1. Sense perjudici de les disposicions vigents relatives a la no recaptació de l’import de drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner en cas que es determini judicialment la insolvència del deutor, un deute duaner a la importació o a l’exportació s’extingeix de qualsevol de les maneres següents:
a) Quan al deutor ja no se li pugui notificar el deute duaner contret, conformement a l’article 103.
b) Mitjançant el pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació.
c) Per condonació de l’import dels drets a la importació o a l’exportació, de conformitat amb el que disposa l’apartat 5.
d) Quan s’invalidi la declaració a la duana respecte de mercaderies declarades per a un règim duaner que impliqui l’obligació de pagar drets a la importació o a l’exportació.
e) Quan unes mercaderies subjectes a drets a la importació o a l’exportació siguin confiscades o decomissades, i confiscades simultàniament o posteriorment.
f) Quan unes mercaderies subjectes a drets a la importació o a l’exportació siguin destruïdes sota vigilància duanera o abandonades en benefici de l’Estat.
g) Quan la desaparició de les mercaderies o l’incompliment de les obligacions derivades de la legislació duanera es derivi de la destrucció total o la pèrdua irremeiable d’aquestes mercaderies per una causa inherent a la naturalesa mateixa de les mercaderies, per un cas fortuït o per força major, o com a conseqüència d’instruccions de les autoritats duaneres; a l’efecte d’aquesta lletra, les mercaderies es consideren perdudes irremeiablement quan ningú no les pugui utilitzar.
h) Quan el deute duaner neixi conformement als articles 79 o 82 i es compleixin les condicions següents:
i) Que l’incompliment que va portar al naixement del deute duaner no tingui efectes significatius per al funcionament adequat del dipòsit temporal o del règim duaner de què es tracti i no constitueixi una temptativa de frau.i.
i) Que tots els tràmits necessaris per regularitzar la situació de les mercaderies es duguin a terme posteriorment.
i) Quan les mercaderies posades en lliure disposició amb exempció de drets, o acollides a un dret a la importació reduït a causa de la seva destinació particular, s’hagin exportat amb autorització de les autoritats duaneres.
j) Quan hagi nascut conformement a l’article 78 i quan els tràmits efectuats per obtenir el tractament aranzelari preferencial esmentat en aquest article siguin anul·lats.
k) Quan, sense perjudici del que disposa l’apartat 6, el deute duaner hagi nascut de conformitat amb l’article 79 i es justifiqui a satisfacció de les autoritats duaneres que les mercaderies no s’han utilitzat ni consumit i han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.
2. No obstant això, en els casos esmentats en l’apartat 1, lletra
e
, es considera que el deute duaner no s’ha extingit, a l’efecte de les sancions aplicables a les infraccions duaneres, quan, d’acord amb el dret nacional, els drets a la importació o a l’exportació o l’existència d’un deute duaner constitueixin la base per determinar les sancions.
3. Quan, conformement a l’apartat 1, lletra
g
, un deute duaner s’hagi extingit respecte d’unes mercaderies posades en lliure disposició amb exempció de drets o acollides a un dret a la importació reduït a causa de la seva destinació particular, tot residu o deixalla resultant de destruir-les es considera com a mercaderia no posada en lliure disposició.
4. Són aplicables les disposicions en vigor relatives als percentatges normals de pèrdues irrecuperables degudes a la naturalesa de les mercaderies quan l’interessat no demostri que la pèrdua real ha estat més gran que la calculada mitjançant l’aplicació del percentatge normal a les mercaderies de què es tracti.
5. Quan diverses persones siguin responsables del pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i es concedeixi la condonació, el deute duaner només s’extingeix respecte de la persona o les persones a les quals es concedeixi la condonació.
6. En el cas esmentat en l’apartat 1, lletra
k
, el deute duaner no s’extingeix respecte de tota persona o persones que hagin intentat cometre un frau.
7. Quan el deute duaner hagi nascut conformement a l’article 79, s’extingeix respecte a la persona el comportament de la qual no estigui implicada en cap temptativa de frau i hagi contribuït a la lluita contra el frau.