296 articles · 1 versió · Text oficial consolidat
Aquesta Llei estableix el Codi de Duana del Principat d’Andorra (en endavant, “Codi”) i conté les disposicions i els procediments generals aplicables a les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra o que en surten. Sense perjudici del dret i dels convenis internacionals i de la normativa del Principat d’Andorra aplicable a altres àmbits, el Codi s’aplica de manera uniforme a tot el territori duaner del Principat d’Andorra.
S’atorga al Govern els poders per desenvolupar reglamentàriament les disposicions de la legislació duanera i les seves simplificacions relatives a la declaració a la duana i a la prova de l’estatut duaner sempre que això no afecti l’aplicació adequada de les mesures fiscals en joc, aplicables al comerç de mercaderies.
Les autoritats duaneres són responsables de supervisar el comerç internacional del Principat d’Andorra i han de contribuir a un comerç just i obert, a l’aplicació dels aspectes externs del mercat interior i a l’execució de la política comercial i de les restants polítiques relacionades amb el comerç, així com a la seguretat global de la cadena de subministraments. Les autoritats duaneres han d’adoptar mesures destinades, en particular, a:
El territori duaner del Principat d’Andorra comprèn el territori nacional, incloent-hi les aigües interiors i l’espai aeri.
Als efectes d’aquest Codi, s’entén per:
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
El Govern ha d’especificar reglamentàriament:
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
El Govern ha d’especificar reglamentàriament l’autoritat duanera responsable del registre a què es refereix l’article 9.
El Govern ha d’especificar reglamentàriament les disposicions tècniques per al desenvolupament, el manteniment i la utilització dels sistemes electrònics a què es refereix l’article 16, apartat 1.
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
El Govern ha d’especificar reglamentàriament les condicions que cal complir per ser reconegut com a agent de duanes acreditat, així com els tràmits relatius a la constitució d’agències de duanes.
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
El Govern ha d’especificar reglamentàriament les normes de procediment relatives a:
Les decisions relacionades amb l’aplicació de la legislació duanera són vàlides en tot el territori duaner del Principat d’Andorra.
Excepte quan una autoritat duanera actuï en qualitat d’autoritat judicial, les disposicions de l’article 22, apartats 4, 5, 6 i 7; de l’article 23, apartat 3, i dels articles 26, 27 i 28 s’apliquen també a les decisions que prenguin les autoritats duaneres sense sol·licitud prèvia de la persona interessada.
Llevat que la persona afectada ho sol·liciti, la revocació, modificació o suspensió d’una decisió favorable no afecta les mercaderies que en el moment en què aquesta revocació, modificació o suspensió esdevingui efectiva hagin estat incloses i encara es trobin en un règim duaner o en dipòsit temporal en virtut de la decisió revocada, modificada o suspesa.
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
El Govern ha d’especificar reglamentàriament, mitjançant actes d’execució, les normes de procediment per a l’anul·lació, la revocació o la modificació d’una decisió favorable.
En casos específics, les autoritats duaneres han d’adoptar, amb sol·licitud prèvia, decisions sobre les informacions vinculants en relació amb altres elements als quals es refereix el títol II que fonamentin l’aplicació de drets a la importació o a l’exportació i altres mesures respecte del comerç de mercaderies.
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:
Els criteris per a la concessió de l’estatut d’operador econòmic autoritzat són els següents:
El Govern ha d’adoptar, mitjançant actes d’execució, les modalitats d’aplicació dels criteris als quals es refereix l’article 39.
Els articles 44 i 45 no s’apliquen als recursos que es puguin presentar per a l’anul·lació, la revocació o la modificació de decisions relatives a l’aplicació de la legislació duanera adoptades per una autoritat judicial.
Amb posterioritat al dret a disposar de les mercaderies i a l’efecte dels controls duaners, les autoritats duaneres poden verificar l’exactitud i la integritat de la informació facilitada en les declaracions a la Duana, les declaracions de dipòsit temporal, les declaracions sumàries d’entrada i de sortida, les declaracions de reexportació o les notificacions de reexportació, i l’existència, l’autenticitat, l’exactitud i la validesa dels documents justificatius, i poden examinar la comptabilitat del declarant i altres registres en relació amb les operacions relatives a les mercaderies de què es tracti o amb altres operacions comercials anteriors o posteriors que afectin aquestes mercaderies. Les autoritats duaneres també poden examinar aquestes mercaderies i prendre’n mostres quan encara sigui possible. Els controls es poden dur a terme en els locals del titular de les mercaderies o del seu representant, en els d’una altra persona que, de manera directa o indirecta, hagi actuat o actuï comercialment en aquestes operacions o en els de qualsevol altra persona que estigui en possessió d’aquestes dades i documents amb finalitats comercials.
