc de mercat o de les pèrdues i guanys.
2. Les entitats han d’obtenir els tipus d’interès sense risc per divisa a partir dels instruments del mercat monetari mantinguts a la cartera de negociació de l’entitat que presentin el risc de crèdit més baix, com ara permutes sobre índexs a un dia.
3. Quan les entitats no puguin aplicar el mètode a què es refereix l’apartat 2, els tipus d’interès sense risc s’han de basar en una o diverses corbes de permutes implícites en el mercat utilitzades per l’entitat per valorar les seves posicions a preus de mercat, com ara les corbes de permutes de tipus interbancaris d’oferta. Quan les dades sobre les corbes de permutes implícites al mercat a què es refereixen l’apartat 2 i el paràgraf primer d’aquest apartat resultin insuficients, els tipus d’interès sense risc poden obtenir-se a partir de la corba de bons sobirans més adequada per a una determinada divisa. Quan les entitats utilitzin els factors de risc general de tipus d’interès obtinguts de conformitat amb el procediment establert en el paràgraf segon d’aquest apartat per als instruments de deute sobirà, aquests instruments no poden estar exempts dels requisits de fons propis per risc de diferencial de crèdit. En aquests casos, quan sigui impossible dissociar el tipus sense risc del component de diferencial de crèdit, la sensibilitat al factor de risc s’ha d’atribuir tant a la classe de risc general de tipus d’interès com a la classe de risc de diferencial de crèdit.
4. En el cas dels factors de risc general de tipus d’interès, cada divisa constitueix un segment separat. Les entitats han d’assignar als factors de risc dins d’un mateix segment, però amb venciments diferents, una ponderació de risc diferent, conforme al que disposen els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies . Les entitats han d’aplicar factors addicionals de risc per risc d’inflació als instruments de deute els fluxos de caixa dels quals depenguin funcionalment de les taxes d’inflació. Aquests factors addicionals de risc consisteixen en un vector de taxes d’inflació implícites en el mercat amb venciments diferents per divisa. En relació amb cada instrument, el vector ha de contenir tants components com taxes d’inflació utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.
5. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument al factor de risc addicional per risc d’inflació a què es refereix l’apartat 4 com la variació del valor de l’instrument, segons el seu model de valoració, com a conseqüència d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Cada divisa constitueix un segment separat. Dins de cada segment, les entitats han de tractar la inflació com un únic factor de risc, amb independència del nombre de components de cada vector. Les entitats han de compensar totes les sensibilitats a la inflació dins d’un mateix segment, calculades conforme al que disposa aquest apartat, per tal d’obtenir una única sensibilitat neta per segment.
6. Els instruments de deute que impliquen pagaments en diferents divises també estan subjectes al risc de base entre aquestes divises. A efectes del mètode basat en sensibilitats, els factors de risc que han d’aplicar les entitats són el risc de base entre divises que presenta cada divisa respecte al dòlar dels Estats Units o a l’euro. Les entitats han de computar les bases entre divises que no estiguin relacionades ni amb la base enfront del dòlar dels Estats Units ni amb la base enfront de l’euro bé en termes de “base enfront del dòlar dels Estats Units”, o bé en termes de “base enfront de l’euro”. Cadascun dels factors de risc de base entre divises consisteix en un vector de bases entre divises amb diferents venciments per divisa. En relació amb cada instrument de deute, el vector ha de contenir tants components com bases entre divises utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument. Cada divisa constitueix un segment diferent. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument a aquest factor de risc de base entre divises com la variació del valor de l’instrument, segons el seu model de valoració, com a conseqüència d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Cada divisa constitueix un segment separat. En cada segment hi ha dos factors de risc diferenciats possibles: base davant de l’euro i base davant del dòlar dels Estats Units, independentment del nombre de components que existeixin en cada vector de bases entre divises. El nombre màxim de sensibilitats netes per segment ha de ser de dos.
7. Els factors de risc vega general de tipus d’interès aplicables a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles al risc general de tipus d’interès són les volatilitats implícites dels tipus d’interès sense risc pertinents tal com es preveu als apartats 2 i 3, que s’assignen a un segment en funció de la divisa i als següents venciments dins de cada segment: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. Hi ha d’haver un segment per divisa. A l’efecte de compensació, les entitats consideren que les volatilitats implícites vinculades als mateixos tipus d’interès sense risc i assignades als mateixos venciments constitueixen el mateix factor de risc. Quan les entitats assignin les volatilitats implícites als venciments a què es refereix aquest apartat, s’apliquen els requisits següents:
a) Quan el venciment de l’opció coincideixi amb el venciment del subjacent, es considera un únic factor de risc, que s’ha d’assignar a aquest venciment;
b) Quan el venciment de l’opció sigui inferior al venciment del subjacent, els factors de risc que a continuació s’indiquen es consideren com segueix:
i) El primer factor de risc s’assigna al venciment de l’opció,i.
i) El segon factor de risc s’assigna al venciment residual del subjacent de l’opció en la data de venciment d’aquesta última.
8. Els factors de risc de curvatura general de tipus d’interès que han d’aplicar les entitats consisteixen en un vector de tipus d’interès sense risc, que representa una corba específica de rendiments sense risc, per divisa. Cada divisa constitueix un segment diferent. En relació amb cada instrument, el vector conté tants components com venciments diferents dels tipus d’interès sense risc utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.
9. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument enfront de cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura de conformitat amb l’article 207 octies . A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors corresponents a diferents corbes de rendiment i amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin a la mateixa divisa. Les entitats han de compensar entre si les sensibilitats al mateix factor de risc. Només hi ha una única sensibilitat neta per segment. No s’imposa cap requisit de fons propis per risc de curvatura en relació amb els riscos d’inflació i de base entre divises.

Capítol sisè. Requisits de fons propis per risc de liquidació

Article 244 — Risc de liquidació/entrega

Sentències

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 76 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en les operacions en què els instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i matèries primeres (excloses les operacions de recompra i el préstec i les operacions a crèdit de valors o de matèries primere.

s) romanguin sense liquidar després de la data de lliurament estipulada, l’entitat ha de calcular la diferència de preu a què es trobi exposada. La diferència de preu s’ha de calcular com la diferència entre el preu de liquidació acordat per als instruments de deute, els valors de renda variable, les divises o matèries primeres de què es tracti i el seu valor actual de mercat, en el cas que aquesta diferència pugui comportar pèrdues per a l’entitat bancària. Per tal de calcular el requisit de fons propis de l’entitat per risc de liquidació, aquesta ha de multiplicar la diferència de preu pel factor pertinent de la columna dreta del quadre 1. Quadre 1Dies hàbils transcorreguts després de la data de liquidació estipulada%5 – 15816 – 305031 – 457546 o més100

Article 245 — Operacions incompletes

Sentències
1. Les entitats estan obligades a disposar de fons propis, tal com s’estableix en el quadre 2, en els casos següents:
a) Si han pagat per valors, divises o matèries primeres abans de rebre’ls o han lliurat valors, divises o matèries primeres abans de rebre el pagament corresponent;
b) En el cas de transaccions transfrontereres, si ha transcorregut un dia o més d’un dia des que van efectuar el pagament o el lliurament. Quadre 2Tractament de les operacions incompletes a efectes de capitalColumna 1Columna 2Columna 3Columna 4Tipus de transaccióFins a la primera pota contractual de pagament o lliuramentDes de la primera pota contractual de pagament o lliurament fins a quatre dies després de la segona pota contractual de pagament o lliuramentDes de cinc dies hàbils després de la segona pota contractual de pagament o lliurament fins a l’extinció de la transaccióOperació incompletaCap exigència de capitalTractar com una exposicióTractar com una exposició amb una ponderació de risc del 1.250 % 2. Com a alternativa a l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% a les exposicions de les operacions incompletes, de conformitat amb la columna 4 del quadre 2, que figura a l’apartat 1, les entitats poden deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari el valor transferit, més l’exposició positiva actual d’aquestes exposicions, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i l’article 20 d’aquest Reglament.

Article 246 — Excepció

Sentències

En cas de fallada generalitzada del sistema de liquidació, compensació o d’una ECC, l’AFA pot dispensar dels requisits de fons propis calculats d’acord amb el que disposen els articles 244 i 245 fins que la situació es rectifiqui. En aquest cas, si una contrapart no liquida una transacció, això no es considera un impagament a efectes del risc de crèdit.

Capítol setè. Requisits de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit

Article 247

Sentències

A efectes d’aquest capítol, s’entén per:

a) Contrapart financera: és una entitat financera d’inversió tal com es defineix a l’article 19 de la Llei 7/ 2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. Per exemple, una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, un organisme d’inversió col·lectiva de valors mobiliaris o “OICVM”, i si escau, la seva societat gestora, un fons de pensions d’ocupació i un fons d’inversió alternatiu;
b) Contrapart no financera: és una empresa diferent d’una “ECC” i una contrapart financera;
c) Operació intragrup: és un contracte de derivats extraborsaris subscrit amb una contrapart, la qual pertany al mateix grup consolidable prudencial, que es troben subjectes a procediments adequats i centralitzats d’avaluació, mesurament i control del risc. A més, es considera que és una operació intragrup amb una contrapart financera quan aquesta és una contrapart financera tal com s’ha definit anteriorment, una societat financera de cartera, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars subjecta als requisits prudencials.

Article 248 — Significat d’ajustament de valoració del crèdit

Sentències

Als efectes d’aquest capítol i la secció cinquena del capítol tercer, per “ajust de valoració del crèdit” o “CVA” (per les seves sigles en anglè.

s) s’entén un ajust de la valoració a preus mitjans de mercat de la cartera d’operacions realitzades amb una contrapart. Aquest ajust reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa la contrapart per a l’entitat, però no reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa l’entitat per a la contrapart.

Article 249 — Àmbit d’aplicació

Sentències
1. Tal com disposa l’article 77 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA per a tots els instruments derivats extraborsaris respecte de totes les seves activitats, tret dels derivats de crèdit reconeguts, a fi de reduir les exposicions ponderades per risc de crèdit.
2. Una entitat ha d’incloure les operacions de finançament de valors en el càlcul dels fons propis requerits d’acord amb l’apartat 1 si l’AFA determina que les exposicions al risc de CVA de la mateixa entitat, derivades d’aquestes operacions, són importants.
3. Queden excloses dels requisits de fons propis per risc de CVA les operacions amb una contrapart central qualificada i entre un client i un membre compensador, quan aquest últim actuï com a intermediari entre el client i una contrapart central qualificada, i les operacions que donin lloc a una exposició de negociació del membre compensador a la contrapart central qualificada.
4. Queden excloses dels requisits de fons propis per risc de CVA les operacions següents:
a) Les operacions amb contraparts no financeres tal com es defineix a la lletra b del tercer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 77 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o contraparts no financeres establertes en tercers països, quan aquestes operacions no superin el llindar de compensació següent:
i) 1.000 milions d’euros de valor nocional brut per als contractes de derivats extraborsaris sobre crèdit;i.
i) 1.000 milions d’euros de valor nocional brut per als contractes de derivats extraborsaris sobre renda variable;ii.
i) 3.000 milions d’euros de valor nocional brut per als contractes de derivats extraborsaris sobre tipus d’interès;i.
v) 3.000 milions d’euros de valor nocional brut per als contractes de derivats extraborsaris sobre divises;
v) 3.000 milions d’euros de valor nocional brut per als contractes de derivats extraborsaris sobre matèries primeres i altres contractes de derivats extraborsaris no especificats en els incisos i a iv.Per al còmput del llindar s’han d’incloure tots els contractes de derivats extraborsaris subscrits per la contrapart no financera o per altres entitats no financeres del grup a què pertanyi la contrapart no financera, que no redueixin d’una manera objectivament mesurable els riscos relacionats directament amb l’activitat comercial o l’activitat de finançament de tresoreria d’aquesta contrapart no financera o d’aquest grup.
b) Les operacions intragrup, tret que l’AFA exigeixi la separació estructural dins d’un grup bancari. En aquest cas l’AFA pot exigir que aquestes operacions intragrup entre entitats separades estructuralment quedin incloses en els requisits de fons propis.
c) Les operacions de derivats extraborsaris amb sistemes de plans de pensions de jubilació reconeguts al Principat d’Andorra o països tercers, la finalitat de les quals sigui reduir d’una manera objectivament mesurable els riscos d’inversió directament relacionats amb la solvència financera d’aquests sistemes de plans de pensions i que no estiguin subjectes, de forma temporal o permanent, a l’obligació de compensació en una ECC.
d) Les operacions amb bancs centrals o organismes públics amb funcions similars, així com amb altres organismes públics que s’encarreguin de la gestió del deute públic d’un estat o intervinguin en aquesta gestió, les operacions amb el Banc de Pagaments Internacionals, amb bancs multilaterals de desenvolupament, amb ens del sector públic, i, addicionalment, les operacions amb administracions centrals i bancs centrals d’altres països denominats i finançats en la moneda nacional de la corresponent administració central i el corresponent banc central, així com les operacions amb administracions regionals o les autoritats locals que es puguin assimilar amb administracions centrals per la seva capacitat de recaptació específica i l’existència de mecanismes institucionals concrets per reduir el seu risc d’impagament. L’exempció de la càrrega per risc de CVA per a aquelles operacions de les indicades en la lletra c d’aquest apartat que es realitzin en virtut d’una exempció temporal s’ha d’aplicar mentre duri el contracte d’aquesta operació. Pel que fa a la lletra a, en el cas que una entitat deixi d’estar exempta per haver superat el llindar d’exempció o degut a una modificació del llindar d’exempció, els contractes en vigor han de continuar exempts fins a la data del seu venciment.
5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de determinar de manera específica els procediments per excloure dels requisits de fons propis relacionats amb la càrrega per risc de CVA les operacions amb les contraparts no financeres establertes en un país tercer no pertanyent a la UE.

Article 250 — Mètode estàndard

Sentències
1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de CVA d’una cartera per a cada contrapart d’acord amb la fórmula següent, tenint en compte les cobertures del risc de CVA que siguin admissibles de conformitat amb l’article 252: En què:h= horitzó de risc a un any (en unitats d’un an.
y) h = 1.wi= ponderació aplicable a la contrapart “i”.A la contrapart “i” se li adjudica una de les sis ponderacions “wi” en funció d’una avaluació creditícia externa efectuada per una ECAI designada, d’acord amb el quadre 1. Quan una contrapart no disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’ha d’assignar “wi” = 1,0% a aquesta contrapart. No obstant això, si una entitat recorre a l’article 94 per ponderar l’exposició a risc del crèdit de la contrapart a aquesta contrapart, se li ha d’assignar “wi”= 3,0%.$$EAD_{i}^{total}$$= valor total de l’exposició a risc de crèdit de contrapart en relació amb la contrapart i (agregada per a tots els conjunts d’operacions compensables), inclòs l’efecte de la garantia real d’acord amb els mètodes exposats en els articles 172 a 180 de la secció cinquena del capítol tercer, aplicable al càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit de contrapart en relació amb aquesta contrapart.S’ha d’aplicar a l’exposició el factor de descompte següent:Bi= import nocional de les cobertures mitjançant permutes de cobertura per impagament uninominals adquirides (agregades si hi hagués més d’una posició) que tenen com a referència a la contrapart “i” i que s’utilitzen per cobrir el risc de CVA.A aquest import nocional se li ha d’aplicar el factor de descompte següent:Bind= import nocional íntegre d’una o diverses permutes de cobertura per impagament vinculades a un índex, adquirides per a protecció i utilitzades per cobrir el risc de CVA.A aquest import nocional se li aplicarà el factor de descompte següent:wind= ponderació aplicable a les cobertures vinculades a un índex.Tota entitat ha de determinar la “wind” calculant una mitjana ponderada de “wi” que sigui aplicable als elements particulars de l’índex.Mi= venciment efectiu de les operacions amb la contrapart “i”.“Mi” és el venciment residual mitjà ponderat de l'exposició i ha de tenir un valor mínim d'un any; S’ha d’utilitzar l'import nocional de cada exposició per ponderar el venciment. No obstant això, a aquest efecte, “Mi” no ha d’estar limitat a cinc anys, sinó al venciment contractual restant més llarg en el conjunt d’operacions compensables.Mihedge= venciment de l’instrument de cobertura amb nocionalBi(si es tractés de diverses posicions, han d’agregar les quantitatsMihedgexBi).Mind= venciment de la cobertura de l’índex.Quan hi ha més d’una posició amb cobertura vinculada a un índex, “Mind” ha de ser el venciment ponderat nocional.
2. Quan una contrapart estigui inclosa en un índex en què es basa una permuta de cobertura per impagament utilitzada per cobrir el risc de crèdit de contrapart, l’entitat pot restar l’import nocional atribuïble a aquesta contrapart, segons la ponderació de la seva entitat de referència, de l’import nocional de la permuta de cobertura per impagament lligada a l’índex i tractar-lo com a cobertura uninominal (B.
i) de la contrapart individual amb un venciment basat en el venciment de l’índex. Execució del connector esperant aprovacióAquest ús del connector ha estat afegit o modificat recentment. Fins que un edior del lloc en validi els paràmetres, la seva execució no és possible.

Article 251

Sentències

Com a alternativa a l’article 250, per als instruments esmentats a l’article 249 i amb la condició d’obtenir el consentiment previ de l’AFA, les entitats que utilitzin el mètode de l’exposició original previst en l’article 180 poden aplicar un factor multiplicador de deu (10) a les exposicions ponderades per risc resultants per al risc de crèdit de contrapart d’aquestes exposicions, en comptes de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA.

Article 252 — Cobertures admissibles

Sentències
1. Les cobertures es consideren “cobertures admissibles” a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de CVA de conformitat amb l’article 250 únicament quan s’utilitzi per reduir el risc de CVA i es gestioni amb aquesta finalitat, i siguin una de les cobertures següents:
a) Permutes de cobertura per impagament uninominals o altres instruments de cobertura equivalents directament referits a la contrapart;
b) Permutes de cobertura per impagament vinculades a un índex, amb la condició que la base entre el diferencial de qualsevol contrapart individual i els diferencials de les cobertures d’aquestes permutes es reflecteixi, a criteri de l’AFA, en el valor en risc i en el valor en risc en situació de tensió. El requisit de la lletra b, és a dir, que la base entre el diferencial de qualsevol contrapart individual i els diferencials de les cobertures mitjançant permutes de cobertura per impagament vinculades a un índex es reflecteixi en el valor en risc i en el valor en risc en situació de tensió, també s’ha d’aplicar als casos en què s’utilitzi una aproximació per al diferencial d’una contrapart. Per a totes les contraparts respecte a les quals s’utilitzi una aproximació, l’entitat ha d’utilitzar sèries temporals de base raonable extretes d’un grup representatiu de denominacions similars per a les quals es disposi de diferencial. Si la base entre el diferencial de qualsevol contrapart individual i els diferencials de les cobertures mitjançant permutes de cobertura per impagament vinculades a un índex no es reflecteix a criteri de l’AFA, l’entitat ha de reflectir llavors en el valor en risc i en el valor en risc en situació de tensió només el 50% de l’import nocional de les cobertures vinculades a un índex.
2. Les entitats no han de reflectir altres tipus de cobertures del risc de contrapart en calcular els requisits de fons propis per risc de CVA. En particular, les permutes de cobertura per impagament per trams o d’ n -èsim impagament i els bons vinculats a crèdits no constitueixen cobertures admissibles per calcular els requisits de fons propis per risc de CVA.
3. Les cobertures admissibles incloses en el càlcul dels requisits de fons propis per risc de CVA no s’han d’incloure en calcular els requisits de fons propis per risc específic d’acord amb el capítol cinquè ni tractar-se com reducció del risc de crèdit diferent de l’aplicable al risc de crèdit de contrapart de la mateixa cartera d’operacions.

Títol IV. Grans exposicions

Article 253 — Objecte

Sentències

Les entitats han de supervisar i controlar les seves grans exposicions d’acord amb el que disposa aquest títol.

Article 254 — Exempcions

Sentències

Tal com disposa l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, aquest títol no s’aplica a les empreses d’inversió que satisfacin els criteris establerts en l’apartat 1 de l’article 48, o en l’apartat 1 de l’article 49 d’aquest Reglament. Aquest títol no s’aplica als grups sobre la base de la situació consolidada del grup, si aquest inclou únicament empreses d’inversió de les previstes en l’apartat 1 de l’article 48, o en l’apartat 1 de l’article 49 d’aquest Reglament, i empreses auxiliars, ni quan aquest grup no inclogui entitats bancàries.

Article 255 — Definició d’exposició

Sentències

Tal com disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es considera exposició qualsevol actiu o element fora de balanç previst a la secció segona del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament, sense aplicació de ponderacions de risc ni graus de risc.

Article 256 — Càlcul del valor d’exposició

Sentències
1. Les exposicions totals enfront d’un grup de clients vinculats entre si es calculen sumant les exposicions enfront de cadascun dels clients individuals d’aquest grup.
2. Les exposicions globals enfront de clients individuals es calculen sumant les exposicions de la cartera de negociació i les exposicions de la cartera d’inversió.
3. Pel que fa a les exposicions de la cartera de negociació, les entitats poden:
a) Compensar les seves posicions llargues i curtes en els mateixos instruments financers emesos per un determinat client, calculant la posició neta en cadascun dels diferents instruments d’acord amb els mètodes definits en la secció segona del capítol cinquè del títol III;
b) Compensar les seves posicions llargues i curtes en instruments financers diferents emesos per un determinat client, però únicament si l’instrument financer subjacent de la posició curta està subordinat a l’instrument financer subjacent de la posició llarga, o si els instruments subjacents tenen la mateixa prelació. Als efectes de les lletres a i b , els instruments financers poden assignar-se a segments en funció dels diversos graus de prelació amb la finalitat de determinar la prelació relativa de les posicions.
4. Les entitats han de calcular els valors d’exposició dels contractes de derivats enumerats en l’annex II i dels contractes sobre derivats de crèdit directament subscrits amb un client de conformitat amb un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III, segons sigui procedent. Les exposicions resultants de les operacions a què es refereixen els articles 244 a 246 es calculen de la manera determinada en aquests articles. En calcular el valor d’exposició dels contractes a què es refereix el paràgraf primer, quan aquests contractes s’assignin a la cartera de negociació, les entitats han de complir a més els principis establerts a l’article 185. No obstant el que es disposa en el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats que tinguin autorització per utilitzar els mètodes a què es refereixen els articles 130 a 148 de la secció tercera del capítol tercer del títol III poden utilitzar aquests mètodes per calcular el valor d’exposició de les operacions de finançament de valors.
5. Les entitats han d’afegir a l’exposició total enfront d’un client les exposicions resultants dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i dels contractes sobre derivats de crèdit quan el contracte no es va subscriure directament amb aquest client però l’instrument de deute o renda variable subjacent va ser emès per aquest client.
6. Les exposicions no han d’incloure:
a) En el cas de les operacions de canvi de divises, les exposicions assumides, en el curs normal de la liquidació, durant els dos dies hàbils següents a la realització del pagament;
b) En el cas de les operacions de compra o de venda de valors, les exposicions assumides, en el curs normal de la liquidació, durant els cinc dies hàbils posteriors a la data del pagament, o a la de lliurament dels valors, si aquesta fos anterior;
c) En el cas de la prestació de serveis de transferència de diners, inclosa l’execució de serveis de pagament, compensació i liquidació en qualsevol divisa i corresponsalia bancària, o serveis de compensació, liquidació i custòdia d’instruments financers a clients, la recepció amb retard de fons i altres exposicions derivades de l’activitat amb la clientela que no es perllonguin més enllà del dia hàbil següent;
d) En el cas de la prestació de serveis de transferència de diners, inclosa l’execució de serveis de pagament, compensació i liquidació en qualsevol divisa i corresponsalia bancària, les exposicions intradia enfront de les entitats que faciliten aquests serveis;
e) Les exposicions deduïdes dels elements de capital de nivell 1 ordinari o de capital de nivell 1 addicional conformement a l’article 20 d’aquest Reglament i l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o qualsevol altra deducció d’aquests elements que redueixi la ràtio de solvència.
7. Amb la finalitat de determinar l’exposició global respecte d’un client o d’un grup de clients vinculats entre si, en relació amb clients respecte dels quals l’entitat tingui exposicions a través de les operacions a què es refereixen les lletres m i o de l’article 78, o a través d’altres operacions en què hi hagi una exposició a actius subjacents, l’entitat ha d’avaluar les seves exposicions subjacents tenint en compte el contingut econòmic de l’estructura de l’operació i els riscos inherents a l’estructura de l’operació en si, per tal de determinar si es tracta d’una exposició addicional.
8. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els aspectes següents:
a) Les condicions i els mètodes que s’han d’emprar per determinar l’exposició global respecte d’un client o d’un grup de clients vinculats entre si respecte als tipus d’exposicions a què es refereix l’apartat 7;
b) Les condicions en les quals l’estructura de les operacions a què es refereix l’apartat 7 no constitueix una exposició addicional.
9. A l’efecte de l’apartat 5, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera de determinar les exposicions resultants dels contractes enumerats a l’annex II i dels derivats de crèdit no directament subscrits amb un client, però que siguin subjacents d’un instrument de deute o renda variable emès per aquest client per a la seva inclusió en les exposicions respecte del client.

Article 257 — Definició d’entitat als efectes de grans exposicions

Sentències

Als efectes del càlcul del valor de les exposicions de conformitat amb aquest títol, també s’entén per “entitat” tota empresa pública o privada, incloses les seves sucursals que, si estan establertes al Principat d’Andorra, s’ajustin a la definició del terme entitat, que hagi estat autoritzada en un tercer país que apliqui requisits prudencials de supervisió i regulació almenys equivalents als aplicables al Principat d’Andorra.

Article 258 — Definició de gran exposició

Sentències

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es considera “gran exposició” l’exposició contreta per una entitat respecte d’un client o un grup de clients vinculats entre si quan el seu valor sigui igual o superior al 10% del seu capital de nivell 1.

