1. La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determinen en els següents termes:
a) La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determina prenent com a referència la renda neta del treball, calculada segons l’article 13, tenint en compte els mínims personal i familiar de l’article 35, les reduccions previstes en els articles 38 i 39, la bonificació de l’article 46 i aplicant el tipus de gravamen corresponent segons l’article 43. El percentatge de retenció i d’ingrés a compte es calcula d’acord amb el que es disposi reglamentàriament.
b) Quan, en qualsevol moment del període impositiu, es modifiqui alguna circumstància rellevant per la determinació de la retenció o l’ingrés a compte, es procedeix a la regularització del percentatge de retenció o d’ingrés a compte d’acord amb el que es disposi reglamentàriament.
c) En el supòsit que el ministeri encarregat de les finances no disposi de la informació relativa a les circumstàncies personals i familiars necessària per tal de poder calcular el tipus de retenció i ingrés a compte d’acord amb allò establert a la lletra a) d’aquest apartat, aquest es determinarà tenint en compte únicament els rendiments íntegres percebuts per l’obligat tributari.
2. Com a excepció al que es preveu a l’apartat anterior, s’aplica un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre els següents rendiments del treball:
a) L’import íntegre de les rendes derivades de la impartició de cursos, conferències, col·loquis, seminaris i d’altres similars, excepte quan tinguin la consideració de rendes d’activitats econòmiques.
b) L’import íntegre satisfet a l’obligat tributari en concepte de preavís, l’excés de la compensació econòmica en relació a l’import establert amb caràcter obligatori, així com qualsevol altra indemnització per acomiadament o cessament del treballador determinat segons la normativa reguladora.
c) L’import íntegre de les rendes del treball en el cas que el ministeri encarregat de les finances no disposi de les circumstàncies personals i econòmiques de l’obligat tributari per tal de poder determinar el tipus de retenció i ingrés a compte d’acord amb els criteris previstos a l’apartat 1.
3. En cas que l’obligat tributari rebi, en concepte de rendiments del treball, una retribució de caràcter variable així com qualsevol altre tipus de complement, l’import del qual no sigui fix, la base per determinar el tipus de retenció i ingrés a compte inclourà, com a mínim, aquestes retribucions corresponents al període impositiu immediatament anterior, excepte que l’obligat tributari pugui acreditar de manera objectiva un import diferent, segons els termes i condicions que s’estableixin reglamentàriament.
En cas que l’obligat tributari no hagi disposat d’una retribució variable l’any immediatament anterior al període impositiu en curs, el tipus de retenció i ingrés a compte es determinarà en base una estimació realitzada pel pagador de les rendes.
4. La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determinen aplicant un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.
No obstant això, l’obligat tributari pot sol·licitar a la persona o entitat pagadora de les rendes que minori la base sobre la qual s’aplica el percentatge de retenció en l’import de la reducció prevista a l’article 37.
En cas que s’exerceixi aquesta opció, l’obligat a retenir determina l’import de la retenció que s’ha de practicar aplicant el percentatge de retenció sobre la renda satisfeta en la mesura en què aquesta renda superi l’import de la reducció resultant d’aplicar l’article 37.
Reglamentàriament s’ha de regular el procediment per a la comunicació de l’opció a l’entitat o entitats pagadores, amb l’objectiu de garantir que la reducció corresponent sigui objecte d’aplicació en l’import previst legalment, sense que es produeixin duplicitats.
5. Quan s’hagi de practicar una retenció o un ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 9 de l’article 50, l’import de la retenció es minora mitjançant l’aplicació de la deducció prevista en l’article 48, a què tingui dret l’obligat tributari, en relació amb l’impost estranger a què hagi estat sotmesa aquesta renda.
6. No s’ha de practicar la retenció o l’ingrés a compte respecte de les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 5, en els termes que es fixin reglamentàriament.
7. El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte ha de presentar una declaració davant el ministeri encarregat de les finances, en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin reglamentàriament, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes d’acord amb l’article 5.
8. L’import del pagament fraccionat que han d’efectuar els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació del període impositiu immediatament anterior.
No obstant això, l’obligat tributari pot determinar l’import del pagament fraccionat aplicant un percentatge del 5 per cent sobre les rendes netes procedents d’activitats econòmiques obtingudes en l’exercici immediatament anterior. L’exercici d’aquesta opció es fa en el moment de presentar la declaració corresponent al pagament fraccionat i no vincula per a futurs períodes impositius.
En cas que el període anterior tingui una durada inferior a dotze mesos, el pagament fraccionat es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació de períodes anteriors fins a completar un període de dotze mesos.
L’obligat a realitzar pagaments fraccionats ha de presentar una declaració davant el ministeri encarregat de les finances, en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin reglamentàriament, de les quantitats ingressades en concepte de pagament fraccionat.