Llei de l'IRPF

69 articles · 14 versions · Text oficial consolidat

Capítol I. Naturalesa i àmbit d’aplicació

Article 1 — Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost

L’impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava, segons els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals, la renda obtinguda per les persones físiques en funció de la seva quantia i de les seves circumstàncies personals i familiars.

Article 2 — Objecte de l’impost

Sentències

L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.

Article 3 — Àmbit d’aplicació espacial

Sentències

1. L’impost sobre la renda de les persones físiques s’aplica a tot el territori del Principat d’Andorra.

2. El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.

Capítol II. Subjecció a l’impost

Secció primera. El fet generador i les rendes exemptes

Article 4 — Fet generador

Sentències

1. Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

2. Componen la renda de l’obligat tributari:

a) Les rendes del treball.

b) Les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques.

c) Les rendes del capital immobiliari.

d) Les rendes del capital mobiliari.

e) Els guanys i les pèrdues de capital.

f) Les imputacions de renda en règim de transparència fiscal.

3. Als efectes de la determinació de les bases de tributació i de liquidació i del càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi, en els termes següents:

a) Formen la renda general les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.

b) Formen la renda de l’estalvi les rendes de capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.

4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos , i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.

Article 5 — Rendes exemptes

Sentències

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

a) Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.

b) Les anualitats per aliments percebudes dels pares o d’altres persones obligades a prestar-les en virtut de la legislació civil que és aplicable o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.

c) Les prestacions econòmiques percebudes d’acord amb la normativa reguladora de serveis socials i sociosanitaris del Principat d’Andorra.

d) Les compensacions econòmiques per acomiadament o cessament del treballador, en l’import establert amb caràcter obligatori en virtut de la normativa reguladora.

e) Les beques públiques i les beques atorgades per entitats privades, percebudes per cursar estudis reglats, tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.

f) Les prestacions reconegudes a l’obligat tributari per entitats públiques o per les entitats que les substitueixin com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o invalidesa.

g) Les prestacions percebudes en concepte de pensions de viduïtat satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.

h) Les prestacions percebudes en concepte de pensions d’orfenesa satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.

i) Els premis literaris, artístics o científics rellevants, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.

j) Els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net, a què es fa referència a l’apartat 1 de l’article 22, quan siguin satisfets per entitats residents fiscals a Andorra o per organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà sempre que estiguin subjectes a l’impost sobre societats andorrà.

k) Els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la normativa aplicable a aquests organismes, així com els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan el transmitent, individualment o conjuntament amb entitats vinculades segons el que preveu la Llei de l’impost sobre societats o amb altres persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament, no hagi tingut una participació superior al 25% en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.No obstant el que s’estableix en el paràgraf anterior, també n’estan exempts els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió d’aquests valors quan existeixi una participació, computada en els termes indicats, superior al 25% en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, quan l’obligat tributari hagi posseït la propietat dels valors objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.No s’aplica l’exempció prevista en aquest apartat a les rendes obtingudes per la transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, així com la cessió de drets reals sobre aquestes participacions, quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns.

l) Les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari. L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat.

m) Les rendes derivades de transmissions lucrativesinter vivossempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament. En tot cas, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat. No obstant això, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.

n) Els guanys i les pèrdues de capital que es posin de manifest en les transmissions de béns immobles ubicats fora del territori andorrà, quan l’obligat tributari hagi tingut la propietat d’aquests béns objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.

o) Els rendiments derivats del deute públic emès pel Principat d’Andorra.

p) Els premis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats per la Llei de regulació dels jocs d’atzar.

q) Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions que s’efectuïn per part dels administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat situats al territori del Principat d’Andorra que hagin quedat continguts en una unitat d’actuació definida en els plans d’urbanisme parroquials, en aplicació de les disposicions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.Els béns o drets que rebin els administrats en el marc de la reparcel·lació conserven el valor fiscal originari i la data d’adquisició dels terrenys transmesos, sense que l’exempció que s’estableix en aquesta lletra impliqui una modificació del valor a efectes impositius.

r) Els guanys de capital derivats de les transmissions oneroses de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, que hagin constituït l’habitatge habitual i permanent de l’obligat tributari, sempre que concorrin les condicions següents:

— Que el transmetent tingui la nacionalitat andorrana amb residència efectiva al Principat d’Andorra, o bé sigui estranger i acrediti un període mínim de residència legal, permanent i continuada al Principat d’Andorra de cinc anys.

— Que el transmetent reinverteixi l’import percebut per la venda en l’adquisició d’un nou habitatge habitual i permanent al Principat d’Andorra.A aquests efectes, quan l’import reinvertit sigui inferior al total de l’import percebut en la transmissió, únicament quedarà exempta de tributació la part proporcional del guany de capital obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida.S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l’adquirent en un període superior a 6 mesos i 1 dia per any natural i si l’habitatge és l’habitatge habitual i permanent durant un període mínim de quatre anys continuats.El termini per fer la reinversió és d’un any, a comptar des del moment de la transmissió de l’habitatge. En cas d’incompliment d’aquests períodes, l’obligat tributari ha d’ingressar el deute tributari derivat de l’impost inicialment exonerat per motiu de l’exempció, així com els corresponents interessos de demora, en els terminis que s’estableixin reglamentàriament. A aquests efectes la prescripció de l’impost es computa a partir de la data en què es produeix el dit incompliment.

— Que el transmetent no tingui deutes pendents de pagament amb l’Administració general.

— Que l’obligat tributari opti per l’aplicació de l’exempció. A aquests efectes, ha de sol·licitar l’exempció a l’Administració i ha de complir amb les condicions formals i els procediments que es determinin reglamentàriament.En cas d’incompliment dels requisits previstos per a la reinversió en un nou habitatge habitual, el dret de l’Administració tributària a iniciar un procediment de comprovació del compliment dels requisits per gaudir de l’exempció comença a comptar des del moment en què finalitza el termini dels dos anys perquè l’habitatge es consideri habitual i permanent.

Article 6 — Presumpció de rendes

Sentències

Les cessions de béns i drets en les seves diverses modalitats es presumeixen retribuïdes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.

Secció segona. Els obligats tributaris

Article 7 — Obligats tributaris

Sentències

1. Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques que tinguin la residència fiscal en territori andorrà.

2. Les rendes netes corresponents a les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms regulats en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o els pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests pactes. Aquestes rendes netes s’integren en la base de tributació de l’impost quan aquests socis, hereus, comuners o partícips siguin obligats tributaris d’aquest impost. Les rendes netes que s’integren a la base de tributació són el resultat de minorar les rendes íntegres obtingudes per aquestes entitats amb les despeses deduïbles vinculades a l’obtenció d’aquestes rendes. Aquestes rendes netes es qualificaran segons la seva naturalesa.

Article 8 — Residència fiscal i domicili fiscal

Sentències

1. Es consideren “residents fiscals en territori andorrà” les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Que romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà. Per determinar aquest període en territori andorrà es computen les absències esporàdiques, excepte que l’obligat tributari acrediti la seva residència fiscal en un altre país.

b) Que radiqui en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta.

2. Es presumeix, llevat de prova en contrari, que l’obligat tributari té residència fiscal en territori andorrà quan, d’acord amb els criteris de l’apartat anterior, sigui resident fiscal en territori andorrà el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat.

3. No es consideren “residents fiscals en territori andorrà” els treballadors que diàriament es desplacen al Principat des d’Espanya o França i que han estat contractats per empreses residents fiscals en territori andorrà o establiments permanents de societats estrangeres en territori andorrà.

4. Les persones de nacionalitat andorrana, així com el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat, que tinguin la residència habitual a l’estranger per la seva condició de membres de missions diplomàtiques o de representacions en organismes internacionals es consideren “residents fiscals en territori andorrà”.

5. El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori andorrà és el derivat d’aplicar les regles a aquest efecte que es preveuen a la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Article 9 — Individualització de rendes

Sentències

1. La renda es considera obtinguda per l’obligat tributari en base al seu origen o la seva font, sense perjudici, si escau, del règim econòmic matrimonial.

2. Als efectes del que estableix l’apartat anterior, s’apliquen les regles següents:

a) Les rendes del treball s’atribueixen a la persona que origini el dret a la seva percepció, amb l’excepció de les pensions i altres prestacions que s’atribueixen a la persona a favor de la qual estiguin reconegudes.

b) Les rendes del capital i els guanys i les pèrdues de capital s’atribueixen, a la persona que sigui titular d’acord amb els preceptes de la legislació civil aplicable, dels béns o drets generadors de les rendes o dels guanys i pèrdues. En el cas que els pagaments de les rendes del capital i dels guanys i les pèrdues de capital s’efectuïn a més d’una persona, aquests s’atribuiran proporcionalment a parts iguals, excepte que tots ells manifestin que correspon una proporció diferent.

c) Les rendes d’activitats econòmiques es consideren obtingudes per la persona que desenvolupi l’activitat mitjançant l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors.

