1. Un deute duaner a la importació neix en incloure les mercaderies no posades en lliure disposició subjectes a drets a la importació en algun dels règims duaners següents:
a) La posada en lliure disposició, fins i tot d’acord amb les disposicions de la destinació particular.
b) La importació temporal amb exempció parcial de drets d’importació.
2. El deute duaner s’origina en el moment d’admetre la declaració a la duana.
3. El declarant n’és el deutor. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la duana.
Quan una declaració a la duana relativa a un dels règims esmentats en l’apartat 1 sigui formulada sobre la base d’una informació que porti a no percebre la totalitat o una part dels drets exigibles, la persona que va subministrar la informació requerida per fer la declaració i que sap o hauria d’haver sabut raonablement que aquesta informació era falsa n’és també un deutor.