1. En cas de declaració simplificada d’acord amb l’article 166 o d’inscripció en els registres del declarant d’acord amb l’article 182, aquest últim ha de presentar a la duana competent i dins un termini determinat una declaració complementària que contingui les dades necessàries per al règim duaner considerat.
En tractar-se d’una declaració simplificada conformement a l’article 166, els documents justificatius necessaris han d’estar en possessió del declarant i a la disposició de les autoritats duaneres dins un termini específic.
La declaració complementària pot ser de caràcter global, periòdic o recapitulatiu.
2. Es dispensa de l’obligació de presentar una declaració complementària en els casos següents:
a) Quan les mercaderies estiguin incloses en un règim de dipòsit duaner.
b) En altres casos específics.
3. Les autoritats duaneres poden dispensar de l’exigència de presentar una declaració complementària quan s’apliquin les condicions següents:
a) La declaració simplificada es refereix a mercaderies el valor i la quantitat de les quals són inferiors al llindar estadístic.
b) La declaració simplificada ja conté tota la informació necessària per al règim duaner de què es tracti.
c) La declaració simplificada no s’efectua mitjançant la inscripció en els registres del declarant.
4. Es considera que la declaració simplificada esmentada en l’article 166, apartat 1, o la inscripció en els registres del declarant esmentada en l’article 182, així com la declaració complementària, constitueixen un instrument únic i indivisible que esdevé efectiu, respectivament, en la data en què s’admeti la declaració simplificada de conformitat amb l’article 172 i en la data en què les mercaderies quedin inscrites en els registres del declarant.
5. A l’efecte de l’article 87, es considera que el lloc on s’hagi de presentar la declaració complementària és el lloc on ha estat presentada la declaració a la duana.