Article 259 — Requisits d’informació

Sentències
1. Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de presentar a l’AFA la informació següent sobre cadascuna de les grans exposicions, incloses les que estiguin exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 d’aquest Reglament:
a) La identitat del client o grup de clients vinculats entre si davant del qual l’entitat hagi assumit una gran exposició;
b) El valor de l’exposició abans de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit, quan sigui procedent;
c) Si escau, el tipus de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments equivalents o mitjançant garanties personals;
d) El valor de l’exposició després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit, calculat d’acord amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 260 d’aquest Reglament, quan correspongui. Així mateix, les entitats han de notificar a l’AFA les exposicions d’un valor igual o superior a 300 milions d’euros però inferior al 10% del capital de nivell 1 de l’entitat en base consolidada.
2. Les entitats han de comunicar a l’AFA, a més de la informació esmentada a l’apartat 1, la informació indicada a continuació i relativa a les seves deu principals exposicions en base consolidada enfront d’entitats, així com les seves deu principals exposicions en base consolidada enfront d’entitats del sistema bancari paral·lel que duguin a terme activitats bancàries fora del marc regulat, incloses les grans exposicions exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:
a) La identitat del client o grup de clients vinculats entre si davant del qual l’entitat hagi assumit una gran exposició;
b) El valor de l’exposició abans de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit, quan escaigui;
c) Si escau, el tipus de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments equivalents o mitjançant garanties personals;
d) El valor de l’exposició després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit, calculat d’acord amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 260.
3. La informació s’ha de comunicar a l’AFA com a mínim dos vegades a l’any.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els criteris per a la identificació de les entitats del sistema bancari paral·lel a què es fa referència a l’apartat 2.

Article 260 — Limitació de la gran exposició

Sentències
1. Tal com disposa l’apartat 6 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cap entitat no pot assumir davant d’un client o grup de clients vinculats entre si una exposició el valor de la qual excedeixi el 25% del seu capital de nivell 1, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268 d’aquest Reglament. Quan aquest client sigui una entitat o quan el grup de clients vinculats entre si inclogui una o diverses entitats, aquest valor no pot sobrepassar el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat o 150 milions de EUR, si aquesta quantitat fos més elevada, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant de tots els clients vinculats entre si que no siguin entitats, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no ultrapassi el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat. Quan la quantitat de 150 milions de EUR sigui més elevada que el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat, el valor de l’exposició, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no pot excedir un límit raonable en termes de capital de nivell 1 de l’entitat. Aquest límit ha de ser determinat per les entitats, de conformitat amb les polítiques i els procediments esmentats en l’article 20 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per afrontar i controlar el risc de concentració. Aquest límit no pot superar el 100% del capital de nivell 1 de l’entitat.
2. L’AFA ha d’establir o adoptar directius d’organismes reconeguts internacionalment en relació amb els límits agregats adequats per a les exposicions enfront d’entitats del sector paral·lel que realitzen activitats bancàries fora d’un marc reglamentat.
3. Sense perjudici del que disposa l’article 261, les entitats s’han d’atenir en tot moment al límit pertinent establert a l’apartat 1.
4. Els actius que constitueixin drets de crèdit i altres exposicions enfront d’empreses d’inversió reconegudes de països tercers poden rebre el mateix tracte que el que s’estableix a l’apartat 1.
5. Tal com s’estableix en la lletra c de l’apartat 8 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els límits fixats en aquest article poden superar-se en les exposicions de la cartera de negociació de l’entitat si es compleixen sempre totes les condicions següents:
a) Que l’exposició en la cartera d’inversió enfront del client o grup de clients vinculats entre si de què es tracti no superi el límit establert a l’apartat 1, calculat amb referència al capital de nivell 1 de l’entitat, de manera que l’excés correspongui íntegrament a la cartera de negociació;
b) Que l’entitat satisfaci un requisit addicional de fons propis sobre la part de l’exposició que excedeixi el límit fixat en l’apartat 1, que s’ha de calcular de conformitat amb els articles 262 i 263;
c) Que, en cas que hagin transcorregut deu dies o menys des que es va produir l’excés esmentat a la lletra b, l’exposició de la cartera de negociació enfront del client o grup de clients vinculats entre si no superi el 500% del capital de nivell 1 de l’entitat;
d) Que la suma de tots els excessos que hagin persistit durant més de deu dies no superi el 600% del capital de nivell 1 de l’entitat. En cada un dels casos en què s’hagi superat el límit, l’entitat ha de comunicar sense demora a l’AFA l’import de l’excés i el nom del client en qüestió, i, si escau, el nom del grup de clients vinculats entre si.

Article 261 — Compliment dels requisits enfront de grans exposicions

Sentències
1. Tal com disposa l’apartat 7 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 1 de l’article 260, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat bancària, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit. Quan sigui aplicable l’import de 150 milions d’euros indicat en l’apartat 1 de l’article 260, l’AFA pot autoritzar, cas per cas, que es pugui sobrepassar el límit del 100% en termes de capital de nivell 1 de l’entitat. Quan, en els casos excepcionals esmentats en el primer i el segon paràgrafs d’aquest apartat, l’AFA permeti a una entitat superar el límit fixat a l’apartat 1 de l’article 260, per un període superior a tres mesos, l’entitat ha de presentar un pla amb vista a tornar a complir oportunament el límit a satisfacció de l’AFA, i ha de dur a terme aquest pla en un termini acordat amb aquesta última. L’AFA ha de supervisar l’execució del pla i, si escau, ha d’exigir una restauració més ràpida del compliment.
2. Quan, en virtut de l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, una entitat quedi eximida, de manera individual o subconsolidada, del compliment de les obligacions imposades en aquest títol, o quan s’apliqui el que disposa l’article 8 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió a entitats matrius del Principat d’Andorra, s’han de prendre mesures que garanteixin una distribució de riscos apropiada dins del grup.
3. A efectes de l’apartat 1, mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar:
a) Els casos excepcionals a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article;
b) El termini que es considera adequat per tornar a complir el límit;
c) Les mesures que s’han de prendre per garantir que l’entitat torni a complir oportunament el límit.

Article 262

Sentències
1. Per quantificar l’excés esmentat en la lletra b de l’apartat 5 de l’article 260, s’han de seleccionar els components de l’exposició total de negociació davant d’un client o grup de clients connectats que portin associats els requisits més elevats per risc específic d’acord amb la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits més elevats d’acord amb l’article 185 i al capítol sisè del títol III, la suma dels quals sigui igual a l’import de l’excés a què es refereix la lletra a de l’apartat 5 de l’article 260.
2. Si l’excés no s’ha mantingut durant més de deu dies, el requisit de capital addicional corresponent a aquests components ha de ser igual al 200% dels requisits esmentats a l’apartat 1.
3. Al cap de deu dies d’haver-se produït l’excés, els seus components, seleccionats d’acord amb l’apartat 1, s’han de consignar en la línia corresponent de la columna 1 del quadre 1 que figura a continuació, en ordre creixent dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i el capítol sisè del títol III. El requisit de fons propis addicional ha de ser igual a la suma dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i del capítol sisè del títol III, corresponents a aquests components, multiplicada pel factor corresponent de la columna 2 del quadre 1. Quadre 1Excés sobre els límits (sobre la base d’un percentatge del capital de nivell 1)FactorsFins al 40%200%Del 40 al 60%300%Del 60 al 80%400%Del 80 al 100%500%Del 100 al 250%600%Més del 250%900%

Article 263

Sentències

Les entitats no es poden sostreure deliberadament als requisits de fons propis addicionals que estableix l’article 262 que han de complir per a les exposicions superiors al límit fixat en l’apartat 1 de l’article 260, mantingudes durant més de deu dies, mitjançant transferències temporals de les exposicions considerades a altres empreses, pertanyents o no al mateix grup, o mitjançant transaccions artificials destinades a eliminar l’exposició durant el període de deu dies i crear una nova exposició. Les entitats han de mantenir sistemes que garanteixin que qualsevol transferència que tingui l’efecte esmentat en el primer paràgraf sigui notificada immediatament a l’AFA.

Article 264 — Tècniques admissibles de reducció del risc

Sentències
1. Les entitats han d’utilitzar una tècnica de reducció del risc de crèdit per calcular una exposició quan hagin utilitzat aquesta tècnica per calcular els requisits de fons propis per risc de crèdit de conformitat amb el capítol tercer del títol III, i sempre que la tècnica de reducció del risc de crèdit compleixi les condicions establertes en aquest article. Als efectes del que disposen els articles 265 a 268, el terme garantia ha d’incloure els derivats de crèdit reconeguts d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, a excepció dels bons vinculats a crèdit.
2. D’acord amb els articles 265 a 268, el reconeixement de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments equivalents o mitjançant garanties personals s’ha de supeditar al compliment dels requisits d’admissibilitat i altres requisits establerts en la secció tercera del capítol tercer del títol III.
3. Les entitats han d’analitzar, en la mesura que sigui possible, les seves exposicions enfront d’emissors de garanties reals, proveïdors de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals i actius subjacents d’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 256, per tal de determinar possibles concentracions i, si escau, han d’adoptar mesures i notificar qualsevol constatació significativa a l’AFA.

Article 265 — Exempcions

Sentències
1. Les exposicions següents queden exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:
a) Els actius que constitueixin crèdits enfront d’administracions centrals, bancs centrals o ens del sector públic que, sense garantia, rebrien una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III;
b) Els actius que constitueixin crèdits enfront d’organitzacions internacionals o bancs multilaterals de desenvolupament que, sense garantia, rebrien una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III;
c) Els actius que constitueixin crèdits expressament garantits per administracions centrals, bancs centrals, organitzacions internacionals, bancs multilaterals de desenvolupament o ens del sector públic, si els crèdits sense garantia enfront de l’ens que proporciona la garantia obtinguessin una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III;
d) Altres exposicions enfront de, o garantides per, administracions centrals, bancs centrals, organitzacions internacionals, bancs multilaterals de desenvolupament o ens del sector públic, si els crèdits sense garantia enfront de l’ens al qual és imputable l’exposició o que proporciona la garantia obtingués una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III;
e) Els actius que constitueixin crèdits enfront d’autoritats locals del Principat d’Andorra i d’administracions regionals o autoritats locals de països tercers, si aquests crèdits rebessin una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III, i altres exposicions davant aquestes administracions regionals o autoritats locals o garantides per elles, si els crèdits enfront de les mateixes administracions o autoritats rebessin una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III;
f) Les exposicions enfront de les contraparts a què es refereixen els apartats 6 o 7 de l’article 79, si rebessin una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III. Les exposicions que no compleixin aquests criteris, estiguin exemptes o no de l’apartat 1 de l’article 260, es consideren exposicions enfront de tercers;
g) Els actius i altres exposicions garantides mitjançant una garantia real consistent en un dipòsit en efectiu constituït en l’entitat creditora o en una entitat que sigui l’empresa matriu o una filial de l’entitat creditora;
h) Els actius i altres exposicions garantides mitjançant una garantia real consistent en certificats de dipòsit emesos per l’entitat creditora o per una entitat que sigui l’empresa matriu o una filial de l’entitat creditora i dipositats en qualsevol d’elles;
i) Les exposicions derivades de línies de crèdit no utilitzades que es classifiquen com a partides fora de balanç de risc baix en l’annex I, sempre que s’hagi pactat amb el client o grup de clients vinculats entre si que únicament es pot fer ús de les línies quan s’hagi comprovat que això no ha de causar la superació del límit aplicable d’acord amb l’apartat 1 de l’article 260;
j) Les exposicions de negociació i contribucions al fons de garantia per impagaments de les entitats de contrapartida central qualificades dels membres compensadors;
k) Les exposicions davant sistemes de garantia de dipòsits en virtut de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o legislació equivalent, derivades del finançament d’aquests sistemes, en el cas que les entitats pertanyents al sistema tinguin l’obligació contractual o legal de finançar-lo;kbi.
s) Les exposicions de negociació de clients a què es refereixen els apartats 2 o 3 de l’article 191;kte.
r) Les tinences per part de les entitats de resolució o de les seves filials que no siguin elles mateixes entitats de resolució dels instruments de fons propis i els passius admissibles que hagin estat emesos per qualsevol de les entitats següents:
i) Respecte a les entitats de resolució, altres entitats pertanyents al mateix grup de resolució,i.
i) Respecte a filials d’una entitat de resolució que no siguin elles mateixes entitats de resolució, les filials corresponents de la filial que pertanyin al mateix grup de resolució;kquate.
r) Exposicions derivades d’un compromís de valor mínim que compleixi totes les condicions establertes a l’apartat 3 de l’article 98quater;
l) Les participacions o qualsevol altre tipus de tinença assumides per una entitat enfront de la seva empresa matriu, a les altres filials de l’empresa matriu o les seves pròpies filials, sempre que aquestes empreses siguin objecte de la supervisió en base consolidada a què estigui sotmesa la mateixa entitat. Les exposicions que no compleixin aquests criteris es consideren exposicions enfront de tercers;
m) Els actius que constitueixin crèdits o altres exposicions, incloses les participacions o qualsevol altre tipus de tinença, enfront d’entitats bancàries regionals o centrals a les quals, en virtut de disposicions legals o estatutàries, l’entitat bancària està associada dins d’una xarxa, i a les quals, en aplicació d’aquestes disposicions, correspongui efectuar la compensació dels actius líquids dins d’aquesta xarxa;
n) Els actius que constitueixin crèdits o altres exposicions enfront d’entitats bancàries assumides per entitats bancàries, una de les quals operi en condicions no competitives i atorgui i garanteixi préstecs a l’empara de programes legislatius o dels seus estatuts per tal de fomentar sectors econòmics específics, sota alguna forma de supervisió pública i amb restriccions sobre l’ús dels préstecs, sempre que les exposicions corresponents es derivin dels préstecs d’aquest tipus transmesos als beneficiaris a través d’entitats bancàries o de les garanties d’aquests préstecs;
o) Tots els actius que s’inverteixen per cobrir les inversions de la reserva en garantia d’acord amb el que està establert a la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, així com els actius que constitueixin crèdits enfront dels bancs centrals en forma de reserves mínimes exigides que es posseeixin en aquests bancs centrals, denominats en la seva moneda nacional;
p) Els actius que constitueixin crèdits enfront de les administracions centrals en forma de requisits legals en matèria de liquiditat que es posseeixin en valors estatals i que estiguin denominats i finançats en la seva moneda nacional, a condició que, a discreció de l’AFA, l’avaluació creditícia d’aquestes administracions centrals, concedida per una ECAI designada, sigui equivalent al grau d’inversió;
q) Les exposicions en forma de garantia real o de garantia de préstecs sobre béns immobles residencials proporcionades per un proveïdor de cobertura admissible a què es refereix l’article 116 i aptes per a la seva inclusió en la qualificació creditícia almenys igual a la més baixa de les següents:
i) Nivell de qualitat creditícia 2,i.
i) El nivell de qualitat creditícia corresponent a la qualificació en divisa estrangera del Govern central de l’estat membre de la UE en què es troba la seu del proveïdor de cobertura.
r) Les exposicions en forma de garantia de crèdits a l’exportació amb suport oficial proporcionades per una agència de crèdit a l’exportació apta per a la seva inclusió en la qualificació creditícia almenys igual a la més baixa de les següents:
i) Nivell de qualitat creditícia 2,i.
i) El nivell de qualitat creditícia corresponent a la qualificació en divisa estrangera del Govern central de l’estat membre de la UE en què es troba la seu de l’agència de crèdit a l’exportació.Els imports rebuts a través d’un bo vinculat a crèdit emès per l’entitat, així com els préstecs i dipòsits d’una contrapart a l’entitat o enfront d’aquesta entitat, subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç reconegut d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, es consideren inclosos en la lletrag. Els imports rebuts a través d’un bo vinculat a crèdit emès per l’entitat, així com els préstecs i dipòsits d’una contrapart a l’entitat o enfront d’aquesta entitat, subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç reconegut d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, es consideren inclosos en la lletra g.
2. S’eximeixen parcialment de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 les exposicions següents pels percentatges que s’indiquen a continuació:
a) Un 50% dels bons garantits definits en els apartats 1, 3 i 6 de l’article 95;
b) Un 50% dels actius que constitueixin crèdits davant administracions regionals o autoritats locals dels països de la UE, si aquests crèdits rebessin una ponderació de risc del 20% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III, i altres exposicions davant aquestes administracions regionals o autoritats locals o garantides per elles, si els crèdits enfront de les mateixes administracions o autoritats rebessin una ponderació de risc del 20% d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III;
c) Un 50% de les exposicions, excloses les participacions o qualsevol altre tipus de tinença, assumides per una entitat enfront de la seva empresa matriu, a les altres filials de l’empresa matriu o les seves pròpies filials, sempre que aquestes empreses siguin objecte de la supervisió en base consolidada a què estigui sotmesa la mateixa entitat, de conformitat amb la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, o amb normes equivalents vigents en un país tercer. Amb l’aprovació prèvia de l’AFA, per necessitats de negoci degudament raonades, l’entitat pot aplicar un percentatge d’exempció superior. Les exposicions que no compleixin aquests criteris, estiguin o no exemptes de l’apartat 1 de l’article 260, es consideren exposicions enfront de tercers;
d) Un 50% dels actius que constitueixin crèdits o altres exposicions davant d’entitats, amb la condició que aquestes exposicions no representin fons propis d’aquestes entitats, no es perllonguin més enllà del dia hàbil següent i no estiguin denominades en una de les principals monedes comercials;
e) Un 50% dels crèdits documentaris que figurin partides fora de balanç amb risc mitjà/baix i de les línies de crèdit no utilitzades que figurin partides fora de balanç amb risc mitjà/baix que s’esmenten en l’annex I i, amb acord previ de l’AFA, el 80% de les garanties personals diferents de les garanties sobre préstecs, que tinguin un fonament legal o reglamentari i que les societats de garantia recíproca que tinguin la consideració d’entitats de crèdit ofereixin als seus clients afiliats;
f) Un 50% de les garanties personals legalment exigides utilitzades quan es paga al prestatari de la hipoteca, abans del registre definitiu de la hipoteca al registre de la propietat, un préstec hipotecari finançat mitjançant l’emissió d’obligacions hipotecàries, sempre que no s’utilitzi la garantia com a mitjà per reduir el risc en calcular les exposicions ponderades per risc.
3. Per a les exposicions exceptuades parcialment de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 en virtut de l’apartat 2, s’han de complir les condicions següents:
a) Que la naturalesa específica de l’exposició, la contrapart o la relació entre l’entitat i la contrapart eliminin o redueixin el risc de l’exposició, i.
b) Que l’eventual risc de concentració pugui afrontar-se per altres mitjans igualment efectius, com ara els acords, processos i mecanismes a què es refereix l’article 20 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
4. No es permet l’aplicació simultània a la mateixa exposició de més d’una exempció establerta als apartats 1 i 2.

Article 266 — Càlcul dels efectes de l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit

Sentències
1. Amb la finalitat de calcular el valor de les exposicions a l’efecte de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats poden utilitzar el “valor d’exposició plenament ajustat”, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, tenint en compte la reducció del risc de crèdit, els ajustos de volatilitat i qualsevol desfasament de venciment (E*) a què es fa referència en l’esmentada secció.
2. A efectes de l’apartat 1, les entitats, exceptuades les que utilitzin el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, han d’utilitzar el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, amb independència del mètode utilitzat per al càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats que tinguin autorització per utilitzar els mètodes a què es refereixen els articles 130 a 143 poden utilitzar aquests mètodes per calcular el valor d’exposició de les operacions de finançament de valors.
3. A l’hora de calcular el valor de les exposicions a efectes de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats han de dur a terme proves de resistència periòdiques de les seves concentracions de risc de crèdit, especialment en relació amb el valor realitzable de qualsevol garantia real acceptada. Les proves de resistència periòdiques esmentades en el primer paràgraf han d’atendre els riscos derivats de canvis potencials de les condicions de mercat que puguin afectar desfavorablement l’adequació dels fons propis de les entitats i els riscos derivats de l’execució de les garanties reals en situacions de tensió. Les proves de resistència efectuades han de ser adequades per avaluar aquests riscos. Les entitats han d’incloure els aspectes següents en les seves estratègies per gestionar el risc de concentració:
a) Polítiques i procediments per gestionar riscos derivats de desfasaments de venciment entre exposicions i qualsevol cobertura del risc de crèdit sobre aquestes exposicions;
b) Polítiques i procediments relatius al risc de concentració derivat de l’aplicació de tècniques de reducció del risc de crèdit, en particular de les grans exposicions creditícies indirectes (per exemple, davant d’un únic emissor de valors acceptats com a garantia real).
4. Quan una entitat redueixi l’exposició davant un client mitjançant una tècnica de reducció del risc de crèdit admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 264, l’entitat, de la forma establerta en l’article 268, ha de tractar la part de l’exposició en què s’hagi reduït l’exposició envers el client com si s’hagués contret envers el proveïdor de cobertura en lloc d’haver-se contret en relació amb el client.

Article 267 — Exposicions derivades d’activitats de préstec hipotecari

Sentències
1. Per calcular els valors d’exposició d’acord amb el que preveu l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o de qualsevol part d’una exposició completament garantida per béns immobles de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 91, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o del 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:
a) Que l’AFA no hagi fixat una ponderació de risc per sobre del 35% per exposicions o parts de les exposicions garantides per béns immobles residencials de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 90;
b) Que l’exposició o part de l’exposició estigui completament garantida per una de les opcions següents:
i) Un o més préstecs hipotecaris sobre béns immobles residencials, oi.
i) Un bé immoble residencial en una operació d’arrendament financer en virtut de la qual l’arrendador mantingui la plena propietat del bé residencial i l’arrendatari no hagi exercit encara la seva opció de compra;
c) Que es compleixin els requisits establerts a l’article 122.
2. Per calcular els valors d’exposició a efectes de l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o d’una part d’una exposició completament garantida per béns immobles comercials de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 92, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o del 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:
a) Que l’AFA no hagi fixat la ponderació al risc per sobre del 50% per a les exposicions o parts de les exposicions garantides per béns immobles comercials de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 90;
b) Que l’exposició estigui completament garantida per una de les opcions següents:
i) Un o més préstecs hipotecaris sobre oficines o altres locals comercials, oi.
i) Una o més oficines o altres locals comercials i les exposicions vinculades a operacions d’arrendament financer de béns immobles;
c) Que es compleixin els requisits establerts a la lletraade l’apartat 2 de l’article 92 i l’article 122;
d) Que el bé immoble comercial estigui construït íntegrament.
3. Les entitats poden aplicar a tota exposició enfront d’una contrapart que es derivi d’un pacte de recompra inversa, en virtut del qual l’entitat hagi comprat a la contrapart privilegis hipotecaris independents i no accessoris sobre béns immobles de tercers, el mateix tracte que si es tractés d’una sèrie d’exposicions individuals a cada un d’aquests tercers, sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Que la contrapart sigui una entitat;
b) Que l’exposició estigui plenament garantida per privilegis sobre els béns immobles d’aquests tercers que l’entitat hagi adquirit i l’entitat pugui exercir aquests privilegis;
c) Que l’entitat s’hagi assegurat del compliment dels requisits establerts a l’article 122;
d) Que l’entitat es converteixi en beneficiària dels crèdits que la contrapart té enfront dels tercers en cas d’impagament, insolvència o liquidació de la contrapart;
e) Que l’entitat informi l’AFA, d’acord amb l’article 259, de l’import total de les exposicions a cadascuna de les entitats a les quals apliqui el tracte previst en aquest apartat. A aquests efectes, l’entitat ha d’assumir que té una exposició enfront de cada un dels tercers en qüestió, per l’import del crèdit que la contrapart té sobre el tercer, en lloc del corresponent import de l’exposició enfront de la contrapart. La resta de l’exposició enfront de la contrapart, si n’hi ha, ha de seguir rebent el tracte d’una exposició enfront de la contrapart.

Article 268 — Enfocament alternatiu

Sentències
1. Quan una exposició davant d’un client estigui garantida per un tercer o per garanties reals emeses per un tercer, l’entitat ha de:
a) Considerar la fracció de l’exposició que està garantida com una exposició davant el garant i no davant el client, sempre que a l’exposició no garantida enfront del garant li assigni una ponderació de risc igual o inferior a la de l’exposició no garantida enfront del client d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III;
b) Considerar la fracció de l’exposició que està coberta pel valor de mercat de les garanties reals reconegudes com una exposició davant el tercer i no davant el client, sempre que l’exposició estigui coberta per garanties reals i que a la fracció que gaudeixi de la cobertura li assigni una ponderació de risc igual o inferior a la de l’exposició no garantida davant el client d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III. Les entitats no han d’aplicar l’enfocament previst en la lletra b del primer paràgraf en els casos en què hi hagi desfasament entre el venciment de l’exposició i el venciment de la protecció. A efectes d’aquest títol, les entitats poden aplicar tant el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera com l’enfocament que preveu la lletra b del primer paràgraf, únicament en els casos en què estigui permès l’ús tant del mètode ampli com del mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera a efectes de l’article 59.
2. En cas que l’entitat apliqui la lletra a de l’apartat 1, l’entitat ha de tenir en compte el següent:
a) Quan la garantia es denomini en una divisa diferent d’aquella en la qual es denomina l’exposició, es calcula l’import de l’exposició que es considera cobert d’acord amb les disposicions sobre el tractament de desfasaments de divises per cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties personals establertes al títol III;
b) S’ha de tractar qualsevol desfasament entre el venciment de l’exposició i el venciment de la protecció d’acord amb les disposicions sobre el tractament de desfasaments de venciment establertes a la secció tercera del capítol tercer del títol III;
c) Pot reconèixer la cobertura parcial d’acord amb el tractament establert a la secció tercera del capítol tercer del títol III.
3. A efectes de la lletra b de l’apartat 1, una entitat pot substituir l’import previst a la lletra a d’aquest apartat per l’import previst a la lletra b d’aquest apartat, sempre que es compleixin les condicions establertes a les lletres c , d i e d’aquest apartat:
a) L’import total de l’exposició de l’entitat davant un emissor de garantia deguda a pactes de recompra tripartits facilitats per un agent tripartit;
b) L’import total dels límits que l’entitat hagi encomanat a l’agent tripartit mencionat a la lletra a aplicar als valors emesos per l’emissor de garantia a què es refereix la lletra esmentada;
c) Que l’entitat hagi verificat que l’agent tripartit ha disposat salvaguardes adequades per prevenir incompliments dels límits a què es refereix la lletrab;
d) Que l’AFA no hagi manifestat inquietuds greus a l’entitat;
e) Que la suma de l’import del límit previst a la lletrabi qualsevol altra exposició de l’entitat enfront de l’emissor de garantia no superi el límit establert a l’apartat 1 de l’article 260.
4. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar les condicions per a l’aplicació del tractament a què es refereix l’apartat 3, incloses les condicions i la freqüència de la determinació, supervisió i revisió dels límits previstos en la lletra b de l’apartat 3.

