1. Quan s’apliqui una prohibició de devolució o d’exempció de drets a la importació a mercaderies no originàries utilitzades en la fabricació de productes per als quals s’expedeixi o s’estableixi una prova d’origen en el marc d’un acord preferencial, neix un deute duaner d’importació respecte d’aquestes mercaderies no originàries mitjançant l’admissió de la declaració de reexportació relativa als productes en qüestió.
2. Quan neixi un deute duaner de conformitat amb l’apartat 1, l’import dels drets d’importació corresponent a aquest deute es determina d’acord amb les mateixes condicions que en el cas d’un deute duaner derivat de l’admissió, en la mateixa data, de la declaració a la duana de posada en lliure disposició de les mercaderies no originàries utilitzades en la fabricació dels productes en qüestió a l’efecte de finalitzar el perfeccionament actiu.
3. S’aplica l’article 77, apartats 2 i 3. No obstant això, en el cas de les mercaderies no posades en lliure disposició esmentades en l’article 270, el deutor és la persona que presenta la declaració de reexportació. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es presenta la declaració.