38 articles · 2 versions · Text oficial consolidat
Norma derogada
Derogada per Llei 30/2025, del 15 de desembre, de text consolidat d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra. Contingut històric sense aplicació actual.
A efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:
L’informe d’auditoria es redacta i es presenta d’acord amb el que s’estableix a la norma internacional d’auditoria aplicable. En qualsevol cas:
Les empreses o entitats auditades estan obligades a facilitar tota la informació que sigui necessària a judici de l’auditor per fer els treballs d’auditoria de comptes, i és responsabilitat dels seus administradors el compliment d’aquesta obligació. Així mateix, la persona o les persones que facin aquests treballs estan obligades a requerir, verbalment o per escrit, tota la informació que considerin necessària per emetre l’informe d’auditoria de comptes.
Les normes d’auditoria de comptes constitueixen el cos normatiu que ha d’observar necessàriament l’auditor de comptes o la societat d’auditoria en l’exercici de les seves funcions i sobre el qual han de basar-se les actuacions professionals per expressar una opinió tècnica i responsable. Les normes d’auditoria estan integrades per les normes internacionals d’auditoria i les normes internacionals sobre control de qualitat emeses pel Consell de Normes Internacionals d’Auditoria i Assegurament (IAASB) o les seves adequacions a Andorra, les normes incloses en aquesta Llei i, si escau, les incloses en la legislació mercantil nacional i les que pugui emetre el supervisor. Addicionalment, les guies i interpretacions emeses per l’IAASB –tals com les referides a l’aplicació de les normes d’auditoria per petits i mitjans auditors– poden ser utilitzades pels auditors de comptes.
Els auditors de comptes i les societats d’auditoria desenvolupen la seva activitat amb subjecció als principis d’ètica professional que incloguin, almenys, els d’interès públic de la seva funció, integritat, objectivitat, competència professional i diligència deguda i escepticisme professional. En aquest sentit, s’entén per escepticisme professional l’actitud d’estar alerta davant de qualsevol circumstància que pugui suposar una incorrecció material dels estats financers auditats, degut a error o frau i ser crític en les conclusions de l’auditoria. En particular, l’auditor de comptes o la societat d’auditoria mantindrà una actitud d’escepticisme professional quan es revisin les estimacions de la direcció de l’entitat i, especialment, en circumstàncies en què s’analitzi la capacitat de l’entitat auditada per seguir com a empresa en funcionament.
Es considera que, per la seva importància, comprometen en particular la independència de l’auditor de comptes o de la societat d’auditoria les amenaces que es detallen a continuació, amb l’efecte que es descriu a cada cas:
Per a tots els aspectes no regulats en aquesta Llei i en els seus desenvolupaments posteriors en matèria d’independència, és aplicable el codi ètic emès pel Consell de Normes Internacionals d’Ètica per a Professionals de la Comptabilitat (el Codi IESBA). En el cas que firmes estrangeres participin en un encàrrec d’auditoria subjecte a aquesta Llei, els és aplicable en matèria d’independència el Codi IESBA.
Els auditors de comptes i les societats d’auditoria de comptes han de conservar i custodiar durant el termini de cinc anys, a comptar de la data de l’informe d’auditoria, la documentació referent a cada auditoria de comptes que hagin efectuat, inclosos els papers de treball de l’auditor que constitueixin les proves i el suport de les conclusions que constin a l’informe, així com les anàlisis d’independència a què fa referència l’apartat 4 de l’article 15 d’aquesta Llei. El supervisor pot demanar formalment la conservació i la custòdia d’aquesta documentació per a períodes superiors a cinc anys en el cas que hi hagi alguna inspecció oberta i fins que finalitzi.
Els honoraris corresponents als serveis d’auditoria es fixen, en tot cas, abans que comenci l’exercici de les seves funcions i per a tot el període en què hagin de ser efectuades per acord entre l’auditor o la societat d’auditoria i el seu client. Els honoraris mencionats no poden estar influïts o determinats per la prestació de serveis addicionals a l’entitat auditada, ni poden basar-se en cap tipus de contingència o condició distinta a canvis en les circumstàncies que van servir de base per fixar els honoraris. Per l’exercici d’aquesta funció, ni els auditors de comptes ni les societats d’auditoria no poden percebre una altra remuneració o avantatge. Els honoraris professionals es determinen en funció de la complexitat de l’encàrrec, la càrrega de treball estimada i la categoria professional de les persones destinades a l’auditoria. La Branca d’Auditors del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra pot emetre normes orientatives per als auditors de comptes sobre l’estimació de la càrrega de treball i pot establir els honoraris mínims recomanats que els auditors han d’intentar aplicar en els treballs d’auditoria per categories professionals i tipologia de treballs.
Per respondre dels danys i perjudicis que puguin causar per l’exercici de la seva activitat, els auditors de comptes i les societats d’auditoria estan obligats a prestar fiança en forma de dipòsit en efectiu o aval en entitat financera i assegurança de responsabilitat civil per la quantia i en la forma que reglamentàriament s’estableixin. La quantia, en tot cas, és proporcional al seu volum de negoci en l’activitat d’auditoria.
Tant les resolucions dictades pel supervisor d’Auditoria de Comptes com per la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes en l’exercici de les seves funcions poden ser objecte de recurs administratiu davant del Govern, seguint els preceptes marcats pel Codi de l’Administració.
El procediment sancionador ha de concloure en el termini d’un any comptat des de la notificació de la infracció, excepte que el procediment estigui paralitzat per causa de l’expedientat; en aquest cas, s’afegeix aquest temps de paralització al termini d’un any. S’entén que el procediment conclou en la data en què es considera notificat l’acte administratiu de la resolució. El venciment del termini establert a l’apartat anterior sense que s’hagi notificat la resolució expressa produeix la caducitat del procediment. La declaració de caducitat es pot dictar d’ofici o a instància de l’auditor o la societat interessats, i provoca l’arxivament definitiu de les actuacions. La caducitat impedeix que comenci un nou procediment sancionador per la mateixa infracció.
L’import de les taxes definides en aquest capítol es pot actualitzar mitjançant la Llei del pressupost general.