L’impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava, segons els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals, la renda obtinguda per les persones físiques en funció de la seva quantia i de les seves circumstàncies personals i familiars.
L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:
Les cessions de béns i drets en les seves diverses modalitats es presumeixen retribuïdes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.
Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents de la titularitat de béns immobles” totes les que derivin de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre aquests béns, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa i sens perjudici del que s’estableix a l’article 14.
Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:
Quan l’adquisició o la transmissió s’hagin realitzat a títol lucratiu, s’apliquen les regles previstes a l’apartat 1 de l’article 26, considerant com a valor real dels elements transmesos el seu valor normal de mercat.
La valoració de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones físiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu la Llei de l’impost sobre societats.
La base de tributació de l’estalvi es redueix en un import de 3.000 euros en concepte de mínim exempt per obtenció de rendes de l’estalvi.
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició d’un l’immoble que destinin al mercat de lloguer per a residència habitual i permanent d’una persona física, sempre que sigui a un preu assequible, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec. La quantia màxima de la reducció és de 5.000 euros anuals.
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en els imports corresponents als conceptes següents:
L’impost es merita l’últim dia del període impositiu.
El tipus de gravamen de l’impost és el 10 per cent.
La quota de tributació és el sumatori dels imports resultants d’aplicar el tipus de gravamen sobre els saldos positius de les bases de liquidació general i de l’estalvi, respectivament. La quota de tributació no pot ser negativa i, com a mínim, es consigna un import de zero.
L’obligat tributari que hagi obtingut rendes del treball, rendes derivades de la realització d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari es dedueix de la quota de tributació una bonificació del 50 per cent de la quantitat que resulti d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la base de tributació general de l’obligat tributari, minorada en la quantitat corresponent a la reducció prevista en el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 35 a què tingui dret. Aquesta bonificació no pot excedir la quantitat de 800 euros.
Els obligats tributaris que realitzen activitats econòmiques i determinen el seu rendiment segons el que es preveu a la secció tercera del capítol IV, apliquen les deduccions a la quota establertes a la Llei de l’impost sobre societats. En particular, són aplicables els mateixos límits i percentatges.
L’import de les retencions, els ingressos a compte, els pagaments fraccionats i el pagament a compte en transmissions immobiliàries previst a l’article 51 bis es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte dels pagaments a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’excés d’acord amb el que s’estableix a l’article 58. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat segons la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 42 d’aquesta Llei, l’import del pagament a compte efectuat d’acord amb l’article 51 bis es dedueix de la quota de liquidació a mesura que la renda s’imputa en la base de tributació.
Els titulars del Registre de Comerç i Indústria, els titulars del Registre de Professions Liberals i els titulars del Registre d’Associacions han de remetre al ministeri encarregat de les finances, per la via telemàtica, la informació en relació amb les persones físiques i entitats, la constitució, l’establiment, la modificació o l’extinció referent a les modificacions que es produeixen en aquests registres, segons el que es determini reglamentàriament. La mateixa obligació incumbeix els notaris pel que fa a les escriptures i altres documents que autoritzin la constitució, la modificació, la transformació o l’extinció de tota classe d’entitats.
El ministeri encarregat de les finances pot girar la liquidació provisional que escaigui d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari, sense perjudici de les comprovacions posteriors que puguin realitzar els òrgans d’aquest ministeri.
La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix, en allò que no s’estableix en aquesta Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.
La jurisdicció administrativa, amb l’exhauriment previ de la via administrativa en matèria tributària, és l’única competent per dirimir les controvèrsies de fet i dret que se suscitin entre el ministeri encarregat de les finances i els obligats tributaris en relació amb qualsevol de les qüestions a què es refereix aquesta Llei.