Títol V. Exposicions al risc de crèdit transferit

Capítol primer. Disposicions generals

Article 269 — Àmbit d’aplicació

Sentències

El capítol segon i el capítol tercer s’han d’aplicar a les noves titulitzacions emeses l’1 de gener del 2016 o a partir d’aquesta mateixa data. A partir del 31 de desembre del 2018, el capítol segon i el capítol tercer s’han d’aplicar a les titulitzacions ja existents en cas que s’afegeixin noves exposicions subjacents o se substitueixin les existents després d’aquesta data.

Capítol segon. Requisits aplicables a les entitats inversores

Article 270 — Interès retingut de l’emissor

Sentències
1. Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 79 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, una entitat que no és originadora, patrocinadora o creditora original, pot estar exposada al risc de crèdit d’una posició de titulització en la seva cartera de negociació o d’inversió només si l’entitat originadora, patrocinadora o creditora original ha indicat explícitament a l’entitat que es disposa a retenir, de forma contínua, un interès econòmic net significatiu que, en qualsevol cas, no pot ser inferior al 5%. Únicament es considera retenció d’un interès econòmic net significatiu d’un 5% com a mínim en els casos següents:
a) La retenció d’un 5% com a mínim del valor nominal de cada un dels trams venuts o transferits als inversors;
b) En el cas de les titulitzacions d’exposicions renovables, la retenció de l’interès de l’entitat originadora del 5% com a mínim del valor nominal de les exposicions titulitzades;
c) La retenció d’exposicions elegides a l’atzar, equivalent al 5% com a mínim del valor nominal de les exposicions titulitzades, quan aquestes exposicions s’han titulitzat d’una altra manera en la titulització, sempre que el nombre d’exposicions potencialment titulitzades no sigui inferior a 100 en origen;
d) La retenció del tram de primera pèrdua i, en cas necessari, altres trams que tinguin un perfil de risc similar o superior als transferits o venuts als inversors i que no vencin en cap cas abans que els transferits o venuts als inversors, de manera que la retenció equivalgui en total al 5% com a mínim del valor nominal de les exposicions titulitzades;
e) La retenció d’una exposició de primera pèrdua no inferior al 5% en cadascuna de les exposicions titulitzades de la titulització. L’interès econòmic net es mesura en origen i s’ha de mantenir de manera constant. L’interès econòmic net, incloses les posicions, els interessos o les exposicions retinguts, no pot estar subjecte a reducció del risc de crèdit, ni a posicions curtes ni a altres tipus de cobertura, i tampoc no es pot vendre. L’interès econòmic net ha d’estar determinat pel valor nocional quan es tracti de partides fora de balanç. No s’ha de procedir a cap aplicació múltiple dels requisits de retenció per a cap titulització.
2. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 79 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat bancària matriu, una societat financera de cartera, una societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra o una de les seves filials, com a originadora o com a patrocinadora, titulitzi exposicions de diverses entitats bancàries, entitats financeres d’inversió o altres entitats financeres incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada, el requisit esmentat en l’apartat 1 es pot complir sobre la base de la situació consolidada de la corresponent entitat bancària matriu, la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra vinculades. El paràgraf primer només s’aplica quan les entitats bancàries, les entitats financeres d’inversió o les entitats financeres que han creat les exposicions titulitzades es comprometen a complir els requisits que estableix l’article 273 i faciliten, en temps oportú, a l’originadora o patrocinadora i a l’entitat bancària matriu, societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra, la informació necessària per complir els requisits esmentats a l’article 274.
3. L’apartat 1 no s’aplica quan les exposicions titulitzades constitueixen exposicions davant dels ens següents o estiguin garantides, de forma total, incondicional i irrevocable, per aquestes:
a) administracions centrals o bancs centrals;
b) administracions regionals, autoritats locals i ens del sector públic de la UE;
c) entitats a les quals s’assigni una ponderació de risc del 50% o inferior d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III;
d) bancs multilaterals de desenvolupament.
4. El que disposa l’apartat 1 no s’aplica a les transaccions basades en un índex clar, transparent i accessible, quan les entitats de referència subjacents són idèntiques a les que constitueixen un índex d’entitats àmpliament negociat, o són valors negociables diferents de les posicions de titulització.

Article 271 — Diligència deguda

Sentències
1. Abans d’exposar-se als riscs d’una titulització, i a partir de llavors quan sigui oportú, les entitats han de poder demostrar a l’AFA, respecte de cadascuna de les seves posicions de titulització individuals, que les coneixen íntegrament i en tots els seus detalls, i que han aplicat les polítiques i els procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió, i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades per examinar i consignar:
a) La informació divulgada d’acord amb l’apartat 1 de l’article 270, per les entitats originadores, patrocinadores o creditores originals, per especificar l’interès econòmic net que mantenen, de manera constant, en la titulització;
b) Les característiques de risc de cada posició de titulització;
c) Les característiques de risc de les exposicions subjacents a la posició de titulització;
d) La reputació i l’historial de pèrdues en titulitzacions anteriors de les entitats originadores o patrocinadores respecte de les categories pertinents d’exposició subjacents a la posició de titulització;
e) Les declaracions i comunicacions de les entitats originadores o patrocinadores, o dels seus agents o assessors, en relació amb la seva tasca de diligència deguda respecte de les exposicions titulitzades i, si escau, sobre la qualitat de les garanties reals que donen suport a les exposicions titulitzades;
f) Si és el cas, les metodologies i conceptes en què es basa la valoració de les garanties reals que recolzen les exposicions titulitzades i les polítiques adoptades per l’entitat originadora o patrocinadora amb vista a garantir la independència del taxador;
g) Totes les característiques estructurals de la titulització que puguin tenir una incidència significativa en l’evolució de la posició de titulització de l’entitat, com l’ordre contractual de prelació de pagaments i els detonants connexos, les millores creditícies i de liquiditat, els detonants del valor de mercat i les definicions d’impagament específiques per a cada operació. Les entitats han de dur a terme periòdicament les seves pròpies proves de resistència, que han de ser adequades a les seves posicions de titulització. Amb aquesta finalitat, les entitats poden servir-se dels models financers desenvolupats per una ECAI, sempre que es pugui demostrar, quan així se’ls requereixi, que prèviament a la inversió van vetllar degudament per validar les hipòtesis pertinents i l’estructuració dels models, així com per entendre la metodologia, les hipòtesis i els resultats.
2. Excepte quan actuïn com a originadores, patrocinadores o creditores originals, les entitats han d’establir procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades, per tal de fer un seguiment continu i oportú de la informació relativa a l’evolució de les exposicions subjacents a les seves posicions de titulització. Aquesta informació ha d’incloure, si escau, el tipus d’exposicions, el percentatge de préstecs que es trobin en situació de mora des de fa més de 30, 60 i 90 dies, les taxes d’impagament, les taxes d’amortització anticipada, els préstecs objecte d’execució hipotecària, el tipus i l’ocupació de les garanties reals, la distribució de freqüències de les qualificacions creditícies o altres mesures de la qualitat creditícia de les diferents exposicions subjacents, la diversificació sectorial i geogràfica, i la distribució de freqüències de les ràtios préstec/valor, amb amplituds de banda que facilitin una anàlisi de sensibilitat adequada. Quan les exposicions subjacents siguin al seu torn posicions de titulització, les entitats han de tenir la informació indicada en aquest apartat no només sobre els trams de titulització subjacents, com el nom de l’emissor i la qualitat creditícia, sinó també sobre les característiques i el rendiment dels conjunts subjacents a aquests trams de titulització. Les entitats hauran d’aplicar també els mateixos paràmetres d’anàlisi a les participacions o subscripcions en emissions de titulització adquirides a tercers, tant si tenen intenció de mantenir aquestes participacions o subscripcions en la seva cartera de negociació com si tenen intenció de fer-ho en la seva cartera d’inversió.

Article 272 — Ponderació de risc addicional

Sentències

En el supòsit que l’entitat no satisfaci els requisits dels articles 270, 271 o 274 en relació amb algun aspecte substancial en raó d’una negligència o omissió de l’entitat, l’AFA pot imposar una ponderació de risc addicional proporcional, no inferior al 250% de la ponderació de risc (amb un límit màxim del 1.250%), que s’ha d’aplicar a les posicions de titulització pertinents, d’acord amb el que preveu l’apartat 6 de l’article 152, o en l’apartat 2 de l’article 219, respectivament. La ponderació de risc addicional ha d’augmentar progressivament amb cada infracció subsegüent de les disposicions en matèria de diligència deguda. L’AFA ha de tenir en compte les excepcions aplicables a determinades titulitzacions que preveu l’apartat 3 de l’article 270, reduint la ponderació de risc que, d’una altra manera, imposaria en virtut d’aquest article respecte a una titulització a la qual és aplicable l’apartat 3 de l’article 270.

Capítol tercer. Requisits aplicables a les entitats organitzadores i patrocinadores

Article 273 — Criteris aplicables a la concessió de crèdits

Sentències

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 80 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar a les exposicions que titulitzaran els mateixos criteris sòlids i ben definits de concessió de crèdits, de conformitat amb els requisits de l’article 18 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que apliquin a les exposicions que mantindran en la seva pròpia cartera aliena a la cartera de negociació. Amb aquesta finalitat, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar uns mateixos procediments d’aprovació i, si escau, modificació, renovació i refinançament de crèdits. En el supòsit que no es compleixin els requisits del paràgraf primer d’aquest article, l’entitat originadora no ha d’aplicar el que disposa a l’apartat 1 de l’article 152, i aquesta entitat originadora no pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul dels seus requisits de fons propis d’acord amb aquest Reglament.

Article 274 — Informació als inversors

Sentències

Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 80 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que actuen com a entitats originadores, patrocinadores o creditores originals han de comunicar als inversors el nivell del seu compromís de mantenir, d’acord amb l’article 270, un interès econòmic net en la titulització. Les entitats originadores i patrocinadores s’han d’assegurar que els possibles inversors puguin accedir fàcilment a totes les dades pertinents sobre la qualitat creditícia i l’evolució de les diferents exposicions subjacents, els fluxos de caixa i les garanties reals que donen suport a una exposició de titulització, així com a tota aquella informació que sigui necessària per realitzar proves de resistència minucioses i documentades respecte dels fluxos de caixa i el valor de les garanties reals que donen suport a les exposicions subjacents. A aquest efecte, les dades pertinents s’han de determinar en la data de la titulització i, si escau a causa de la naturalesa de la titulització, després d’aquesta data.

Article 275 — Condició uniforme d’aplicació

Sentències

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els aspectes següents:

a) Els previstos en els articles 270 i 271 aplicables a les entitats que es vegin exposades al risc d’una titulització;
b) El requisit de retenció, incloses les matisacions per retenir un interès econòmic net significatiu, segons es preveuen en l’article 270, i el nivell de retenció;
c) Els requisits de diligència deguda, que preveu l’article 271, per a les entitats que s’exposin a una posició en una titulització, i.
d) Els requisits que preveuen els articles 273 i 274 aplicables a entitats originadores i patrocinadores.

Títol VI. Liquiditat

Capítol primer. Definicions i requisits de cobertura de liquiditat

Article 276 — Definicions

Sentències

A efectes d’aquest títol, s’han d’aplicar les definicions següents:

1. Client financer : és un client, inclosos els clients financers que pertanyen a grups d’empreses no financeres, que duu a terme una o diverses de les activitats enumerades a l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra com a activitat principal o que és un dels següents:
a) Una entitat bancària;
b) Una entitat financera d’inversió;
c) Un vehicle especialitzat en titulitzacions (SSPE);
d) Un organisme d’inversió col·lectiva (OIC);
e) Un sistema d’inversió no obert;
f) Una entitat asseguradora;
g) Una entitat reasseguradora;
h) Una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera;
i) Una entitat financera;
j) Un sistema de plans de pensions segons es defineix al punt 9 del primer paràgraf de l’article 91 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
2. Dipòsit minorista : és un passiu davant d’una persona física o una pime, si la pime compleix els criteris per pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes d’acord amb l’article 89 de la secció segona del capítol tercer del títol III, o un passiu davant d’una empresa, quan el volum de vendes anual del grup consolidat de què formi part l’empresa sigui inferior a 50 milions d’euros, i si els dipòsits agregats respecte a aquesta pime o aquesta empresa a nivell de grup no superen 1 milió d’euros.
3. Societat d’inversió personal : és una empresa o un fideïcomís el propietari o propietari efectiu del qual és una persona física o un grup de persones físiques estretament vinculades entre si sense que dugui a terme cap altra activitat mercantil, industrial o professional, i que es constitueix amb l’únic propòsit de gestionar el patrimoni del propietari o propietaris, que inclou activitats auxiliars, com segregar els actius dels propietaris dels actius empresarials, facilitar la transmissió d’actius dins d’una família o evitar una divisió dels actius després de la defunció d’un membre de la família, sempre que aquestes activitats auxiliars estiguin relacionades amb la finalitat principal de gestionar el patrimoni dels propietaris.
4. Intermediari de dipòsits : és una persona física o una empresa que col·loca els dipòsits de tercers, inclosos els dipòsits minoristes i els dipòsits corporatius, amb exclusió dels dipòsits de clients financers, en entitats bancàries a canvi d’una comissió.
5. Actius lliures de càrregues : són actius que no estan sotmesos a restriccions legals, contractuals, reglamentàries o d’una altra índole que impedeixin a l’entitat liquidar, vendre, transferir, cedir o, en general, alienar aquests actius mitjançant la venda directa o el pacte de recompra.
6. Sobregarantia no obligatòria : és qualsevol import d’actius que l’entitat no està obligada a vincular a una emissió de bons garantits en virtut de disposicions legals o reglamentàries o compromisos contractuals, o per raons de disciplina de mercat, inclús, en particular, quan els actius es faciliten per sobre del requisit mínim legal, reglamentari o regulatiu de sobregarantia aplicable als bons garantits d’acord amb la legislació andorrana i nacional d’un estat membre de la UE o d’un tercer país.
7. Requisit de cobertura d’actius : és la ràtio entre actius i passius, determinada d’acord amb la legislació andorrana i nacional d’un estat membre de la UE o d’un tercer país amb fins de millora creditícia en relació amb els bons garantits.
8. Préstecs de marge : són préstecs coberts mitjançant garanties reals concedits a clients amb la finalitat d’adoptar posicions de negociació palanquejades.
9. Contractes de derivats : són els contractes de derivats enumerats en l’annex II i els derivats de crèdit.
10. Tensió : és un deteriorament sobtat o greu de la posició de liquiditat o solvència d’una entitat a causa de canvis en les condicions de mercat o factors idiosincràtics que poden donar lloc al fet que l’entitat corri un risc significatiu en cas que no pugui atendre els seus compromisos al seu venciment en els 30 dies següents.
11. Actius de nivell 1 : són els actius de liquiditat i qualitat creditícia summament elevades a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 281.
12. Actius de nivell 2 : són els actius de liquiditat i qualitat creditícia elevades a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 281; els actius de nivell 2 se subdivideixen al seu torn en actius de nivell 2A i de nivell 2B, com s’estableix en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280.
13. Coixí de liquiditat : és el volum d’actius de nivell 1 i de nivell 2 que posseeix una entitat, de conformitat amb el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280.
14. Sortides netes de liquiditat : és l’import que resulta de deduir les entrades de liquiditat d’una entitat de les seves sortides de liquiditat.
15. Divisa de referència : és la divisa de referència del país en què l’entitat tingui el seu domicili social. En el cas del Principat d’Andorra, és l’euro.
16. Factorització : és un acord contractual entre una empresa (ceden.
t) i una entitat financera (facto.
r) pel qual el cedent cedeix o ven els seus imports pendents de cobrament al factor a canvi que aquest presti al cedent un o més dels serveis que figuren a continuació respecte als imports pendents de cobrament cedits:
a) Un avançament d’un percentatge dels imports pendents de cobrament cedits, generalment a curt termini, no compromesos i sense renovació automàtica;
b) Gestió dels imports pendents de cobrament, recaptació i cobertura del risc de crèdit, per la qual, normalment, el factor administra el llibre major de vendes del cedent i recapta els imports pendents de cobrament en el seu nom. A efectes del capítol quart d’aquest títol VI, la factorització es considera finançament comercial.
17. Línia de crèdit o de liquiditat compromesa : és una línia de crèdit o de liquiditat irrevocable o condicionalment revocable.

Article 277 — Requisits de cobertura de liquiditat

Sentències
1. Tal com s’estableix a l’article 81 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir actius líquids, la suma dels quals ha de cobrir les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, amb la finalitat de garantir que les entitats mantenen un coixí de liquiditat suficient per fer front a qualsevol desequilibri entre les entrades i les sortides de liquiditat en situacions greus de tensió, durant un període de trenta dies. En períodes de tensió, les entitats poden utilitzar els seus actius líquids per cobrir les seves sortides netes de liquiditat.
2. Les entitats han d’evitar el doble còmput de les sortides de liquiditat, de les entrades de liquiditat i dels actius líquids. Llevat que s’especifiqui el contrari en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280, quan una partida pugui ser inclosa en més d’una categoria de sortides de liquiditat, es comptabilitza en aquella que produeixi la sortida de liquiditat contractual més elevada per a aquesta partida.
3. Les entitats poden utilitzar els actius líquids a què es refereix l’apartat 1 per complir les seves obligacions en circumstàncies de tensió, tal com s’especifica en l’article 279.
4. El que disposa el capítol segon respecte als requisits de cobertura de liquiditat s’ha d’aplicar exclusivament a efectes d’especificar les obligacions d’informació que figuren en l’article 280.
5. El reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280 és aplicable a les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió.

Article 278 — Requisit de finançament estable

Sentències
1. Tal com s’estableix a l’article 82 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’assegurar que els actius i els elements fora de balanç a llarg termini es cobreixin mitjançant una varietat d’instruments de finançament estable, tant en condicions normals com en situacions de tensió.
2. El que disposa el capítol tercer s’ha d’aplicar exclusivament a l’efecte d’especificar les obligacions d’informació que figuren en l’article 280 fins que s’hagin especificat mitjançant un reglament tècnic les obligacions d’informació establertes en l’esmentat article per a la ràtio de finançament estable neta prevista en el capítol quart.
3. El que disposa el capítol quart s’ha d’aplicar a l’efecte d’especificar el requisit de finançament estable previst a l’apartat 1 d’aquest article i les obligacions d’informació per a les entitats establertes a l’article 280.

Article 279 — Compliment dels requisits de liquiditat

Sentències

Tal com s’estableix a l’article 83 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, tota entitat que no compleixi, o no prevegi complir, els requisits establerts a l’article 277 o a l’apartat 1 de l’article 278, fins i tot durant els períodes de tensió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA i li ha de presentar, sense demores injustificades, un pla per restablir ràpidament el compliment dels requisits establerts a l’article 277 o a l’apartat 1 de l’article 278, segons correspongui. Fins que no s’hagi restablert el compliment, l’entitat ha d’informar sobre els elements a què es refereixen, si escau, el capítol tercer o el capítol quart, en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 de l’article 280 o en els reglaments tècnics de regulació a què es refereixen els apartats 3 bis o 4 de l’esmentat article, diàriament al final de cada dia hàbil, llevat que l’AFA autoritzi una freqüència d’informació més baixa i un termini d’informació més llarg. L’AFA només pot concedir aquesta autorització basant-se en la situació individual d’una entitat, tenint en compte l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat. L’AFA ha de controlar l’execució d’aquest pla de restabliment i, si escau, ha d’exigir un restabliment del compliment més ràpid.

Capítol segon. Informació de liquiditat

Article 280 — Obligació d’informació i format de la informació

Sentències
1. Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 81 i l’apartat 3 de l’article 82 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de notificar els elements esmentats en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 o en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 3 bis , en el capítol quart i en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, a l’AFA en la divisa de referència, independentment de la denominació real d’aquests elements. Fins que no s’hagin especificat mitjançant un reglament tècnic l’obligació d’informació i el seu format per a la ràtio de finançament estable neta establerta en el capítol quart, les entitats han de notificar a l’AFA els elements esmentats en el capítol tercer en la divisa de referència, independentment de la denominació real d’aquests elements. La informació s’ha de transmetre com a mínim mensualment pel que fa als elements previstos en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, i com a mínim trimestralment en el cas dels elements previstos en el capítol tercer i el capítol quart.
2. Les entitats han de notificar per separat a l’AFA els elements previstos en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 o el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 3 bis , en el capítol tercer fins que l’obligació d’informació i el seu format per a la ràtio de finançament estable neta establerta en el capítol quart hagin estat especificats mitjançant reglament tècnic, en el capítol quart i en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, si escau, d’acord amb el següent:
a) Quan els elements estiguin denominats en una divisa diferent de la divisa de referència i l’entitat tingui passius agregats denominats en aquesta divisa per un import igual o superior al 5% dels passius totals de l’entitat o del subgrup únic de liquiditat, exclosos els fons propis i les partides fora de balanç, la informació s’ha de transmetre en la divisa de denominació;
b) Quan els elements estiguin denominats en la divisa d’un tercer país en què l’entitat tingui una sucursal significativa per a aquest tercer país i aquest tercer país utilitzi una divisa diferent de la divisa de referència, la informació s’ha de transmetre en la divisa del tercer país on estigui situada la sucursal significativa;
c) Quan els elements estiguin denominats en la divisa de referència i els passius agregats denominats en divises diferents de la divisa de referència siguin d’un import igual o superior al 5% dels passius totals de l’entitat o del subgrup únic de liquiditat, exclosos els fons propis i les partides fora de balanç, la informació s’ha de transmetre en la divisa de referència.
3. L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic que determini el següent:
a) Els formats i les solucions informàtiques uniformes, amb les instruccions corresponents sobre les freqüències, les dates i els terminis de transmissió de la informació. Aquests formats i freqüències seran proporcionats a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les diferents activitats de les entitats i han de comprendre la transmissió de la informació requerida d’acord amb el que disposen els apartats 1 i 2;
b) Mesures addicionals requerides del control de la liquiditat, perquè l’AFA pugui obtenir una visió global del perfil de risc de liquiditat d’una entitat, proporcional a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats. 3 bis . El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar quins paràmetres addicionals de control de la liquiditat d’acord amb l’apartat 3 s’han d’aplicar a les entitats petites i no complexes.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar el requisit general establert a l’apartat 1 de l’article 277. El reglament tècnic adoptat de conformitat amb aquest apartat s’ha de basar en els elements que han de comunicar de conformitat amb aquest capítol i en l’annex III, i ha de detallar en quines circumstàncies l’AFA ha d’imposar nivells específics d’entrades i sortides a les entitats per tal de prendre en consideració els riscos específics a què estiguin exposades, i respectarà els llindars establerts en la disposició transitòria segona de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 281 — Informació sobre els actius líquids

