1. Quan els costos d’emmagatzematge o de les operacions usuals de manipulació s’hagin generat al territori duaner del Principat d’Andorra respecte de mercaderies incloses en un règim duaner o en dipòsit temporal, aquests costos o l’increment de valor no es tenen en compte per calcular l’import dels drets a la importació en cas que el declarant subministri proves satisfactòries d’aquests costos.
No obstant això, es té en compte el valor a la Duana, i la quantitat, la naturalesa i l’origen de les mercaderies no posades en lliure disposició utilitzats en les operacions per calcular l’import dels drets a la importació.
2. Quan la classificació aranzelària de les mercaderies incloses en un règim duaner canviï com a conseqüència d’operacions usuals de manipulació al territori duaner del Principat d’Andorra, s’aplica, a sol·licitud del declarant, la classificació aranzelària original de les mercaderies incloses en el règim.
3. Quan neixi un deute duaner per als productes transformats resultants del règim de perfeccionament actiu, l’import dels drets a la importació corresponent a aquest deute es determina, a sol·licitud del declarant, sobre la base de la classificació aranzelària, el valor a la Duana, i la quantitat, la naturalesa i l’origen de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu en el moment d’admetre la declaració a la duana relativa a aquestes mercaderies.
4. En determinats casos, l’import dels drets a la importació es determina de conformitat amb els apartats 2 i 3 sense sol·licitud del declarant, a fi d’evitar que s’eludeixin les mesures aranzelàries esmentades en l’article 56, apartat 2, lletra
h
.
5. Quan neixi un deute duaner en relació amb productes transformats resultants del règim de perfeccionament passiu o amb productes de substitució esmentats en l’article 261, apartat 1, l’import dels drets a la importació es calcula basant-se en el cost de l’operació de transformació duta a terme fora del territori duaner previst a l’article 69, apartat 2.
6. Quan la legislació duanera concedeixi un tractament aranzelari favorable o una franquícia o una exempció total o parcial dels drets a la importació o a l’exportació, en virtut de l’article 56, apartat 2, lletres
d
a
g
, els articles 203, 204, 205 i 208 o els articles 259 a 262, o en virtut de la llei vigent en matèria de franquícies duaneres, aquest tractament favorable, franquícia o exempció s’apliquen així mateix en els casos de naixement de deute duaner en virtut dels articles 79 o 82, sempre que l’incompliment que origini el deute duaner no constitueixi una temptativa de frau.