El Govern ha d’adoptar mesures per garantir una aplicació uniforme dels controls duaners, inclòs l’intercanvi d’informació sobre riscos i dels resultats de les anàlisis de riscos, les normes i els criteris de risc comuns, les mesures de control i els àmbits prioritaris de control a què es refereix l’article 46, apartat 3.
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament normes sobre la conversió de divises a l’efecte de l’article 53, apartats 1 i 2.
Els articles 60 i 61 contenen disposicions per determinar l’origen no preferencial de les mercaderies a l’efecte d’aplicar-hi les mesures següents:
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament les normes en virtut de les quals les mercaderies, la determinació de l’origen no preferencial de les quals s’exigeix a l’efecte de l’aplicació de les mesures a què es refereix l’article 59, es considerin obtingudes totalment en un sol país o territori o que han estat objecte d’una última transformació o elaboració substancial, econòmicament justificada, efectuada en una empresa equipada a aquest efecte i que hagi conduït a la fabricació d’un producte nou o que constitueixi una fase important de fabricació en un país o territori de conformitat amb el que disposa l’article 60.
El Govern ha d’adoptar els procediments relatius a la presentació i verificació de les proves de l’origen a què fa referència l’article 61.
Es faculta el Govern per adoptar normes per les quals s’estableixin les normes d’origen preferencial a què es refereix l’article 64, apartat 3.
El Govern ha de desenvolupar:
El Govern pot adoptar mesures per determinar l’origen de mercaderies específiques de conformitat amb les normes d’origen aplicables a aquestes mercaderies.
Es faculta el Govern per desenvolupar les mesures a què es refereix l’article 67.
En determinar el valor a la Duana en aplicació de l’article 70, no s’hi inclou cap dels elements següents:
Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar que les quantitats següents es determinin sobre la base de criteris específics quan no siguin quantificables en la data en què s’admeti la declaració de duana:
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament les condicions per concedir l’autorització a què es refereix l’article 73.
El Govern ha d’adoptar les normes de procediment:
Quan diverses persones siguin responsables del pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner, elles són, de manera conjunta i solidària, responsables del pagament d’aquest import.
El Govern ha de determinar:
Quan la constitució d’una garantia sigui facultativa, aquesta garantia és exigida en qualsevol cas per les autoritats duaneres si consideren que no hi ha la certesa que es pagui l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i altres gravàmens en el termini establert. L’import és fixat per aquestes autoritats de manera que no sobrepassi el nivell esmentat en l’article 90.
La persona a la qual s’exigeix constituir una garantia pot triar entre les formes de garantia establertes en l’article 92, apartat 1. No obstant això, les autoritats duaneres es poden negar a acceptar la forma de garantia triada quan sigui incompatible amb el funcionament adequat del règim duaner de què es tracti. Les autoritats duaneres poden exigir que la forma de garantia triada es mantingui durant un termini específic.
Quan les autoritats duaneres comprovin que la garantia constituïda no garanteix o ha deixat de garantir o és insuficient per garantir el pagament, en el termini establert, de l’import dels drets d’importació o d’exportació corresponent al deute duaner i altres gravàmens, han d’exigir de qualsevol de les persones esmentades en l’article 89, apartat 3, bé que constitueixi una garantia addicional, bé que substitueixi la garantia original per una de nova, a la seva elecció.
Es faculta el Govern per determinar:
No es pot notificar cap deute duaner una vegada que hagi transcorregut un termini de tres anys comptats a partir de la data de naixement del deute duaner.
Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament els casos, als quals es refereix l’article 102, apartat 1, paràgraf segon, lletra d , en què les autoritats duaneres quedin dispensades de notificar el deute duaner.
Les autoritats duaneres, en el marc d’acords internacionals, han de col·laborar i garantir l’assistència mútua entre les autoritats duaneres en cas que neixi un deute duaner.
