1. Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per a l’Administració tributària, bé en relació amb els deutes tributaris propis o com a conseqüència de l’exercici dels deures per compte de tercers. També tenen la consideració d’infraccions de defraudació els perjudicis econòmics que es puguin derivar del gaudi indegut de beneficis duaners o fiscals o de règims especials. I, en general, tota acció o omissió contrària a l’ordenament que comporti un perjudici econòmic indegut a l’Administració tributària.
2. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents:
a) La presentació en un despatx de duana d’una declaració falsa.
b) La presentació d’una declaració de duana falsa per a la posada sota un règim duaner especial o el tancament d’un règim especial.
S’entén per
declaració falsa
una inadequació entre el tipus, la naturalesa, l’origen, la composició i el valor real o qualsevol menció inexacta o incompleta en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana.
c) La falta de presentació al despatx de la Duana de la declaració corresponent.
També es considera una falta de presentació de declaració la sortida de mercaderia que es troba sota un règim duaner especial sense la presentació de la declaració al despatx de la duana corresponent.