Capítol III. Determinació de les rendes gravades per aquest impost

Article 10 — Determinació de la base de tributació i de la base de liquidació

Sentències

1. La base de tributació està constituïda per l’import de la renda de l’obligat tributari en el període impositiu.

2. La base de tributació es determina, en els termes que estableix aquesta Llei, com segueix:

a) Les rendes es qualifiquen i quantifiquen d’acord amb el seu origen.

b) Les rendes netes s’obtenen per la diferència entre els ingressos computables i les despeses deduïbles. Els guanys i les pèrdues de capital es determinen, amb caràcter general, per la diferència entre els valors de transmissió i adquisició.

c) S’integren i compensen les diverses rendes segons el seu origen i la seva classificació com a renda general o de l’estalvi, tal com aquestes rendes es defineixen a l’article 4. El resultat d’aquestes operacions determina la base de tributació general i de l’estalvi.

3. La base de liquidació és el resultat de practicar, a la base de tributació, les reduccions previstes en la secció segona del capítol V.

Capítol IV. Determinació de la base de tributació

Secció primera. Mètodes de determinació

Article 11 — Mètodes de determinació de la base de tributació

Sentències

1. La quantificació dels components de la base de tributació s’efectua, amb caràcter general, pel mètode de determinació directa.

2. La base de tributació de la renda d’activitats econòmiques es du a terme d’acord amb el que preveu l’article 15, mitjançant el mètode de determinació directa, el sistema de determinació objectiva i, subsidiàriament, el mètode de determinació indirecta.

3. El mètode d’estimació indirecta s’aplica d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Secció segona. Determinació de les rendes del treball

Article 12 — Rendes íntegres del treball

Sentències

1. Tenen la qualificació de rendes del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendes d’activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració:

a) Els sous i els salaris.

b) Les prestacions econòmiques ordinàries per desocupació involuntària.

c) Les remuneracions en concepte de despeses de representació.

d) Les dietes i despeses de viatge, quan estiguin sotmeses a l’obligació de cotització d’acord amb la normativa reguladora de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

e) Les opcions sobre accions concedides en el marc d’una relació laboral.

f) El preavís, les compensacions econòmiques, així com qualsevol altra indemnització per acomiadament o cessament del treballador.

g) Les rendes percebudes en mèrit de l’exercici i ocupació de càrrecs públics.

h) Les contribucions o aportacions satisfetes pels empresaris a plans de pensions i altres instruments de previsió social que tinguin per objecte la instrumentació de compromisos per pensions i que donin lloc a les rendes, a què es fa referència a les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 d’aquest article, excloses les corresponents a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, sempre i quan es transmeti a favor del beneficiari, de forma irrevocable i des del moment inicial, el dret a la percepció de les prestacions futures.

2. En tot cas, tenen la consideració de rendes del treball:

a) Les beques.

b) Les pensions compensatòries percebudes pels cònjuges i les anualitats per aliments.

c) Les pensions i altres prestacions similars, de caràcter públic o privat, derivades d’una ocupació anterior, quan siguin percebudes pel mateix treballador.

d) Les prestacions rebudes pels beneficiaris de plans de pensions, quan siguin percebudes pel partícip del pla.

e) Les prestacions rebudes pels beneficiaris de contractes d’assegurança col·lectius que instrumentin compromisos per pensions, derivades d’una ocupació anterior, quan siguin percebudes pel mateix treballador.

f) Les rendes derivades de la impartició de cursos, conferències, col·loquis, seminaris i d’altres similars, excepte quan tinguin la consideració de rendes d’activitats econòmiques.

g) Les prestacions percebudes en aplicació de la normativa de serveis socials i sociosanitaris. A aquests efectes, no es consideren rendes les prestacions percebudes en concepte de reemborsaments satisfets per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social així com per entitats asseguradores, amb la finalitat de cobrir les despeses mèdiques, sanitàries, hospitalàries, les d’internament, així com les despeses de desplaçament i les d’allotjament establertes en la Llei de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, així com la seva normativa reguladora.

h) Les retribucions derivades de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques quan es cedeix el dret a la seva explotació.

3. La renda íntegra del treball corresponent a les pensions i altres prestacions similars, excloses les satisfetes per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, a la qual es refereixen les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 anterior, es reduirà en l’import de les aportacions i contribucions fetes per l’empresari i imputades fiscalment a la persona a qui es vinculin les prestacions, així com en l’import de les aportacions i contribucions fetes per aquesta persona, llevat que hagin reduït la base de tributació d’acord amb el que es preveu a l’article 39. A l’efecte de computar la renda íntegra del treball, en els casos en què la pensió o prestació es rebi en forma de renda, les aportacions o contribucions que hauran de reduir la renda d’acord amb el paràgraf anterior es calcularan aplicant, sobre la renda percebuda en cada període impositiu, el percentatge resultant de dividir les aportacions i contribucions totals susceptibles de reducció d’acord amb el paràgraf anterior, per l’import de la provisió matemàtica a la data de constitució de la renda. La reducció total aplicable durant tota la duració de la renda no podrà superar l’import total de les aportacions i contribucions susceptibles de reducció d’acord amb el paràgraf anterior.

Article 13 — Rendes netes del treball

Sentències

1. Les rendes netes del treball són el resultat de minorar les rendes íntegres del treball en l’import de les despeses deduïbles.

2. Són despeses deduïbles exclusivament les següents:

a) Les cotitzacions en un sistema públic de seguretat social en la part corresponent al treballador.

b) En concepte d’altres despeses, un 3 per cent dels rendiments íntegres del treball, exclosos els conceptes indicats en les lletres b), c), d), e), f) i g) de l’apartat 1 de l’article 12 i en les lletres b), c), d), e) i g) de l’apartat 2 de l’article 12, fins a un màxim de 2.500 euros.

Secció tercera. Determinació de les rendes d’activitats econòmiques

Article 14 — Rendes íntegres d’activitats econòmiques

Sentències

1. Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles s’entén que realitza una activitat econòmica quan, en qualsevol moment del període impositiu immediatament anterior, s’hagi donat qualsevol de les dos circumstàncies següents:

a) El nombre de béns immobles que hagi tingut arrendats o oferts en arrendaments sigui igual o superior a sis. Per determinar aquest nombre de béns immobles es té en compte qualsevol bé immoble que hagi estat arrendat o ofert en arrendament en qualsevol moment del període impositiu.Als exclusius efectes del que es preveu en aquesta lletra a), es considera que formen part del mateix bé els aparcaments, amb un màxim de dos, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta amb l’immoble.

b) Les rendes íntegres obtingudes corresponents als béns immobles esmentats han estat superiors a cent mil euros. L’obligat tributari que, per complir les circumstàncies esmentades als paràgrafs anteriors d’aquest apartat 2, estigui tributant d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques, únicament passa a tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes del capital immobiliari quan les circumstàncies indicades a les lletres a) i b) anteriors deixin de complir-se durant dos períodes impositius consecutius. L’aplicació de les regles previstes per a les rendes del capital immobiliari té lloc a partir del primer període impositiu que s’iniciï a partir de la finalització dels dos períodes impositius esmentats. No obstant això, l’obligat tributari pot optar per tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques encara que no compleixi les circumstàncies previstes als paràgrafs anteriors d’aquest apartat 2. Reglamentàriament s’estableix la forma per fer efectiva l’opció esmentada.

3. Els administradors i els membres dels òrgans d’administració de societats mercantils o d’altres entitats apliquen les disposicions d’aquesta secció tercera per determinar les rendes corresponents a les retribucions percebudes per aquests conceptes.

4. Les rendes es presumeixen obtingudes pels que realitzin de forma habitual, personal i directa l’ordenació dels mitjans de producció i els recursos humans destinats a l’activitat. Es considera que compleixen aquests requisits els titulars de les activitats econòmiques, llevat de prova en contrari.

Article 15 — Rendes netes d’activitats econòmiques

Sentències

1. En el mètode de determinació directa, les rendes netes d’activitats econòmiques es calculen segons el que preveu l’article 16.

2. En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’article 17.

3. En tot cas, es valoren d’acord amb el seu valor normal de mercat els béns o serveis que els obligats tributaris cedeixin o prestin a tercers no vinculats de forma gratuïta o destinin a l’ús o consum propi. Igualment, quan hi hagi una contraprestació i sigui notòriament inferior al valor normal en el mercat dels béns i serveis, es pren aquest darrer valor com a criteri de valoració.

Article 16 — Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques

Sentències

1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.

2. En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles generals següents:

a) Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.

b) No són deduïbles les quotes de tributació que, si escau, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.

c) Quan sigui degudament acreditat, amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert.

d) Quan el cònjuge o els fills de l’obligat tributari realitzin cessions de béns o drets, acreditades mitjançant els contractes corresponents, que serveixin a l’objecte de l’activitat econòmica de què es tracti, es dedueix, per determinar la renda del titular de l’activitat, la contraprestació estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La càrrega de la prova d’aquest valor de mercat correspon a l’empresari o professional, i la deducció es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.

e) No són deduïbles les contribucions de l’empresari o professional a plans de pensions o instruments de previsió social que compleixin una funció anàloga quan ell en sigui el beneficiari.