Les autoritats duaneres, a sol·licitud de la persona interessada i amb la constitució prèvia d’una garantia, autoritzen l’ajornament del pagament dels drets exigibles de qualsevol de les maneres següents:
Quan l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles no hagi estat pagat en el termini establert, les autoritats duaneres han de garantir el pagament d’aquest import per tots els mitjans de què disposin conformement a la legislació nacional en l’àmbit de la recaptació executiva.
Es faculta el Govern per determinar les normes que regulin la suspensió del termini per al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner recollit en l’article 108, apartat 3, i el període de suspensió.
El Govern ha de determinar les normes de procediment relatives a les devolucions i condonacions previstes per l’article 116.
Quan l’extinció del deute duaner s’hagi produït conformement a l’article 124, apartat 1, lletra h , això no exclou que es puguin imposar sancions per incompliment de la legislació duanera.
Es faculta el Govern per determinar la llista d’incompliments que no tinguin un efecte significatiu sobre l’aplicació correcta del dipòsit temporal o del règim duaner de què es tracti, i completar el que disposa l’article 124, apartat 1, lletra h , incís i .
La Duana a què es refereix l’article 127, apartat 2, s’ha d’assegurar que es dugui a terme, dins un termini determinat, una anàlisi de riscos essencialment als efectes de seguretat i protecció, sobre la base de la declaració sumària d’entrada esmentada en l’article 127, apartat 1, o les dades a què es refereix l’article 127, apartat 7, i ha adoptar les mesures necessàries en funció dels resultats d’aquesta anàlisi.
Es faculta el Govern per determinar:
El Govern ha d’establir:
El Govern ha de determinar les condicions per aprovar els llocs a què es refereix l’article 139, apartat 1.
El Govern ha de desenvolupar les normes de procediment relatives a la presentació de les mercaderies a la Duana a què fa referència l’article 139.
Les mercaderies no posades en lliure disposició es mantenen en dipòsit temporal a partir del moment que es presentin a la Duana.
Les mercaderies no posades en lliure disposició que es trobin en dipòsit temporal s’han d’incloure en un règim duaner o s’han de reexportar abans que transcorrin 90 dies.
Llevat que es disposi el contrari, el declarant pot triar lliurement el règim duaner en el qual s’inclouen les mercaderies, sota les condicions d’aquest règim, independentment de la seva naturalesa, quantitat i país d’origen, enviament o destinació.
Es faculta el Govern per determinar el següent:
El Govern ha de desenvolupar les normes de procediment relatives a:
Les mercaderies posades en lliure disposició es converteixen en mercaderies no posades en lliure disposició en els casos següents:
Es faculta el Govern per determinar el següent:
El Govern ha d’establir les normes de procediment que regulin l’aportació i la verificació de la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.
Es faculta el Govern per determinar els casos en què es pot presentar una declaració a la duana utilitzant mitjans alternatius a les tècniques de tractament electrònic de dades d’acord amb l’article 158, apartat 2.
El Govern ha d’establir les normes de procediment relatives a:
Les declaracions a la duana normals han de contenir totes les dades necessàries per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declarin les mercaderies.
Es faculta el Govern per establir les normes relatives a la concessió de l’autorització prevista per l’article 163, apartat 3.
Es faculta el Govern per determinar el següent:
Es faculta el Govern per determinar els casos en què la declaració a la duana s’invalida després de donar el dret a disposar de les mercaderies, segons disposa l’article 174, apartat 2.
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:
El Govern ha d’adoptar mesures per determinar la subposició aranzelària a l’efecte d’aplicació de l’article 177, apartat 1.
Es faculta el Govern per determinar les condicions per concedir l’autorització a què es refereix l’article 179, apartat 1, paràgraf primer.
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives:
Es faculta el Govern per determinar les condicions relatives a la concessió de l’autorització a què es refereix l’article 182, apartat 1.
El Govern ha d’establir les normes de procediment relatives a la inscripció en els registres del declarant a què es refereix l’article 182, inclosos els tràmits i controls duaners corresponents.
El Govern ha d’establir les normes de procediment relatives a les formalitats i els controls duaners que hagi d’efectuar el titular de l’autorització de conformitat amb l’article 185, apartat 1.
Les autoritats duaneres, a l’efecte de constatar l’exactitud de les dades que conté una declaració a la duana que hagi estat admesa, poden:
El Govern ha d’especificar les mesures relatives a la comprovació de la declaració a la duana, l’examen i la presa de mostres de les mercaderies i els resultats de la comprovació.
