1. Quan en la declaració a la duana s’indiqui un origen d’acord amb la legislació duanera, les autoritats duaneres poden exigir que el declarant acrediti l’origen de les mercaderies.
2. En cas que es plantegin dubtes raonables sobre la prova de l’origen que s’hagi presentat en virtut de la legislació duanera o d’altres disposicions d’àmbits específics, les autoritats duaneres poden exigir qualsevol altra prova complementària necessària per assegurar-se que la indicació de l’origen compleix la legislació aplicable.
3. Si les necessitats del comerç així ho requereixen, es poden expedir documents que acreditin l’origen conformement a les normes d’origen vigents al país o territori de destinació o a qualsevol altre sistema que identifiqui el país en el qual s’hagin obtingut totalment les mercaderies o en el qual s’hagi efectuat l’última transformació substancial.