1. Quan la inclusió de mercaderies en un règim duaner impliqui el naixement d’un deute duaner, el dret a disposar de les mercaderies està supeditat al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner o a la constitució d’una garantia que cobreixi aquest deute.
No obstant això, sense perjudici del paràgraf tercer, el paràgraf primer no s’aplica al règim d’importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació.
Quan, conformement a les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declaren les mercaderies, les autoritats duaneres exigeixin la constitució d’una garantia, només es pot concedir el dret a disposar d’aquestes mercaderies per al règim duaner considerat una vegada que s’hagi constituït la garantia.
2. En casos específics, el dret a disposar de les mercaderies no està supeditat a la constitució d’una garantia respecte de les mercaderies que siguin objecte d’una sol·licitud d’utilització d’un contingent aranzelari.
3. En determinats casos, quan es recorri a una simplificació prevista pels articles 166, 182 i 185 i es constitueixi una garantia global, el dret a disposar de les mercaderies no està supeditat a una supervisió de la garantia per les autoritats duaneres.