Sentències
1. Les entitats han de notificar els actius líquids següents, llevat que estiguin exclosos en virtut de l’apartat 2, i únicament en cas que compleixin les condicions establertes en l’apartat 3:
a) Efectiu i exposicions enfront de bancs centrals, en la mesura que en tot moment puguin retirar aquestes exposicions en moments de tensió. Pel que fa als dipòsits que es mantinguin en els bancs centrals, les entitats han de considerar l’entesa entre l’autoritat competent i el banc central del país tercer sobre si les reserves mínimes poden retirar-se en moments difícils;
b) Altres actius transferibles de liquiditat i qualitat creditícia summament elevades;
c) Actius transferibles que constitueixin crèdits davant les entitats següents o estiguin garantits per aquestes entitats:
i) El Govern d’Andorra i el comuns del Principat d’Andorra;i.
i) L’administració central d’un país de la UE, o d’una regió d’aquests països amb autonomia fiscal per imposar i recaptar impostos o d’un país tercer en la moneda nacional de l’administració central o regional, en cas que l’entitat contregui un risc de liquiditat en aquest país tercer que cobreixi amb la tinença d’aquests actius líquids;ii.
i) Els bancs centrals i ens del sector públic que no depenguin de l’administració central en la moneda nacional del banc central i dels ens del sector públic;i.
v) El Banc de Pagaments Internacionals, el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea o bancs multilaterals de desenvolupament;
v) El Fons Europeu d’Estabilitat Financera i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat;
d) Actius transferibles de liquiditat i qualitat creditícia elevades;
e) Facilitats de crèdit contingent concedides per bancs centrals en el marc de la política monetària, en la mesura que aquestes facilitats no resultin garantides per actius líquids i excloent la provisió urgent de liquiditat;
f) Si l’entitat bancària pertany a una xarxa en virtut de disposicions legals o estatutàries, els dipòsits mínims legals o estatutaris en entitats centrals de crèdit i altres fons líquids estatutaris o contractuals disponibles de l’entitat o les entitats centrals de crèdit que siguin membres de la xarxa a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, en la mesura que aquests fons no estiguin garantits per actius líquids. A l’espera que amb l’aprovació del reglament tècnic de regulació especificat en l’apartat 4 de l’article 280 es defineixi els termes de liquiditat i qualitat creditícia elevades i summament elevades, les mateixes entitats han de definir en una divisa determinada els actius transferibles que siguin de liquiditat i qualitat creditícia elevades o summament elevades. Mentrestant, l’AFA pot oferir orientacions generals, que han de seguir les entitats, per definir els actius de liquiditat i qualitat creditícia elevades i summament elevades. A falta d’aquestes orientacions, les entitats han d’aplicar criteris transparents i objectius a això, inclosos alguns o la totalitat.
2. No es consideren actius líquids:
a) Els actius emesos per una entitat bancària, llevat que compleixin una de les condicions següents:
i) Que siguin obligacions que puguin acollir-se al tractament que estableixen els apartats 4 o 5 de l’article 95, o instruments garantits per actius, si es demostra que responen a la màxima qualitat creditícia;i.
i) Que siguin bons garantits dels que es mencionen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, diferents de les esmentades a l’incís i d’aquesta lletra;ii.
i) Que l’entitat bancària hagi estat establerta per una administració regional o central d’un país de la UE i que aquesta administració tingui l’obligació de protegir la base econòmica de l’entitat i mantenir la seva viabilitat al llarg de tota la seva existència; o que l’actiu estigui garantit expressament per aquesta administració, o almenys un 90% dels préstecs concedits per l’entitat estiguin directament o indirecta garantits per aquesta administració i l’actiu es destini predominantment a finançar préstecs promocionals concedits sobre una base no competitiva i no lucrativa, per tal de fomentar els objectius públics d’aquesta administració;
b) Els nous actius proporcionats a l’entitat com a garantia, mitjançant pacte de recompra inversa i operacions de finançament de valors, que l’entitat tingui únicament com a mesura de reducció del risc de crèdit i que no estiguin legalment i contractualment disponibles perquè l’entitat en faci ús;
c) Els actius emesos per una de les empreses següents:
i) Una empresa d’inversió,i.
i) Una entitat asseguradora,ii.
i) Una societat financera de cartera,i.
v) Una societat financera mixta de cartera,v) Qualsevol altra entitat l’activitat principal de la qual sigui una o diverses de les activitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
3. Segons el que disposa l’apartat 1, les entitats han de notificar com a líquids els actius que compleixin les condicions següents:
a) Que els actius estiguin lliures de càrregues o disponibles dins de conjunts de garanties reals que s’utilitzin per obtenir fons addicionals a compte de línies de crèdit compromeses o, quan les garanties siguin gestionades per un banc central, no compromeses però encara no proveïdes, disponibles per a l’entitat;
b) Que els actius no siguin emesos per la mateixa entitat o la seva entitat matriu o les seves filials o per una altra filial de la seva entitat matriu o societat financera de cartera matriu;
c) Que el preu dels actius sigui acceptat en general pels participants en el mercat i pugui observar-se fàcilment en el mercat, o que el seu preu pugui determinar-se mitjançant una fórmula fàcil de calcular sobre la base de les dades públicament disponibles i no depengui de fortes hipòtesis, com succeeix normalment amb els productes exòtics o estructurats;
d) Que els actius cotitzin en un mercat organitzat o siguin negociables en mercats de venda directa o mitjançant un simple pacte de recompra en mercats de recompra; aquests criteris s’han d’avaluar per separat per a cada mercat. Les condicions a què es refereixen les lletres c i d del primer paràgraf no s’han d’aplicar als actius a què fa referència l’apartat 1, la lletra a , l’incís i de la lletra c , i les lletres e i f .
4. No obstant el que disposen els apartats 1, 2 i 3, fins que no es determini un requisit obligatori de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280 i al que disposa l’apartat 1, paràgraf segon, d’aquest article, les entitats han de notificar:
a) Altres actius no admissibles pels bancs centrals però negociables, com la renda variable i l’or;
b) Altres actius admissibles pels bancs centrals i negociables, com els instruments garantits per actius de la màxima qualitat creditícia;
c) Altres actius admissibles pels bancs centrals però no negociables, com drets de crèdit.
5. Les accions o participacions en OIC poden ser tractades com a actius líquids fins a un import absolut de 500 milions d’euros en la cartera d’actius líquids de cada entitat, a condició que es compleixin els requisits de l’apartat 3 de l’article 98 i que l’OIC inverteixi únicament en actius líquids dels esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, a part dels derivats per reduir el risc de tipus d’interès, de crèdit o de divises. La utilització (o possible utilització) per una OIC d’instruments derivats per tal de cobrir riscos d’inversions en actius admissibles no ha d’impedir que aquesta OIC sigui admissible per al tractament a què es refereix el paràgraf primer d’aquest apartat. En cas que el valor de les accions o participacions de l’OIC no sigui valorat regularment a preus de mercat per les terceres parts esmentades a les lletres a i b de l’apartat 4 de l’article 283, i l’AFA no estigui convençuda que una entitat disposa dels mètodes i procediments fiables per a aquesta valoració segons el que estableix l’apartat 4 de l’article 283, les accions o participacions d’aquesta OIC no han de ser tractades com a actius líquids.
6. Quan un actiu líquid deixa de complir el requisit relatiu als actius líquids establert en aquest article, l’entitat pot, no obstant això, seguir considerant-lo actiu líquid durant un període addicional de 30 dies naturals. Quan un actiu líquid en una OIC deixa de poder acollir-se al tractament que estableix l’apartat 5, les accions o participacions de l’OIC poden considerar-se, no obstant això, un actiu líquid per un període addicional de 30 dies sempre que aquests actius no sobrepassin el 10% dels actius totals de l’OIC.

Article 282 — Requisits operatius aplicables a les tinences d’actius líquids

Sentències

Les entitats només poden notificar com a actius líquids les tinences d’actius líquids que compleixen les condicions següents:

a) Que estan degudament diversificades. No es requereix diversificació per als actius corresponents a les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281;
b) Que estan disponibles, en termes jurídics i pràctics, en qualsevol moment durant els 30 dies següents a la seva liquidació mitjançant venda directa o mitjançant un simple pacte de recompra en mercats aprovats de recompra, a fi de complir les obligacions que arribin a venciment. Els actius líquids a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 281, mantinguts en països tercers en els quals hi hagi restriccions a les transferències o que estan denominats en divises no convertibles, es consideren disponibles únicament en la mesura que es corresponguin amb les sortides al país tercer o la moneda en qüestió; llevat que l’entitat pugui demostrar a l’AFA que ha cobert de manera adequada el consegüent risc de tipus de canvi;
c) Que els actius líquids són controlats per una funció de gestió de la liquiditat;
d) Que una part dels actius líquids, excepte aquells previstos en les lletres a, c, e i f de l’apartat 1 de l’article 281, es liquidada periòdicament i, com a mínim, anualment, mitjançant venda directa o mitjançant pactes individuals de recompra en mercats de recompra aprovats a fi de:
i) Comprovar l’accés al mercat d’aquests actius,i.
i) Comprovar l’eficàcia dels seus processos de liquidació d’actius,ii.
i) Comprovar la capacitat d’utilització dels actius,i.
v) Minimitzar el risc de senyalització negativa durant un període de tensió;
e) Que els riscs de preu associats als actius poden ser coberts però que els actius líquids estan subjectes a mecanismes interns adequats que garanteixen una ràpida disponibilitat per a la tresoreria, en cas de necessitat, i especialment que no es destinen a altres operacions corrents, entre elles:
i) Cobertura o altres estratègies de negociació,i.
i) Aportar millores creditícies en transaccions estructurades,ii.
i) Cobrir despeses operatives;
f) Que la denominació dels actius líquids és coherent amb la distribució per divises de les sortides de liquiditat després de la deducció de les entrades. La condició a què es refereix la lletra b del paràgraf primer no s’ha d’aplicar als actius a què fa referència l’incís i de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 281.

Article 283 — Valoració dels actius líquids

Sentències
1. El valor d’un actiu líquid que s’ha de notificar ha de ser el seu valor de mercat, al qual s’han d’aplicar els descomptes adequats per tal de reflectir com a mínim la duració, el risc de crèdit i de liquiditat i els descomptes habituals de les operacions de recompra en períodes de tensió general dels mercats. Els descomptes han de ser com a mínim del 15% en el cas dels actius que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 281. En cas que l’entitat cobreixi el risc de preu associat a un actiu, ha de tenir en compte el flux de caixa resultant de la potencial liquidació de la cobertura.
2. Les accions o participacions en OIC a què es refereix l’apartat 6 de l’article 281, han de ser objecte de descomptes, tenint en compte, mitjançant l’enfocament de transparència, els actius subjacents com s’indica a continuació:
a) 0% en el cas dels actius que preveu la lletra a de l’apartat 1 de l’article 281;
b) 5% en el cas dels actius que preveu les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 281;
c) 20% en el cas dels actius que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 281.
3. L’enfocament de transparència a què es refereix l’apartat 2 s’ha d’aplicar com segueix:
a) Quan l’entitat coneix les exposicions subjacents d’un OIC, pot prendre-les en consideració per assignar a les lletres a a d de l’apartat 1 de l’article 281;
b) Quan l’entitat no coneix les exposicions subjacents d’un OIC, s’ha d’assumir que l’OIC inverteix en ordre descendent, fins al màxim permès d’acord amb el seu mandat, en les classes d’actius que preveuen les lletres a a d de l’apartat 1 de l’article 281, fins a arribar al límit total màxim d’inversió.
4. Les entitats han d’establir mètodes i procediments fiables per calcular i comunicar el valor de mercat i les correccions de valor de les accions o participacions en OIC. Només quan poden demostrar a criteri de l’AFA que la importància de l’exposició no justifica l’establiment de mètodes propis, les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i notificar els descomptes aplicables a les accions o participacions en OIC, de conformitat amb els mètodes exposats en les lletres a i b de l’apartat 3:
a) L’entitat dipositària de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquesta entitat dipositària;
b) En el cas d’altres OIC, la societat de gestió de l’OIC, sempre que aquesta compleixi els criteris establerts a lletra a de l’apartat 3 de l’article 98. La correcció dels càlculs realitzats per l’entitat dipositària o la societat de gestió de l’OIC ha de ser confirmada per un auditor extern.

Article 284 — Divises amb limitacions de disponibilitat d’actius líquids

Sentències
1. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment en relació amb la disponibilitat per a les entitats dels actius líquids a què es refereix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 281, en les divises que siguin pertinents per a les entitats establertes en països tercers.
2. Quan les necessitats justificades d’actius líquids tenint en compte els requisits de l’article 277 superen la disponibilitat d’aquests actius en una divisa determinada, s’ha d’aplicar una o diverses de les excepcions següents:
a) No obstant el que disposa la lletrafde l’article 282, la denominació dels actius líquids pot no ajustar-se a la distribució per divises de les sortides de liquiditat després de la deducció de les entrades;
b) Per a les divises de països tercers, els actius líquids requerits poden ser substituïts per línies de crèdit del banc central d’aquest país tercer, compromeses irrevocablement per contracte per als 30 dies següents i de preu raonable, amb independència de l’import utilitzat, sempre que les autoritats competents d’aquest país tercer actuïn de la mateixa manera i aquest país tercer estableixi requisits d’informació comparables;
c) Quan hi hagi un dèficit d’actius de nivell 1, l’entitat pot mantenir actius de nivell 2A subjectes a reduccions de valoració més elevades i pot modificar-se qualsevol límit màxim aplicable a aquests actius de conformitat amb el reglament tècnic al qual es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280.
3. Les excepcions aplicades de conformitat amb l’apartat 2 han de ser inversament proporcionals a la disponibilitat dels actius pertinents. Les necessitats justificades de les entitats s’han d’avaluar tenint en compte la seva capacitat de reduir, mitjançant una gestió sòlida de la liquiditat, la necessitat d’aquests actius líquids i la tinença dels mateixos actius líquids per altres participants en el mercat.
4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises que satisfan les condicions establertes en aquest article.
5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les excepcions previstes en l’apartat 2, incloses les condicions d’aplicació.

Article 285 — Sortides de liquiditat

Sentències
1. Mentre no es determini un requisit obligatori de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280, les sortides de liquiditat que s’han de notificar han d’incloure:
a) L’import pendent actual dels dipòsits minoristes tal com s’estableix a l’article 286;
b) Els imports pendents actuals d’altres passius que arriben a venciment el pagament dels quals pugui ser exigit per les entitats emissores o pel proveïdor del finançament o que comportin una expectativa implícita del proveïdor del finançament que l’entitat ha de reemborsar el passiu en el curs dels 30 dies següents, tal com estableix l’article 287;
c) Les sortides addicionals esmentades a l’article 288;
d) L’import màxim que pot utilitzar-se durant els 30 dies següents de les línies compromeses de liquiditat i crèdit no utilitzades, tal com s’estableix a l’article 289;
e) Les sortides addicionals identificades en l’avaluació prevista en l’apartat 2.
2. Les entitats han d’avaluar periòdicament la probabilitat i el volum potencial de les sortides de liquiditat, durant els 30 dies següents, relatives als productes o serveis, que no estiguin previstes en els articles 287, 288 i 289 i que aquestes entitats ofereixen o patrocinen o que compradors potencials poden considerar associades a aquestes entitats, incloses no exclusivament les sortides de liquiditat que es deriven de qualsevol disposició contractual, com altres obligacions fora de balanç i obligacions contingents en matèria de finançament, incloses no exclusivament les línies compromeses de finançament, els préstecs i bestretes no utilitzats a contraparts majoristes, les hipoteques acordades però pendents de detracció, les targetes de crèdit, els descoberts, les sortides previstes en relació amb la renovació o ampliació de nous préstecs minoristes i no minoristes, efectes a pagar derivats planificats i productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial, d’acord amb l’article 294 i l’annex I. Aquestes sortides s’han d’avaluar sobre la base d’un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat. Per a aquesta avaluació, les entitats han de tenir especialment en compte els perjudicis importants per a la seva reputació que pot comportar el fet de no donar suport en termes de liquiditat a aquests productes o serveis. Les entitats han de notificar a l’AFA, com a mínim un cop l’any, aquells productes i serveis en relació amb els quals la probabilitat i el volum potencial de les sortides de liquiditat a què es refereix el paràgraf primer siguin importants i l’AFA ha de determinar les sortides que s’assignaran. Les entitats han d’aplicar un índex de sortida de fins a un 5% per als productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial, d’acord amb l’article 294 i l’annex I.

Article 286 — Sortides sobre dipòsits minoristes

Sentències
1. Les entitats han de notificar per separat l’import dels dipòsits minoristes emparats per un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, o per un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un país tercer, i ho han de multiplicar pel 5% com a mínim, si el dipòsit compleix una de les condicions següents:
a) Que sigui part d’una relació establerta que fa molt improbable una retirada d’aquest dipòsit, o.
b) Que es realitzi en comptes corrents, per exemple, els comptes on s’ingressen automàticament els salaris.
2. Les entitats han de multiplicar pel 10% com a mínim altres dipòsits minoristes diferents dels esmentats a l’apartat 1.
3. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre els criteris per determinar les condicions d’aplicació del que disposen els apartats 1 i 2 en relació amb la identificació dels dipòsits minoristes objecte de diferents sortides i les definicions d’aquests productes a efectes d’aquest capítol. Aquestes orientacions han de tenir en compte la probabilitat que aquests dipòsits donin lloc a sortides de liquiditat durant els 30 dies següents. Aquestes sortides s’han d’avaluar sobre la base d’un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat.
4. No obstant el que disposen els apartats 1 i 2, les entitats han de multiplicar els dipòsits minoristes que han obtingut en països tercers per un percentatge més elevat que el previst en aquests apartats si el percentatge està previst en requisits comparables d’informació del tercer país.
5. Les entitats poden excloure del càlcul de les sortides algunes categories de dipòsits minoristes clarament delimitades, sempre que l’entitat apliqui estrictament en cada cas les condicions següents a tota la categoria d’aquests dipòsits, excepte en circumstàncies concretes degudament justificades de dificultats financeres del dipositant:
a) El dipositant no pot retirar el dipòsit en un termini de 30 dies, o.
b) Per a les retirades que tenen lloc abans que finalitzi el període de 30 dies, el dipositant ha de pagar una penalització que inclou la pèrdua d’interessos entre la data de la retirada i la data de venciment contractual, més una penalització econòmica que pot no ser superior als interessos meritats pel temps transcorregut entre la data del dipòsit i la data de la retirada.

Article 287 — Sortides sobre altres passius

Sentències
1. Les entitats han de multiplicar pel 0% els passius resultants de les seves despeses d’explotació.
2. Les entitats han de multiplicar els passius resultants d’operacions de préstec garantit i d’operacions vinculades al mercat de capitals tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 108, per:
a) El 0% fins al valor dels actius líquids, de conformitat amb l’article 283, si estan garantits per actius que poden qualificar-se d’actius líquids de conformitat amb l’article 281;
b) El 100% per sobre del valor dels actius líquids, de conformitat amb l’article 283, si estan garantits per actius que poden qualificar-se d’actius líquids de conformitat amb l’article 281;
c) El 100% si estan garantits per actius que no poden qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281, llevat de les transaccions previstes per les lletres d i e d’aquest apartat;
d) El 25% si estan garantits per actius que no poden qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281 i l’entitat que concedeixi el préstec és l’administració central, un ens del sector públic d’un país de la UE en què l’entitat bancària ha estat autoritzada o ha establert una sucursal o un banc multilateral de desenvolupament. Els ens del sector públic que reben aquest tractament queden circumscrits a aquells que tenen una ponderació de risc d’un 20% o inferior, segons el que disposa la secció segona del capítol tercer del títol III;
e) El 0% si l’entitat que concedeix el préstec és un banc central.
3. Les entitats han de multiplicar els passius resultants dels dipòsits que han de mantenir:
a) El dipositant, a fi d’obtenir de l’entitat serveis de compensació, custòdia o gestió d’efectiu o un altre servei equivalent;
b) En el context del repartiment de tasques comunes en el marc d’un sistema institucional de protecció que compleixi els requisits de l’apartat 7 de l’article 79, o com a dipòsit mínim legal o estatutari, una altra entitat que sigui membre del mateix sistema institucional de protecció;
c) El dipositant en el context d’una relació operativa assentada, diferent de l’esmentada en la lletra a;
d) El dipositant per obtenir serveis de compensació d’efectiu i d’entitat bancària central i si l’entitat bancària pertany a una xarxa en compliment de disposicions legals o estatutàries; Pel 5% en el cas de la lletra a en la mesura que estiguin coberts pel sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un tercer país, o per un 25% en els altres casos. Els dipòsits d’entitats bancàries col·locats en entitats centrals de crèdit que siguin considerats com a actius líquids de conformitat amb la lletra f de l’apartat 1 de l’article 281, han de ser multiplicats pel 100% del nivell de sortida.
4. La compensació, custòdia o gestió d’efectiu o altres serveis comparables a què fan referència les lletres a i d de l’apartat 3 només cobreixen aquests serveis en la mesura que es prestin en el context d’una relació establerta de la qual depèn substancialment el dipositant. Aquests serveis no han de consistir merament en serveis de corresponsalia bancària o de corretatge preferencial, i les entitats han de disposar de proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu. Fins que hi hagi una definició uniforme de la relació operativa assentada a què es refereix la lletra c de l’apartat 3, les entitats han de fixar per si mateixes els criteris per determinar que hi ha una relació operativa assentada respecte de la qual tenen proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu, i notificar aquests criteris a l’AFA. L’AFA pot oferir orientacions generals que les entitats han de seguir a l’hora de determinar els dipòsits mantinguts pel dipositant en el context d’una relació operativa assentada.
5. Les entitats han de multiplicar pel 40% dels passius resultants de dipòsits de clients que no són clients financers en la mesura que no estan inclosos en el apartats 3 i 4 i han de multiplicar pel 20% l’import d’aquests passius coberts per un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema equivalent en un país tercer.
6. Les entitats han de prendre en consideració les sortides i entrades previstes en un horitzó de 30 dies en els contractes enumerats en l’annex II, en termes nets, de totes les contraparts i s’han de multiplicar pel 100% en el cas de sortida neta. Per termes nets s’entén també nets de les garanties reals que es reben i que puguin qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281.
7. Les entitats han de notificar per separat els altres passius no previstos en els apartats 1 a 5.
8. L’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un percentatge inferior de sortides, cas per cas, als passius de l’apartat 7 quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que la contrapart sigui una de les entitats següents:
i) Una entitat matriu o filial de l’entitat o una altra filial de la mateixa entitat matriu,i.
i) Una entitat vinculada a l’entitat per una relació de control tal que el dipositant persona jurídica i l’entitat tenen una direcció única en virtut d’un contracte subscrit entre ambdós o clàusules estatutàries d’aquestes empreses o els òrgans d’administració, de direcció o de control d’ambdós empreses es componen majoritàriament de les mateixes persones en funció durant l’exercici i fins a l’establiment dels comptes consolidats,ii.
i) Una entitat integrada en el mateix sistema institucional de protecció de conformitat amb els requisits de l’apartat 7 de l’article 79,i.
v) L’entitat central o un membre d’una xarxa de conformitat amb la lletramde l’apartat 1 de l’article 265;
b) Que hi hagi motius per esperar un flux de sortides menor durant els 30 dies següents, fins i tot en un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i en el conjunt del mercat;
c) Que la contrapart apliqui una sortida corresponent simètrica o més prudent, no obstant el que disposa l’article 290;
d) Que l’entitat i la contrapart estiguin establertes en la mateixa jurisdicció.

Article 288 — Sortides addicionals

Sentències
1. Les garanties reals que no són actius dels esmentats a les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281, i que aporti l’entitat per als contractes que s’enumeren en l’annex II, així com els derivats de crèdit, estan subjectes a un percentatge de sortides addicionals del 20%.
2. Les entitats han de notificar a l’AFA tots els contractes subscrits les condicions contractuals dels quals donin lloc a sortides de liquiditat o a necessitats addicionals de garanties reals, en un termini de 30 dies després d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat. Si l’AFA considera que aquests contractes són significatius en relació amb les sortides de liquiditat potencials de l’entitat, ha d’exigir que aquesta última afegeixi sortides addicionals per a aquests contractes, corresponents a les necessitats addicionals de garanties reals resultants d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat, com una rebaixa de la seva avaluació creditícia externa de fins a tres graons. L’entitat ha de revisar periòdicament l’abast d’aquest deteriorament significatiu d’acord amb el que sigui pertinent en virtut dels contractes que ha subscrit i ha de notificar el resultat de la seva revisió a l’AFA.
3. L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents a les necessitats de garanties reals que resultaria de l’impacte d’un escenari de mercat advers en les seves operacions de derivats si aquest impacte és d’importància significativa. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic a fi de determinar les condicions d’aplicació en relació amb el concepte de significativitat i els mètodes de mesurament d’aquestes sortides addicionals.
4. L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents al valor de mercat dels valors o altres actius venuts a curt i que s’han de lliurar en un horitzó de 30 dies, llevat que l’entitat tingui els valors que s’han de lliurar o els hagi pres prestats en condicions que obliguin a fer-ne la devolució únicament després del termini de 30 dies i aquests valors no formin part dels actius líquids de l’entitat.
5. L’entitat ha d’afegir una sortida suplementària corresponent a:
a) L’excés de garanties reals que l’entitat manté i que pot ser exigit per la contrapart en tot moment d’acord amb contracte;
b) Les garanties reals que s’han de retornar a la contrapart;
c) Les garanties reals que corresponen a actius que poden qualificar-se d’actius líquids a efectes de l’article 281 que poden ser substituïdes per actius corresponents a actius que no són qualificats d’actius líquids a efectes de l’article 281 sense l’aprovació de l’entitat.
6. Els dipòsits rebuts com a garantia no s’han de considerar passiu a efectes de l’article 287 sinó que, quan escaigui, s’han de regir pel que disposa aquest article.

Article 289 — Sortides de línies de liquiditat i de crèdit

Sentències
1. Les entitats han de comunicar les sortides derivades de línies compromeses de crèdit i línies compromeses de liquiditat, que es determinen com a percentatge de l’import màxim que pot retirar-se en els 30 dies següents. Aquest import màxim que pot retirar-se es pot calcular excloent els requisits de liquiditat obligatoris d’acord amb l’apartat 2 de l’article 285, per a les partides fora de balanç de finançament comercial i excloent, de conformitat amb l’article 283, el valor de les garanties reals que han d’aportar-se, en cas que l’entitat pugui reutilitzar aquestes garanties i si les garanties reals constitueixen actius líquids de conformitat amb l’article 281. Les garanties reals aportades no han de consistir en actius emesos per la contrapart de la línia de crèdit o liquiditat o una de les seves empreses associades. Si l’entitat disposa de la informació necessària, l’import màxim que pot retirar-se de les línies de crèdit i liquiditat ha de ser l’import màxim que pot retirar-se tenint en compte les mateixes obligacions de la contrapart o tenint en compte el calendari preestablert de retirades contractuals que venci en els 30 dies següents.
2. L’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, de les línies compromeses no utilitzades de liquiditat i de les línies compromeses no utilitzades de crèdit s’ha de multiplicar pel 5% si compleixen els criteris per ser considerades exposicions minoristes d’acord amb el que estableix l’article 89.
3. L’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, de les línies compromeses no utilitzades de liquiditat i de les línies compromeses no utilitzades de crèdit s’ha de multiplicar pel 10% quan es compleixen totes les condicions següents:
a) Quan no pertanyen a la categoria d’exposicions minoristes d’acord amb el que estableix l’article 89;
b) Quan s’han ofert a clients que no siguin clients financers;
c) Quan no s’han ofert per tal de substituir el finançament del client en situacions en què sigui incapaç de cobrir les seves necessitats de finançament en els mercats financers.
4. L’import compromès d’una línia de liquiditat que s’ha ofert a una SSPE a fi de permetre que una SSPE adquireixi actius diferents de valors a clients que no són clients financers s’ha de multiplicar per un 10% sempre que aquest import compromès superi l’import dels actius que estiguin essent adquirits en aquest moment als clients i en els casos en què l’import màxim que pot retirar està limitat contractualment a l’import dels actius que estan essent adquirits.
5. L’entitat ha de notificar l’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, d’altres línies compromeses no utilitzades de crèdit i altres línies compromeses no utilitzades de liquiditat. Això s’aplica, en particular, a:
a) Les línies de liquiditat que l’entitat ha concedit a SSPE en casos diferents dels recollits en la lletra b de l’apartat 3;
b) Les disposicions d’acord amb les quals l’entitat ha de comprar o intercanviar actius d’una SSPE;
c) Línies atorgades a les entitats bancàries;
d) Línies atorgades a entitats financeres i a entitats financeres d’inversió.
6. No obstant el que disposa l’apartat 5, les entitats que han estat establertes i patrocinades almenys per una administració regional o central d’un estat membre de la UE poden aplicar també els tractaments que estableixen els apartats 2 i 3 a les línies de liquiditat i crèdit que s’ofereixen a les entitats amb l’única finalitat de finançar directament o indirectament préstecs promocionals pertanyents a les categories d’exposicions previstes en els apartats esmentats. No obstant el que disposa la lletra g de l’apartat 2 de l’article 290, si aquests préstecs promocionals s’estenen a través d’una altra entitat intermediària (préstecs subrogats), les entitats poden comptabilitzar un percentatge simètric d’entrades i sortides. Aquests préstecs promocionals s’han de posar exclusivament a disposició de les persones que no siguin clients financers sobre una base no competitiva i no lucrativa, per tal de fomentar els objectius públics de l’administració regional o central. Només és possible recórrer a aquestes línies de liquiditat i crèdit després de presentar la sol·licitud raonablement esperada d’un préstec promocional i per l’import màxim d’aquesta sol·licitud i en relació amb la notificació subsegüent sobre la utilització de fons desemborsats.

