1. Les infraccions de defraudació es qualifiquen en lleus, greus i molt greus depenent de la concurrència de les circumstàncies següents en la conducta del subjecte infractor:
a) La comissió repetida d’infraccions duaneres. S’entén produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor ha estat sancionat per una infracció de defraudació de la mateixa naturalesa, en virtut de resolució ferma en via administrativa, dins els tres anys anteriors a la comissió de la infracció.
b) La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció de defraudació o la comissió de la infracció a través de persona interposada.A aquests efectes, es poden considerar mitjans fraudulents, entre altres, l’ús de factures, de justificants o d’altres documents falsos o falsejats, sempre que la incidència dels documents o suports falsos o falsejats sigui d’un percentatge superior al 10% de la sanció.
c) Ocultació de dades. S’entén que hi ha ocultació de dades a la Duana quan no es presenten declaracions o es presenten declaracions en què s’inclouen fets o operacions inexistents o imports falsos, o en què s’ometen totalment operacions, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute duaner, quan com a resultat d’aquesta ocultació es produeix una defraudació determinada en una quota superior a 3.000 euros.
2. Quan concorren les circumstàncies descrites a les lletres
a
i
c
de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de greu. Quan es donen les circumstàncies descrites a la lletra
b
de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de molt greu, tret que la incidència de les circumstàncies descrites en els dos primers supòsits sigui d’un percentatge inferior al que s’hi indica, cas en què es considera greu.
3. Quan la base de la sanció sigui inferior a 2.000 euros, la infracció es qualifica de lleu, llevat que es donin les circumstàncies descrites en la lletra
b
de l’apartat 1 d’aquest article.