3. Els obligats tributaris que exerceixen una activitat per compte propi i estiguin inscrits en el Registre de Treballadors per Compte Propi, podran addicionalment deduir-se les següents despeses:

a) En els casos en què afectin parcialment el seu habitatge habitual en el desenvolupament de la seva activitat econòmica:i. Les despeses en concepte d’arrendament, assegurança de la llar i de subministres o consums com aigua, electricitat, telefonia, internet, despeses de comunitat, despeses de serveis i instal·lacions de seguretat, en el percentatge resultant d’aplicar el 35% del seu cost a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que s’acrediti un percentatge superior o inferior.ii. Les quantitats en concepte d’amortització, d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats, que resultin de la proporció existent entre els metres quadrats d’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, amb un màxim del 40% del seu cost d’adquisició.iii. En concepte d’interessos, comissions i qualsevol altra despesa derivada del finançament proveït per part d’entitats bancàries del Principat d’Andorra per a l’adquisició de l’habitatge habitual, l’import que resulti de la proporció existent entre els metres quadrats d’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total.

b) En concepte de despeses de la cotització per compte propi a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’import resultant d’aplicar l’1,18% a la quota de cotització, quan la base de cotització sigui superior al 100% del salari mensual global mitjà cotitzat de l’any anterior.

c) Les despeses de manutenció en restaurants o establiments similars efectivament suportades i abonades per qualsevol mitjà electrònic de pagament quan, per raó d’una circumstància no habitual i de caràcter puntual relacionada amb el treball, el treballador per compte propi s’hagi desplaçat lluny del seu lloc habitual de residència durant les hores en què, habitualment, té la pausa per prendre algun dels tres àpats principals. L’import màxim de despesa deduïble és de l’1% de l’import net de la xifra de negocis amb el límit de 1.500 (mil cinc-cent.

s) euros anuals.

d) Les despeses de locomoció efectivament suportades quan es desplaci fora del seu lloc de treball habitual per realitzar la prestació de treball en un lloc diferent. Aquestes despeses es calculen en la forma següent:i. Quan utilitzi mitjans de transport públic, l’import de la despesa que es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.ii. Quan utilitzi el seu propi vehicle, la suma de 0,31 euros per quilòmetre, més l’import de la despesa de peatges i aparcaments que justifiqui documentalment.

e) Quan s’utilitzi el vehicle propi per desenvolupar l’activitat professional, el 20% del cost de l’assegurança obligatòria de vehicles.

Article 17 — Determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques

Sentències

1. Els obligats tributaris la xifra de negocis dels quals en l’exercici immediatament anterior no superi els 300.000 euros es poden acollir a la determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques. Per als casos d’obligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, la xifra de negocis perquè es puguin acollir a la determinació objectiva és de 150.000 euros. En el cas que l’any immediatament anterior s’hagi iniciat una activitat, pel còmput dels límits esmentats la xifra de negocis s’elevarà a l’any.

2. L’opció d’acollir-se a la determinació objectiva és voluntària. En cas d’exercir-la, aquest sistema serà obligatori per la totalitat d’activitats econòmiques que realitzi l’obligat tributari. L’obligat tributari que es vulgui acollir a aquest sistema ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al que hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Una vegada hagi optat per aquest sistema, s’hi ha de mantenir durant un termini mínim de tres anys. Per sortir-ne cal que hi renunciï mitjançant una comunicació al ministeri encarregat de les finances abans de la finalització de l’any anterior al qual hagi de tenir efecte. En el cas d’inici d’activitat, l’opció d’acollir-se a aquest sistema s’ha de fer durant el mes següent a la data d’inici d’activitat.

3. La determinació objectiva de la renda de les activitats econòmiques es fa per la suma del rendiment net de l’activitat i el saldo, positiu o negatiu, dels resultats extraordinaris que s’obtinguin per la transmissió dels actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada.

4. El rendiment net de l’activitat es calcula per la diferència entre els ingressos que procedeixen de la mateixa activitat, computats d’acord amb les regles que estableix l’impost sobre societats, i els percentatges estimatius de les despeses que s’indiquen a continuació, segons el tipus d’activitat econòmica que s’efectua, aplicats sobre la xifra dels ingressos de l’activitat. Dins la xifra d’ingressos no s’inclouen els procedents de les transmissions d’actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada, que s’addicionen al resultat del rendiment net de l’activitat.

5. Els percentatges de despeses aplicables són els següents:

a) Quan es tracti d’activitats estrictament comercials, les despeses deduïbles es quantifiquen en el 80 per cent de la xifra d’ingressos.

b) Quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels òrgans d’administració, les despeses deduïbles es quantifiquen en el 3 per cent de la xifra de les retribucions.

c) En la resta d’activitats les despeses deduïbles es quantifiquen en el 40 per cent de la xifra d’ingressos. A aquests efectes, són “activitats estrictament comercials” les que consisteixin en el lliurament de béns sense que aquests béns hagin estat objecte de transformació prèvia per part del transmitent.

6. En cas que l’obligat tributari desenvolupi diverses activitats, el càlcul es fa activitat per activitat i s’integren en una sola liquidació per part de cada obligat tributari.

7. S’integren a la base de tributació d’aquest règim les adquisicions de béns o drets afectes a l’activitat adquirits a títol lucratiu.

8. Per reglament es desenvoluparan les obligacions específiques d’informació i presentació de les declaracions relatives a aquest article.

Article 18 — Béns i drets destinats a una activitat econòmica

Sentències

1. Es consideren “béns i drets destinats a una activitat econòmica” els següents:

a) Els béns immobles en què el contribuent duu a terme la seva activitat.

b) Els béns destinats als serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de l’activitat. No es consideren “destinats” els béns d’esplai i esbarjo o, en general, d’ús particular del titular de l’activitat econòmica.

c) Qualsevol altre element patrimonial que sigui necessari per obtenir els rendiments de l’activitat econòmica. En cap cas no tenen aquesta consideració els actius representatius de la participació en fons propis o el patrimoni net d’una entitat i de la cessió de capitals a tercers.

d) Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a l’objecte de l’activitat econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests elements patrimonials que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti.

2. L’afectació o desafectació de béns i drets a una activitat econòmica que segueixin formant part del patrimoni de l’obligat tributari no genera rendes positives ni negatives a efectes impositius. Excepte en cas que la desafectació es produeixi per motiu de cessament de l’activitat, si la transmissió a terceres persones es produeix abans que hagin transcorregut tres anys, es considera que la desafectació dels béns o drets genera rendes d’activitats econòmiques positives o negatives a efectes impositius.

Secció quarta. Determinació de les rendes del capital

Article 19 — Definició de rendes del capital

Sentències

1. Als efectes d’aquest impost, tenen la qualificació de “rendes del capital” la totalitat de les utilitats o contraprestacions, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d’elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui a l’obligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econòmiques, tal com aquestes activitats es defineixen en l’article 14, realitzades per l’obligat tributari. No obstant això, les rendes derivades de la transmissió de la titularitat dels elements patrimonials, fins i tot quan hi hagi un pacte de reserva de domini, tributen com a guanys o pèrdues de capital, excepte que per aquesta Llei es qualifiquin com a rendes del capital.

2. En tot cas, tenen aquesta consideració:

a) Les rendes derivades de béns immobles.

b) Les rendes del capital mobiliari i, en general, dels restants béns o drets dels quals sigui titular l’obligat tributari.

Article 20 — Rendes íntegres del capital immobiliari

Sentències

Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents de la titularitat de béns immobles” totes les que derivin de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre aquests béns, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa i sens perjudici del que s’estableix a l’article 14.

Article 21 — Despeses deduïbles

Sentències

1. Les rendes netes del capital immobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.

2. Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:

a) Les despeses deduïbles es poden quantificar d’acord amb les normes per determinar la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’article 16.

b) Les despeses deduïbles es poden quantificar en el 40% de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en l’article 17. Els obligats tributaris poden augmentar en un 10% el percentatge anterior, respecte de les rendes íntegres procedents de l’arrendament d’habitatges, per a residència habitual i permanent, situats al Principat d’Andorra. No obstant això, l’augment del percentatge només es pot aplicar respecte dels ingressos procedents d’habitatges pels quals s’obtingui una renda inferior a 9 euros metre quadrat i l’import total de la renda no superi els 1.250 euros mensuals. En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b), ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys.

Article 22 — Rendes íntegres del capital mobiliari

Sentències

Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:

1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.

2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.

3. Les rendes procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurances de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball d’acord amb el que estableix l’article 12. En particular, s’apliquen a aquestes rendes les regles següents:

a) Quan es rebi un capital diferit, la renda es determina per la diferència entre el capital rebut i l’import de les primes satisfetes. Quan el capital rebut sigui conseqüència de l’exercici del dret de rescat, el rendiment del capital mobiliari es determina per la diferència entre la quantitat percebuda com a conseqüència del rescat i la part de les primes satisfetes corresponent al capital rebut.

b) Quan es rebin rendes vitalícies immediates, es considera “renda del capital mobiliari” el resultat d’aplicar a cadascuna de les anualitats rebudes els percentatges següents:40 per cent, quan el perceptor tingui menys de 40 anys.35 per cent, quan el perceptor tingui entre 40 i 49 anys.28 per cent, quan el perceptor tingui entre 50 i 59 anys.24 per cent, quan el perceptor tingui entre 60 i 65 anys.20 per cent, quan el perceptor tingui entre 66 i 69 anys.8 per cent, quan el perceptor tingui més de 70 anys. Aquests percentatges es determinen en el moment de la constitució de la renda i es mantenen constants durant la seva vigència.

c) Quan es rebin rendes temporals immediates, es considera “renda del capital mobiliari” el resultat d’aplicar a cadascuna de les anualitats rebudes els percentatges següents:12 per cent, quan la renda tingui una durada inferior o igual a 5 anys.16 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 5 anys i inferior o igual a 10 anys.20 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 10 anys i inferior o igual a 15 anys.25 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 15 anys.

d) Quan es rebi una renda diferida, sigui vitalícia o temporal, la renda del capital mobiliari es determina aplicant, sobre l’anualitat rebuda, els percentatges que corresponguin segons les lletres b) i c) anteriors. Aquests imports s’incrementen en la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda. A aquests efectes, la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda es determina com la diferència entre el valor financer actuarial de la renda que es constitueix i l’import de les primes satisfetes. Aquest import s’inclou dins de la renda del capital mobiliari de l’obligat tributari i s’integra de forma lineal durant un període de deu anys. No obstant això, si es tracta d’una renda temporal de durada inferior a 10 anys, el període d’integració coincidirà amb el de durada de la renda.

