165 articles · 4 versions · Text oficial consolidat
A efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
A efectes d’aquest títol, s’entén per:
Les incubadores, les acceleradores i els clústers poden ser creats per entitats privades o públiques de diversa naturalesa, sempre que la normativa en vigor que les reguli i els sigui d’aplicació i les seves normes de regulació internes, com ara els seus estatuts, els ho permetin.
Els clústers poden disposar d’actors de suport del clúster, amb l’objectiu, entre d’altres, de generar sinergies i millorar la competitivitat, la productivitat i la rendibilitat de les empreses i altres entitats que els formen.
El Govern estableix anualment un pla d’estímuls econòmics o d’altres tipus, tant per a la creació d’incubadores, acceleradores i clústers com per al seu enfortiment.
Aquest títol estableix el règim jurídic aplicable als espais comuns complementaris i als espais compartits de treball, així com a les unitats immobiliàries i instal·lacions utilitzades en el marc d’aquestes modalitats residencials i professionals.
A efectes d’aquest títol, s’entén per:
Són responsables de les infraccions respecte al que regula aquest títol, les persones físiques o jurídiques gestores d’ espais comuns complementaris o espais compartits de treball , siguin o no titulars d’autoritzacions d’EECC.
Constitueixen infraccions al que regula aquest títol les accions o omissions que aquest tipifica.
Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Per determinar les sancions corresponents, es tenen en compte les circumstàncies següents:
Es consideren infraccions lleus:
Es consideren infraccions greus:
Es consideren infraccions molt greus:
Les sancions per infraccions en la matèria objecte de regulació en aquest títol poden ser:
Les sancions per infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any, les greus en el termini de dos anys i les molt greus en el termini de tres anys, a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.
Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol, mitjançant la modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració:
S’addicionen uns apartats 5 bis, 5 ter i 10 bis a l’article 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb el següent redactat: “ Article 23. Política general en matèria d’immigració (…) 5 bis. Altrament, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia. Aquestes persones poden correspondre a qualsevol de les tipologies següents de treballadors per compte aliè o per compte propi:
Es modifica l’apartat 2 de l’article 26 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent: “ Article 26 bis. Autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball (…) 2. La durada de l’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball és de dotze mesos, prorrogable sempre que existeixi reciprocitat amb el país que signa un acord amb el Principat d’Andorra per establir programes de viatges formatius o de lleure per a joves amb la possibilitat de treballar. La renovació es concedeix per un únic període de dotze mesos. (…).”
S’addiciona una secció tercera bis al capítol tercer del títol VI de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb addició d’un article 33 bis i d’un article 33 ter amb el següent redactat: “ Secció tercera bis. Autorització de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria Article 33 bis. Autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra i a dur-hi a terme la seva activitat professional, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol primer del títol IX ter. La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32. Article 33 ter. Autorització de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX ter. L’autorització de residència per als estrangers esmentats al paràgraf anterior s’atorga per un període inicial d’un any, renovable per períodes successius de la mateixa durada.”
Es modifica la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 38 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactada de la manera següent: “ Article 38 bis. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència (…) 2. En la concessió d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència, cal que la persona estrangera que ho sol·licita compleixi les condicions següents:
Es modifica l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent: “ Article 38 ter. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi 1. La persona estrangera que sol·licita residir al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat per compte propi pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, segons el que disposa l’article 23.12 de la Llei.
Es modifica l’article 40 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent: “ Article 40. Principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions Les autoritzacions d’immigració de residència i treball, temporal, de fronterer, temporal de fronterer, de residència i treball per compte propi, de treball sense residència i de residència sense treball, així com les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria, es concedeixen en primer lloc als nacionals dels estats que hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, seguidament als nacionals dels estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i finalment als nacionals d’altres estats.”