Article 290 — Entrades

Sentències
1. Les entitats han de comunicar les seves entrades de liquiditat. Les entrades màximes de liquiditat han de ser les entrades de liquiditat limitades al 75% de les sortides de liquiditat. Les entitats poden eximir d’aquest límit les entrades de liquiditat de dipòsits mantinguts en altres entitats i als quals siguin aplicables els tractaments que estableixen els apartats 6 o 7 de l’article 79. Les entitats poden eximir d’aquest límit les entrades de liquiditat de pagaments pendents de prestataris i obligacionistes relatius a préstecs hipotecaris finançats amb bons que puguin acollir-se al tractament que estableixen els apartats 4, 5 o 6 de l’article 95, o amb els bons garantits tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Les entitats poden eximir les entrades de préstecs promocionals que les entitats han transferit. Amb l’aprovació prèvia de l’AFA, l’entitat pot eximir plenament o parcial les entrades en què el proveïdor sigui una entitat matriu o filial de l’entitat o una altra filial de la mateixa entitat matriu o estigui vinculat a l’entitat mitjançant una relació de control de tal manera que es gestionen de manera unificada en virtut d’un contracte celebrat amb aquesta empresa o clàusules estatutàries de l’entitat i aquesta empresa o els òrgans d’administració, de direcció o de control de l’entitat i d’aquesta empresa o més empreses es componen majoritàriament de les mateixes persones en funció durant l’exercici i fins a l’establiment dels comptes consolidats.
2. Les entrades de liquiditat es mesuren durant els 30 dies següents. Han de comprendre només les entrades contractuals d’exposicions que no estan en situació de mora i respecte de les quals l’entitat no té motius per esperar un incompliment en un horitzó de 30 dies. S’han de notificar plenament les entrades de liquiditat, presentant per separat les entrades següents:
a) Dels pagaments pendents de clients que no són clients financers a efectes del pagament del principal s’ha de deduir un 50% del seu valor o l’import dels compromisos contractuals d’ampliació del finançament adquirits davant d’aquests clients, si aquesta última xifra fos més gran. Aquesta deducció no s’ha d’aplicar als pagaments pendents procedents d’operacions de préstec garantit i operacions vinculades al mercat de capitals, tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 108, que estiguin cobertes per actius líquids d’acord amb l’article 281, tal com s’esmenta en la lletra d d’aquest apartat.No obstant el que disposa el paràgraf primer d’aquesta lletra, les entitats que han rebut un compromís previst en l’apartat 6 de l’article 289, per desemborsar un préstec promocional a un beneficiari final, poden tenir en compte una entrada per l’import màxim de la sortida que apliquin al compromís corresponent per estendre aquests préstecs promocionals;
b) Els pagaments pendents procedents de les operacions comercials de finançament amb venciment residual de 30 dies com a màxim es tenen en compte en la seva totalitat com a entrades;
c) Els préstecs amb una data de venciment contractual indefinida s’han de tenir en compte amb un 20% d’entrada, sempre que el contracte permeti a l’entitat rescindir el contracte i sol·licitar el pagament en un termini de 30 dies;
d) Els pagaments pendents procedents d’operacions de préstec garantit i operacions vinculades al mercat de capitals, tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 108, si estan coberts per actius líquids, tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 281, no es tenen en compte fins al valor dels actius líquids net dels descomptes, i es tenen en compte en la seva totalitat en els altres casos;
e) Els pagaments pendents que l’entitat deutora tracta d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 287 s’han de multiplicar per una entrada simètrica corresponent;
f) Els imports pendents derivats de posicions en instruments que pertanyen a un índex principal de renda variable sempre que no hi hagi un doble còmput dels actius líquids;
g) Les línies de crèdit o de liquiditat no utilitzades i qualsevol altre compromís rebut no es tenen en compte.
3. Les sortides i entrades previstes en un horitzó de 30 dies en virtut dels contractes enumerats en l’annex II es reflecteixen en termes nets amb relació a totes les contraparts i s’han de multiplicar pel 100% de la sortida neta. Per termes nets s’entén també nets de les garanties reals que es reben i que poden qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281.
4. No obstant el que disposa la lletra g de l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un flux d’entrada superior, cas per cas, per a les línies de crèdit i de liquiditat, quan es compleixen totes les condicions següents:
a) Quan hi hagi motius per esperar entrades superiors, fins i tot en situació de tensió combinada del proveïdor, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat;
b) Quan la contrapart sigui una entitat matriu o filial de l’entitat o una altra filial de la mateixa entitat matriu o estigui vinculada per una relació de control com la que s’estableix a l’última frase de l’apartat 1 d’aquest article, o sigui membre del mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79;
c) Quan la contrapart apliqui una sortida corresponent simètrica o més prudent, no obstant el que disposen els articles 287, 288 i 289;
d) Quan l’entitat i la contrapart estiguin establertes en la mateixa jurisdicció.
5. Les entitats no han de comunicar entrades derivades dels actius líquids notificats de conformitat amb l’article 281 que no són pagaments deguts pels actius que no es reflecteixin en el valor de mercat de l’actiu.
6. Les entitats no han de comunicar entrades derivades de noves obligacions adquirides.
7. Les entitats només han de prendre en consideració les entrades de liquiditat que es reben en països tercers en què hi hagi restriccions de transferència o que estiguin denominades en divises no convertibles, en la mesura que es corresponguin amb sortides respectivament al país tercer o la divisa en qüestió.

Article 291 — Actualització de futurs requisits de liquiditat

Sentències

Després de l’aprovació del reglament tècnic de regulació que especifiqui el requisit de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per especificar les condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 286, l’article 287 (a excepció de l’apartat 8), i de l’article 289, per tal de tenir en compte les normes acordades internacionalment.

Capítol tercer. Informació sobre finançament estable

Article 292 — Elements que proporcionen finançament estable

Sentències
1. Les entitats han de notificar a l’AFA, de conformitat amb els requisits de notificació que preveu l’apartat 1 de l’article 280, i els formats uniformes de notificació a què es refereix l’apartat 3 de l’article 280, els elements següents i els seus components, per tal de permetre avaluar la disponibilitat de finançament estable:
a) Els següents fons propis després d’aplicar la deducció en els casos pertinents:
i) Instruments de capital de nivell 1,i.
i) Instruments de capital de nivell 2,ii.
i) Altres accions preferents i instruments de capital superiors a l’import permès per al nivell 2 amb un venciment efectiu de com a mínim un any;
b) Els passius següents no inclosos en la lletra a:
i) Dipòsits minoristes als quals pot aplicar-se el tractament que preveu l’apartat 1 de l’article 286,i.
i) Dipòsits minoristes als quals pot aplicar-se el tractament que preveu l’apartat 2 de l’article 286,ii.
i) Dipòsits als quals pot aplicar-se el tractament que preveu els apartats 3 i 4 de l’article 287,i.
v) Dels dipòsits indicats en l’incís iii, aquells que estan subjectes a un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un país tercer, en el sentit de l’apartat 1 de l’article 286,v) Dels dipòsits indicats en l’incís iii, aquells previstos en la lletra b de l’apartat 3 de l’article 287,v.
i) Dels dipòsits indicats en l’incís iii, aquells previstos en la lletra d de l’apartat 3 de l’article 287,vi.
i) Els imports dipositats no previstos en els incisos i, ii o iii si no pertanyen a clients financers,vii.
i) Tots els fons obtinguts de clients financers,i.
x) Separadament per als imports previstos en els incisos vii i viii, respectivament, finançament procedent d’operacions de préstec garantit i d’operacions vinculades al mercat de capitals, tal com es defineixen en el punt 3 de l’article 108:
— coberta per actius que puguin qualificar-se d’actius líquids de conformitat amb l’article 281, i- coberta per altres actius,x) Passius resultants de valors que puguin acollir-se al tractament que preveuen els apartats 4 i 5 de l’article 95, o bons garantits tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà,x.
i) Altres passius resultants de valors emesos no previstos en la lletra a, que s’exposen a continuació:
— passius resultants de valors emesos amb un venciment efectiu de com a mínim un any, i- passius resultants de valors emesos amb un venciment efectiu inferior a un any,xi.
i) Altres passius.
2. Quan escaigui, tots els elements s’han de presentar en les cinc categories següents, en funció de la proximitat de la seva data de venciment i la primera data possible en què es pot exigir el pagament d’acord amb el contracte:
a) De 0 a 3 mesos;
b) De 3 a 6 mesos;
c) De 6 a 9 mesos;
d) De 9 a 12 mesos;
e) Més de 12 mesos.

Article 293 — Elements que requereixen finançament estable

Sentències
1. Llevat que es dedueixin dels fons propis, els elements següents s’han de notificar a l’AFA per separat, per tal de permetre avaluar la necessitat de finançament estable:
a) Els actius que puguin qualificar-se com a actius líquids de conformitat amb l’article 281, desglossats per tipus d’actiu;
b) Els valors i instruments del mercat monetari no inclosos en la lletra a que s’exposen a continuació;
i) Actius als quals sigui atribuïble el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb l’article 88,i.
i) Actius als quals sigui atribuïble el nivell 2 de qualitat creditícia d’acord amb l’article 88,ii.
i) Altres actius;
c) Valors de renda variable d’entitats no financeres cotitzades en un índex important en un mercat organitzat reconegut;
d) Altres valors de renda variable;
e) Or;
f) Altres metalls preciosos;
g) Préstecs i drets de cobrament no renovables, dels quals s’han de consignar per separat aquells els prestataris dels quals són:
i) Persones físiques, llevat d’empresaris individuals i societats,i.
i) PIMEs que es poden incloure en la classe d’exposicions minoristes i quan el dipòsit agregat que manté aquest client o grup de clients connectats sigui inferior a 1 milió EUR,ii.
i) Emissors sobirans, bancs centrals i ens del sector públic,i.
v) Clients no previstos en els incisos i i ii que no són clients financers,v) Clients no previstos en els incisos i, ii i iii que siguin clients financers, i d’entre ells, per separat, els que siguin entitats bancàries i altres clients financers;
h) Préstecs i drets de cobrament no renovables a què es refereix la lletra g, i d’entre ells, per separat, els que:
i) Estan garantits per béns immobles comercials,i.
i) Estan garantits per béns immobles residencials,ii.
i) Són cofinançats (subrogació) mitjançant bons que poden acollir-se al tractament que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 95, o bons garantits tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;
i) Drets de cobrament sobre derivats;
j) Altres actius;
k) Línies compromeses no utilitzades de crèdit que es classifiquin com de “risc mitjà” o “risc mitjà/baix” d’acord amb l’annex I.
2. Quan és procedent, tots els elements s’han de presentar en les cinc categories que es descriuen en l’apartat 2 de l’article 292.

Capítol quart. Ràtio de finançament estable net

Secció primera. Ràtio de finançament estable net

Article 293 ter — Ràtio de finançament estable net

Sentències
1. El requisit de finançament estable net previst en l’apartat 1 de l’article 278 ha de ser igual al quocient entre el finançament estable disponible de l’entitat a què es refereix la secció tercera i el finançament estable requerit de l’entitat a què es refereix la secció quarta i s’ha d’expressar en percentatge. Les entitats han de calcular la seva ràtio de finançament estable net d’acord amb la fórmula següent: $$\frac{Finançament\ estable\ disponible}{Finançament\ estable\ requerit} = Ràtio\ de\ finançament\ estable\ net\ (\%)$$ 2. Les entitats han de mantenir una ràtio de finançament estable net del 100% com a mínim, calculat en la divisa de referència per a totes les seves operacions, independentment de la divisa de denominació d’aquestes últimes.
3. Quan, en un moment donat, la ràtio de finançament estable net d’una entitat hagi caigut per sota del 100%, o es pugui preveure raonablement que pot caure per sota del 100%, s’ha d’aplicar el requisit establert en l’article 279. L’entitat ha de procurar restablir la seva ràtio de finançament estable net al nivell esmentat a l’apartat 2. L’AFA ha d’avaluar les raons per les quals l’entitat incompleix l’apartat 2 abans de prendre qualsevol mesura de supervisió.
4. Les entitats han de calcular la seva ràtio de finançament estable net i han de fer un seguiment, en la divisa de referència, per a totes les seves operacions, independentment de la divisa de denominació d’aquestes últimes, i per separat per a les seves operacions denominades en cadascuna de les divises objecte d’informació per separat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 280.
5. Les entitats han de vetllar perquè la distribució del seu perfil de finançament per divises de denominació sigui globalment coherent amb la distribució per divises dels seus actius. Quan escaigui, l’AFA pot exigir a les entitats que limitin els desajustos entre divises limitant la proporció del finançament estable requerit en una determinada divisa que es pot assolir mitjançant el finançament estable disponible no denominat en aquesta divisa. Aquesta limitació només es pot aplicar a la divisa que sigui objecte d’informació per separat d’acord amb l’apartat 2 de l’article 280. Per determinar el nivell de qualsevol limitació que es pugui aplicar d’acord amb aquest article en cas de desajustos entre divises, l’AFA ha de tenir en compte, almenys:
a) Si l’entitat té la possibilitat de transferir el finançament estable disponible d’una divisa a una altra i entre jurisdiccions i persones jurídiques dins del seu grup i la possibilitat de permutar divises i obtenir fons en mercats de divises en l’horitzó temporal d’un any de la ràtio de finançament estable net;
b) La repercussió de fluctuacions adverses dels tipus de canvi en les posicions desajustades existents i en l’eficàcia de les cobertures de tipus de canvi de divises existents. Qualsevol limitació dels desajustos entre divises imposada de conformitat amb aquest article ha de constituir un requisit de liquiditat específic, de conformitat amb l’article 98 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 293 bis — Aplicació en base consolidada

Sentències

Quan la ràtio de finançament estable net establerta en aquest capítol s’apliqui en base consolidada de conformitat amb l’apartat 3 bis de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’han d’aplicar les disposicions següents:

a) Els actius i les partides fora de balanç d’una filial amb domicili social en un tercer país que estiguin subjectes, d’acord amb la legislació nacional d’aquest tercer país per la qual s’estableixi el requisit de finançament estable net, a factors de finançament estable requerit superiors als especificats a la secció quarta han de ser objecte de consolidació d’acord amb els factors superiors especificats en la legislació nacional del tercer país en qüestió;
b) Els passius i els fons propis d’una filial amb domicili social en un tercer país que estiguin subjectes, d’acord amb la legislació nacional d’aquest tercer país per la qual s’estableixi el requisit de finançament estable net, a factors de finançament estable disponible inferiors als especificats a la secció tercera han de ser objecte de consolidació d’acord amb els factors inferiors especificats en la legislació nacional del tercer país de què es tracti;
c) Els actius de tercers països que satisfacin els requisits establerts en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280, i que estiguin en possessió d’una empresa filial amb domicili social en un tercer país, no han de ser reconeguts com a actius líquids a l’efecte de la consolidació quan no compleixin les condicions per ser considerats actius líquids d’acord amb la legislació nacional del tercer país per la qual s’estableixi el requisit de cobertura de liquiditat;
d) Les empreses d’inversió que no estan cobertes per aquest títol, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en un grup estan subjectes als articles 278 i 293teren base consolidada.
Secció segona. Regles generals per al càlcul de la ràtio de finançament estable net

Article 293 quinquies — Contractes de derivats

Sentències
1. Les entitats han d’aplicar el que disposa aquest article per calcular l’import del finançament estable requerit per als contractes de derivats a què es refereixen les seccions tercera i quarta.
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies , les entitats han de tenir en compte el valor raonable de les posicions en derivats en termes nets quan aquestes posicions estiguin incloses en un mateix conjunt d’operacions compensables que compleixi els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 295. En cas contrari, les entitats han de tenir en compte el valor raonable de les posicions en derivats en termes bruts i han de tractar aquestes posicions en derivats com si pertanyessin al seu propi conjunt d’operacions compensables, a efectes de la secció quarta.
3. A efectes d’aquest capítol, per valor raonable del conjunt d’operacions compensables s’entén la suma dels valors raonables de totes les operacions incloses en un conjunt d’operacions compensables.
4. Sense perjudici de l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies , tots els contractes de derivats enumerats a les lletres a a e del punt 2 de l’annex II que impliquin un intercanvi complet d’imports de principal en la mateixa data es calculen en termes nets en les diferents divises, també a l’efecte d’informació en una divisa que sigui objecte d’informació per separat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 280, fins i tot quan aquestes operacions no estiguin incloses en un mateix conjunt d’operacions compensables que compleixi els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 295.
5. L’efectiu rebut com a garantia real per reduir l’exposició d’una posició en derivats s’ha de tractar com a tal, i no com a dipòsits subjectes a l’aplicació de la secció tercera.
6. L’AFA pot decidir, si està degudament justificat, no tenir en compte els efectes dels contractes de derivats en el càlcul de la ràtio de finançament estable net, fins i tot mitjançant la determinació dels factors de finançament estable requerit i de les provisions i pèrdues, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que aquests contractes tinguin un venciment residual inferior a sis mesos;
b) Que la contrapart sigui el Banc Central Europeu o el banc central d’un estat membre de la UE;
c) Que els contractes de derivats estiguin al servei de la política monetària del Banc Central Europeu o del banc central d’un estat membre de la UE. En cas que una filial amb domicili social en un país tercer fora de la UE es beneficiï de l’exempció a què es refereix el primer paràgraf de conformitat amb la legislació nacional d’aquest país tercer per la qual s’estableix el requisit de finançament estable neta, aquesta exempció especificada en la legislació nacional del país tercer s’ha de tenir en compte a l’efecte de consolidació.

Article 293 quater — Càlcul de la ràtio de finançament estable net

Sentències
1. Llevat que es disposi el contrari en aquest capítol, les entitats han de tenir en compte els actius, els passius i les partides fora de balanç en termes bruts.
2. A l’efecte del càlcul de la seva ràtio de finançament estable net, les entitats han d’aplicar els factors apropiats de finançament estable que figuren a les seccions tercera i quarta al valor comptable dels seus actius, passius i partides fora de balanç, llevat que es disposi el contrari en aquest capítol.
3. Les entitats han d’evitar el doble còmput entre el finançament estable requerit i el finançament estable disponible. Llevat que es disposi el contrari en aquest capítol, quan una partida pugui ser assignada a més d’una categoria de finançament estable requerit, ha de ser assignada a la que produeixi el màxim finançament estable requerit contractual per a aquesta partida.

Article 293 sexies

Sentències

Els actius i passius resultants d’operacions de finançament de valors amb una sola contrapart s’han de calcular en termes nets, sempre que aquests actius i passius compleixin les condicions de compensació establertes a l’apartat 4 de l’article 294 ter .

Article 293 septies — Actius i passius interdependents

Sentències
1. Amb l’aprovació prèvia de l’AFA, les entitats poden tractar un actiu i un passiu com a interdependents a condició que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que les entitats actuïn només com a conducte a través del qual es canalitza el finançament procedent del passiu cap al corresponent actiu interdependent;
b) Que els diferents actius i passius interdependents siguin clarament identificables i tinguin el mateix import de principal;
c) Que els venciments de l’actiu i del passiu interdependent coincideixin substancialment, amb un desfasament màxim de 20 dies entre el venciment de l’actiu i el del passiu;
d) Que s’hagi exigit el passiu interdependent d’acord amb un compromís legal, reglamentari o contractual i no es faci servir per finançar altres actius;
e) Que els principals fluxos de pagament procedents de l’actiu no es facin servir per a finalitats diferents de l’amortització del passiu interdependent;
f) Que les contraparts de cada parell d’actius i passius interdependents no siguin les mateixes.
2. Es considera que els actius i passius compleixen les condicions establertes a l’apartat 1 i són interdependents quan estiguin relacionats directament amb els productes o serveis que figuren a continuació:
a) Els estalvis regulats centralitzats, a condició que les entitats estiguin legalment obligades a transferir dipòsits regulats a un fons centralitzat, establert i supervisat per l’Administració central d’un estat membre de la UE i que concedeixi préstecs per promoure objectius d’interès públic, i a condició que la transferència de dipòsits al fons centralitzat tingui lloc almenys mensualment;
b) Els préstecs promocionals i les línies de liquiditat i de crèdit que satisfacin els criteris establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, per a les entitats que actuïn com a simples intermediaris que no incorrin en cap risc de finançament;
c) Els bons garantits que compleixin totes les condicions següents:
i) Es mencionen a l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o compleixen els requisits d’admissibilitat per al tracte previst als apartats 4 o 5 de l’article 95,i.
i) Els seus préstecs subjacents estan plenament finançats amb els bons garantits emesos, o els bons garantits tenen desencadenants de venciment ampliables no discrecionals d’un any o més fins a la finalització de la vigència dels préstecs subjacents en cas de fracàs del refinançament a la data de venciment del bo garantit;
d) Les activitats de compensació de clients en matèria de derivats, sempre que l’entitat no proporcioni als seus clients garanties relatives al funcionament de l’ECC i, com a resultat d’això, no incorri en cap risc de finançament.

Títol VII. Palanquejament

Article 294 — Càlcul de la ràtio de palanquejament

Sentències
1. De conformitat amb l’article 84 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament d’acord amb el mètode exposat als apartats 2, 3 i 4.
2. La ràtio de palanquejament es calcula com la mesura del capital de l’entitat dividida per la mesura de l’exposició total de l’entitat i s’expressa com un percentatge. Les entitats han de calcular la ràtio de palanquejament en la data de referència de presentació d’informació.
3. A efectes de l’apartat 2, la mesura del capital ha de ser el capital de nivell 1.
4. A efectes de l’apartat 2, la mesura de l’exposició total ha de ser la suma dels valors d’exposició:
a) Dels actius, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit i les posicions a què es fa referència a l’article 296, que es calculen de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 296;
b) Dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i els derivats de crèdit, inclosos els contractes i derivats de crèdit que estiguin fora de balanç, que es calculen de conformitat amb els articles 295 i 295bis;
c) De les addicions per risc de crèdit de contrapart de les operacions de finançament de valors, incloses les que estiguin fora de balanç, que es calculen de conformitat amb l’article 296;
d) De les partides fora de balanç, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit, les operacions de finançament de valors i les posicions a què es refereixen els articles 295bisi 296ter, que es calculen de conformitat amb l’article 296bis;
e) De les compres o vendes convencionals pendents de liquidació, que es calculen de conformitat amb l’article 296ter. Les entitats han de tractar les operacions amb liquidació diferida d’acord amb les lletres a a d del primer paràgraf, segons correspongui. Les entitats poden deduir dels valors d’exposició a què es fa referència a les lletres a i d del primer paràgraf l’import corresponent dels ajustos generals per risc de crèdit de les partides incloses en el balanç i fora de balanç, respectivament, quan els ajustos per risc de crèdit hagin reduït el capital de nivell 1, amb subjecció a un mínim de 0.
5. No obstant la lletra d de l’apartat 4, s’apliquen les disposicions següents:
a) Les partides fora de balanç de conformitat amb la lletradde l’apartat 4, que es tractin com a derivats d’acord amb el marc comptable aplicable, estan subjectes al tractament establert a la lletrabd’aquest apartat;
b) Quan un client d’una entitat que actua com a membre compensador efectuï directament una operació de derivats amb una ECC i l’entitat garanteixi les exposicions de negociació davant de l’ECC que es deriven d’aquesta operació per al seu client, l’entitat ha de calcular la seva exposició resultant de la garantia conforme a la lletrabde l’apartat 4, com si l’entitat hagués efectuat directament l’operació amb el client, incloent-hi la recepció o l’aportació del marge de variació en efectiu. El tractament previst a la lletra b del paràgraf primer s’ha d’aplicar també a una entitat que actuï com a client de nivell superior que garanteixi les exposicions de negociació del seu client. A efectes de la lletra b del paràgraf primer i del paràgraf segon, els ens només poden considerar com a client un ens vinculat quan aquesta entitat estigui fora de l’àmbit de consolidació reguladora en el nivell al qual s’apliqui el requisit establert a l’apartat 1 de l’article 59.
6. A efectes de la lletra e de l’apartat 4 i de l’article 296 ter , s’entén per compra o venda convencional la compra o la venda d’un valor en virtut d’un contracte les condicions del qual requereixen el lliurament del valor al comprador en el termini establert generalment per llei o convenció.
7. A menys que es disposi expressament una altra cosa en aquesta part, les entitats han de calcular la mesura de l’exposició total de conformitat amb els principis següents:
a) Les garanties reals de naturalesa física o financera, les garanties personals o les reduccions del risc de crèdit adquirides no s’utilitzen per reduir la mesura de l’exposició total;
b) Els actius no es compensen amb passius.
8. No obstant la lletra b de l’apartat 7, les entitats poden reduir el valor d’exposició d’un préstec de prefinançament o un préstec intermedi amb el saldo positiu del compte d’estalvi del deutor a qui s’hagi concedit el préstec i incloure només l’import resultant en la mesura de l’exposició total, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) La concessió del préstec depèn de l’obertura d’un compte d’estalvi a l’entitat que concedeix el préstec i tant el préstec com el compte d’estalvi estan subjectes a la mateixa normativa sectorial;
b) El deutor no pot retirar el saldo del compte d’estalvi, ni una part, durant tota la durada del préstec;
c) L’entitat pot utilitzar, incondicionalment i irrevocablement, el saldo del compte d’estalvi per resoldre qualsevol reclamació que sorgeixi en el marc de l’acord de préstec en els casos previstos en la normativa sectorial a què es fa referència a la lletra a, inclòs el cas d’impagament o insolvència del deutor. Per préstec de prefinançament o préstec intermedi s’entén un préstec concedit al prestatari per un període limitat de temps per cobrir les seves necessitats de finançament fins a la concessió del préstec definitiu de conformitat amb els criteris establerts en la normativa sectorial que reglamenta aquestes transaccions.

