1. Quan es compleixin les condicions per incloure les mercaderies en el règim de què es tracti, i sempre que no s’hagi aplicat cap restricció a les mercaderies, ni aquestes mercaderies siguin objecte de prohibició, les autoritats duaneres n’han d’autoritzar el dret a disposar tan aviat com s’hagin comprovat les dades de la declaració a la duana, o s’hagin acceptat sense comprovació.
El paràgraf primer s’aplica així mateix quan la comprovació esmentada en l’article 188 no es pugui dur a terme en un termini raonable i ja no calgui que les mercaderies siguin presents a l’efecte de comprovació.
2. El dret a disposar es concedeix una sola vegada per a la totalitat de les mercaderies que siguin objecte de la mateixa declaració.
A l’efecte de l’apartat 1, quan una declaració a la duana inclogui mercaderies classificades en dos o més partides d’ordre, les dades corresponents a les mercaderies classificades en cada partida d’ordre es consideren una declaració a part.