4. Les rendes obtingudes de la prestació d’assistència tècnica, de l’arrendament o subarrendament de béns mobles, negocis o mines que no tinguin la consideració de rendiments de les activitats econòmiques. Així mateix, rebran aquesta consideració els rendiments procedents de quantitats, de qualsevol classe, pagades pels conceptes següents sempre que no rebin la consideració de rendiments del treball ni d’activitats econòmiques:

a) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de l’empresa, com també sobre altres drets de propietat industrial.

b) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre plans, fórmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques, incloses les tècniques i els mètodes de comercialització empresarial, o la concessió d’ús d’equips industrials, comercials o científics.

c) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informàtics, així com els drets veïns als drets d’autor realitzades per persones diferents de l’autor.

d) Els pagaments per la cessió de drets d’imatge.

Article 23 — Rendes netes del capital mobiliari

Sentències

1. Les rendes netes del capital mobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.

2. Són despeses deduïbles les despeses d’administració i custòdia, les comissions d’intermediaris així com altres despeses de naturalesa similar necessàries per l’obtenció d’aquestes rendes.

3. Per determinar les rendes netes definides a l’apartat 4 de l’article 22, es dedueixen de les rendes íntegres les despeses necessàries per obtenir aquestes rendes netes i, si és procedent, l’import del deteriorament sofert pels béns o drets dels quals s’obtinguin els ingressos.

Secció cinquena. Determinació dels guanys i pèrdues de capital

Article 24 — Concepte

Sentències

1. Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.

2. S’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni en els casos següents:

a) En els supòsits de divisió de la cosa comuna.

b) En les transmissions de béns i en les constitucions i cessions de drets realitzades pels cònjuges a la comunitat conjugal, així com les que efectuï qualsevol dels cònjuges a favor de l’altre en el marc de la modificació de la comunitat conjugal i, en general, en les derivades de les adjudicacions de béns i drets que es duguin a terme en el marc de la modificació i dissolució del règim econòmic del matrimoni o de les unions estables de parella.

c) En la dissolució de l’associació de guanys, en l’extinció del règim econòmic matrimonial de participació o en l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns, quan per imposició legal o resolució judicial es produeixin adjudicacions per una causa diferent de la pensió compensatòria.

d) En la dissolució de comunitats de béns. En tot cas, els béns i els drets als quals s’apliquin les lletres anteriors conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu impliqui una modificació del seu valor a efectes impositius.

3. Així mateix, es considera que no hi ha guany o pèrdua de capital en la reducció de capital, sigui quina sigui la seva finalitat, quan doni lloc a l’amortització de valors o participacions. Es consideren amortitzats els adquirits en primer lloc, i el seu valor d’adquisició es distribueix proporcionalment entre la resta de valors homogenis que romanguin en el patrimoni del contribuent. Quan la reducció de capital no afecti de la mateixa manera tots els valors o les participacions propietat del contribuent, s’entén referida als adquirits en primer lloc. No obstant això, quan la reducció de capital tingui per finalitat la devolució d’aportacions, l’import d’aquesta devolució minora el valor d’adquisició dels valors afectats, fins a anul·lar-lo. L’excés que en pugui resultar té la consideració de dividend. Aquest règim és aplicable a la devolució de la prima d’emissió, així com a la d’altres aportacions efectuades pels socis amb independència de la seva finalitat.

4. No es consideren “pèrdues de capital” les següents:

a) Les no justificades.

b) Les que derivin del consum.

c) Les que derivin de transmissions lucratives o liberalitats.

d) Les que derivin de pèrdues en el joc.

e) Les derivades de les transmissions d’elements patrimonials, quan el transmissor torni a adquirir-los dins l’any següent a la data de la transmissió. Aquesta pèrdua patrimonial s’integrarà quan es produeixi la posterior transmissió de l’element patrimonial.

f) Les derivades de les transmissions de valors o participacions admesos a negociació en algun dels mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, quan el contribuent hagi adquirit valors homogenis dins dels dos mesos anteriors o posteriors a aquestes transmissions. Aquesta pèrdua patrimonial s’integrarà quan es produeixi la posterior transmissió de l’element patrimonial.

g) Les derivades de les transmissions de valors o participacions no admesos a negociació en algun dels mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, quan el contribuent hagi adquirit valors homogenis l’any anterior o posterior a les transmissions. Aquesta pèrdua patrimonial s’integrarà quan es produeixi la posterior transmissió de l’element patrimonial.

Article 25 — Còmput

Sentències

1. L’import dels guanys o pèrdues de capital és:

a) En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials.

b) En la resta de casos, el valor real dels elements patrimonials o les seves parts, si escau. Si s’han efectuat obres de millora en els elements patrimonials transmesos, es diferencia la part del valor de transmissió que es correspongui amb cada un dels seus components.

2. En les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan existeixin valors homogenis, es considera que l’obligat tributari ha transmès els valors que hagin estat adquirits en primer lloc. A efectes de determinació del valor d’adquisició, l’obligat tributari podrà considerar el cost individualitzat dels valors homogenis adquirits o el seu cost mig ponderat. L’aplicació d’ambdós mètodes en la determinació del valor d’adquisició d’una transmissió de valors implica que s’hagi de fer servir el mètode de càlcul del cost d’adquisició escollit, com a mínim, fins a la transmissió de tots els valors homogenis.

Article 26 — Transmissions a títol onerós

Sentències

1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:

a) L’import real satisfet en l’adquisició.

b) L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió.

c) Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles.

2. En el cas de béns immobles, el valor d’adquisició al qual es refereix l’apartat anterior s’actualitza multiplicant-lo pels coeficients d’actualització que s’estableixin en la llei del pressupost general corresponent, determinats en funció dels anys en què l’immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari.

3. El valor de transmissió és l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. Del valor de transmissió es dedueixen les despeses i els tributs a què es fa referència a la lletra c) de l’apartat 1, si han estat satisfets pel transmitent.

Article 27 bis — Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra

Sentències

1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:

a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.

b) Les transmissions o adjudicacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.

c) Les adjudicacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.

d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.

2. Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents:

a) La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició.

b) En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.

c) El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.

d) Al valor d’adquisició s’hi addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com els tributs i les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb els tributs i les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin reglamentàriament.Es consideren tributs i despeses associades els tributs suportats no deduïbles i les despeses que estiguin directament relacionades i tinguin un vincle econòmic indissociable i directe amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.

e) El valor d’adquisició es minora en l’import de les amortitzacions que hagin estat fiscalment deduïbles a efectes d’aquest impost durant el període de tinença del bé immoble.

f) Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.

g) Als efectes d’aquest impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.

3. El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a sis anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari:

a) 0,8 entre sis anys i un dia i set anys.

b) 0,6 entre set anys i un dia i vuit anys.

c) 0,4 entre vuit anys i un dia i nou anys.

d) 0,2 entre nou anys i un dia i deu anys El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble.

4. Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions a què es refereix aquest article no són objecte d’integració a la base de tributació quan, en el moment de la transmissió, els béns immobles han estat propietat de l’obligat tributari per un període de temps superior a deu anys.

Article 27 — Transmissions a títol lucratiu

Sentències

Quan l’adquisició o la transmissió s’hagin realitzat a títol lucratiu, s’apliquen les regles previstes a l’apartat 1 de l’article 26, considerant com a valor real dels elements transmesos el seu valor normal de mercat.

Secció sisena. Regles especials de valoració

Article 28 — Valoració de les operacions

Sentències

La valoració de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones físiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu la Llei de l’impost sobre societats.

Article 29 — Rendes en espècie

Sentències

1. Es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix.

2. No es consideren rendiments del treball en espècie:

a) Els lliuraments als empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en menjadors d’empresa o economats.

b) Les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores en virtut de contracte d’assegurança d’accident laboral o de responsabilitat civil del treballador.

c) La prestació del servei d’educació per centres educatius autoritzats als fills dels seus empleats.

