1. Les autoritats duaneres poden efectuar tots els controls duaners que considerin necessaris.
Aquests controls poden consistir, en particular, a examinar les mercaderies; prendre mostres; verificar l’exactitud i la integritat de la informació facilitada en una declaració o notificació i l’existència, l’autenticitat, l’exactitud i la validesa dels documents; revisar la comptabilitat dels operadors econòmics i altres registres; inspeccionar els mitjans de transport i les mercaderies i els equipatges que transportin les persones, i fer recerques oficials i altres actes similars.
2. Els controls duaners diferents dels aleatoris es basen, principalment, en una anàlisi de riscos que, amb l’ajut de les tècniques de tractament electrònic de dades, permet identificar i avaluar els riscos i elaborar les mesures necessàries per afrontar-los, sobre la base de criteris establerts a escala nacional, de la Unió Europea i, si escau, internacional.
3. Els controls duaners s’efectuen en un marc comú de gestió de riscos basat en l’intercanvi d’informació sobre riscos i dels resultats de les anàlisis de riscos entre les administracions duaneres i que estableixi criteris i normes de risc comuns, mesures de control i àmbits prioritaris de control.
Els controls basats en aquesta informació i aquests criteris es duen a terme sense perjudici dels altres controls efectuats de conformitat amb l’apartat 1 o amb altres disposicions en vigor.
4. Les autoritats duaneres apliquen una gestió de riscos per distingir entre els diversos nivells de risc associat a les mercaderies subjectes a control o vigilància duaners i per determinar si cal fer controls duaners específics de les mercaderies i indicar, si cal, on s’han d’efectuar aquests controls.
La gestió de riscos inclou activitats com ara la recollida de dades i informació, l’anàlisi i l’avaluació de riscos, la determinació i l’adopció de mesures, i el seguiment i la revisió periòdics del procés i els seus resultats, a partir de fonts i estratègies internacionals, de la Unió Europea i nacionals.
5. Les autoritats duaneres intercanvien la informació sobre riscos i els resultats de l’anàlisi de riscos:
a) Quan l’autoritat duanera consideri que hi ha un risc significatiu que exigeix un control duaner i els resultats d’aquest darrer permeten determinar que s’ha produït el fet que ocasiona el risc; o.
b) Quan els resultats del control no permetin determinar que s’ha produït el fet que ocasiona el risc, però l’autoritat duanera corresponent considera que hi ha l’amenaça d’un risc elevat en un altre lloc.
6. Per establir les normes i els criteris de risc comuns, les mesures de control i els àmbits prioritaris de control esmentats en l’apartat 3, s’han de tenir en compte tots els elements següents:
a) La proporcionalitat amb el risc.
b) La urgència de la necessitat d’aplicar els controls.
c) L’impacte probable en el flux comercial, en el país i en els recursos dedicats als controls.
7. Els criteris i les normes de risc comuns a què es refereix l’apartat 3 han d’incloure tots els elements següents:
a) La descripció dels riscos.
b) Els factors o indicadors de risc que s’han d’emprar per seleccionar les mercaderies o els operadors econòmics que s’hagin de sotmetre a control duaner.
c) La naturalesa dels controls duaners que hagin d’emprendre les autoritats duaneres.
d) El termini d’aplicació dels controls duaners previstos per la lletrac.
8. Els àmbits prioritaris de control abracen règims duaners particulars, tipus de mercaderies, rutes comercials, mitjans de transport o operadors econòmics que estiguin subjectes a anàlisis de riscos i controls duaners més intensos durant un període determinat, sense perjudici dels altres controls duts a terme habitualment per les autoritats duaneres.