Es faculta el Govern per determinar els casos a què es refereix l’article 195, apartat 2.
Quan les autoritats duaneres tinguin motius raonables per fer-ho, poden disposar que es destrueixin les mercaderies presentades a la Duana i n’han d’informar el titular. Els costos de la destrucció són a càrrec del titular de les mercaderies.
Les mercaderies no posades en lliure disposició i les mercaderies incloses en el règim de destinació particular poden ser abandonades, amb l’autorització prèvia de les autoritats duaneres, en benefici de l’Estat pel titular del règim o, quan sigui procedent, pel titular de les mercaderies.
No es concedeix l’exempció dels drets a la importació prevista per l’article 203 a les mercaderies que s’hagin beneficiat de mesures establertes en virtut de la política agrícola que impliquin l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, llevat que es disposi el contrari en casos concrets.
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la presentació de la informació a què fa referència l’article 203, apartat 6.
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la presentació de la informació a què fa referència l’article 208, apartat 2.
Les mercaderies es poden incloure en qualsevol de les categories següents de règims especials:
Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament el següent:
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a l’examen de les condicions econòmiques a què fa referència l’article 211, apartat 6.
Es faculta el Govern per determinar el termini a què es refereix l’article 215, apartat 4.
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives al tancament d’un règim especial a què es refereix l’article 215.
Els drets i les obligacions del titular d’un règim respecte de les mercaderies incloses en un règim especial diferent del règim de trànsit poden ser transferits totalment o parcialment a una altra persona que compleixi les condicions establertes per al règim de què es tracti.
En casos específics, les mercaderies incloses en un règim especial diferent del de trànsit o de zona franca poden circular entre diferents llocs del territori duaner del Principat d’Andorra.
Les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner o en un règim de transformació o en una zona franca poden ser sotmeses a les manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, millorar-ne la presentació o la qualitat comercial o preparar-ne la distribució o revenda.
Es faculta el Govern per:
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:
Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament:
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la utilització de mercaderies equivalents de conformitat amb l’article 223, apartat 2.
El trànsit de la Unió Europea previst a l’article 226, apartat 3, lletra a , i a l’article 227, apartat 2, lletra a , només és aplicable a les mercaderies cobertes per un acord d’unió duanera entre la Unió Europea i Andorra.
El trànsit nacional previst a l’article 226, apartat 3, lletra b , i a l’article 227, apartat 2, lletra b , només és aplicable als moviments de mercaderies entre dos despatxos situats dins del territori duaner del Principat d’Andorra.
El trànsit previst a l’article 226, apartat 3, lletra c , i a l’article 227, apartat 2, lletra c , només és aplicable als moviments de mercaderies des d’un despatx de duana del territori d’una part contractant al Conveni ATA / Conveni d’Istanbul amb destinació a un despatx de duana situat en el territori d’una altra part contractant.
Es faculta el Govern per determinar els casos específics en què les mercaderies posades en lliure disposició s’hagin de col·locar a l’empara d’un règim de trànsit extern de conformitat amb l’article 226, apartat 2.
El Govern ha d’especificar les normes de procediment per aplicar al territori duaner del Principat d’Andorra el que disposen l’article 226, apartat 3, i l’article 227, apartat 2.
Es faculta el Govern per determinar les condicions per concedir les autoritzacions a què es refereix l’article 233, apartat 4.
El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:
El Govern ha d’especificar les normes de procediment per incloure les mercaderies posades en lliure disposició en el règim de dipòsit duaner o de zona franca a què es refereix l’article 237, apartat 2.
Les mercaderies que surtin d’una zona franca i s’introdueixin en una altra part del territori duaner del Principat d’Andorra o que s’incloguin en un règim duaner es consideren mercaderies no posades en lliure disposició, llevat que es demostri el seu estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició. No obstant això, a l’efecte de l’aplicació dels drets a l’exportació i de les llicències d’exportació, així com de les mesures de control d’exportacions en el marc de la política comercial, aquestes mercaderies són considerades mercaderies posades en lliure disposició, llevat que s’estableixi que no tenen l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.