Secció setena. Transparència fiscal

Article 29 bis — Règim de transparència fiscal

Sentències

1. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació les rendes obtingudes per les entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, en els termes previstos en aquest article, quan es compleixin les condicions següents:

a) Que una entitat o una persona física, individualment o conjuntament amb persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 16 o amb persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, posseeix una participació, directa o indirecta, superior al 50% del capital, els fons propis, els drets de vot o els resultats de l’entitat, o de qualsevol dels seus compartiments, a la data de tancament del període impositiu.

b) Que, en el cas d’entitats no-residents fiscals al Principat d’Andorra, l’import efectivament satisfet per l’entitat participada i, si escau, pels seus socis, persones físiques o jurídiques, corresponent a qualsevol de les classes de renda previstes a l’apartat 2, per raó d’un impost de naturalesa idèntica o anàloga a aquest impost, a l’impost sobre societats i a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, sigui inferior al 50% del que hauria correspost en aplicació de les normes previstes en aquesta Llei o, en el cas d’entitats residents, l’entitat participada no estigui subjecta al tipus general de gravamen previst per l’apartat primer de l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

2. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació, en els termes previstos a l’apartat 4, les rendes positives obtingudes per l’entitat no-resident que procedeixin de les fonts següents:

a) Participació en el patrimoni net d’entitats, en els termes previstos a l’apartat 1 de l’article 22 d’aquesta Llei.

b) Cessió a tercers de capitals propis, en els termes previstos a l’apartat 2 de l’article 22 d’aquesta Llei.

c) Cànons o altres rendes derivades de la propietat intel·lectual i industrial, en els termes previstos a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 4 de l’article 22.

d) Instruments financers derivats, excepte els designats per cobrir un risc específicament identificat derivat de la realització d’activitats econòmiques.

e) Activitats d’assegurança, activitats bancàries o altres activitats financeres, incloses les rendes procedents de l’arrendament financer.

f) Titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre béns immobles, excepte que estiguin afectats a una activitat econòmica d’acord amb el que està establert a l’article 14 d’aquesta Llei.

g) Transmissió dels béns i drets previstos als apartats a), b), c), d) i f) anteriors que generi rendes.

3. No obstant això, no s’imputen les rendes previstes a l’apartat 2 quan l’entitat no-resident desenvolupi una activitat econòmica d’importància per a la qual es disposi del personal, els equips, els béns i les instal·lacions corresponents, i es pugui provar aquesta circumstància. Tampoc no s’imputen les rendes previstes a l’apartat 2 quan un terç o menys del total de les rendes obtingudes per l’entitat no-resident correspongui, en conjunt, a les categories de renda detallades a l’apartat referit.

4. La imputació de les rendes de les entitats en què es donin les condicions previstes a l’apartat 1 es fa de conformitat amb el següent:

a) L’import de la renda que s’ha d’imputar es determina d’acord amb les normes previstes en aquesta Llei i s’imputa als obligats tributaris atenent la naturalesa de l’activitat i de cada font de renda obtinguda per l’entitat participada. A aquests efectes s’utilitza el tipus de canvi vigent a la data de tancament de l’exercici social de l’entitat participada no-resident.La renda obtinguda per l’entitat participada forma part de la renda general o la renda de l’estalvi d’acord amb la seva naturalesa.

b) Cadascun dels obligats tributaris que tingui una participació que, de forma individual o conjunta, es trobi en els supòsits previstos a la lletra a) de l’apartat 1 està obligat a imputar a la seva base de tributació la renda en els termes previstos en aquest article. L’import de la renda que s’ha d’imputar es determina en proporció a la seva participació, directa o indirecta, en el capital de l’entitat participada.Els obligats tributaris que no es trobin en els supòsits previstos a la lletra a) de l’apartat 1 no estan obligats a la imputació a la seva base de tributació de les rendes en règim de transparència.

c) Les rendes de l’entitat participada s’imputen al període impositiu dins del qual conclogui l’exercici social de l’entitat referida. A aquest efecte, l’exercici social no pot entendre’s de duració superior a dotze mesos.

d) Són deduïbles de la quota de tributació els conceptes següents:

— L’impost o gravamen efectivament satisfet a l’estranger com a conseqüència de la distribució dels dividends o participacions en beneficis de l’entitat participada no-resident, en la part que correspongui a rendes imputades a la base de tributació anteriorment. La deducció es determina i s’aplica en els termes i les condicions assenyalats a l’article 48 d’aquesta Llei.

— Els impostos sobre la renda satisfets per l’entitat participada a l’estranger, en una jurisdicció diferent de la de la seva residència fiscal, en relació amb les rendes imputades als obligats tributaris. La deducció es determina i s’aplica en els termes i les condicions assenyalats a l’article 48 d’aquesta Llei.Aquestes deduccions es practiquen fins i tot en el cas que els impostos corresponguin a períodes impositius diferents d’aquell en el qual es va efectuar la imputació de les rendes.La suma de les deduccions previstes en aquesta lletra d) no pot excedir conjuntament la quota de tributació que correspongui pagar al Principat d’Andorra per la renda inclosa a la base de tributació.

e) Quan l’entitat participada distribueixi beneficis, en cas que aquests beneficis s’hagin d’integrar a la base de tributació de l’obligat tributari, s’integren exclusivament els imports que excedeixin les rendes que hagin estat imputades prèviament. Per calcular la renda derivada de la transmissió de la participació a l’entitat participada, el valor d’adquisició s’incrementa en l’import dels beneficis socials que, sense efectiva distribució, es corresponguin amb rendes que hagin estat imputades als socis en el període de temps comprès entre l’adquisició i la transmissió de la participació.

5. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació, en els termes i condicions previstos a l’apartat 1, 3 i 4 d’aquest article, les rendes positives obtingudes per les entitats residents que procedeixin de les fonts següents, quan la mitjana anual de les seves posicions en instruments financers sigui igual o inferior al 50% del seus actius:

a) Cànons o altres rendes derivades de la propietat intel·lectual i industrial, en els termes previstos a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

b) Titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre els mateixos, excepte que estiguin afectats a una activitat econòmica d’acord amb l’establert a l’article 14 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

c) Transmissió dels béns i drets previstos als apartats a) i b) anteriors que generi rendes.

Secció vuitena. Integració i compensació de rendes

Article 30 — Integració i compensació de rendes

Sentències

1. Per al càlcul de la base de tributació, els imports positius o negatius de les rendes de l’obligat tributari s’integren i es compensen entre ells segons el que es preveu en aquest article.

2. D’acord amb la classificació de la renda que s’estableix a l’article 4, la base de tributació es divideix en dos parts:

a) Base de tributació general.

b) Base de tributació de l’estalvi.

Article 31 — Base de tributació general

Sentències

1. La base de tributació general és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.

2. Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació general resultant en els deu períodes impositius següents.

Article 32 — Base de tributació de l’estalvi

Sentències

1. La base de tributació de l’estalvi és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.

2. Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació de l’estalvi resultant en els deu períodes impositius següents.

Capítol V. Determinació de la base de liquidació

Secció primera. Base de liquidació general i de l’estalvi

Article 33 — Base de liquidació general

Sentències

1. La base de liquidació general és el resultat de minorar el saldo positiu de la base de tributació general en l’import de les reduccions previstes en els articles 35, 38 i 39.

2. Les reduccions esmentades en l’apartat anterior s’apliquen en els termes següents:

a) En primer lloc, s’apliquen les reduccions personals i familiars previstes en l’article 35.

b) En cas que, una vegada aplicades les reduccions personals i familiars, la base de tributació tingui saldo positiu, s’apliquen les reduccions per adquisició d’habitatge habitual i per aportacions a sistemes de previsió social i pensions compensatòries contingudes en els articles 38 i 39.

3. L’import de la base de liquidació general no pot resultar negatiu com a conseqüència de l’aplicació de les reduccions indicades en els apartats anteriors.

Article 34 — Base de liquidació de l’estalvi

Sentències

1. La base de liquidació de l’estalvi es determina mitjançant la minoració del saldo positiu de la base de tributació de l’estalvi en l’import de la reducció prevista en l’article 37.

2. L’import de la base de liquidació de l’estalvi no pot resultar negatiu com a conseqüència de l’aplicació de la reducció indicada a l’apartat anterior.

Secció segona. Reduccions

Article 35 — Reduccions personals i familiars

Sentències

1. Reducció per mínim personal exempt Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general, en concepte de reducció per mínim personal exempt, en un import de 24.000 euros. Aquest import s’incrementa a 30.000 euros quan l’obligat tributari es troba en situació d’incapacitat. L’import de la reducció establerta al paràgraf anterior s’incrementa a 40.000 euros quan el cònjuge no separat de l’obligat tributari o la seva parella estable, segons es defineix a la normativa reguladora de les unions estables de parella, que convisqui amb l’obligat tributari no percebi cap tipus de renda que s’hagi d’incloure dins de la base de tributació general. Quan el cònjuge no separat o la parella de l’obligat tributari obtingui rendes que s’integrin dins de la seva base de tributació general i l’import d’aquesta base de tributació general no li permeti aplicar íntegrament la reducció prevista en el primer paràgraf d’aquest apartat 1, l’import restant de la reducció pot ser aplicat, si escau, pel mateix obligat tributari, sense que l’import conjunt de la reducció aplicable per tots dos cònjuges o membres de la parella pugui excedir la quantitat de 40.000 euros.

2. Reducció per càrregues familiars Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general en les quantitats següents:

a) 1.000 euros per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.

b) 1.000 euros per cada ascendent que sigui major de 65 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.

c) 1.000 euros per cada persona que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui per raó de tutela o acolliment i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.

d) un màxim de 300 euros per les matrícules sufragades per l’obligat tributari per formacions d’ensenyament superior per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional. Les reduccions previstes a les lletres a), b) i c) s’incrementen mitjançant l’aplicació d’un coeficient d’1,5 sobre el seu import per cada descendent, ascendent, i persona tutelada o acollida amb discapacitat o en situació de dependència que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui. Els ascendents, que no hagin estat valorats amb anterioritat als 65 anys com a persones amb discapacitat, han d’acreditar que es troben en situació de dependència i que conviuen amb l’obligat tributari o en depenen. Per a l’aplicació d’aquesta reducció incrementada no s’exigirà el compliment del requisit d’edat establert a les lletres a) i b) anteriors. Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de “persones amb discapacitat” a les que se’ls hagi reconegut aquesta condició per la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA). La “situació de dependència” de la gent gran ha de ser reconeguda per la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS).