Article 294 ter — Càlcul del valor d’exposició dels actius

Sentències
1. Les entitats han de calcular el valor d’exposició dels actius, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit i les posicions a què es fa referència a l’article 296, de conformitat amb els principis següents:
a) Per valor d’exposició dels actius s’entén el valor d’exposició a què es fa referència a la primera frase de l’apartat 1 de l’article 77;
b) No es compensen les operacions de finançament de valors.
2. Només es considera que no incompleixen la condició establerta a la lletra b de l’apartat 7 de l’article 294 els acords de centralització de tresoreria oferts per una entitat que compleixin les dos condicions següents:
a) Que l’entitat que els ofereixi transfereixi els saldos deutors i creditors de diversos comptes individuals d’entitats d’un grup incloses a l’acord (“comptes originals”) a un compte únic separat i, en fer-ho, redueixi a zero els saldos dels comptes originals;
b) Que l’entitat efectuï diàriament les operacions esmentades a la lletraa. A efectes d’aquest apartat i de l’apartat 3, s’entén per acord de centralització de tresoreria un acord que permeti combinar els saldos deutors o creditors de diversos comptes individuals a l’efecte de la gestió de tresoreria o liquiditat.
3. No obstant l’apartat 2, es considera que un acord de centralització de tresoreria que no compleixi la condició establerta a la lletra b , però sí la de la lletra a , no incompleix la condició establerta a la lletra b de l’apartat 7 de l’article 294 si compleix totes les condicions següents:
a) Que l’entitat tingui el dret legalment exigible a compensar els saldos dels comptes originals mitjançant la transferència a un compte únic en qualsevol moment;
b) Que no hi hagi desfasaments de venciment entre els saldos dels comptes originals;
c) Que l’entitat cobri o pagui interessos sobre la base del saldo combinat dels comptes originals;
d) Que l’AFA consideri que la freqüència amb què es transfereixen els saldos de tots els comptes originals és adequada pel que fa a l’objectiu d’incloure només el saldo combinat de l’acord de centralització de tresoreria en la mesura de l’exposició total.
4. No obstant el que disposa la lletra b de l’apartat 1, les entitats poden calcular en termes nets el valor d’exposició corresponent a l’efectiu per cobrar i a l’efectiu per pagar en el marc d’una operació de finançament de valors amb la mateixa contrapart només quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que les operacions tinguin la mateixa data explícita de liquidació final;
b) Que el dret a compensar l’import degut a la contrapart amb l’import degut per la contrapart sigui legalment exigible en el curs normal de l’activitat empresarial i en cas d’impagament, insolvència o fallida;
c) Que les contraparts tinguin la intenció de liquidar en termes nets o de liquidar simultàniament, o que les operacions estiguin subjectes a un mecanisme de liquidació el resultat del qual sigui l’equivalent funcional d’una liquidació neta.
5. A efectes de la lletra c de l’apartat 4, les entitats poden considerar que un mecanisme de liquidació dona com a resultat l’equivalent funcional d’una liquidació neta només quan, en la data de liquidació, el resultat net dels fluxos d’efectiu de les operacions en el marc d’aquest mecanisme sigui igual a l’import net únic conforme a la liquidació neta i es compleixin totes les condicions següents:
a) Que les operacions es liquidin a través del mateix sistema o sistemes de liquidació utilitzant una infraestructura de liquidació comuna;
b) Que els mecanismes de liquidació disposin d’efectiu o línies de crèdit intradia destinats a garantir que la liquidació de les operacions es produeixi abans que acabi la jornada hàbil;
c) Que cap qüestió derivada dels components de valors de les operacions de finançament de valors no interfereixi en la realització de la liquidació neta de l’efectiu per cobrar i l’efectiu per pagar. La condició establerta a la lletra c del primer paràgraf només es compleix quan el fracàs d’alguna operació de finançament de valors del mecanisme de liquidació pugui ajornar només la liquidació del component d’efectiu corresponent o generar una obligació per al mecanisme de liquidació que utilitzi una línia de crèdit associada. Quan hi hagi un fracàs en el component de valors d’una operació de finançament de valors del mecanisme de liquidació al final del període útil per a la liquidació en aquest mecanisme, les entitats han de separar aquesta operació i el seu component d’efectiu corresponent del conjunt d’operacions compensables i els han de considerar en termes bruts.

Article 294 bis — Exposicions excloses de la mesura de l’exposició total

Sentències
1. No obstant l’apartat 4 de l’article 294, les entitats poden excloure qualsevol de les exposicions següents de la mesura de la seva exposició total:
a) Els actius deduïts en el càlcul de la mesura del capital esmentada a l’apartat 3 de l’article 294;
b) Les exposicions a les quals s’assigni una ponderació de risc del 0% de conformitat amb els apartats 6 o 7 de l’article 79;
c) Quan l’entitat sigui una entitat pública de crèdit al desenvolupament, les exposicions derivades dels actius que constitueixin crèdits envers administracions centrals, administracions regionals, autoritats locals o ens del sector públic en relació amb inversions del sector públic, així com els préstecs promocionals;
d) Quan l’entitat no sigui una entitat pública de crèdit al desenvolupament, les parts de les exposicions derivades de la subrogació de préstecs promocionals en què l’entitat actua com a intermediària per a altres entitats de crèdit;
e) Les parts garantides de les exposicions derivades de crèdits a l’exportació que compleixin les dos condicions següents:
i) Que la garantia sigui atorgada per un proveïdor admissible de cobertura del risc de crèdit amb garanties personals de conformitat amb l’article 116, incloses les agències de crèdit a l’exportació i administracions centrals,i.
i) Que s’apliqui una ponderació de risc del 0% a la part garantida de l’exposició de conformitat amb els apartats 2 o 4 de l’article 80 o l’apartat 4 de l’article 82;
f) Quan l’entitat sigui membre compensador d’una ECCQ, les exposicions de negociació d’aquesta entitat, sempre que es compensin en aquesta ECCQ i compleixin les condicions establertes a la lletracde l’apartat 1 de l’article 192;
g) Quan l’entitat sigui un client de nivell superior dins d’una estructura de clients multinivell, les exposicions de negociació envers el membre compensador o una entitat que actuï com a client de nivell superior per a aquesta entitat, sempre que es compleixin les condicions establertes a l’apartat 2 de l’article 191, i sempre que l’entitat no estigui obligada a reemborsar al seu client les pèrdues sofertes en cas d’impagament del membre compensador o de l’ECCQ;
h) Els actius fiduciaris que compleixin totes les condicions següents:
i) Que es reconeguin al balanç de l’entitat segons el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra),i.
i) Que compleixin els criteris de baixa en comptes establerts a la Norma internacional d’informació financera (NIIF) 9, aplicada de conformitat amb el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà esmentat anteriorment,ii.
i) Que compleixin els criteris de no consolidació establerts a la NIIF 10, aplicada de conformitat amb el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà, quan sigui aplicable;
i) Les exposicions que compleixin totes les condicions següents:
i) Que siguin exposicions envers ens del sector públic,i.
i) Que siguin tractades de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 82,ii.
i) Que es derivin de dipòsits que l’entitat estigui legalment obligada a transferir als ens del sector públic esmentats a l’incísiamb finalitats de finançament d’inversions d’interès general;
j) Les garanties reals excedents dipositades en agents tripartits que no hagin estat prestades;
k) Quan, en virtut del marc comptable aplicable, una entitat reconegui el marge de variació pagat en efectiu a la seva contrapart com un actiu per cobrar, aquest actiu per cobrar, sempre que es compleixin les condicions establertes a les lletresaaede l’apartat 3 de l’article 295;
l) Les exposicions titulitzades de les titulitzacions tradicionals que compleixin les condicions relatives a la transferència d’una part significativa del risc previstes a l’apartat 2 de l’article 151;
m) Les exposicions següents envers el banc central de l’entitat, subscrites després que l’exempció entri en vigor i d’acord amb les condicions establertes als apartats 5 i 6:
i) Les monedes i els bitllets de curs legal en la jurisdicció del banc central,i.
i) Actius que representin crèdits envers el banc central, incloses les reserves al banc central; A efectes de la lletra l del primer paràgraf, les entitats han d’incloure tota exposició retinguda en la mesura de l’exposició total.
2. A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1, per entitat pública de crèdit al desenvolupament s’entén una entitat de crèdit que compleixi totes les condicions següents:
a) Que hagi estat creada per l’Administració central, una administració regional o una autoritat local del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la UE;
b) Que la seva activitat es limiti a impulsar determinats objectius de política pública financera, social o econòmica de conformitat amb les disposicions jurídiques i altres d’aplicables a aquesta entitat, inclosos els seus estatuts, en condicions no competitives;
c) Que el seu objectiu no sigui maximitzar els beneficis o la quota de mercat;
d) Que l’Administració central, l’Administració regional o l’autoritat local estigui obligada a protegir la viabilitat de l’entitat bancària o garanteixi, directament o indirectament, almenys el 90% dels requisits de fons propis o de finançament de l’entitat o dels préstecs promocionals concedits;
e) Que no accepti dipòsits amb cobertura, segons es defineixen al punt 10 de l’article 2 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, que puguin ser considerats dipòsits a termini o dipòsits d’estalvi de consumidors. A efectes de la lletra b del primer paràgraf, els objectius de política pública poden incloure la prestació de finançament per a finalitats promocionals o de desenvolupament a determinats sectors econòmics o zones geogràfiques del Principat d’Andorra. A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1, l’AFA pot, a petició d’una entitat, tractar una unitat independent i autònoma d’aquesta entitat des d’un punt de vista organitzatiu, estructural i financer com una entitat pública de crèdit al desenvolupament, sempre que la unitat compleixi totes les condicions que s’enumeren al primer paràgraf i que aquest tractament no afecti l’eficàcia de la supervisió d’aquesta entitat. L’AFA ha de notificar sense demora al ministeri encarregat de les finances qualsevol decisió de tractar, a efectes d’aquest paràgraf, una unitat d’una entitat com una entitat pública de crèdit al desenvolupament. L’AFA ha de revisar aquesta decisió anualment.
3. A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1 i de la lletra d de l’apartat 2, per préstec promocional s’entén un préstec concedit per una entitat pública de crèdit al desenvolupament o una entitat establerta per l’Administració central, una administració regional o una autoritat local del Principat d’Andorra o un estat membre de la UE, directament o a través d’una entitat de crèdit intermediària, en condicions no competitives, sense ànim de lucre, amb la finalitat de promoure objectius de política pública de l’Administració central, d’una administració regional o d’una autoritat local del Principat d’Andorra.
4. Les entitats no poden excloure les exposicions de negociació a què es fa referència a les lletres f i g de l’apartat 1 quan no es compleixi la condició establerta al tercer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 294.
5. Les entitats poden excloure les exposicions enumerades a la lletra m de l’apartat 1 quan es compleixin les dos condicions següents:
a) L’AFA ha determinat, amb consulta prèvia amb el banc central, que es donen circumstàncies excepcionals que justifiquen l’exclusió amb la finalitat de facilitar l’aplicació de les polítiques monetàries, i ho ha declarat públicament;
b) L’exempció es concedeix per un període limitat de temps, no superior a un any.
6. Les exposicions que s’exclouen de conformitat amb la lletra m de l’apartat 1 han de complir les dos condicions següents:
a) Han d’estar denominades en la mateixa divisa que els dipòsits de l’entitat;
b) El seu venciment mitjà no pot superar significativament el dels dipòsits de l’entitat.
7. No obstant la lletra d de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat exclogui les exposicions a què es fa referència a la lletra m de l’apartat 1 ha de complir en tot moment, durant el període d’exclusió, el requisit de ràtio de palanquejament ajustat (RA.
a) següent: $$RAa = 3\% \cdot \ \frac{ME_{RA}}{ME_{RA} - BC}$$ En què: $$RAa$$= ràtio de palanquejament ajustat;$$ME_{RA}$$= mesura de l’exposició total de l’entitat tal com es defineix a l’apartat 4 de l’article 294, incloses les exposicions excloses de conformitat amb la lletramde l’apartat 1;$$BC$$= saldo de les exposicions excloses de conformitat amb la lletramde l’apartat 1.

Article 295 — Càlcul del valor d’exposició dels derivats

Sentències
1. Les entitats han de calcular el valor d’exposició dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb el mètode establert als articles 172 a 178 septies de la secció cinquena del capítol tercer del títol III. En calcular el valor d’exposició, les entitats poden tenir en compte els efectes dels contractes de novació i altres acords de compensació de conformitat amb l’article 181. Les entitats no han de tenir en compte la compensació entre productes, però poden compensar dins de la categoria de producte a què es refereix la lletra c del punt 13 de l’article 170, i els derivats de crèdit quan estiguin subjectes a un acord de compensació contractual entre productes en el sentit de l’article 181. Les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició total les opcions venudes, fins i tot quan se’ls pugui atribuir un valor zero a la seva exposició d’acord amb el tractament establert a l’apartat 5 de l’article 172.
2. Quan l’aportació de garanties reals en relació amb contractes de derivats redueixi l’import dels actius en virtut del marc comptable aplicable, les entitats han d’anul·lar els efectes comptables d’aquesta reducció.
3. A efectes de l’apartat 1, les entitats que calculin el cost de reposició dels contractes de derivats segons l’article 173 només poden comptabilitzar les garanties reals que hagin rebut en efectiu de les seves contraparts com a marge de variació a què es refereix l’article 173 si, dins del marc comptable aplicable, el marge de variació no s’ha reconegut ja com una reducció del valor d’exposició, i sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Per a les operacions no compensades a través d’una ECCQ, que l’efectiu rebut per la contrapart receptora no se segregui;
b) Que el marge de variació es calculi i s’intercanviï almenys diàriament segons una valoració a preus de mercat de les posicions en derivats;
c) Que el marge de variació es rebi en una divisa especificada en el contracte de derivats, l’acord marc de compensació aplicable o l’annex de suport al crèdit de l’acord marc de compensació qualificat, o definida en algun acord de compensació amb una ECCQ;
d) Que el marge de variació rebut sigui l’import total necessari per extingir l’exposició del contracte de derivats valorada a preus de mercat, subjecte al llindar i als imports mínims de transferència aplicables a la contrapart;
e) Que el contracte de derivats i el marge de variació entre l’entitat i la contrapart d’aquest contracte estiguin coberts per un únic acord de compensació que l’entitat pugui considerar a l’efecte de la reducció del risc de conformitat amb l’article 181. Quan una entitat aporti garanties reals en efectiu a una contrapart i aquestes garanties compleixin les condicions establertes a les lletres a a e del primer paràgraf, l’entitat les ha de considerar com el marge de variació aportat a la contrapart i les ha d’incloure en el càlcul del cost de reposició. A efectes de la lletra b del primer paràgraf, s’ha de considerar que una entitat ha complert la condició que hi està establerta quan el marge de variació sigui intercanviat durant el matí del dia de negociació següent a aquell en què s’hagi estipulat el contracte de derivats, sempre que l’intercanvi es basi en el valor del contracte al final del dia de negociació en què s’hagi estipulat el contracte. A efectes de la lletra d del primer paràgraf, quan sorgeixi una controvèrsia sobre el marge, les entitats han de poder reconèixer l’import de les garanties reals que s’hagin intercanviat sense ser objecte de controvèrsia.
4. A efectes de l’apartat 1, les entitats no poden incloure les garanties reals rebudes en el càlcul del NICA, tal com es defineix al punt 11 bis de l’article 170, excepte en el cas dels contractes de derivats amb clients que siguin compensats per una ECCQ.
5. A efectes de l’apartat 1, les entitats han de fixar en 1 el valor del multiplicador utilitzat en el càlcul de l’exposició futura potencial segons l’apartat 1 de l’article 176, excepte en el cas dels contractes de derivats amb clients que siguin compensats per una ECCQ.
6. No obstant l’apartat 1, les entitats poden utilitzar el mètode establert als articles 179 o 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III per determinar el valor d’exposició dels contractes de derivats enumerats als punts 1 i 2 de l’annex II, però només si també apliquen aquest mètode per determinar el valor d’exposició d’aquests contractes a l’efecte del compliment dels requisits de fons propis establerts a l’article 59. Quan les entitats apliquin un dels mètodes a què fa referència el primer paràgraf, no poden deduir de la mesura de l’exposició total l’import del marge que hagin rebut.

Article 295bis

Sentències
1. A efectes d’aquest article, per derivat de crèdit subscrit s’entén qualsevol instrument financer mitjançant el qual una entitat proporcioni efectivament protecció creditícia, incloses les permutes de cobertura per impagament, les permutes de rendiment total i les opcions en relació amb les quals l’entitat hagi de proporcionar protecció creditícia en les condicions especificades en el contracte d’opció.
2. A més del càlcul establert a l’article 295, les entitats han d’incloure en el càlcul del valor d’exposició dels derivats de crèdit subscrits els imports nominals efectius referenciats en aquests derivats de crèdit, deduint qualsevol variació negativa del valor raonable que s’hagi incorporat al capital de nivell 1 respecte a aquests derivats de crèdit.
3. Les entitats poden reduir el valor d’exposició calculat d’acord amb l’apartat 2 deduint la totalitat o una part de l’import nominal efectiu dels derivats de crèdit adquirits sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) Que el venciment residual del derivat de crèdit comprat sigui igual o més elevat que el termini de venciment residual del derivat de crèdit subscrit;
b) Que el derivat de crèdit adquirit estigui també subjecte a condicions rellevants del mateix estil o més prudents que les del derivat de crèdit subscrit corresponent;
c) Que el derivat de crèdit adquirit no es compri a una contrapart que exposi l’entitat al risc específic de correlació adversa que es defineix al punt 1bisde l’article 170;
d) Que, quan de l’import nominal efectiu del derivat de crèdit subscrit es dedueixi qualsevol variació negativa del valor raonable que s’hagi incorporat al capital de nivell 1 de l’entitat, es dedueixi de l’import nominal efectiu del derivat de crèdit adquirit qualsevol variació positiva del valor raonable que s’hagi incorporat al capital de nivell 1;
e) Que el derivat de crèdit adquirit no s’inclogui en una operació que hagi estat compensada per l’entitat en nom d’un client, o que hagi estat compensada per l’entitat en el seu paper de client de nivell superior en una estructura de clients multinivell i l’import nominal efectiu referenciat pel corresponent derivat de crèdit subscrit s’exclogui de la mesura de l’exposició total de conformitat amb les lletresfogdel paràgraf primer de l’apartat 1 de l’article 294bis, segons escaigui. A l’efecte del càlcul de l’exposició futura potencial d’acord amb l’apartat 1 de l’article 295, les entitats poden excloure del conjunt d’operacions compensables la part dels derivats de crèdit subscrits que no sigui compensada de conformitat amb el primer paràgraf i el valor nominal efectiu dels quals s’inclogui en la mesura de l’exposició total.
4. A efectes de la lletra b de l’apartat 3, per condició rellevant s’entén qualsevol característica del derivat de crèdit que sigui pertinent per valorar-lo, incloent-hi el nivell de subordinació, l’opcionalitat, els esdeveniments de crèdit, l’entitat o el conjunt d’entitats de referència subjacents, i l’obligació o el conjunt d’obligacions de referència subjacents, a excepció de l’import nominal i el venciment residual del derivat de crèdit. Dos noms de referència només poden ser iguals quan es refereixin al mateix ens jurídic.
5. No obstant la lletra b de l’apartat 3, les entitats poden utilitzar derivats de crèdit adquirits sobre un conjunt de noms de referència per compensar derivats de crèdit subscrits sobre noms de referència individuals dins d’aquest conjunt quan el conjunt d’entitats de referència i el nivell de subordinació en ambdós operacions siguin idèntics.
6. Les entitats no poden reduir l’import nominal efectiu dels derivats de crèdit subscrits quan comprin protecció creditícia mitjançant una permuta de rendiment total i restringeixin com a ingressos nets els pagaments nets rebuts, però no restringeixin cap deteriorament compensatori del valor del derivat creditici subscrit en el capital de nivell 1.
7. En el cas dels derivats de crèdit adquirits sobre un conjunt d’obligacions de referència, les entitats poden deduir de l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit subscrits sobre obligacions de referència individuals l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit adquirits de conformitat amb l’apartat 3 només quan la protecció adquirida sigui econòmicament equivalent a adquirir protecció per separat sobre cadascuna de les obligacions individuals incloses en el conjunt.

Article 296

Sentències
1. A més del càlcul del valor d’exposició de les operacions de finançament de valors, incloses aquelles que estiguin fora de balanç de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 294 ter , les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició total un increment per risc de crèdit de contrapart calculat de conformitat amb els apartats 2 o 3, segons correspongui.
2. Pel que fa a les operacions amb una contrapart que no estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, les entitats han de calcular l’increment $$E_{i}^{*}$$ per a cada acord de conformitat amb la fórmula següent: $$E_{i}^{*} = màx\left\{ 0,\ \ E_{i} - \ C_{i} \right\}$$ En què: $$E_{i}^{*}$$= addició;$$i$$= índex que designa l’operació;$$E_{i}$$= valor raonable dels valors o l’efectiu prestats a la contrapart dins de l’operaciói;$$C_{i}$$= valor raonable dels valors o l’efectiu rebuts de la contrapart dins de l’operaciói. Les entitats poden considerar que $$E_{i}^{*}$$ és igual a zero quan $$E_{i}$$ sigui l’efectiu prestat a una contrapart i l’efectiu que s’ha de cobrar associat no sigui admissible per al tractament de compensació establert a l’apartat 4 de l’article 294 ter .
3. Pel que fa a les operacions amb una contrapart que estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, les entitats han de calcular l’increment ( $$E_{i}^{*}$$ ) per a cada acord de conformitat amb la fórmula següent: $$E_{i}^{*} = màx\left\{ 0,\ \sum_{i}^{}{E_{i}\ } - \ \sum_{i}^{}C_{i} \right\}$$ En què: $$E_{i}^{*}$$= increment;$$i$$= índex que designa l’acord de compensació;$$E_{i}$$= valor raonable dels valors o l’efectiu prestats a la contrapart per a les operacions subjectes a l’acord marc de compensaciói;$$C_{i}$$= valor raonable dels valors o l’efectiu rebuts de la contrapart segons l’acord marc de compensaciói.
4. A efectes dels apartats 2 i 3, el terme contrapart inclou també els agents tripartits que rebin garanties reals en dipòsit i les gestionin en el cas d’operacions tripartides.
5. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats poden utilitzar el mètode exposat a l’article 133, aplicant un percentatge mínim del 20% per a la ponderació de risc aplicable, per determinar l’addició corresponent a les operacions de finançament de valors, incloses aquelles que estiguin fora de balanç. Les entitats poden aplicar aquest mètode només quan ho facin per determinar el valor d’exposició d’aquestes operacions a l’efecte de complir els requisits de fons propis exposats a les lletres a , b i c de l’apartat 1 de l’article 59.
6. Quan una operació amb compromís de recompra es comptabilitzi com una venda en virtut del marc comptable aplicable, l’entitat ha d’anul·lar els efectes de totes les anotacions comptables relacionades amb la venda.
7. Quan una entitat actuï com a agent entre dos parts en una operació de finançament de valors, incloent-hi operacions fora de balanç, per al càlcul de la mesura de l’exposició total de l’entitat ha d’aplicar el següent:
a) Quan l’entitat ofereixi una garantia o aval a una de les parts en l’operació de finançament de valors només per la diferència entre el valor dels valors o l’efectiu que la part hagi prestat i el valor de la garantia real que el prestatari hagi lliurat, l’entitat només pot incloure en la mesura de l’exposició total l’increment calculat de conformitat amb l’apartat 2 o 3, segons escaigui;
b) Quan l’entitat no ofereixi una garantia o aval a cap de les parts involucrades, l’operació no s’ha d’incloure a la mesura de l’exposició total;
c) Quan l’entitat presenti una exposició econòmica respecte al valor subjacent o l’efectiu de l’operació per un import superior a l’exposició coberta per l’addició, ha d’incloure també en la mesura de l’exposició total l’import total del valor subjacent o de l’efectiu al qual estigui exposada;
d) Quan l’entitat que actuï com a agent ofereixi una garantia o aval a ambdós parts que intervinguin en una operació de finançament de valors, l’entitat ha de calcular la mesura de la seva exposició d’acord amb les lletresa,bicper separat per a cadascuna d’aquestes parts.

Article 296 bis — Càlcul del valor d’exposició de les partides fora de balanç

Sentències
1. Les entitats han de calcular, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 77, el valor d’exposició de les partides fora de balanç, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit, les operacions de finançament de valors i les posicions a què es refereix l’article 295 bis . Quan un compromís es refereixi a l’ampliació d’un altre compromís, s’ha d’utilitzar el factor de conversió més reduït dels dos corresponents a aquest compromís.
2. No obstant l’apartat 1, les entitats poden deduir de l’import equivalent de l’exposició creditícia d’una partida fora de balanç l’import corresponent dels ajustos per risc de crèdit específic. El càlcul ha d’estar subjecte a un valor mínim igual a zero.
3. No obstant l’apartat 1, les entitats han d’aplicar un factor de conversió del 10% a les partides fora de balanç de baix risc a què es refereix la lletra d de l’apartat 1 de l’article 77.

Article 296 ter

Sentències
1. Les entitats han de tractar com a actius, d’acord amb la lletra a de l’apartat 4 de l’article 294, l’efectiu relacionat amb les vendes convencionals i els valors relacionats amb les compres convencionals que romanguin en el balanç fins a la data de liquidació.
2. Les entitats que, segons el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de negociació a les compres i vendes convencionals pendents de liquidació, han d’anul·lar qualsevol compensació permesa en virtut d’aquest marc entre l’efectiu per cobrar corresponent a vendes convencionals pendents de liquidació i l’efectiu per pagar corresponent a compres convencionals pendents de liquidació. Després que les entitats hagin anul·lat la compensació comptable, poden compensar els imports d’efectiu per cobrar i d’efectiu per pagar quan tant les compres com les vendes convencionals relacionades es liquidin pel procediment de lliurament contra pagament.
3. Les entitats que, segons el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de liquidació a les compres i vendes convencionals pendents de liquidació, han d’incloure en la mesura de l’exposició total la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals. Les entitats poden compensar la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals i la totalitat del valor nominal de l’efectiu per cobrar relacionat amb vendes convencionals pendents de liquidació només quan es compleixin les dos condicions següents:
a) Tant les compres com les vendes convencionals es liquidin pel procediment de lliurament contra pagament;
b) Els actius financers comprats i venuts que estiguin associats amb efectiu per cobrar i efectiu per pagar es valorin al valor raonable a través de pèrdues i guanys i s’incloguin en la cartera de negociació de l’entitat.