Excepte quan la normativa nacional que regula àmbits específics estipuli un coeficient de rendiment, les autoritats duaneres han de fixar el coeficient de rendiment o el coeficient mitjà de rendiment de l’operació de transformació o, quan correspongui, la manera en què s’ha de determinar aquest coeficient. El coeficient de rendiment o el coeficient mitjà de rendiment es determinen en funció de les circumstàncies reals en què s’efectuïn o s’hagin d’efectuar les operacions de transformació. Aquest coeficient es pot ajustar, quan escaigui, de conformitat amb l’article 28.
Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar que la totalitat o una part de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu, o els productes transformats, es reexportin temporalment per ser objecte de transformació ulterior fora del territori duaner del Principat d’Andorra, de conformitat amb les condicions establertes per al règim de perfeccionament passiu.
La duana davant la qual es presenta la declaració prèvia a la sortida a què es refereix l’article 263 ha de vetllar perquè es faci, dins un termini específic, una anàlisi de riscos, fonamentalment als efectes de protecció i seguretat, basada en aquesta declaració, i ha d’adoptar les mesures necessàries sobre la base dels resultats d’aquesta anàlisi.
Es faculta el Govern per determinar:
El Govern ha d’especificar el termini a què es refereix l’article 264, en el qual s’ha d’efectuar l’anàlisi de riscos tenint en compte el termini a què es refereix l’article 263, apartat 1.
El Govern ha de determinar les normes de procediment relatives a la sortida a què es refereix l’article 267.
El Govern ha de determinar les normes de procediment relatives a:
El Govern ha de determinar les normes de procediment relatives a:
Sense perjudici del que disposa l’article 259, les mercaderies posades en lliure disposició que s’exportin temporalment fora del territori duaner del Principat d’Andorra s’acullen a una exempció de drets a l’exportació, que està supeditada a la reimportació de les mercaderies.
Si es constata una presumpta infracció, l’agent de duana redacta l’acta de sanció i, si escau, reté o segresta la mercaderia i el mitjà de transport, n’ordena el dipòsit en el local de duana més pròxim o en un altre magatzem habilitat a aquest efecte i té cura que la mercaderia no es pugui malmetre per aquest motiu. Després s’invita a signar l’acta de sanció a la persona responsable. En el supòsit que el requerit es negui a signar, s’ha de consignar en l’acta.
L’autor de la infracció és sancionat amb les sancions establertes en aquest títol. Els còmplices i encobridors són sancionats amb una sanció d’un import igual a la meitat de l’import previst. És autor el qui efectua personalment o per mitjà d’un altre la infracció. De la mateixa manera, és considerat autor el qui força o indueix a cometre una infracció o hi coopera amb actes necessaris. És còmplice el qui de manera no essencial col·labora en la perpetració d’una infracció. És encobridor aquell qui, amb tot coneixement de la comissió de la infracció i no havent-hi participat, ajuda la persona que l’ha comès a aprofitar-se’n o perjudica maliciosament la investigació de la infracció o la persecució de l’infractor.
Les infraccions previstes en els articles d’aquest títol són compatibles entre si.
Transcorregut el termini de dos mesos a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva sense que s’hagi fet efectiva, el Govern procedeix al pronunciament de la confiscació i posteriorment a la venda en subhasta pública dels béns retinguts, satisfà l’import de la sanció amb el producte de la rematada i retorna l’excedent a la persona infractora, en el cas que l’import esmentat hagi estat totalment cobert.
Si es tracta d’infraccions de contraban que comportin el comís de la mercaderia, del mitjà de transport o dels instruments emprats per cometre la infracció, a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva el Govern en pronuncia el comís i decideix l’afectació dels béns, sigui la venda en subhasta pública, sigui la destrucció, la donació a un organisme sense ànim de lucre o l’afectació a l’Administració.
Les infraccions prescriuen en un termini de tres anys a partir del dia en què van ser comeses. Passat aquest termini, les infraccions no poden ser rellevades per actes de contenciós i, per tant, no poden donar lloc a una demanda posterior per part de l’Administració.
Els drets i les imposicions que corresponguin a les mercaderies objecte de la infracció, a part de les sancions establertes en aquest títol, es liquiden segons el cas mitjançant una declaració de duana complementària.
El valor dels béns es determina segons les regles següents:
Quan es comprova que el preu declarat és inferior al valor real dels béns o de les mercaderies declarats a la Duana, la Duana té la facultat d’exercir un dret de preempció i pagar al destinatari o als drethavents l’import del preu declarat augmentat d’un 10%.