3. Quan dos o més obligats tributaris tinguin dret a l’aplicació de les reduccions previstes a l’apartat 2 respecte dels mateixos ascendents, descendents o persones tutelades o acollides, l’import de les reduccions es prorrateja entre ells a parts iguals. No obstant això, quan els obligats tributaris tinguin un grau diferent de parentesc amb l’ascendent o el descendent, només tenen dret a la reducció els de grau més pròxim.

Article 36 — Normes per a l’aplicació dels mínims personal i familiar

Sentències

1. Quan el període impositiu és inferior a l’any natural, el mínim personal es prorrateja pel nombre de dies del període impositiu respecte de l’any natural.

2. Per a l’aplicació del mínim familiar es tenen en compte les circumstàncies personals i familiars en el moment del meritament de l’impost. No obstant, en cas de defunció d’un descendent que dóna dret a l’aplicació del mínim familiar, el seu import es prorrateja pel nombre de dies durant els quals es compleixen els requisits per la seva aplicació.

Article 37 — Reducció per mínim exempt de les rendes de l’estalvi

Sentències

La base de tributació de l’estalvi es redueix en un import de 3.000 euros en concepte de mínim exempt per obtenció de rendes de l’estalvi.

Article 38 — Reducció per inversió en habitatge habitual

Sentències

1. Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició de l’immoble que constitueixi o hagi de constituir el seu habitatge habitual, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec. La quantia màxima de la reducció és de 5.000 euros anuals.

2. Quan la transmissió d’un habitatge habitual hagi generat un guany de capital que hagi gaudit de l’exempció per reinversió prevista a la lletra r) de l’article 5, la base de la reducció per l’adquisició del nou habitatge es minora en l’import del guany de capital a què s’apliqui l’exempció per reinversió. En aquest cas, no es pot practicar reducció per l’adquisició del nou habitatge mentre les quantitats invertides en el mateix habitatge no superin el guany de capital exempt per reinversió.

3. S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.

4. Perquè l’habitatge constitueixi la seva residència habitual, l’obligat tributari ha d’estar donat d’alta en el cens de la parròquia corresponent al lloc de situació de l’immoble dins el termini de dotze mesos comptats des de la data d’adquisició de l’habitatge. En cas d’incompliment d’aquest requisit, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la reducció aplicada, juntament amb els interessos de demora, en el període impositiu en què es produeixi l’incompliment.

Article 38 bis — Reducció per inversió en habitatge de lloguer a preu assequible

Sentències

Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició d’un l’immoble que destinin al mercat de lloguer per a residència habitual i permanent d’una persona física, sempre que sigui a un preu assequible, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec. La quantia màxima de la reducció és de 5.000 euros anuals.

Article 39 — Reduccions per aportacions a instruments de previsió social i pensions compensatòries

Sentències

Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en els imports corresponents als conceptes següents:

1. Les aportacions i contribucions a plans de pensions i altres instruments de previsió social que compleixin les característiques que s’estableixin reglamentàriament, tant les realitzades pel mateix obligat tributari com per les empreses a favor dels seus treballadors. L’import màxim deduïble no pot superar la menor de les següents quanties:

a) El 30 per 100 de la suma dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques.

b) 5.000 euros anuals. Reglamentàriament es podrà establir l’obligació, a càrrec del promotor del pla o instrument o, segons el cas, de l’entitat asseguradora o financera amb la qual es formalitzi, d’informar el ministeri encarregat de les finances sobre l’import de les aportacions o contribucions i la identitat dels obligats tributaris en benefici de qui es facin aquestes.

2. Les pensions compensatòries satisfetes a favor del cònjuge i les anualitats per aliments, a excepció de les satisfetes als fills de l’obligat tributari, satisfetes ambdues d’acord amb la legislació civil aplicable o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.

Capítol VI. Període impositiu, meritació i imputació de rendes

Article 40 — Període impositiu

Sentències

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural.

2. El període impositiu és inferior a l’any natural si es produeix la defunció de l’obligat tributari en un dia diferent del 31 de desembre. En aquest cas, el període impositiu finalitza a la data de la defunció.

Article 41 — Meritació de l’impost

Sentències

L’impost es merita l’últim dia del període impositiu.

Article 42 — Imputació de rendes

Sentències

1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s’imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d’acord amb els criteris següents:

a) Les rendes del treball i del capital s’imputen al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior.

b) Les rendes d’activitats econòmiques s’imputen d’acord amb la normativa del Pla general de comptabilitat.

c) Els guanys i les pèrdues de capital s’imputen al període impositiu en què tingui lloc l’alteració patrimonial.

2. Sense perjudici del que estableix el punt anterior, en els casos que s’indiquen a continuació les rendes s’imputen al període impositiu que corresponguin d’acord amb els següents criteris especials:

a) Quan no s’ha satisfet la totalitat o part d’una renda per trobar-se pendent de resolució judicial el dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets quan la resolució judicial sigui ferma.

b) Quan per circumstàncies justificades no imputables a l’obligat tributari, els rendiments del treball es perceben en períodes impositius diferents als quals eren exigibles, al període en què s’han percebut.

c) Quan es tracti d’operacions a terminis o amb preu ajornat, l’obligat tributari pot imputar la renda a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents. Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat quan el seu preu es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any. En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació. El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com, en el seu cas, s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.

3. Quan l’obligat tributari perdi aquesta condició per canvi de residència fiscal o es produeixi la seva defunció, totes les rendes pendents d’imputació s’integren en la base de tributació corresponent a l’últim període impositiu en què s’hagi de declarar per aquest impost.

Capítol VII. El deute tributari

Secció primera. La quota de tributació

Article 43 — Tipus de gravamen

Sentències

El tipus de gravamen de l’impost és el 10 per cent.

Article 44 — Quota de tributació

Sentències

La quota de tributació és el sumatori dels imports resultants d’aplicar el tipus de gravamen sobre els saldos positius de les bases de liquidació general i de l’estalvi, respectivament. La quota de tributació no pot ser negativa i, com a mínim, es consigna un import de zero.

Secció segona. Quota de liquidació

Article 45 — Quota de liquidació

Sentències

1. La quota de liquidació és el resultat de reduir la quota de tributació en els imports següents:

a) En primer lloc, en l’import de la bonificació prevista en l’article 46.

b) En cas que, després d’aplicar la bonificació anterior, resti un saldo positiu de la quota de tributació, aquesta quota es redueix en l’import que resulti d’aplicar les deduccions previstes als articles 47, 48, 48 bis i 49.

2. La quota de liquidació no pot ser negativa com a conseqüència de l’aplicació de la bonificació i les deduccions anteriors i, com a mínim, es consigna un import de zero.

Article 46 — Bonificació per obtenció de rendes del treball, d’activitats econòmiques o del capital immobiliari

Sentències

L’obligat tributari que hagi obtingut rendes del treball, rendes derivades de la realització d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari es dedueix de la quota de tributació una bonificació del 50 per cent de la quantitat que resulti d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la base de tributació general de l’obligat tributari, minorada en la quantitat corresponent a la reducció prevista en el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 35 a què tingui dret. Aquesta bonificació no pot excedir la quantitat de 800 euros.

Article 47 — Deduccions per eliminar la doble imposició interna

Sentències

1. La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, corresponents a rendes d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.

2. Els saldos d’aquestes deduccions que no s’hagin aplicat per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.

Article 48 — Deducció per eliminar la doble imposició internacional

Sentències

1. Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes o guanys de capital obtinguts i gravats a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats següents:

a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó d’un impost de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals a què hagi estat sotmès l’obligat tributari sobre aquestes rendes o guanys. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. En particular, es considera que l’impost estranger és de característiques similars a l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals del Principat d’Andorra quan estigui cobert per un conveni de doble imposició que sigui aplicable. Si un conveni per evitar la doble imposició és aplicable, la deducció no pot excedir l’impost que correspongui segons el conveni. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut d’exempció, bonificació o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a l’estranger, llevat que s’estableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposició que sigui aplicable.

b) L’import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat d’Andorra per les rendes esmentades si s’haguessin obtingut en territori andorrà. A l’efecte del càlcul d’aquest import, la base de tributació corresponent a la renda estrangera es determina d’acord amb la normativa d’aquest impost, i són únicament imputables a aquesta base de tributació les despeses específicament connectades amb la generació de la renda esmentada.

2. L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda d’acord amb el que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.

3. Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes de l’estranger, la deducció es calcula agrupant les rendes que, havent estat sotmeses a imposició a l’estranger, procedeixin d’un mateix país. No obstant això, les rendes procedents d’establiments permanents es computen de manera aïllada per cada establiment permanent.

4. Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota de tributació es poden deduir en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantitat de la deducció que pretengui efectuar mitjançant l’exhibició dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el període en què es va originar el dret a la deducció.