Títol VIII. Divulgació per les entitats

Capítol primer. Principis generals

Article 298 — Àmbit d’aplicació dels requisits de publicació

Sentències
1. Als efectes del que disposa l’article 86 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de divulgar públicament la informació establerta en els capítols segon i tercer, sense perjudici de les excepcions previstes en l’article 299.
2. Les entitats a les quals l’AFA hagi autoritzat, d’acord amb el títol III, a utilitzar els instruments i mètodes previstos en el títol III han de fer pública la informació que hi està establerta.
3. Tota divulgació de dades quantitatives ha d’anar acompanyada d’una descripció qualitativa i de qualsevol altra informació complementària que pugui resultar necessària perquè els usuaris d’aquestes dades quantitatives les puguin comprendre, i en particular s’ha d’assenyalar qualsevol canvi significatiu de qualsevol dada divulgada en comparació amb la informació divulgada prèviament.
4. Les entitats han d’explicar, si se’ls sol·licita, les seves decisions de qualificació a les pimes i altres empreses sol·licitants de crèdit, i proporcionar una explicació per escrit quan se’ls demani. Els costos administratius de l’explicació han de ser proporcionats a la quantia del crèdit.

Article 299 — Informació no significativa, reservada o confidencial

Sentències
1. Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 87 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden ometre un o més dels desglossaments d’informació enumerats en els capítols segon i tercer si els desglossaments que s’han de divulgar no es consideren significatius, a excepció dels desglossaments que s’han de divulgar en virtut de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 302, l’article 304 i l’article 315. La informació inclosa en les divulgacions es considera significativa quan el fet d’ometre-la o presentar-la erròniament pogués modificar o influir en l’avaluació o decisió d’un usuari d’aquesta informació que depengui de la mateixa informació per prendre decisions econòmiques. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, com a molt tard el 31 de desembre del 2019, sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació significativa en relació amb els requisits sobre divulgació dels capítols segon i tercer d’aquest títol.
2. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 87 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats també poden ometre un o més elements d’informació indicats en els capítols segon i tercer d’aquest títol si aquestes dades inclouen informació que es considera reservada o confidencial, de conformitat amb els paràgrafs segon i tercer d’aquest apartat, a excepció dels desglossaments que han de divulgar-se en virtut dels articles 304 i 315. La informació es considera informació reservada de les entitats quan el fet de fer-la pública pugui soscavar la seva posició competitiva. La informació reservada pot incloure informació sobre els productes o sistemes que restaria valor a les inversions de les entitats en aquests últims en cas que fos compartida amb els competidors. La informació es considera confidencial quan les entitats estiguin obligades, en virtut de les seves relacions amb els clients o altres contraparts, a preservar-ne la confidencialitat. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació reservada i confidencial en relació amb els requisits sobre divulgació dels capítols segon i tercer d’aquest títol.
3. En els casos excepcionals previstos en l’apartat 2, l’entitat de què es tracti ha de fer constar en les seves divulgacions d’informació que determinades dades no es fan públiques, així com els motius d’aquesta manera de procedir, i ha de publicar informació més general sobre el tema cobert pel requisit de divulgació d’informació excepte quan el tema no sigui en si mateix reservat o confidencial.

Article 300 quater — Publicació d’informació per altres entitats

Sentències
1. Les entitats que no estiguin subjectes als articles 300 bis o 300 ter han de publicar la informació exposada a continuació amb la freqüència que s’indica:
a) Tota la informació exigida en virtut d’aquesta part, amb periodicitat anual;
b) Els indicadors clau mencionats a l’article 312, amb periodicitat semestral.
2. No obstant l’apartat 1 d’aquest article, altres entitats que no siguin entitats cotitzades han de publicar la informació següent amb periodicitat anual:
a) Les lletresa,eifde l’apartat 1 de l’article 302;
b) Les lletresa,bicde l’apartat 2 de l’article 302;
c) La lletraade l’article 304;
d) Les lletrescidde l’article 305;
e) Els indicadors clau mencionats a l’article 312;
f) Les lletresaadihakde l’apartat 1 de l’article 315.

Article 300 — Freqüència i abast de la publicació d’informació

Sentències

Les entitats han de publicar la informació requerida en virtut dels capítols segon i tercer segons el que estableixen els articles 300 bis , 300 ter i 300 quater . Les divulgacions anuals d’informació s’han de publicar en la mateixa data en què les entitats publiquin els seus estats financers o tan aviat com sigui possible després d’aquesta data. Les divulgacions semestrals i trimestrals d’informació s’han de publicar en la mateixa data en què les entitats publiquin els seus informes financers per al període corresponent quan sigui procedent o tan aviat com sigui possible després d’aquesta data. Qualsevol demora entre la data de publicació de la informació que s’ha de divulgar en virtut d’aquest títol i els estats financers pertinents ha de ser raonable i en cap cas no pot superar el termini fixat per l’AFA d’acord amb l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 300 bis — Publicació d’informació per part de les entitats de gran dimensió

Sentències
1. Les entitats de gran dimensió han de publicar la informació indicada a continuació amb la freqüència que s’especifica:
a) Tota la informació exigida en aquesta part, amb periodicitat anual;
b) La informació prevista en les disposicions següents, amb periodicitat semestral:
i) Lletraade l’article 304,i.
i) Lletreseakde l’article 306,ii.
i) Article 307,i.
v) Lletresc,e,figde l’article 308,v) Lletraede l’article 310,v.
i) Article 311,vi.
i) Lletresaibde l’apartat 1 de l’article 313,vii.
i) Lletresiakde l’article 314,i.
x) Lletresaibde l’apartat 1 de l’article 316,x) Apartat 3 de l’article 316bis,x.
i) Lletresfaide l’article 317;
c) La informació prevista en les disposicions següents, amb periodicitat trimestral:
i) Lletresdigde l’article 305,i.
i) Els indicadors clau esmentats a l’article 312,ii.
i) Apartat 2 de l’article 316bis.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les entitats de gran dimensió que siguin entitats no cotitzades han de publicar la informació indicada a continuació amb la freqüència següent:
a) Tota la informació exigida en aquesta part, amb periodicitat anual;
b) Els indicadors clau esmentats a l’article 312, amb periodicitat semestral.

Article 300 ter — Publicació d’informació per part de les entitats petites i no complexes

Sentències
1. Les entitats petites i no complexes han de publicar la informació exposada a continuació amb la freqüència que s’indica:
a) La informació prevista en les disposicions següents, amb periodicitat anual:
i) Lletresa,eifde l’apartat 1 de l’article 302,i.
i) Lletradde l’article 305,ii.
i) Lletresaad,h,iijde l’apartat 1 de l’article 315;
b) Els indicadors clau mencionats a l’article 312, amb periodicitat semestral.
2. No obstant l’apartat 1, les entitats petites i no complexes que no siguin entitats cotitzades han de publicar els indicadors clau mencionats a l’article 312 amb periodicitat anual.

Article 301 — Mitjans de publicació de la informació

Sentències
1. Les entitats han de publicar tota la informació exigida en virtut dels capítols segon i tercer en format electrònic i en un únic mitjà o lloc. L’únic mitjà o lloc pot ser un document independent que proporcioni una font fàcilment accessible d’informació prudencial per als usuaris d’aquesta informació o una secció particular inclosa en els estats financers o en els informes financers de les entitats, o que hi sigui annexa, que contingui la informació que s’hagi de divulgar i que pugui ser identificada amb facilitat per aquests usuaris.
2. Les entitats han de publicar al seu lloc web o, si no n’hi ha, en qualsevol altre lloc apropiat un arxiu amb la informació que s’hagi de divulgar de conformitat amb aquesta part. Aquest arxiu ha de mantenir-se accessible durant un període de temps no inferior al període de conservació dels documents comptables i contractuals de les dades incloses en els informes financers de les entitats.

Capítol segon. Criteris tècnics sobre transparència i divulgació d’informació

Article 302 — Publicació dels objectius i les polítiques de gestió del risc

Sentències
1. Als efectes de l’incís i de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els grups consolidables d’entitats i les entitats han de fer públics els seus objectius i les seves polítiques de gestió de riscos per a cada categoria de risc, inclosos els riscos a què es refereix aquest capítol. Entre les dades així publicades s’hi inclouen:
a) Les estratègies i els processos per gestionar aquestes categories de risc;
b) L’estructura i l’organització de la funció de gestió del risc corresponent, incloent-hi informació sobre el fonament de la seva autoritat, les seves competències i les seves obligacions de rendició de comptes, de conformitat amb els documents de constitució i els estatuts de l’entitat;
c) L’abast i la naturalesa dels sistemes de mesurament del risc i de presentació de la informació corresponent;
d) Les polítiques de cobertura i mitigació del risc i les estratègies i els processos per supervisar l’eficàcia contínua d’aquestes cobertures i tècniques de mitigació;
e) Una declaració aprovada per l’òrgan d’administració sobre l’adequació dels mecanismes de gestió de risc de l’entitat, en què es garanteixi que els sistemes de gestió del risc establerts són adequats en relació amb el perfil i l’estratègia de l’entitat;
f) Una breu declaració sobre riscos aprovada per l’òrgan d’administració en què es descrigui de forma succinta el perfil de risc general de l’entitat associat a l’estratègia empresarial. Aquesta declaració inclou:
i) Ràtios i xifres clau que ofereixin als interessats externs una visió global de la gestió del risc per part de l’entitat, incloent-hi com interactua el seu perfil de risc amb la tolerància al risc establerta per l’òrgan d’administració,i.
i) Informació sobre les operacions intragrup i les operacions amb parts vinculades que puguin tenir un impacte significatiu en el perfil de risc del grup consolidat.
2. Les entitats han de fer pública la informació següent sobre els mecanismes de governança:
a) El nombre de càrrecs en òrgans d’administració exercits pels membres de l’òrgan d’administració;
b) La política de selecció dels membres de l’òrgan d’administració i els seus coneixements, competències i experiència;
c) La política en matèria de diversitat pel que fa a la selecció dels membres de l’òrgan d’administració, els seus objectius i les metes establertes en aquesta política, així com la mesura en què s’han assolit aquests objectius i metes;
d) Si l’entitat ha creat o no un comitè de riscos dedicat específicament a aquesta qüestió i el nombre de vegades que s’ha reunit;
e) La descripció del flux d’informació sobre riscos a l’òrgan d’administració.

Article 303 — Publicació d’informació sobre l’àmbit d’aplicació

Sentències

Als efectes de l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’àmbit d’aplicació dels requisits establerts en la mateixa Llei i en aquest Reglament:

a) El nom de l’entitat a la qual s’apliquen els requisits d’aquest Reglament;
b) Una conciliació entre els estats financers consolidats elaborats de conformitat amb el marc comptable aplicable i els estats financers consolidats elaborats de conformitat amb els requisits sobre consolidació regulativa d’acord amb la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i aquest Reglament; aquesta conciliació resumeix les diferències entre els àmbits de consolidació comptable i regulativa i les entitats jurídiques incloses en l’àmbit de consolidació regulativa en cas que difereixi de l’àmbit de consolidació comptable; la menció de les entitats jurídiques incloses en l’àmbit de la consolidació regulativa descriu el mètode de consolidació regulativa en cas que sigui diferent del mètode de consolidació comptable, si aquestes entitats es consoliden pels mètodes d’integració global o proporcional si les participacions en aquestes entitats s’han deduït dels fons propis;
c) Un desglossament dels actius i els passius dels estats financers consolidats elaborats de conformitat amb els requisits sobre consolidació regulativa d’acord amb la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i aquest Reglament, per tipus de riscos segons es menciona en aquest títol;
d) Una conciliació en la qual s’exposin les principals fonts de diferències entre els imports de valor comptable dels estats financers d’acord amb l’àmbit de consolidació regulativa que es defineix en la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i aquest Reglament, i l’import de l’exposició utilitzat a efectes regulatius; aquesta conciliació es pot complementar amb informació qualitativa sobre aquestes fonts de diferències;
e) Pel que fa a les exposicions de la cartera de negociació i la cartera d’inversió que s’ajustin de conformitat amb l’article 19 i l’article 65, un desglossament dels imports dels components de l’ajust de valoració prudent d’una entitat, per tipus de risc, i el total dels components corresponents a les posicions de les carteres de negociació i d’inversió per separat;
f) Qualsevol impediment pràctic o jurídic significatiu, actual o previst, per a la transferència ràpida de fons propis o el reemborsament de passiu entre l’empresa matriu i les seves filials;
g) L’import agregat pel qual els fons propis reals són inferiors als exigits en totes les filials no incloses en la consolidació, i el nom o noms d’aquestes filials;
h) Si escau, les circumstàncies en què es fa ús de l’excepció a què es fa referència en l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o el mètode de consolidació individual establert en l’article 8 de la mateixa Llei.

Article 304 — Publicació d’informació sobre els fons propis

Sentències

Als efectes de l’incís iii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre els seus fons propis:

a) Una conciliació completa dels elements del capital de nivell 1 ordinari, dels elements del capital de nivell 1 addicional, dels elements del capital de nivell 2 i dels filtres i les deduccions aplicats als fons propis de l’entitat de conformitat amb els articles 29 a 30, 33, 36 i 42 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i el balanç en els estats financers auditats de l’entitat;
b) Una descripció de les principals característiques dels instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 emesos per l’entitat;
c) La totalitat dels termes i les condicions aplicables a cadascun dels instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2;
d) Una indicació, per separat, de la naturalesa i la quantia de:
i) Cada filtre prudencial aplicat de conformitat amb l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió,i.
i) Cada deducció efectuada de conformitat amb els articles 30, 33 i 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió,ii.
i) Els elements no deduïts de conformitat amb els articles 33, 36 i 42 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 30 i 31 d’aquest Reglament;
e) Una descripció de totes les restriccions aplicades al càlcul dels fons propis de conformitat amb aquest Reglament, i els instruments, els filtres prudencials i les deduccions a què aquestes restriccions s’apliquen;
f) Quan les entitats divulguin ràtios de capital calculades a partir d’elements dels fons propis determinats sobre una base diferent de la que estableix aquest Reglament, una explicació exhaustiva de la base de càlcul d’aquestes ràtios de capital.

Article 305

Sentències

Als efectes de l’incís iv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre el compliment per l’entitat dels requisits que estableixen els articles 48 i 59 d’aquest Reglament i dels requisits establerts a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 97 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

a) Un resum del mètode que utilitza l’entitat per avaluar si el seu capital intern resulta adequat per cobrir les seves activitats presents i futures;
b) L’import dels requisits de fons propis addicionals sobre la base del procediment de revisió supervisora a què es refereix la lletraade l’apartat 1 de l’article 97 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com la seva composició en termes d’instruments de capital ordinari de nivell 1, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2;
c) A petició de l’AFA, el resultat del procés intern d’avaluació de l’adequació del capital de l’entitat;
d) L’import total ponderat per risc de l’exposició i el corresponent requisit total de fons propis, determinat d’acord amb l’article 59, desglossat per les diferents categories de risc establertes al títol III, i, quan sigui escaient, una explicació de l’efecte en el càlcul dels fons propis i dels imports ponderats per risc de l’exposició que resulti d’aplicar nivells mínims de capital i no deduir elements dels fons propis;
e) El valor d’exposició i l’import ponderat per risc de l’exposició dels instruments de fons propis mantinguts en qualsevol entitat asseguradora, entitat reasseguradora o societat de cartera d’assegurances que les entitats no dedueixin dels seus fons propis de conformitat amb l’article 32 quan calculin els seus requisits de capital en base individual, subconsolidada i consolidada;
f) Els requisits de fons propis addicionals i la ràtio d’adequació del capital del conglomerat financer, calculats de conformitat amb l’article 6 de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers i l’annex del Reglament de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, quan s’apliquin els mètodes 1 o 2 establerts en aquest annex;
g) Les variacions registrades en els imports ponderats per risc de l’exposició en el període actual de divulgació d’informació respecte al període de divulgació immediatament anterior, resultants de la utilització de models interns, així com un resum dels principals factors que expliquin aquestes variacions.

Article 306 — Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de crèdit de contrapart

Sentències

Als efectes de l’incís v de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva exposició al risc de crèdit de contrapart, a què es refereix la secció cinquena del capítol tercer del títol III:

a) Una descripció del mètode utilitzat per assignar límits de crèdit i capital interns a les exposicions al risc de crèdit de contrapart, inclosos els mètodes per assignar aquests límits a les exposicions davant d’entitats de contrapart central;
b) Una descripció de les polítiques relatives a les garanties i altres tècniques de reducció del risc de crèdit, com ara les polítiques per assegurar garanties reals i establir reserves creditícies;
c) Una descripció de les polítiques amb relació al risc general de correlació adversa i al risc específic de correlació adversa, tal com es defineix en l’article 170;
d) L’import de les garanties reals que l’entitat hauria de proporcionar si es rebaixés la seva qualificació creditícia;
e) L’import de les garanties reals segregades i no segregades rebudes i aportades, per tipus de garantia real, distingint també entre les garanties reals utilitzades per a operacions de finançament de valors i amb derivats;
f) Per a operacions amb derivats, els valors d’exposició abans i després de l’efecte de la reducció del risc de crèdit, determinat de conformitat amb els mètodes establerts als articles 172 a 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III independentment del mètode que sigui aplicable, i els imports per risc d’exposició associats, desglossats per mètode aplicable;
g) Per a les operacions de finançament de valors, els valors d’exposició abans i després de l’efecte de la reducció del risc de crèdit, determinat de conformitat amb els mètodes establerts a les seccions tercera i cinquena del capítol tercer del títol III, independentment del mètode utilitzat, i els imports per risc d’exposició associats, desglossats per mètode aplicable;
h) Els valors de l’exposició després dels efectes de la reducció del risc de crèdit i les exposicions a risc associades corresponents a l’exigència de capital per risc d’ajust de valoració del crèdit, per separat per a cada mètode, tal com s’exposa al capítol setè del títol III;
i) El valor de l’exposició davant d’una entitat de contrapart central i les exposicions a risc associades que entrin dins de l’àmbit d’aplicació dels articles 186 a 197 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III, per separat per a les entitats de contrapart central qualificades i no qualificades, i desglossades per tipus d’exposició;
j) Els imports nominals i el valor raonable de les operacions amb derivats de crèdit; les operacions amb derivats de crèdit es desglossen per tipus de producte; dins de cada tipus de producte, les operacions amb derivats de crèdit es desglossen també per cobertura de risc de crèdit comprada i venuda;
k) Per separat, la informació que s’ha de divulgar esmentada a la lletraede l’article 310;
l) En el cas de les entitats que utilitzin els mètodes establerts als articles 173 a 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III, el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç, calculat d’acord amb els apartats 1 o 2 de l’article 171bis, segons correspongui. Quan el banc central d’un estat membre de la UE aporti liquiditat en forma de permutes financeres amb garantia real, l’AFA pot eximir les entitats dels requisits establerts a les lletres d i e del primer paràgraf, si considera que la divulgació de la informació esmentada podria revelar que s’ha proporcionat liquiditat de manera urgent. A aquest efecte, l’AFA ha de fixar llindars adequats i establir criteris objectius.

Article 307 — Publicació d’informació sobre els coixins de capital anticíclics

Sentències

Als efectes de l’incís vi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent en relació amb el compliment del requisit de disposar d’un coixí de capital anticíclic de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

a) La distribució geogràfica dels imports per risc d’exposició i dels imports ponderats per risc de les seves exposicions creditícies pertinents per calcular el seu coixí de capital anticíclic;
b) La quantia del seu coixí de capital anticíclic específic.

Article 308

Sentències

Als efectes de l’incís vii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’exposició de l’entitat al risc de crèdit i al risc de dilució:

a) L’àmbit d’aplicació i les definicions d’exposicions en mora i deteriorades que utilitzin a efectes comptables, així com les diferències, si n’hi ha, entre les definicions de en mora i de impagament a efectes comptables i regulatius;
b) Una descripció dels plantejaments i els mètodes adoptats per determinar els ajustos per risc de crèdit general i específic;
c) La informació sobre l’import i la qualitat de les exposicions sense incompliments, amb incompliments i reestructurades o refinançades corresponents a crèdits, valors de deute i exposicions fora de balanç, amb inclusió del deteriorament de valor acumulat corresponent, provisions i variacions negatives del valor raonable degudes al risc de crèdit i imports de garanties reals i financeres rebudes;
d) Una anàlisi per antiguitat de les exposicions en mora en la comptabilitat;
e) Els valors comptables bruts de les exposicions amb impagament i sense impagament, l’import acumulat dels ajustos per risc de crèdit general i específic, l’import acumulat de les baixes en comptes efectuades en relació amb aquestes exposicions i els valors comptables nets i la seva distribució per zona geogràfica, per tipus de sector i per crèdits, valors de deute i exposicions fora de balanç;
f) Qualsevol canvi en l’import brut de les exposicions en situació d’impagament dins i fora de balanç, amb inclusió, com a mínim, d’informació sobre els saldos d’obertura i de tancament d’aquestes exposicions, i l’import brut de qualsevol d’aquestes exposicions la situació d’impagament de les quals s’hagi revertit o que hagin estat objecte de baixa en comptes;
g) El desglossament dels préstecs i els títols de deute per venciment residual.

Article 309 — Publicació d’informació sobre els actius amb càrregues i sense càrregues

Sentències

Als efectes de l’incís viii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública informació en relació amb els seus actius amb càrregues i sense càrregues. A aquest efecte han d’utilitzar el valor comptable per a cada categoria d’exposició, desglossant-ho segons la qualitat dels actius i el valor comptable total amb càrregues i sense càrregues. La informació divulgada sobre els actius amb càrregues i sense càrregues no pot revelar la provisió urgent de liquiditat per part del banc central.

Article 310 — Publicació d’informació sobre la utilització del mètode estàndard

Sentències

Als efectes de l’incís ix de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin els imports ponderats per risc de les seves exposicions de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III han de fer publica la informació en relació a cadascuna de les categories d’exposició que figuren en l’article 78:

a) Els noms de les ECAI i les agències de crèdit a l’exportació designades i les raons de qualsevol canvi que es produeixi en aquestes designacions durant el període de divulgació d’informació;
b) Les categories d’exposició per a les quals s’utilitzi cada ECAI o agència de crèdit a l’exportació;
c) Una descripció del procés utilitzat per transferir les avaluacions creditícies de les emissions i els emissors a elements que no figurin en la cartera de negociació;
d) L’associació de la qualificació creditícia externa d’ECAI o agència de crèdit a l’exportació designada amb les ponderacions per risc corresponents als nivells de qualitat creditícia prescrits a la secció segona del capítol tercer del títol III, tenint en compte que aquesta informació no s’ha de divulgar quan les entitats compleixen amb l’associació estàndard publicada o reconeguda per l’AFA;
e) Els valors d’exposició, abans i després de la mitigació del risc de crèdit associats a cada nivell de qualitat creditícia prescrits a la secció segona del capítol tercer del títol III, per categoria d’exposició, així com els valors d’exposició deduïts dels fons propis.

Article 311 — Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de mercat

Sentències

Als efectes de l’incís x de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin els seus requisits de fons propis de conformitat amb les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 59 han de fer públics per separat aquests requisits en relació amb cada risc esmentat en aquestes lletres. A més, els requisits de fons propis pel risc de tipus d’interès específic de les posicions de titulització s’han de fer públics per separat.

Article 311 bis — Publicació d’informació sobre la gestió del risc operatiu

Sentències

Als efectes de l’incís xi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva gestió del risc operatiu:

a) Els mètodes per avaluar els requisits de fons propis corresponents al risc operatiu utilitzats per l’entitat bancària;
b) En el cas d’utilització parcial, l’abast i la cobertura dels diferents mètodes utilitzats.

Article 312 — Publicació d’informació sobre els indicadors clau

Sentències

Als efectes de l’incís xii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública, en forma de quadre, els indicadors clau següents:

a) La composició dels seus fons propis i els seus requisits de fons propis calculats de conformitat amb l’article 59;
b) L’import total de l’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59;
c) Quan escaigui, l’import i la composició dels fons propis addicionals que les entitats hagin de mantenir d’acord amb la lletraade l’apartat 1 de l’article 97 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
d) Els requisits combinats de coixí que les entitats hagin de mantenir de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
e) La ràtio de palanquejament i la mesura de l’exposició total de la ràtio de palanquejament, calculats de conformitat amb l’article 294;
f) La informació següent en relació amb la seva ràtio de cobertura de liquiditat calculada d’acord amb el reglament tècnic de regulació a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280:
i) La mitjana o les mitjanes, segons correspongui, de la seva ràtio de cobertura de liquiditat sobre la base de les observacions a final de mes en els dotze mesos anteriors per a cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació,i.
i) La mitjana o les mitjanes, segons correspongui, dels actius líquids totals, un cop aplicats els retalls corresponents, inclosos en el coixí de liquiditat de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, sobre la base de les observacions a final de mes en els dotze mesos anteriors per a cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació,ii.
i) Les mitjanes de les seves sortides de liquiditat, les seves entrades de liquiditat i les seves sortides netes de liquiditat calculades de conformitat amb el reglament tècnic de regulació a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280, sobre la base de les observacions a final de mes en els dotze mesos anteriors per a cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació;
g) La informació següent en relació amb el seu requisit de finançament estable net de conformitat amb el capítol quart del títol VI:
i) La ràtio de finançament estable net al final de cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació,i.
i) El finançament estable disponible al final de cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació,ii.
i) El finançament estable requerit al final de cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació.

