1. Respecte de les mercaderies subjectes a drets a l’exportació, neix un deute duaner a l’exportació per incompliment d’alguna de les circumstàncies següents:
a) Una de les obligacions establertes en la legislació duanera per a la sortida de les mercaderies.
b) Les condicions de conformitat amb les quals es va permetre la sortida de les mercaderies del territori duaner del Principat d’Andorra amb exempció total o parcial dels drets a l’exportació.
2. El moment en què neix el deute duaner és un dels següents:
a) El moment en què les mercaderies surten efectivament del territori duaner del Principat d’Andorra sense una declaració a la duana.
b) El moment en què les mercaderies arriben a una destinació diferent d’aquella per a la qual van ser autoritzades a sortir del territori duaner del Principat d’Andorra amb exempció total o parcial dels drets a l’exportació.
c) En cas que les autoritats duaneres no puguin determinar el moment esmentat en la lletra b, el venciment del termini fixat per presentar proves que s’han complert les condicions que permeten a les mercaderies beneficiar-se d’aquesta exempció.
3. En els casos esmentats en la lletra a de l’apartat 1, el deutor és qualsevol de les persones següents:
a) Tota persona a la qual s’ha exigit el compliment de les obligacions en qüestió.
b) Tota persona que sap o hauria hagut de saber raonablement que no s’havia complert l’obligació en qüestió i que ha actuat per compte de la persona obligada a complir aquesta obligació.
c) Tota persona que ha participat en l’acte que va portar a l’incompliment de l’obligació i que sap o hauria hagut de saber raonablement que no s’havia presentat una declaració a la duana, malgrat ser preceptiva.
4. En els casos esmentats en la lletra
b
de l’apartat 1, el deutor és tota persona que estigui obligada a complir les condicions d’acord amb les quals es va autoritzar la sortida de les mercaderies del territori duaner del Principat d’Andorra amb exempció total o parcial dels drets a l’exportació.