Article 48 bis — Deducció per incentius fiscals al mecenatge

Sentències

1. Els obligats tributaris que efectuïn donatius irrevocables, purs i simples a favor del Govern, dels comuns, de l’Església catòlica, de la Creu Roja Andorrana o de les fundacions previstes en la Llei 11/2008, de 12 de juny, de fundacions i a favor de les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental, regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions, poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 20 per cent al valor del donatiu en les condicions assenyalades als apartats següents. La base per aplicar la deducció assenyalada al paràgraf anterior és la següent:

— En relació amb els donatius dineraris, el seu import.

— En relació amb els donatius de béns o drets, el seu cost d’adquisició.

— En relació amb els préstecs d’ús o comodats, el 5% del valor comptable del bé en cada exercici que s’efectuï i en la proporció del nombre de dies de la seva durada. En cap cas no tenen la consideració de donatius les quotes de socis satisfetes a les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o mediambiental regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions. La difusió pública que l’obligat tributari pogués fer dels donatius efectuats no n’altera el caràcter pur i simple. No tenen la consideració de donatiu a l’efecte d’aplicar la deducció a què es refereix aquest article les prestacions gratuïtes de serveis.

2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, els donatius dineraris irrevocables, purs i simples, realitzats en el període impositiu per cada obligat tributari fins a l’import de 100 euros en el seu conjunt donen dret a minorar la quota de tributació en el resultat d’aplicar el 90 per cent a l’import dels mateixos.

3. L’import de la minoració de la quota de tributació per la realització dels donatius a què es refereixen els números anteriors no podrà excedir del 10 per cent de la base de tributació corresponent a l’obligat tributari en el període impositiu en que s’han generat.

4. Les quantitats no deduïdes en cas d’insuficiència de quota de tributació es poden deduir de la quota de tributació en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment.

5. L’aplicació de la deducció prevista en aquest article exigeix l’acreditació de l’efectivitat del donatiu mitjançant un certificat que l’entitat que rep el donatiu està obligada a facilitar d’acord amb els requisits regulats reglamentàriament.

6. Estan exemptes les rendes positives que es posin de manifest en els donants contribuents d’aquest impost com a conseqüència dels donatius a què es refereix aquest article.

7. Als obligats tributaris d’aquest impost també els és d’aplicació el que preveu l’article 44 quater de la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

8. La base per a l’aplicació de la deducció establerta en aquest article i en l’article 44 quater de la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en relació amb els donatius de béns o drets, afectes a una activitat econòmica, és el seu valor comptable.

Article 49 — Deduccions per a contribuents que realitzen activitats econòmiques

Sentències

Els obligats tributaris que realitzen activitats econòmiques i determinen el seu rendiment segons el que es preveu a la secció tercera del capítol IV, apliquen les deduccions a la quota establertes a la Llei de l’impost sobre societats. En particular, són aplicables els mateixos límits i percentatges.

Capítol VIII. Pagaments a compte

Article 50 — Obligats a efectuar pagaments a compte

Sentències

1. Els pagaments a compte tenen la consideració de deute tributari segons el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, i poden consistir en retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats. La mateixa consideració té el pagament a compte en transmissions immobiliàries previst a l’article 51 bis.

2. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:

a) Rendes del treball.

b) Rendes del capital mobiliari.

c) Guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

3. Estan subjectes a les mateixes obligacions les persones físiques residents al Principat d’Andorra que realitzin activitats econòmiques, respecte de les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici d’aquestes activitats, i les persones físiques o jurídiques no-residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent o sense, quan paguin rendes del treball gravades per aquest impost.

4. El ministeri encarregat de les finances o l’entitat o l’òrgan administratiu que aquest ministeri consideri oportú determinarà el percentatge que s’ha d’aplicar en concepte de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament. Reglamentàriament es determinarà el procediment que l’obligat tributari o bé l’obligat a practicar la retenció sobre les rendes del treball hauran de seguir a fi de poder facilitar al ministeri encarregat de les finances les circumstàncies determinants per al càlcul del percentatge que s’ha d’aplicar en concepte de retenció o ingrés a compte, així com qualsevol modificació d’aquestes circumstàncies. L’ingrés al ministeri encarregat de les finances de les retencions i els ingressos a compte sobre rendes del treball es fa a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament, les quals podran incloure la possibilitat d’utilitzar formularis o models de declaració conjunts. A aquests efectes, el ministeri encarregat de les finances informarà la Caixa Andorra de Seguretat Social dels percentatges de retenció o ingrés a compte corresponents als obligats tributaris, per tal que aquests percentatges siguin incorporats als formularis o models de declaració conjunts esmentats, i totes les dades incloses en els formularis conjunts seran accessibles i s’utilitzaran únicament i exclusivament a efectes tributaris per a la gestió d’aquest impost i per al compliment de la normativa de la seguretat social.

5. El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball distintes de les esmentades a l’apartat anterior és determinat pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament. En aquests supòsits, els obligats tributaris han de comunicar al pagador de les rendes subjectes a retenció o ingrés a compte les circumstàncies a què es refereix el segon paràgraf de l’apartat anterior, així com les seves modificacions, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del capital mobiliari i els guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida és determinat pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

7. Els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques han d’efectuar al mes de setembre un pagament fraccionat de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.

8. En cap cas no estan obligades a practicar la retenció o l’ingrés a compte les missions diplomàtiques o les oficines consulars a Andorra d’Estats estrangers.

9. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra o no- residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent, i que siguin dipositàries de valors mobiliaris estrangers o tinguin al seu càrrec la gestió de cobrament de les rendes derivades d’aquests valors, tenen l’obligació de practicar retenció sobre les rendes derivades d’aquests valors, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.

Article 51 ter — Obligacions dels fedataris públics en transmissions immobiliàries

Sentències

1. Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles o relativa als actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu del pagament a compte previst a l’article anterior o que són aplicables els supòsits d’exempció previstos en aquesta Llei.

2. Quan es tracti d’actes subjectes a l’impost en què no hi hagi intervenció de preu, el pagament a compte es practica prenent per base l’increment del valor real dels béns declarat pel mateix obligat tributari, que s’ha de consignar a l’escriptura.

3. Els fedataris públics han de percebre l’import del pagament a compte efectuat per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis i sota els models que reglamentàriament es determinin.

4. Els fedataris públics han d’adjuntar a la matriu de l’escriptura una còpia de la liquidació del pagament a compte.

5. Els fedataris públics han de presentar davant del ministeri encarregat de les finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relació o índex comprensiu de tots els actes subjectes al pagament a compte que hagin autoritzat, incloent-hi la identificació dels contribuents, i de les liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior, en la forma i sota els models que reglamentàriament es determinin.

6. Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles, adscrit a la Cambra de Notaris, l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària, incloent-hi qualsevol dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis, o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, a fi que es procedeixi a inscriure’ls. Reglamentàriament es determinen la forma i el procediment per dur a terme la inscripció.

Article 51 — Import dels pagaments a compte

Sentències

1. La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determinen en els següents termes:

a) La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determina prenent com a referència la renda neta del treball, calculada segons l’article 13, tenint en compte els mínims personal i familiar de l’article 35, les reduccions previstes en els articles 38 i 39, la bonificació de l’article 46 i aplicant el tipus de gravamen corresponent segons l’article 43. El percentatge de retenció i d’ingrés a compte es calcula d’acord amb el que es disposi reglamentàriament.

b) Quan, en qualsevol moment del període impositiu, es modifiqui alguna circumstància rellevant per la determinació de la retenció o l’ingrés a compte, es procedeix a la regularització del percentatge de retenció o d’ingrés a compte d’acord amb el que es disposi reglamentàriament.

c) En el supòsit que el ministeri encarregat de les finances no disposi de la informació relativa a les circumstàncies personals i familiars necessària per tal de poder calcular el tipus de retenció i ingrés a compte d’acord amb allò establert a la lletra a) d’aquest apartat, aquest es determinarà tenint en compte únicament els rendiments íntegres percebuts per l’obligat tributari.

2. Com a excepció al que es preveu a l’apartat anterior, s’aplica un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre els següents rendiments del treball:

a) L’import íntegre de les rendes derivades de la impartició de cursos, conferències, col·loquis, seminaris i d’altres similars, excepte quan tinguin la consideració de rendes d’activitats econòmiques.

b) L’import íntegre satisfet a l’obligat tributari en concepte de preavís, l’excés de la compensació econòmica en relació a l’import establert amb caràcter obligatori, així com qualsevol altra indemnització per acomiadament o cessament del treballador determinat segons la normativa reguladora.

c) L’import íntegre de les rendes del treball en el cas que el ministeri encarregat de les finances no disposi de les circumstàncies personals i econòmiques de l’obligat tributari per tal de poder determinar el tipus de retenció i ingrés a compte d’acord amb els criteris previstos a l’apartat 1.

3. En cas que l’obligat tributari rebi, en concepte de rendiments del treball, una retribució de caràcter variable així com qualsevol altre tipus de complement, l’import del qual no sigui fix, la base per determinar el tipus de retenció i ingrés a compte inclourà, com a mínim, aquestes retribucions corresponents al període impositiu immediatament anterior, excepte que l’obligat tributari pugui acreditar de manera objectiva un import diferent, segons els termes i condicions que s’estableixin reglamentàriament. En cas que l’obligat tributari no hagi disposat d’una retribució variable l’any immediatament anterior al període impositiu en curs, el tipus de retenció i ingrés a compte es determinarà en base una estimació realitzada pel pagador de les rendes.