Article 313

Sentències
1. Als efectes de l’incís xiii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública, a partir del 13 de març del 2026, la informació quantitativa i qualitativa sobre els riscos derivats de possibles variacions dels tipus d’interès que afectin tant el valor econòmic del patrimoni net com els ingressos nets per interessos procedents de les seves activitats alienes a la cartera de negociació a què es fa referència a l’article 23 i a l’apartat 5 de l’article 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:
a) Els canvis en el valor econòmic del patrimoni net calculat d’acord amb les sis hipòtesis de pertorbació a l’efecte de supervisió a què es fa referència a l’apartat 5 de l’article 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió durant els períodes de divulgació d’informació anteriors i actuals;
b) Els canvis en els ingressos nets per interessos calculats d’acord amb les dos hipòtesis de pertorbació a l’efecte de supervisió a què es fa referència a l’apartat 5 de l’article 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió durant els períodes de divulgació d’informació anteriors i actuals;
c) Una descripció de les hipòtesis de modelització i paramètriques clau, diferents de les esmentades a les lletresbicde l’apartat 5bisde l’article 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió utilitzades per calcular els canvis del valor econòmic del patrimoni net i dels ingressos nets per interessos segons el que s’exigeix a les lletresaibd’aquest apartat;
d) Una explicació de la importància de les mesures de risc divulgades en virtut de les lletresaibd’aquest apartat, així com de qualsevol variació significativa d’aquestes mesures des de la data de referència anterior de divulgació d’informació;
e) Una descripció de la manera en què les entitats defineixen, mesuren, redueixen i controlen els riscos de tipus d’interès de les activitats de la seva cartera d’inversió a l’efecte de la revisió encomanada a l’AFA de conformitat amb l’article 23 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en particular:
i) Una descripció de les mesures específiques de risc que utilitzin les entitats per avaluar els canvis del valor econòmic del seu patrimoni net i dels seus ingressos nets per interessos,i.
i) Una descripció de les hipòtesis de modelització i paramètriques clau utilitzades en els sistemes interns de mesurament de les entitats que puguin diferir de les hipòtesis de modelització i paramètriques comunes a què es fa referència a l’apartat 5bisde l’article 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió per calcular els canvis del valor econòmic del patrimoni net i dels ingressos nets per interessos, inclosa la justificació d’aquestes diferències,ii.
i) Una descripció de les hipòtesis de pertorbació del tipus d’interès que utilitzin les entitats per estimar el risc de tipus d’interès,i.
v) El reconeixement de l’efecte de les cobertures contra aquests riscos de tipus d’interès, incloses les cobertures internes que compleixin els requisits establerts a l’apartat 3 de l’article 66,v) Un resum de la freqüència amb què es duu a terme l’avaluació del risc de tipus d’interès;
f) Una descripció de les estratègies globals de gestió i reducció d’aquests riscos;
g) El període mitjà i el més llarg de venciment per a la revisió d’interessos assignats als dipòsits sense venciment.
2. No obstant els requisits establerts a la lletra c i els incisos i a iv de la lletra e de l’apartat 1 d’aquest article, no són aplicables a les entitats que apliquin el mètode estàndard o el mètode estàndard simplificat esmentat a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 314 — Publicació d’informació sobre les exposicions a posicions de titulització

Sentències

Als efectes de l’incís xiii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin les exposicions ponderades per risc de conformitat amb la secció quarta del capítol tercer del títol III, o els requisits de fons propis de conformitat amb els articles 219 o 220, han de fer pública la informació següent, per separat, sobre les activitats de la seva cartera de negociació i de la seva cartera d’inversió:

a) Una descripció de les activitats de titulització i de retitulització, també dels seus objectius d’inversió i de gestió de riscos en el marc d’aquestes activitats, el seu paper en les operacions de titulització i de retitulització, si utilitzen la titulització STS definida al punt 15 de l’article 149, i la mesura en què utilitzen les operacions de titulització per transferir el risc de crèdit de les exposicions titulitzades a tercers, juntament amb, si escau, una descripció per separat de la seva política de transferència del risc de la titulització sintètica;
b) El tipus de riscos als quals estiguin exposades en les seves activitats de titulització i de retitulització per nivell de prelació de les posicions de titulització pertinents, distingint entre posicions en titulització STS i no STS, i:
i) El risc retingut en operacions originades per la mateixa entitat,i.
i) El risc assumit en relació amb operacions originades per tercers;
c) Els mètodes per al càlcul dels imports ponderats per risc de les exposicions que apliqui l’entitat a les seves activitats de titulització, especificant els tipus de posicions de titulització a les quals s’apliqui cada mètode i distingint entre posicions en titulització STS i no STS;
d) Una llista dels vehicles especialitzats en titulitzacions que pertanyin a qualsevol de les categories següents, amb una descripció dels seus tipus d’exposicions envers aquests vehicles, inclosos els contractes de derivats:
i) Els SSPE que adquireixin exposicions originades per les entitats,i.
i) Els SSPE patrocinats per les entitats,ii.
i) Els SSPE i altres entitats jurídiques a les quals les entitats prestin serveis relacionats amb la titulització, com serveis d’assessorament, d’administració d’actius o de gestió,i.
v) Els SSPE inclosos en l’àmbit de consolidació reguladora de les entitats;
e) Una llista de totes les entitats jurídiques en relació amb les quals les entitats hagin divulgat haver prestat suport de conformitat amb la secció quarta del capítol tercer del títol III;
f) Una llista de les entitats jurídiques associades a les entitats i que inverteixin en titulitzacions originades per elles o en posicions de titulització emeses per SSPE que elles patrocinin;
g) Un resum de les seves polítiques comptables respecte a l’activitat de titulització, distingint, quan escaigui, entre les posicions de titulització i de retitulització;
h) Els noms de les ECAI emprades en les titulitzacions i els tipus d’exposicions per als quals s’empra cada agència;
i) Per separat per a la cartera de negociació i la cartera d’inversió, el valor comptable de les exposicions de titulització, amb informació sobre si les entitats han transferit una part significativa del risc de crèdit d’acord amb els articles 150 i 151, respecte del qual les entitats actuen com a entitat originadora, patrocinadora o inversora, per separat per a les titulitzacions tradicionals i les sintètiques, i per a les titulitzacions STS i no STS, i desglossat per tipus d’exposició de titulització;
j) Per a les activitats de la cartera d’inversió, la informació següent:
i) L’import agregat de les posicions de titulització quan les entitats actuïn com a entitat originadora o patrocinadora i els corresponents actius ponderats per risc i els requisits de capital per mètode aplicat, incloses les exposicions deduïdes dels fons propis o ponderades per risc al 1.250%, amb desglossaments per titulitzacions tradicionals i sintètiques i per exposicions de titulització i de retitulització, separant les posicions en titulitzacions STS de les no STS, i amb desglossaments detallats en un nombre significatiu de franges de ponderació per risc o de requisits de capital, i per mètode utilitzat per calcular els requisits de capital,i.
i) L’import agregat de les posicions de titulització quan les entitats actuïn com a inversor i els corresponents actius ponderats per risc i requisits de capital per mètode aplicat, incloses les exposicions deduïdes dels fons propis o ponderades per risc al 1.250%, amb desglossaments per titulitzacions tradicionals i sintètiques i per exposicions de titulització i de retitulització, separant les posicions STS de les no STS, i amb desglossaments detallats en un nombre significatiu de franges de ponderació per risc o de requisits de capital, i per mètode utilitzat per calcular els requisits de capital;
k) Per a les exposicions que hagi titulitzat l’entitat, el nombre d’exposicions en situació d’impagament i el nombre d’ajustos per risc de crèdit específic efectuat per l’entitat durant el període en curs, en ambdós casos desglossats per tipus d’exposició.

Article 314 bis

Sentències

A partir del 13 de març del 2027, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que hagin emès valors admesos a negociació en un mercat regulat del Principat d’Andorra, tal com es defineix al punt 12 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, han de fer pública la informació sobre riscos ASG, inclosos els riscos físics i els de transició.

Article 315 — Publicació d’informació sobre la política de retribució

Sentències
1. Als efectes de l’incís xv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva política i les seves pràctiques de retribucions, en relació amb les categories de personal les activitats professionals de les quals incideixen de manera important en el seu perfil de risc:
a) Informació sobre el procés de presa de decisions seguit per establir la política de retribució, així com el nombre de reunions que hagi mantingut l’òrgan principal que supervisa la retribució durant l’exercici, aportant, si escau, informació sobre la composició i el mandat d’un comitè de retribució, el consultor extern als serveis del qual s’hagi recorregut per determinar aquesta política, i el paper exercit pels interessats;
b) Informació sobre la connexió entre la retribució del personal i els seus resultats;
c) Les característiques més importants de la concepció del sistema de retribució, especificant la informació sobre els criteris aplicats en l’avaluació dels resultats i el seu ajust en funció del risc, la política d’ajornament i els criteris d’adquisició de drets;
d) Les ràtios entre retribució fixa i variable establertes d’acord amb la lletragde l’apartat 4 de l’article 6undeciesde la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;
e) Informació sobre els criteris en matèria de resultats en què es basa el dret a accions, a opcions o als components variables de la retribució;
f) Els principals paràmetres i la motivació dels possibles plans de retribució variable i altres avantatges no pecuniaris;
g) Informació quantitativa agregada sobre les retribucions, desglossada per àmbit d’activitat;
h) Informació quantitativa agregada sobre les retribucions, desglossada per alts directius i empleats les activitats professionals dels quals incideixen de manera important en el perfil de risc de l’entitat, amb indicació de:
i) Les quanties de retribució concedides per a l’exercici financer, dividides en retribució fixa, incloent-hi una descripció dels components fixos, i retribució variable, i el nombre de beneficiaris,i.
i) Les quanties i la forma de la retribució variable concedida, dividides en prestacions pecuniàries, accions, instruments vinculats a accions i d’altres tipus, indicant per separat la part pagada inicialment i la part ajornada,ii.
i) Les quanties de les retribucions diferides concedides per períodes de resultats anteriors, desglossades per les quantitats que es consolidin en l’exercici en curs i les quantitats que es consolidaran en exercicis successius,i.
v) Les quanties de les retribucions diferides que es consolidin en l’exercici en curs i que es paguin durant el mateix exercici, i les que es redueixin mitjançant ajustos per resultats,v) Les concessions de retribució variable garantida durant l’exercici financer i el nombre de beneficiaris d’aquestes concessions,v.
i) Les indemnitzacions per acomiadament concedides en períodes anteriors que s’hagin pagat durant l’exercici financer en curs,vi.
i) Les quanties de les indemnitzacions per acomiadament concedides durant l’exercici financer, desglossades per les pagades inicialment i les ajornades, el nombre de beneficiaris d’aquestes indemnitzacions i el pagament més elevat que hagi estat concedit a una sola persona;
i) El nombre de persones que hagin percebut una retribució d’1 milió d’euros o més per exercici financer, desglossat per graons de 500.000 euros pel que fa a les retribucions d’entre 1 milió d’euros i 5 milions d’euros, i desglossat per graons d’1 milió d’euros pel que fa a les retribucions iguals o superiors a 5 milions d’euros;
j) A petició de l’AFA, la retribució total de cada membre de l’òrgan d’administració o de la direcció general;
k) Informació sobre si l’entitat es beneficia d’alguna de les excepcions establertes a l’apartat 5 de l’article 6undeciesde la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. Als efectes de la lletra k del paràgraf primer, les entitats que es beneficien d’aquesta excepció han d’indicar si ho fan sobre la base de les lletres a o b de l’apartat 5 de l’article 6 undecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. També han d’indicar per a quin dels principis de remuneració apliquen les excepcions, el nombre d’empleats que se’n beneficien i el total de la seva remuneració total, desglossada per remuneració fixa i variable.
2. En el cas de les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, també han de fer pública la informació quantitativa a què es refereix aquest article sobre la retribució de l’òrgan d’administració en el seu conjunt, diferenciant entre membres executius i no executius. Les entitats han de complir els requisits establerts en aquest article d’una manera que sigui apropiada a la seva mida i organització interna i a la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, i sense perjudici del que disposa la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

Article 316 bis — Publicació dels requisits de liquiditat

Sentències
1. Als efectes de l’incís xvi bis de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats subjectes al títol VI han de publicar informació sobre la ràtio de cobertura de liquiditat, la ràtio de finançament estable net i la gestió del risc de liquiditat de conformitat amb aquest article.
2. Les entitats han de publicar la informació següent en relació amb la ràtio de cobertura de liquiditat calculada d’acord amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280;
a) La mitjana o les mitjanes, segons sigui procedent, de la seva ràtio de cobertura de liquiditat sobre la base de les observacions a fi de mes en els dotze mesos anteriors per a cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació;
b) La mitjana o les mitjanes, segons sigui procedent, dels actius líquids totals, un cop aplicades les retallades corresponents, inclosos en el coixí de liquiditat de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, sobre la base de les observacions a fi de mes en els dotze mesos anteriors per a cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació, i una descripció de la composició d’aquest coixí de liquiditat;
c) Les mitjanes de les sortides de liquiditat, les entrades de liquiditat i les sortides netes de liquiditat calculades d’acord amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, sobre la base de les observacions a fi de mes en els dotze mesos anteriors per a cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació, i la descripció de la seva composició.
3. Les entitats han de fer pública la informació següent en relació amb la seva ràtio de finançament estable net calculada d’acord amb el capítol quart del títol VI:
a) Les xifres al final del trimestre de la seva ràtio de finançament estable net calculada d’acord amb la secció segona del capítol quart del títol VI, per a cada trimestre del període pertinent de divulgació d’informació;
b) Un resum de l’import del finançament estable disponible calculat d’acord amb la secció tercera del quart capítol del títol VI;
c) Un resum de l’import del finançament estable requerit calculat d’acord amb la secció quarta del capítol quart del títol VI.
4. Les entitats han de publicar informació sobre els dispositius, els sistemes, els procediments i les estratègies establerts per a la determinació, el mesurament, la gestió i el seguiment del seu risc de liquiditat, d’acord amb l’article 25 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 316 — Publicació d’informació sobre la ràtio de palanquejament

Sentències

1 Als efectes de l’incís xvi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats previstes al títol VII han de fer pública la informació següent sobre la seva ràtio de palanquejament, calculada de conformitat amb l’article 294, i la seva gestió del risc de palanquejament excessiu:

a) La ràtio de palanquejament i la manera en què l’entitat aplica l’apartat 2 de la disposició transitòria trenta-unena;
b) Un desglossament de la mesura de l’exposició total a què es refereix l’apartat 4 de l’article 294, així com la conciliació entre aquesta mesura i la informació rellevant que contenen els estats financers publicats;
c) Si escau, l’import de les exposicions calculat d’acord amb l’apartat 8 de l’article 294 i l’apartat 7 de l’article 294bis, i la ràtio de palanquejament ajustada calculada de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 294bis;
d) Una descripció dels procediments aplicats per gestionar el risc de palanquejament excessiu;
e) Una descripció dels factors que han incidit en la ràtio de palanquejament durant el període a què es refereix la ràtio de palanquejament publicada.
2. Les entitats públiques de crèdit al desenvolupament definides a l’apartat 2 de l’article 294 bis han de fer pública la ràtio de palanquejament sense l’ajust de la mesura de l’exposició total determinada d’acord amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 294 bis .
3. A més de les lletres a i b de l’apartat 1 d’aquest article, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, han de fer pública la informació sobre la ràtio de palanquejament i el desglossament de la mesura de l’exposició total a què es refereix l’apartat 4 de l’article 294, a partir de mitjanes que es calculen d’acord amb el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 de l’article 85 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Capítol tercer. Criteris de selecció per a l’ús d’instruments i metodologies particulars

Article 317 — Publicació d’informació sobre l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit

Sentències
1. Als efectes de l’incís xvii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que apliquin tècniques de mitigació del risc de crèdit han de fer pública la informació següent:
a) Les característiques principals de les polítiques i els procediments de compensació de partides dins i fora de balanç, així com la indicació del grau d’utilització d’aquests últims per part de l’entitat;
b) Les característiques principals de les polítiques i els procediments per a l’avaluació i la gestió de les garanties reals admissibles;
c) Una descripció dels principals tipus de garanties reals acceptades per l’entitat per reduir el risc de crèdit;
d) En el cas de les garanties reals i els derivats de crèdit utilitzats com a cobertura del risc de crèdit, els principals tipus de garants i contraparts de derivats de crèdit, així com la seva solvència, utilitzats a l’efecte de reducció de requisits de capital, amb l’exclusió dels utilitzats com a part d’estructures de titulització sintètica;
e) La informació sobre les concentracions de risc de mercat o de crèdit dins de la mitigació del risc de crèdit aplicada;
f) El valor total de l’exposició no coberta per cap cobertura del risc de crèdit admissible i el valor total de l’exposició coberta per cobertures del risc de crèdit admissibles, una vegada aplicats els ajustaments de volatilitat; la informació indicada en aquesta lletra s’ha de fer pública per separat per als préstecs i els títols de deute, i ha d’incloure un desglossament de les exposicions en situació d’impagament;
g) El factor de conversió corresponent i la reducció del risc de crèdit associada a l’exposició i la incidència de les tècniques de reducció del risc de crèdit amb efecte de substitució i sense;
h) Els valors d’exposició dins i fora de balanç per categoria d’exposició abans i després de l’aplicació dels factors de conversió i de qualsevol mesura de reducció del risc de crèdit associada;
i) L’import ponderat per risc de l’exposició i la ràtio entre aquest import i el valor d’exposició després d’aplicar el factor de conversió corresponent i la reducció del risc de crèdit associada a l’exposició; la informació indicada en aquesta lletra s’ha de publicar per separat per a cada categoria d’exposició.

Títol IX. Supervisió prudencial

Article 318 — Risc macroprudencial o sistèmic observat al Principat d’Andorra

Sentències
1. El ministeri encarregat de les finances ha de designar una autoritat encarregada d’aplicar aquest article. L’autoritat encarregada de la supervisió del risc macroprudencial o sistèmic observat al Principat d’Andorra ha de ser o l’AFA o una autoritat designada a aquest efecte.
2. Si l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 observa canvis en la intensitat del risc macroprudencial o sistèmic del sistema financer andorrà capaços de comportar perjudicis greus per al sistema financer i l’economia real del Principat d’Andorra, i aquesta autoritat considera que aquest risc s’afrontaria millor mitjançant mesures més estrictes, ho ha de notificar al Consell General, al Govern, i si escau, a altres autoritats competents supranacionals i organismes internacionals responsables de la gestió del risc macroprudencial, i ha de presentar proves quantitatives i qualitatives pertinents de tots els elements següents:
a) Els canvis observats en la intensitat del risc macroprudencial o sistèmic;
b) Els motius pels quals aquests canvis podrien suposar una amenaça per a l’estabilitat financera al Principat d’Andorra;
c) Una explicació de la raó per la qual les mesures que preveuen els articles 90, 71, 68 d’aquest Reglament i els articles 96, 97 i 98 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no permeten fer front adequadament al risc macroprudencial o sistèmic observat, tenint en compte l’eficàcia relativa d’aquestes mesures;
d) Els projectes de mesures aplicables a les entitats operatives del sistema financer andorrà, o a un subconjunt d’aquestes entitats, destinades a mitigar els canvis observats en la intensitat del risc, relatives a:
i) El nivell de fons propis establerts en l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en l’article 59 d’aquest Reglament;i.
i) Els requisits aplicables a les grans exposicions establerts en l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en els articles 260 a 268 d’aquest Reglament;ii.
i) Els requisits per a la divulgació pública establerts en els articles 298 a 317;i.
v) El coixí de conservació de capital, tal com s’estableix en l’article 57 de Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
v) Els requisits en matèria de liquiditat previstos en el títol VI d’aquest Reglament;v.
i) Les ponderacions de risc per fer front a bombolles d’actius en els sectors immobiliaris residencial i comercial; ovi.
i) Les exposicions dintre del sector financer.
e) Una explicació de la raó per la qual l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 considera que els projectes de mesures són adequats, eficaços i proporcionats per fer front a la situació, i.
f) Una avaluació del probable impacte positiu o negatiu dels projectes de mesures en el mercat interior sobre la base de la informació de què disposi l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 o el ministeri encarregat de les finances.
3. Quan l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 rebi autorització per part del Govern per aplicar les mesures de conformitat amb aquest article, aquesta autoritat pot facilitar a les corresponents autoritats competents o autoritats designades de països tercers la informació pertinent que es consideri necessària per a l’estabilitat del sistema financer andorrà o el d’aquests països tercers en els quals les entitats operatives del sistema financer tinguin una presència significativa.
4. Una vegada autoritzada pel Govern, l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 pot adoptar immediatament les mesures per un període màxim de dos anys o fins que el risc macroprudencial o sistèmic deixi d’existir si això ocorregués abans.
5. Malgrat el que es disposa en l’apartat 3, l’AFA pot proposar al ministeri encarregat de les finances incrementar les ponderacions de risc en un 25% com a màxim respecte a les establertes en aquest Reglament per a les exposicions indicades en els incisos vi i vii de la lletra d de l’apartat 2 d’aquest article, i a reforçar fins a un 15% el límit de les grans exposicions fixat en l’article 260, per un període màxim de dos anys o fins que el risc macroprudencial o sistèmic deixi d’existir si això ocorregués abans, sempre que es compleixin les condicions i requisits de notificació esmentats a l’apartat 2 d’aquest article.

Article 319 — Requisits prudencials

Sentències

L’AFA o l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 318 poden sol·licitar al Govern modificacions d’aquest Reglament, per tal d’imposar, durant un període d’un any, requisits prudencials més estrictes pel que fa a les exposicions quan això sigui necessari per afrontar canvis d’intensitat dels riscos microprudencials i macroprudencials derivats de l’evolució del mercat i quan els instruments d’aquest Reglament i de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no siguin suficients per fer front a aquests riscs, en relació amb:

a) El nivell de fons propis establert en l’article 59 d’aquest Reglament;
b) Els requisits aplicables a les grans exposicions establerts en l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en els articles 260 a 268 d’aquest Reglament;
c) Els requisits per a la divulgació pública establerts en els articles 298 a 317. El Govern ha de presentar al Consell General, amb una freqüència almenys anual, un informe sobre els aspectes de l’evolució del mercat que poguessin fer necessari el recurs a aquest article.

Títol VII bis. Requisits d’informació

Article 297 bis — Obligacions específiques de presentació d’informació

Sentències
1. D’acord amb l’apartat 1 de l’article 85 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de comunicar anualment a l’AFA les dades per a cada un dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades:
a) Les pèrdues resultants d’exposicions per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles residencials, fins a l’import inferior entre l’import garantit i el 80% del valor de mercat o el 80% del valor hipotecari, llevat de decisió en contra en virtut de l’apartat 4 de l’article 90;
b) Les pèrdues resultants d’exposicions per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles residencials, fins a la part de l’exposició tractada com a completament garantida pels béns immobles residencials en virtut de l’apartat 1 de l’article 90;
c) El valor de l’exposició de totes les exposicions restants per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles residencials, limitades a la part de l’exposició tractada com a completament garantida pels béns immobles residencials en virtut de l’apartat 1 de l’article 90;
d) Les pèrdues resultants d’exposicions per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles comercials, fins a l’import inferior entre l’import garantit i el 50% del valor de mercat o el 60% del valor hipotecari, llevat de decisió en contra en virtut de l’apartat 2 de l’article 90;
e) Les pèrdues resultants d’exposicions per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles comercials, fins a la part de l’exposició tractada com a completament garantida pels béns immobles comercials en virtut de l’apartat 1 de l’article 90;
f) El valor de totes les exposicions restants per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles comercials, limitades a la part de l’exposició tractada com a completament garantida pels béns immobles comercials en virtut de l’apartat 1 de l’article 90.
2. L’AFA ha de publicar anualment, en base agregada, les dades que s’especifiquen en les lletres a a f de l’apartat 1, juntament amb dades històriques, quan disposi d’aquestes dades.

Article 297 — Presentació d’informació sobre requisits prudencials i informació financera

Sentències
1. De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’informar l’AFA sobre el següent:
a) Els requisits de fons propis, inclosa la ràtio de palanquejament, segons l’article 59 i el títol VII;
b) Les grans exposicions especificades en l’article 259;
c) Els requisits en matèria de liquiditat establerts a l’article 280;
d) Les dades agregades corresponents a cadascun dels mercats immobiliaris nacionals a què fa referència l’apartat 1 de l’article 297bis;
e) Els requisits i l’orientació establerts als articles 97bisi 97terde la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que compleixin els requisits de la informació normalitzada, llevat de qualsevol obligació d’informació addicional en virtut de la lletrajde l’apartat 1 de l’article 97 de la mateixa Llei;
f) Els actius amb càrregues, inclòs un desglossament per tipus de gravamen, com ara els pactes de recompra, els préstecs de valors, les exposicions titulitzades o els préstecs. Les entitats exemptes de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió no estan subjectes de forma individual al requisit d’informació sobre la ràtio de palanquejament fixada a la lletra a d’aquest apartat. 1 bis . Als efectes de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article, quan les entitats informin sobre els requisits relatius a fons propis aplicables a les titulitzacions, la informació que comuniquin ha d’incloure la informació sobre titulitzacions d’exposicions dubtoses que es beneficiïn del tractament establert a l’article 164 bis , sobre les titulitzacions STS de balanç que originin i sobre el desglossament.
2. A més de la informació sobre la ràtio de palanquejament a què fa referència la lletra a del paràgraf primer de l’apartat 1, i a fi de possibilitar que l’AFA supervisi la volatilitat de la ràtio de palanquejament, en particular al voltant de les dates de referència de presentació d’informació, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 56 bis de l’apartat 1 de l’article 4, han d’informar sobre components específics de la ràtio de palanquejament basant-se en les mitjanes del període d’informació i les dades utilitzades per calcular aquestes mitjanes.
3. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a més de la informació sobre els requisits prudencials a què fa referència l’apartat 1, les entitats han de presentar la informació financera que calgui per oferir una imatge completa del perfil de risc de l’entitat i dels riscos sistèmics que planteja l’entitat al sector financer o a l’economia real.
4. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot elaborar un comunicat tècnic a fi d’especificar les plantilles i els formats uniformes de presentació d’informació, així com les instruccions i el mètode d’ús d’aquestes plantilles, la freqüència i les dates de la transmissió de la informació, les definicions i les solucions informàtiques per a la presentació de la informació a què es refereixen els apartats 1 a 3. Als efectes de l’apartat 2, el comunicat tècnic de l’AFA esmentat en el paràgraf primer d’aquest apartat ha d’especificar quins components de la ràtio de palanquejament s’han de presentar utilitzant valors al tancament de la jornada o al tancament del mes.

Article 297ter

Sentències
1. Les entitats esmentades a l’apartat 1 de l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió han d’informar per separat dels càlculs establerts a les lletres a , b i c de l’apartat 2 de l’article 207 quater , per al conjunt de totes les posicions de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió que estiguin subjectes a riscos de tipus de canvi i de matèries primeres.
2. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot elaborar un comunicat tècnic a fi d’especificar les plantilles i els formats uniformes de presentació d’informació, així com les instruccions i el mètode d’ús d’aquestes plantilles, la freqüència i les dates de la transmissió de la informació, les definicions i les solucions informàtiques per a la presentació de la informació per risc de mercat.
jurisprudència.ad
Totes les lleis
Reglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la — Text consolidat | Jurisprudència.ad | Jurisprudència.ad