Es modifica la lletra k) i s’addiciona una lletra m) a l’article 73 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, lletres que queden redactades de la manera següent: “ Article 73. Motius És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents: (…)k) Que s’anul·li l’autorització d’immigració o es constati la manca de residència efectiva i permanent de les persones que sol·liciten el reagrupament familiar d’acord amb l’article 102 d’aquesta Llei, o que s’anul·li l’autorització d’immigració de residència sense treball de la persona titular principal descrita al títol IX d’aquesta Llei o l’autorització d’immigració de la persona titular principal descrita al títol IX ter d’aquesta Llei, per a les persones que han estat objecte del reagrupament previstes a l’article 103 d’aquesta Llei, així com per a les persones a càrrec previstes a l’article 91 d’aquesta Llei.(…)m) Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits previstos al títol IX ter aplicables en cada cas.”
Es modifica l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent: “ Article 96. Inversió en actius andorrans 1. El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys sis-cents mil euros (600.000 €) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:
S’addiciona un títol IX ter a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb l’addició d’un capítol primer amb un article 101 quater i un article 101 quinquies i d’un capítol segon amb un article 101 sexies i un article 101 septies , amb el redactat següent: “ Títol IX ter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria Capítol primer. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia Article 101 quater. Àmbit d’aplicació 1. Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, esmentades a l’article 33 bis.
S’addiciona un apartat 3 a l’article 102 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb el redactat següent: “ Article 102. Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiar (…) 3. La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria sol·licita el reagrupament familiar d’acord amb les disposicions establertes en el títol IX de la present Llei.”
Es modifica la lletra a) de l’article 141 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactada de la manera següent: “ Article 141. Infraccions greus Comet una infracció greu:
S’addicionen uns apartats 32 a 35 a l’article 152 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb el redactat següent: “ Article 152. Concepte i fet generador de les taxes En matèria d’immigració, les taxes són tributs fixos que es generen per la prestació d’una de les funcions administratives següents: (…) 32. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial per reagrupament familiar).
S’addicionen uns apartats 32 a 35 a l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració,, amb el redactat següent: “ Article 154. Quota tributària i deute tributari Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents: Descripció[…]Euros32. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial per reagrupament familiar).22,6133. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació per reagrupament familiar).22,6134. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial).224,6135. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació).56,15 Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost general.”
Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol, mitjançant la modificació de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, pretén clarificar el règim de la modalitat de contracte de treball a distància o teletreball, a l’efecte d’atorgar més seguretat jurídica tant a les persones assalariades com a les empreses.
Es modifica l’article 30 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent: “ Article 30. Contracte de treball a distància o teletreball 1. El treball a distància o teletreball es refereix a la forma d’organització d’una activitat laboral en la qual un treball que es pot realitzar dins els locals de l’empresa, s’efectua per la persona assalariada fora d’aquests locals de manera voluntària i utilitzant les tecnologies de la informació i de la comunicació.
S’addiciona un nou article 52 bis a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, amb el redactat següent: “ Article 52 bis. Dret a la desconnexió digital Les persones assalariades tenen dret a la desconnexió digital fora del seu horari de treball, així com el respecte a la durada màxima de la jornada laboral establerta i a qualsevol altra tipologia de límits i precaucions en matèria de jornada establerts per la normativa legal o convencional aplicable en cada moment.”
La societat mercantil startup és una societat de recent inscripció constitutiva d’acord amb la normativa que regula les societats mercantils, que es caracteritza per desenvolupar una empresa o un model de negoci emergent, independent de l’activitat d’altres societats mercantils excepte que siguin també startups o que provingui d’una fusió o d’una escissió d’una startup , basat en la innovació en el desenvolupament de productes i serveis utilitzant la tecnologia com a element subjacent.
La societat mercantil startup perd aquesta condició en qualsevol dels supòsits següents:
En cas de dissolució i liquidació de l’ startup , la Junta General podrà acordar una liquidació preferent a determinats socis titulars d’una determinada classe d’accions o de participacions socials, sempre que els estatuts socials recullin aquesta possibilitat.
S’afegeixen unes noves lletres p) i q) a l’article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el qual queda redactat tal com segueix: “ Article 5. Rendes exemptes Estan exemptes de l’impost les rendes següents: (…)p) Les retribucions percebudes pels administradors, observadors i empleats de les societats mercantilsstartupsconsistents en el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció.
