1. Un deute duaner a l’exportació neix en incloure les mercaderies subjectes a drets a l’exportació en el règim d’exportació o en el règim de perfeccionament passiu.
2. El deute duaner neix en el moment d’admetre la declaració a la duana.
3. El declarant n’és el deutor. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la duana.
Quan es presenti una declaració a la duana sobre la base d’una informació que porti a la no percepció de la totalitat o una part dels drets exigibles, és també deutora la persona que va subministrar la informació requerida per a la declaració i que sabia o hauria hagut de saber raonablement que aquesta informació era falsa.