1. En el marc dels règims especials o del dipòsit temporal, les autoritats duaneres poden decidir prohibir temporalment el recurs a:
a) La garantia global d’import reduït o la dispensa de garantia previstes per l’article 95, apartat 2.
b) La garantia global establerta en l’article 95, pel que fa a les mercaderies que s’hagi comprovat que són objecte de frau a gran escala.
2. En els casos en què sigui aplicable l’apartat 1, lletres
a
o
b
, d’aquest article, es pot autoritzar el recurs a la garantia global d’import reduït o a la dispensa de garantia o el recurs a la garantia global a què es refereix l’article 95 quan la persona interessada compleixi una de les condicions següents:
a) Que la persona pugui demostrar que no s’ha originat un deute duaner respecte de les mercaderies de què es tracti durant les operacions que la persona ha dut a terme en els dos anys anteriors a la decisió a què es refereix l’apartat 1.
b) En cas d’haver-se originat deutes duaners en els dos anys anteriors a la decisió a què es refereix l’apartat 1, que la persona interessada pugui demostrar que aquests deutes van ser abonats íntegrament pel deutor o els deutors o pel fiador dins els terminis establerts.
Per obtenir una autorització d’utilització d’una garantia global subjecta a una prohibició temporal, la persona interessada també ha de complir els criteris establerts en l’article 39, lletres
b
i
c
.