Es modifica l’apartat 3 de l’article 15 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat tal com segueix: “ Article 15. Regles de valoració (…) 3. En els casos que preveuen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 2, l’entitat transmissora integra en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell. En els casos que preveuen les lletres e) i f) de l’apartat 2, les entitats integren en la base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements adquirits i el valor comptable o fiscal dels lliurats. Els proveïdors de béns i serveis de societats mercantils startups, que en contraprestació rebin participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció, integren en la base de tributació únicament el valor normal de mercat dels serveis prestats o dels béns lliurats. En l’adquisició a títol lucratiu, l’entitat adquirent integra en la seva base de tributació el valor normal de mercat de l’element patrimonial adquirit. La integració en la base de tributació de les rendes a què es refereix aquest article s’ha d’efectuar en el període impositiu en què es realitzin les operacions de les quals deriven aquestes rendes. A l’efecte del que preveu aquest apartat, no s’entenen com a “adquisicions a títol lucratiu” les subvencions. Aquesta disposició no és aplicable a les entitats bancàries objecte del procediment de resolució.”
Les societats mercantils startups estan exemptes de la taxa anual per al manteniment del seu full registral.
Els deutes per préstecs convertibles en capital rebuts per la societat startup tindran la consideració de crèdits privilegiats, en el cas de declaració de suspensió de pagaments i fallida o arranjament judicial de la societat.
A efectes d’aquest capítol, s’entendrà per:
L’AFA estarà facultada per revocar l’autorització concedida en qualsevol dels supòsits següents, en què el proveïdor de serveis de finançament participatiu:
Els proveïdors de serveis de finançament participatiu tindran les obligacions següents:
L’Autoritat Financera Andorrana és l’autoritat competent per exercir les funcions de control i supervisió dels serveis de finançament participatiu d’empreses, així com la resta de funcions que li atorga aquest capítol.
A l’efecte de determinar les infraccions en aquest capítol i les sancions a imposar, serà d’aplicació el procediment sancionador establert a la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997 en tot allò que no estigui establert en aquest capítol.
Són subjectes autors i responsables de les infraccions contingudes en aquest capítol:
Pel que fa a la prescripció de les infraccions, inscripció i publicitat i ingrés dels imports de les sancions a la publicació de les decisions serà d’aplicació l’establert a la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.
A efectes d’aquest títol, s’entén per:
Amb la qualificació favorable d’accés a l’entorn controlat de proves i l’aprovació del certificat operacional temporal, juntament amb la subscripció del protocol de proves i el compliment d’altres requisits establerts en aquesta Llei, s’inicia la fase de desenvolupament i seguiment de l’entorn controlat de proves, la qual pot ser objecte de desenvolupament reglamentari de forma genèrica o per raó del sector o de la disciplina de què es tracti. En aquesta fase:
La protecció dels participants en les proves es du a terme de conformitat amb el següent:
En totes les funcions que el ministeri encarregat de l’economia té encomanades en virtut d’aquest títol, aquest compta amb el suport de l’estructura i l’equip de la Fundació Privada del sector públic Andorra Recerca i Innovació.
El Govern, les diferents autoritats supervisores, així com altres autoritats i entitats que formin part de la Comissió de Coordinació segons sectors o disciplines, i les associacions, els organismes i els experts en matèries diverses que designi el Govern cooperaran entre si per garantir que, d’acord amb el que s’estableix en aquest títol, l’entorn controlat de proves es promogui adequadament i de conformitat amb les necessitats que s’adverteixin per a diferents entorns empresarials.
A efectes d’aquest títol, s’entén per:
Les vies de finançament d’un laboratori d’innovació oberta poden provenir de les tipologies de capital següents:
A efectes d’aquest títol, s’entén per:
A efectes d’aquest títol, s’entén per administracions i organismes del sector públic:
Són responsables de les infraccions respecte al regulat en aquest títol, les persones físiques o jurídiques que no respectin el règim general de reutilització de documents, informació i dades establert al capítol I.
Constitueixen infraccions al regulat en aquest títol les accions o omissions que hi són tipificades.
Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Es consideren infraccions lleus:
Es consideren infraccions greus:
Es consideren infraccions molt greus:
Les sancions per infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any, les greus en el termini de dos anys i les molt greus en el termini de tres anys, a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.