1. Quan sigui obligatori constituir una garantia, les autoritats duaneres fixen l’import d’aquesta garantia a un nivell igual a l’import exacte dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner en qüestió i d’altres gravàmens, sempre que aquest import pugui ser determinat amb certesa en el moment en què s’exigeixi la garantia.
Quan no sigui possible determinar-ne l’import exacte, la garantia és fixada en l’import més elevat, estimat per les autoritats duaneres, dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i d’altres gravàmens que ja hi hagi o es puguin originar.
2. Sense perjudici del que disposa l’article 95, quan es constitueixi una garantia global per a l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a deutes duaners i altres gravàmens l’import dels quals variï en el temps, l’import d’aquesta garantia es fixa en un nivell que permeti cobrir en tot moment l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a deutes duaners i altres gravàmens.