4. La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determinen aplicant un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta. No obstant això, l’obligat tributari pot sol·licitar a la persona o entitat pagadora de les rendes que minori la base sobre la qual s’aplica el percentatge de retenció en l’import de la reducció prevista a l’article 37. En cas que s’exerceixi aquesta opció, l’obligat a retenir determina l’import de la retenció que s’ha de practicar aplicant el percentatge de retenció sobre la renda satisfeta en la mesura en què aquesta renda superi l’import de la reducció resultant d’aplicar l’article 37. Reglamentàriament s’ha de regular el procediment per a la comunicació de l’opció a l’entitat o entitats pagadores, amb l’objectiu de garantir que la reducció corresponent sigui objecte d’aplicació en l’import previst legalment, sense que es produeixin duplicitats.

5. Quan s’hagi de practicar una retenció o un ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 9 de l’article 50, l’import de la retenció es minora mitjançant l’aplicació de la deducció prevista en l’article 48, a què tingui dret l’obligat tributari, en relació amb l’impost estranger a què hagi estat sotmesa aquesta renda.

6. No s’ha de practicar la retenció o l’ingrés a compte respecte de les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 5, en els termes que es fixin reglamentàriament.

7. El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte ha de presentar una declaració davant el ministeri encarregat de les finances, en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin reglamentàriament, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes d’acord amb l’article 5.

8. L’import del pagament fraccionat que han d’efectuar els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació del període impositiu immediatament anterior. No obstant això, l’obligat tributari pot determinar l’import del pagament fraccionat aplicant un percentatge del 5 per cent sobre les rendes netes procedents d’activitats econòmiques obtingudes en l’exercici immediatament anterior. L’exercici d’aquesta opció es fa en el moment de presentar la declaració corresponent al pagament fraccionat i no vincula per a futurs períodes impositius. En cas que el període anterior tingui una durada inferior a dotze mesos, el pagament fraccionat es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació de períodes anteriors fins a completar un període de dotze mesos. L’obligat a realitzar pagaments fraccionats ha de presentar una declaració davant el ministeri encarregat de les finances, en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin reglamentàriament, de les quantitats ingressades en concepte de pagament fraccionat.

Article 51 bis — Pagaments a compte en transmissions immobiliàries

Sentències

1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article. També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis.

2. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.

3. No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu a l’article 5.

4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 42 d’aquesta Llei, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.

5. En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través d’un contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar des de la data del contracte privat. En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació del pagament a compte s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.

6. En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte sigui atorgada a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’article 51 ter.

7. S’han de determinar reglamentàriament els terminis, els models, les formes de declaració i d’ingrés del pagament a compte, i les formes de justificació del seu pagament.

Article 52 — Deducció dels pagaments a compte i quota diferencial

Sentències

L’import de les retencions, els ingressos a compte, els pagaments fraccionats i el pagament a compte en transmissions immobiliàries previst a l’article 51 bis es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte dels pagaments a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’excés d’acord amb el que s’estableix a l’article 58. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat segons la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 42 d’aquesta Llei, l’import del pagament a compte efectuat d’acord amb l’article 51 bis es dedueix de la quota de liquidació a mesura que la renda s’imputa en la base de tributació.

Capítol IX. Gestió i liquidació

Article 53 — Registre tributari

Sentències

1. Els obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques han de disposar d’un número de registre tributari (en endavant, NRT), que han de sol·licitar en cas que ja no el posseeixin com a obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques o dels impostos indirectes. Aquest número és únic per a tots els tributs estatals. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model normalitzat establert pel Govern.

2. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari en què s’han d’inscriure les persones físiques i entitats sense personalitat jurídica pròpia que siguin obligats tributaris d’aquest impost.

3. Reglamentàriament es desenvolupen les formes, els terminis i la documentació que cal presentar per obtenir l’NRT, així com els procediments de gestió de l’impost.

Article 54 — Obligació de col·laboració

Sentències

Els titulars del Registre de Comerç i Indústria, els titulars del Registre de Professions Liberals i els titulars del Registre d’Associacions han de remetre al ministeri encarregat de les finances, per la via telemàtica, la informació en relació amb les persones físiques i entitats, la constitució, l’establiment, la modificació o l’extinció referent a les modificacions que es produeixen en aquests registres, segons el que es determini reglamentàriament. La mateixa obligació incumbeix els notaris pel que fa a les escriptures i altres documents que autoritzin la constitució, la modificació, la transformació o l’extinció de tota classe d’entitats.

Article 55 — Declaracions

Sentències

1. Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost en el lloc i la forma que es determinin reglamentàriament entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’exercici posterior a la finalització del període impositiu.

2. No obstant això, no estan obligats a presentar la declaració els obligats tributaris que únicament obtinguin rendes procedents d’alguna o de la totalitat de les fonts següents:

a) Rendes del treball.

b) Rendes del capital mobiliari.

c) Rendes exemptes en virtut de l’article 5.

3. Estan obligats en tot cas a presentar i subscriure la declaració prevista en l’apartat 1 els obligats tributaris que hagin percebut rendes del treball o rendes del capital mobiliari que no hagin estat sotmeses a l’obligació d’efectuar pagaments a compte d’acord amb el que s’estableix en l’article 50.

Article 56 — Autoliquidació i ingrés del deute tributari

Sentències

1. Els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute corresponent i ingressar-lo en el lloc i la forma que es determinin reglamentàriament.

2. El pagament del deute tributari es pot efectuar mitjançant el lliurament de béns integrants del patrimoni cultural del Principat d’Andorra en la forma que preveu la normativa reguladora del patrimoni cultural d’Andorra.

Article 57 — Liquidació provisional

Sentències

El ministeri encarregat de les finances pot girar la liquidació provisional que escaigui d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari, sense perjudici de les comprovacions posteriors que puguin realitzar els òrgans d’aquest ministeri.

Article 58 — Devolució d’ofici

Sentències

1. Quan, d’acord amb l’article 52, la quota diferencial resultant de l’autoliquidació sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional dins els tres mesos següents computats a partir del moment en què s’hagi presentat la declaració.

2. Quan la quota diferencial resultant de l’autoliquidació o, si escau, de la liquidació provisional sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar d’ofici aquesta quota, sense perjudici de la pràctica de les ulteriors liquidacions, provisionals o definitives, que escaiguin.

3. Si la liquidació provisional no s’ha practicat en el termini que estableix l’apartat 1, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar d’ofici la quota diferencial negativa resultant de l’autoliquidació, sense perjudici de la pràctica de les liquidacions provisionals o definitives ulteriors que puguin ser procedents.

4. Si transcorre el termini que estableix l’apartat 1 sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, s’ha d’aplicar a la quantitat pendent de devolució l’interès legal que es preveu a la normativa reguladora de bases de l’ordenament tributari, des de l’endemà de la finalització del termini esmentat i fins a la data d’ordenació del seu pagament, sense que calgui que l’obligat tributari ho reclami.

5. Reglamentàriament es determinen el procediment i la forma de pagament per a la realització de la devolució d’ofici a què es refereix aquest article.

Capítol X. Infraccions i sancions

Article 59 — Infraccions

Sentències

La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix, en allò que no s’estableix en aquesta Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Article 60 — Modalitats d’infraccions

Sentències

1. Es consideren infraccions simples:

a) Les autoliquidacions incompletes sense transcendència en la liquidació.

b) L’incompliment de requeriments d’informació i/o documentació.

2. Es consideren infraccions de defraudació:

a) La no-presentació de l’autoliquidació, quan la presentació sigui obligatòria d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

b) Les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació.

c) Les falses autoliquidacions.

d) Quan es tracti de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, deixar d’ingressar les diferències de valor que es produeixin entre el valor declarat i el valor real, comprovat per l’Administració, quan aquesta diferència superi el 50% del valor real del bé immoble edificat o del dret real sobre el bé immoble o el 100% quan es tracti de terrenys no edificats o del dret real sobre el terreny.

Article 61 — Sancions

Sentències

1. Les infraccions simples són sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 euros i 3.000 euros.

2. Les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant una multa proporcional d’entre el 50% i el 150% de la quota defraudada.

3. Les sancions anteriors s’estableixen seguint els criteris de graduació establerts en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Article 62 — Notificacions i recursos de les infraccions

Sentències

1. Prèviament a l’acte d’imposició d’una sanció, s’ha de notificar a la persona interessada la proposta de resolució amb indicació dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa d’un termini de tretze dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.

2. Transcorregut el termini d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui, contra la qual es pot recórrer en els termes establerts en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

3. En qualsevol cas, i perquè l’acte administratiu quedi en suspens, amb la interposició del recurs s’ha d’aportar una garantia suficient, ja sigui hipotecària o bé un aval o una fiança d’una entitat bancària andorrana que garanteixi l’import total del deute tributari.

Capítol XI. Ordre jurisdiccional

Article 63 — Jurisdicció competent

Sentències

La jurisdicció administrativa, amb l’exhauriment previ de la via administrativa en matèria tributària, és l’única competent per dirimir les controvèrsies de fet i dret que se suscitin entre el ministeri encarregat de les finances i els obligats tributaris en relació amb qualsevol de les qüestions a què es refereix aquesta Llei.

Jurisprudència.ad·Llei de l'IRPF

69 articles·14 versions·Text oficial consolidat